PROGRAMACIÓ LINEAL

1- MAXIMITZACIÓ DE BENEFICIS Una empresa revisa i distribueix frigorífics de dos tipus A+ i A++ , segons la menor o major
eficiència que tenen en el consum energètic. Abans de comercialitzar-los, l'empresa fa tres tipus d'accions: revisió dels elements
mecànics, revisió dels elements energètics i distribució.
Se suposa que per cada frigorífic del tipus A++ l'empresa obté un benefici net de 50 €, i per cada frigorífic del tipus A+ obté 40 €. En
la taula següent es mostra el temps, en hores, necessari per a portar a terme cadascuna de les fases de comercialització:

Tipus A+ Tipus A++

Revisió mecànica 1 3
Revisió energètica 1 2
Distribució 3 1

L'empresa disposa d'un total de 210 hores per a fer la revisió mecànica, 150 per a la revisió energètica i 300 per a efectuar-ne la
distribució.
Per raons de demanda, no s'han de comercialitzar menys frigorífics A+ que A++ , i el total no ha de ser superior a 130 unitats entre
els dos tipus.
Quina és la millor decisió de producció i quin benefici s'aconseguirà amb aquesta? Es pot prescindir d'algunes de les hores
disponibles?

2- MINIMITZACIÓ DE COSTOS En la fabricació de frigorífics de tipus A+ i A++ es poden utilitzar dos tipus de màquines-robots,
M1 i M2 . Cada unitat de la màquina M1 té un cost de 2000 €, i cada unitat de la màquina M2 té un cost de 3000 €.
En aquesta taula es mostren les unitats que es poden obtenir, en un cert període de temps, de frigorífics A+ i A++ tant en la màquina
M1 com en la màquina M2. ostra el temps, en hores, necessari per a portar a terme cadascuna de les fases de comercialització:

Tipus A+ Tipus A++

M1 2 3
M2 1 3

En aquest període s'han de produir, almenys, 11 unitats de frigorífics de A+ i 24 de A++.

L'empresa que proporciona la maquinària no té en compte encàrrecs amb menys de dues unitats de la màquina M1 i tres de la
màquina M2. A més, per raons d'espai en el mitjà de transport, el nombre d'unitats de M2 ha de ser superiors al d'unitats de M1.
Quantes unitats de cada tipus de màquina s'han d'adquirir perquè el cost total siga mínim? Quin és aquest cost? Es vol saber, a més, si
la producció en aquestes condicions, superarà els mínims marcats.

3- EL PROBLEMA DE LA DIETA Es vol elaborar un compost que permeta alimentar els gossos de raça Labrador i que cobrisca les
seues necessitats mínimes en quatre tipus de nutrients N1, N2, N3 i N4 i al mínim cost possible.
Per fer-ho, es disposa de dos tipus de pinso, P1 i P2, que es volen mesclar en les proporcions adequades.
En aquesta taula es mostren les dosis de cada nutrient que té una unitat de massa de cadascun dels dos tipus de pinso:

N1 N2 N3 N4
P1 4 2 1 1
P2 1 1 2 4

Perquè l'aliment mesclat siga adequat a les necessitats del gos ha de contenir, com a mínim, 8 dosis de N1, 6 de N2, 6 de N3 i 8 de N4.
El cost de cada unitat de massa de P1 és de 20 unitats monetàries i el de cada unitat de massa de P2, de 10
Quina és la millor manera de mesclar els dos pinsos per a obtenir un aliment adequat i al mínim cost? Per al cost mínim hi ha una
única possibilitat o, al contrari, n'hi ha més d'una tenint en compte que les unitats de massa de P1 i P2 no es poden adquirir i, per tant,
mesclar, en fraccions.

4- EL PROBLEMA DEL TRANSPORT Des de les ciutats d’origen Lisboa (L) i Oporto (O) es proveeix de peix les ciutats de
destinació d’Évora (E), Braga (Br) i Beja (Be). En la taula següent es mostren els costos, en unitats monetàries, de transportar una
caixa de peix des d’un lloc d’origen fins a un lloc de destinació.

E Br Be
L 1 3 2
O 2 1 2

Les quantitats oferides per les ciutats d’origen són 25 caixes a Lisboa i 15 a Oporto. Les quantitats demanades per les ciutats de
destinació són 20 caixes per Évora, 15 per Braga i 5 per Beja.
Quina és la millor opció per a distribuir el peix de manera que els costos de transport siguen el més baixos possibles i que totes les
ciutats de destinació siguen totalment proveïdes amb les quantitats demanades?