Les Fonts historiogràfiques.

Tipus polític. Constitucions, discursos, lleis, decrets, tractats, Memòries (?)...

Les Fonts Tipus econòmic. Textos elaborats durant l’època que parlen d’aspectes econòmics.

Primàries Tipus Social. Textos elaborats durant l’època que parlen d’aspectes de la societat i
de les persones que la componen.

Les Fonts textuals Caràcter públic (?) Tipus cultural. Textos elaborats durant l’època i que parlen d’aspectes culturals.

Les Fonts Tipus històric. Textos elaborats posteriorment als fets. Parlen
d’aspectes polítics, econòmics, socials, etc...
Secundàries

Mapa Quadre estadístic Reproducció (diari)

Les Fonts no textuals
Il·lustració i/o dibuix Caricatura Fotografia

Cal dir quin tipus de font és Cartell de

i a què es refereix. Cartell de propaganda
Exemple: Una sèrie propaganda política institucional Gràfica
estadística referida a...

Diagrama Circular
 Tema 1: La Restauració: evolució
política, social, econòmica i demogràfica (1875-
1931).
Primera Part (1875-1898)

1. Les transformacions econòmiques del segle XIX.

1.1.Agricultura.
1.2.Demografia.
1.3.Indústria.
1.4.Comerç.
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

Primera Part (1875-1898)

1. Les transformacions econòmiques del segle XIX.

L’era del capitalisme.

Canvis socials. Canvis culturals.

Canvis
econòmics.

Treballadors i cooperativistes en plena construcció d’un

celler. Museu de Valls. Darrer terç del segle XIX.
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

Primera Part (1875-1898)

Durant el segle XIX els liberals progressistes
1.1. Agricultura. van emprendre un conjunt de mesures que
tenien per objectiu alliberar la terra de les
traves de l’Antic Règim.

Aquest conjunt de mesures s’anomenen

Reforma agrària liberal.

Objectius:

Consolidar la propietat privada.

Acabar amb la gran quantitat de

terra amortitzada.

Incrementar la producció
agrícola.
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

1.2. Demografia. Primera Part (1875-1898)

Evolució demogràfica a Europa.

Població
Població Augment 1800- Taxa de mortalitat Taxa de natalitat
1900
1800 (milions) 1900 (%) 1900 (per mil) 1900 (per mil)
(milions)

Alemanya 24.5 50.6 106.5 22 36

Catalunya 0.9 1.9 111.1 23.2 27.6
Espanya 11.5 18.5 60.9 29 34

Gran
Bretanya
10.9 37 239.4 18 29

Itàlia 17.2 32.5 89 24 33

Font: G. Tortella: El desarrollo de la España contemporània, 1994. J.Nadal (dir): Història econòmica de la Catalunya contemporània, 1990.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

1.3. Indústria Primera Part (1875-1898)

Per què Espanya no es va industrialitzar

plenament al segle XIX?
La posició geogràfica d’Espanya a l’extrem sud-occidental implicava
costos de transport més elevats que els països industrialitzats.
L’escassa capacitat de compra de la immensa majoria de la població
espanyola.
L’existència d’un deute públic a un interès alt va absorbir molt capital
disponible que en unes altres circumstàncies hauria pogut ser invertit
en activitats productives.
Desfavorable dotació d’energia i de matèries primeres fonamentals
per al desenvolupament industrial
(carbó pobre, i el ferro no era apte per a la producció d’acer).
Greu desestabilització política. Les guerres carlines i la inestabilitat fou
permanent a Espanya.
Font: Llibre Història de Vicens Vives. Pàgina 116.
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

1.3. Indústria. Primera Part (1875-1898)

• La Industrialització a Catalunya
•La major mecanització del procés
productiu.
(Spinning-jenny i les Selfactines)

• Reducció del cost del producte.

• Reducció de preu. • Ampliació de mercats.

Proteccionisme.
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un
estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.
• Aranzel duaner: Tarifa oficial que estableix els drets que han de pagar alguns
productes determinats per poder ser importats.

Lliurecanvisme.
Política econòmica que suprimeix les traves al comerç
internacional i postula la lliure circulació de mercaderies.
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

1.3. Indústria. Primera Part (1875-1898)

• La Industrialització a Catalunya

• Els Vapors • Les Colònies industrials

Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

1.3. Indústria. Primera Part (1875-1898)

• La Industrialització a Catalunya
Primera màquina de vapor- Bonaplata. Dedicada al tèxtil. 1833

Primera gran Societat anònima del tèxtil. L’Espanya Industrial. 1876

Primera instal·lació elèctrica a “La Maquinista”. 1875

Primera Central que produïa fluid elèctric. 1881

 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

1.3. Indústria Primera Part (1875-1898)

Per què Catalunya es va industrialitzar

plenament al segle XIX?
La posició geogràfica de Catalunya. Bona comunicació amb el
sud de França. Port de Barcelona i entrada i sortida de
mercaderies i de persones. Més permeable a la influència i
comunicació amb d’altres cultures.

El proteccionisme fou un factor fonamental per entendre

l’escassa competitivitat de la Indústria catalana a l’exterior i
l’hegemonia a l’interior (Espanya).

L’existència d’una burgesia industrial molt poderosa i forta.

Existent des de feia segles, amb important presència a les
Colònies sud-americanes i sobretot a Cuba i Puerto Rico.
El caràcter emprenedor català fou un element clau. Alguns
industrials catalans van arriscar capital i energia. El caràcter
obert i el fet de viatjar són elements claus per entendre la forta
industrialització catalana.
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

1.4. Comerç Primera Part (1875-1898)

Quins van ser els grans problemes del comerç espanyol?

a) Lentitud en el procés d’industrialització.

b) Demanda escassa: no hi ha compradors.
c) Greus deficiències dels mitjans de transport.

El Comerç exterior.
• Els productes que s’importen a finals del XIX són el cotó (sobretot americà) i
el carbó (sobretot el gal·lès). I els productes que s’exporten són els minerals i
els productes agraris. Escàs desenvolupament industrial.
• La pèrdua de les Colònies americanes va afavorir que cada vegada més les
relacions comercials es van anar centrant cap Europa (sobretot França i la
Gran Bretanya). I també cap a Cuba i Puerto Rico. Catalunya exportava vins i
aiguardents a les Antilles.
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

1.3. Indústria. Primera Part (1875-1898)

• La construcció del ferrocarril a Espanya.

Consolidació d’una estructura radial.

Amb l’epicentre a Madrid. Les zones més
industrialitzades i dinàmiques no
estaven connectades.
L’amplada de via era més gran que les
altres línies europees. Motivacions de
tipus tècnic no polític.

Les companyies constructores van ser

estrangeres. Eren lliures d’aranzels
duaners. No es va produir demanda
interior sobre el sector siderúrgic o de
maquinària.
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social,
econòmica i demogràfica (1875-1931).

Primera Part (1875-1898)

2.Les transformacions socials del segle XIX.

2.1.La Societat Liberal.

2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.
2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

2.Les transformacions socials del segle XIX. Primera Part (1875-1898)

Sorgiment d’una societat de classes.

Les desigualtats i els enfrontaments

socials van ser la característica més Obrerisme
important

Anarquisme Socialisme Utòpic Marxisme

 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

2.1.La Societat Liberal. Primera Part (1875-1898)

Sorgiment d’una societat de classes.

Noblesa Clergat
(Es van anul·lar els drets nobiliaris a no pagar impostos, a obtenir tributs i a
(La desamortització la va privar de moltes de les seves propietats)
exercir com a jutges)

-La jerarquia eclesiàstica

(arquebisbes i bisbes) van continuar
-Va mantenir la seva importància exercint una gran influència. Isabel II
econòmica i política. va prendre com a consellers monjos i
-Es va poder integrar a l’estrat més alt capellans.
de la nova burgesia. -Durant la Restauració hi va haver un
augment del nombre de clergues i
membres d’ordres religiosos.
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

2.1.La Societat Liberal. Primera Part (1875-1898)

Sorgiment d’una societat de classes.

Membres del Clergat.

Inicis del segle XIX 1860
Amb la Legislació Liberal hi havia
42.700 eclesiàstics seculars i
L’església espanyola tenia 150.000 19.000 dedicats al culte. Les
membres al seu servei. ordres regulars no arribaven a les
20.000 persones.
Total: 81.700.
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

2.1.La Societat Liberal. Primera Part (1875-1898)

Sorgiment d’una societat de classes.

Sorgiment de nous grups socials

Burgesia Classe Treballadora o proletariat
Posseeix la riquesa urbana, industrial o agrària. Procedent de
les propietats, de les rendes o capital o bé del treball.

Qui són?
L’elit o alta burgesia: Són l’alta noblesa i persones que no
pertanyen a la noblesa. Posseeixen un salari que havien rebut pel seu treball
manual.
Terratinents, homes de negocis, industrials,
banquers, grans comerciants, propietaris Qui són?
d’immobles urbans, i alguns professionals Petits artesans, servei domèstic,
liberals (algun advocat, metge,...). treballadors del comerç, pagesia pobre, els
jornalers i el proletariat.
Burgesia urbana mitjana i petita: Grup força heterogeni.
Càrrecs de l’administració, funcionaris,
comerciants i professionals liberals
(metges, advocats, professors)
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

2.2. La nova societat espanyola. Primera Part (1875-1898)

2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.

2.2.1. Les classes altes. Burgesia Industrial Catalana

Simbiosi entre l’antiga aristocràcia i els nous grups burgesos. Qui són?
Tenen el poder econòmic i el monopoli del poder polític. Les famílies dedicades als
negocis mercantils, industrials
del cotó i del ferro, propietaris
de finques urbanes i la nova
L’antiga Noblesa. generació d’indians.
Els grups burgesos.
L’alta noblesa no Família
Vinculada als negocis, Güell (Indústria tèxtil), Bonaplata
solament va conservar
al comerç, la banca i (Indústria tèxtil), Muntadas
les terres sinó que en
el capital estranger (Espanya Industrial) i/o Girona
va adquirir de noves
(fundador del Banc de Barcelona).
Zones
Barcelona, Maresme i Igualada.

Organitzacions
Foment del Treball Nacional (1889).
Cambra de Comerç (1886).
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
2.2. La nova societat espanyola. Primera Part (1875-1898)
2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.

Les classes mitjanes o petita burgesia.

(Sorgeix de la franja intermèdia entre els poderosos i els assalariats.
Representen un 5% de la població). Mirar quadre 126 i 129 de Vicens Vives.

Propietari de terres mitjanes.

Comerciants.
Petits fabricants
Professions Liberals.
Arquitectes, agents de la propietat, advocats, notaris,
metges, farmacèutics...

Funcionaris públics.
Mestres, oficinistes, conserges...
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

2.2. La nova societat espanyola. Primera Part (1875-1898)

2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.
Les classes populars.
Representen un 90% de la població.
Mirar quadre pàg.130.
1760 1a ½ XIX
Artesans 10.000 obrers 100.000 obrers
Elaboren les manufactures
Treballadors del servei.
Treballadors de la neteja. De l’enllumenat
públic... Jornades de 12h a 14h
Pagesia
Diferents condicions depenent de la regió
6 dies sobre 7
d’Espanya. Sou per dia treballat
Proletariat Sense protecció social. No
Origen en el procés d’industrialització a
Catalunya. tenia dret a subsidi.
No hi podia haver cap acta
d’indisciplina
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

2.2. La nova societat espanyola. Primera Part (1875-1898)

2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.

Les dones en la societat del segle XIX. Concepció tradicional. Subordinació a l’home.

Ley Moyano (1856) obligació d’anar a l’escola.

L’ensenyament es realitzava per separat.

“Interior a l’aire lliure” de Ramon Casas (1892).

 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

2.2. La nova societat espanyola. Primera Part (1875-1898)

2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.

Les dones en la societat del segle XIX. Concepció tradicional. Subordinació a l’home.

Les dones obreres

Fins un 90% de les dones
obreres treballaven.
Van participar en les
reivindicacions obreres.
A la Indústria tèxtil catalana
les dones eres majoria.
Algunes d’elles es van
“Interior a l’aire lliure” de Ramon Casas (1892).
sindicar
(Tres Classes del Vapor).
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

La Nova Societat Espanyola.

Alta Noblesa
Classes Altes. Burgesia
5% Grups Burgesos Industrial
Catalana
Classes Petita i mitjana
Mitjanes. Burgesia
5%
Artesans

Classes Serveis
Populars. Pagesia
90%
Proletariat
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social,
econòmica i demogràfica (1875-1931).

Primera Part (1875-1898)

2.3. Moviments obrers.

2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.

“La càrrega” de Ramon Casas, 1899. Museu de la Garrotxa. Olot.

 Tema 1: La Restauració: evolució
política, social, econòmica i demogràfica (1875-
1931).
Primera Part (1875-1898)

2.3. Moviments obrers.

2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.

Les condicions laborals i

econòmiques dels treballadors
en el nou marc industrial i la
manca de qualsevol tipus de
protecció social, comporten
l’aparició del moviment obrer.
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

2.3. Moviments obrers. Primera Part (1875-1898)

2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.

Les primeres formes de lluita (1830-1868).

Luddisme.
Ned Ludd (obrer britànic). Crema del vapor a la fàbrica Bonaplata.
Cartisme People's Charter 1838 Barcelona 1835.
(sufragi Universal masculí)

Creació de Societat de Socors mutus. Creació de noves Societats d’ajuda entre obrers.
Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cada obrer pagava una quota i així assegurar-se
Cotó de Barcelona. una ajuda en cas d’atur o malaltia.

Revoltes agràries sobretot a Andalusia. Crema de collites, matança del bestiari.

Vaga contra les selfactines a Catalunya (1854).

Primeres vagues obreres a Catalunya.
Primera Vaga General a Espanya 1855.
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

2.3. Moviments obrers. Primera Part (1875-1898)

2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Fase inicial de l’evolució del pensament i de l’acció socialistes, caracteritzada
per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció
Socialistes Utòpics teòrica d’un futur sistema social ‘‘perfecte’’, harmònic i basat en la igualtat
de tots els homes.

Quin és l’ideari dels Socialistes Utòpics? Ètienne Cabet

1.Critiquen el sistema social i econòmic del
capitalisme.

2.Denuncien l’individualisme i les

desigualtats . ”Voyage en Icarie” (1839)

3.Busquen una societat justa i fraternal

(rebutgen la competència i l’explotació).

4.Busquen la felicitat i el benestar general

5.Desconfien de la política i dels polítics.

 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

2.3. Moviments obrers. Primera Part (1875-1898)

2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.

Socialistes Utòpics

Quin és l’ideari dels Socialistes

Utòpics?
Saint-Simon Cooperatives obreres

1.Critiquen el sistema social i

econòmic del capitalisme.
Charles Fourier “Falansteris”.

2.Denuncien l’individualisme i les

desigualtats .
Robert Owen New Lanark.
3.Busquen una societat justa i
fraternal (rebutgen la
competència i l’explotació).

4.Busquen la felicitat i el benestar

general

5.Desconfien de la política i dels

polítics.
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

2.3. Moviments obrers. Primera Part (1875-1898)

2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.

Socialistes Utòpics

Influència a Catalunya.

Felip Monlau (saintsimonià).

Abdó Terradas i Narcís Monturiol (cabetians).
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

2.3. Moviments obrers. Primera Part (1875-1898)

2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.

Socialisme obrer
Fundació del PSOE Pablo Iglesias i 39 intel·lectuals
(1879) i obrers.

Ideari del PSOE.

Dret a l’associació, reunió i

manifestació.
Sufragi Universal

Reducció de la jornada laboral.

Prohibició del treball infantil.

 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

2.3. Moviments obrers. Primera Part (1875-1898)

2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.

Socialisme obrer
Fundació de la
Primer Congrés del PSOE.
UGT (1888)

Característiques de la UGT

Sindicat de masses.

Englobava tots els sectors.

S’organitzava per seccions d’ofici de
cada localitat.
Defensa d’una negociació col·lectiva,
sense renunciar a l’ús de la vaga.

Placa commemorativa del Carrer Tallers, 29 de Barcelona

 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

2.3. Moviments obrers.

2.3.1.Socialistes.
Primera Part (1875-1898)
2.3.2.Anarquistes.

Anarcocol·lectivista Acció directa/Propaganda pel fet.

Anarcosindicalista. Anarcocomunisme. CNT

(1910)
Mikhaïl Piotr Alekséievitx
Aleksàndrovitx Kropotkin.
Bakunin.
Errico Malatesta
Acció sindical.
Utilització de tots
Revolució a mitjà i/o els mitjans
llarg termini. possibles.

No coincideixen ni amb la manera d’arribar

a fer la revolució ni amb l’organització.
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

2.3. Moviments obrers.

2.3.1.Socialistes.
Primera Part (1875-1898)
2.3.2.Anarquistes.

FTRE
(1881)
CNT
(1910)
Enorme repressió.

Assassinat contra el President del Consell

de Ministres Cánovas del Castillo (1897).
Acció directa Atemptat contra el capità General de
Catalunya Martínez Campos (1893).
Atemptat al Liceu (1893).
Atemptat contra la Processó de Corpus
de Barcelona (1896).
Creació de la Mano Negra a Andalusia.
Organització d’arrel anarquista .
 Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

2.3. Moviments obrers.

2.3.1.Socialistes.
Primera Part (1875-1898)
2.3.2.Anarquistes.

Processos de Montjuïc
(1897)

Acció directa

Acció de masses

Anselmo Lorenzo
Joan Montseny i Carret, Asperilla (Toledo 1841 -
conegut amb el Barcelona 1914) fou un
pseudònim de Federico dirigent i teòric
Urales, fou un anarquista anarquista espanyol.
català nascut a Reus (Baix Treballà com a tipògraf i
Camp) el 19 d'agost de formà part del primer
1864 i mort a Dordogne nucli internacionalista
(France) el 12 de març de creat el 1868 per
1942. Giuseppe Fanelli.