!

Repassem…
QUART
Material per a l'alumne/a
!

Llengua
 ÍNDEX

9. El poder dels petits canvis

Taller de lectura
Un article: El perill del plàstic
Els refranys
Taller de llengua
Les formes no personals del verb
Taller d'escriptura
Una carta amb arguments
Posa a prova les teves competències

10. La tempesta s’acosta

Taller de lectura
Una notícia: Compte, remolins gegants a la vista!
Les famílies de paraules
Taller de llengua
Els dígrafs. Partició de paraules a final de línia
Taller d'escriptura
Una entrevista
Posa a prova les teves competències

11. Poemem

Taller de lectura
Un poema: Podries, de Joana Raspall
La precisió lèxica
Taller de llengua
Les preposicions
Taller d'escriptura
Un llibre de poemes
Posa a prova les teves competències

12. Marxem de viatge!

Taller de lectura
Un reportatge: Una casa sobre rodes
Les paraules homònimes
Taller de llengua
La diversitat lingüística
Taller d'escriptura
Un pla de viatge

Posa a prova les teves competències

9. EL PODER DELS
PETITS CANVIS
 Abans de llegir
Sabies que a l’oceà Pacífic hi ha una illa formada exclusivament de plàstics i escombraries?
Per què es deu haver format?

EL PLÀSTIC QUE LLENCEM

ÉS UN GRAN PERILL PER ALS OCEANS
Diversos països iniciaran l’any 2018 aplicant noves mesures contra l’ús
massiu de plàstics que després es llencen i poden acabar al mar. A
tota la Unió Europea ja s’aplica la norma que fa pagar les bosses de
plàstic que abans regalaven els establiments perquè la gent
s’emportés el que comprava. Ara la intenció és fer pagar també
o prohibir els envasos o les eines de plàstic, per exemple, les
culleretes o forquilletes, que són molt habituals i populars als
establiments de menjar ràpid.

La raó d’aquesta campanya contra el plàstic és l’alarma per

la gran quantitat d’aquest material que acaba anant a
parar als mars i oceans i que està ocasionant greus
problemes. D’una banda, hi ha animals, com ara les
balenes i els dofins, que moren per la ingestió
involuntària de grans quantitats de plàstic.
De l’altra, s’estan formant autèntiques
illes de plàstic, enmig, sobretot, de
l’oceà Pacífic, que són un desastre
ambiental.

Els corrents marins que tenen forma circular fan que el plàstic s’acumuli i es concentri.
Generalment, s’acosten als continents i des d’allà s’allunyen gràcies als canvis de temperatura.
Però, en fer-ho, s’emporten també les restes que els humans llencem al mar prop d’allà on vivim.
El resultat és que una enorme quantitat de plàstic arriba als oceans i s’hi acumula.

142
 Unitat 9

Els científics calculen que ara mateix hi ha cinc milions de peces de

plàstic flotant als oceans, l’equivalent a 260.000 tones. El nombre llarg
que correspon a aquesta quantitat de peces és 5.000.000.000.000.
Els mateixos científics afirmen que, si no s’atura aquest problema,
l’any 2050 hi haurà al mar més peces de plàstic que peixos.

La major part del plàstic que acaba als oceans,

ELS RIUS PORTEN ELS
però, prové de dos rius africans i vuit d’asiàtics,
PLÀSTICS FINS AL MAR que transcorren per alguns dels països més
poblats i més pobres del món, que al mateix
temps tenen els nivells més baixos de respecte
ecològic.

PLÀSTICS QUE
NO ES RECICLEN
Els rius són, d’aquesta manera, la
gran via a través de la qual arriben
els plàstics al mar. Les restes que
la gent tira al riu, les que hi van a
parar des dels dipòsits de
deixalles o les que llencen les
indústries sense control acaben
convertint-se en un gran problema
quan arriben al mar.

Aquestes dades tornen a demostrar que el

subdesenvolupament, més enllà de mantenir en la pobresa
grans quantitats d’éssers humans, acaba sent perillós no
solament per als països que el pateixen, sinó també per al
conjunt de la humanitat.

A Catalunya les bosses de plàstic es van

començar a fer servir en els anys cinquanta del
segle passat. El mes de març del 2017 es va
Vicent Partal, prohibir que els establiments comercials les
Revista Barçakids, núm. 58 poguessin lliurar de manera gratuïta als clients.

143
 Entenem el que llegim
Obtenim informació
1 Recorda el que has llegit i respon:
a. Quines són les dues mesures preses pels països europeus contra l’ús massiu de plàstics?
b. On acaba una gran part d’aquest material?
c. Quins problemes ocasiona la gran quantitat de plàstic que arriba als mars i oceans?
d. Què passarà l’any 2050 si no s’atura aquest problema?
e. D’on prové la major part del plàstic que acaba als oceans?

2 Completa aquestes oracions del text:

t
Els corrents marins que tenen forma circular fan que ………
t
Els científics calculen que ara mateix hi ha ……… flotant als oceans.
t
Els rius són la gran via a través de la qual ………
t
Hi ha animals, com les balenes i els dofins, que ……… plàstic.

Interpretem
3 Què volen dir aquestes afirmacions?

«S’estan formant autèntiques illes de plàstic [...] que són un desastre ambiental.»

«El subdesenvolupament [...] acaba sent perillós [...] per al conjunt de la humanitat.»

«El març del 2017 es va prohibir que a Catalunya els establiments comercials
lliuressin bosses gratuïtes als clients.»

Reflexionem
4 Coneixes les quatre R del reciclatge? Reciclar, reutilitzar, reduir i repensar. Per parelles, penseu
una acció que serveixi d’exemple per a cada R.

5 Els plàstics són un tipus de residu molt contaminant perquè triga molts anys a destruir-se. Pen-
seu en tots els objectes de plàstic que feu servir durant un dia i mireu de proposar alternatives
més sostenibles.

144
 Unitat 9
Ens expressem
6 L’illa de Henderson, al Pacífic, és el lloc del món amb més densitat de deixalles per metre quadrat.
En grups petits, feu un cartell amb un eslògan per conscienciar la gent de la necessitat de reduir
el consum de plàstic.

https://links.edebe.com/yuszs

Els refranys

A poc a poc i bona lletra!

El refranyer d’una llengua és una font de saviesa popular que ens dona bons consells aplicables a
moltes situacions de la vida quotidiana.

7. Fa pocs anys es va fer una enquesta per conèixer els deu refranys més populars de la nostra
llengua i aquests van ser els més votats:

1. Més val sol que mal acompanyat 6. La primavera la sang altera

2. Feta la llei, feta la trampa 7. A poc a poc i bona lletra
3. Hi ha més dies que llonganisses 8. A la tercera va la vençuda (o la tercera és la bona)
4. Com més serem, més riurem 9. Les aparences enganyen
5. Qui paga, mana 10. Tots els camins van a Roma

— Els coneixeu tots? Relacioneu-los amb el seu significat.

SIGNIFICAT REFRANY
No cal tenir pressa per fer una cosa; val més esperar el moment més propici per
actuar.
Qui paga com cal té dret a ser atès en tot el que disposa.
La primavera és una època de renaixement de la natura. Aquest renaixement
també el noten el nostre cos i el nostre comportament.
El fet d’anar tot sol té avantatges; valora més la soledat que les males companyies.
Si no hem aconseguit el nostre objectiu en el primer o en el segon intent,
l’aconseguirem en el tercer.
No hem de jutjar les coses pel que semblen a simple vista.
Hi ha diverses maneres d’arribar a un mateix fi.
Es diu en convidar algú a afegir-se a una colla.
Les coses no s’han de fer precipitadament, sinó amb precaució, amb la lentitud
necessària perquè surtin bé.
Sempre hi ha una manera o altra de saltar les normes.

145
 Unitat 9
Les formes no personals del verb
Encercla els verbs d’aquestes oracions:

a. La Lola llença els envasos al contenidor groc.

b. Reciclar bé té recompensa.

c. Paper reciclat, paper utilitzat.

d. Reutilitzant i reciclant fem un món més sostenible.

— Quin és el subjecte de la primera oració?

— I quina persona fa l’acció en la resta d’oracions? Les formes reciclar, reciclat o reciclant
indiquen alguna persona?

reciclar reciclant reciclat

infinitiu gerundi participi

Llença és una forma personal perquè indica el temps i la persona que fa l’acció. En canvi, les
formes no personals del verb no indiquen quina persona fa l’acció. Són aquestes:
t Infinitiu: acaben en -ar, -er, -re o -ir (reciclar...). Fixa’t que tots acaben en r encara que
no soni!
t

Gerundi: acaben en -ant, -ent o -int (reciclant...). Fixa’t que tots acaben en t encara
que no soni!
t Participi: acaben en -at, -ats, -ada o -ades; -ut, -uts, -uda o -udes; -it, -its, -ida o -ides
(reciclat, reciclada, reciclats, reciclades...).

Activitats

11. Classifica les formes verbals següents se-
gons que siguin personals o no personals:
reciclar - plantàvem - cantar -
llegeixo - escrit - volant
veig - collir - dormit - tallaràs -
tement - desfàs
12. En grups petits, feu una llista de formes no
personals. Escriviu-ne cinc de cada. Inter-
canvieu la vostra llista amb un altre grup
perquè les classifiqui segons que siguin in-
finitius, gerundis o participis.

147
Activitats

13. Identifica les formes no personals de les oracions següents i classifica-les en el teu quadern:
t

-ËSCJUSF
IB
YJVMBU
FM
GJOBM
EFM
QBSUJU
infinitiu
t

-B
3PTFS
IB
FYQMJDBU
VO
BDVEJU
t

-B
DPSBM
EF
MFTDPMB
FTUË
DBOUBOU
B
MBUFOFV
EFM
CBSSJ gerundi
t

$BOUBS
P
CBMMBS
RVÒ
QSFGFSFJYFT
t

&M
HBU
FTUË
NJPMBOU
EBMU
MB
UFVMBEB participi

14. Completa, en el teu quadern, la taula amb la forma no personal corresponent:

cridarem reien fas escoltem estudio vivíem sentiràs

INFINITIU
GERUNDI
PARTICIPI

15. Completa les formes verbals d’aquestes oracions en el teu quadern:

t

&MT
OFOT
FTUBO
DSJE
t

.BHSBEB
TFV
B
MB
QMBUKB
J
DPOUFNQM
FM
NBS
t

-B
OPJB
FTUBWB
DBOTBE
EF
UBOU
DBNJO
t

&MT
DBWBMMT
FTUBO
HBMPQ
QFMT
QSBUT
t

&MT
HVBOZBEPST
IBO
FTUBU
QSFNJ
BNC
VO
QBTUÓT
EF
YPDPMBUB

16. Escriu la forma no personal d’aquests verbs que s’indica en cada cas:

menjàvem plores ric plourà sortiu

(infinitiu) (gerundi) (participi) (infinitiu) (participi)

17. Posa a prova els teus coneixements sobre el reciclatge. Per parelles, entreu en aquesta pàgina
web i jugueu a El joc del reciclatge.
—

%FTQSÏT
FTDSJWJV
FO
FM
WPTUSF
RVBEFSO
DJOD
PSBDJPOT
SFMBDJPOBEFT
BNC
BRVFTU
UFNB
VUJMJU[BOU

GPSNFT
OP
QFSTPOBMT
EFM
WFSC

https://links.edebe.com/bpa

148
Una carta convincent
Què podeu fer per intentar reduir les deixalles a la vostra escola o al vostre entorn?
La vostra missió serà fer una carta formal per enviar a la direcció del centre, l’AMPA o l’AFA,
les famílies i l’Ajuntament argumentant, amb enginy, les vostres idees i intentar que la vostra
proposta sigui valorada.

Ripoll, dilluns 13 de maig de 2019 Lloc i data

Senyors, senyores, Salutació

COS DE LA CARTA Davant la nostra escola passen moltíssimes motos que
produeixen un soroll que considerem perillós per a la
Presentació salut acústica.
El soroll de les motos no ens deixa sentir correctament
les explicacions dels mestres ni mantenir al pati una
conversa fluida amb els nostres companys i companyes.
Desenvolu-
pament D’altra banda, fa poc es va canviar l’asfalt dels carrers
(arguments) del voltant de l’escola perquè els autobusos i els cotxes
no fessin soroll. Tanmateix, es permet la circulació de
motos que produeixen un soroll força eixordador, i no
entenem per què.
Esperem que aviat es prohibeixi la circulació de motos
Conclusió que produeixen un soroll superior al que és permès i es
redueixi, així, la contaminació acústica.
Atentament, Alumnes de 4t de Primària, Comiat
escola Can Miret i signatura

PRIMER PAS: ANÀLISI D’UN TEXT ARGUMENTATIU. LA CARTA FORMAL

— Quina és la finalitat d’aquest text?
— Quin tipus de verbs hi ha?

La finalitat del text argumentatiu és exposar una opinió, rebatre o convèncer el lector
o l’oient amb la intenció d’influir i modificar la seva opinió. El text argumentatiu pre-
tén influir el lector fent servir evidències i raons per defensar un punt de vista.

150
 Unitat 9
SEGON PAS: PLANIFICACIÓ D’UN TEXT ARGUMENTATIU
1. Abans de començar, cal tenir clar què voleu dir i com ho voleu dir:

Què volem aconseguir?

A qui ens dirigirem?

Quin mitjà utilitzarem?

Què sabem del reciclatge?

Què podem fer per millorar el reciclatge a la nostra escola?

2. Planifiqueu la vostra argumentació i escriviu cada idea en un paràgraf diferent. Després, es-
criviu un esborrany de la carta. Tingueu present les característiques d’aquest tipus de text.

Presentació
Desenvolupament Primer paràgraf
de l’argumentació
Segon paràgraf

Tercer paràgraf

Conclusió

crec, considero, penso, estic a favor, estic

VERBS Per expressar en contra, em sembla, estic convençut/
l’opinió convençuda que...

Per començar, d’entrada, primer, segon, en

Per introduir els primer lloc, en segon lloc, d’una banda,
arguments d’una altra banda, finalment...
CONNECTORS
Per introduir la Per concloure, en conclusió, en definitiva,
conclusió en resum, així doncs...

TERCER PAS: DISSENY, ELABORACIÓ I PRESENTACIÓ D’UN TEXT ARGUMENTATIU

3. Ara, ja podeu escriure la vostra carta. Un cop escrita, reviseu-la.

4. Finalment, envieu o repartiu les cartes als seus destinataris.

Missió acomplerta!

151
 Per acabar Competències

1 Observa:
INTERIOR
C AR A

— Quin tipus de text és?

a. Un catàleg.
b. Un fullet.
c. Una recepta.
— Respecte de la cara:
t
Quin text hi ha? I quines imatges?
t
Per què l’Ajuntament edita aquest tipus de text?
a. Per informar la població d’un problema.
b. Per conscienciar sobre l’estalvi energètic.

152
 Competències Unitat 9
—
3FTQFDUF
EF
MJOUFSJPS
t
2VJO
UJQVT
EF
UFYU
ÏT
t
2VJO
UJQVT
EF
CPNCFUFT
FOT
BDPOTFMMFO
GFS
TFSWJS
t
$PN
TIBO
EF
NBOUFOJS
FMT
MMVNT
BSUJGJDJBMT
EVSBOU
MFT
IPSFT
TPMBST
t
2VÒ
TIB
EF
GFS
BNC
FMT
MMVNT
EVOB
FTUBOÎB
TJ
OP
IJ
IB
OJOHÞ
t
2VÒ
ÏT
JOUFSFTTBOU
DPMrMPDBS
FO
HBSBUHFT
MBWBCPT
P
[POFT
DPNVOFT

2 *NBHJOB
RVF
IBT
EF
GFS
VOB
DBSUB
BM
EJSFDUPS
EFM
EJBSJ
MPDBM
QFSRVÒ
DPMrMPRVJO
VO
DPOUFOJEPS
EF

SPCB
EF
TFHPOB
NË
B
QSPQ
EF
DBTB
UFWB
&TDSJV
USFT
BSHVNFOUT
B
GBWPS
EF
MB
QSPQPTUB

3 'JYBU
FO
FM
UFYU
FTDSJU
J
SFTQPO
1FS
RVÒ
MFT
QBSBVMFT
bombetes
J
làmpades
TFTDSJVFO
BNC
m
J

OP
QBT
BNC
n

4 &TDSJV
MJOGJOJUJV
FM
HFSVOEJ
J
FM
QBSUJDJQJ
EFM
WFSC substituïu

5 #VTDB
VOB
BCSFWJBUVSB
FO
FM
UFYU
EFM
GVMMFU

6 *NBHJOB
RVF
IBT
TFMFDDJPOBU
FMT
SFTJEVT
EF

DBTB
UFWB
J
FMT
QPSUFT
BMT
DPOUFOJEPST
QFSÛ
OP

FMT
QPUT
MMFOÎBS
QFSRVÒ
TØO
QMFOT
J
MFT
UFWFT

CPTTFT
OP
IJ
DBCFO
t

2VÒ
GBT
BNC
MFT
CPTTFT
2VJ
QPUT
BWJTBS

Reflexiona

t

2VÒ
ÏT
FM
RVF
NÏT
UIB
TPSQSÒT
EFM
RVF
IBT
USFCBMMBU
FO
BRVFTUB
VOJUBU
t

"
QBSUJS
EBSB
DBOWJBSËT
MB
UFWB
DPOEVDUB
QFS
UBM
EF
DPOTFSWBS
NJMMPS
MFOUPSO
t

$SFVT
RVF
FU
SFTVMUBSË
EJGÓDJM
FTDSJVSF
MFT
QBSBVMFT
BNC
m
P
n
DPSSFDUBNFOU
1FS
RVÒ

153
10. LA TEMPESTA
S’ACOSTA
 Abans de llegir
Quins fenòmens meteorològics coneixeu? Heu sentit a parlar alguna vegada d’un esclafit?
Què diríeu que és? Feu-ne hipòtesis.

COMPTE, REMOLINS GEGANTS A LA VISTA!

TORNADO O ESCLAFIT?
El 7 de gener del 2018 en alguns municipis del Bages i de l’Alt Empordà es van produir uns fenòmens me-
teorològics especialment notables: els tornados o els esclafits. Determinar si es tracta d’un fenomen o d’un
altre sovint no és senzill perquè ambdós estan associats a potents núvols de tempesta i calen fotos o vídeos
per poder analitzar-ne la forma.

El tornado és com un gran embut o remolí as-
cendent que penja del núvol de tempesta i trinxa,
amb molta violència, tot el que es troba al davant en
una zona generalment estreta i reduïda. Els vents
giratoris poden assolir de 100 a 300 km/h i el seu
poder destructiu és màxim dins dels fenòmens me-
teorològics. Els objectes (arbres, teulades, cotxes...)
que es troben al seu pas poden ser xuclats cap
amunt i ser transportats centenars de metres.
L’esclafit, en canvi, consisteix en una ventada
molt forta que baixa del núvol de tempesta (no és
giratori) a gran velocitat, impacta amb el terra i,
en expandir-se, produeix com una mena d’ona
molt destructiva. Acostuma a tenir més abast so-
bre el territori i afectar més metres o quilòmetres
quadrats que el tornado. Normalment, comporta
ràfegues de 100 a 180 km/h.

156
 Unitat 10
EFECTES DIFERENTS
Els senyals que deixen sobre el terreny els tornados i els esclafits són sensiblement diferents, i els
experts i els pèrits es dediquen a estudiar-los quan es produeixen.

Per exemple, un esclafit pot

tombar molts arbres d’un
bosc i deixar-los a terra en
una direcció molt semblant.

https://links.edebe.com/sBpt

En canvi, un tornado pot passar pel

mateix bosc i tombar només uns quants
arbres i deixar-ne drets uns altres ben a
prop. Els arbres abatuts queden a terra
en sentits diversos i de manera caòtica.
Fins i tot, pot enlairar-ne algun i deixar-
lo caure força metres més enllà.

ELS TORNADOS MÉS POTENTS

El Servei Meteorològic de Catalunya va determi-
nar que el tornado de Cardona i Navès va fer un
recorregut de 9 quilòmetres, va assolir una ampla-
da de fins a 500 metres en la part central de la seva
trajectòria i va tenir una velocitat màxima estima-
da superior als 180 quilòmetres per hora. Es va
tractar d’un tornado de categoria EF2 segons
l’escala de Fujita millorada (que va del 0 al 5), i
això el converteix en un dels tornados més forts
dels últims anys a Catalunya.
Però els tornados més potents es produeixen als
Estats Unitats: poden arribar als 300 km/hora i
són categoritzats de 4 a 5 en l’escala de Fujita. El
2013 va tenir lloc un dels pitjors tornados de la
història a Oklahoma.

157
Per què n’hi ha tants als Estats Units?
Perquè és una zona on conflueixen, pel sud,
l’entrada d’un vent molt humit i molt càlid provi-
nent del golf de Mèxic i, pel nord, un aire molt
fred i molt sec provinent del Canadà. El xoc
d’aquests dos corrents d’aire fa que es formin
tempestes molt grans que es cargolen i originen
aquests remolins gegants.

COMPAREM VELOCITATS!
L’AVE Un avió quan s’enlaira

Fins a 350 km/h Entre 257 i 290 km/h

El guepard La llum

Fins a 115 km/h 299.792,458 km/s

158
 Unitat 10
Entenem el que llegim
Obtenim informació
1 La notícia ens informa de dos fenòmens meteorològics diferents, però que de vegades es confonen.
Assenyala quins són:
tornado i tornada esclafit i esclafat esclafit i torrada

tornado i esclafit tronada i escalfat tornado i escalafit

2 Recorda el que has llegit i respon:

a. Què va passar el 17 de gener del 2018 en alguns municipis del Bages i de l’Alt Empordà?
b. Per què és difícil determinar de quin fenomen es tracta?
c. Com es diu el remolí ascendent que penja d’un núvol?
d. Quin nom rep la ventada forta que baixa del núvol de tempesta?
e. Quants quilòmetres va recórrer el tornado més potent registrat al nostre país?
f. A quin país es produeixen els tornados més potents?
g. D’on provenen els corrents d’aire que originen els tornados nord-americans?

Interpretem
3 Relaciona el vocabulari que ha sortit en el text amb la seva definició:

1 tempesta Versat en la coneixença d’una cosa per la pràctica.

Moviment de l’aire amb una pressió superior a l’habitual provocat per un

2 trajectòria
fenomen violent o explosió.

Forta pertorbació de l’atmosfera acompanyada de llamps, trons, vent i,

3 ona expansiva
generalment, precipitació en forma de pluja, de neu o de pedra.

4 expert Completament desordenat i confús.

5 caòtic Direcció en què es desplega una activitat.

4 Observa el quadre Comparem velocitats. Ordena les velocitats que hi apareixen de més lent a
més ràpid i afegeix-hi el tornado, l’esclafit i la velocitat d’algun altre objecte, fenomen o animal
que se t’acudeixi.

159
Reflexionem
5 Gràcies a les previsions que fan els professionals del temps s’han pogut salvar vides. Busqueu
informació de catàstrofes naturals (tsunamis, pluges torrencials, glaçades o onades de calor) i
esbrineu en quins casos la prevenció ha evitat o reduït l’efecte devastador d’aquests fenòmens.

Ens expressem
6 En petits grups, i mitjançant la rutina de cercles de punts de vista, trieu una professió (pagès o
pagesa, pilot d’avió, paleta, camioner o camionera, entrenador o entrenadora...) i expliqueu com
el temps afecta les activitats de les persones que s’hi dediquen i com la prevenció que permet
fer la meteorologia les pot ajudar.

Les famílies de paraules

7. De quina paraula provenen tempesta i temporal?

El conjunt de paraules formades a partir d’una mateixa paraula original és una família
de paraules.
Per exemple, aigualit i aiguat són de la família de paraules de aigua.

8. A partir de quina paraula s’han format aquestes?

ventada, ventós, ventolina

boirós, boirina, emboirada

plujós, plugim, plovisquejar

9. En cada un d’aquests grups de paraules n’hi ha una que no és de la mateixa família. Troba-les.

aiguat llamp assolellat

airejat llampegar solet
aigüera llampec mussol
aigualit llaminer ressol

160
 Unitat 10
Separació sil·làbica a final de línia. Els dígrafs
Saber separar les paraules en síl·labes ens ajuda a escriure correctament
les paraules a final de línia. Fixa-t’hi:
— Quantes síl·labes té la paraula rebaixes? En aquesta paraula hi ha dues
lletres, ix, que representen un sol so: formen un dígraf.
— El dígraf ix se separa a final de línia, però hi ha dígrafs que no.

DÍGRAFS QUE DÍGRAFS QUE NO

SE SEPAREN SE SEPAREN

RR tor-ró TJ plat-ja GU gue-pard

SS tas-sa TX cot-xe LL ca-llar
IX pei-xos TS pot-ser NY pi-nya
TG jut-ge TZ at-zar QU ra-que-ta
IG ba-teig

A l’hora de separar les síl·labes de les paraules a final de línia, també cal tenir en compte que:
t
El punt de la ela geminada (l·l) es perd:
col-legi
t
No pot haver-hi cap lletra sola a final de línia:
tor-na-do
t
En cas que una paraula tingui apòstrof, no es pot deixar a final de línia:
l’hu-ra-cà

Activitats

10. Practiqueu, per parelles, la divisió de paraules en síl·labes. Separeu aquestes paraules i, després,
comproveu si ho heu fet bé accedint a aquest diccionari en línia:

marejol formatge aquestes

https://links.edebe.com/ybF meteoròleg calitja correcció
pel·lícula temperatura classe

161
L’entrevista
Us agradaria tenir més informació sobre el fascinant món de la meteorologia? Doncs només cal
preguntar-ho a les persones expertes en aquest tema: els meteoròlegs i les meteoròlogues. I la
millor manera d’obtenir informació és mitjançant una entrevista. Aquesta serà la vostra missió.
PRIMER PAS: ANÀLISI D’UNA ENTREVISTA
Com és una entrevista? Fixeu-vos en l’entrevista feta a la Susanna Soler, professora d’institut:

Ningú no està exclòs d’implicar-se en tasques solidàries; no-

més cal tenir iniciativa i poder comptar amb algú per tirar
Presentació endavant. Així ens ho mostra la Susanna Soler, una mestra
d’anglès amb moltes inquietuds.
Preguntes Com i quan va començar aquesta experiència? Sempre he
tingut aquesta inquietud per treballar en cooperació i educa-
ció per al desenvolupament. La meva primera experiència a
l’Institut Can Puig va ser l’any 1984, amb un crèdit variable
que vam titular «Nicaragua, terra estimada» i que fèiem en col·laboració amb
Resposta
AEFA, una ONG nicaragüenca guardonada amb un premi internacional per la
seva tasca en l’alfabetització d’adults.
De quina manera es treballen els temes d’actualitat? L’activitat central
sempre és una xerrada, en la qual es convida un expert del país relacionat amb
el tema que es tracta. L’última pregunta és sempre la mateixa: què podem fer
nosaltres? En funció dels seus suggeriments, s’organitza la campanya.
I les fites aconseguides? És difícil per a un professor veure els fruits de la teva
feina, però jo tinc exalumnes que han vingut a fer xerrades convidats pel Grup de
Solidaritat de l’institut com a fundadors d’una associació a favor dels infants de
Bòsnia a Sant Pere de Ribes, i me’n sento molt orgullosa.
Senderi, Educació en valors, Entrevista «Més de 15 anys
treballant per l’EPD»

ESTRUCTURA D’UNA ENTREVISTA

PRESENTACIÓ COS O PREGUNTES CLOENDA

Presentació de la persona en-
trevistada i exposició dels mo-
tius que han portat a fer
l’entrevista (professionals, per-
sonals, premis obtinguts...).
Conversa entre la persona en- Breu comentari sobre
trevistadora i l’entrevistada per com s’ha desenvolupat
mitjà de preguntes i respostes. l’entrevista i agraïment a
la persona entrevistada.

166
 Unitat 10
SEGON PAS: PLANIFICACIÓ D’UNA ENTREVISTA

1. Organitzeu-vos en petits grups. Cada grup triarà un home o dona dels temps a qui agra-
daria entrevistar. Poseu en comú els noms de les persones que voleu entrevistar per evi-
tar repeticions.

2. Planifiqueu l’entrevista.

Buscar informació sobre la trajectòria professio-

nal de la persona entrevistada (estudis, feines que
ha fet, llocs on ha treballat...).

Pensar el tema o temes relacionats amb el temps

climàtic sobre els quals voleu obtenir informació.

Pensar les preguntes que responen als vostres

dubtes (han de ser breus i clares).

TERCER PAS: DISSENY, ELABORACIÓ I PRESENTACIÓ D’UNA ENTREVISTA

3. Escriviu l’entrevista. Tingueu en compte que heu d’utilitzar un vocabulari adequat al tema
i que l’estructura de l’entrevista ha de constar de presentació, preguntes i cloenda.
t
1PEFV
DPOTVMUBS
BMUSFT
UJQVT
EFOUSFWJTUFT
FO
BRVFTUT
FOMMBÎPT

https://links.edebe.com/mihb
https://links.edebe.com/gyfCkt

t

1PEFV
QFOTBS
QSFHVOUFT
PCFSUFT
P
UBODBEFT
-FT
PCFSUFT
QFSNFUFO
B
MB
QFSTPOB
FOUSFWJT-
UB
SFTQPOESF
BNC
MMJCFSUBU
J
FTQMBJBSTF
2VÒ
ÏT
FM
RVF
NÏT
UBHSBEB
EF
MB
UFWB
GFJOB
-FT

UBODBEFT
EFNBOFO
SFTQPTUFT
NPMU
DPODSFUFT
2VBOUT
BOZT
GB
RVF
FUT
NFUFPSÛMFH
P
NF-
UFPSÛMPHB
t

5JOHVFV
DVSB
BNC
FMT
TJHOFT
EF
QVOUVBDJØ
FTDSJWJV
VO
TJHOF
EJOUFSSPHBDJØ
BM
GJOBM
EF
DBEB

QSFHVOUB
VO
HVJØ
BCBOT
EF
DBEB
SFTQPTUB
J
VO
QVOU
BM
GJOBM
EF
DBEB
SFTQPTUB
t

1PEFV
FTDSJVSF
MFT
QSFHVOUFT
FO
OFHSFUB
QFSRVÒ
FT
EJTUJOHFJYJO
EF
MFT
SFTQPTUFT
RVBO
MFT

UJOHVFV 

4. Reviseu el text. Feu una bona presentació i envieu la vostra entrevista a la persona del
temps que heu triat per correu electrònic.

5. Quan tingueu les respostes, poseu-les en comú

amb la resta de la classe. Podeu recollir totes les
entrevistes en el blog de l’escola o fer-les arribar a Missió acomplerta!
la resta d’alumnes del centre mitjançant presenta-
cions orals o en PowerPoint.

167
 Per acabar Competències

1 Llegeix i respon:

https://links.edebe.com/Fpa

168
 Competències Unitat 10
a.
2VJO
UJQVT
EF
UFYU
ÏT
&YQMJDB
DPN
IP
IBT
TBCVU

6OB
FOUSFWJTUB















6OB
OPUÓDJB













6OB
OBSSBDJØ

b.
*OEJDB
RVJOB
ÏT
MPSBDJØ
RVF
SFTVNFJY
NJMMPS
MB
JEFB
EFM
UFYU
t

+PWFT
EF
UPU
FM
NØO
TVOFJYFO
QFS
SFDMBNBS
BMT
HPWFSOT
RVF
BDUVÕO
DPOUSB
FM
DBOWJ
DMJNËUJD
t

"MHVOT
KPWFT
GBO
WBHB
DPOUSB
FM
DBOWJ
DMJNËUJD
t

&M
DBOWJ
DMJNËUJD
FTUË
EFTUSVJOU
FM
NFEJ
BNCJFOU
c.
1FS
RVÒ
FMT
HPWFSOT
USJHVFO
B
QPTBS
FO
QSËDUJDB
MFT
NFTVSFT
QFS
SFEVJS
MFTDBMGBNFOU
HMPCBM
d.
'JYBU
FO
MB
GPSNB
EFM
UFYU
1FS
RVÒ
IJ
IB
UFYU
RVF
FTUË
FO
VO
DPMPS
EJGFSFOU
EF
MB
SFTUB

2 -B
(SFUB
5IVOCFSH
ÏT
VO
OPJB
RVF
IB
JOJDJBU
VOB
WBHB
DPOUSB
FM
DBOWJ
DMJNËUJD
#VTDBO
JOGPS-
NBDJØ
4J
QPHVFTTJT
GFSMJ
VOB
FOUSFWJTUB
RVÒ
MJ
QSFHVOUBSJFT
&TDSJV
EVFT
QSFHVOUFT

3 'JYBU
FO
MFT
QBSBVMFT
TFHàFOUT
J
EJHVFT
QFS
RVÒ
TFTDSJVFO
BNC
BRVFTUB
HSBGJB
GJOBM

DMJNËUJD NBMHSBU BDPSE VOJU

4 4FQBSB
FO
TÓMrMBCFT
MFT
QBSBVMFT
TFHàFOUT
5JOHVFT
FO
DPNQUF
UPUFT
MFT
QPTTJCJMJUBUT
EF
TFQB-
SBDJØ
B
GJOBM
EF
MÓOJB
J
WJHJMB
BNC
FMT
EÓHSBGT

BGBOZJO QSFTTJPOBS USJHVFO SFVOFJYFO

Reflexiona

t

2VÒ
ÏT
FM
RVF
UIB
BHSBEBU
NÏT
EFM
RVF
IBT
USFCBMMBU
FO
BRVFTUB
VOJUBU
t

1FS
B
RVÒ
DSFVT
RVF
QPEFO
TFSWJS
MFT
QSFWJTJPOT
DJFOUÓGJRVFT
DPN
BSB
MFT
EFM
UFNQT
t

$SFVT
RVF
FU
TFSË
EJGÓDJM
FTDSJVSF
MFT
QBSBVMFT
BNC
p/b, t/d, c/g
DPSSFDUBNFOU

169
11. POEMEM!
 Abans de llegir
Tanqueu els ulls i escolteu el poema versionat pel grup Roba Estesa:
https://links.edebe.com/pFm

PODRIES
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fora casa teva,
i diries «sí»
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
tosca: poc fina,
sense polir. Podries menjar
coses llamineres
eixut: sec.
o només crostons
eixuts de pa negre.

172
 Unitat 11
Podries... podries...

Per tot això pensa

que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.

Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.

Podries... podries...

Per tot això pensa

que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.

Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ell
podria ser teva.

Joana Raspall i Iganasi Blanch,

Podries. Takatuka àlbums

173
 Entenem el que llegim
Obtenim informació
1 Recorda el que has llegit i completa:

Si haguessis nascut en una altra terra duries vestits de sac o ……,

podries ser …… sabates de pell o tosca espardenya
Un altre país fora casa teva, o aniries ……
i diries «sí» …… perdut per la ……
T’hauries criat d’una altra manera Podries llegir contes i poemes,
més bona, potser; potser …… o no tenir llibres
Tindries més sort o potser …… ni …….
Tindries amics i ……

Interpretem
2 Subratlla el vers o els versos que més t’hagin impactat o comenta quins són als companys i
companyes.

3 El poema ens parla de diferents temes que ens afecten. Assenyala quins són:

color de la pell - internet - educació - pobresa i riquesa - cinema

moda - costums - pau i guerra - solidaritat - alimentació

4 Què vol dir el vers TENIR LES MANS BEN OBERTES? Per què està escrit amb majúscules?

5 Relaciona les expressions equivalents:

1 sabates de pell o tosca espardenya si haguessis nascut al seu país

2 si tu fossis nat a la seva terra
3 només crostons eixuts de pa negre
4 vestits de sac o de seda
5 la tristesa d’ell podria ser teva
amb roba vella i senzilla o amb roba nova
i elegant
tu podries tenir les seves dificultats
i les seves preocupacions
calçat nou i elegant o calçat vell i senzill
poc menjar i de mala qualitat

174
 Unitat 11
6 Hi ha versos que rimen en aquest poema? Assenyala’ls.

Reflexionem
7 Què ens vol dir aquest poema? Havies pensat mai que bona part del que tens i t’envolta podria
ser completament diferent? Parleu-ne.

8 Apliqueu la tècnica Llapis al centre per escriure una llista de les accions que podem fer per aju-
dar les persones que tenen dificultats.

Ens expressem
9 Saps qui són els refugiats? De què fugen? Mireu aquest vídeo per conèixer la Hala i altres nens i
nenes de Síria.

https://links.edebe.com/BdE

Expliqueu en un full què heu vist en el vídeo i compartiu la vostra redacció.

La precisió lèxica

Com ens diu el poema Podries, de vegades fem moltes coses sense pensar en la sort que tenim.
També de vegades fem i fem sense pensar gaire en allò que fem.
— Podries canviar els verbs destacats per uns altres de més concrets?

10. Substitueix en les frases següents el verb fer per aquells altres verbs que precisin més l’acció
que descriuen. És una bona manera d’evitar l’empobriment del nostre vocabulari. Alerta, però,
que en sobren uns quants.

construeix, cus, pon, produeix, conrea, mesura, compon, dibuixa, talla, trosseja,
empaqueta, lluu, fabrica, cuina, prepara

a. El meu oncle fa electrodomèstics.

b. La meva àvia sempre em fa la vora dels pantalons.
c. Hem calculat que l’aula fa 5 metres d’amplada.
d. La Laia fa unes cançons molt alegres.
e. El meu germà em fa uns esmorzars deliciosos.
f. L’Enric és un artista: fa uns paisatges preciosos.

175
Les preposicions
Llegeix el fragment del poema Els núvols, de Màrius Torres:

Blanc sobre
CMBV
FMT
OÞWPMT
pel cel d’BRVFTUT
NBUJOT

passen sense
MBOHÞOJB
de cap ànima a dins.
Matins de
NBSÎ
PO
TFNCMB
RVF
MB
WJEB
DPNFODJ
J
OPTBMUSFT
UPSOFN
WFSHFT
en el silenci,
a
MFTQFSBOÎB
del primer dia del món!

— 2VÒ
TØO
MFT
QBSBVMFT
EFTUBDBEFT









t
"EKFDUJVT


t
7FSCT



t
1SFQPTJDJPOT

— 1FS
B
RVÒ
TFSWFJYFO
&YQMJRVFVIP
NJUKBOÎBOU
MB
SVUJOB
Paraula-Idea-Frase.

Les preposicions TØO
FOMMBÎPT
RVF
VOFJYFO
QBSBVMFT
4ØO
a, amb, de, des de, en, entre,

per, per a, fins a, segons, sense, sota, sobre… La preposició de
TBQPTUSPGB
RVBO
MB

QBSBVMB
TFHàFOU
DPNFOÎB
BNC
WPDBM
P
BNC
h.

Activitats

20. $PNQMFUB
BNC
MFT
QSFQPTJDJPOT
BEJFOUT

EF

BNC

B

TPCSF

QFS

TFHPOT

t

5IF
EFJYBU
MFT
DMBVT
y
MB
UBVMB
t

-B
$MBSB
IB
BOBU
BM
DJOFNB
y
FMT
BNJDT
21. Consulta la taula i corregeix, si cal, les oracions:
t

)FN
RVFEBU
BNC
B
FMT
BMUSFT
t

7JVFO
BM
DPTUBU
EF
FM
DBSSFS
#BMBOESBV
t

7JBUKBSFN
B
FM
FTQBJ
MBOZ

t

)J
IB

LN
y
$BSEFEFV
y
5FSSBTTB
t

y
FMT
TFVT
DËMDVMT
EFV
GBMUBS
VOB
IPSB
y

BSSJCBSIJ
t

-B
HFOU
QBTTFKB
QFS
FMT
DBNJOT
BTGBMUBUT
t

-B
EPOB
EFM
NFV
WFÓ
ÏT
NPMU
TJNQËUJDB
t

1BTTFHFN
QFS
FM
QPSU

Preposicions
a + el = al
a a + els = als
a + l’ = a l’
de + el = del
de de + els = dels
de + l’= de l’
per + el = pel
per per + els = pels
per + l’ = per l’

178
Un llibre de poemes
Els sentiments es poden expressar de moltes maneres i una forma de fer-ho és mitjançant la
poesia. Hi ha molts tipus de poemes i diferents maneres d’escriure’ls. La vostra missió serà
convertir-vos en poetes i poetesses i recollir els vostres escrits en un llibre de poesia.

PRIMER PAS: ANÀLISI D’UN POEMA

Hi ha poemes amb rima o sense, poemes lliures, poemes visuals... Hi ha poemes dedicats a
l’amor, a la natura, a la soledat, a la pena, a l’escola...

DIFERENTS MANERES D’ESCRIURE POESIA

VERS RIMAT VERS LLIURE POESIA VISUAL HAIKU

La rima és la Quan en un poema els És una barreja de L’haiku és una de les
repetició de sons al versos no tenen cap llenguatge escrit i formes de poesia
final de cada vers. tipus de rima, es diu llenguatge visual. tradicional japonesa
Amb la repetició del que té rima lliure. Un tipus de poema més esteses.
final dels versos visual són els
És un poema breu,
s’aconsegueix crear cal·ligrames.
té 3 versos de 5-7-5
la sensació de ritme i
síl·labes.
musicalitat.
EM SENTO FELIÇ! L’última paraula de
Saps? cada vers no pot ser
Em sento feliç! aguda.
LES SARGANTANES I et preguntaràs... No té rima.
Què és la felicitat?
Arran del camí, Doncs jo t’ho puc Està escrit en
dues sargantanes explicar: present.
el sol comparteixen Aire pur inunda el cos,
com bones germanes. Normalment, parla
ràpids batecs del cor, de temes de la
Els surt un serpent pensaments de colors natura: les estacions
verd com les olives, vius, de l’any, el mar, el
amb ulls de qui pot immenses riallades. cel, les plantes, els
menjar-se-les vives. I diràs... ocells...
– És meu, aquest lloc! Què et fa feliç?
– orgullós els crida. Jo t’ho explicaré:
Elles fugen lluny Paraules de sucre,
per salvar la vida. petons de caramel, Transparent aigua,
abraçades d’os, les pedres acaricia.
contes vora el llit Música suau.
quan arriba la nit.
Ho veus?
No és difícil ser feliç!

180
 Unitat 11
SEGON PAS: PLANIFICACIÓ DEL POEMA

1. Organitzeu-vos per parelles i repartiu-vos els quatre tipus de poemes que heu vist.

2. Feu servir aquesta guia per planificar el vostre poema:

Trieu el tipus de poema que voleu fer.

Decidiu de quin tema tractarà el poema.
Escriviu paraules que us recordin aquest tema
Si, per exemple, voleu fer un poema sobre el sol, podeu fer servir
mots com llum, calor, estiu, platja, vacances, alegria, vida, daurat...
Feu una pluja de frases que us vinguin al cap.
Si feu un poema escrit, repartiu els versos en estrofes
(podeu començar per estrofes de tres o quatre versos en el cas dels
poemes rimats).
Si feu un cal·ligrama o una poesia visual, penseu en la forma que
poden tenir les paraules o en el que signifiquen.
Utilitzeu recursos lingüístics, com comparacions o metàfores:
canvieu paraules per noms de coses que s’hi assemblin
(sol: daurada escalfor; vacances: preuat descans).

La metàfora és la reina dels recursos. Consisteix a fer servir una

paraula que expressa una cosa per dir-ne una altra que hi té al-
guna semblança. És a dir, és una comparació, però sense utilit-
zar les paraules sembla o com.
(En lloc de dir lluna, podríem utilitzar la paraula fanal, i en lloc de
nit, podríem utilitzar negre cel: fanal del negre cel.)

TERCER PAS: DISSENY, ELABORACIÓ I PRESENTACIÓ

3. Escriviu el vostre poema. Reviseu el lèxic i l’ortografia i passeu-lo en net amb l’ordinador.
Recolliu totes les poesies en un llibre, que podeu utilitzar per a la biblioteca d’aula.
Com es llegeix un poema a altres persones:
t
Abans de tot, has de llegir el poema moltes vegades i t’has de fixar en quins són els sentiments
que vol transmetre i en el ritme que té.
t
Llegeix o recita a poc a poc, seguint els signes
de puntuació marcats i amb veu molt clara.
Missió acomplerta!
t
El final de cada vers ha de tenir força; no
abaixis la veu.

181
 Per acabar Competències

1 Observa atentament i respon:

La frontera de la fam. Un viatge

a. Quin tipus de composició diries que és?

Un poema Un poema visual Una història

b. Quina relació hi ha entre el títol i la imatge?

c. Explica què et suggereix en un màxim de 5 línies.
d. A quina situació penses que fa referència aquesta composició?

2 Escriu una estrofa de 4 versos, amb rima o sense, relacionada amb aquesta composició.

182
 Competències Unitat 11
3 2VJOB
QSFQPTJDJØ
IJ
IB
FO
FM
UÓUPM
EFM
QPFNB
2VÒ
QBTTBSJB
TJ
OP
IJ
GPT
—
1SPWB
EF
DBOWJBS
BRVFTUB
QSFQPTJDJØ
QFS
VOB
BMUSB
RVF
FU
TFNCMJ
RVF
UBNCÏ
IJ
QPU
BOBS
CÏ

$BOWJB
FM
TJHOJGJDBU
EFM
UÓUPM

4 1FS
RVÒ
FM
NPU
viatge
TFTDSJV
BNC
tg
#VTDB
EVFT
QBSBVMFT
NÏT
RVF
TFHVFJYJO
BRVFTUB
NB-
UFJYB
OPSNB
J
FTDSJVMFT

5 0CTFSWB
J
QFOTB

-B
GSPOUFSB
EF
MB
HBOB

—
4J
DBOWJFN
MB
QBSBVMB
fam
QFS
MB
QBSBVMB
gana
UÏ
FM
NBUFJY
TFOUJU
FM
UÓUPM
PSJHJOBM
&U
USBOT-

NFU
FM
NBUFJY
—
2VJOB
GSBTF
IBT
EJU
BMHVOB
WFHBEB
tinc gana
P
tinc fam
—
&T
QPESJB
EJS
EPODT
RVF
fam
J
gana
TØO
QBSBVMFT
TJOÛOJNFT
&YQMJDBIP

Reflexiona

t
2VÒ
IBT
BQSÒT
EF
UV
NBUFJY
FO
BRVFTUB
VOJUBU
t
"NC
RVJOFT
EJGJDVMUBUT
UIBT
USPCBU
t
5IBT
TFOUJU
NÏT
DÛNPEF
DSFBOU
QPFNFT
BNC

JNBUHFT
P
BNC
QBSBVMFT
1FS
RVÒ
t
%F
UPU
FM
RVF
IBT
BQSÒT
RVF
ÏT
FM
RVF
NÏT
UIB

JNQBDUBU

183
12. MARXEM DE
VIATGE!
 Abans de llegir
Hi ha moltes maneres de viatjar, amb cotxe, vaixell, avió, i molts llocs per allotjar-se, un càm-
ping, una casa rural... Llegeix el viatge de l’Arnau i la Greta.
— Quin tipus de viatge t’agradaria fer? Amb qui t’agradaria viatjar?

UNA CASA SOBRE RODES

L’Arnau i la Greta han estat cinc mesos viatjant pel Canadà i els Estats
De què és Units amb una autocaravana.
sinònim la
paraula casa, VOLEU QUE US ENSENYEM LA CASA?
en aquest cas?
És petita, però hi ha de tot. Al davant, el
seient del conductor i el del copilot. I enmig,
una petita tauleta plegable per deixar-hi els
mapes i no perdre’s. Tots dos seients es po-
den girar 180 graus. Així, quan estan atu-
rats, poden seure sense estar d’esquena a
tothom. Just a sobre d’aquests seients,
com si fos el segon pis, hi ha el llit dels pa-
res. Ideal per convertir-lo en una cabana on
només es pot arribar escalant.
Al mig de la caravana hi ha una taula i seients per a quatre persones. Aquí,
l’Arnau i la Greta hi passen moltes estones. I què hi fan? Ara us ho expliquem!
BENVINGUTS A CASA!
Mentre fan ruta, l’Arnau i la Greta van lligats a les cadire-
tes i poden fer treballs manuals o mirar per la gran fines-
tra. Quan estan aturats, fan servir la taula per menjar, fer
deures, jugar… I si tenen convidats, poden convertir la
taula i els seients en un llit per a dues persones.
Més a l’esquerra hi ha l’espai per
cuinar. Una nevera amb congela-
dor, una pica per rentar els plats,
els fogons per cuinar i, fins i tot,
un forn per fer pastissos.
I, al final de tot, un bany molt petit i el seu llit. Un
llit gran, on els dos germans han dormit junts du-
rant tot el viatge.

186
 Unitat 12
ELS CÀMPINGS
Cada nit han dormit en un càmping. N’han trobat de grans i de pe-
tits, amb vistes al mar o enmig d’un bosc, amb molts nens i nenes
o gairebé sense ningú. Però tots són divertits, perquè tenen parcs,
camps de bàsquet o de futbol, i alguns tenen sales de jocs on
s’està molt bé quan és de nit i fa fred. També és el millor lloc per
conèixer altres nens i nenes. Tot i no entendre’ls, hi ha jocs que es
Què es pot fer per juguen igual a tot arreu!
mantenir
l’autocaravana a A més a més, els càmpings serveixen per mantenir l’autocaravana
punt? sempre a punt. S’omplen els dipòsits d’aigua neta per poder cuinar
i rentar. Es buiden els de l’aigua bruta del bany i la pica de rentar
plats. Es carreguen les bateries per poder tenir llum. Es pot omplir
el dipòsit de gas propà per fer funcionar la nevera i la calefacció. A
més a més, s’aprofita per rentar la roba.

187
 VIURE EN UNA AUTOCARAVANA
L’autocaravana és petita, però com que ho porten tot a sobre,
sempre que necessiten una cosa la tenen a l’abast.
Com tothom, cada dia, abans de posar-se en ruta, es renten i
esmorzen al càmping. Llavors es preparen per sortir. Cal plegar
la mànega que dona aigua i el cable de l’electricitat. Recollir-ho
tot i tancar-ho a dins dels armaris, ja que no pot quedar res
sense subjectar mentre es condueix; de segur que cauria a ter-
ra en un revolt o amb una frenada.
LES JOGUINES
A l’autocaravana cal portar poques joguines i han de ser peti-
tes: material per fer treballs manuals, contes, jocs de taula, jocs
de construccions…
L’autocaravana té armaris exteriors i un el fan servir per guar-
Quines joguines dar-hi les joguines més grosses, cotxes i camions, un cotxet
es poden fer amb amb una nina, joguines del sorral, una pilota… I al sostre, una
material reciclat? bicicleta! A més, fan moltes joguines amb material reciclat!
Marc Camprubí i Núria Verdaguer,
Cavall Fort, 1153/1154

188
 Unitat 12
Entenem el que llegim
Obtenim informació
1 Respon les preguntes sobre la lectura:
t

1FS
PO
IBO
WJBUKBU
M"SOBV
J
MB
(SFUB
"NC
RVÒ

t

%VSBOU
RVBOU
UFNQT
0O
EPSNJFO
DBEB
OJU
t

2VBO
QPTBWFO
B
QVOU
MB
DBSBWBOB
$PN
t

2VÒ
GFJFO
DBEB
EJB
BCBOT
EF
QPTBSTF
FO
SVUB
t

2VJO
UJQVT
EF
KPHVJOFT
FT
QPEFO
QPSUBS
FO
VOB
DBSBWBOB

Interpretem
2 Ordena les parts que componen el text:
a.
$PN
ÏT
MB
DBSBWBOB
J
MFT
BDUJWJUBUT
RVF
TIJ
GBO

c.
-B
WJEB
FO
VO
DËNQJOH
b.
+PHVJOFT
RVF
FT
QPEFO
EVS
B
MB
DBSBWBOB

d. *NBHJOBS
WJVSF
TPCSF
RVBUSF
SPEFT

3 Rellegeix el text, digues quina és l’autocaravana de l’Arnau i la Greta i explica com és:
A B C

4 Explica què volen dir i a què es refereixen les oracions següents:

t

5
PUT
EPT
TFJFOUT
FT
QPEFO
HJSBS

HSBVT

































t

/PNÏT
TIJ
QPU
BSSJCBS
FTDBMBOU























































t

5PU
J
OP
FOUFOESFT
IJ
IB
KPDT
RVF
FT
KVHVFO
JHVBM
B
UPU
BSSFV
t

4FNQSF
RVF
OFDFTTJUFO
VOB
DPTB
MB

UFOFO
B
MBCBTU
Autocaravana Cargol / tortuga

5 L’autocaravana és com un cargol o Semblances

com una tortuga. Aplica la destresa Diferències
metàfora i analogia i omple una tau-
la com aquesta en el teu quadern: Conclusions

Reflexionem
6 Segons la lectura, els càmpings són el millor lloc per conèixer altres nens i nenes.
—

2VÒ
QPUT
BQSFOESF
EF
OFOT
J
OFOFT
EBMUSFT
DJVUBUT
P
RVF
QBSMJO
MMFOHàFT
EJGFSFOUT

189
Ens expressem
7 En grups de quatre, imagineu com seria viatjar en una caravana: a quin tipus de càmping aniríeu,
com repartiríeu les tasques domèstiques, quines activitats faríeu al càmping…

Les paraules homònimes

Mira què estan fent l’Arnau i la Greta. Quin significat té la paraula veu? I la paraula beu?

L’Arnau veu el partit. La Greta beu aigua.

Les paraules homònimes són les que es pronuncien igual, però tenen significats
diferents. Per exemple: veure i beure.

8. Completa les oracions amb la paraula corresponent. En cas de dubte, consulta el diccionari en
paper o el diccionari en línia:

valls - balls vena - bena massa - maça vull - bull

t

-B
+ÞMJB
ÏT
QSPGFTTPSB
EF
yy
USBEJDJPOBMT
t

-BJHVB
yy
KB
QPUT
BCPDBSIJ
MBSSÛT
t

-B
.BSUB
TIB
UBMMBU
J
MJ
TPSUJB
TBOH
EF
MB
yy
QFS
BJYÛ
FM
NFUHF
MJ
IB
QPTBU
VOB
yy
t

&O
(FSBSE
IB
NFOKBU
yy
J
BSB
UÏ
NBM
EF
QBOYB
t

"OJSFN
B
MB
GJSB
EF
DJSD
EF
MFT
yy
E®OFV
t

+P
yy
BOBS
BM
DJOFNB
BRVFTU
DBQ
EF
TFUNBOB
t

-B
yy
UÏ
VOB
GPSNB
TFNCMBOU
BM
NBSUFMM

190
 Unitat 12
Quantes llengües!
Quantes llengües es parlen a la teva escola? Tens amics o amigues que parlen llengües dife-
rents? Fixa-t’hi:

¡Hola! Me
llamo Jose.

marhaba ‘iinaa
aismi bisima.
Hola! Em dic
Miquel.

Kaixo! nire Ola. O meu

izena Irati da. nome é Chus.

— A veure si te’n surts! Relaciona cada nen o nena amb la llengua que parla: català, castellà,
basc, gallec i àrab.

Totes les llengües mereixen el mateix respecte. Gràcies a la llengua, transmetem la

nostra cultura, la nostra història, la nostra manera de veure el món.
A l’Estat espanyol s’hi parlen diverses llengües: el castellà, el català, el basc, el gallec,
l’occità… i d’altres que no en són pròpies, com l’àrab, el xinès, l’alemany, l’anglès…
Quantes llengües!

Activitats

9. Per parelles, busqueu l’expressió següent en quatre llengües diferents. Podeu utilitzar el traduc-
tor de Google:

Cada dia al dematí, canta el gall quiquiriquic.

— Després, jugueu a endevinar en quines llengües han traduït aquesta expressió la resta de parelles.

191
Organitzem un viatge
Gràcies a les webs de viatges, podem tenir accés a informació sobre ciutats del món, mapes,
informació de restaurants, llocs per dormir, llocs per visitar, mitjans de transport...
Aquesta serà la vostra missió: organitzar un viatge de cinc dies a Tarragona per a una família
suïssa (dos adults i dos menors). Haureu d’organitzar l’anada i la tornada amb mitjans de
transport, l’estada i les visites als llocs emblemàtics d’aquesta bonica ciutat. Heu d’aconseguir
«vendre» el vostre viatge com el millor de tots.

PRIMER PAS: ANÀLISI D’UNA WEB DE VIATGES

— Quines dades hi apareixen? Què es descriu en cadascuna?
Llengua
Establiment
d’informació
consultat

Obert TOT l’any

Accés clients
USUARI

PASSWORD

Situació
Calculeu la ruta des de l’enllaç amb 1 clic

Interès

Serveis
Instal·lacions
Disponibilitat

Comproveu la disponibilitat de dates i feu la vostra reserva OnLine

Descripció de Fer una reserva Mapa Informacions

l’indret de situació

196
 Unitat 12
SEGON PAS: PLANIFICACIÓ D’UN VIATGE

1. En grups de cinc, organitzeu el viatge per intentar que sigui l’escollit per la família suïssa
(es tracta que sigui el més original possible).

2. Utilitzeu una taula com aquesta per planificar l’organització del viatge:

Horari de Horari
Mitjà de transport sortida de d’arribada a
Sortida de Suïssa (data del viatge) Suïssa Tarragona

Mitjà de transport fins al lloc

Arribada a Tarragona
d’allotjament

Nom i situació de l’allotjament

Característiques de l’allotjament

1r 2n 3r 4t

Llocs per visitar

5è 6è 7è 8è

Viatge de tornada
Mitjà de transport i horari de sortida
cap a Suïssa (data)

3. Cerqueu informació:
https://links.edebe.com/agDm

https://links.edebe.com/xym https://links.edebe.com/cEdGkx

Podeu consultar també webs de mitjans de transport: avions, trens d’alta velocitat...

TERCER PAS: DISSENY, ELABORACIÓ I PRESENTACIÓ D’UN VIATGE

4. Ja podeu dissenyar i elaborar la vostra proposta de viatge. Podeu triar diferents opcions:

t
un PowerPoint t
un fullet t
una revista t
qualsevol altra que sigui original

Incloeu-hi fotos, mapes, localitzacions detallades.

Si voleu, també hi podeu especificar els preus de
cada partida (viatges, hotels, visites...). Missió acomplerta!

197
 Per acabar Competències

1 Aquest web us pot ajudar a organitzar unes vacances en família. Llegeix i respon:

t
Què vol dir XANASCAT?

t
Què ofereix?
t
A qui van dirigits els seus programes d’activitats? Per què et poden interessar?
t
Quina institució ha creat la XANASCAT? Com ho has sabut?
t
En quins idiomes es pot llegir aquesta pàgina?
t
On has de clicar si:
— Vols consultar quins albergs hi ha.
— Vols enviar la informació d’aquesta pàgina web a un amic.
— Vols imprimir la pàgina web.

198
 Competències Unitat 12
2 #VTDB
FO
BRVFTUB
PSBDJØ
VOB
QBSBVMB
IPNÛOJNB
J
EJHVFT
RVJO
BMUSF
TJHOJGJDBU
UÏ

.ÏT
EF

BMCFSHT
SFQBSUJUT
QFS
MB
DPTUB
J
MB
NVOUBOZB

3 'JYBU
FO
MFT
EJGFSFOUT
QBSUT
EF
MB
QËHJOB
XFC
J
SFTQPO
t

2VÒ
IJ
IB
B
MB
QBSU
TVQFSJPS
FTRVFSSB

t

*
B
MB
QBSU
TVQFSJPS
ESFUB
t

2VJO
DPOUJOHVU
TBOVODJB
B
MB
DBQÎBMFSB
t

0O
BQBSFJY
FM
QFT
EF
MB
JOGPSNBDJØ
t

2VÒ
IJ
IB
B
MB
TFWB
FTRVFSSB
*
B
MB
ESFUB
t

2VJOB
DBUFHPSJB
EF
MFTRVFSSB
QPU
JOUFSFTTBS
B
MB
UFWB
GBNÓMJB

4 #VTDB
FO
FM
UFYU
USFT
QBSBVMFT
RVF
UJOHVJO
FM
TP
EF
peix.

5 $PNQMFUB
BRVFTUFT
QBSBVMFT
BNC
x, ix, tx
P
ig

t

TPSUFy












t
yBSSBODB












t
DBMBy












t
NPyJMMB












t
NBSFy

6 *NBHJOB
RVF
MB
UFWB
GBNÓMJB
IB
FTUBU
FTDPMMJEB
QFS
BM
QSPHSBNB
EF
7BDBODFT
FO
'BNÓMJB
t
"


UV
UBHSBEBSJB
BOBS
B
VO
BMCFSH
EF
QMBUKB
J
BMT
UFVT
QBSFT
B
VO
BMCFSH
EF
NVOUBOZB
2VJOT

BSHVNFOUT
FMT
EPOBSJFT
QFS
DPOWFODFMT

Reflexiona

t

2VÒ
UIB
BHSBEBU
NÏT
EBRVFTUB
VOJUBU
t

5IB
DPTUBU
CVTDBS
JOGPSNBDJØ
B
JOUFSOFU
J
TBCFS
PSHBOJU[BSMB
1FS
RVÒ
t

2VÒ
ÏT
FM
NÏT
ÞUJM
RVF
IBT
BQSÒT
FO
BRVFTUB
VOJUBU
t
2VÒ
IBT
BQSÒT
TPCSF
MB
EJWFSTJUBU
EF
MMFOHàFT
RVF
FT
QBSMFO
BM
NØO
J
BM
UFV
FOUPSO
QSPQFS

199