FITXA 3: ERECTEON

Edifici Erectèon
Autor Mnèsicles o Fílocles (segons diferents fonts)

Cronologia 421- 406 Ac

Estil Grec clàssic
Tipologia Arquitectura jònica
Material Marbre del Pentèlic
Sistema constructiu Arquitravat
Dimensions Edifici principal, 11’63 m (ample) x 22’76 m (llarg)

Tema Temple religiós

Localització Acròpoli d’Atenes (Grècia)
 BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Alguns autors pensen que Filocles va ser l’arquitecte.

La majoria atribueixen l’obra a Mnèsicles, un arquitecte important de l’època de
Pèricles.
Mitologia: Quan es construïa l’edifici, el sostre li va caure damunt a Mnèsicles i va
quedar mal ferit, tot i que es va guarir gràcies a una herba miraculosa que la deessa
Atena li va mostrar en somnis a Mnèsicles.
DESCRIPCIÓ FORMAL

L’edifici presenta quatre façanes diferents, amb pòrtics de columnes .

L’entrada principal està orientada cap a l’est i està formada de sis esveltes columnes
d’ordre jònic.
Al pòrtic oest quatre columnes, també jòniques, adossades.
Al pòrtic nord, sis columnes, quatre frontals i dos de laterals.
Al pòrtic sud el fust de les columnes és substituït per cariàtides, de gran bellesa i
naturalisme, tant en el rostre (molt deteriorat) com en els plecs dels vestits.
DESCRIPCIÓ FORMAL

Les columnes suporten un entaulament format per arquitrau de tres franges, fris i cornisa.
Originalment el santuari d’Atena tenia frontó i coberta a dos aiguavessos.
El pòrtic nord i el de les cariàtides coberta plana o amb llinda.
La planta del temple s’adapta al terreny i a la necessitat de respectar els altres recintes de
culte.
L’eix principal de l’edifici el formen el santuari d’Atena i el temple dedicat a Posidó i
Erecteu.
El santuari està format per un pòrtic hexàstil i una cel·la interior amb un altar.
El temple de Posidó i Erecteu consta d’un vestíbul amb dues cel·les destinades al culte.
El pòrtic d’aquest temple està desplaçat per respectar el lloc on creixi la olivera d’Atena.
Al pòrtic de les cariàtides s’accedeix per una escala que baixa fins a la tomba de Cècrops,
primer rei d’Atenes.
ENTORN I INTEGRACIÓ

L’Erectèon està construït al costat nord del Partenó, sobre l’indret en el qual, segons la
llegenda, es troba la roca on Posidó va fer brollar una font d’aigua salada.
El temple s’adapta perfectament al cingle irregular de l’Acròpoli d’Atenes i es
relaciona harmònicament amb els altres edificis.
 FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

L’Erècteon era un temple dedicat a Atena, Posidó, Cècrops i Erecteu.

Erecteu era el fundador de les Panatenees, les festivitats més importants d’Atenes.
Les Panatenees es celebraven en honor de la deessa Atena.
Mitologia: Zeus va promoure una competició per escollir el déu protector de la ciutat.
Van participar: Posidó, que va clavar el seu trident a la roca i en va fer brollar aigua
salada, i Atena, que va fer néixer una olivera d’entre les roques.
Cècrops, primer rei de l’Àtica, va donar la victòria a la deessa, en honor de la qual la
polis va adoptar el nom d’Atenes.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

Les figures femenines del pòrtic sud reben el nom de cariàtides, en memòria de les
dones de Cària (a l’Àsia Menor), agafades com a esclaves pels grecs per haver ajudat
els perses durant les guerres mèdiques (499-449 a.C.) i guarden el lloc on es troba la
tomba de Cècrops.
MODELS I INFLUÈNCIES

L’Erectèon segueix la tipologia constructiva típica dels temples grecs i és el màxim

exponent de l’arquitectura d’ordre jònic.
Tot i així, la seva particular morfologia el converteix en un edifici extremament
singular en l’arquitectura grega.
Les cariàtides sembla que es van inspirar en una columna coronada per un grup de
tres dones trobades prop del santuari del Delfos i atribuïda a l’escultor àtic Cal·límac al
segle V a.C:
Nombroses estàtues, tant d’època romana com renaixentistes i neoclàssiques, han
seguit el model de les cariàtides de l’Erectèon.
PÒRTIC
NORD
PÒRTIC EST
PÒRTIC OEST