MODEL URBÀ DE MUNICIPI-REGIÓ

- Entre els segles IX i XII hi ha una convergència dels comtats catalans que
culmina amb la cohesió en si mateix del territori que s’anomenarà Catalunya
o El sistema de comtats, una vegada caducat i obsolet, es fragmenta
o Les viles creixen, generen capitalitat urbana i són punts d’atracció
d’aquesta nova Catalunya cohesionada – Aquestes formaran una
piràmide jeràrquica amb Barcelona a la cima
- Al voltant d’aquestes ciutats, que funcionen com a centres de servei, s’hi
troben els pagesos que treballen per la burgesia que ha adquirit la propietat
de la terra – regió d’influència
o La burgesia comença a invertir adquirint propietats (terra = valor
segur) i drets feudals – sobretot fent-se amb el camp del voltant de la
ciutat, creant una regió sota la seva influència
o Què suposa per al pagès aquesta situació?
▪ Menys llibertat per conrear el que vulgui
▪ Sotmetiment a estratègies de mercat i imposició de productes
especulatius com és el safrà (ex. Sta. Coloma de Queralt) –
espècie que es conrea aquí i s’exporta a Europa
▪ Treball en benefici d’arrendats – Burgesia adquireix drets
feudals
o Aquesta regió d’influència serà més important o menys depenent de
la puixança que tingui la ciutat
- Aquest fet dona lloc a una transició cap a un model urbà que serà reflex del
nou model de societat que sorgeix a partir del segle XII
o Així, apareixerà el sistema de vegueries que coincideix amb les
comarques actuals i els radis d’influència de les ciutats
- La disputa entre aquestes noves viles i la seva projecció sobre el territori
donarà lloc a relacions més tenses entre veïns i disputes entre aquests

UNIÓ CATALUNYA-ARAGÓ
- Unió dinàstica entre Ramón Berenguer IV i Peronella d’Aragó – la qual no
implica una unificació dels dos territoris
o El que és important no és la pròpia dinastia sinó la dinàmica de les
pròpies societats (la elit nobiliària, les burgesies urbanes...) – és el
veritable element cohesionador
▪ Si el punt central fos el governador, serien un mateix pais
- Alfons és el primer comte de Barcelona en titular-se rei l’any 1163
- Corona d’Aragó, per tant, no fa referència al territori sinó als dominis de la
dinastia – Es diu d’Aragó, tot i ser del comte de Barcelona, perquè el títol reial
d’Aragó és el títol més gran en possessió
o Aquests dominis són territoris amb una gran autonomia i institucions
pròpies
MODEL CRISTIÀ
- Al segle XI hi ha una reforma eclesiàstica que enforteix el poder del Papa,
dels bisbes i de les parròquies per damunt dels monestirs
- Església més forta amb una estructura pròpia
o Es recupera l’Arquebisbat de Tarragona com la seu de l’Església
- Influència ideològica – Major intolerància contra els enemics de la fe (jueus,
musulmans i heretges) > època de croades
o Odi generalitzat + matances de jueus (ex. Tàrrega)
- Matrimoni monògam i exogàmic – No matrimoni grau parentiu proper
DRET ROMÀ
- Ajuda a formar l’estructura administrativa del regne
o Ajuda a reclamar la sobirania del rei arreu d’aquest
- Anomenem dret romà a la base jurídica que apareix al s. XII i encara tenim
avui en dia de separació de poders, justícia...
- El dret romà no és una continuïtat des dels romans, sinó que en el s. XII
apareixen les universitats, sobretot destaca la de Bolonya que reivindica
aquest - Conjunt de lleis a partir de les quals s’estructurarà l’estat a partir XII
o Vesteix la carcassa institucional de la BEM
- Això comporta un canvi total entre l’AEM i la BEM
- Tota l’estructura de l’estat es configura a partir d’aquest sistema jurídic – per
això té conseqüències molt variades a tot arreu
o Per una banda, el dret romà estableix que hi ha un príncep que
governa
▪ Es justifica la existència d’un sobirà
o També estableix que la societat i la gent té dret a organitzar-se “ius
gentium" – això avala als governs municipals
▪ Els municipis són una universitas – conjunt de població d’un
lloc
▪ El rei demana els impostos a una universitas, no a un individu
- El món està fet d’un princeps i d’un ius gentium – el que mana no és el
príncep sinó que s’ha de posar d’acord amb la gent
o D’aquí deriva un model pactista entre uns i altres
- Conseqüències:
o Estructura de l’estat – tenim un estat ben estructurat
o Sistema judicial – amb les dues parts, amb el jutge, el procurador...
o Sistema dual de la propietat i de la jurisdicció
▪ Cal entendre que el món és dual – pel que fa la propietat hi ha
el dret útil i el directe (un té el propietat de la terra i l’altre a
treballar)
▪ En el tema de la jurisdicció hi ha el mer imperi i el mixt
- Tindrà transcendència fins als nostres dies

DISSENY INSTITUCIONAL
- Nou model polític en el qual el sobirà tindrà un pes important
- A partir de segona meitat de s. XII, amb la suma de territoris, hi ha un esforç
per consolidar l’administració central del govern de Barcelona
o A partir d’Alfons el Cast hi ha un increment de l’administració reial per
tal de consolidar una cancelleria pròpia + control de la renda
- En relació a la reivindicació del dret romà trobem un auge dels juristes,
especialistes en dret formats a les universitats per recolzar el poder reial
- Diputació del General – Delegació permanent de les Corts x controlar la
despesa > n’hi haurà 3, serà el màxim exemple de la dualitat
o Seu – Palau de la Generalitat actual
o Conseqüències – Fiscalitat d’estat, representativitat i identitat
- Esquema – Rei + governador general Corona + governador de cada territori
- Administració d’Estat molt ben estructurada amb funcionaris estables
o Cancelleria – Enregistrament, llibres, paper, arxiu i documents
o Batllia general – N’hi ha tres (Cat., Aragó i València)
▪ Rendes i patrimonni del rei
 o Tresoreria – Pressupost anual per despesa
o Mestre nacional – Control i auditoria despesa pública
o Audiència – Cort suprema de justícia
- Administració del territori – Xarxa de vegueries a Catalunya, estructura
territorial que delega el poder reial amb oficials sobre el territori
o Batlle – S’encarrega de les rendes (depèn de la batllia general)
o Veguer – Regeix una vegueria i aplica justícia en nom del rei
o Les vegueries i la seva mida coincideixen amb la capitalitat urbana
o És fruit del dinamisme comercial
- Aquesta estructura dura fins al segle XVIII (col·lapsament de la Corona
d’Aragó) igual que la idea de representativitat
o Els corregiments aprofitaran l’estructura de les vegueries
o En Època Moderna es diluirà la noció de Corona d’Aragó – tot i que es
mantindran les institucions i l’estructura territorial

IDENTITAT CATALANA
- La primera vegada que apareix el terme de Catalunya és al 1120 a Pisa – allà
expliquen la breu conquesta de Ballorca i els anomenen “catalans”
o Per tant, des de fora són percebuts com “homogenis”, amb interessos
econòmics i una llengua en comú
- La seva evolució com a societat ha culminat la segle XII – No apareix el terme
per imposició del poder sinó per una imposició de la societat
o Així, en aquest moment Catalunya es cohesionarà en si mateixa
- Seguidament, hi haurà una assumpció interna d’aquesta identitat,
juntament amb el desenvolupament d’unes institucions pròpies
- Es basa en el discurs dual i la representativitat de les Corts que parlen en
nom de la terra i la nació en front del rei
- Els eixos de la identitat catalana són medievals

COMERÇ INTERNACIONAL
- El comerç internacional per la Mediterrània és un factor important a la
Catalunya del segle XIII – facilita l’exportació de l’indústria tèxtil
o Els mercaders incentives l’economia portant aquests teixits cap a
l’Est, concretament a Alexandria i Beirut
- De l’Est tornen amb productes orientals, sobretot espècies (productes cars)
– sent Catalunya la porta d’entrada
o Després es dirigiran cap al nord d’Àfrica – tenen intenció de controlar
la zona i s’esbarallen amb Castella per delimitar-ne la influència
- Expansió cap a Orient (sobretot per interessos comercials) – Mallorca,
Menorca, Eivissa, Sicília, Atenes i Neopàtria
o Particions feudals d’aquestes + permisos per comerciar amb
musulmans -> molts d’ells seran convertits en esclaus
o Pes molt gran de les illes al Mediterrani
- Tenim una espècie d’imperi comercial mediterrani en el qual, degut a la
creació al s. XIX dels estats-nació, no hi ha ningú que reivindiqui la memòria
de la Corona d’Aragó
GOVERNS MUNICIPALS
- Apareixen en cada municipi o vila com una mostra d’articulació de poder
intern en forma de representants municipals – seran càrrecs electius de 3 o
4 persones, de caràcter anual
o Es trobaran assistits per un consell de veïns
o Disposaran d’un clavari (porta els comptes) i una secretaria
- Quina funció tindran? Gestionar la ciutat en nom de la universitas
o Negociar la menor càrrega fiscal possible
o Distribuir internament i de manera porpocional la càrrega d’impostos
o Regir la pau interna

FRAGMENTACIÓ JURISDICCIONAL
- La jurisdicció en època medieval està partida:
o Mixt imperi – menor jurisdicció, dels governs municipals
o Mer imperi – possibilitat d’aplicar la pena de mort
- Això significa que el rei hi té poc accés a rendes i jurisdiccions – Per què té
poca jurisdicció el rei?
o Els dominis nobiliaris que no s’han integrat a la Corona van pel seu
comte (ex. Pallars)
o L’expansió sobre la frontera
o Ha anat cedint territoris i jurisdicció a canvi de crèdits
- Això vol dir que el territori està ple de forats jurisdiccionals
- Època moderna – la situació es restringeix, però el model acaba al s. XIX
o Bandolerisme – els lladres roben en territoris específics propers a
d’altres en els quals puguin escapar i quedar impunes

CONSOLIDACIÓ DEL PODER REIAL

- De quina manera es pot fer?
o Incrementant el patrimoni reial – Context d’expansionisme
o Articulació d’una cancelleria i institucions de govern estables
o Tenir una projecció sobre el territori – Articulació vegueries amb
representants en el territori = batlles + veguers

EXCÉS D’ENDEUTAMENT s. XIV

- Conjuntura problemàtica – Crisi climàtica, males collites, Pesta Negra...
- Reptes exteriors – El rei necessita negociar amb les Corts x diners
o Sardenya – Adquirir el territori per les armes + problema identitari
o Guerra amb Venència – S’alien amb Gènova x interessos comercials
o Sicília – Necessitat de controlar la illa
o Guerra amb Castella – Invasió per sorpresa de València i Aragó
▪ Demostrada la preeminència castellana (+ diners, + exèrcit...)
o Invasions companyies ocioses – Mercenaris autònoms
▪ Assalt de Catalunya ideat per comtes d’Armanyac
- Qui necessitava crèdits?
o El govern municipal – Per abastir de productes bàsics, pagar impostos
o La gent que no arriba a finals de mes
o Els mercaders – Per emprendre expedicions comercials
- Problema – El crèdit era pecat, fer interessos de diners prestats es
considerava usura per l'Església, tot i que la societat el necessiti x funcionar
 o Fórmules per dissimular el crèdit mitjançant la compra-venda:
▪ Censals morts – Compra d’una pensió amb pagament periòdic
▪ Violaris – Dura només mentre visquis
- És diferent actualment que hi ha un període concret de retorn d’aquest crèdit
- Això permet que circulin els diners, que hi hagi molta inversió
- Conseqüència col·lateral – Menys pes a la societat del jueu
- A la BEM entrem a una societat molt endeutada

CRISI s. XIV
- Mentalitat BEM – Propicia una visió negativa i magnifica els problemes
o Aquesta depressió s’encomana a la historiografia
- La idea tradicional és que la economia anava creixent molt fins que al XIV es
relenteix – el que podem dir avui en dia és que al s. XIV hi ha molts problemes
(males collites, crisi climàtica...)
o Hi ha vàries factors que han anat afeblint el sistema – es pot parlar de
crisi però no en el sentit que és una catàstrofe total i absoluta,
sobretot en el cas de Catalunya és molt clar perquè l’economia
continua avançant
- Contradiccions
o Pèrdua d’espai agrari o abandonament de terres – Produïdes per la
baixada demogràfica
▪ Concentració de la propietat – Les unitats menys dinàmiques
desapareixen i són absorbides per d’altres
▪ Estratigicació de la pagesia
o Auge del comerç i l’exportació de productes
▪ Catalunya – Entrada del comerç i espècies d’Orient
▪ Exportació de safrà a tota Europa
o Gran desplegament comercial – Consolats, xarxes de comerç
internes amb les illes fent de hub i comerç internacional
▪ El manteniment d’aquestes vies comercials denoten una
riquesa molt més important del que podria semblar
o Moment de grans construccions, catedrals, esglésies i muralles
- El problema que realment encalla l’economia i tot institucionalment és la
guerra civil de 1462 que porta un nivell de destrucció molt gran i sobretot
talla les vies normals de comerç i enriquiment econòmic del Mediterrani (i
no es recupera)
o Les espècies entraran per Marsella i França
o El safrà s’exporta des d’Aragó i València

REPRESENTATIVITAT, MONARQUIA DUAL I PACTISTA

- Contribueix a una sobirania dual i pactista entre el rei i els estaments que
representen la terra, és a dir, la nació catalana
o Aquests estaments estan formats per la elit de la societat, persones
molt riques que negocien amb el rei, pacten acords i tenen un gran
interès per controlar l’entorn
▪ No deixen de ser una oligarquia, no pas una democràcia
- Culminació del model amb el Compromís de Casp = “el rei escollit”
- El model polític medieval és pactat perquè el monarca no pot ser
absolutista, ja que regir implica equilibri entre diferents detentors del poder
o Funciona així a tota Europa – En el cas de la Corona d’Aragó el rei és
feble i el més pobre, el de França, en canvi, serà el més ric
 ▪ Això determinarà major o menor grau de dependència
o Conseqüències d’aquest pactisme
▪ Territoris molt deslligats institucionalment al sortir de la edat
mitjana a causa de la feblesa del rei
▪ Tot acaba girant en torn de Castella i la Corona d’Aragó
s’afebleix com a entitat política
- Evolució de les noves monarquies – El rei serà més fort i hi haurà - diàleg
- La representativitat prendrà forma de republicanisme al s. XVIII

CULTURA
- La cultura és una forma de cohesionar la societat i lligar-la amb el poder
- La monarquia s’identifica amb la llengua catalana i l’utilitza en la cort
- Edat Mitjana – cultura-llengua-monarquia com un assemblatge del poder
- A partir dels Reis Catòlics hi haurà una castellanització – farà que es perdi el
foment d’escriptors i literatura catalana a la cort
o Els principals escritors són d’època medieval, no moderna ja que
perden el seu recolzament com a funcionaris

DESPLAÇAMENT
- El Mediterrani és desplaçat i substituit per Europa del Nord (Atlàntic)
o Perill pirateria, otomans + musulmans = inseguretat comerciar
o Grans ciutats – Lisboa i Àmsterdam
- Desplaçament de la Corona d’Aragó – dificultarà la seva pervivència

VIABILITAT – en època moderna

- No hi ha gairebé cap altra institució comuna que el rei – se’ls tractarà separat
- Podem parlar de Corona d’Aragó fins al 1618 – el conjunt després no és
respectat i es va diluint
o Contradicció que és fruit del propi model
o Entre tanta diversitat d’institucions no hi ha espai per a la cohesió
- Afebliment fins desaparició

TRETS CLAUS DE L’ÈPOCA MEDIEVAL

- Sorgiment de la identitat
- Fragmentació jurisdiccional – això determina l’escenari d’època moderna
- Estructura medieval – és feble
o En època moderna el rei es podrà enriquir més i serà més fort
- El republicanisme del s. XVIII serà l’adaptació de l’anterior representativitat
FETS IMPORTANTS
- Batalla de Muret – Pèrdua de la presència catalano-aragonesa a Occitània,
França triomfa en la croada que organitza el Papa i assmirà les noves terres
o Tractat de Corbeil – Es fixa la frontera a la muntanya de les Corberes
- Tractat d’Agnani – S’havia excomunicat al rei per la conquesta de Sicília
o Es renuncia a Sicília per a que passi en mans d’una línia secundària –
es crearà una mena de nou regne semi-autònom
o A canvi, es concedeix a Jaume II el regne de Sardenya i Còrsega
(importants ciutats comercials italianes)
▪ Crearà noves guerres per a la seva conquesta
- Pau de Manzán – Significa el final amb la Guerra de Castella al s. XIV
- Batalla de Sanluri – Serà vençuda per Martí el Jove a Sardenya
o Fou en contra del moviment intern liderat pel jutge d’Arborea
(identitat sarda)
- Capitulació de Pedralbes – Triomf de Joan II i final de la Guerra Civil
o Comporta la rendició de Barcelona, sense repressió
o S’estableix que el model polític seguirà igual, poques represàlies
o Intent de mantenir la pau social i entrar de manera pacífica a Bcn