Wuolah Free Tema 1 Aprenentatge

Tema-1-aprenentatge.
pdf
juuuli
Ciencias Psicosociales
1º Grado en Enfermería
Facultad de Medicina
Universidad Autónoma de Barcelona
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Ciències psicosocials 1r Infermeria Júlia Torras
TEMA 1: APRENENTATGE
1.DEFINICIÓ D’APRENENTATGE
L’aprenentatge és el canvi en el comportament/conducta que es produeix com a resultat de l’experiència →

no depèn dels canvis que es donen de forma normal (els relacionats amb el creixement, ex: aprendre a
parlar o a caminar) i tampoc és aprenentatge si la conducta canvia a curt termini a causa d’un estat fisiològic
temporal (estres, fatiga, son, etc.).
Una conducta està influenciada per uns determinants filogenètics (factors comuns en els individus de
l’espècie: morfologia, embriologia, anatomia, etc.) i uns determinants ontogenètics (factors propis de
l’individu, que també poden ser aspectes filogenètics).
2.CONDUCTES INNATES: EL REFLEX
El reflex és una resposta simple i automàtica (no es considera una conducta apresa) a un estímul específic.
Són pròpies de cada espècie, en absència de patologia i transmetés genèticament (innates, automàtics i de
resposta simple i rapida). Ex: succió, prensió, pupil·lar, retirada, salival, patel·lar, lacrimal, palpebral,..
3.APRENENTARGES NO ASSOCIATIUS
3.1 HABITUACIÓ
L’habituació és la disminució de resposta que es presenta davant d’un estímul, normalment innocu i
de baixa freqüència (no suposa un impacte emocional o d’activació), per la presentació repetida
d’aquest en un període de temps curt. → ens acostumen a un estímul a tal manera que la nostra
resposta disminueix i ens permet concentrar-nos en estímuls més importants.
L’habituació també pot ocorre amb fenòmens nous. És a dir, una determinada acció/sensació/situació que
experimentem per 1r cop farà que estiguem concentrats a aquesta. Però a mesura que continuem vivint
aquesta, determinada situació ens anem habituant fins al punt en que ens acostumem i, com no es aporta
informació nova ens concentrem en un altre situació que sí ho faci.
Els mecanismes d’habituació es donen al SNC a nivell cerebral (a nivell del sistema nerviós central), mentre
que l’adaptació sensorial i la fatiga es donen en el sistem nerviós perifèric.L’amígdala noméss’habitua si
l’estímul és innocu. Ex: la gent q s’acostuma als sorolls durant la nit i ja no es desperten.
Pàgina | 1
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8812060
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
En el exemple de la imatge es pot observar com a mesura que augmenta

el nombre d’assaigs en els quals es va aplicant una descàrrega dèbil, la
magnitud de resposta va disminuint ja que el subjecta s’habitua.
Un altre exemple = Kandel et al (no examen) és l’experimentació amb el
cargol marí en el qual se li administraven estímuls dolorós a la cua ja que
tenen un SN molt bàsic. A mesura que es feien més assajos la resposta
disminuïa (s’habituaven a l’estímul).
En el cas dels humans les diferents regions del cervell no s’habituen per igual. Les regions amb alt
processament emocional tendeixen a deixar de respondre més tard.
3.1.1 DETERMINANTS DE L’HABITUACIÓ
L’habituació depèn de:
• Si els estímuls són d’intensitat dèbils, l’habituació és molt més rapida en canvi, si els estímuls són
d’intensitats fortes, l’habituació és molt lenta.
• Segons si l’estímul té molta durada en el temps (freqüència) perquè si és intens la nostra atenció es
centrarà en l’estímul i tardarem més en habituar-nos, i viceversa. És a dir que, si hi ha poca distància
de temps entre estímuls finalment deixarem de reaccionar a aquest.
També pot arribar a influir les emocions que es tinguin durant la habituació.
Pàgina | 2
si lees esto me debes un besito

Ciencias Psicosociales
Banco de apuntes de la
3.1.2 PROPIRTAD DE L’HABITUACIÓ
• És generalitzable a altres estímuls: quan habituem una R/a un estímul tmb ho farem cap a estímuls
similars (ex: si ens em habituat al soroll fort d’una ambulància ens habituarem tmb al de qualsevol
sirena).
• És recupera espontàniament: tot i que faci temps que no estiguem en contacte amb l’estímul
habituat, en quan tornem a entrar en contacte amb aquest tornarem a emetre aquesta resposta
d’habituació.
• Potenciació: com + repeticions facis de representació a l’estímul, més ràpid disminuirà la conducta.
És a dir es deixarà de reaccionar al estímul.
3.2 LA SENSIBILITZACIÓ
La sensibilització és la magnificació de la resposta conductual a un estímul simple per la presentació

repetida o única d’aquest. En resum: és un estímul al que li dones una connotació negativa en la que no
t’habitues encara que es repeteixi.
Els determinant de la sensibilització són:
• El tipus d’estímul que provoca la sensibilització: com més intensitat ( ens suposen una amenaça o
són aversius) = una sensibilització major.
• Estat d’activació del subjecte: com major sigui l’estat d’activació del subjecte major serà la
sensibilització al estímul.
3.3 HABITUACIÓ VS SENSIBILITZACIÓ
• Especificitat: L’habituació és més específica tant dels estímuls que l’originen com de la resposta que
es veu disminuïda. La sensibilització es més inespecífica.
• Exposició: L’habituació es dona desprès de l’exposició repetida a l’estímul. La sensibilització ocorre
desprès de l’aparició única d’un estímul amb impacte emocional.
• Durada: L’habituació es manté en el temps, mentre que la sensibilització es limita a un període curt.
Pàgina | 3

4. APRENENTATGES ASSOCIATIUS
4.1 CONDICIONAMENT CLÀSSIC
Aprenentatge en el que un estímul neutre incita a una resposta (comportament o conducte) desprès de ser
associat amb un estímul que de forma natural origina la resposta, és a dir, un estímul incondicionat.
D’aquesta manera, l’estímul neutre que en un principi no provoca cap resposta es transforma en un estímul
condicionat que provoca una resposta condicionada.
Experiment de Iván Pávlov: un gos que saliva en veure el menjar (estímul i resposta incondicionat) cada cop,
amb el menjar, es fa sonar una campaneta (estímul neutre) fins que el gos associa el so amb el menjar i quan
l’escolta comença a salivar (estímul i resposta condicionat). En l’experiment de Pavlov, la campana es feia
sonar abans de presentar el menjar. El gos tenia connectat un tub en la glàndula salival que permetia
mesurar la quantitat de saliva que es generava. Al començament, el gos només salivava quan veia el menjar
però en poc temps la salivació es va donar en escoltar també el so de la campana i es continuava mantenint
després d’escoltar-lo i sense veure el menjar.
• Estímul neutre (En): estímul biològicament neutre, és a dir, no provoca cap resposta (campana,
passos...).
• Estímul incondicionat (Ei): estímul capaç de produir una resposta innata.
• Estímul condicionat (Ec): estímul capaç de produir una resposta per associació amb un estímul
incondicionat.
Terme condicionat = après // Terme incondicionat = no après (innat)
Exercici:
• Un EI provoca una resposta RI.

• L’associació entre EI i RI no es apressa ni entrenada; es dona de forma natural.
• Durant el condicionament un EN es transforma en un EC.
• Un EC dona lloc a una RC, i aquesta associació entre estímul-resposta condicionada és possible
gràcies al condicionament.
• Desprès del condicionament, RI i RC són similars. Però la principal diferencia entre elles es que la RI
és innata i la RC apresa.
Pàgina | 4

4.1.1 FENÒMENS LLIGATS AL CONDICIONAMENT CLÀSSIC
• Generalització: tendència a emetre la RC davant estímuls semblants a l’EC (Ex: salivar no només amb
la campana sinó també amb un xiulet).
• Discriminació: Distingir entre estímuls semblants a l’EC però irrellevants.
• Condicionament d’ordre superior: L’EC serveix per un nou condicionament.
• Contracondicionament: Un EC prèviament condicionat clàssicament canvia el seu valor motivacional
en un nou CC.
Contracondicionament: Fenomen especial dins dels procediments

de condicionament clàssic, que es caracteritza perquè s'utilitza
com a estímul neutre un estímul que, ja abans del condicionament,
té un significat motivacional particular i provoca respostes
biològiques potents (òbviament diferents, això sí, de la resposta
que es vol condicionar).
Es torna a condicionar i per trencar aquesta cadena de

condicionaments, has de tornar a condicionar amb un estímul
contrari. Ex: quan bec alcohol (EC) em provoca eufòria (RC), com que vull deixar de ser alcohòlic em prenc
una pastilla (EI) que em provoca un efecte desagradable (RI) i per tant el alcohol (EC) em provocarà una nova
resposta: sensació desagradable (RC).
Un altre exemple és la dessensibilització sistemàtica. Aquesta és una teràpia que s’usa sobretot en l’ansietat,
en aquest cas s’ensenyen tècniques de relaxació per a tractar amb l’ansietat (cada vegada que es tingui un
atac, la persona tracta de calmar-se).
Condicionament d’ordre superior: Fenomen especial de condicionament clàssic en que s’usa com a EI un
estímul condicionat en un condicionament previ (1r ordre). Com a resultat del condicionament de segon
ordre, el segon estímul condicionat (EC2) adquireix també la capacitat de provocar la resposta condicionada
(RC2). RC2 és similar a la resposta condicionada de primer ordre (RC1), tot i que de menys força. Fins i tot
s'han arribat a assolir condicionaments de quart ordre.
Pàgina | 5
4.2.1 VARIABLES LLIGADES A L’EFICÀCIA DEL CC
Aquestes variables són importants per fer-ne efectiu un condicionament clàssic.
• Novetat/Intensitat: Els estímuls nous i intensos es condicionen d’una forma més ràpida que els
familiars i els febles. Se’ls presta més atenció, reforçant i accelerant l’aprenentatge de
condicionament. és condiciona de forma més ràpida als estímuls nous i intensos que els familiars i els
febles degut a que se’ls presta més atenció i s’accelera l’aprenentatge, és a dir que si es presenta una
emoció, aquesta facilita el condicionament.
• Rellevància de l’associació: L’associació entre EI-EC ha de ser rellevant o pertinent. La rellevància té
a veure amb com els estímuls tendeixen a associar-se a l’entorn, raó per la qual hi ha estímuls que
s’associen més fàcilment entre si que uns altres. l’associació ha de ser rellevant o pertinent. La
rellevància es relaciona amb com els estímuls tendeixen a associar-se a l’entorn, raó per la qual hi ha
estímuls que s’associen més fàcilment que altres.
• Força biològica: Generalment els EC provoquen inicialment respostes menys intenses que els EI, ja
que aquests últims són respostes determinades biològicament. els EI provoquen R/innates mentre
que els EC provoquen R/apresses i, per tant, les R/q provinguin d’EC seran menys intenses que les que
provenen dels EI.
• Freqüència i nombre d’associacions entre EI-EC: A major freqüència i nombre d’associacions entre
EI-EC major condicionament. com + vegades es presentin de forma junta i amb temporalitat similar,
el condicionament serà major.
• Presentació temporal: Conceptes de contigüitat (els estímuls es presenten junts en el temps) i
contingència (EC és predictor del EI). El CC dependrà de la relació en el temps entre els dos estímuls:
o Simultani: l’EI i l’EN apareixen junts amb el temps.
o Demorat: l’EC apareix just abans que l’EI.
o De petjada: l’EC apareix abans i separat en el temps de l’EI. Com més temps passi entre
estímuls menys s’estableix associació entre aquests.
o Cap enrere: l’EC apareix després de l’EI.
Els dos 1es són els més efectius en el moment de fer un condicionament clàssic.
4.1.3 L’EXTINCIÓ
Un estímul condicionat que s’ha format a partir de la unió continuada del EI i del EC pot tornar-se a
transformar en un EN (i deixar de produir la RC) quan es presenta durant una sèrie de temps sense el EI →
aquest fenomen es coneix com extinció. L’extinció és la presentació del EC sense anar seguit per el EI, això
provoca que la RC disminueixi o bé desaparegui del tot.
Pàgina | 6

Tot i això, pot haver-hi una recuperació espontània després de l’extinció i d’un temps sense tots dos estímuls
junts, en que si l’EI i l’EN tornen a donar-se junts es tornaria a donar una RC però de menor força.
4.1.4 FÒBIES
Tot i que els 1rs experiments es van fer en animals, els principis del CC es van utilitzar per entendre certs
aspectes del comportament humà. Aquests processos del CC s’utilitzen per entendre malalties com les
addicions, el PTS i les fòbies. El primer experiment en humans va ser a un bebè el qual li espantava els cops
forts i el van condicionar a tenir por a rates blanques. En animals un experiment que es va fer va ser el fet de
condicionar a una rata a tenir por (RI) de la llum (EN) quan se li administrava un xoc elèctric (EI) i per tant
finalment: llum = EC i por = RC.
Una fòbia és una por intensa, desproporcionada i irracional a un objecte o situació concretes. Contràriament
a altres trastorns d’ansietat, l’estímul fòbic que elícita por o ansietat es concret.
Moltes vegades les fòbies que es donen per CC es produeixen per comportaments cognitius, és a dir, una
sèrie de pensaments associats a un estímul neutre (ex: tinc por dels avions pq en les pel·lícules he vist com
s’estrellaven). Segons els models de CC la por no és innata, és apresa ara bé, no tothom reacciona igual o té
por a una cosa.
El tractament psicològic per a una fòbia és l’exposició d’aquesta a la persona com per exemple la fòbia als
ocells/plomes (vídeo). Hi ha fòbies però en les que no es pot fer, com la por als avions, en les que s’utilitzen
altres mètodes com la realitat virtual per exemple.
• Load road: via processament amenaça mes ràpida en que processes l’amenaça però sense gaire mes
informació.
Pàgina | 7

• High road: es dona després i permet la interpretació i analitzar més coses de la situació. Hi ha mes
processament.
Resposta vasovagal: es el condicionament aversiu a les injeccions. Hi ha persones que reacciona a les
vacunes (EI) amb nàusees/vòmits (RI) i pot passar que relacionin el hospital (EC) amb la RI.
Efecte Garcia (condicionament aversiu del gust): es dona entre el menjar en mal estat i la conducta de
vòmit/nàusees (RI) → dsp de consumir algun nutrient en mal estat i patir una resposta natural de vòmit,
nàusees o mal estar general, el mateix aliment o gust produirà la mateixa resposta tot i estar en bon estat.
Característiques:
• El condicionament aversiu al gust es dóna amb una sola exposició.

• L’interval entre l’EC (el sabor de l’aigua) i la resposta condicionada (nausees, no voler l’aigua) es
manté en el temps (>6h).
• El condicionament és selectiu a senyals internes (el malestar) i no pas a estímuls externs (de fet els
animals no evitaven l’ampolla d’aigua, sinó l’aigua en si).
• Es un tipus de condicionament resistent al des-aprenentatge, que no s’extingeix pel coneixement
que l’evitació a l’aliment es donada per els simptomes de malestar, i no pas per l’aliment en sí.
• L’aversió al gust és un problema que es dóna de forma freqüent en els pacients que reben
quimioteràpia, que senten nàusees degut als medicaments, però les associen amb la pressa
d’aliments.
Preferència de lloc condicionada a drogues: pots tenir ganes de consumir si hi ha una repetició d’estímuls
(ambient, música, espai, gent…) capacitat estímul es que en principi son neutres per estimular consum.
El condicionament clàssic pot ajudar a entendre perquè es tant difícil acabar amb les addiccions:
Pàgina | 8

4.2 CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL O OPERANT
Mentre que el condicionament clàssic és de caràcter passiu → resposta determinada per estímul que la
precedia, sense que subjecte hagués de fer res per aprendre (clàssic la conducta que s’obté és inconscient).
En el condicionament instrumental → subjecte ha de fer (operar) per aprendre, generar una conducta de forma
voluntària que és un instrument per adaptar-se a una nova circumstància i produir un resultat desitjable (instrumental
hi ha una voluntat d’aconseguir o evitar alguna conseqüència). És a dir, l’element principal no és el estímul, sinó
el reforç.
LLEI DE L’EFECTE (THORNDIKE)
La llei de l’efecte diu que tota resposta seguida de conseqüències agradables tendirà a repetir-se, mentre
aquelles que no tinguin les conseqüències esperades o vagin seguides de conseqüències desagradables
tendiran a desaparèixer.
Situació → Conducta → Conseqüència (reforçador)
Els seus experiments van consistir en ficar un gat famèlic dins d’una capsa separada en dos compartiments,
però que es podien veure, i amb un pedal que feia que la barrera desaparegui. El gat veia el menjar en l’altre
compartiment i començava a buscar una forma d’arribar fins que pressionaria el pedal accidentalment.
Després de varis cops, el gat acaba aprenent que prenent el pedal arriba al menjar i el pressionarà quan
vulgui menjar i no el pressionarà quan no vulgui menjar.
A partir d’aquí, definim aprenentatge associatiu com a;
És l’aprenentatge associatiu en que la freqüència d’aparició d’una conducta es veu augmentada o

LAdisminuïda
CAIXA DEenSKINNER:
funció deTenen
la sevamolta influència
associació els conseqüència
amb una experiments de Skinnero →
favorable (tenenÉslaa seva
adversa. base
dir, les en
coses
l’experiment
que fem lesdefem
Thorndike) Skinner va
perquè obtenim posar
una a rates famèliques
conseqüència en unes
(favorable o no)capses
un copdissenyades per ell.
s’han realitzat. ComLesmillor
rates,
sigui la conseqüència millor consolidarem la conducta.
Pàgina | 9
al començament, exploraven la capsa fins que accidentalment prenien un botó i obtenien menjar. El 1r cop
que passava la rata no relacionava l’acció de polsar el botó amb rebre menjar així que continuava explorant
la caixa i, per tant, anava polsant el botó i obtenint menjar fins que establia la connexió. Eventualment, la
rata premia el botó fins saciar la seva gana demostrant així que havia hagut un aprenentatge. Skinner va
anomenar el procediment de polsar el botó com un reforçador. També va experimentar amb coloms.
4.2.1 ELEEMTNS DEL CONDICIONAMENT INSTUMENTAL
• Estímul discriminatiu (ED): és un estímul que indica quan una R/pot conduir o no a la conseqüència
desitjada; informa de si el reforçador està disponible. → estímul que em permet, a través de la
resposta instrumental, a accedir a la conseqüència.
• Resposta instrumental: resposta que té lloc principalment perquè serveix com a instrument per
produir certes conseqüències→ és la conducta que em produeix la conseqüència.
• Reforçador: conseqüència que segueix a la resposta instrumental i que augmentarà o disminuirà la
seva probabilitat d’aparició futura. → és qualsevol estímul que incrementa la probabilitat de que un
comportament (prèviament fet) es repeteixi.
4.2.2 TIPUS DE REFORÇADORS
• Primaris: Estímuls biològicament importants que són innats (ex: menjar, dormir, sexe, protegir-se
del fred, necessitat de tacte, beure...).
• Secundaris: En un primer motiu no són un reforçador però es converteixen en reforçadors a partir
d’una associació amb reforçadors primaris (ex: diners que ens permeten comprar menjar, notes
acadèmiques, felicitacions...).
• Positius/Appetitus: associats a benestar, conseqüències agradables.
• Negatiu/Aversius: associats a desplaer, conseqüències desagradables. No és el mateix que un càstig
ja que els càstigs es refereixen a estímuls que disminueixen la probabilitat de que un comportament
torni a repetir-se, a diferencia dels reforçadors negatius que estan fets per augmentar la probabilitat
de que es repeteixi un comportament.
4.2.3 TIPUS DE CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL
Quan és vol reforçar un comportament, per tant, augmentar la freqüència amb el que es fa:
• Afegir un estímul = reforçament positiu → quan premiem a una persona per fer una conducta
correcta, aquesta persona continuaran fent això per tornar a aconseguir el premi (ex: un treballador
que es premiat amb un augment de sou per la seva bona feina).
Pàgina | 10

• Treure un estímul = reforçament negatiu → per poder aprendre una conducta, en comptes de donar
un reforçament positiu, es dona un reforçament negatiu que es pot eliminar duent a terme la
conducta que es vol aprendre (ex: per deixar d’escoltar el soroll del cotxe per posar-nos el cinturo de
seguretat, ens posarem el cinturo).
Quan és vol castigar un comportament, per tant, disminuir la freqüència amb el que es fa:
• Afegir un estímul = càstig positiu → per eliminar una mala conducta el que fem és aplicar un càstig a
conseqüència de la conducta, i que sigui un reforçador negatiu (ex: a un conductor que circula a
excessiva velocitat se’l multa cada cop que va amb una velocitat per sobre de la permesa fins que
aprengui a anar a la velocitat obligatòria).
• Treure un estímul = càstig negatiu → per castigar una conducta i disminuir la seva freqüència, en
comptes de proporcionar una resposta negativa de forma directa es treu algun estímul que provoqui
felicitat fins que es deixi de fer la conducta o es faci la desitjada (ex: quan un nen contesta malament
als seus pares per castigar-lo i que no ho torni a fer se li castiga sense veure la televisió).
COMPORTAMENT AFEGIR ESTÍMUL TREURE ESTÍMUL
REFORÇAMENT POSITIU REFORÇAMENT NEGATIU

REFORÇAMENT
CÀSTIG POSITIU CÀSTIG NEGATIU

CÀSTIG
4.2.4 PROGRAMES DE REFORÇAMENT EN CI
• Reforçament continu: la resposta es reforçada cada vegada que es dona. Aquest tipus de
reforçament fa que la conducta sigui immediata.
• Reforçament intermitent: la resposta es reforçada quan:
Pàgina | 11

o s’aconsegueix després d’una quantitat determinada de respostes (ratio fixe/variable)

o s’aturen durant un interval de temps (fix /variable)
Aquest tipus de reforçament fa que la conducta es mantingui més temps.
a) El reforçament es dona després d’un
nombre determinat de respostes (com més
respostes, reforçaments). Ex: et donen un
incentiu cada vegada que produeixes cinc
camisetes.
b) El reforçament es dona després d’un
nombre variable de respostes. Ex: l’incentiu
que et donen varia segons el nombre de
samarretes que produeixis.
c) El reforçament es dóna després d’un
temps específic. L’organisme aprèn el patró i
tendeix a disminuir la resposta sobretot
desprès de rebre el reforçament. Ex: saps que
tens un examen cada dos setmanes i per això et
regules l’estudi.
d) El reforçament es dona després d’un temps variable. L’aprenentatge és bastant irregular. Ex: no saps
quan tens el exàmens i per això has d’estudiar constantment.
SISTEMA DOPAMINÈRGIC MESOLÍMBIC
El sistema dopaminèrgic mesolímbic (circuit del “plaer” o de

la “recompensa”) és un circuit cerebral implicat en el
reforçament de conducta. Aquest intervé en el
condicionament instrumental del reforçament associat al
menjar, el sexe, la música, els diners, el reconeixement social,
etc. Les seves funcions són;
• Motivació
• Recompensa (plaer/desplaer associar a reforçador i actualització del reforçament associat a la
conducta )
• Modulació de conducta davant reforçadors
Pàgina | 12

Aquest sistema és de gran importància ja que, ens ajuda principalment a determinar què ens agrada o què
no ens agrada, és a dir, ajuda a aproximar la nostra conducta cap allò que ens agrada i retirar-la al que no.
Les alteracions d’aquest sistema són a causa de les addicions per substàncies tòxiques i conductuals, ingestes
hipercalòriques o amb certs trastorns de tipus afectius com la depressió.
Les diferències individuals en la variable de personalitat “sensibilitat a la recompensa” mostren una

associació positiva amb l’activació cerebral en resposta a imatges d’aliments apetitosos (ex. xocolata, pizza,
pastissos).
L’activació cerebral davant diferents tipologies d’estímuls que provoquen plaer coincideix només
parcialment; altres regions cerebrals s’activen de forma específica davant el plaer obtingut per estímuls
concrets. És a dir que diferents zones dopanominèrgiques reaccionen de la mateixa manera.
El reforçament obtingut dels menjar es generat pel cervell gràcies a la integració de informació precedent de
varies modalitats (metabolisme dels nutrients, gust i olfacte, hormones gastrointestinals, etc.). És a dir que
en el reforçament, l’experiència de plaer hi ha factors com l’olfacte, la microbiota insestinal, sensacions
homeostàtiques (gana), etc. Influeix.
DEMORA DE LA GRATIFICACIÓ (DELAY DISCOUNTING)
Disminució del valor dels reforçadors futurs. Tenen prioritat els reforçadors més pròxims ja que com més
demora més disminueixen els reforçadors futurs. Amb això s’expliquen algunes conductes i psicopaties.
4.2.5 FENÒMENS LLIGATS AL CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL
• Generalització: tendència a emetre respostes davant estímuls semblants al que originalment ens va
proporcionar reforçament.
• Discriminació: distingir entre estímuls que aniran o no seguits de reforçament.
Pàgina | 13
4.2.6 CI COM A MANTENIMENT DE LES FÒBIES
El reforç negatiu augmenta la conducte d’evitació de la fòbia per evitar el contacte amb el estímul fòbic, és a
dir que, com que evites la fòbia no la superes, quan et poses en contacte amb ella la superes.
5. APRENENTATGE COGNITIU
5.1 TEORIES COGNITIVES
No tots els aprenentatges de la vida son gracies al CI o al CC, i d’aquí neixen les teories cognitives. Aquestes
teories no neguen el CI i el CC sinó que afegeixen que l’aprenentatge implica processos d’ordre superior
(pensaments, memòria, interpretació cognitiva, etc.).
Les teories cognitives de l’aprenentatge es centren en els pensaments i expectatives internes dels
aprenentatges, és a dir, la interpretació cognitiva que fem de les nostres experiències. Per tant, es
concentren en els processos cognitius que es donen al mateix temps que l’aprenentatge (no neguen el CC i el
CI però creuen que el cervell a evolucionat).
Dins de les teories cognitives hi ha dos teories: l’aprenentatge latent i l’aprenentatge per observació.
5.2 APRENENTATGE LATENT
L’aprenentatge latent és l’aprenentatge que fa el subjecte sense que hi hagi cap tipus de manifestació
observable en el subjecte fins que es dona una situació que incentiva a fer evident aquest aprenentatge.
En aquest aprenentatge trobem que les conductes apreses no es mostren fins l’aparició d’un incentiu, tot i
tenir-les apreses des d’abans. Però l’aprenentatge s’ha donat a través de mecanismes no observables i sense
necessitat de reforçades (el reforç només fa que es manifesti).
L’experiment que el va demostrar va ser un amb tres grups de rates posades en un laberint; un grup a que se li
donava menjar tota l’estona (verd), un grup que no rebre menjar (blau) i un grup que va rebre menjar
després d’una sèrie de recorreguts (vermell). (menjar = premi).
• El grup que va rebre menjar després va començar a cometre menys errors en el laberint quan no
tenien aquest reforçador, el que demostrava que havien aprés el recorregut del laberint i l’estaven
mostrant quan rebien un premi.
• El grup que no rebia menjar en no donar un incentiu no mostraven aprenentatge tot i que si que n’hi
havia.
Pàgina | 14

5.3 APRENENTATGE PER OBSERVACIÓ (APROXIMACIÓ SOCIAL)
L’aprenentatge per observació implica que l’aprenentatge adquireix noves conductes (negatives i positives)
o habilitats perquè observa com altres individus les fan. I, en realitat, no caldria que el subjecte les faci o rebi
reforçament per aprendre-les sinó que amb l’observació es suficient per imitar-les. Exemple: conduir,
cirurgies...
Requereix:
1. Atenció sobre el comportament model

2. Retenció (record)
3. Reproducció motora de la conducta (atesa i reconeguda)
4. Reforçament
Els models de comportament que són recompensats d’alguna manera tenen més probabilitat de ser imitats
que els comportaments que són castigats. A més són importants en l’aprenentatge d’habilitats
Pot ser que aquest tipus d’aprenentatge tingui una base genètica. S’han descobert unes neurones
anomenades neurones mirall que “s’encenen” quan observem a una altre persona fer un comportament que
es pot imitar.
Pàgina | 15

Wuolah Free Tema 1 Aprenentatge

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Wuolah Free Tema 1 Aprenentatge

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free Tema 1 Aprenentatge

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tema-1-aprenentatge.

Reservados todos los derechos.

L’aprenentatge és el canvi en el comportament/conducta que es produeix com a resultat de l’experiència →

2.CONDUCTES INNATES: EL REFLEX

En el exemple de la imatge es pot observar com a mesura que augmenta

3.1.1 DETERMINANTS DE L’HABITUACIÓ

L’habituació depèn de:

si lees esto me debes un besito

3.1.2 PROPIRTAD DE L’HABITUACIÓ

La sensibilització és la magnificació de la resposta conductual a un estímul simple per la presentació

Els determinant de la sensibilització són:

3.3 HABITUACIÓ VS SENSIBILITZACIÓ

si lees esto me debes un besito

4.1 CONDICIONAMENT CLÀSSIC

Terme condicionat = après // Terme incondicionat = no après (innat)

• Un EI provoca una resposta RI.

si lees esto me debes un besito

4.1.1 FENÒMENS LLIGATS AL CONDICIONAMENT CLÀSSIC

Contracondicionament: Fenomen especial dins dels procediments

Es torna a condicionar i per trencar aquesta cadena de

4.2.1 VARIABLES LLIGADES A L’EFICÀCIA DEL CC

Aquestes variables són importants per fer-ne efectiu un condicionament clàssic.

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

• El condicionament aversiu al gust es dóna amb una sola exposició.

si lees esto me debes un besito

4.2 CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL O OPERANT

LLEI DE L’EFECTE (THORNDIKE)

Situació → Conducta → Conseqüència (reforçador)

A partir d’aquí, definim aprenentatge associatiu com a;

És l’aprenentatge associatiu en que la freqüència d’aparició d’una conducta es veu augmentada o

4.2.1 ELEEMTNS DEL CONDICIONAMENT INSTUMENTAL

4.2.2 TIPUS DE REFORÇADORS

4.2.3 TIPUS DE CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL

si lees esto me debes un besito

COMPORTAMENT AFEGIR ESTÍMUL TREURE ESTÍMUL

REFORÇAMENT POSITIU REFORÇAMENT NEGATIU

CÀSTIG POSITIU CÀSTIG NEGATIU

4.2.4 PROGRAMES DE REFORÇAMENT EN CI

si lees esto me debes un besito

o s’aconsegueix després d’una quantitat determinada de respostes (ratio fixe/variable)

Aquest tipus de reforçament fa que la conducta es mantingui més temps.

SISTEMA DOPAMINÈRGIC MESOLÍMBIC

El sistema dopaminèrgic mesolímbic (circuit del “plaer” o de

si lees esto me debes un besito

Les diferències individuals en la variable de personalitat “sensibilitat a la recompensa” mostren una

DEMORA DE LA GRATIFICACIÓ (DELAY DISCOUNTING)

4.2.5 FENÒMENS LLIGATS AL CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL

4.2.6 CI COM A MANTENIMENT DE LES FÒBIES

5.2 APRENENTATGE LATENT

si lees esto me debes un besito

1. Atenció sobre el comportament model

si lees esto me debes un besito

You might also like