CONTRA ELS POETES AMB MINÚSCULA

Primer manifest català futurista

1 Cerqueu arreu de la nostra península d'Ibèria -Catalunya, Castella, Galícia-

Portugal, Andalusia, Euskadi- i enlloc no trobareu aquesta grossa empenta de
nomenats Poetes com aquí entre nosaltres catalans. Separats com estem de la
resta d'Espanya per la nostra cultura superior i cremant (cal recordar la
influència més que funesta avui als espanyols del Valle-Inclán el "chivo" i del
Rubén Darío, gats de vi inflats de vent que és tota la cultura
hispanoamericana) ens havem deixat dur per la mateixa empenta, i perquè ells
no valien, havem també nosaltres prescindit de valer. Després de Maragall,
Poeta ple de fe i de romanticisme, que és el que més escau a tot Poeta, no es
troba a Catalunya un Poeta veritat i representatiu. -Quan la cosa bé vol dir que
encara que es publiquen trenta o quaranta llibres de versos tots els anys, la
majoria inèdits, joves apareguts de suara mateix, no per això es mou res entre
nosaltres en un aspecte nou, ni sincer, ni valent.

2 Coneixem el poeta qui publica cada any un o un parell de llibres -proesa

matemàtica encara que no ragi; coneixem el poeta qui a dotze anys ja escrivia
com Bernat Metge ho feia, i avui ja no en parlem; coneixem el poeta qui jutja
els demés per si saben o no embrutat trenta fulls a tall com ho faria la màquina
d'escriure, que vol dir que ell els omple o que ell es veu capaç d'omplir-ne més
i tot; coneixem el poeta que vota per a que un llibre deixi de publicar-se si no
n'admet l'Església el contingut, i en coneixem cent més que així s'hi afegirien;
perquè la qüestió és viure, arreplegar el que es pugui i que es tracta d'això
precisament. Però no coneixem, fora d'aquests que hem dit i als quals el blanc
rebost els ha fet que perdessin tota altivesa digna de Poetes -cap Poeta veritat,
ni modern del temps nostre, ni soldat cavaller, i a fe que ens fa una falta que
s'acosta a l'angoixa.

3 Entre els pecats mortals que els teòlegs

castiguen, hi falta aquest enorme que no
mereix perdó i que és el convertir-se en
homes pràctics: aquells bons cristians que es
feren amb Jesús, no ho saberen mai ésser. -
Aquests poetes nostres, s'han penyorat
l'espasa pel bastó de passeig, lliberaran un dia
Catalunya amb una reverència. La suor que
acompanya a les comoditats els ha ablanit la
lira. Es així que hom no hi troba ni la virior de
Whitman, ni l'alè de D'Annunzio, ni el batec
tremolós, imperceptible quasi, però etern, de
les nines d'Homer.
No sabríem entendre la petja del Poeta sinó en
la dignitat que hi deixa segellada. Perquè com
l'entendríem si no en una actitud de dignitat? Si tinguéssim Poeta, aquest
seria, amics, un home independent. Potser, potser i tot, fins ni escriuria
versos... Cada gest d'aquest home, cada mot d'aquest home seria com un vers.
Signaria una ratlla, i aquesta sola ratlla podria no pertànyer a cap alexandrí,
podria no sonar a les pobres orelles dels doblegats versaires a preu fet, però
amb aquesta ratlla tindríem un Poema. -Si tinguéssim Poeta no hi hauria editor
que llances gastaments.

4 Recomanem encara aquell nostre treball que vàrem titular Concepte del
Poeta. El Poeta d'avui és el Poeta d'avui i no el d'ahir. Per molt que se'ns
repliqui que hi ha quelcom que espera ésser cantat tots els temps, l'estàtic clar
de lluna malaltís, nosaltres preferim, sense fugir d'això si ens és indispensable,
cantar l'home ferreny qui es capbussa en les ones, a la platja o a alta mar, el
que s'ha capbussat tota la vida i el que es capbussarà tota la vida. Homer, si va
cantar els rems de la victòria, fou perquè en els seus temps per la força dels
rems s'obtenien victòries; en Marinetti avui cantarà els cuirassats, els
aeroplans frenètics i les boques de foc dels monstruosos canons. -Lliurarem
Catalunya per la força dels rems?

5 Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu

avui com el dia d'avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits,
ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre
que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb
majúscula: altius, valents, heroics i, sobretot, sincers.
Joan Salvat Papasseit: "Contra els poetes amb minúscula", 1920.

1. A través dels cinc punts de què consta el manifest, extreu les

característiques que Salvat-Papasseit considera que ha de tenir el
poeta. Divideix la resposta en dues parts, en la primera enumereu els
aspectes de tipus general (personalitat, actituds, etc.); en la segona
inclou únicament els aspectes literaris (temàtica dels poemes, estil,
etc.).

Independència: Aquest hauria de ser un home independent, allunyat de

les comoditats i amb una actitud de dignitat. No es deixaria influir per
les opinions o les expectatives dels altres, sinó que seguiria el seu propi
camí creatiu. Passió i sinceritat: El poeta ha de ser apassionat i sincer. Ha
de viure amb intensitat i expressar les seves emocions i pensaments sense
restriccions. La seva passió es reflectirà en la seva obra. Altivesa digna:
El poeta ha de mantenir una dignitat i una grandesa que el distingeixi.
No es deixarà dur per les modes o les influències externes.

Estil enèrgic i impulsiu: El poeta ha d’escriure amb un estil enèrgic i

impulsiu. Temes moderns i actuals: El poeta ha de tractar temes actuals
 i moderns. Creativitat i innovació: El poeta ha de ser creatiu i innovador.
Ha de buscar noves formes d’expressió i experimentar amb el llenguatge.

2. Quines característiques negatives tenen, segons Salvat, la major part

de poetes catalans de la seva època?

Falta d’altivesa digna: Salvat-Papasseit lamentava que molts poetes no

mantinguessin una dignitat i una grandesa pròpies. En altres paraules, no
es distingien per la seva actitud noble i valenta com a creadors. Manca
de sinceritat i passió: Els poetes no expressaven les seves emocions i
pensaments amb autenticitat. Salvat-Papasseit valorava la sinceritat i la
passió en la creació poètica, però considerava que molts poetes no
aconseguien aquesta autenticitat. Falta d’independència creativa: Els
poetes no seguien el seu propi camí creatiu. En lloc d’explorar noves
formes d’expressió i temes actuals, molts es deixaven influir per les
opinions i expectatives dels altres.

3. Al llarg del manifest, Salvat valora positivament uns quants poetes:

3.1. Quins?

3.2. Quines característiques destaca de cada poeta?

3.3. Busca informació sobre aquests poetes i indica els aspectes més
interessants de la seva literatura.

Walt Whitman, Gabriele D’Annunzio ,

Walt Whitman: Whitman és conegut per la seva virilitat i la seva

capacitat per capturar l’essència de la vida quotidiana. El seu estil poètic
enèrgic i expansiu va influir en Salvat-Papasseit.

Gabriele D’Annunzio: D’Annunzio, un escriptor italià, va ser un dels

primers en explorar temes moderns i sensualitat en la seva obra. La seva
passió i la seva innovació van inspirar Salvat-Papasseit.

Caracteristiques

Ser representatius del seu temps. Ser independents i no estar subjectes a

les normes convencionals. Ser audaços, valents i heroics en la seva
expressió. Ser sincers i no estar motivats per la recerca de fama o benefici
econòmic. Ser capaços de viure sempre en el present, sense aferrar-se al
passat.
4. Després de llegir-te el manifest futurista de Marinetti que pots
trobar fàcilment, indica els aspectes propis d'aquest moviment que
apareixen en el text de Salvat.

Amor a la velocitat: El futurisme exalta la belleza de la velocidad.

L’energia i la temeritat: Els futuristes volien cantar l’amor al perill,

l’hàbit de l’energia i la temeritat.

L’agressió i la destrucció: El futurisme veu la pintura com un assalt

violent contra les forces desconegudes.

La guerra i el militarisme: Els futuristes volien glorificar la guerra com

a única higiene del món.