Tema 0:Contingut assignatura

Contingut del mòdul

Ciència dels Materials

 1- Introducció i classificació dels materials
 2- Estructura cristal·lina i no-cristal·lina
 3- Difusió i solidificació
 4- Diagrames de fases
 5- Tractaments tèrmics i mecànics
 6- Propietats mecàniques i assaigs
 7- Propietats elèctriques, magnètiques, tèrmiques i òptiques
 8- Polímers
 9- Corrosió

Ciència dels Materials 1

 Tema 0: Contingut assignatura

Ciència dels Materials

Ciència dels Materials 2

 Tema 0: Contingut assignatura

Ciència dels Materials

 Qualificació:
NF = 40%Parcial + 30%Final + 15%Pràctiques + 15%Projecte
 Examen 1er Parcial: Divendres 8/4/2022 9:00–11:00
 Examen 2on Parcial: Divendres 2/6/2023 9:00–11:00
 Examen Recuperació: Dimecres 26/6/2023 9:00–11:00

Examen de recuperació: permet recuperar la part de la nota dels exàmens

 Pràctiques i exercicis 15%.

 Comportament mecànic
 Corrosió
 Metal·lografia

 Projecte integrador 15%.

Ciència dels Materials 3
 Tema 1: Introducció a la mecànica
Contingut del mòdul

Ciència dels Materials

 Mòdul 1: Introducció i estructura cristal·lina dels materials

 1.1 Introducció.
 1.2 Estudi i evolució dels materials
 1.3 Estructura atòmica
 1.4 Enllaç químic
 1.5 Classificació dels materials

Ciència dels Materials 4

 Tema 1: Introducció i classificació dels materials
1.1 Introducció

REFLEXIONA:

1. Què és un material ?

2. De quins materials podem disposar?

3. Per a què penses que et servirà l’assignatura ?

Ciència dels Materials 5

 Tema 1: Introducció i classificació dels materials
1.1 Introducció

1.1 Introducció.
Concepte de material

Porció de matèria sòlida a la qual es

demanen unes propietats útils per a
determinades aplicacions.

Material ≠ matèries primeres.

Els materials i l’enginyeria.

Objectiu principal: Coneixement bàsic de l’estructura interna, les propietats i l’elaboració dels
materials.

Ciència i enginyeria Enginyeria

Ciència dels materials: de materials: de materials:
Coneixement bàsic Coneixement resultant Aplicació dels
dels materials. de l’estructura propietats, materials
elaboració i comportament

Ciència dels Materials 6

 Tema 1: Introducció i classificació dels materials
1.1 Introducció dels materials

Aplicació Ampolla per refresc.

Propietats Transparent, lleugera i resistent

Polímer, baixa densitat,

Estructura
majoritàriament desordenat

L’estructura interna depèn de com

Processament s’ha processat.
Ampolles PET: bufatge a TºC
Propietats: respostes del material davant d’un estímul extern
Estudi dels materials fins a finals s. XIX:
En aquesta etapa històrica el material era com una “caixa negra”. Canviaven
la forma de processat i apareixia un nou material amb propietats diferents.

Condicions de processat del Material amb

Material
material. propietats diferents.

Fe + Acer Acer molt dur i fràgil. Material amb

1,2% C Austenític Acer Martensític propietats diferents.
T= 900ºC Ciència dels Materials
7
 Tema 1: Introducció i classificació dels materials
1.2 Estudi i evolució dels materials

Estudi dels materials a partir del s. XX:

Apareixen noves eines teòriques i

experimentals que permeten la comprensió
de l’estructura i la seva relació amb les
propietats i el processament del material.
Teories: Quàntica de l’enllaç químic i la
termodinàmica dels canvis de fase.
Tecnologia: Microscòpia electrònica,
microscòpia òptica, difracció de raig X,
tècniques espectroscòpiques, etc..

Evolució i competència entre materials:

Els materials competeixen entre ells en els

mercats actuals per diversos factors: el cost,
la facilitat de processar, muntatge i l’aparició
de nous materials.

Ciència i Enginyeria de Materials 88

 Tema 1: Introducció i classificació dels materials
1.2 Estudi i evolució dels materials

Evolució dels materials

Ciència dels Materials 9

 Tema 1: Introducció i classificació dels materials
1.2 Estudi i evolució dels materials

PER QUÈ ESTUDIAR ELS MATERIALS?:

Selecció del millor material per una determinada aplicació.

Noves aplicacions Nous materials

Camps d’aplicacions dels materials:

• Les energies renovables; cel·les fotovoltaiques, piles de combustible.
• Els transports; reducció del pes dels vehicles, millora del rendiment dels
motors d’explosió, motors elèctrics, etc.
• La tecnologia aeroespacial; materials lleugers i que puguin suportar canvis
sobtats de temperatures, etc..
• El medi ambient; procediments de fabricació més sostenibles i possibilitat
de reciclatge, i que la seva procedència sigui de fonts renovables.
• La construcció; materials ignífugs, materials polimèrics per canonades,
formigó armat i acer.

Ciència dels Materials 10

 Tema 1: Introducció i classificació dels materials
1.3 Estructura atòmica

Estructura atòmica.
Els àtoms són la unitat estructural de la
matèria (gas, líquid o sòlid). Consten
principalment de tres partícules
subatòmiques (protons, electrons i neutrons).
El model actual considera el nucli molt petit,
de 10-14 m de diàmetre, envoltat per un núvol
d’electrons poc dispers i de densitat variable.
Actualment existeixen tècniques
microscòpiques que permeten estudiar els  Àtom  1Å=10-10 m
àtoms individuals.

Existeixen aproximadament 120 àtoms diferents, que

classificats en la Taula Periòdica

Els elements estan ordenats en files

(períodes) i columnes (grups) per ordre
creixent del seu nombre atòmic, Z,
Taula periòdica corresponent el nombre de protons del nucli.
Ens permet deduir propietats dels elements,
radi atòmic, potencial de ionització, caràcter
metàl·lic, etc.

Ciència dels Materials 11

 Tema 1: Introducció i classificació dels materials
1.4 Enllaç químic

Enllaç químic.
Entre àtoms succeeix per la reducció neta de l’energia potencial
dels àtoms en estat enllaçat, que els fa estar en condicions més
estables que quan estan lliures. Es poden dividir en: enllaços
primaris (forts) i secundaris (febles).
1- Enllaços Primaris:

Iònic Covalent
(metall + no metall) (no metall + no metall)

Enllaç covalent pur o no polar: si

l’electró és compartit equitativament pels
dos àtoms.
Covalent polar: Quan comparteixen els
electrons de forma desigual, un més que
l’altre. (conseqüència de les diferències
de electronegativitat dels àtoms)

Ciència dels Materials 12

 Tema 1: Introducció i classificació dels materials
1.4 Enllaç químic

Metàl·lic. Model de Drude o mar d’electrons

Pocs electrons a la capa de valència
Aquest model presenta
els cations dins un mar
d’electrons de valència.
No es produeix repulsió
dels cations a causa de
l'efecte aglutinador que
produeix el núvol
d’electrons.
Na(0,93) Cl(3,16) C(2,55) O(3,44)
ΔEneg= 2,2 Na Cl ΔEneg= 0,9
 =2  =3
a) enllaç covalent, O2, Cl2, N2, SiO2 ,...
b) enllaç iònic, FeO, NaCl, ...
c) enllaç metàl·lic, tots els metalls (Fe, Cu, Sn,...)

CO2

Enllaços mixtes.
1- Iònic-covalent (Semiconductors)
2- Metàl·lic-covalent (metalls de transició, silici)
Ciència dels Materials
3- Metàl·lic-iònic (compostos intermetàl·lics)
13
 Tema 1: Introducció i classificació dels materials
1.4 Enllaç químic

Direccionalitat de l’enllaç
 Els enllaços covalents només es poden establir en unes
direccions molt determinades. Es direccional. Formen
molècules. En estat sòlid, poden ser els sòlids covalents
reticulars i sòlids covalents moleculars.
 Els enllaços iònics només depenen de la distància
mútua i no pas de la direcció. Es no direccional. En
estat sòlid s’agrupen amb una disposició ordenada
denominada cristall.
 Els electrons compartits en els enllaços metàl·lics no
ocupen posicions determinades. Es no direccional.
S’ordenen sistemàticament com a cristalls.

Energia d’enllaç i propietats (temperatura de fusió, duresa, etc..):

Ciència dels Materials 14

 Tema 1: Introducció i classificació dels materials
1.4 Enllaç químic

2- Enllaços Secundaris o forces intermoleculars.

Atracció entre els dipols elèctrics que tenen els àtoms o les molècules amb
enllaç covalent. Són relativament més febles que els primaris (4-10 Kcal/mol).
(els enllaços secundaris no són enllaços sinó forces d’atracció que es formen
entre molècules covalents)
2.1 Forces de Van der Waals.
• Força entre dos dipols permanents. Interaccions entre
molècules que estan polaritzades de manera permanent.

• Força entre un dipol permanent i un dipol induït.

Quan un dipol induït interactua amb una molècula que té
un moment dipolar permanent.

• Força entre dos dipols induïts instantàniament. Si les interaccions són entre dos
dipols que estan induïts en els àtoms o molècules, es coneixen com forces de London.
Punts de fusió i ebullició molt baixos. Gairebé mai són sòlids.

Ciència dels Materials 15

 Tema 1: Introducció i classificació dels materials
1.4 Enllaç químic

2.2 - Enllaç per pont d'hidrogen.

L'enllaç per pont d'hidrogen és una interacció

entre un àtom d'hidrogen situat entre un parell
d'altres àtoms que tenen una alta afinitat per als
electrons (són molt electronegatius F, N, O).
Aquest enllaç és més feble que un enllaç iònic o
que un covalent, però més fort que d'altres
forces intermoleculars com les forces de Van der
Waals, aproximadament 10 vegades més fort.
Els enllaços per pont d'hidrogen poden existir
entre àtoms en diferents molècules o en parts de
la mateixa molècula.

Una molècula d'aigua consta de dos àtoms d'hidrogen units a un d'oxigen

i la seva estructura general és angular. Això és deu al fet que l'àtom
d'oxigen, a més de formar enllaços amb els àtoms d'hidrogen, té dos
parells d'electrons no compartits. Tots els parells d'electrons—compartits
o no—és repel·leixen entri ells. En estar formada per un element molt
electronegatiu, l'oxigen, i per un altre electropositiu, l'hidrogen, tenen un
caràcter dipolar. És a dir, la molècula es comporta com si per un extrem
tingués càrrega negativa i, per l'altre, càrrega positiva.
Aquesta singularitat té importants implicacions en les seves propietats
com, per exemple, que sigui capaç de dissoldre moltes substàncies o que
es mantingui en estat líquid en un rang molt alt de temperatures.

Ciència dels Materials 16

 Tema 1: Introducció i classificació dels materials
1.4 Enllaç químic

Estructura multi molecular: conjunt unit ininterromput de molècules unides per forces
intermoleculars que són febles. (baix punt de fusió)
Estructura gegant conjunt d'àtoms o ions units entre si. Els enllaços o forces poden
ser enllaços covalents o forces electroestàtiques en el cas d’estructures iòniques o
covalents.

Ciència dels Materials 17

 Tema 1: Introducció i classificació dels materials
1.4 Enllaç químic

Ciència dels Materials 18

 Tema 1: Introducció i classificació dels materials
1.4 Enllaç químic

Covalent Covalent Iònic Metàl·lic

(molecular) (reticular)
Partícules Molècules Àtoms Cations i Cations i
components Anions electrons
deslocalitzats
Força enllaç entre Van der Waals Atracció entre Atracció Atracció
partícules nuclis i cations-anions cations-
electrons (e.iònic) electrons
compartits (e.metàl·lics)
(e.covalent)
Propietats Molt tous Molt durs Molt durs i Durs o tous
mecàniques fràgils
Propietats Aïllants Aïllants Aïllants Conductors
elèctriques
Punt de fusió Baix o Molt alt Molt alt De baix a alt
moderat
Exemples materials Materials Materials Materials Materials
polimèrics ceràmics ceràmics metàl·lics
(plàstics) i covalents iònics (clorur (ferro)
materials (diamant) sòdic)
moleculars
(aigua)
Ciència dels Materials 19
 Tema 1: Introducció i classificació dels materials
1.5 Classificació dels materials

Classificació dels materials:

a) composició química
Materials metàl·lics: Elements metàl·lics (Fe, Cu, Ni, Al, TI) i
no metàl·lics (C, N i O). Estructura cristal·lina amb gran nombre
d’electrons deslocalitzats. Bons conductors tèrmics i elèctrics.
Opacs a la llum visible. Resistents i deformables.
Materials polimèrics: Llargues cadenes o xarxes
moleculars formades principalment per àtoms de carboni i
hidrogen i d’altres elements no metàl·lics. Poc cristal·lins, poc
conductors elèctrics, de resistència i ductibilitat variable. Baixa
densitat i T de descomposició relativament baixa.
Materials ceràmics: Materials inorgànics formats per
elements metàl·lics i no metàl·lics enllaçats químicament entre
si. Poden ser cristal·lins o no. Poden tenir elevada duresa i
resistència a les altes T, però són fràgils. Pes lleuger.
Materials compostos: Material format per dos o més
materials integrats per formar un material nou. Els constituents
conserven les seves propietats i el nou compost tindrà
propietats diferents a les de cada un d’ells. Material de
farciment i resina aglomerant.
Materials electrònics o semiconductors: Tenen
propietats elèctriques intermèdies entre els conductors i els
aïllants elèctrics. No son importants pel seu volum de
producció, però si per la seva avançada tecnologia.
Ciència dels Materials 20
 Tema 1: Introducció i classificació dels materials
1.5 Classificació dels materials

b) Classificació estructural: segons la regularitat amb què es

disposen els àtoms o ions.
1- Materials amorfs: Polímers amorfs i vidres. Estructura
desordenada, no tenen estructura cristal·lina, no tenen punt
de fusió definit. (temperatura d’estovament dins un interval).
Isòtrops (propietats físiques idèntiques amb independència
de la direcció). No tenen plans preferents de ruptura (plans
de clivatge). Poden presentar un cert ordre a curt abast.

2- Materials cristal·lins: Metalls, compostos iònics i ceràmiques. Estructures ordenades,

formen xarxes. Punts de fusió determinats. No Isòtrops. Plans de clivatge.
3- Materials semi-cristal·lins: polímers i ceràmics (vitroceràmiques: part amorfa i part
cristal·lina).

Ciència dels Materials 21