El primer text és una font primària, en ser un fragment de la introducció als 26 punts de la

Revolució Nacional publicat el 1939. A més, pel seu contingut es de naturalesa política ja que fa
referència al règim franquista, és a dir, al nou govern autoritari implantat a Espanya en acabar la
Guerra Civil Espanyola. L’autor és Francisco Franco Bahamonde, qui imitant l’exemple
d’Alemanya i Itàlia va adoptar el títol de Cabdill. Per últim, cal destacar que els destinataris van
ser tota la població espanyola en general, de manera que és d’àmbit públic en estar a l’abast de
tothom.

En referència al segon document, és una font primària en ser un fragment del discurs de Franco
del 1942, és a dir, contemporani a l’època. A més, pel seu contingut és d’àmbit social i cultural en
tractar l’aspecte de l’unió església-estat. Al igual que el primer text, l’autor és Franco qui va optar
per reforçar les relacions amb l’església per tal de fer una societat del al règim i catòlica, de
manera que l’església va guanyar poder, va rebre nançament i va tenir un paper important en
l’educació espanyola. Per acabar, cal destacar que els destinataris foren tota la població en
general, tant els catòlics per exaltar la fe com els no creients per tal de fer-los coneixedors de la
implantació d’un estat confessional amb la religió catòlica com a única en el territori, de manera
que el text és d’àmbit públic.

El primer text mostra les bases del nou règim franquista. Primerament, es mostra el rebuig a
l’oposició: “donde los parásitos no encuentren acomodo” (l.2). El règim franquista va destacar per
la gran repressió als opositors amb un augment del nombre de presoners i exiliats. Com
s’observa al text, els principals opositors foren els comunistes. Tanmateix, altra oposició molt
perseguida van ser els nacionalismes perifèrics, ja que Espanya es va caracteritzar pel
centralisme: “España grande, fuerte y unida, con autoridad, con dirección y con orden” (l. 7-8). En
aquesta frase es resumeixen totes les bases del franquisme; un règim fort i consistent dirigit per
l’exèrcit, centralitzat amb una concentració del poder en la gura de Franco, basat en el respecte
i amb intenció de créixer com a Estat amb una política autàrquica que evitarà el contacte
d’Espanya amb l’exterior a través de l’autosu ciència econòmica i la intervenció de l’Estat.

Pel que fa al segon text, tracta un dels pilars fonamentals del franquisme com és l’unió de
l’església i l’estat: “la unidad nacional que forjant nuestros Reyes Católicos va estrechamente
unida a la unidad espiritual y a la expansiónde nuestra fe”. Es defensa el catolicisme com a religió
única i o cial i es van dur a terme diverses tasques, principalment educatives, per tal d’expandir
la fe catòlica per tot el territori. A més, també es rebutja aquella part de la societat que era laica,
acusant-los d’in dels i reprimint-los durament. Per últim, el text acaba amb una nova exaltació
del sentiment catòlic, fent referència a “Dios”. D’aquesta manera la guerra es va quali car com a
Croada (Guerra Santa) i el règim va rebre legitimitat ja que la Guerra Civil fou necessària per
eliminar els impurs del territori espanyol.

En quant al context històric, amb la Victòria del bàndol sublevat en la Guerra Civil Espanyola es
va instaurar un règim autoritari encapçalat per Franco, qui imitant l’exemple de Hitler i Mussolini
va adoptar el títol de Cabdill. La dictadura es va caracteritzar per l’autoritarisme, el nacional-
catolicisme i el centralisme. Franco va concentrar tot el poder, convertint-se en cap de l’estat, cap
del govern I cap del partit únic. A més, va haver una unió-església i va adoptar gran importància
en l’àmbit acadèmic. L’església prèviament va donar suport a la sublevació perquè els
republicans durant la Segona República van perseguir els catòlics. En conseqüència, es va
quali car la Guerra Civil com a Croada (Guerra Santa per alliberar Espanya d’in dels, de manera
que es dona legitimitat).
El règim va destacar per la dura repressió exercida sobre els contraris al règim va destacar per la
dura repressió exercida sobre els contraris al règim, de manera que els més afectats foren els
antics integrants del Front Popular (que havia quedat dissolt) i els nacionalismes perifèrics al
imposar-se el centralisme amb el lema de “España Una, Grande y Libre”. Es va imposar la llengua
castellana com a única en el territori, basant l’exemple Espanyol en el torero i la sevillana, i es va
manipular la història per tal de que les noves joventuts adoraren al règim. En conseqüència a la
repressió, va haver molta gent que es va veiure obligada a marxar a l’exili a França i,
principalment, Mèxic.
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 En quant al context internacional, Mentre Espanya iniciava el camí d ́ una llarga dictadura, en la
resta d ́ Europa començava un nou con icte mundial, la Segona Guerra Mundial (1939-1945) que
va tindre lloc en diferents continents i que enfrontaria a les potències de l’Eix amb les potències
Aliades. Estats Units i la Unió Soviètica es van convertir en les principals potències mundials en
acabar la guerra. Anys més tard (a partir dels 50), trencarien la seua aliança anterior i es
convertirien en els líders de dos blocs que s’enfrontarien en una nou con icte la Guerra Freda.
En la dècada dels 40 començà el procés de descolonització que continuarà en les dècades
posteriors, d ́ aquesta manera la Índia va aconseguir la seua independència gràcies a la revolució
paci ca de Gandhi (1947) i es va crear l’estat de Israel (1948), nació formada principalment per
població jueva procedent d’Europa, això suposà l’inici del con icte araboisraelià. Els con ictes
citats continuaran al llarg dels anys 60 i 70.
fi
fl
fl
fl
fl