1.

La narrativa modernista: Víctor Català

El Modernisme és un breu moviment cultural d’abast europeu que neix a la fi del
segle XIX i s'estén fins a principis del segle XX. És un procés de transformació de la societat
catalana que passa de ser una cultura regional, peculiar i tradicionalista a ser una cultura
nacional, normal i moderna. El moviment va tindre dues etapes: el primer període
(1892-1900) i el segon (1900-1911).
Al primer període van aparèixer les plataformes de difusió del moviment, que en
aquell moment eren les revistes com, per exemple, “L’avenç”, “Catalònia” i altres revistes
artístiques com “Quatre Gats” i “Pèl i ploma”. A més, també es van dur a terme les festes
modernistes entre 1882 i 1899, organitzades per Santiago Rusiñol, on es realitzaven
exposicions, representacions teatrals, etc.
Al segon període es perd bona part de l’agressivitat del moment, a més, la burgesia
accepta i assimila el moviment artístic, sobretot estèticament. Per una altra banda, es crea una
nova revista anomenada “Joventut” amb ideologia nacionalista. Durant els darrers anys
conviu amb el Noucentisme i, finalment, acaba amb la mort de Maragall al 1911.
Una de les característiques que defineixen el modernisme és la recerca de l’art total,
és a dir, manifestar l’art en totes les seves expressions, encara que va ser més popular amb
teatre. Per una altra banda, un altre característica que defineix el Modernisme és la
representació de la tensió que hi havia entre l’artista incomprès i la burgesia ja que els artistes
tenien la voluntat de fer una reforma social a partir de la seva literatura. NOVEL·LA

Dins de la narrativa modernista hi podem trobar la narrativa costumista, decadentista i rural.

-La narrativa costumista es caracteritza pel retrat i interpretació de les costums del país del
moment. Si la interpretació retrata una escena típica s’anomena “quadre de costums”.
Mentres que si la descripció té un to humorístic o satíric d’algun aspecte de la vida se li
anomenava “article de costums”. Els autor més destacat va ser en Santiago Rusiñol i Prats
amb la seva obra L’auca del senyor Esteve.

-La narrativa decadentista a diferencia de la costumista, no descriu el món físic sinó els
efectes que produeix els aconteixements. En aquesta novel.la la lletjor i el color son valorats
estèticament, a més de que la sensualitat i l’erotísme esdevenen temes freqüents. Els autors a
destacar son en Miquel de Palol amb la seva obra Camí de llum, i na Prudenci Bertrana amb
l’obra Josafat.

-La narrativa rural va ser una moda estesa durant la primera década del segle XX.
Es caracteritzava per tenir com a objectiu principal el trencar la visió ideol.lógica del segle
XIX. A més de representar el camp i la terra com l'ànima d’un país i de focalitzar-se molt en
la foscor i la tragèdia. L’autor a destacar era en Raimon Casellas.

La màxima representant és Caterina Albert i Paradís, coneguda sota el pseudònim de

Víctor Català (1869-1966). Nascuda en el si d’una família de propietaris rurals, es va donar a
conèixer als Jocs Florals, on el seu argument i el descobriment de que és una dona causaren
gran escàndol. Per això, a partir d’aquest moment va començar a escriure amb el nom de
Víctor Català.
La seva obra més destacada és Solitud, enquadrada dins del modernisme català. Es
tracta d’un drama rural que aconsegueix conjugar el naturalisme i la poesia. Víctor Català
reflecteix, a través del seu personatge principal femení (Mila) la recerca de la pròpia
individualitat i la lluita de la dona dins del seu entorn social. Solitud i Drames rurals, entre
altres obres, construeixen el gènere del drama rural, al qual apareix una gran diversitat
temàtica: violència, bogeria, el destí... Però el tema més recurrent és la dona i el món rural
des d’una visió pessimista.

Solitud va publicar-se al 1905, però aquesta no es va publicar tota seguida, sinó que
cada setmana publicaven un capítol al diari. És veritat però, que l’argument de l’obra enllaça
tots els capítols, encara així podríem considerar-los independents entre ells. Al llarg que
l’obra es va desenvolupant, van apareixent diferents recursos literaris. D’una banda trobem el
diàleg, el qual pot ser suggerent encara que al fragment anterior no apareix, és a dir, vol
incitar la curiositat, en aquests casos, l’acció de la novel·la sí que avança; en canvi, quan
trobem un diàleg pictòric, és a dir, descriptiu i detallat amb molts adjectius, l’acció de la
novel·la no avança. Podríem parlar, en alguns punts determinats de la novel·la, de poesia
gairebé, ja que s’utilitza un llenguatge molt líric.

Després de l’acabada del franquisme, la literatura de Víctor Català va tornar a ser

estudiada des de la universitat, sobretot després de la decisió de Joan Fuster de dedicar-li poc
espai en la seva Literatura Catalana Contemporània. Montserrat Roig ho va criticar
obertament i Maria Aurèlia Capmany va reivindicar també l’escriptora. De sobte, Víctor
Català va esdevenir un objecte d’estudi molt interessant. Potser és aquesta feina més
acadèmica i callada el que ha fructificat en una reivindicació de Víctor Català a tots nivells.