ENUNCIAT DEL CAS: "L'esborrat dels dissenys"

MachineDesign S.A., és una empresa de disseny i producció

de peces especialitzades per a la indústria aeronàutica. La
seva seu central és a Vilafranca del Penedès (Barcelona) i
ocupa un edifici de 5 plantes: 3 dedicades als serveis centrals
de la companyia i altres 2 al disseny de components
aeronàutics. En el mateix complex, també disposa de 3 naus
on fabrica i emmagatzema els components fins que són
servits als seus clients. El 90% de la seva producció el dedica
a l'exportació.

MachineDesign S.A. està ESTRUCTURADA de la següent manera:

1. Serveis Centrals (directora: Lucía García) responsable del manteniment d'edificis, planificació i
finances.
2. Operacions (director: Manuel Jiménez) responsable de la fabricació de les peces; així com de les
subcontractacions que col·laboren en els projectes de fabricació.
3. Disseny (director: Alberto Fernández) responsable del disseny de tots els projectes que
s'encarreguen a l'empresa; així com de la confidencialitat, guarda i custòdia d'aquests.
4. Recursos Humans - RH (directora: Adela Cortés) responsable de la selecció, formació i
compensació; així com de la millora del clima laboral. A més, i aquest és el cas, ha d'actuar com a
mediador en els conflictes transversals que afecten tota l'organització.
5. Comunicació (directora: Laia Prat) responsable del posicionament de la imatge de MachineDesign
S.A. en el sector aeronàutic.

El nombre d'empleats ascendeix a 500, distribuïts de la següent manera: en l'edifici de cinc plantes, en les
tres primeres, es troben Serveis Centrals, Recursos Humans (RH) i Comunicació. A la quarta planta, la
direcció d'Operacions i, en l'última, els tècnics dissenyadors. La fabricació es realitza a les 3 naus.
L'activitat de MachineDesign S.A., exigeix una gran confidencialitat. Aquest és el motiu pel qual té
contractada la seva seguretat a una empresa externa, Industrial Security. La seva missió és vetllar les 24
hores per la seguretat dels dissenys, dels seus processos de fabricació i les seves instal·lacions. A cada nau
hi ha dos vigilants (un a la porta d'entrada i un altre a la porta per on surten els camions amb les peces
fabricades). A l'edifici de cinc plantes, a cadascuna, hi ha un vigilant. A més, l'última planta, on es realitzen els
dissenys, compta amb un arc de seguretat pel qual han de passar totes les persones que hi entren.
En l'últim any, MachineDesign S.A. ha acceptat més projectes dels habituals. La Direcció General pensa que
ha d'aprofitar aquesta bonança en el sector aeronàutic. Per això, ha demanat al departament de Disseny que
incrementi el ritme i el temps de treball dels seus dissenyadors.

1
Descripció de la situació conflictiva
Fa 15 dies, el dissenyador, Pere Cot, va comunicar al director, Alberto Fernández, que tindria dificultats per
entregar el disseny d'una peça del fuselatge en el període compromès. Aquest li va dir que era imprescindible
entregar en les dates previstes. En cas contrari, el procés de fabricació es veuria afectat. Que hi confiava,
que se les apanyés.
Fa 7 dies, Pere Cot va comunicar al director que havia desaparegut del seu ordinador l'última versió del
disseny de la peça del fuselatge. Alberto Fernández va posar aquest fet en coneixement de la Direcció
General i aquesta, sense pensar-s'ho dues vegades, va ordenar a RH que l'acomiadessin immediatament. No
podien tolerar-se aquestes errades en la custòdia de documents.
Pere Cot va protestar per aquesta mesura. Va adduir que si va treure el seu ordinador portàtil de l'empresa va
ser per seguir treballant el cap de setmana a casa seva. Els terminis ho exigien. També que, a última hora de
diumenge, podia assegurar que els dissenys estaven al seu ordinador. Va afegir també que probablement un
error de l'arc de l'escàner de seguretat els hauria esborrat en entrar a la planta dilluns a primera hora. Malgrat
tot, l'acomiadament es va fer efectiu immediatament.
Pere Cot va pensar que la mesura de MachineDesign S.A. era injusta i desproporcionada. La va posar en
coneixement del seu sindicat i el seu representant, Eladi Díaz, va contactar amb Alba Cortés. Volia saber el
motiu de l'acomiadament i veure què es podia fer. “És una ordre de Direcció General. No puc fer res”, li va dir.
En vista de com estava la situació, Eladi Díaz va comunicar a Alba Cortés que davant d'aquesta situació li
proposava dos escenaris:
1. La reincorporació immediata del seu defensat amb una disculpa de l'empresa per la mesura
arbitrària de la qual havia estat víctima. També el pagament del treball fet pel Pere en els caps de
setmana de l'últim any (obrava així a causa de les pressions de temps que li imposava l'empresa) i
una indemnització per danys de reputació. Tot per un import de 90.000€.
2. Presentar una demanda davant els tribunals corresponents. Reclamaria la improcedència de
l'acomiadament, els caps de setmana treballats en l'últim any i una indemnització per danys de
reputació. Tot per un import de 350.000€.
Alba Cortés va passar aquests dos escenaris a la Direcció General. Aquesta, després de valorar-los, li va
comunicar que optava pel primer escenari (el segon era inviable per raons econòmiques i de temps) i que el
conflicte amb en Pere hauria de ser resolt al més aviat possible. Convidava les parts implicades (5
direccions, 1 empresa de seguretat i 1 sindicat-afiliat -total 7-) a dur a terme una reunió amb l'objectiu de
resoldre aquest conflicte.
La Direcció General seria la responsable de convocar la reunió per arribar a un acord.
Per a aquesta reunió, la Direcció General ha posat lessegüents condicions:
1. El conflicte s'hauria de resoldre en una única reunió i optant per la readmissió. Si aquest escenari
no s’aprova en aquesta reunió, es passaria al segon escenari que suposaria el pagament dels
350.000€ de l'acomiadament entre totes les parts afectades.
2. L'acord havia de costar el mínim possible a MachineDesign. Considerava que la decisió afectava
totes les direccions i totes s'havien d'implicar en la seva solució.
3. Continuar amb l'empresa de seguretat (tenien altres acords amb ella). Tot i que no s'havia d'oblidar
que l’esborrat podria haver estat provocat per una negligència humana.
4. Vetllar pel bon ambient de treball i l'excel·lent imatge de l'empresa.
5. Mantenir bona relació amb el sindicat, encara que es pogués demostrar que Pere Cot havia actuat
negligentment. Tot i això, s'haurien de tenir en compte els danys causats al Pere.
6. Arribar a un acord per unanimitat (100% de vots) entre totes les parts. L'acord haurà de ser producte
dels bons oficis de mediació de RH.

2
Responsabilitats de les parts implicades en la situació:
1. La Direcció General (Marc Seguí) diu que les oportunitats de mercat s'han d'aprofitar, tot i que “es forci
una mica la màquina".
2. La direcció de Disseny és coneixedora de la pressió a la qual sotmet els seus dissenyadors. Aquest fet
era conegut per la Direcció General i la d'Operacions, però hi insistien. Que fessin tot el possible per no
retrassar els lliuraments. La fabricació no podia aturar-se.
3. Els Serveis Centrals, encarregats del manteniment dels escàners, al·leguen que aquests es revisaven
cada setmana. Però que aquella setmana no s'havia pogut realitzar el de l'última planta per falta de les
peces per fer-ho.
4. La Direcció d'Operacions necessita que la relació amb els dissenyadors i el sindicat sigui positiva. A
més, qualsevol retard en el disseny suposa un retard en la fabricació. Els costos d'aquestes "aturades"
es repercuteixen en la part dels variables del salari del tot el personal.
5. La Direcció de RH no té una responsabilitat directa, però té por que l'ambient laboral es vegi afectat.
Una solució positiva mantindria el bon clima amb la Direcció General.
6. L'Empresa de seguretat, la gerent de la qual és Susanna Antic, diu que no té cap responsabilitat atès
que el manteniment dels escàners de seguretat depèn de Serveis Centrals. Aquests no opinen igual:
l'esborrat podria ser degut a alguna negligència dels vigilants.
7. La Direcció de Comunicació, encara que no té responsabilitat directa en aquest fet, fa temps que
realitza esforços per millorar la imatge de l'empresa. Aquesta podria veure's afectada si la notícia
arribava als clients.
8. El sindicat (Eladi Díaz en representació de Pere Cot) considera que el seu afiliat està sent
injustament tractat. Només planteja dos escenaris: readmissió o indemnització.

PERSONES ASSISTENTS A LA REUNIÓ I CONDICIONS PERQUÈ L'ACORD SIGUI VÀLID

A aquesta reunió (reunió de Gran Grup) hi assistirà la persona responsable del sindicat que defensa l'empleat
acomiadat (1), els representants de les parts implicades (5 direccions + 1 empresa de seguretat) i un (1)
representant de la Direcció General de MachineDesign S.A., Marc Seguí, que actuarà d’àrbitre en el cas que
les parts es bloquegin i no puguin continuar la negociació.

3
Com que la reunió ha de finalitzar amb una solució, la Direcció General té potestat per a:
1. Si no s'arriba a un acord sobre el primer escenari (readmissió + indemnització): imposar una
sanció de 50.000€ a cadascuna de les parts afectades (7).
2. Si l'acord és pagar a parts iguals allò que demana el sindicat per la readmissió (90.000€), la sanció
també serà de 50.000€ a cadascuna de les parts implicades (7).
3. Si l'acord és no pagar res a Eladi Díaz-Pere Cot, també hi haurà una sanció de 50.000€ a
cadascuna de les parts (7).
4. Si no s'arriba a cap acord perquè la part damnificada (sindicat) no flexibilitza les seves
pretensions inicials (90.000€), a més de no rebre res, serà demandada per "deixadesa en la custòdia
de documents" contemplant multes de fins a 350.000€.
5. Si en la reunió del Gran Grup, la Direcció de RH (en el seu paper de mediador) no facilita la bona
marxa de la negociació amb propostes i suggeriments, assumirà el pagament de 50.000€ per
abandonament del seu rol.

6. Si en la reunió del Gran Grup, la Direcció General (en el seu paper d'àrbitre) no contribuís
activament a una solució pactada, assumirà el pagament de 50.000€ per abandonament del seu
rol.

És important que la Direcció de Recursos Humans desenvolupi el seu rol de mediador fent propostes i
suggeriments. Per la seva banda, la Direcció General, també haurà de procurar que tot flueixi i s'arribi a un
acord que sigui satisfactori per a totes les parts.

No obstant això, si finalment no s'arriba a cap acord, o l'acord al qual s'arriba no compleix amb tots els
requisits, la Direcció General haurà d'assumir el segon escenari (pagar al damnificat 350.000€ per
l'acomiadament improcedent). Si aquest escenari es dona, la Direcció General repercutirà el pagament de
l'acomiadament (350.000€) entre els assistents a la reunió (excepte l'acomiadament, tot i que aquest serà
objecte d'una denúncia per “deixadesa en la custòdia de documents").