Yanira Delgado

RESUM CATALÀ

1. Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, ~ 1340/1346-1413) va ser un funcionari de la Cancelleria i secretari

reial de Joan I. Després de la mort del rei, va ser empresonat per la reina regent. Per guanyar el
favor del nou rei, Martí l'Humà, va escriure l'obra mestra "Lo somni". Va tornar a treballar a la
Cancelleria i va ser secretari del monarca fins a la seva mort.

Bernat Metge destaca com a traductor i autor refinat, amb tocs de sarcasme i cinisme. Entre les
seves obres destaquen "Libre de Fortuna e Prudência", "Sermó" (paròdia de sermons) i "Valter e
Griselda" (traducció d'una epístola de Petrarca). "Lo somni" és la seva gran obra de l'humanisme
català, on narra la seva nit a la presó i les aparicions de Joan L, Orfeu i Tirèsies. És considerada
una de les obres mestres de la literatura catalana medieval.

Bernat Metge vol justificar-se davant de Martí l'Humà per ser readmès a la Cancelleria. Tot i això,
l'obra destaca per altres aspectes interessants.

- Presenta idees modernes i racionalistes, com quan Metge diu "Crec en allò que veig i no
em preocupo per res més", tot i que rectifica després.
- S'observa un constant culturalisme humanista amb referències a autors grecs, italians i,
sobretot, llatins, i s'integren personatges mitològics i reals.
- El model de prosa creat té una sintaxi complexa, llatinitzada i molt diferent de la de
Ramon Llull.

2. La poesia cortesana

La tradició trobadoresca va ser mantinguda pels nobles fins al segle XV. La poesia cortesana era
un símbol d'educació i elegància, identificant les classes socials altes.

Trobadors com Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi van conrear-la a la cort de València,
influenciats per la poesia francesa i italiana, especialment Dante i el dolce stil novo. Ausiàs
March la renovà profundament.

- Jordi de Sant Jordi (~1395-1424) destaca entre els trobadors i Ausiàs March. Cortesà i
militar, compta amb la protecció d'Alfons el Magnànim. Participa en campanyes militars i
és presoner, fet que relata en un dels seus poemes coneguts.

- Joan Roís de Corella (1435-1497) és probablement sacerdot. Escriu obres religioses,

amoroses -Tragèdia de Caldesa- i mitològiques. Utilitza la "valenciana prosa", retòrica i
classicitzant. Incorpora les innovacions del dolce stil novo en els seus poemes.

El dolce stil novo, escola poètica italiana dels segles XI i XIV, fusionava la poesia cortesana
provençal amb el misticisme franciscà. Va crear una poesia refinada i introspectiva, utilitzant
metàfores i simbolismes, destacant l'amor i la dona. Influí en poetes posteriors, incloent
Francesco Petrarca, representant de l'humanisme.
3. Ausias march

Ausiàs March (1400-1459), poeta valencià, va participar en campanyes militars i va ser falconer
major del rei Alfons III el Magnànim. Es va casar dues vegades i va escriure 128 poemes
agrupats en cants d'amor, cants de mort, cants morals i el Cant espiritual, a més de poemes de
circumstàncies. La seva obra consta d'uns 10.000 versos i destaca per la seva expressió intensa
i profunda sobre l'amor, la mort i les reflexions morals. Ausiàs March és considerat un dels grans
poetes de la literatura catalana medieval.

Ausiàs March, va destacar principalment pels seus «cants d'amor», que representen una ruptura
amb l'amor cortès trobadoresc i el dolce stil novo italià. En aquests poemes, March va
transcendir l'idealització de l'amor i va valorar la sinceritat personal. La seva concepció de l'amor
es basava en la noblesa del cor i en les qualitats intel·lectuals de l'estimada, més que en
l'estament social o la condició marital. March va utilitzar el català per expressar aquesta visió
singular i rebutjar els tòpics amorosos provençals.
Tot i el seu rebuig explícit als trobadors, March va incorporar senyals al final dels poemes, com
un homenatge a aquesta tradició. Els poemes d'amor es divideixen en quatre cicles, agrupats
pels senyals, tot i que no implica que corresponguin a dames diferents.

“Plena de seny” , “Llir entre cards”, “Oh foll amor”, “Amor, amor”

Els "cants de mort" són poemes influïts per Petrarca que expressen el dolor d'un jo poètic
després de la mort de l'esposa, i el Cant espiritual és un extens poema en estramps on l'autor es
dirigeix a Déu demanant perdó pels seus pecats. L'estil d'Ausiàs March destaca per les imatges
visuals, comparacions exagerades, versos decasíl·labs i influència de l'escolàstica i els clàssics.

Ressò d'Ausiàs March :

Intelectual innovador : Va trencar amb la tradició trobadoresca.
Creador de llengua : Va escriure poesia culta en català.
Mestre poetic : Exercí un mestratge i una influencia única a Europa.

4. La narrativa cavalleresca
1. La novel·la de cavalleries es converteix en el gènere dominant de l'edat mitjana, amb
ordes de cavalleria dedicats a la defensa del bé i l'església. Les novel·les artúriques son
el gran mite, amb la recerca del Sant Graal. Chrétien de Troyes es el autor més
prestigios.
2. Les novel·les de cavalleries destaquen pel seu caràcter meravellós, amb mags, monstres
i aparicions. Aixo causa la bogeria de Don Quijote en llegir-les.
3. La novel·la catalana,com Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa, es una excepció amb realisme i
versemblança. Distingides de les tradicionals, aquestes novel·les cavalleresques en
prosa transmeten un sentit de veracitat, amb elements meravellosos esporatics. Martí de
Riquer ho assenyala.
5. Tirant lo Blanc
1. Joanot Martorell, cavaller i autor de Tirant lo Blanc, coneixia be el mon que retratava.
Provenia d'una família prestigiosa, pero arruinada. Viatjant sense exit per solucionar la
situació. Intercanviava cartes de batalla amb altres cavallers, com el seu cosí joan de
Montpalau.
2. Martorell, amb una vida dificil i problemes econòmics, no va veure publicada la novela.
Escrita als cinquanta anys, publicada pòstumament (1490) per Martí Joan de Galba,
considerat coautor.
3. Tirant Lo Blanc es la novel·la catalana més important i coneguda a nivell mundial.
Destaca per ser elogiada en la escena del quijote. Comentaristes de la literatura medieval
l’han estudiat. Prestigi per la seva versemblança, modernitat i diversos aspectes.

Tirant lo Blanc és una obra que abraça múltiples gèneres i té una trama complexa.
Destaca pel realisme dels personatges i l'ús de diferents registres lingüístics. Incorpora
l'humor, l'erotisme i desmitifica amb ironia. El protagonista interactua amb Diafebus,
Estefania, Carmesina, Plaerdemavida, Hipòlit i Vídua Reposada.
Tirant es pot dividir en parts diferents :
Tirant a Anglaterra (2-96) : Guillem de Varoic es un cavaller convertit en ermità.
Tirant a Sicília i Rodes (98-114) : Tirant, ascendit a cap militar, posa fi al setge de Rodes
amb un estratagema naval.
Tirant a l'Imperi grec (115-296) : Tirant arriba a Constantinoble per deslliurar de l'amenaça
dels turcs i lluita contra les forces del Gran Turc i del Solda.
Tirant al nord d'Àfrica (297-407) : Tirant i la donzella de Carmesina, naufraguen a les
costes de Barberia.
Retorn a l'Imperi grec i mort de Tirant (408-487) : El Soldà i el Gran Turc, informats del
retorn de Tirant, demanen la pau.

6. Curial e Güelfa
Curial e Güelfa és una obra excepcional, descoberta al segle XIX, atribuïda a Enyego d'Avalos,
camarlenc del rei Alfons el Magnànim. Escrita entre 1435 i 1462, el seu autor era culte i
coneixedor de diverses literatures europees. Una obra eclipsada pel Tirant, però de gran valor.
Curial e Güelfa és una novel·la realista amb elements al·legòrics i mítics. Segueix la vida del
cavaller Curial i les seves aventures amoroses.
Dividida en tres llibres, narra la seva iniciació a la cavalleria, els seus viatges i captiveri, i la seva
unió amb Güelfa. Amb un llenguatge versemblant i modern, és considerada més medieval que
Tirant lo Blanc, però igualment valuosa. Combina intriga, cavalleries i amor, destacant-se com
una obra literària d'èxit.