GENERALITATS-APARELL-LOCOMOTOR.

pdf

idana_cd

Estructura del Cuerpo Humano

1º Grado en Enfermería

Facultad de Medicina
Universidad Autónoma de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 ESTRUCTURA DEL COS HUMÀ (ANATOMIA)
INTRODUCCIÓ A L’ANATOMIA: GENERALITATS DE L’APARELL LOCOMOTOR
DEFINICIÓ D’ANATOMIA
L’anatomia humana és la ciència que estudia la forma i estructura del cos humà.

CONCEPTES GENERALS D’ANATOMIA

POSICIÓ ANATÒMICA, PLANS I RELACIONS
El primer que hem de tenir en compte a l’hora d’estudiar l’anatomia és la posició anatòmica. La posició anatòmica és una posició
determinada que farem servir a l’hora de determinar la posició i la relació dels òrgans.
La posició anatòmica consisteix en la que veiem en les imatges, el cos humà de peu, amb les cames lleugerament separades, i les
puntes dels peus mirant cap a davant, amb els braços al costat del cos i lleugerament separats, amb els palmells mirant cap a
endavant.
Amb aquesta posició anatòmica definim els següents plans i, en
relació a aquests plans, uns conceptes de posició:
 Pla frontal o coronal: divideix el subjecte de dalt a baix, de
manera que tenim el subjecte separat en una cara anterior/ventral
i una cara posterior/dorsal.
 Pla sagital: també divideix el subjecte en dues parts, però
obtenim una part esquerra i una part dreta. Les estructures que es
troben més lluny de la línia mitja que divideix a l’individu reben el
nom de laterals/externes, i les que estan més a prop,
medials/internes  (la mà és lateral al colze, el nas és medial a la
orella).
 Pla axial o transversal: divideix el subjecte horitzontalment per la meitat, separant-lo en la cara superior/cranial i la cara
inferior/caudal  (el genoll és caudal respecte al melic, l’espatlla és cranial respecte al melic).

ALTRES CONCEPTES DE POSICIÓ

 Vinculats a extremitats: utilitzem el terme proximal quan ens acostem al tronc i distal quan ens allunyem del tronc.
 Vinculats als òrgans o regions anatòmiques: utilitzem el terme profund quan es troba cap a l’interior del cos i superficial
quan es troba cap a l’exterior del cos.

ELEMENTS DE L’APARELL LOCOMOTOR

Els ossos, el cartílag, els lligaments i les càpsules articulars conformen l’esquelet amb totes les seves parts unides entre sí. L’esquelet
serveix com a suport pel vertader motor del moviment d’aquest aparell: els músculs.
Tots els elements de l’aparell locomotor estan vius, ja que necessiten nutrients, energia...

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8860982

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 OSSOS
Els ossos són els que conformen l’esquelet, és a dir, l’estructura de suport de l’aparell locomotor.
L’esquelet té dues parts.
 Esquelet axial (crani, columna, costelles, hioides i estern): és l’esquelet del cap i el tronc, que formen l’axis o eix del cos.
 Esquelet apendicular (extremitats i cintures escapular i pelviana): és l’esquelet de les extremitats. L’esquelet apendicular va
unit a l’esquelet axial per el que anomenem cintures. La cintura escapular uneix les extremitats superiors i la pelviana les

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
extremitats inferiors.
A més, tots els ossos estan recoberts amb el que anomenem periosti, que es tracta d’una membrana fibrosa molt adherida on
trobem el teixit connectiu (vasos sanguinis); d’aquesta manera, els ossos es poden nodrir. Per altra banda, el periosti també és una
zona enervada (per això fa mal quan ens trenquem un os) que té importància en els processos de regeneració de l' os.

TIPUS D’OSSOS

 Ossos llargs: Els ossos llargs tenen la característica de que la longitud és la magnitud que
predomina sobre qualsevol dels altres eixos (independentment de si són més grans o més
petits). Un exemple d’ós llarg és el fèmur.

L’ESTRUCTURA DELS OSSOS LLARGS ÉS LA SEGÜENT:

En els ossos llargs distingim dos extrems, un de proximal i un de distal, i
una regió central en forma de tub. Els extrems s’anomenen epífisis, i el
centre s’anomena diàfisi.
Els ossos llargs estan formats per dos tipus de material ossi:

- Os trabecular (esponjós): Està format per petits tàbics ossis que deixen
espais (tuétano) que ens recorden a l’estructura d’una esponja. Aquest
tipus de material ossi el podem trobar al lloc de les epífisis i, en el subjecte
viu, està ocupat per un teixit anomenat medul·la òssia vermella, que és la responsable de l’hematopoesi (precursora de
totes les cèl·lules sanguínies - formació i maduració de les cèl·lules sanguínies). L’os trabecular es pot trencar més fàcilment
que l’os compacte.

- Os compacte: És un os molt més dens i molt dur, i el trobem sobretot a nivell de la diàfisis, encara que també recobreix
les epífisis externament. A l’interior de la diàfisis, recobert per aquest os compacte, hi ha un espai anomenat canal
medul·lar. En el subjecte viu, aquest canal està ocupat per un teixit anomenat medul·la òssia groga, que és bàsicament
greix. Malgrat això, en els infants la medul·la òssia del canal medul·lar és també vermella i és que mesura que creixem, la
medul·la òssia vermella es va retirant cap a les epífisis i és substituïda per la medul·la òssia groga a la diàfisi, de forma que,
en l’adult, la medul·la òssia vermella es troba principalment a les epífisis.

Una altra cosa que hem de tenir present quan parlem dels ossos llargs, és el cartílag de creixement
o línia epifisial. En un subjecte en estat de creixement, aquest cartílag, a mesura que es multiplica,
va fent que s’allargui l’os i, per tant, a mesura que l’os creix, va substituint el cartílag (per l’extrem
distal el cartílag es multiplica i per l’extrem proximal es converteix en os, és a dir, la línia epifisial
es va desplaçant). En conclusió, el cartílag de creixement s’encarrega del creixement longitudinal
de l’os. Quan s’acaba el període de creixement, les dos estructures òssies s’acaben fusionant en
una sola epífisi.
Aquest cartílag és de tipus hialí.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8860982

si lees esto me debes un besito

Estructura del Cuerpo Humano
Banco de apuntes de la
  Ossos plans: Els ossos plans són ossos en el quals l’amplada i la longitud són les dimensions que
predominen per sobre del gruix; per tant, la posició que adopten és una posició aplanada. Un exemple
d’os pla és el parietal (os del crani).
Els ossos plans estan formats per dues làmines d’os
compacte: una interna i una externa. Entre les dues
làmines d’os compacte hi ha una massa d’os trabecular anomenada
díploe.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Ossos curts: Els ossos curts són ossos amb forma de
prisma, ja que l’amplada, el gruix i la longitud són
similars. Un exemple d’os curt és l’astràgal (os del
peu).
Els ossos curts tenen una capa d’os compacte a la superfície, i a la regió interna, trobem l’os trabecular.

 Ossos irregulars: Són ossos que tenen formes complexes i no poden posar-se en les altres classificacions,
com per exemple una vèrtebra.
L’estructura dels ossos irregulars és molt semblant a la dels ossos curts.

CARTÍLAGS
El cartílag és un tipus de teixit connectiu que trobem principalment a les articulacions. Hi ha tres tipus:
 Fibrós: Té un alt contingut en fibres de col·lagen (proteïna) i es troba vinculat principalment a la columna vertebral ja que
atorguen resistència.
 Hialí: Té un baix contingut en fibres, i proporciona una superfície llisa, blanquinosa, brillant i amb poca fricció per facilitar el
moviment de l’articulació.
 Elàstic: És un tipus de cartílag no vinculat a l’aparell locomotor. Aquest tipus de cartílag té la capacitat de suportar molta
deformació i el trobem en zones com l’epiglotis, la laringe, el pavelló de l’orella, les trompes de Eustaqui... Està constituït per
fibres de col·lagen i fibres elàstiques.

LLIGAMENTS I CÀPSULES ARTICULARS

Aquestes estructures de teixit connectiu són estructures fibroses (majoritàriament de col·lagen) que s’encarreguen d’unir els ossos
entre ells (ho veurem millor a histologia).

TIPUS D’ARTICULACIONS

Les articulacions són bàsicament de tres tipus, però només una d’aquestes permet el moviment, ja que les altres dues presenten
poca o nul·la mobilitat.

ARTICULACIONS FIBROSES
Les articulacions fibroses són aquelles en les quals les estructures òssies estan unides mitjançant teixit conjuntiu dens (fibres de
col·lagen). Aquests tipus d’articulacions presenten molt poca (o nul·la) mobilitat. Distingim dos tipus d’articulacions fibroses en
funció de la quantitat de col·lagen que presenten:

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8860982

si lees esto me debes un besito

  Sutures: les sutures les trobem a nivell del crani; la quantitat de teixit fibrós és petita. Una característica
de les sutures és que, a mesura que creixem, aquest teixit conjuntiu acaba sent substituït per os, de
manera que aquesta sutura es tanca i el crani que s’articulava al voltant d’aquesta sutura acaben
fusionats. Un crani d’una persona jove, presenta unes sutures molt marcades, les peces cranials es
poden separar amb relativa facilitat, mentre que en el crani d’una persona gran, moltes de les regions
estan ja unides entre sí. El grau de tancament de les sutures pot servir com indicador per a determinar l’edat en què va
morir un subjecte a nivell forense.

 Sindesmosis: la sindesmosis té molta quantitat de teixit fibrós. La sindesmosis més famosa és la

tibio-peroneal, que es troba a nivell del turmell i uneix la tíbia amb el peroné.

ARTICULACIONS CARTILAGINOSES
En aquest cas, la unió entre dos ossos es realitza per masses de teixit cartilaginós. Les articulacions cartilaginoses presenten poca
(o nul·la) mobilitat. Igual que amb les articulacions fibroses, en distingim dos tipus, en funció del tipus de cartílag que realitza
aquesta unió:
 Símfisi: en aquest cas, la unió entre els dos ossos es realitza per un disc de fibrocartílag (teixit cartilaginós de tipus fibrós).
Un exemple són els discs intervertebrals.

 Sincondrosis: la sincondrosis està constituïda per cartílag hialí. En aquest cas, el cartílag desapareixerà quan es completi el
creixement del subjecte (característic de la línia epifisial).

ARTICULACIONS SINOVIALS O DIARTROSI

Les articulacions sinovials són articulacions que poden tenir una gran mobilitat. És el tipus d’articulació en la qual tothom pensa
quan parlem d’articulació (genoll, colze, maluc, espatlla...).
El que caracteritza a aquest tipus d’articulacions és la presència d’una estructura anomenada càpsula articular, que es tracta
d’una membrana fibrosa feta teixit conjuntiu dens (fibres de col·lagen); aquest teixit conjuntiu no ocupa l’espai entre els dos
ossos, sinó que pel contrari, els uneix deixant una cavitat en mig.
Aquesta càpsula articular està revestida internament per una membrana fina anomenada
membrana sinovial. Aquesta membrana segrega un líquid anomenat líquid sinovial que
omple tota la càpsula articular. El líquid sinovial té funció lubricant (ajuda al moviment), i
també nodreix l’última estructura que conforma aquest tipus d’articulació: el cartílag. El
cartílag articular és de tipus hialí, i recobreix les superfícies òssies pròximes a l’articulació
(epífisis). Com és una estructura llisa, permet el moviment d’aquests ossos amb un mínim
de fricció.
Per altra banda, depenent de la mida de l’articulació, aquesta pot estar reforçada per
lligaments. Els lligament són estructures formades principalment per teixit connectiu dens
(fibres de col·lagen), que tenen un aspecte similar a la càpsula articular i que reforcen l’estructura de l’articulació per evitar que
es lesioni (integritat estructural).
Aquests lligaments poden ser de tres tipus:
 Intrínsecs o capsulars: són com els que veiem a la imatge, recobreixen l’articulació i reforcen la càpsula.
 Extrínsecs: uneixen els dos ossos per una zona diferent de l’articulació i es troben aïllats de la càpsula.
 Intrarticulars: es troben a l’interior de la càpsula articular.

La presència o no d’aquests lligaments, el tipus i el nom específic depèn de cada articulació.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8860982

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 TIPUS D’ARTICULACIONS SINOVIALS
No totes les articulacions sinovials són iguals; tot i que totes presenten càpsula, membrana i cartílag articular, algunes poden
presentar lligaments també.
Les diferències es troben en la forma, ja que hi ha sis tipus de formes que determinen el tipus d’articulació:
 Enartrosi o esferoidal: quan una superfície articular té forma d’esfera i l’altre forma de copa, de manera que
s’adapta a aquesta esfera. Permetrà moviments en totes les direccions (multiaxials).

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Condília o el·lipsoidal: Les superfícies articulars no són esferes, sinó que són allargades. Una té forma esfèrica
allargada i l’altre té forma de copa allargada. El fet que tinguin forma allargada fa que el tipus de moviment sigui
més restringit i realitzin moviments en dues direccions (biaxials).

 Plana: Són articulacions que permeten un moviment de lliscament sobre dues superfícies planes (no axials).
k

 Gínglim o frontissa: Aquest tipus d’articulació la tenim, per exemple, al nivell del colze. Funciona com la frontissa
d’una porta, només permet moviments de rotació sobre un eix transversal (uniaxials).

 Pivot o trocoidal: També permet només un sol tipus de moviment (monoaxials), però aquest és de rotació sobre
un eix longitudinal. També la tenim a nivell del colze.

 Sella de muntar o encaix recíproc: Són un grup molt reduït d’articulacions, tenim dues superfícies (una còncava
i una convexa) que encaixen entre elles, i presenten un moviment en dues direccions (biaxials).

MÚSCULS
Els músculs són el motor de l’aparell locomotor i són els que permeten el moviment. Només un tipus específics de músculs estan
vinculats a l’aparell locomotor: els músculs estriats esquelètics. Hi ha més tipus de músculs, però els altres estan vinculats a les
vísceres.
Els músculs estan constituïts per la unió de fascicles musculars i, al seu torn,
aquests estan constituïts per la unió de diferents feixos de fibres musculars
(cèl·lules musculars). A més, les fibres musculars estan constituïdes per
miofibril·les, que són l’estructura contràctil del múscul.
Envoltant a aquestes fibres musculars, als fascicles i al múscul, hi ha tàbics de teixit
conjuntiu fibrós.

Els músculs tenen formes molt variables, però en general, distingim una porció carnosa anomenada ventre
muscular (la carn) i una part més blanquinosa als extrems, anomenada porció tendinosa o tendons, que està
constituïda per fibres de teixit conjuntiu dens (col·lagen).
Aquestes cèl·lules musculars s’estenen al llarg de tot el múscul, i es dediquen a consumir energia per disminuir la seva longitud.
Quan es contrauen, la seva mida disminueix; aquesta és la força motriu que permetrà el moviment.
Un altre concepte a tenir clar quan parlem dels músculs és el concepte de origen i inserció; aquests són els 2 punts d’unió amb un
os.
 L’origen és aquella unió amb l’os que quan fem el moviment es manté fixa
o experimenta menys desplaçament; normalment correspon a la part del
múscul més proximal, més medial i més cranial.
 La inserció és aquella part del múscul que es desplaça durant la contracció;
normalment correspon a la part del múscul més distal, més lateral i més
caudal.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8860982

si lees esto me debes un besito

 CARACTERÍSTIQUES DELS MÚSCULS

Hi ha diferents tipus de músculs segons la seva forma:

La majoria dels músculs tenen el seu origen en els
ossos, als quals s’insereixen mitjançant tendons
(teixit connectiu fibrós). Però també pot ser que

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
s’insereixin mitjançant una aponeurosis (tendó
aplanat en forma de làmina).
En els llocs d’inserció o origen dels músculs als
ossos, es formen accidents ossis, que són
estructures que serveixen per la inserció dels
músculs (aquestes estructures reben diferents
noms en funció de la seva forma específica).

Tot i que la majoria de músculs s’insereixen als ossos, hi ha músculs que tenen insercions a la pell i, per tant, mouran aquesta
pell (músculs de la cara). Hi ha altres que s’insereixen en altres músculs, o bé en tendons d’altres músculs, així com també
poden inserir-se en aponeurosis o lligaments, o fins i tot en altres estructures fibroses.

Una altra cosa que hem de saber és que els músculs estan envoltats per una mena de coberta fibrosa que sembla una bossa
més o menys adherida a la superfície del múscul. Aquestes cobertes reben el nom de fàscies. Les fàscies són làmines fibroses
formades per teixit conjuntiu dens que envolten i separen estructures (no només músculs); en tenim de diferents tipus i estan
en diferents localitzacions.

TIPUS DE MOVIMENTS DELS MÚSCULS

El tipus de moviment dels músculs determinen la funció d’un múscul determinat. A part d’això, alguna vegada la funció del
múscul determina el nom d’aquest.
 Flexió - Extensió.
 Abducció (allunyar múscul de la línia mitja)
– Adducció (apropar múscul a la línia mitja). 
En funció del pla sagital.
 Rotació interna – Rotació externa.
 Supinació (palmell cap a munt) – Pronació
(palmell cap a baix).  Moviment específic de la
mà.
 Flexió plantar (dits cap a baix) - Flexió dorsal (dits cap a munt).  Moviment específic del peu.
 Inversió (planta pròxima a línia mitja) – Eversió (planta allunyada línia mitja).  Moviment específic del peu en funció del
pla sagital.
 Elevació - Depressió: la mandíbula o les espatlles.
 Oposició: El polze pot tocar altres dits (específic dits mà).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8860982

si lees esto me debes un besito

 VASOS SANGUINIS I NERVIS
Els elements de l’aparell locomotor esmentats fins ara presenten:
 Artèries, que els atorgaran sang.
 Venes, que retornaran aquesta sang cap al cor.
 Limfàtics, que eliminaran l’excés de líquid que s’hagi pogut formar en aquests teixits.
 També presenten nervis.
Un os no és una estructura morta, sinó que necessita rebre irrigació a través de vasos sanguinis; a més, també està innervat. Si l’os,
per qualsevol motiu no rep aquesta irrigació, es necrosarà i donarà problemes.

FUNCIONS DE L’APARELL LOCOMOTOR

 Generar el moviment.
 Protegir els òrgans. Per exemple, els ossos del cap protegeixen l’encèfal; els del tòrax, les estructures toràciques.
 Sostenir el cos. Ens dona una forma, una estructura, a l’interior de la qual s’hi podran allotjar vísceres... Per exemple, l’esquelet
del tòrax fa possible que hi hagi una cavitat on s’allotgen els òrgans pertinents.
 Termoregulació. Genera els tremolors quan tenim fred ja que es contrau de manera que incrementa la temperatura corporal.
 Hematopoesi. S’encarrega de a formació dels elements cel·lulars sanguinis. En adults, aquest procés té lloc a l’interior dels
ossos.
 Homeòstasis dels minerals. L’aparell locomotor és un gran reservori de calci i també de fosfats. L’aparell locomotor
s’autoregula de manera que el calci es pot alliberar o incorporar-se als ossos.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8860982

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.