MJC

DEFENDER ANTE INFECCIONES- (Deficiencia immune favorece infecciones (SIDA), Vacunación aumenta defensas)
FUNCIONES DEL
DEFENSA ANTE TUMORES- immunoterápia contra cáncer
SISTEMA
RECONOCIMIENTO IMPLANTES TISULARES Y NUEVAS MOLÉCULAS- el SI es una barrera contra transplantes i terápia genica
IMMUNE
LESIÓN CELULAR E INDUCCIÓN DE UNA INFLAMACIÓN PATOLÓGICA- El SI produce enfermedades alérgicas, autoimunes, inflamatorias
IMMUNIDAD INNATA INESPECÍFICA
Intervienen en RI inespecíficas ante cél. Infecciones víricas y tumorales.
CITOTOXICIDAD
Receptores específicos de membrana- KAR (Reconoce receptores celulares de las membranas, activación y facilita muerte celular)/KIR (se une a
NK-
moléculas clase 1 HLA, Inhibición muerte celular)- Las células tumorales expressan menos HLA1, disminuye interacción NK/KAR (Menos liberación
citotoxinas de los gránulos citoplasmáticos)
Macrófagos i monócitos se unen a estructuras moleculares del MO. PAMP (endotoxinas y lipopolisacáridos) y con los receptores PRR dentro de la célula
(TLR, Toll Like Receptor), producen la activación de las proteincinasas (factor nuclear Kappa B, Nf-kB)
Potenciada x opsonización (fago+MO) x la C3b
FAGOCITOSIS
Fagoliososma- Formación intracelular donde el MO. Se destruye (radicales libres O2 x NADPH-oxidasa o lisozimas hidrolíticas)
Inflamososma- Vías pro inflamatoria a través de los NOD i NALP, contienen caspase-1 que activan la IL-1
Daño tisular- DAMP antígeno/ el ag. Fagocitado se presenta al LTh- desencadena RIe

INFLAMACIÓN- I. Sintesis endotelial de citoquinas- quimotaxi neutròfilos i monócitos

FENÓMENOS TISULARES
II. Expresión endotelial de molécuas de adhesión- facilitan agregación leucocitaria y activación leucocitos
LOCALES- Secundarios a
III. Aumento permeabilidad vascular- edema i exudado inflamatorio
disfunció endotelial y
IV. Reducción potencial anticoagulante local- desarrollo trombosis microcirculación (isquémia tisular- lesión- muerte
vasodilatación secundaria
tisular)
I. Aminas vasoactivas- HISTAMINA, liberada x mastócitos: vasodilatador, broncoconstricción, producción NO y
Prostaciclina
II. PAF (Factor activador de plaquetas)- Derivado de fosfolípidos leucocitos: aumento permeabilidad vasc.,
broncoconstr., quimiotax leucocitaria y agregación plaquetaria
III. Regulados por NF-kB- Citoquinas pro inflamatorias: IL-1, IL-6 i TNF-a (factor necrosis tumoral alfa)- disfunción
endotelial i reacción fase aguda
Eicosanoides- producen prostaglandinas (vasodilatación), tromboxà A2 (Vasoconstricción) i leucotriens C4
MEDIADORES QUÍMICOS
(permeabilitat vasc. & contrax. Múscul llis)
Factors estimuladors de colònies- (granulòcits i monòcits)
IV. Complement- Prot. Sintetit. Al fetge- activació en cascada x 3 vies diferents-
Via comú o lítica- Conformació macromolècula MAC (Complexa d’atac a la membrana)- lisi MO
Activació mastòcits= alliberació histamina ( anafilaxi reacc. Hipersensibilitat)/ activació mecanisme coagulació i
fibrinòlisi activa factor C3/ Sistema Cinines (act. X fact. XII) genera bradicinina= vasocilatació i augment permeab.
vasc.
CONSEÜÈNCIES LOCALS Dolor, calor i rubor, tumor, impotència funcional (artitis)
EXDUSAT INFLAMATORI líquid drenat a l’exterior o acumulat en una cavitat anatòmica (serós=aguita/ fibrinós= espesito/ purulent= mucho leuco.)
 MJC
Ocurre cuando hay un desequilibrio en la presión de ciertos vasos sanguíneos. Esto hace que se filtre líquido adicional al
TRASUDAT INFLAMATORI
espacio pleural
-Líquid abscesos s’obtéx punció de la zona/ cavitat anatòmica inflamada
Fase final inflamació→regeneració total teixit afectat o fibrogènesi (Teixit connectiu/ elastina lesionat es substitueix x
CONSEQÜÈNCIES
col·lagen formant cicatriu) / Macròfags produeixen substàncies que estimulen proliferación fibroblasts (TGF-β)
CLÍNIQUES
Quan no es pot eliminar l’agent Microbià→Inflamació crónica que a la llarga pot ptoduir lesió granulomatosa / depòsit
proteína SSA → amiloïdosi sistemàtica
IMMUNITAT ADQUIRIDA, ADAPTATIVA O ESPECÍFICA
antígens son proteïnes d’elevat pes molecular que son reconegudes com estranyes pel SI.→ Només una part del antigen desencadena la RI: determinant
antigènic o epítop./ s haptens son substancies no immunògenes però que enganxades a altres molècules (pe: fàrmacs) si que produeixen una RI
RECONEIXEMENT: limfòcits B → reconèixer antígens sencers/ els limfòcits T→després de que aquest sigui processat al interior d’una cèl·lula
PRESENTACIÓ
“presentadora d'antígens”.
ANTIGÉNICA
PRESENTACIÓ: enganxats a molècules de classe I o II del sistema HLA: HLA-I→ antígens tumorals o virus: antígens intracel·lulars & HLA-II→ per antígens
extra-cel·lulars (bacteris). Una vegada han estat capturats per cèl·lules presentadores d'antígens (cèl·lules dendrítiques, macròfags i limfòcits B) s’uneixen
als HLA-II i es presenten a la membrana d’aquestes cèl·lules.
Els limfòcits T →Timus. (En condicions normals eliminación auto-antígens i manteniment dels que reconeixen els antígens HLA I i II.)
Limfòcits T CD8+ o citotòxics: només reconeixen antígens intracel·lulars que es presenten amb una molècula HLA-I,provoquen l’apoptosi de la cèl·lula
que presenta l'antigen
RI LIMFÒCITS T
Limfòcits T CD4+ o cooperadors (helpers): reconeixen antígens extracel·lulars presentats amb molècules HLA-II.
ACTIVACIÓ→ necessita la participació d’altres molècules com la B7 i el seu lligand: CD28. /provoca diverses senyals intracel·lulars que estimulen la
proliferació de un clon limfoide específic pel antigen (CD4+ i/o CD8+)./ Alguns queden quiescents però amb “memòria” per l'antigen.
Els limfòcits →producció de immunoglobulines (anticossos).
ACTIVACIÓ→ Un cop activats els limfòcits CD4+ (helpers), aquests expressen en la seva membrana la molècula CD40L, que es un lligand de la molècula
CD40 del limfòcit B→ La interacció entre el CD40L-CD40 = senyals intracel·lulars que activen la transcripció i la diferenciació clonal dels limfòcits B (clon
de cèl·lules plasmàtiques que segreguen immunoglobulines, inicialment del tipus IgM (resposta primària d’anticossos)
→Sense el concurs dels CD4+ (antígens bacterians no proteics tipus polisacàrids, etc.) fan que es secretin anticossos de igual forma, però al no intervenir
RI LMFÒCITS B els CD4+ no queda memòria immunològica.
ACCIÓ de les citocines (patró Th2) fa virar la secreció a immunoglobulines del tipus IgG i petites quantitats de IgE e IgA→es produeixen gran quantitats de
IgG amb gran especificitat i generació de limfòcits B de memòria amb un receptor de membrana específic que reconeixerà l'antigen en un futur.
(diferenciació en cèl·lules plasmàtiques més ràpidament, segregant anticossos més afins i de forma precoç/resposta secundària d’anticossos)
ELS MECANISMES EFECTORS DELS ANTICOSSOS SON: activació del s. del complement; acció opsonitzant; citotoxicitat directa mitjançada per cèl·lules
dependents d’anticossos (IgG-NK, IgE-eosinòfils).
IgA- Defensa barrera primària IgE-reaccions alèrgiques (hipersensibilitat) IgM-activació complement (resposta primaria primera infecció) IgG-
ANTICOSSOS
opsonització, activació complement (resposta primaria primera infecció i secundaria ) IgD- receptor antigen
VACUNES Bacteris vius, atenuats o mortes→ BCG, còlera→ Resposta d’anticossos Virus
vius atenuats→ Poliomielitis, ràbia→ Resposta d’anticossos Resposta I. Cel·lular
Vacunes de subunitats (antígens)→ Toxoide tetànic Toxoide diftèric→ Resposta d’anticossos dependent limfòcits T “helper” front antígens polisacàrids
 MJC
Vacunes sintètiques→ Hepatitis (proteïna recombinant)→ Resposta d’anticossos Vectors vírics Antígens VIH amb vector de la verola del canari Respostes
humoral e immunitària
Vacunes de ADN→ Assaigs clínics en infeccions greus→ Respostes humoral e immunitària
TOLERÀNCIA CENTRAL TOLERÀNCIA PERIFÈRICA
evita que els clons de limfòcits T que abandonen el timus puguin actuar front antígens propis:
Es desenvolupa en els òrgans limfoides
Ignorància clonal T: els limfòcits no poden actuar contra determinats antígens que estan aïllats o protegits per
centrals (timus) que es la eliminació
TOLERÀNCIA barreres anatòmiques (barrera hemato-encefàlica al sistema nerviós central)
dels limfòcits T que reconeixen els
Anergia clonal T: degut a una manca d’expressió en la membrana de les molècules estimuladores necessàries.
antígens propis, ja sigui proteics o les
Supressió T: activació de clons reguladors (CD4+, CD8+ i NK) que exerceixen acció supressora produint citocines
molècules HLA (eliminació clonal T).
inhibidores (IL-10 i TGF β)
SÍNDROMES D’EXÉS DE RESPOSTA IMMUNE INESPECÍFICA
-reacció inflamatòria generalitzada per l’alliberament massiu de citoquines
-CAUSES→ sepsia (MÉS FREQÜENT) (bacterièmia per gram negatius).En la infecció d’un òrgan s’alliberen endotoxines que provoquen la síntesi de
PAMP que activa la resposta inflamatoria masiva, isquèmia perllongada (necrosis i gangrena exposa les cèl·lules tissulars que faciliten l’entrada de
SÍNDROME DE MO.), traumatismes greus i extensos
RESPOSTA -MANIFESTACIONS CLÍNIQUES→ Reacció inflamatòria aguda degut a la prot. C reactiva (febre, leucocitosi, reactant de fase aguda elevats, etc.)/
INFLAMATORIA Shock per vasodilatació sistémica hipotensió- ↓ P.art. i cauen resistències perifèriques/ Lesió i mort cel·lular deguda al shock i a la hipòxia tissular
SISTÈMICA difusa que condiciona un “síndrome de fracàs multiorgànic o de disfunció multiorgànica” (MODS).
-COMPENSACIÓ→ citoquines antiinflamatòries (IL-4 e IL-10) que donen lloc a un estat d'immunodeficiència adquirida que incrementa el risc
d’infeccions (síndrome de resposta antiinflamatòria compensatòria, CARS). Situació transitòria d’immunodeficiència→ donar noradrenalina x
contrarrestar vasodilatació, si no es tracta, kaput.
Malalties rares que produeixen reaccions febrils e inflamatòries recurrents. Trastorn hereditari (herència Mendeliana) per un dèficit en la funció del
SÍNDROMES
inflamasoma.
AUTOINFLAMATORIS
-TIPUS→ S.de febre periòdica: Febre mediterrània familiar; S. Autoinflamatoris associat al receptor del TNF (TRAP); etc.
SISTÈMICS
S. Autoinflamatoris persistents: S. Periòdic associats a la criopirina (CAPS); S. De Muckle Wells (MWS), etc.
SÍNDROMES D’EXÉS DE RESPOSTA IMMUNE INESPECÍFICA
ANTIGEN ALIÈ →al·lergen que provoca la síntesi excessiva de IgE (reagines).
REACCIÓ DE TIPUS I -De forma genèrica s’utilitza el terme d'al·lèrgia o atòpia. La forma greu sistèmica se'n diu anafilaxi.
HIPERSENS. IMMED. -Els mastòcits, son les cèl·lules implicades amb el procés que segreguen la histamina que es la amina responsable de la major part del quadre clínic:
rinitis al·lèrgica; asma bronquial; dermatitis atòpica (lesions cutànies pruriginoses); anafilaxi (shock anafilàctic).
ACCIÓ CITOLÍTICA→ Quan a un antigen s’uneix un anticòs IgG o IgM e indueixen l’activació del complement →lisi de la cèl·lula dins del torrent
sanguini. D’altres vegades la IgG te un efecte opsonitzant que per una banda s’uneix al eritròcit i per l’altre als receptors Fc de la melsa on és
REACCIÓ DE TIPUS II fagocitat i eliminat. (ej. L’anèmia hemolítica i la trombocitopènia autoimmune)
CITOLÍTICA/TÒXICA ACCIÓ CITOTÒXICA → Antígens situats en teixits (pe, membrana basal del glomèrul renal) s’uneixen amb AC → activació del complement i aquest
activa els macròfags i neutròfils. (EJ. El S. De Goodpasture (glomerulonefritis autoimmune); la malaltia de Graves (hipertiroïdisme autoimmune) o la
Miastènia Gravis, son exemples de malalties.)
REACCIÓ DE TIPUS III Els IC poden dipositar-se a la paret vascular, membrana sinovial, etc. Produint inflamació local: vasculitis, sinovitis (artritis).
 MJC
Els antígens poden ser propis o aliens (fàrmacs, proteïnes heteròlogues: malaltia del sèrum) (ej. lupus eritematós sistèmic) tots els fàrmacs poden
IMMUNO-COMPLEX
produïr-ho
Limfòcits T helpers secreten citocines del patró Th1 (Il-2 e interferó ϒ). Si la interacció entre el LT, el macròfag i el bacteri es perllonga, aniran més
REACCIÓ DE TIPUS
limfòcits i macròfags cap el focus inflamatori produint la formació de granulomes.
IV
Les infeccions bacterianes resistents als macròfags com el Mycobacterium tuberculosis; les hepatitis víriques; les dermatitis de contacte i altres
HIPERSENS. REDAR.
malalties granulomatoses com la Sarcoïdosi, són exemples de malalties.
SÍNDROMES D’IMMUNODEFICIÈNCIES PRIMÀRIES O CONGÈNITES
-CARACTERÍSTIQUES HISTOLÒGIQUES→ Variable en funció del element de quin component de la immunitat innata sigui defectuós.
-INFECCIONS FREQÜENTS→ Variable: infeccions bacterianes piògenes i víriques
DEF. IMM. INNATA
- MALALTIES D’IMMUNODEFICIÈNCIA CONVINADA→ IDCG lligada al cromosoma X, IDCG autosòmica recessiva per déficit de ADA o PNP, IDGC
autosòmica recessiva per altres causes
-CARACTERÍSTIQUES HISTOLÒGIQUES→ Manca o reducció fol·licles i centres germinals en els òrgans limfàtics & ↓ nivells sèrics de Ig
DEFICIÈNCIES LB -INFECCIONS FREQÜENTS→ Infeccions bacterianes piògenes i bacterianes entèriques. Infeccions víriques
-MALALTIES→ Agammaglobulinèmia lligada al cromosoma X de Bruton & Eliminació cadena pesada de les Ig
-CARACTERÍSTIQUES HISTOLÒGIQUES→ ↓zones dels limfòcits T en els òrgans limfoides. ↓ reaccions de HS tardana front antígens freqüents.
Respostes proliferatives de LT a mitògens “in vivo” (mantroux)
DEFICIÈNCIES LT -INFECCIONS FREQÜENTS→ Infeccions per virus i microbis intracel·lulars (micobacteris, pneumocistis jiroveci, fongs, etc.) Neoplàsies associades a
virus (limfomes i VEB)
- MALALTIES→ Síndrome de DiGeorge
SÍNDROMES D’IMMUNODEFICIÈNCIES ADQUIRIDES O SECUNDÀRIES (PRINCIPALS CAUSES)
Eliminació dels limfòcits T CD4+ (helpers) ja que queda en les cèl·lules dentrítiques i rebrota.
Antiretrovirals- Bloquegen ≠ parts del cicle de replicació del virus , quan es convinen tenen major efectivitat. (té ↑ mutació i per tant les vacunes
INF. VIH tenen ↓ efectivitat)
-Es pot detectar la Resposta inmunitaria amb les [CD4] & [Antígen Viral], quan está en la fase d’immunosupressió (<400 CD4 T/mm3), els pacients
moren x malalties definitòries de SIDA (TBC, Càncer, sarcoma de kaposis + toxoplasmosis)
RADIO & QUIMIO Reducció precursors dels limfòcits a la medul·la òssia
2ª TRACTAMENT
Eliminació i/o deteriorament funcional dels limfòcits
IMMUNOSUPRESOR
AFECT. MED. ÒSSIA Reducció del lloc de desenvolupament dels limfòcits degut al càncer (leucèmia, metàstasi…)
EXTIRPACIÓ MELSA Reducció del lloc de desenvolupament dels limfòcits
MALNUT. PROTEIN-
Inhibició de la maduració i de la funció dels limfòcits
CALORICA