ESGA. ECOLOGIA. ECOLOGIA D'ECOSISTEMES.

Circulació de matèria

Recordem, per començar, que tots els organismes vius tenen un cos construït a base de
matèria i contenen energia continguda en enllaços químics que poden transformar en calor
respiratori.

Els productors primaris els anomenem així perquè són els únics amb capacitat per transformar
l'energia lumínica en energia química continguda en molècules orgàniques que poden generar
a partir de molècules inorgàniques (sals, ions, etc,..) i CO2. Per tant, són la font d'entrada
d'energia i de matèria orgànica a l'ecosistema.

L'energia no pot ser reciclada ni utilitzada per un organisme dues vegades, un cop es
transforma en calor respiratori es perd del sistema, i passa a contribuir a l'escalfament de
l'ambient. Per tant, els ecosistemes es mantenen perquè de manera "continua" hi ha una
entrada d'energia, a través de la fotosíntesi (o de la quimiosíntesi). A partir d'aquesta entrada
l'energia flueix entre els organismes de la comunitat.

Quan un organisme s'alimenta d'un altre organisme adquireix a l'hora matèria i energia, de
manera que durant la major part del temps l'energia i la matèria segueixen les mateixes vies.
Però no sempre. Observeu el següent esquema:

En aquest esquema es fa patent que la matèria circula per dins de l'ecosistema, en el que es
coneix com el cicle intern de nutrients.

Seguirem l'exemple d'un bosc, com ara un alzinar. Comencem, per exemple, amb els
productors primaris. Els nutrients que estan en forma inorgànica al sòl (posem per cas
nitrogen en forma de nitrat) són absorbits per les arrels i micorizes i passen, juntament amb el
CO2 atmosfèric, a formar part d'alguna molècula orgànica d'algun productor primari (posem
per cas, un àcid nucleic). Els herbívors, carnívors, etc poden consumir producció primària ( i
col∙locar la molècula de nitrògen en una proteïna estructural, per exemple). Els cossos morts o
parts de cossos morts de tots aquests nivells tròfics aniran a parar, a una determinada taxa, al
1
ESGA. ECOLOGIA. ECOLOGIA D'ECOSISTEMES. Circulació de matèria

sòl. Allà hi ha els descomponedors, que descomposaran molècules orgàniques grans en

molècules orgàniques de menys pes molecular. Un tipus especial de descomponedors, els
mineralitzadors, consumiran molècules orgàniques de baix pes molecular i alliberaran CO2 i
nutrients en forma inorgànica. Aquests mineralitzadors solen ser bacteris i, sobretot, fongs. Els
fongs tenen un sistema de digestió externa, són heteròtrofs per absorció: degraden
externament les molècules i incorporen part del què han degradat, la resta queda al sòl.

De manera que, la circulació interna de nutrients en un bosc per via aquosa i per via sòlida es
fa a través de:
‐ Absorció de nutrients del sòl per arrels i micorrizes.
‐ Retranslocament de nutrients dels òrgans vells per ser reutilitzats o emmagatzemats.
‐ Retenció de nutrients en la fusta i l’escorça produïda anualment.
‐ Retorns al sòl dels nutrients absorbits i no retinguts (cossos o parts de cossos morts dels
organismes del subsistema dels esbrostadors i també dels descomponedors).
‐ Mineralització de matèria orgànica morta pels descomponedors mineralitzadors.
En aquest esquema hi ha el resultat d'un estudi en el que es van quantificar les concentracions
de 4 nutrients aquestes vies i compartiments en un alzinar del Montseny (Història Natural dels
PPCC. Volum 14. Sistemes Naturals, pàg 258).

2
ESGA. ECOLOGIA. ECOLOGIA D'ECOSISTEMES. Circulació de matèria

A més de la circulació intrasistèmica, la que hem vist fins ara i que es dona entre els diferents
compartiments, en un ecosistema també hi poden entrar nutrients i en poden sortir, de
manera que hi ha un moviment de nutrients entre ecosistemes diferents. Es parla de vies
d'entrada i sortida intersistèmiques:

Vies principals d’importació i exportació de nutrients a les comunitats

terrestres

Importació Exportació
Precipitacions Sortida amb els rius
Precipitacions de partícules de Pèrdua de partícules pel vent
l’atmosfera
Immigració biòtica Emigració biòtica
Fixació des de l’atmosfera Alliberament a l’atmosfera
Meteorització del substrat Pèrdua per lixiviació
Aplicació de fertilitzants i Recol.lecció per l’home
contaminació

Vies principals d’importació i exportació de nutrients a les comunitats

aquàtiques. Les precipitacions no tenen importància als ecosistemes
marins

Importació Exportació
Entrada amb els rius Sortida amb els rius
Precipitacions Emigració biòtica
Precipitacions de partícules de Alliberament a l’atmosfera
l’atmosfera
Immigració biòtica Pèrdua cap els sediments
permanent
Fixació des de l’atmosfera Recol.lecció per l’home
Alliberament des dels sediments
Contaminació

Font: Begon et al. (1988)

Quina de les dues vies, la intrasistèmica i la intersistèmica, és més important? Quin

percentatge del nitrògen es mou per una via i per una altra? Evidentment la resposta no és
única i simple, depen de cada comunitat.

En ecosistemes terrestres una manera d'estudiar la importància d'aquestes dues vies és fer‐ho
a escala de conca hidrogràfica en la que hi tinguem un únic ecosistema. Una conca hidrogràfica
és una part del territori en la qual l'aigua que hi ingressa per precipitació i que no
s'evapotranspira es recull en un únic punt de drenatge. El substrat geològic no ha de permetre
que hi hagi infiltracions cap al subsòl. Si en una conca podem avaluar els nutrients que
ingressen amb la precipitació (via humida i via sòlida) i podem avaluar els que en surten
dissolts en l'aigua del punt de drenatge podem avaluar les entrades i les sortides del sistema.

Esquema d'una conca

hidrogràfica

3
ESGA. ECOLOGIA. ECOLOGIA D'ECOSISTEMES. Circulació de matèria

Bormann i altres, en una publicació de l'any 1977, van presentar els resultats d'un experiment
a gran escala en el que pretenien, entre altres coses, avaluar la importància relativa de les dues
vies de moviment de nutrients (intrasistèmica i intersistèmica) en boscos dels EEUU. Van
instrumentalitzar dues conques hidrogràfiques amb el mateix tipus de bosc, el mateix tipus de
substrat geològic,..molt properes i van anar quantificant els nutrients que sortien del sistema
pel punt de drenatge de cada conca.

Van començar un mes de juny. Al mes de gener següent van talar tots els arbres d'una de les
dues conques. No es van endur els arbres talats. Van seguir mesurant la concentració de
nutrients del drenatge de les dues conques, de la deforestada i de la conca control.

A l'esquema hi teniu els resultats obtinguts. La fletxa negra indica el moment en que es va fer
la tala, la deforestació. A les abcisses hi ha el temps en mesos. A ordenades la concentració.
Fixeu‐vos que hi ha canvis d'escala en aquest eix.

Font: Townsend, Begon & Harper. 2000. Essentials of ecology. Blackwell science

4
ESGA. ECOLOGIA. ECOLOGIA D'ECOSISTEMES. Circulació de matèria

Els tres nutrients tenen un comportament diferent, però en tots es fa evident que el cicle
intrasistèmic és molt més important (en quant a quantitats de nutrients que hi circulen) que
no pas el intersistèmic.

I, finalment, us deixem dues preguntes:

Per quin dels tres nutrients és més important la circulació intrasistèmica?

Per quin motiu l'aigua de drenatge de la conca deforestada no comença a contenir quantitats
de nutrients més elevades que la conca control fins que han passat 5‐6 mesos des de la tala?