Català 5 17/1/06 11:34 Página 21

Modernització i canvi cultural:

la persistència de valors tradicionals
Ronald Inglehart. Sociòleg, University of Michigan

Les teories de la modernització, des de Karl Marx fins a Daniel Bell, han argumentat
que el desenvolupament econòmic comporta canvis culturals implícits. Però altres,
de Max Weber a Samuel Huntington, afirmen que els valors culturals influeixen de manera
duradora i autònoma sobre la societat. Aquí, tot fent servir dades de l’Enquesta Mundial
de Valors, presentem la tesi que afirma que el desenvolupament econòmic va unit a canvis
sistemàtics en els valors.

En aquest article volem tractar l’evolució dels va-
lors des d’una perspectiva mundial, amb la inten-
ció d’oferir un marc ampli que contribueixi a mi-
llorar la comprensió del tipus de canvis de valors
que s’esdevenen actualment a Catalunya, a Es-
panya, a Europa i a tot l’àmbit mediterrani. Una
de les coses que més agraeixo és haver tingut l’o-
portunitat de comprometre’m en aquest merave-
llós projecte sobre els valors que fa més de vint
anys, concretament l’any 1981, va emprendre el
meu col·lega i amic Jan Kerkhofs mitjançant
l’European Values Surveys (Enquesta Europea
de Valors).
De llavors ençà, s’han portat a terme quatre
sèries d’enquestes. I actualment fem un gran es-
forç per reunir fons per a la cinquena sèrie, que
pretenem realitzar l’any 2005. El que de debò em
fascina d’aquest projecte és que, per primera ve-
gada en la història de la humanitat, ha permès
apreciar els canvis de valors que es produeixen
en la nostra època. Perquè estem vivint un mo-
ment històric de canvi de valors. No es tracta d’u-
na intuïció de cap mena, com la que podia haver
tingut Tocqueville, per molt brillant que fos, so-
bre l’apogeu dels Estats Units, ni tampoc de les
encara més brillants, però confoses, impressions
de Max Weber sobre el gran canvi cultural. Avui
nosaltres portem avantatge, ja que potser no ens
cal ser tan intel·ligents com Tocqueville o Weber,
ja que en compensació disposem de dades empí-
riques molt més sòlides.
Ja són vuitanta els països dels quals disposem
de dades representatives procedents de les en-
questes nacionals que s’hi han realitzat. Al co-
mençament, la primera ronda d’enquestes de
l’European Values Surveys va abastar un total de
vint-i-quatre països, un nombre que vam ampliar
a cada una de les rondes d’enquestes següents,
fins que a la darrera, la xifra va ascendir fins als
vuitanta països esmentats. Així podem plantejar-
nos objectius fins ara impossibles, ja que per pri-
mera vegada en la història de l’home, i gràcies al
World Values Surveys (Enquesta Mundial de Va-
lors) i a l’European Values Surveys, ha estat pos-
sible mesurar els valors de persones distribuïdes
per tot el món, i no sols dels països rics i desen-
volupats d’Occident, sinó dels vuitanta països on
viu el 85% de la població mundial.
És com si tinguéssim una fotografia del que
passa per les ments i els cors de la majoria de les
persones del món. I disposem de sèries d’en-
questes successives, de manera que podem veure
Català 5 17/1/06 11:34 Página 22
22 Modernització i canvi cultural: la persistència de valors tradicionals
com s’està produint el canvi. El més fascinant és
comprovar que els canvis es produeixen en les
motivacions de les persones, en els seus valors fo-
namentals, en les seves creences. Els símptomes
que ens fan percebre que tots estem canviant són
molt diversos, per exemple, podríem esmentar el
paper que tenen les dones. Seria difícil ser tan
obtús com per no advertir el canvi experimentat
pel paper de les dones durant les últimes dèca-
des. Es tracta d’un canvi històric i realment ge-
gantí.
També és evident el canvi produït en les cre-
ences religioses arreu del món: hi ha una mu-
nió de símptomes que ho indiquen. Hem portat
a terme la tasca continuada d’ampliar les en-
questes sobre valors a països nous, si bé alguns
dels meus estudiants em recorden sovint: «Tot
plegat està molt bé, però no heu abastat tot Àfri-
ca!» I penso que tenen raó, és molt difícil cobrir
Àfrica de dalt a baix. Hi ha països en què no és
possible actuar, ja que no hi existeix cap mena
d’organització per a la realització d’enquestes.
A Vietnam, per exemple, hem realitzat la prime-
ra enquesta representativa d’àmbit nacional. Hi
vam destinar personal procedent dels Estats
Units i alguns dels nostres col·laboradors de Fi-
lipines perquè els ajudessin a dissenyar una
enquesta nacional. A Vietnam van trobar col·le-
gues entusiastes, i gràcies a aquest treball de
col·laboració avui disposem d’una visió del que
hi està succeint.
En els dotze països islàmics enquestats hi
ha una àmplia majoria de persones que
consideren la democràcia com la millor
forma de govern
Hem cobert molts països en què, quan va co-
mençar aquest projecte, hauria esta impossible
portar a terme la nostra tasca. Iran, per exemple,
s’ha inclòs a la ronda d’enquestes més recent,
com també Egipte, el Marroc, Algèria... En aques-
ta quarta ronda s’han estrenat dotze països islà-
mics, i aquesta és una dada molt important per a
nosaltres, ens resulta fascinant perquè, com pro-
bablement ja era d’esperar, n’ha resultat que el
món islàmic és diferent en molts sentits. Tampoc
és cert que els estereotips coneguts per tots si-
guin certs al cent per cent, les coses no són mai
tan simples.
Per exemple, una de les coses que hem desco-
bert és que en els dotze països islàmics enques-
tats hi ha una àmplia majoria de persones que
consideren la democràcia com la millor forma de
govern. Els pobles islàmics, des del Marroc fins a
Indonèsia, accepten el món democràtic de mane-
ra incontestable. Hi ha moltes coses del món oc-
cidental que no volen, rebutgen molts aspectes
d’Occident, però, per descomptat, entre aquests
valors rebutjats no hi figura la democràcia. Els
agrada molt la democràcia. Disposem de dades
de gairebé vuitanta països, i podem fer coses que,
com a sociòleg, em semblen fascinants. Podem
analitzar, per exemple, els vincles que existeixen
entre els sistemes de creences que la gent té dins
el cap i les característiques mesurables de la seva
societat, com ara els índexs de natalitat. Hem des-
cobert que determinats valors assumits amb co-
herència estan estretament associats amb l’índex
de natalitat, i fins ajuden a explicar-lo. S’han re-
velat una clau explicativa tan valuosa com altres
variables econòmiques estandarditzades, com
pot ser el PNB per càpita, el percentatge de do-
nes escolaritzades, etc.Tots aquests elements són
explicatius. Es tracta, en realitat, d’un canvi cul-
tural que ha exercit la seva influència. Segons
sembla, si el desenvolupament econòmic fa dava-
llar l’índex de natalitat és perquè aporta determi-
nats canvis culturals, canvis en les expectatives de
les persones respecte de les seves vides, en la se-
va manera de veure el món. Per tant, d’aquesta
mena de qüestions podem concloure que les so-
cietats islàmiques tenen els seus sistemes de va-
lors distintius, i si això és així, en què es diferen-
cien dels d’altres cultures.
Una altra pregunta que, com a analista polític,
m’interessa molt, és la següent: hi ha valors que
Català 5 17/1/06 11:34 Página 23
Quaderns de la Mediterrània
estiguin vinculats amb el triomf i l’estabilització
de la democràcia? La resposta a aquesta pregun-
ta és molt clara i inequívoca. Es tracta d’una
qüestió que s’ha investigat durant dècades, amb
el supòsit que existeixen efectivament valors vin-
culats amb la democràcia, com per exemple la
confiança. La literatura sobre el paper essencial
de la confiança per a la democràcia és copiosa,
fins i tot sobreabundant. I és veritat que s’ha arri-
bat a la conclusió que la confiança està vinculada
amb la democràcia, però hi ha aspectes que s’han
revelat com a més importants encara. Una lectu-
ra de les proves permet observar que la toleràn-
cia és molt important per a la democràcia: to-
lerància als estrangers, als grups diferencials (de
gais i lesbianes, per exemple, que incideixen en
l’acceptació de la igualtat de gènere), etc. La sen-
sibilitat per a la tolerància és un element crucial,
si bé considero que la literatura no l’ha valorat
prou. Penso que en descobrir que determinats
23
valors estaven relacionats amb l’estima per la de-
mocràcia hem fet un pas endavant.
Però encara en podíem fer un altre, i així hem
mesurat amb exactitud, gràcies a les dades proce-
dents de vuitanta societats, la fortalesa dels vin-
cles entre els sistemes de creença de les persones
i el grau de democràcia de les seves institucions.
D’aquesta manera hem descobert correlacions
sorprenentment intenses. La correlació 0,83, per
exemple, que és molt forta, és la que es dóna en-
tre una creença particular i els índexs model so-
bre el nivell real de democràcia de cada societat.
Hi ha diversos sistemes d’índex model, els quals
concorren a l’hora d’indicar que alguns països
són democràtics i d’altres no, a més d’estar dis-
senyades amb una escala per mesurar-ne el grau
de democràcia. I hem descobert que aquests ín-
dexs model sobre el nivell de democràcia de les
institucions es corresponen de manera molt es-
tricta amb les creences de les persones.
Català 5 17/1/06 11:34 Página 24
24 Modernització i canvi cultural: la persistència de valors tradicionals
Altrament dit: aquesta va ser una de les mol-
tes proves de convicció que em van portar a la
conclusió que el professor Kerkhofs anava pel
bon camí quan pretenia mesurar els valors de
manera empírica, ja que aquests no sols estan
dins el cap de la gent, sinó que a més exerceixen
un impacte molt poderós en aspectes molt im-
portants, com ara els índexs de natalitat, de crei-
xement econòmic, de democràcia. El vincle entre
creences i valors, d’una banda, i el món real, de
l’altra, és molt fort.
De manera que vam formular la pregunta
(tot sospitant des de bon començament quina
en seria la resposta: «Sí, les motivacions estan
canviant»), i ara, per a algunes societats concre-
tes, disposem de més de vint anys de dades re-
copilades sobre aquesta matèria. Després de
vint-i-cinc anys estem en condicions de veure
l’evolució produïda en el temps. I una de les co-
ses més inadvertides i alhora més gratificants és
constatar la sorprenent coherència dels valors
humans. No sembla que els valors polítics d’una
persona siguin independents dels seus valors
religiosos, o de la seva manera d’entendre la se-
xualitat, o l’educació, o de les seves expectatives
de lleure, o de la importància que atribueix a l’amis-
tat... La visió del món que té cada persona és
molt coherent, fins a nivells sorprenents, i si en
coneixem els punts de vista sobre religió, per
exemple, o fins a quin punt es consideren fe-
liços, sabrem moltes coses sobre una munió
d’aspectes de la seva vida.
En altres paraules, podríem situar les socie-
tats del món en un mapa bidimensional que con-
siderés aquestes dues dimensions, que recollís
un gran nombre d’aspectes com ara la religió, la
política, la inversió dedicada al lleure i les nor-
mes sexuals, familiars i socials en general. I aques-
tes dues dimensions, disposades de manera es-
tratègica, expliquen el 75% de la variància, fins i
tot un mica més, d’entre la multitud de variables
mesurades en un món que utilitza les enquestes.
El món és més ordenat del que jo hauria esperat
dins de les diferències transnacionals.
M’agradaria oferir una succinta visió de con-
junt d’aquestes dues dimensions, a fi de mostrar
com actuen en els països, en les societats d’arreu
del món. La literatura sobre la modernitat és
molt extensa. En el seu moment, Max Weber i
Karl Marx van oferir versions diferents per expli-
car el que succeïa, però tots dos van coincidir a
considerar que el desenvolupament econòmic
aportaria canvis predibles en la cultura, la políti-
ca i la societat. Moltes persones convindrien que
no estaven errats. Per plantejar la qüestió de ma-
nera breu: trobem diferències enormes entre la
visió del món de les persones que viuen en socie-
tats riques i la visió de les que viuen en societats
pobres. Potser aquesta afirmació no sembla cap
revelació. Diguem que Karl Marx ho va defensar
fa molt de temps, però haurem de reconèixer que
se l’ha discutit molt en multitud de qüestions. No
podem donar per descomptat que Marx tingués
raó en tot.
El desenvolupament econòmic sembla
comportar transformacions en
consonància relacionades amb
les motivacions i els punts de vista
Tenia raó quan afirmava que el desenvolupa-
ment econòmic sembla comportar transforma-
cions en consonància relacionades amb les moti-
vacions i els punts de vista. Una gran dimensió
d’aquesta mena de canvi, que és només una part
del material recopilat, està vinculada amb la in-
dustrialització, aquest clàssic de la literatura en-
torn de la modernitat de què tothom, més o menys,
ha sentit a parlar. La industrialització sembla re-
lacionada amb el pas d’uns valors tradicionals a
un altre tipus de valors que podríem anomenar
secular-racionals, una idea que molts autors han
expressat. Això no obstant, i tenint en compte la
multiplicitat de factors que hi intervenen, tot ple-
gat és més complex.
És cert que s’ha produït un procés de secula-
rització, però només en part, ja que també és cert,
Català 5 17/1/06 11:34 Página 25
Quaderns de la Mediterrània
si bé pot semblar paradoxal, que avui dia hi ha al
món més persones que mai amb creences religio-
ses tradicionals. Es tracta d’un d’aquests elements
ambivalents, perquè malgrat que és cert que en
les enquestes trobem dades que sustenten arreu
una teoria general de la modernització, un ele-
ment de la qual seria la secularització, la compli-
cació sorgeix quan es té en compte que aquesta
mateixa secularització és, precisament, un dels
factors relacionats amb l’enorme descens dels ín-
dexs de natalitat, de manera que els països en què
es produeix aquest fenomen de la secularització
estan per sota del nivell de l’índex de natalitat que
es considera el límit per al relleu generacional, de
manera que cada vegada representen una porció
més minsa de la població mundial. Així, tot i ha-
ver-hi països en què el procés de secularització és
clar, com Espanya, per exemple, o França, Itàlia,
Estats Units, Japó i Canadà, també trobem una
evolució molt interessant que ens apunta que la
religió no acabarà esborrada del mapa, al contrari
del que es podria pensar. La religió no ha desapa-
regut. De fet, avui dia hi ha més persones creients
arreu del món de les que mai hi havia hagut, si
més no, les nostres dades ens ho mostren.
La societat postindustrial ofereix una altra
transformació que suposa una raó afegida que re-
força l’argument que la versió clàssica de la teo-
ria de la modernització és massa simple. Els can-
vis de què van parlar Karl Marx i Max Weber són
només una part de la qüestió. A partir d’un cert
punt, la història canvia de rumb i els tipus de
canvi que s’hi donen són molt diferents. Amb la
societat postindustrial apareix una dimensió di-
ferent en què l’ascens de la societat del coneixe-
ment comporta el pas d’uns valors de super-
vivència a uns altres valors més propis de
l’expressió de la personalitat individual. Així que-
da superat el tradicional continuum secular-racio-
nal, una idea ben coneguda. Aquesta altra dimen-
sió necessita un home nou perquè no havia
aparegut fins en aquestes últimes dècades. És un
canvi cap al qual només es dirigeixen les socie-
tats riques, però és molt important.
25
Estem parlant d’un gir cap a una direcció di-
ferent, de manera que la noció, a l’estil de la
mentalitat marxista, d’una versió simplista i line-
al de la història segons la qual un individu puja al
tren en una societat agrària i baixa en aquesta so-
cietat industrial predeterminada, al final de la lí-
nia (que és el final de la història), queda obsoleta.
La història ha arribat a un punt decisiu amb
l’adveniment de la societat postindustrial, en la
qual les condicions de vida són molt diferents de
les de la societat industrial. En lloc de treballar
en fàbriques de producció en cadena, la gent tre-
balla amb la ment, i amb la imaginació... I l’estan-
dardització, la centralització, la burocratització, la
jerarquització, i tot allò de què Max Weber parla,
de manera tan brillant, i caracteritza com a propi
de la societat industrial, cada cop són menys vàli-
des per a la societat postindustrial. I hi ha un al-
tre element que Marx ni tan sols va somiar, ni
tampoc Weber, ja que no va sorgir fins molt de
temps després de la mort de tots dos, i és que la
gent considera garantida la seguretat existencial.
Fins fa ben poc, molt poca gent la tenia assegura-
da. I tenir-la canvia completament la manera de
fer front a la vida. És un canvi que suposa deixar
enrere un món en què la supervivència és incer-
ta. La idea de la supervivència és tan bàsica, que
quan és incerta transforma completament la ma-
nera d’enfrontar-se a la vida, els valors, i llavors
canvia la forma de viure la vida en general.
La supervivència es considera òbvia i garanti-
da en les societats riques postindustrials com a
conseqüència dels grans progressos econòmics
que han portat a la societat del benestar. La ma-
jor part de les persones que viuen en aquestes
societats consideren garantida la seva super-
vivència, però a més ho fan de manera incons-
cient, ja que hi han nascut i s’hi han creat, i la
manera de fer front a la vida canvia notablement.
Apareix una visió del món fonamentalment dife-
rent. Les enquestes de valors, tant les mundials
com les europees, han començat a explorar la si-
tuació i ens proporcionen ja una imatge concreta
del que succeeix.
Català 5 17/1/06 11:34 Página 26
26 Modernització i canvi cultural: la persistència de valors tradicionals
Tenim, per tant, aquestes dues dimensions
del canvi, que podríem resumir, de manera es-
quemàtica, en un gir cap a la modernització en la
cultura, que passa d’una autoritat tradicional a
una autoritat legal racional, i d’una economia ba-
sada en l’estabilitat a una societat en què el que
predomina és el creixement econòmic. Es tracta
d’un canvi de direcció i d’un canvi cultural, quel-
com que es podria anomenar postmodernisme,
societat postindustrial, societat del coneixement.
Les etiquetes són intercanviables sempre que se
n’entengui el contingut. És un canvi que implica
un gir en una direcció diferent, en la qual cada
vegada compta menys l’optimització econòmica a
qualsevol preu, el creixement de l’economia no
es pot fer a costa de l’impacte en el medi am-
bient, en la felicitat humana, en l’expressió de la
personalitat pròpia, en l’autonomia, i en tants
altres factors. Aquesta situació nova, en què es
dóna més importància a la qualitat de vida i se’n
resta a l’autoritat, tant secular com tradicional,
està donant pas a una visió del món també dife-
rent. De manera que la industrialització va su-
posar un canvi de mentalitat, un pas d’allò tra-
dicional a allò secular-racional. Però després ha
arribat una reivindicació dels valors. A continua-
ció analitzarem quins són aquests valors.
Si partim dels valors de la societat tradicional,
els factors que mesurem en les nostres enquestes
indiquen que existeix tot un conjunt de coses
associades les unes amb les altres amb una co-
herència sorprenent. La primera és la religió: la
religió és important. He de reconèixer haver su-
bestimat la importància de la religió quan no era
sinó un jove sociòleg i cap dels meus companys
era gaire religiós. En aquella època, tots crèiem
que la religió desapareixeria, per tant, no ens
calia preocupar-nos-en. Era una conclusió massa
prematura. La religió constitueix encara un fac-
tor vertebrador d’importància vital per a la gran
majoria de la població mundial. És cert que la
seva influència a Europa minva, com també a Es-
panya, però continua sent molt important a la
major part del món, i fins si ens circumscrivim a
Europa, el fet de saber si una persona és practi-
cant o no d’alguna religió ens diu moltes coses
sobre tota la resta: la forma de veure el món, les
expectatives respecte de la vida, la mentalitat i les
motivacions.
La religió constitueix encara
un factor vertebrador d’importància
vital per a la gran majoria de la
població mundial
Tenim molts indicadors referits a la religió,
i tots apunten a la mateixa direcció. Es tracta d’u-
na dimensió molt important, i no sols per ella
mateixa, ja que està relacionada amb molts altres
elements que sense ella no serien evidents, com
per exemple les normes que una persona ense-
nya al seu fill. Les societats tradicionals posen
molt èmfasi a ensenyar obediència als nens per-
què segueixin les normes tradicionals. Per la seva
banda, les societats laiques racionals posen més
èmfasi en la independència, en la determinació,
en què els nens pensin per si mateixos... Un con-
junt de coses molt diferent.
Un altre element relacionat empíricament amb
tot això és el patriotisme, el sentiment d’orgull per
la nació pròpia.Aquesta relació no resulta evident
per si mateixa, però existeix de fet una correlació
empírica molt forta en les societats que valoren
molt la religió i els valors educatius tradicionals,
en el sentit que comporten un fort sentiment
d’orgull nacional. Si hagués de triar una societat
realment bona, escolliria, amb tota seguretat,
Suècia. Penso que Espanya seria a la mateixa lí-
nia, però si hagués d’optar per una, em decantaria
per Suècia, que a parer més és la més avançada
dins de la línia progressista. Per mi, és una bona
societat. Potser es podria pensar que, en con-
sonància, hauria de ser el país amb un sentiment
d’orgull nacional més alt, i en canvi, no és així. És
més aviat tot el contrari. Les societats pobres, les
societats tradicionals, mostren un orgull nacional
molt més fort que les societats riques.
Català 5 17/1/06 11:34 Página 27
Quaderns de la Mediterrània
Un altre element d’aquestes importants di-
mensions seria la constatació de les diferències
en la manera de veure el món de les persones en-
tre les societats riques i les pobres, entre les so-
cietats secular-racionals i les tradicionals.
I hi ha moltes altres coses. Per exemple, en les
societats tradicionals és freqüent sentir a dir fra-
ses como ara: «Un dels objectius més importants
és fer que els meus pares se sentin orgullosos de
mi.» Aquesta idea és molt present en les persones
que viuen en societats tradicionals, les quals es
guien per un sentiment de vergonya, és a dir, pel
desig de no portar vergonya a la família. Per a
aquestes persones, els seus pares compten de
debò en les seves vides. Per desgràcia, a les socie-
tats més modernes la influència dels pares no és
tan rellevant.
També hi ha altres elements gens sorpre-
nents. A les societats tradicionals, es rebutja el
divorci i l’avortament, mentre que a les secular-
racionals s’accepten molt més. A les societats
tradicionals també hi acostuma a haver més lí-
mits per vendre-hi béns procedents de l’exterior.
I un altre element és el respecte a l’autoritat.
A les societats tradicionals, les persones tendei-
xen a reconèixer que seria desitjable que hi ha-
gués més respecte a l’autoritat, mentre que a les
secular-racionals l’autoritat és un bé depreciat.
Fins aquí hem esbossat un paisatge panorà-
mic de l’estat de la qüestió. Per descomptat, al
World Values Surveys hi ha moltes preguntes
que mesuren aquestes qüestions, per tant, això
no és més que una mostra minúscula dels nom-
brosos factors vinculats amb la dimensió de la
modernització, de la industrialització. El que pre-
teníem, però, és donar una imatge de conjunt.
Són elements que configuren una mateixa di-
mensió: la religió, Déu, la família, la pàtria...
Es tracta d’una visió del món clàssica i fonamen-
tada en l’autoritat, i hem constatat que els seus
aspectes psicològic i empíric van junts. És una di-
mensió respecte de la qual s’aprecia un canvi ge-
neracional en les societats postindustrials a favor
de postures més allunyades dels valors religiosos.
27
És interessant comprovar els diversos tipus
de societat, constatar les diferències generacio-
nals entre les persones joves i les més grans. Per
fer-ho, vam començar pels grups de més edat, per
baixar a continuació al següent grup de perso-
nes no tan grans; després vam passar als grups
de mitjana edat, i finalment als més joves. Vam
seguir, doncs, una línia descendent pel que fa a
l’edat dels grups, i així vam descobrir que a les
societats postindustrials les persones grans ator-
guen a la religió més importància que els joves.
En canvi, a les societats agràries no hi trobem di-
ferències. Per tant, no forma part del cicle vital
humà, no podem dir que com més gran és la per-
sona més creient esdevé. De fet, a les societats
agràries els joves són tan creients com els grans,
o potser una mica més i tot.
En algunes societats s’està produint
un canvi generacional involutiu que
va dels valors de supervivència als
d’expressió de la personalitat individual
De manera que penso que en algunes socie-
tats s’està produint un canvi generacional invo-
lutiu. Això, és només una part del quadre de con-
junt: l’adveniment de la societat postindustrial
comporta una altra dimensió de canvi, que és la
que va dels valors de supervivència als d’expres-
sió de la personalitat individual. I això ja no re-
sulta tan familiar. Ja no es tracta de la clàssica
dimensió de la modernització, sinó d’un canvi
d’un altre tipus. La novetat rau, en primer lloc,
que es passa de donar una importància absoluta
a la seguretat econòmica i física a donar més èm-
fasi a l’expressió de la subjectivitat. És una trans-
formació que s’estudia d’un temps ençà. Una al-
tra forma de descriure-la seria dir que és una
transformació que va d’uns valors materialistes a
uns de postmaterialistes. I la transformació s’està
fent amb rapidesa i fermesa. És un dels millors
indicadors d’aquesta dimensió, però per molt
que sigui un dels factors que més m’interessa
Català 5 17/1/06 11:34 Página 28
28 Modernització i canvi cultural: la persistència de valors tradicionals
des de fa molt de temps, no passa de ser un indi-
cador més d’un procés de canvi cultural molt
més ampli i generalitzat.
Una altra qüestió estretament lligada amb
aquesta és la igualtat entre sexes. Les enquestes
sobre valors inclouen cinc ítems diferents per
mesurar el grau de conformitat amb la igualtat
sexual. S’ha demostrat que el millor indicador
per comprovar si una persona hi està a favor o en
contra és el següent: «Considera que els homes
estan més capacitats que les dones per erigir-se
en líders polítics?» Les respostes presenten una
gran diversitat arreu del món. En les últimes dè-
cades, a Espanya s’han produït grans canvis res-
pecte d’aquestes qüestions. Els pares de les gene-
racions d’universitaris actuals van tenir-ne unes
visions molt diferents dels seus fills. De tota ma-
nera, és un canvi que amb el pas del temps s’ha
donat per igual a tots els països del món, tal com
queda reflectit a les diverses rondes d’enquestes
sobre valors. A penes han passant cinc o deu
anys, ja hi trobem canvis significatius, sobretot en
un extrem de la franja de població: els compo-
nents joves amb nivell d’estudis més alt dels paï-
sos rics.També m’agradaria fer aquesta pregunta,
encara que és tan òbvia que potser està mal plan-
tejada. En alguns països, com Egipte, el 99% de la
població opina que els homes són millors líders
polítics que les dones. És evident que la resposta
és l’altra resposta. En definitiva, varia molt, és un
bon indicador per a aquesta dimensió.
En les societats orientades cap a la super-
vivència, les motivacions dels nens també canvien
molt a l’hora de donar-los més o menys importàn-
cia. Els nens consideren molt important tenir
bons ingressos i una feina segura, per damunt de
la realització personal o de treballar amb perso-
nes afins.
L’actitud envers els gais i lesbianes, envers
l’homosexualitat, també està experimentant un
canvi veritablement històric. Nosaltres ho hem
constatat d’una ronda d’enquestes a l’altra. Hi
veiem grans diferències entre països pobres i rics,
que sens dubte es relacionen sobretot amb l’adve-
niment de la societat del coneixement. I si bé els
canvis són molt grans entre països pobres i rics, ho
són especialment entre societats industrials i post-
industrials.També hi trobem grans diferències ge-
neracionals, i és que en aquestes qüestions els jo-
ves mostren actituds molt diferents de les dels
grans. És un indicatiu més de la tolerància envers
la diversitat, que en aquest punt de la història cons-
titueix un bon indicador per a aquesta dimensió
perquè presenta una gran diversitat.
El rebuig dels estrangers està relacionat amb
aquest món subjectiu. La participació en la polí-
tica i la protecció mediambiental formen part
també d’aquesta àmplia dimensió que enfronta
els valors de supervivència amb els valors d’ex-
pressió de la personalitat. I també aquí trobem
una transformació intergeneracional, que sembla
haver-se produït amb més rapidesa, una vegada
més, en les societats postindustrials. En estudiar
els nostres mostreigs, apareixen grans canvis si
comparem els sectors de més edat amb els més
joves, ja que cap a aquests darrers es desplaça el
pes dels canvis a favor dels valors d’expressió
personal. A les societats agràries hi trobem pocs
canvis generacionals, tret del grup de persones
molt grans, que ens donen una corba representa-
tiva realment molt plana.
A la ronda europea d’enquestes de 1970 ja
vam mesurar un d’aquests ítems referents als va-
lors materialistes i postmaterialistes, i hi vam tro-
bar diferències notables per edats. En aquella
època es va publicar la predicció que les enques-
tes reflectien un canvi generacional i que, per
tant, no es tractava d’un fenomen circumscrit al
cicle vital. Es tractava, com dic, d’una predicció
perquè en aquell punt, com que només disposà-
vem d’una sèrie d’enquestes, no es podia afirmar
amb seguretat que es tractés d’un cicle vital o
d’un canvi generacional.
Però ara que hem pogut seguir els estudis so-
bre aquests mateixos valors al llarg de més de
trenta anys, els resultats són clars. Si s’hagués
tractat d’un fenomen relacionat amb el cicle na-
tural de la vida humana, hauríem trobat que, a
Català 5 17/1/06 11:34 Página 29
Quaderns de la Mediterrània
mesura que la gent envelleix, predominen els
valors materialistes per damunt dels postmateria-
listes, i òbviament una preocupació fonamental
per la seguretat física i econòmica versus l’ex-
pressió de la individualitat, la llibertat d’expres-
sió, la qualitat de vida. En els grups de persones
més grans d’aquella època sí que hi havia una
enorme preponderància dels valors materialistes
per damunt dels postmaterialistes. Entre la ge-
neració de postguerra de 1970 vam trobar una
lleugera preponderància del postmaterialisme
per damunt del materialisme. L’any 1970 hau-
ríem pogut defensar que es tractava d’un feno-
men propi del cicle vital, i que quan els grups en-
vellissin esdevindrien tan materialistes com els
grups de persones més grans. Podíem haver pen-
sat que eren joves amb el cap ple de pardals, que
eren uns ximplets idealistes que es tornarien més
realistes amb l’edat. Però no se n’hi van tornar.
Trenta anys després, no han canviat. Continuen
on eren. Els seus valors s’han mantingut estables,
la qual cosa significa que les seves respectives
societats no han canviat. Aquestes diferències ge-
neracionals prediuen els canvis que s’han obser-
vat, efectivament, a partir de 1970 (per no parlar
de 1981), en aquest cas en les rondes europees
d’enquestes. De 1970 a 1999 tots aquests països
s’han transformat, el 1970 era negre, i el 1999 és
verd. Les seves societats s’han transformant tam-
bé de manera significativa, de valors predomi-
nantment materialistes han passat a valors post-
materialistes.
En una escala, el zero representaria que en
una societat hi ha tants materialistes com post-
materialistes. En totes aquestes societats hi ha
més persones materialistes que postmaterialistes.
Ara bé, la majoria són al zero o per damunt del
zero, han evolucionat cap a posicions més post-
materialistes durant aquest període de temps.
El món és complex, no es tracta només d’una
qüestió de canvi generacional, també cal tenir en
compte les coses que passen en el món en un
moment determinat. Però disposem d’alguns
elements de predicibilitat per als canvis de va-
29
lors que es produeixen, perquè aquests canvis
no són, ni de bon tros, aleatoris. Com ja hem dit,
les societats agràries posen l’èmfasi en els valors
tradicionals i de supervivència. En consonància
amb aquesta tesi general de la modernitat, les
societats riques tendeixen a posar l’èmfasi en els
valors seculars racionals i d’expressivitat de la
personalitat, que confereix un element més de
predicibilitat.
Les societats agràries posen l’èmfasi
en els valors tradicionals i de supervivència,
i les societats riques tendeixen a posar-lo
en els valors seculars racionals
i d’expressivitat de la personalitat
El desenvolupament econòmic tendeix a afa-
vorir el canvi d’uns valors a altres. Els Estats
Units en són un cas extrem interessant, ja que es
tracta d’una societat que concedeix una gran im-
portància als valors de l’expressivitat de la perso-
nalitat, molt per damunt, en aquesta dimensió,
d’altres països; però en canvi, és molt més tradi-
cional, molt més religiosa i molt més patriòtica i
nacionalista que altres societats riques. Es tracta
d’un fenomen interessant susceptible d’iniciar
un ampli debat i d’analitzar-ne les causes. Em li-
mitaré a constatar que es tracta d’una constant
fiable en totes les nostres enquestes. El fet que
els Estats Units constitueixin un país molt més
religiós, nacionalista i patriòtic que altres països
rics té conseqüències interessants. Tot plegat
forma part d’una veritable diferència de valors
entre els Estats Units i la major part dels països
europeus.
D’altra banda, en la dimensió referent als va-
lors d’expressivitat de la personalitat, els Estats
Units van molt per davant, ocupen el primer lloc,
juntament amb Gran Bretanya, França, Alema-
nya, Suècia, etc. Tractaré de demostrar per què
aquesta dimensió és tan important. És la dimen-
sió vinculada amb la democràcia. La democràcia
apareix en moltes preguntes. Encara que es trac-
Català 5 17/1/06 11:34 Página 30
30 Modernització i canvi cultural: la persistència de valors tradicionals
ti de valors que són a l’interior de la ment de les
persones, estan molt vinculats amb la democrà-
cia. Aquesta dimensió té una correlació de 0.83
amb la democràcia. Els països que assoleixen
una puntuació alta en aquesta dimensió són,
presumiblement, més democràtics, tenen cultu-
res que enforteixen la democràcia. En aquesta
dimensió, els Estats Units i Europa ocupen llocs
preferencials, en això coincideixen. En altres
qüestions s’aprecien diferències significatives.
Una altra pregunta important que se suscita
és per què no podem acceptar sense més la ver-
sió clàssica de la teoria de la modernització i per
què cal afegir-hi el corol·lari de canvi cultural,
vinculat a ella en un grau sorprenent de debò. El
que sobta és comprovar fins a quin punt l’herèn-
cia cultural d’una societat influeix en els seus va-
lors contemporanis. Altrament dit: el fet que una
societat fos històricament protestant, catòlica ro-
mana, islàmica, ortodoxa o hindú modifica el seu
punt de partida, i aquest es reflecteix avui dia en
el seu sistema de valors. Així, l’Europa protestant
és diferent de l’Europa catòlica. La primera ve-
gada que ho vaig remarcar, vaig pensar: «Quina
coincidència: en tots els països protestants, el
nivell de confiança és alt, i als països catòlics,
baix.» I després vaig anar veient, en un país rere
l’altre, que hi ha diferències culturals persistents
que posseeixen una coherència pròpia, però que
a més tots són avui dia, més o menys, països post-
cristians.
Al nord d’Europa, a Suècia o als Països Bai-
xos, els índexs d’assistència a l’església són molt
baixos. A l’Alemanya oriental i a Suècia, per
exemple, el percentatge de persones que van a
missa cada setmana és d’un 5 o 6%, i als Països
Baixos fins i tot més baix. Es pot dir que són, en
certa manera, països exprotestants. Les esglésies
es fan servir com a museus i hotels. Però conti-
nuen sent molt protestants. Quant al sistema bà-
sic de valors, els suecs són molt protestants, en-
cara que no vagin a l’església. I si tenen aquesta
mentalitat, no és pel que aprenen a les esglésies,
sinó per l’impacte que continua exercint sobre
ells la influència històrica d’haver estat modelats
pel protestantisme (o en altres casos pel catoli-
cisme, o per l’imperi colonial anglòfon). Els paï-
sos poblats per immigrants procedents de les
Illes Britàniques conformen una zona cultural
pròpia. L’Europa catòlica constitueix també una
zona cultural per si sola, com l’Amèrica Llatina,
que configura una zona cultural molt vigorosa.
En les successives rondes d’enquestes, hem vist
com els països s’orientaven cap a les direccions
predites.
A les nostres enquestes de 1990 no vam ob-
tenir dades ni d’Austràlia ni de Nova Zelanda.
Havíem definit una zona cultural anglòfona i
hauria resultat enutjós que Nova Zelanda que-
dés en una zona i Austràlia en una altra. El ma-
teix succeeix amb l’Amèrica Llatina: al comença-
ment només en teníem quatre països, mentre
que en enquestes més recents n’hem assolit on-
ze, i encara en continuen entrant en una matei-
xa zona cultural comuna. Tan predible com una
zona sud-asiàtica, en què entren la major part
dels països islàmics, existeix també una zona or-
todoxa en què entren les societats de tradició
ortodoxa, llevat de Grècia. I és que el factor ex-
comunista també compta. Dit d’una altra mane-
ra: la història ha deixat la seva empremta en
aquests sistemes de valors. L’Alemanya oriental,
després de ser modelada per dècades de comu-
nisme, és tant diferent de l’Alemanya occidental
des d’un punt de vista cultural com la mateixa
Alemanya occidental ho pot ser de Noruega.
Són societats diferents, que han estat modela-
des per una influència històrica diferent, en
part per la religió i en part, em sembla, per l’ex-
periència comunista.
A pesar que ho he repetit anteriorment, m’a-
gradaria insistir en la idea que aquests valors te-
nen conseqüències socials importants. Influei-
xen, per exemple, en els índexs de natalitat.
Després de portar a terme anàlisis complexes,
sembla que es pot afirmar amb versemblança
que el desenvolupament econòmic fa davallar
els índexs de natalitat, i que aquests estan rela-
Català 5 17/1/06 11:34 Página 31
Quaderns de la Mediterrània
cionats amb els canvis culturals que el procés
comporta. La línia dels índexs de fertilitat és in-
versament proporcional, per tant, als valors se-
cular-racionals. Un altre punt que hem destacat
és que el fet que una societat concedeixi més im-
portància als valors de supervivència o als valors
d’expressió de l’individu està estretament rela-
cionat amb el seu grau de democràcia. Aquest
punt és molt important per a tot l’escenari polí-
tic mundial. La dimensió que va dels valors de
supervivència als valors d’expressió de la perso-
nalitat és un indicatiu important d’altres factors,
ja que aquests estan molt relacionats amb
aquells. Són indicadors dels índexs de llibertat
d’una societat, del nivell de democràcia de les
seves institucions, del grau de llibertats políti-
ques i civils. I tal com es pot comprovar estu-
diant les dades, estan estretament relacionats
amb aquests índexs. Les societats que donen
més importància als valors de supervivència en
detriment dels valors d’expressió personal te-
nen, gairebé sense excepció, un grau de de-
mocràcia baix. Entre aquestes, hi trobem països
com Bielorússia, Armènia, Geòrgia, Rússia,
Ucraïna, Romania, Xina, etc. En canvi, entre els
països que atorguen més importància als valors
d’expressió personal i tenen un grau de democrà-
cia alt hi trobem Espanya, Suècia, Itàlia, Països
Baixos, Austràlia, Nova Zelanda.
31
El desenvolupament econòmic fa davallar
els índexs de natalitat, i aquests estan
relacionats amb els canvis culturals que
el procés comporta
Una de les tasques més complicades que
se’ns presenta en aquests moments és oferir una
explicació d’aquesta relació. ¿La democràcia
transforma de dalt a baix la cultura d’un país i
converteix els seus ciutadans en defensors de la
igualtat entre sexes, de la confiança, de la to-
lerància, del benestar subjectiu? ¿O més aviat
succeeix que una cultura basada en la confiança,
la tolerància, la igualtat i el benestar subjectiu
porta a la democràcia? Les anàlisis que he fet en
col·laboració amb altres col·legues indiquen que
ambdues coses són veritat en part. A parer meu,
la democràcia sí fa realment que una persona tin-
gui més confiança, però també crec que es tracta
molt més d’una qüestió de desenvolupament
econòmic, ja que aquest aporta determinats can-
vis culturals a partir dels quals s’instauren insti-
tucions democràtiques que els retroalimenten.
Són coses diferents, és cert, però tot sembla in-
dicar que són els mateixos canvis culturals els
que configuren les condicions de possibilitat per
a la instauració i la supervivència de la demo-
cràcia.