La increïble resurrecció

del mamut llanut

Un equip científic de Harvard vol editar els gens
de l'elefant asiàtic, parent viu més proper del
mamut lanudo, per adaptar-los a les condicions
àrtiques i fer així un espècimen idèntic a
l'extint colós, la recuperació del qual podria
ajudar en resoldre el desafiament climàtic al Pol
Nord.

1- Introducció
Arribarà un dia que el mamut llanut tornarà a
poblar els paisatges gelats de l'Àrtic. La seva
imponent silueta, de fins a 3,4 metres d'alçada,
es destacarà sobre un paisatge de terres
blanques i cels cendrosos. Admirarem els seus
ullals corbs i notarem el terra vibrar sota les
sis tones de pes. Serà com si un trosset de
Plistocè tornés d'entre els morts. Una nova Edat
de Gel. Borró i compte nou per a aquest
paquiderm pelut, extint fa 4.000 anys.

2- Per quan els veurem?

Podem fins i tot posar data al retorn. Una data propera: 2027. Sempre que el
genetista George Church tingui èxit. I és possible, diu ell, que sigui així.
Allò que necessita des de fa anys, diners, ha caigut per fi a les mans.
L'inversor en tecnologia Ben Lamm va fer una ullada a Church fa dos anys i fa
uns dies van anunciar la seva empresa conjunta, Colossal, finançada amb 15
milions de dòlars.
"El nostre objectiu és la des-extinció exitosa de ramats
creuables de mamuts que puguem utilitzar en la
repoblació salvatge de l'àrtic", va declarar Lamm al
canal CNBC. “I després volem fer servir aquestes
tecnologies pel que anomenem conservació acurada i
disruptiva”.

No són uns aprenents que persegueixen somnis inspirats per les novel·les de
Michael Crichton. El científic George Church és professor de genètica a la
Facultat de Medicina de Harvard i membre del Wyss Institute for Biologically
Inspired Engineering, a la mateixa universitat. La seva carrera és dilatada:
Church posseeix 100 patents fins avui i ha participat en la creació de 20
companyies.

Un dels projectes més coneguts en què ha estat implicat és el CRISPR, l'eina

capaç d'editar els gens, o, com diuen els creadors, “reescriure el codi de la
vida”. Una mena de tisora que, usant la proteïna modificada Cas9, retalla i
manipula la nostra seqüència genètica. El CRISPR va ser mereixedor del Premi
Nobel de Química el 2020.

George Church va usar l'eina per crear

porcs els òrgans dels quals poguessin
ser transplantats a un ésser humà.
“Vam haver de fer molts canvis
[genètics], 42 fins ara, per fer-los
compatibles amb els humans”, va
declarar Church a la CNN. "I en aquest
cas tenim porcs molt saludables que
s'estan criant i donant òrgans per a
assajos preclínics a l'Hospital
General de Massachusetts".

El seu mecenes i company de viatge a

l'aventura del mamut llanut, Ben Lamm, ha creat, comprat i venut nombroses
startups relacionades amb la tecnologia. L'empresa biogenètica que han creat per
tornar el mamut a la vida, en què participen altres inversors com els germans
Winklevoss, té ànim de lucre. Però, per ara, espera demostrar que va de debò i
posar un petit mamut llanut a córrer davant de les càmeres de televisió.

3- Ressuscitar el mamut llanut gràcies a l'elefant

No obstant això, contràriament al que estiguem inclinats a suposar, la idea no

passa pel clonatge. L'ADN que els científics han aconseguit rescatar dels mamuts
llanuts trobats visiblement intactes als gels, per exemple, de Sibèria, és de
mala qualitat. Està fragmentat i per tant resulta inutilitzable. Així que el pla
és editar els gens de l'elefant asiàtic, parent viu més proper del mamut llanut,
per adaptar-los a les condicions àrtiques i fer així un espècimen idèntic a
l'extint.

El mateix Church ha reconegut que sis anys és una meta optimista, però
assolible. El seu equip ha acumulat mostres genètiques de 23 paquiderms vivents
o extints, i diu que, per ressuscitar el mamut llanut, haurà de fer uns 50
canvis als gens de l'elefant asiàtic.
 Poca cosa més que els canvis que ha
hagut de fer per aconseguir un porc
que pugui donar els seus òrgans a una
persona.

Les modificacions genètiques han de

dotar el mamut de les corresponents
característiques adaptatives a les
temperatures gèlides. Entre altres
coses, una capa aïllant de greix de 10
centímetres, cinc tipus de pèl i unes
orelles i una cua petites, una manera
de protegir-les de possibles
congelacions.

L'única diferència notable amb el mamut llanut original, segons CNN, és que el
nou especimen no tindria aquests meravellosos ullals d'ivori de fins a quatre
metres de llarg. No convé despertar la cobdícia dels caçadors furtius.

Un cop l'embrió estigui llest amb aquestes característiques, és possible que

s'insemine, o bé en un úter artificial, o bé al d'una elefanta asiàtica.
L'embaràs es pot estendre 22 mesos. Tot i que aquests detalls finals encara no
estan fixats.

Els defensors del projecte asseguren que el mamut lanut pot arribar a frenar o
fins i tot revertir els efectes de l'escalfament global. Es menjaria la molsa,
els líquens i els arbres de la tundra, endarrerint així la fosa del permafrost.
Si no es fon el permafrost, no s'allibera el gas metà que hi nia i que
contribueix a escalfar l'atmosfera. És una tesi, novament, optimista. Però no
original. Ecologistes russos volen des de fa anys tornar els hervíbors en grans
números a la tundra i restablir així l'equilibri biològic de la regió. Ningú
gestiona les pastures millor que els animals que se n'alimenten.

Colossal ajudaria també l'elefant asiàtic, la població del qual està en

reculada, segons Church. “Hi ha dues coses principals que ho amenacen. Un és el
virus de l'herpes. I l'altre la propera proximitat als humans”, va dir el
científic. "Així que ens agradaria arreglar les dues coses i donar-los una nova
llar on hi hagi vastes quantitats d'espai i gairebé cap humà, cosa que és el
nord de Canadà, Alaska i Sibèria".

4- Un projecte arriscat

Ambicions semblants tenen els seus crítics, en dos sentits. Primer, no és clar que
aquests plans arribin a port. Hi ha moltes coses que no se saben. Entre elles, com
és realment un mamut. “Encara em pregunto quin és el veritable objectiu. Per
començar, no aconseguiràs un mamut. És un elefant pelut amb alguns dipòsits de
greix”, va dir a la CNN Love Dalén, professor de genètica evolutiva del Centre de
Paleogenètica d'Estocolm. “Nosaltres, és clar, tenim molt poca idea de quins són els
gens que fan que un mamut sigui un mamut. Sabem una mica, però sens dubte estem
lluny de saber sufucient”.

El segon, però que es posa al projecte, té a veure amb l'ètica. Seria lícit, per
exemple, fer que una elefanta asiàtica gesti i doni a llum un mamut? Segons Dalén,
aquestes dues espècies són tan diferents com un ésser humà i un ximpanzé. Encara que
el projecte tingui èxit i neixi un mamut sense que ningú perdi la vida, tampoc és
clar que aquests, protegint el permafrost traient-li la vegetació i mantenint
trepitjada la neu, facin efecte en la poderosa onada de l'escalfament global.

Aquest és el tercer però. Que el mamut, encara que n'hi hagués centenars de milers,
pot no ser l'animal adequat per restaurar el bioequilibri de l'Àrtic. Es tracta d'un
animal que es va extingir quan el món era un lloc diferent, com explica The Verge
Douglas McCauley, professor associat de la Universitat de Califòrnia a Santa
Barbara. "Si agaféssis una peça d'un sistema com el Model T [l'icònic cotxe de
Ford], diguem un pistó, i esperessis 100 anys i ho intentessis integrar en un Tesla,
no encaixaria, perquè la resta del sistema ha evolucionat i canviat dramàticament" .

Una alternativa més raonable, segons un estudi del 2017 en què va participar
McCauley, seria utilitzar espècies existents o tornar a la vida a què es van
extingir fa poc. Una manera d'assegurar que es desenvoluparien raonablement en les
condicions actuals. També hi ha l'opció que aquests animals pasturin agressivament i
despullin el permafrost, desequilibrant els sòls en la direcció contrària. Deixant-
los pelats i exposats.

Detalls tècnics que plantegen els biòlegs, mediambientalistes i genetistes, que

potser no poden competir amb el vol de la imaginació: el desig íntim del nen que hi
ha en nosaltres i que vol veure, algun dia, un mamut llanut cavalcant per la tundra.