TEMA-5-SENCER.

pdf

Eriketi

Psicologia de Les Organitzacions

3º Grado en Psicología

Facultad de Psicología
Universidad Autónoma de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 PSICOLOGIA DE LES ORGANITZACIONS

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
TEMA 5: RELACIONS DE PODER I ORGANITZACIONS

1. DEFINICIÓ DE ORGANITZACIÓ

Les organitzacions són unitats productives i econòmiques, a més de ser espais amb
persones, socials i simbòlics. Aquestes es defineixen en funció de 3 eixos, els quals
són:

- Són relacions de poder

Reservados todos los derechos.

- Les organitzacions són dimensions polítiques, és a dir, que no només són un
espai per treballes
- Són espais de conflicte

Anteriorment, quan es parlava de organitzacions, es parlava que dins d’aquestes es

trobaven diferents tipus de poder, que eren poders individuals, els quals són:

- Poder legítim → autoritat concebuda per la organització a una posició formal

- Poder de recompensa → capacitat de repartir recompenses
- Poder coercitiu → capacitat de castigar o penalitzar altres persones
- Poder expert → deriva de la possessió de habilitats i coneixements especials
- Poder de referencia → emana de figures que tot el món vol imitar

Aquesta visió de les organitzacions és simple i antiga. Actualment, es visualitza una

organització com a un bloc espai – temporal travessat per 2 línies perpendiculars,
que serien:

- Poder vertical
- Poder horitzontal

2. QUÈ ÉS EL PODER?

El poder, en general, creiem que és una qualitat que algú pot tenir, donant sentit a
oracions com “Tinc poder” o “Té poder”. Per tant, el poder és alguna cosa que em
qualifica i que em fa especial, encara que la imatge d’aquesta qualitat és negativa i
coercitiva.

Dins d’aquesta assignatura, no tractarem el poder d’aquesta manera. Primerament,

es diferenciarà el significat de poder i de autoritat.

2.1. AUTORITAT

Ambdós conceptes condueixen o determinen conductes, però la autoritat té un rang

més petit que el poder Encara així, ambdós conceptes són diferents.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5400976
 La autoritat es defineix perquè es troba en una estructura, que és vertical, i que crea la
posició de autoritat. Quant més a dalt s’estigui de la estructura, més poder es té. Sense
aquesta estructura, no hi ha autoritat. Amb això, podríem dir que la autoritat seria el
poder vertical dins d’una organització.

La idea de autoritat contribueix a la generació d’una jerarquia i, a més, si rebutgem o

acceptem la autoritat, rebutgem o acceptem la jerarquia que aquesta genera.

Les relacions de poder que es troben dins de l’eix vertical de les organitzacions, que
és el poder vertical i fa referència a la autoritat, són fàcils de veure, de detectar. El

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
que defineix aquest eix és:

- La posició formal. Seria la estructura de posicions que hi ha dins l’organització

- Recursos. Una organització és una “màquina” que té i genera recursos. Aquests

són mobilitzats i controlats per unes persones determinades.

- Control en la presa de decisions. La persona encarregada d’això és la que

genera l’univers simbòlic dins de la organització.

Trobar-se dins d’una d’aquestes fonts de l’eix vertical permet tenir certa autoritat.

Reservados todos los derechos.

2.2. PODER

L’eix vertical, en l’actualitat, es considera que no explica l’exercici de poder que es

veu realment en les organitzacions, de forma que es planteja el poder horitzontal.

El eix de les organitzacions veritablement important i rellevant és l’horitzontal, també

anomenat poder horitzontal. Aquest es defineix com un poder entre iguals, entre
posicions situades al mateix nivell jeràrquic.

Es considera que el poder vertical requereix d’una vigilància i control molt costos.
Aquesta vigilància i control requereix:

- Recollida de informació, registre i distribució d’aquesta

- Mètodes directes i indirectes de supervisió
- Ús de la informació per monitoritzar el comportament

Tenint en compte això, i comparant amb el poder horitzontal, el poder vertical és molt
car mentre que el horitzontal és fàcil i barat.

Amb el poder horitzontal, les persones dins d’una mateixa organització es controlen i
vigilen entre sí, sense la necessitat d’una persona que sempre vigili. Ara bé, sobre
quina base es controlen aquestes persones? Per respondre a aquesta pregunta, és
necessari consultar la historia del control i la vigilància en les organitzacions.

1. Del control personal al impersonal i la aparició de regulacions formals

2. Burocràcia: aplicació de la ciència a la gestió del control. Seria la

protocol·lització de diferents aspectes dins d’una organització.

3. Producció de informació i registre

Tenemos lo que nos faltaba: Imprime tus apuntes al mejor precio y recíbelos en casa
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5400976
 4. Professionalització sobre distintes àrees. Amb la burocràcia apareix els
professionals de la burocràcia i, per tant, la idea de professional. El món s’adona
que existeixen persones professionals d’alguna cosa.

5. Vigilància entre iguals sobre la base de la professionalització

La professionalització seria la base del sorgiment del poder horitzontal. Els

professionals, entre si, es controlen i vigilen. En la actualitat, el més habitual és veure

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
dins de les organitzacions el poder horitzontal, i no el vertical.

2.2.1. DEFINICIÓ ANTIGA DEL PODER

El poder, actualment, té una definició que no relacionada amb la societat en la que
vivim. És necessari canviar la definició de poder i, per fer-ho, s’ha de tenir en compte
que el poder s’ha definit a partir de diferents postulats:

- Propietat → el poder és alguna cosa que algú té, que algú posseeix.

- Localització → el poder es localitza en algun lloc, és a dir, es troba en un edifici,

institució, etc.

Reservados todos los derechos.

- Subordinació → el poder es subordina a un altres tipus de instancies, com
poden ser les nostres relacions socials, laborals, econòmiques, etc. Per tant, el
poder sempre ve després de alguna cosa, com pot ser una relació social.

- Essència o atribut → si jo tinc poder, aquest em dona una qualitat especial que
no tenen els demés.

- Modalitat → el poder sempre és violent. La màxima expressió del poder és la

violència. Al nostre cap, sempre relacionem el poder amb un acte de violència.

- Legalitat → si no existís la norma o la llei, viuríem en una societat on tots aniríem

contra tots, no hi hauria un ordre. L’exercici de poder permet posar pau on hi
havia guerra.

2.2.2. DEFINICIÓ DE FOCAULT

Aquests postulats anteriors, si mirem com és la societat, no es compleixen. Per exemple,
en quan al postulat de legalitat, la norma i la llei és el que acaba permetent la guerra, i
no a l’inrevés. La norma el que permet és que es pugui trencar.

Tenint això en compte, Focault proposa el poder com una:

- Relació. Els essers humans es relacionen, se forma simbòlica, cultural, i de

poder. Quan hi ha essers humans, hi ha relacions de poder. Aquestes relacions
de poder es donen en paral·lel a altres tipus de relació, com les esmentades
anteriorment. Aquesta relació de poder és de tipus estratègic, és a dir, quan en

Tenemos lo que nos faltaba: Imprime tus apuntes al mejor precio y recíbelos en casa
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5400976
 una organització s’imposa una decisió d’una persona més freqüentment que una

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
altre, hi ha una relació de poder o estratègica. Aquesta relació pot variar en
qualsevol moment i per portar-la a terme, una persona necessita de l’altre.

- El poder no s’ha de veure com un aspecte negatiu, com normalment es fa, sinó
que té una dimensió positiva: crea coneixement, saber...

- El poder en les nostres societats és normatiu. Les relacions estratègiques dins

la societat s’articula a través de les normes, de forma que la veritable font de
poder es troben en aquestes normes.

- Si la relació pot canviar i és reversible, llavors parlem de poder. Sinó, seria una
relació dominant.

Si ens diuen “No fumis”, això seria dominància. En canvi, si ens diuen “Pots fumar o no

Reservados todos los derechos.

fumar, però fumar mata” llavors seria poder, ja que la persona pot escollir.

2.2.3. MODEL DE DECERTAU

El model de Michel DeCertau proposa un model per entendre com funciona el poder
dins de les organitzacions. Per l’autor, aquestes són estructures estratègiques on
hi ha un conjunt de regles instituïdes, normes, reglamentació oficial, etc. Per sota
d’aquesta estructura, tenim un sub – plà d’exercicis tàctics, que el que fan es portar a
terme operacions sota la mirada de la estratègia. Aquests exercicis tàctics cerquen
erosionar l’instituït per la organització.

El que veiem és que trobem poder quan les tàctiques poden erosionar la organització,
en canvi, trobem dominació quan aquesta organització no pot ser erosionada per
moltes tàctiques que hi hagin.

2.2.4. LES RELACIONS DE PODER ES TROBEN EN LES NORMES

La normativitat és el que defineix les nostres relacions de poder. La nostra tradició
històrica és una en la que en el renaixement apareix una determinada classe social, que
eren els comerciants, burgesos, etc. que xoca amb una altre classe social, que són els
nombres. Aquesta nova classe social no pot créixer degut a que té un límit marcat pels
nobles.

Mitjançant revolucions, es destrueix la classe social dels nobles. Ara hi ha un espai buit
on s’ha de posar un altre mecanisme que governi. Per fer-ho, es generen normes
que permeten que la població s’auto – governi. L’ús d’aquestes normes es legitima
mitjançant la ciència.

Les normes són economia de esforç i pensament, és a dir, regulen com penso i com
actuo. A més, veiem que les normes ens subjecten, ens transformen en persones. Això
succeeix també dins les organitzacions.

La persona es troba subjecte a les normes. Les normes formen part d’una organització.
Aquestes normes són legitimes degut a que són proposades pel neoliberalisme. A més,

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5400976
 les normes tenen una cosa en comú: normativitzen a la persona cap a una direcció
determinada, com ser un empresari, enginyer de la SEAT, etc.

Nosaltres som empresaris de nosaltres mateixos, ja que nosaltres volem projectar-

nos en un futur, acumulem beneficis per després competir amb els demés, és a dir,
maximitzem el nostre esforç per obtenir el màxim de beneficis.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Reservados todos los derechos.

Tenemos lo que nos faltaba: Imprime tus apuntes al mejor precio y recíbelos en casa
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5400976