Ins La Serra Departament de Matemàtiques

8.- Combinació lineal de vectors de V2

Fent servir les operacions que acabem de definir a V2, a partir d'uns determinats vectors en
podem obtenir uns altres només sumant-los o multiplicant-los per nombres reals.

→
Observa com el vector w
representat al marge es pot
expressar en funció dels vectors
→ →
u i v de la manera següent → → →
w =3u +2 v
→
→ → → v
w = 3u +2 v

→ →
Direm que el vector w és una u
combinació lineal dels vectors
→ →
u i v

→ → →
Gràficament el vector w és 3 vegades el vector u i 2 vegades el vector v . Fixa't que per
→ → →
construir el vector w necessites 3 vegades el vector u i 2 vegades el vector v .

Definició:
→ →→ 
→
Sigui u 1 , u 2 , u 3 , ..., u m un conjunt donat de "m" vectors lliures del pla i a 1 , a 2 , a 3 , ..., a m "m"
nombres reals donats.
→
El vector w :
→ → → → 
→
w = a 1 ⋅ u 1 + a 2 ⋅ u 2 + a 3 ⋅ u 3 + ... + a m ⋅ u m

→ →→ 
→
diem que és una combinació lineal dels vectors u 1 , u 2 , u 3 , ..., u m amb coeficients respectius
a 1 , a 2 , a 3 , ..., a m.

Exemples:

→ →
El vector u = (4, 6) és una combinació lineal del vector v = (2, 3)

→ →
u = 2 v ⇒ (4, 6) = 2 ⋅ (2, 3)

24
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

→ → →
El vector w = (5, 7) és una combinació lineal dels vectors u = (1, 1) i v = (2, 3) ?

Hem de veure si és possible expressar el vector (5,7) de la manera següent:

(5, 7) = a 1 ⋅ (1, 1) + a 2 (2, 3)

 5 = a 1 + 2a 2
(5, 7) = a 1 ⋅ (1, 1) + a 2 (2, 3) ⇒  resolent el sistema tenim que els dos
 7 = a 1 + 3a 2
nombres reals són a 1 = 1 i a 2 = 2

→
Per tant existeix dos nombres reals 1 i 2 que fan que el vector w es pugui expressar
→ →
com a combinació lineal dels vectors u i v .

→ →
Gràficament per construir el vector w és necessari una vegada el vector u i dues
→
vegades el vector v .

Observacions:

1. Com es veu en la definició, donats una sèrie de vectors, se'n poden fer infinites
combinacions lineals.
→ → → → → →
2. Si w = a 1 ⋅ u 1 + a 2 ⋅ u 2 , el vector w és la suma dels vector a 1 ⋅ u 1 i a 2 ⋅ u 2 .

25
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

9.- Dependència i independència lineal de vectors.

A partir d'uns determinats vectors, utilitzant les operacions que acabem de definir, podem
obtenir uns altres només sumant-los o multiplicant-los per nombres reals.
→
Per exemple, el vector w = (5, −14) el podem obtenir a partir dels vectors
→ →
u = (1, 2) i v = (1, −6) de la manera següent:

→ → →
w = 2 u + 3 v ⇒ 2(1, 2) + 3(1, −6) = (2, 4) + (3, −18) = (5, −14)

→ → →
per la qual cosa direm que el vector w és una combinació lineal dels vectors u i v .

Definició:
→ → → 
→
Sigui un conjunt "m" u 1 , u 2 , u 3 , ..., u m de vectors lliures del pla,

→ → → 
→
Diem que el conjunt S = u 1 , u 2 , u 3 , ..., u m dels vectors lliures és un sistema lligat o
linealment dependent, si hi ha nombres reals a 1 , a 2 , a 3 , ..., a m no tots zero tal que
verifiquin la igualtat:
→ → → → →

a 1 ⋅ u 1 + a 2 ⋅ u 2 + a 3 ⋅ u 3 + ... + a m ⋅ u m = 0 (vector zero)

Si la igualtat anterior només es compleix quan a 1 = a 2 = a 3 = ... = a m = 0 (nombre

zero), diem que el sistema és lliure o linealment independent.

Exemple:
→ →
Comprova si els vectors u = (3, 4) i v = (2, 0) són linealment dependents.

→ →
En el cas que u = (3, 4) i v = (2, 0) siguin linealment dependent s'haurà de verificar que

→ → → → → → → → → −a 2 → → →
a 1 ⋅ u + a 2 ⋅ v = 0 ⇒ a 1⋅ u = 0 − a 2 ⋅ v ⇒ a 1⋅ u = −a 2 ⋅ v ⇒ u = a1 ⋅ v ⇒ u =kv

→ →
Perquè els vectors u i v siguin linealment dependents, hi ha d'haver un únic nombre real
"k" que, multiplicat per un dels vectors sigui igual a l'altre vector.

→ →  3k = 2 ⇒ k = 2
Comprovem si k ⋅ u = v ⇒ k(3, 4) = (2, 0) ⇒  3

 4k = 0 ⇒ k = 0

26
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

Atès que els dos valors de "k" són diferents, es dedueix que no hi ha un únic nombre real "k"
→ → → →
que compleixi la igualtat k ⋅ u = v . És a dir, els dos vectors u i v tenen direccions
diferents i, per tant, són linealment independent

Dos vectors seran dependents si els seus components són proporcionals. En cas contrari són
independents.

Observacions:
→ →
Si u i v són linealment dependents, un dels dos vectors és combinació lineal de
l'altre.

Dos vectors que tenen la mateixa direcció sempre són linealment dependents

Dos vectors que tenen diferent direcció sempre són linealment independents

Si dos vectors lliures són paral·lels o bé un és un múltiple de l'altre, el vectors són

linealment dependents.

→ → →
Si a , b i c són vectors linealment dependents ∈ V 2 , llavors, al menys un dels tres
vectors és combinació lineal dels altres dos.

27
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

Activitats:

→ →
1) Donats els vectors a = (4, −1) i b = (2, 3) , troba'n les combinacions lineals següents:

→ → → → → →
a) 3 a − 2 b b) 12 a + 23 b c) − a + 5 b

→ →
2) Determina un vector que sigui combinació lineal dels vectors u = (1, 2) i v = (−2, 3)

→ → →
3) Expressa el vector u = (2, 7) com una combinació lineal de v = (1, 3) i w = (−2, 1)

4) Hi ha a V2 algun vector que sigui combinació lineal de qualsevol conjunt de vectors?.

Raona la resposta.

5) És cert que un vector és sempre combinació lineal d'ell mateix? Raona la resposta.

6) Indica si els següents parell de vectors són linealment independents:

→ → → →
a) u = (2, −3) i v = (4, 6) b) u = (1, 3) i v = (2, 6)

→ → → →
c) u = (−1, 2) i v =  − 12 , 1  d) u = (2, 4) i v = (−6, 12)

→ → → →
e) u = (0, 2) i v = (0, 3) f) u =  −3, 32  i v = (−6, −3)

→ → → →
g) u = (4, 7) i v = (−8, 14) h) u =  12 , −3  i v =  −2, 43 

→ →
7) Els vectors u = (5, 4) i v = (−2, a) són linealment dependents. Calcula el valor del
paràmetre a.
→ →
8) Els vectors u = (4, −7) i v = (x, 14) són linealment independents. Quins valors pot tenir
el paràmetre x?.
→ → →
9) Demostra que els vectors u = (1, 2), v = (2, 4) i w = (2, −1) són linealment dependents.

→ →
10) Determina el valor del paràmetre a si els vectors u =  −3
4
, a  i v =  56 , −2  són
linealment independents.

→ → → → →
11) Sabem que 3 u − 2 v + 0 w = 0 , es pot afirmar que el vector u depèn linealment de
→ →
v i w ?.

→ → →
12) Comprova que els vectors u = (1, −3), v = (0, 4) i w = (7, −29) són linealment
dependents, tot posant un d'ells com a combinació lineal dels altres dos.

28
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

10.- Bases de l'espai vectorial V2

És possible expressar qualsevol vector de V2 com a combinació lineal de dos vectors?.

Les úniques condicions que han de

complir dos vectors de V2 per
expressar un altre vector com a
combinació lineal és que siguin no
nuls i no proporcionals (no
→ → →
alineats). Així doncs, qualsevol → w = 3u +2 v
vector de l'espai V2 es pot v
expressar com a combinació lineal
de dos vectors que siguin no nuls i →
u
no proporcionals els quals
anomenarem base de V2.

Definició:

Base de l'espai vectorial dels vectors lliures del pla és el conjunt de dos vectors, no nuls,
→ →
u i v , que compleixen les condicions següents:

a) Són linealment independents.

→
b) Qualssevol vector lliure del pla w , es pot expressar com a combinació lineal dels
→ →
dos vectors de la base u i v .
→ → →
w =xu +y v

Una base de l'espai vectorial V2 està formada per dos vectors qualssevol que siguin linealment
independents.

La dimensió d'un espai vectorial és el nombre de vectors que formen una base qualsevol.

Exemple
→ →
Considerem els vectors u = (1, 1) i v = (0, 1) , que constitueixen una base de l'espai
vectorial V2 en ser linealment independents i no nuls.
→
Qualsevol altre vector de V2, per exemple el w = (4, −3) es pot obtenir com a combinació
→ →
lineal dels vectors u i v :

→ → →  4 = x + 0 ⇒ x = 4
w = x u + y v ⇒ (4, −3) = x(1, 1) + y(0, 1) ⇒ 
 −3 = x + y ⇒ y = −7
→ → →
w =4 u −7 v

29
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

Observacions:

Una base de l'espai vectorial V2 està formada per dos vectors qualsevol que siguin no
nuls i no proporcionals.

Si prenem dos vectors, aquests seran dependents quan tingui la mateixa direcció, perquè
sempre serà possible trobar un nombre real "k" que multiplicat per l'un, ens porti a
l'altre. En canvi, si els dos vectors tenen direcció diferent, sempre són linealment
independents i, per tant, dos vectors qualssevol, de direcció diferent, poden formar una
base del pla vectorial.

En el pla vectorial V2, tres vectors són sempre linealment dependents. Sempre se'n
podrà escriure un com a combinació lineal dels altres dos. Naturalment, si el nombre de
vectors és superior a tres, hi ha encara més raons per considerar-los dependents.

Diem que la dimensió del pla vectorial és dos, perquè les seves bases estan formades
per dos vectors.

Quan els vectors d'una base són perpendiculars diem que aquesta base és ortogonal.

Si els mòdul dels vectors d'una base són la unitat, diem que aquesta base és normal.

N'hi ha moltes, de bases del pla, Tantes com parells de vectors linealment independents
puguem trobar. Ara bé, n'és especialment important la base canònica:
→ → → →
B= i, j i = (1, 0) i j = (0, 1)

Els vectors de la base canònica també se solen identificar per e1 i e2.

De totes les bases que podem elegir de R2 la més senzilla és la canònica. Fixa't que els
dos vectors de la base canònica verifiquen tres propietats
→ →
Mòdul la unitat: i = j =1
→ →
Són perpendiculars: i ⊥ j

Les seves direccions coincideixen amb els eixos de coordenades cartesianes, i

els seus sentits, amb els sentits positius d'aquests eixos.

30
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

Activitats:

1) Quina condició han de complir dos vectors de l'espai vectorial V2 perquè formin una base?.
→ → → →
Formen una base els vectors u = (1, 2) i v = (3, 4) ?. I els vectors u = (1, 2) i v = (2, 4) ?.

2) Quina és la base canònica de l'espai vectorial V2?. Quines característiques té aquesta base?.

3) Quins dels parells de vectors següents són una base del pla?. Justifica la resposta.

→ → → →
a) a = (−1, 4) i b = (2, −8) b) c = (2, 0) i d = (1, 4)

→ → → →
c) e = (3, 2) i f = (−1, 5) d) g = (1, 0) i h = (−3, 0)

→ →
4) Els vectors u = (−1, 2) i v = (3, −2) formen una base de l'espai vectorial V2?. Aquesta
base és canònica?.

→ → →
5) Si u = (1, 2), v = (2, 1) i w = (−1, 3) són tres vectors de l'espai vectorial V2, es demana: a)
estudia la dependència lineal d'aquests tres vectors. b) Poden formar una base de l'espai
vectorial V2?. En cas negatiu, escull d'entre ells una base.
→ →
6) Comprova que els vectors u = (1, 2) i v = (−3, 1) fomen una base de V2. Expressa el
→
vector w = (−3, 8) com a combinació lineal dels vectors de la base.

31
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

11.- Components d'un vector respecte d'una base.

→ → →
En la base canònica del pla B = i , j tenim el vector w d'origen en el punt O i extrem en
→ →
el punt w = (5, 1) . Les coordenades cartesianes del vector w respecte de la base canònica B
→
són 5 i 1, la qual cosa vol dir que per construir el vector w utilitzant la base B és necessari 5
→ →
vegades el vector i i 1 vegada el vector j .

→ → →
Si utilitzo la base B = a , b les coordenades del vector w són 2 i 1. Per construir el

→
b = (1, 3)

→ → →
w =2a + b

→
w = (2, 1)

→
a = (2, −1)

→
→ w = (5, 1)
j
→ → →
w =5 i + j
→
i

→ →
mateix vector necessito 2 vegades el vector a i una vegada el vector b .

Les coordenades d'un vector depenen de la base en la qual es treballa.

32
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

Definició:
→ → → →
Sigui B = u , v una base de l'espai vectorial V2, i w un vector de V2 . El vector w es pot
expressar com a combinació lineal de la base B:
→ → →
w =xu +y v

→
els nombres reals "x" i "y" s'anomenen components o coordenades dels vector w en la base
B. El nombre real "x" és la primera coordenada, i "y", la segona.

→ →
Escriurem que les components del vector w respecte de la base B són w = (x, y)

→ → →
Gràficament, al intentar construir el vector w utilitzant els vector u i v es necessitarà "x"
→ →
vegades el vector u i "y" vegades el vector. v .

Exemple:
→
En l'exemple de la pàgina 29 el vector w , s'expressava com a combinació lineal dels vectors
→ → → → → → → →
u i v , de la forma w = x u + y v ⇒ w = 4 u + (−7) v

→ → → →
Les coordenades del vector w respecte de la base B = u , v és w = (4, −7)

→ → →
Això vol dir que per construir el vector w = (4, −7) a partir dels vector u i v és necessari 4
→ →
vegades el vector u i -7 vegades el vector v

Observacions:

→
Les coordenades del vector no depenen només del vector w , sinó també de la base B.
→
Per això cal parlar de coordenades del vector w respecte de la base B.

→ → → → →
Si B = u , v és una base de V2, el vector w = x u + y v , estarà determinat pel parell
→
ordenat (x, y) ⇒ w = (x, y)

→
Fixada una base B a cada vector geomètric w del pla se li associa un únic parell de
nombres reals (x,y), i recíprocament tot parell de nombres reals constitueix un vector
geomètric.

33
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

Exemple:
→ → →
Les components del vector v en la base B = a = (1, 3), b = (2, −1) són (-2,4). Quines
són els coordenades d'aquest vector?
→
Les components del vector v respecte de la base B són (-2,4)

→ → →
v = −2 a + 4 b = −2 ⋅ (1, 3) + 4 ⋅ (2, −1) = (−2, −6) + (8, −4) = (6, −10)

Activitats:
→ → →
1) Els components del vector w en la base B = a = (4, 1), b = (5, −2) són (3,-1).
→
Determina les components del vector w en la base canònica.

→ →→ →
2) Determina les components del vector v = (7, 7) en la base B = u 1 , u 2 on u 1 = (3, 1) i
→
u 2 = (1, −2) .

→ → → → → →
3) Donats els vectors u = 3 e 1 − e 2 i v = 2 e 1 + 3 e 2 respecte de la base canònica, troba les
coordenades dels vectors següents respecte de la base canònica:

→ → → → 1→ → →
a) u + v b) 2 u − v c) 2
u − u − v 

12.- Com es localitzen els punts al pla?.

Per poder situar els punts en el pla primer necessitem definir un sistema de referència.

Un sistema de referència està format per:

Un punt O anomenat origen.

Una base que ens definirà els eixos. Normalment s'utilitza la base canònica.
→→
El sistema de referència s'especificarà de la forma R = O; u 1 , u 2 .

34
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

13.- Coordenades cartesianes dels vectors i dels punts.

Fins ara hem definit i treballat sempre dintre de V2 i en un sistema de referència cartesià:
eixos perpendiculars i origen de coordenades en el punt O(0,0), es a dir tots els vectors els
tenim definits respecte de la base canònica. Però i si aquestes condicions varien, canviaria
molt la forma de treballar?

Vector posició

Qualsevol punt P del pla quedarà determinat per mitjà del seu vector de posició. Aquest
vector posició quedarà determinat pel
punt P com a extrem i el punt O com a P(x, y)
origen y
→
yu 2
Sigui P un punt qualsevol del pla. El →
→ u
→
vector OP que uneix l'origen O amb el → u
punt P s'anomena vector posició del punt u2

→
P i es representarà per OP . α
→
xu 1
O →
Les coordenades cartesianes del punt P u1 x
vénen donades per les coordenades
cartesianes del seu vector de posició.

→ →
Sigui R = O, u 1 , u 2 un sistema qualsevol de referència del pla, a cada punt P del pla li fem
→
correspondre de manera única el seu vector de posició OP i a aquest un parell de nombres
reals (x,y) que anomenem coordenades cartesianes del punt P respecte de la base B.


→ → → →
OP = u = x u 1 + y u 2

Establert un sistema de referència i fixada una unitat a cada punt P del pla li correspon una
única parella ordenada de nombres reals (x,y) que anomenem coordenades cartesianes
d'aquest punt P. De la mateixa manera, cada perella ordenada (x',y') de nombres reals són les
coordenades d'un únic punt Q, per la qual cosa determinem inequívocament la seva posició en
relació al sistema de referència escollit.

Si treballem amb un sistema de referència amb centre al punt O(0,0) les components del
vector correspondran amb les coordenades del punt extrem del vector.

Fixa't en la representació gràfica d'un vector qualsevol. Aquest vector quedarà determinat si
coneixem la longitud del segment OP (mòdul del vector) i l'angle α que forma la recta que

35
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

conté aquest segment amb el sentit positiu de l'eix X (argument del vector). El vector
→  → → →
u = OP el podrem expressar de la forma u que s'anomena forma polar del vector u
α

Exemple

Expressa en forma polar el vector posició del punt P(4,3)

Primer s'ha calcular el vector posició del punt P


→  P(4, 3) 
→
OP =  = (4, 3) OP = 4 2 + 3 2 = 25 = 5
 O(0, 0)

→
tan α = 3
4
⇒ α = 36, 87 . Per tant, OP = 5 36,87

Coordenades cartesianes dels → Q

vectors en el pla y2 u2

→→ → P
Sigui R = O, u 1 , u 2 és un sistema de y1 u2
→
referència qualsevol i PQ un vector → →
v u
d'origen el punt P i extrem el punt Q. →
u2
A tot punt del pla se li pot associar un
vector posició. Les coordenades d'un
punt són les coordenades del vector → → →
O u1 x1 u1 x2 u1
posició del punt respecte del sistema de
referència.

→ →  → →
Així els vectors posició dels punts P i Q són OP = v i OQ = u de coordenades


→ → → →
OP = v = x 1 u 1 + y 1 u 2

→ → → →
OQ = u = x 2 u 1 + y 2 u 2

→  → →
Observant el triangle que formen els punts OPQ tenim que v + PQ = u

→ → → → → → → → →
PQ = u − v =  x 2 u 1 + y 2 u 2  −  x 1 u 1 + y 1 u 2  = (x 2 − x 1 ) u 1 + (y 2 − y 1 ) u 2

→
Observa com les coordenades del vector PQ s'obtenen restant ordenadament les coordenades
dels punts extrem i origen que determinen el vector.

36
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

→
Les coordenades cartesianes del vector PQ són:

→
PQ = (x 2 − x 1 , y 2 − y 1 ) = (a, b)

Activitats addicionals:

→
1) Comprova si el vector u = (8, 11) és una combinació lineal dels vectors
→ →
v = (1, 1) i w = (2, 3) .

→ →
2) Els vectors u = (1, 2) i v = (3, 4) són linealment independents?.

3) Indica si els següents parells de vectors són linealment independents:

→ → → →
a) a 1 = (1, 0) i a 2 = (−2, 0) b) b 1 = (1, 1) i b 2 = (−2, 0)
→ → → →
c) c 1 = (1, −3) i c 2 = (3, −9) d) d 1 = (1, 0) i d 2 = (0, 1)
→ → → →
e) e 1 = (0, 2) i c 2 = (0, −1) f) f 1 = (2, 2) i f 2 = (0, −2)

→ → →
4) Si u = (1, 2), v = (2, 1) i w = (−1, 3) són tres vector de V2, es demana: Comprova que els
→ →
vectors u i v formen una base de l'espai vectorial de V2 i calcula les components del vector
→
w respecte d'aquesta base.

→ → → → → → →→
5) Donats els vectors u = −6 e 1 − 5 e 2 i v = 2 e 1 + e 2 respecte de la base B = e 1 , e 2 ,
calcula:

→ → → → → → → →
a) 2 u − v b) 12 u − 34 v c) 2  u + v  − 2  u − v 

→ → → → →
6) En el pla vectorial V2 es considera la base B = u 1 , u 2 i els vectors v = u 1 + 2u 2 i
→ → →
w = 3u 1 + u 2 . Troba les coordenades dels vectors següents:

→ → → → → →
a) v + w b) v + 2 w c) 2 w − 3 v
→ → → → → →
d) 12  v − 2 w  e) 3 w − 13 v f) 23 v + 34 w

→ →
7) Si B = e 1 , e 2 és una base qualsevol del pla vectorial V2, els següents parells de vectors,
són linealment independents?
→ → → → → → → → → → → →
a) u = 3 e 1 − 6 e 2 i v = − e 1 + e 2 b) u = −2 e 1 + 8 e 2 i v = e 1 + 4 e 2
→ → → → → → → → → → → →
c) u = 3 e 1 − 2 e 2 i v = 2 e 1 − 3 e 2 d) u = 2 e 1 − 5 e 2 i v = 32 e 1 − 53 e 2
→ → → → → → → → → → → →
e) u = 3 e 1 − 2 e 2 i v = −8 e 1 + 2 e 2 f) u = 4 e 1 − 6 e 2 i v = −6 e 1 + 9 e 2

37
Ins La Serra Departament de Matemàtiques

→ → → → → → →→
8) Determina si els vectors u = 15 e 1 + 10 e 2 i v = 9 e 1 + 6 e 2 referits a una base B = e 1 , e 2
del pla vectorial, formen al seu torn una base.

→ →
9) Els vectors u = (−2, 5) i v = (3, −7) formen una base de V2?. Quines components té el
→ → →
vector w = (2, 16) respecte de la base B = u , v .

→ →
10) Formen una base els vectors u = (3, −2) i v = (5, −1) ?. Quines són les components del
→
vector w = (−1, 6) respecte aquesta base ?.

11) Reflexiona sobre la teoria:

a) Dos vectors amb distinta direcció no es poden sumar.

b) Dos vectors oposats tenen igual direcció.
→ → → →
c) Si u = k v i k és un nombre real negatiu, aleshores u i v tenen distinta direcció.
→ → → →
d) Si u = − v , aleshores u i v tenen igual mòdul.
e) Un vector té les mateixes coordenades sigui quina sigui la base utilitzada.
f) Perquè dos vectors siguin base, cal que tinguin distinta direcció i distint mòdul.
g) Perquè dos vectors siguin base és suficient que tinguin distinta direcció.
→ → →
h) És possible trobar un vector v que compleixi 3 v = 2 v .

→ → → → → →
12) Troba el vector b tal que c = 3 a − 12 b sent a = (−1, 3) i c = (7, −2) .

→ → → → →
13) Troba les coordenades d'un vectors a tal que a = 3 u − 2 v , sent v = (1, −7) i
→ 5 2
u =  6, 3 

→ → →
14) Expressa el vector a = (1, 5) com a combinació lineal de b = (3, −2) i c =  4, − 12  .
→ →→
Són linealment dependents o independents els vectors a , b , c ?.

Canvi de base

→ → →→ → → →
15) B 1 = u 1 , u 2 i B 2 = v 1 , v 2 són dos bases de V2. Sabem que u 1 = −3 v 1 + 2 v 2 i
→ → → →
u 2 = v 1 − 2 v 2 . Les components del vector w respecte de la base B 1 són  52 , −7  . Quines són
→
les components del vector w en la base B 2 ?.

38