BIOLOGIA 4rt ESO. TEMA 4 (7).

L’HERÈNCIA GENÈTICA
Professor: Xavi Anduix (x.anduixialcaraz@edu.gva.es)

TEMA 4 (7 llibre). L’HERÈNCIA GENÈTICA

1.- QUÈ ÉS LA GENÈTICA

La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació

genètica i l'herència genètica en els éssers vius.
Malgrat que l'herència és un fenomen conegut des de fa mil·lennis, el primer a estudiar-la de
manera científica fou Gregor Mendel, un científic i frare del segle XIX. Experimentant amb
l'herència dels caràcters, és a dir, els patrons que regeixen la transmissió de caràcters dels
progenitors als seus descendents, veié que els organismes hereten els seus caràcters a través
d'unitats d'herència distintes. Aquest terme, encara vigent avui en dia, és una definició un poc
ambigua del concepte de gen.

1.1.- EL GEN i ELS CARÀCTERS HEREDITARIS

ACTIVITAT 1: A continuació busca les definicions de les paraules següents.

GENS I CARÀCTERS HEREDITARIS

Caràcter hereditari

Gen

Al·lel

haploide

diploide

haploide

1
 BIOLOGIA 4rt ESO. TEMA 4 (7). L’HERÈNCIA GENÈTICA
Professor: Xavi Anduix (x.anduixialcaraz@edu.gva.es)

1.2.- ALTRES CONCEPTES FONAMENTALS DE GENÈTICA

ACTIVITAT 2: A continuació busca les definicions de les paraules següents.

CONCEPTES FONAMENTALS DE GENÈTICA

Homozigot

Heterozigot

Al·lel dominant

Al·lel recessiu

Genotip

Fenotip

ACTIVITAT 3: Busca un vídeo (de 5 a 15 minuts) que explique els conceptes fonamentals
de genètica (còpia l’enllaç URL).
Enllaç:

2
 BIOLOGIA 4rt ESO. TEMA 4 (7). L’HERÈNCIA GENÈTICA
Professor: Xavi Anduix (x.anduixialcaraz@edu.gva.es)

2.- COM S’HERETEN ELS CARÀCTERS? LES LLEIS DE MENDEL

Gregor Mendel (Heinzendorf, Àustria, 20 de juliol

de 1822 — Brno, 6 de gener de 1884) Botànic austríac.
Cursà estudis secundaris a l’institut de Leipzig, i fou
ordenat sacerdot al convent augustinià de Sant Tomàs, a
Brno, on prengué el nom de Gregor. Ensenyà ciències
naturals a l’escola primària de Brno, i dedicà bona part
del seu temps a l’experimentació amb diverses classes
de pèsols i altres plantes, que encreuava mitjançant la
pol·linització artificial.

Publicà Versuche über Pflanzenhybriden (‘Experiments d’hibridació en plantes’, 1865), on

arribà a establir les lleis generals de la hibridació, que més tard reberen el seu nom, la
importància de les quals no fou reconeguda ni per la societat local d’història natural ni pels savis
coetanis com Nägeli. No fou considerat el veritable fundador de la genètica fins que, setze anys
desprès de la seva mort, Hugo de Vries, preocupat pels mateixos problemes, donà a conèixer
l’obra de l’humil precursor.

Enllaç vídeo: LAS LEYES DE MENDEL 🌿🌿🌿 EXPLICACIÓN

https://youtu.be/2J-R8NgPURo (4’ 39”)

ACTIVITAT 4: Observa el vídeo anterior. Perquè creus que Mendel va utilitzar plantes de
pèsols en compte d’animals per a fer els seus experiments genètics? Què t’ha resultat més
interessant o curiós?

3
 BIOLOGIA 4rt ESO. TEMA 4 (7). L’HERÈNCIA GENÈTICA
Professor: Xavi Anduix (x.anduixialcaraz@edu.gva.es)

2.1.- PRIMERA LLEI DE MENDEL

També anomenada de la Uniformitat dels híbrids de la primera generació.

Els híbrids de la primera generació que resulten de l’encreuament de dues races pures tenen
el mateix genotip, i exhibeixen el mateix fenotip. Per exemple, tots són grocs.

2.2.- SEGONA LLEI DE MENDEL

També anomenada llei de la segregació.

Els dos factors que té cada individu responsables d’un caràcter se separen en els gàmetes per
tornar-se a ajuntar lliurament i a l’atzar en successives generacions.

Encreuament prova

4
 BIOLOGIA 4rt ESO. TEMA 4 (7). L’HERÈNCIA GENÈTICA
Professor: Xavi Anduix (x.anduixialcaraz@edu.gva.es)

En el cas dels gens que manifesten herència dominant, no existeix cap diferència aparent
entre els individus heterozigòtics (Aa) i els homozigòtics (AA), doncs ambdós individus
presentarien un fenotip groc.

La prova del retroencreuament, o simplement encreuament de prova, serveix per a

diferenciar l'individu homo del heterozigòtic. Consisteix a creuar el fenotip dominant amb la
varietat homozigota recessiva (aa). Si és homozigòtic, tota la descendència serà igual, en aquest
cas es compleix la primera Llei de Mendel. Si és heterozigòtic, en la descendència tornarà a
aparèixer el caràcter recessiu en una proporció del 50%.

2.2.- SEGONA LLEI DE MENDEL (per a 2 caràcters)

També anomenada llei de l’herència independent.

Ens diu que l’herència d’un caràcter que ve determinat per un parell d’al·lels és independent
a l’herència d’un altre caràcter que ve determinat per altre parell d’al·lels.

5
 BIOLOGIA 4rt ESO. TEMA 4 (7). L’HERÈNCIA GENÈTICA
Professor: Xavi Anduix (x.anduixialcaraz@edu.gva.es)

ACTIVITAT 5: Busca un vídeo (de 5 a 15 minuts) que explique, de manera clara, les tres
lleis de Mendel (còpia l’enllaç URL).
Enllaç:

3.- ALTERACIONS DE L’HERÈNCIA MENDELIANA

Els trastorns genètics determinats per un gen únic (trastorns mendelians) són més fàcils
d’analitzar i la majoria es comprèn bé. Si l'expressió d'un tret només requereix una còpia d'un
gen (un al·lel), aquest tret es considera dominant. Si l’expressió d’un tret requereix 2 còpies d’un
gen (2 al·lels), aquest tret es considera recessiu.

Una excepció la constitueixen els trastorns lligats al cromosoma X. Com que els homes
solen no tenir cap al·lel aparellat per contrarestar els efectes de la majoria d'al·lels del
cromosoma X, l'al·lel del cromosoma X s'expressa en els homes fins i tot si el tret és recessiu .

Altres excepcions, com els trastorns mitocondrials, també existeixen. Els gens mitocondrials
s'hereten normalment només des de l'oòcit matern. Les proteïnes actives en l'estructura i la
funció dels mitocondris s'originen tant en gens mitocondrials com nuclears.

ACTIVITAT 6: Llig la pàgina 157 del llibre i busca per internet caràcters observables en
l’espècie humana, tant discontinus com continus.

CARÀCTERS OBSERVABLES EN L’ESPÈCIE HUMANA

Discontinus -

Continus -

6
 BIOLOGIA 4rt ESO. TEMA 4 (7). L’HERÈNCIA GENÈTICA
Professor: Xavi Anduix (x.anduixialcaraz@edu.gva.es)

3.1.- HERÈNCIA POLIGÈNICA O QUANTITATIVA

L’herència poligènica és la transmissió de caràcters la manifestació depèn de diversos gens.

En l'herència monogènica un caràcter es manifesta a partir de l'expressió d'un únic gen; a la
digènica, de dues. En l'herència poligènica parlem generalment de la participació de dos, si no
és que tres, o més gens.

En realitat, són molt pocs els caràcters que depenen de la manifestació de només un gen
o dos gens. No obstant això, la simplicitat de l'anàlisi de caràcters que depenen de pocs gens va
ajudar en molt a la feina de Mendel.

Enllaç vídeo: Genética Cuantitativa

https://youtu.be/OJjuC-rEY38 (1’ 38”)

ACTIVITAT 7: Busca 2 imatges a internet i pega-les on s’explique l’herència poligènica o

quantitativa.

7
 BIOLOGIA 4rt ESO. TEMA 4 (7). L’HERÈNCIA GENÈTICA
Professor: Xavi Anduix (x.anduixialcaraz@edu.gva.es)

3.2.- HERÈNCIA INTERMÈDIA i CODOMINÀNCIA

Aquest tipus de relació entre al·lels implica que els al·lels no presenten ni dominància ni
recessivitat si no que per a aquest caràcter es manifesten en un resultat intermedi, és a dir, una
barreja de tots dos.

Analitzarem també un exemple típic: el color de la flor de nit (Mirabilis jalapa):

V representa el color vermell per a la flor de nit, B representa el color blanc per a la mateixa
varietat. Quan els dos al·lels són vermells VV (homozigot) la flor és vermella, quan els dos
al·lels són blancs BB (homozigot) la flor resultant és blanca. Però quan l'individu és heterozigot
VB (dóna igual l'ordre) la flor resultant es rosa. Veiem els possibles encreuaments i els resultats
de la descendència:

Si una planta amb flors blanques (BB) es creua amb una de flors vermelles (VV) el resultat
seria:

ACTIVITAT 8: Busca un vídeo (de 5 a 15 minuts) que explique l’herència intermèdia o

codominància.
Enllaç:

3.3.- AL·LELISME MÚLTIPLE

Al·lel que forma part d'un grup de més de dos al·lels

diferents existents en el conjunt d'una població per a un locus determinat.

Fins ara només hem fet problemes amb dos possibles al·lels diferents per a un gen. Quan hi
ha més de dues alternatives possibles, parlarem d'al·lels múltiples. Tingues en compte que,
encara que hi haja molts al·lels possibles, l'individu, per ser diploide, només en tindrà dos.

8
 BIOLOGIA 4rt ESO. TEMA 4 (7). L’HERÈNCIA GENÈTICA
Professor: Xavi Anduix (x.anduixialcaraz@edu.gva.es)

Començarem amb un exemple de problema resolt d'al·lels múltiples, però a les pàgines
següents trobaràs problemes dels grups sanguinis AB0, el cas més comú d'al·lelisme múltiple
que sol aparèixer en els problemes de genètica.

Els grups sanguinis

En els problemes d'al·lelisme múltiple, el caràcter està determinat per més de dos al·lels per
a un gen. L'exemple més típic és el grup sanguini del sistema AB0. Cada individu presenta al
seu genotip únicament dos dels possibles al·lels. Perquè aquesta idea quede clara s'utilitzarà una
nomenclatura en què tots els al·lels per a aquest gen es representen utilitzant la mateixa lletra (I),
i es diferenciarà en els superíndexs (IA, IB, I0) o subíndexs IA, IB, I0). L'al·lel I0 també es pot
representar per i per expressar la seva receptivitat respecte als altres dos. Recorda que el número
0 no és la lletra O.

VEURE LA PÀGINA (EXERCICIS GRUPS SANGUINIS)

https://biologia-geologia.com/
BG4/3561_grupos_sanguineos_ab0_problemas_resueltos.html

4.- COM INTERVENEN ELS CROMOSOMES EN L’HERÈNCIA

Per als gens i els cromosomes, un membre del parell ve de la mare i l'altre ve del pare. Els
membres d'un parell homòleg se separen a la meiosi, així que cada espermatozoide o òvul rep
només un membre. Aquest procés reflecteix la segregació dels al·lels en gàmetes a la llei de la
segregació de Mendel.

4.1.- LA TEORIA CROMOSÒMICA DE L’HERÈNCA

ACTIVITAT 9: Fes un resum de la Teoria cromosòmica de l’herència (pàgina 162).

9
 BIOLOGIA 4rt ESO. TEMA 4 (7). L’HERÈNCIA GENÈTICA
Professor: Xavi Anduix (x.anduixialcaraz@edu.gva.es)

L’estructura dels cromosomes

Cada cromosoma està format per ADN enrotllat moltes vegades fortament al voltant de
proteïnes anomenades histones, les que sostenen la seva estructura. Quan la cèl·lula no s'està
dividint, els cromosomes no són visibles al nucli de la cèl·lula, ni tan sols sota un microscopi.

ACTIVITAT 10: Busca una imatge semblant a la de la pàgina162.

4.2.- GENS LLIGATS

Gen que es troba prou a prop d'un altre perquè els seus locus siguen transferits conjuntament
en el moment de la reproducció sexual.

ACTIVITAT 11: Busca un vídeo (de 5 a 15 minuts) que explique ELS GENS LLIGATS
(còpia l’enllaç URL).
Enllaç:

5.- L’HERÈNCIA DEL SEXE

5.1.- DETERMINACIÓ GÈNICA DEL SEXE

ACTIVITAT 12: Fes un resum d’aquest apartat:

10
 BIOLOGIA 4rt ESO. TEMA 4 (7). L’HERÈNCIA GENÈTICA
Professor: Xavi Anduix (x.anduixialcaraz@edu.gva.es)

5.2.- DETERMINACIÓ CROMOSÒMICA DEL SEXE

ACTIVITAT 13: Fes un resum d’aquest apartat i busca imatges semblants a les de la pàgina
165:

5.3.- DETERMINACIÓ DEL SEXE PER HAPLOÏDIA/DIOPLOÏDIA

ACTIVITAT 14: Fes un resum d’aquest apartat:

5.4.- DETERMINACIÓ AMBIENTAL DEL SEXE

Determinació ambiental del sexe:

Enllaç vídeo: DETERMINACIÓN DEL SEXO 4º ESO

https://youtu.be/E5O8rqatyls (4’ 09”)

ACTIVITAT 15: Fes un resum del vídeo anterior i explica que t’ha resultat més curiós.

5.5.- HERÈNCIA LLIGADA AL SEXE

ACTIVITAT 16: Fes un resum d’aquest apartat:

11
 BIOLOGIA 4rt ESO. TEMA 4 (7). L’HERÈNCIA GENÈTICA
Professor: Xavi Anduix (x.anduixialcaraz@edu.gva.es)

Herència lligada al sexe en l’espècie humana

ACTIVITAT 17: Busca informació sobre l’herència lligada al sexe en l’espècie humana.

5.6.- HERÈNCIA INFLUÏDA PEL SEXE

ACTIVITAT 18: Fes un resum d’aquest apartat:

6.- APLICACIONS DE LES LLEIS DE L’HERÈNCIA

ACTIVITAT 19: Busca un vídeo (de 5 a 15 minuts) que explique LES APLICACIONS DE
LES LLEIS DEL’HERÈNCIA (còpia l’enllaç URL).
Enllaç:

Els arbres genealògics EL FAREM QUAN ACABEM EL TEMA

Un arbre genealògic és una taula genealògica que exposa dades genealògiques d'un subjecte
o d'un matrimoni d'una manera organitzada i sistemàtica. L'arbre pot ser ascendent, és a dir que
mostra els avantpassats del subjecte d'estudi, o pot ser descendent, mostrant la seva
descendència.

ACTIVITAT 20: Busca imatges d’arbres genealògics de la reialesa europea (reis i reines).

12
 BIOLOGIA 4rt ESO. TEMA 4 (7). L’HERÈNCIA GENÈTICA
Professor: Xavi Anduix (x.anduixialcaraz@edu.gva.es)

Una vegada acabades les activitats has de

maquetar correctament el fitxer i penjar-lo
en aules en format WORD i PDF
(fins termini establert)

(no s’admetrà cap enviament

que no siga en AULES )

13