LA TRANSHUMÀNCIA

Ex 1 p 157

La transhumància era un procés en el que els ramats d’ovelles, a l’estiu, pujaven a la serralada
Cantàbrica al Sistema Central per a que fossin esquilades i engreixades. Però a la tardor
tornaven a les terres baixes per a buscar hiverns més suaus.

Sabia de fer per a alimentar als ramats i que no estiguessin incòmodes pel fred o la calor.

La Mesta es va crear per a que els ramaders poguessin defensar els seus interessos.

L’objectiu de la Mesta era evitar conflictes entre agricultors i ramaders ja que els ramats
havien de travessar les terres dels agricultors i era una cosa que feia malbé els conreus.

Ex 2

L’itinerari que seguia era el següent: Burgos – viles costaneres del nord de Castella – Flanders.

El negoci beneficiava als nobles.

Ex 3

Perquè la llana era venuda a grans mercaders i no a modestos fabricants drapers del regne de
Castella.

Que cap llana entrés als seus regnes excepte els que es fan en aquell regne i que a més a més,
els que es fabriquessin en aquell regne no sortissin.

Perquè disminuirien les rendes però amb el temps creixerien el beneficis i més gent tindrà de
què viure.

Ex 4

Es van crear per a negociar la compravenda de bestiar, la llana, el vi, l’oli, la mel, joies, teles de
luxe, tapissos, retaules...

Les més importants eren les de Rioseco, Villalón, Valladolid, Medina del Camp.

Ex 5

Els que participaven en la transhumància eren els següents:

- Majoral: era el cap de l’expedició.

- Jover: s’encarregava dels cavalls i dels ases.
- Esquilador: tallava la llana de les ovelles a principis d’estiu.
- Sagal: viatjava amb els pastors i aprenia de l’ofici.
- Rabadà: transmetia les ordres del majoral als pastors.
 - Esqueller: era el responsable dels moltons destinats.

Ex 6

Ramader: Necessito passar per a poder que el meu ramat no passi ni fred ni calor i que
engreixin sense cap problemes. Si em deixes passar alimentaré a moltes persones i amb la
llana que esquilaré podré vendre-la per a fer roba i que la gent no passi fred als hiverns durs.

Agricultor: No et puc deixar passar ja que el teu ramat em destrossaria els meus cultius que he
de vendre per a poder aconseguir diners i quan ho vengui la gent es podré alimentar.

Ex 7

Sí.

Fer-ho ara és més difícil que abans ja que ara no existeixen camins per fer la transhumància i el
propi ramader sa d’encarregar de preguntar si poden passar per uns conreus o no. El que fan
alguns ramaders es preguntar als agricultors si tenen alguna zona per llaurar i si poden portar
al ramat per a que s’alimenti.