TEODORO LLORENTES

OLIVARES
Luis García Bello 4 ESO
És un Escriptor espanyol en llengües catalana i castellana. Va ser el gran
promotor de la Renaixença en l'àrea valenciana i un dels fundadors de la
societat literària Lo Rat Penat. Autor de València, els seus monuments i els
seus arts. La seua naturalesa i història (1887-1888), el més important de la
seua obra es troba en les seues dues col·leccions de poesies en català:
*Librito de versos (1884) i Nou *librito de versos (1902). Llicenciat en dret
i filosofia i lletres per la Universitat de València, Llorente va dirigir els
diaris L'Opinió (1861), que va adquirir en 1866 i va denominar Les
Províncies, i El Panorama (1868-1870). Membre del partit conservador,
durant la restauració monàrquica a Espanya en la persona d'Alfons XII va
ser elegit diputat (1891 i 1899) i senador (1896).

Va escriure la seua primera obra, el drama en vers Deliris d'amor (1853),

en castellà, i posteriorment, després de conéixer a Marià Aguiló i l'obra de
Joaquim Rubió i Ors, va compondre la resta de la seua producció poètica
en català. D'aquesta, les dues obres més importants són *Llibret de versos
(*Librito de versos, 1884) i *Nou *llibret de versos (Nou *librito de versos,
1902), que va tindre en 1909 una segona edició molt augmentada i
precedida d'un pròleg de Marcelino Menéndez Pelayo.

Aquestes obres tradueixen, amb l'ímpetu romàntic propi de l'època, la

senzilla i candorosa espiritualitat del poeta, vinculada als postulats de la
tradició cristiana més genuïna i conservadora. En ells descobrim dos vetes
d'inspiració: d'una banda la de les composicions de gran aparell retòric, de
tema patriòtic, en els quals exalta la llengua, la terra i les seues glòries
passades; aquest grup descendeix a vegades a la poesia de circumstàncies,
amb la poetització de solemnitats de la vida cultural i civil de València. El
segon grup el formen les composicions de to intimista i senzill, nodrit per
temes extrets de la vida humil i familiar, amb el seu exèrcit de dòcils i
resignades virtuts: l'amor conjugal, el tendre record dels fills
desapareguts, les llàgrimes de la *viudez o el simple amor a la terra.

Per davall d'aquestes dues venes temàtiques, cal assenyalar la totalitat de

presència del paisatge valencià, pròdig i lluminós, que constitueix la nota
distintiva de la seua obra. Els seus grans encerts de poeta són "La
barraca", poema descriptiu i noblement retòric, que és, per a Menéndez
Pelayo, el "punt culminant i suprem del seu art líric", i "*Vora el *barranc
*dels *Algadins ", en la qual és perceptible una alada síntesi del paisatge al
costat d'una continguda nostàlgia. Recordem, finalment, la fina
"*Cançoneta amorosa", "La *cançó *dels *teuladins", l'àmplia retòrica de
"València i Barcelona", el "*Cant *darrer", etcètera. Llorente va exercir
una influència decisiva en l'ambient intel·lectual de la València de l'època,
encaminant-lo cap a les fórmules del Romanticisme tradicional i cristià, i
constitueix una de les figures més importants de la poesia catalana
huitcentista.