EL BÀSQUET

La història del bàsquet.

Va ser inventat l'any 1891 per James Naismith.

Aquest personatge era un sacerdot de nacionalitat canadenca dedicat a l'ensenyament als

EEUU. Era professor de cultura física de la Training School de Springfield
(Massachusetts). Va idear el bàsquet cercant un esport que es pogués practicar a l'hivern
en un local tancat.
El bàsquet es va conèixer a Europa gràcies als soldats americans que participaven a la
Primera Guerra Mundial. Fou esport d'exhibició als Jocs Olímpics de Saint Louis, el 1904; i
assolí categoria olímpica el 1936, als Jocs de Berlín.
A Catalunya es va començar a practicar el 1922. L’escolapi Eusebi Milan el va aprendre a
Cuba i el va ensenyar als seus alumnes del col·legi Sant Antoni de Barcelona. El 1922 es
va jugar el primer partit entre l'Europa i el Laietà, que acaba amb victòria del primer per 8 a
2.
La pista
p

El bà
àsquet es prractica en un camp recctangular d’u
unes dimenssions aproximades de 28m
2 x
15m,, tal i com ess mostra en el gràfic seg
güent:

Com
m es juga?

Objectiu del joc: consisteix a intentar introduir la pilota en la

a cistella de
e l’equip contrari.
Guannya l’equip que
q aconseg gueix més punts.
p En ca as d’empat, es juguen ttantes pròrroogues
com calgui fins que
q un equip p resulti gua
anyador.

Tem
mps de joc

Inicia
alment un partit
p de bàssquet es dividia en du
ues parts dee vint minutts cadascun
na de
tempps real ( el re
ellotge es pa
ara sempre que
q la pilota
a no està en joc).

Avui consta de quatre perííodes de de eu minuts cadascun,

c a
amb intervals de dos minuts
m
e el primer i el segon pe
entre eríode, i enttre el tercerr i el quart, així
a com un n descans de e deu
minuts entre el segon
s i tercer quart. La
a possessió de pilota pe er tirar a cisstella és de vint-i-
quatrre segons mentre
m que anteriorment
a t havia estatt de trenta.

Juga
adors

Cadaa equip estàà integrat pe

er 12 jugado
ors/es: 5 que
e inicien el partit
p i els altres que seuen a
la banqueta. L' entrenador
e p fer tots els canvis qu
pot ue vulgui.

Inici del partit

Es co
omença amb adors (un de cada equip
b un salt enttre dos juga p) en el cerclle central.

Punttuació
El valor de les cistelles no sempre és el mateix. Es té en compte des d'on es fa el
llançament.

• Des de fora la línia de 6'25-6’75* metres val 3 punts.

• Des de dins la línia de 6'25-6’75* metres val 2 punts.
• Des de la línia de tir lliure val 1 punt.

*a nivel profesional ja s’aplica com a línea de triple la de 6’75.

Pilota

La pilota de bàsquet és esfèrica amb uns circumferència de 75 a 80 centímetres i un pes

aproximat d'uns 600 a 650 grams, en bàsquet femení es juga amb una pilota que pesa una
mica menys i en mini bàsquet encara menys.

Infraccions.

Les infraccions directes s'anomenen faltes personals i un jugador és definitivament eliminat

en comentre'n cinc. Les faltes personals es realitzen quan empenys o piques a algun
jugador contrari. També si insultes o protestes, tant a l' àrbitre com als jugadors de l' equip
contrari. Es sancionen amb:

-Servei des de la línea de banda o de fons més propera per part de l’altre equip.

-Dos llançaments lliures, si el jugador estaba tirant a cistella.

-Tres llançaments lliures, si el jugador estaba llançant des de fora la línea de 6,25m.

-Llançament lliure adicional: si el jugador que fa un llançament a cistella i marca se li

realitza una falta personal, a més dels punts de la cistella aconseguida, disposarà d’un
llançament lliure “adicional”.

Altres infraccions pròpies del bàsquet - violacions al reglament -són les que es fan per no
complir el reglament:

• Les passes: no es poden donat tres passes sense botar la pilota. És l' acció,
doncs, de caminar o córrer sense botar la pilota

• Els dobles: (o falta doble): No és permès de botar la pilota amb les dues mans. Si
es bota i s' atura de botar-la en un moment donat, ja no es podrà tornar a fer-la
botar, llevat que la toqui un altre jugador. També quan salta amb la pilota a les
mans i cau al terra sense deixar-la anar.

• La zona: no es pot romandre tres segons o més en la zona contrària.

• Camp enrera: un cop passada la pilota mig camp, no pot tornar al camp propi.

• 5 segons: és el temps màxim en que un jugador pot tenir la pilota a les mans
sense botar, passar o tirar.

• 8 segons: és el temps màxim que disposa un equip per passar a camp contrari.

• 24 segons: és el temps màxim del que disposa un equip per tirar a cistella i fer
bàsquet o que la pilota, al menys, toqui l' anella.
La tècnica del bàsquet.

Botar, passar i llançar. Aquestes són les tres accions fonamentals que un jugador de
bàsquet ha de dominar.
EL BOT. Per desplaçar-se pel camp quan tenen la pilota, els jugadors l’han d’anar fent
botar acompanyant-la amb la mà.

Existeixen moltes maneres d’executar aquesta acció. D'entre totes les possibilitats de bot
destaquem aquestes dues:
Bot alt, anomenat també d’avançada, que s’utilitza per córrer molt ràpid i avançar cap a la
cistella de l’equip contrari.
Bot baix o de protecció, que serveix per protegir la pilota quan els defensors s’acosten
perillosament per apoderar-se’n.

LA PASSADA. És la tècnica que utilitzen els jugadors per moure la pilota per tot el camp
sense necessitat de fer-la botar. Sempre es fa entre dos jugadors.
Hi ha diferents tipus de passada:
Passada de pit. Com ho indica el seu nom, la pilota surt impulsada des del pit amb les
dues mans en direcció al jugador que l’ha de rebre.

Passada picada. Es fa com d’anterior però amb un bot intermedi.

Passada per sobre el cap. Les mans se situen per sobre el cap per passar la pilota.

Convé saber que hi ha una acció tècnica directament relacionada amb la passada que
s’anomena assistència. Es produeix quan un jugador rep una excel·lent passada d’un
company de manera que queda en una posició immillorable per encistellar.
EL LLANÇAMENT (o TIR). És l’acció tècnica mitjançant la qual un jugador llança la pilota
amb la intenció d’encistellar-la. Hi ha diverses maneres de tirar. En destaquem les
següents:
El llançament fonamental. és el primer que s’aprèn. El jugador agafa la pilota amb les dues
mans, però només la impulsa amb una.

El llançament lliure. és el llançament que es practica després d’una falta personal. Es

realitza sense oposició.
L’entrada a cistella. és potser el llançament més practicat quan una persona aprèn a
jugar a bàsquet. Si observes l’escalfament que fan els jugadors de bàsquet abans de
començar un partit, podràs veure aquesta acció repetida molts cops.
L’esmaixada. és la manera més espectacular d’encistellar.

Acabem d’explicar-te les accions tècniques més importants del bàsquet. Però si n’ets un
gran aficionat ja saps que falten dos elements tècnics importants, que hem deixat per al
final d’aquest apartat: la parada i el pivot.
La parada consisteix a aturar-se amb la pilota a les mans després de botar o de rebre una
passada. Hi ha dues maneres de fer-la:
Parada en un temps: s’agafa la pilota quan tots dos peus són a terra.
 Parada en dos temps: s’agafa la pilota mentre el dos peus arriben a terra, un després de
l’altre.

El pivot és l’acció en què el jugador que té la pilota a les mans gira en qualsevol direcció
mantenint en tot moment un peu fix a terra. El peu sobre el qual un jugador pivota
s’anomena «peu de pivot». Quan la parada ha estat en un temps, es pot utilitzar el peu que
mes convingui. En canvi, si la parada ha estat en dos temps, el peu de pivot és sempre el
primer que s’ha posat a terra.

La tàctica del bàsquet.

Totes les estratègies que els jugadors practiquen tenen com a objectiu comú guanyar el
partit. El conjunt de totes aquestes accions constitueix el que coneixem com a tàctica.
En el bàsquet, els jugadors s’especialitzen en diferents posicions d’acord amb la seva
alçaria i la seva habilitat tècnica.

• El base: és el jugador més hàbil en el bot i la passada. Acosta la pilota fins a la zona
contraria i inicia les jugades d’atac. Acostuma a ser també un bon llançador.

• Els alers: tenen bona tècnica i encert en el llançament exterior, i també dominen el bot
per poder penetrar fins a la cistella. Acostumen a intercanviar passades amb els pivots.
• L’escorta: és un jugador amb les característiques d’un aler, però que també sap
manejar la pilota com el base. L’escorta ajuda el base i juga prop seu.

• Els pivots: són els jugador de major alçaria de l’equip. Es responsabilitzen d’agafar els
rebots quan la pilota no ha entrat a la cistella. Han de ser bons tiradors de prop, hàbils i
ràpids en els moviments de peus, i bons passadors per moure la pilota quan no poden
tirar a cistella.

Bàsicament podem diferenciar dues situacions tàctiques principals que tenen lloc en el
transcurs d’un partit: l’atac i la defensa.
Durant l’atac l’equip que té la pilota ha d’intentar no perdre-la, avançar fins a la cistella
contraria i introduir-hi la pilota. Per aconseguir-ho els jugadors utilitzaran tots els elements
tècnics que ja hem esmentat.
Els jugadors han d’organitzar-se ocupant els espais del camp segons la funció que els toca
desenvolupar: base, escorta, aler o pivot.
Durant la defensa l’equip intentarà prendre la pilota als adversaris, dificultar-ne
l’avançament cap a la cistella i evitar els llançaments. La defensa és considerada, en el
bàsquet, com un dels pilars fonamentals per a guanyar un partit. De totes les formes
possibles de defensa que existeixen, nosaltres aconsellem la defensa individual.
Consisteix a col·locar un jugador marcant cadascun dels jugadors atacants. El defensa
vigila de molt a prop tots els moviments que faci l’atacant que se li ha assignat i el segueix
allà on vagi. Generalment aquesta defensa es fa a partir del moment en què l’equip atacant
entra en el camp del defensor, tot i que també pot fer-se en tota la pista