Professional Documents
Culture Documents
Riders
Riders
Aquest article ens manifesta la trista realitat del mon dels repartidors a domicili
a través de les grans multinacionals de logística a domicili, com ara Deliveroo i
Glovo. Ens mostra com a testimoni de primera persona com els hi han venut
una primera noció d’autònoms i després es troben que no és ben bé així, sinó
que han de pagar un quota si es donen d’alta. No només això, sinó que els hi
venen el mantra de que son els seus ‘’propis jefes’’. Aquesta fal·làcia és evident,
si més no tenen el famós algoritme que els hi dicta en veritat i pauten tota la
seva jornada laboral, el que determina si segueixen en l’empresa o queden fora
d’aquesta. Un mon ple d’irregularitats i que no està regulat per cap instituci
‘’Recuento mientras escribo las veces que he repetido «tenía que» en mi descripción y
el número me devuelve la certeza rotunda de que la idea de «ser tu propio jefe» no era
más que una de tantas promesas. Sí que había un jefe, pero no vestía corbata ni estaba
fumando puros en su despacho’’.
En aquesta frase m’ha semblat bé visibilitzar aquesta falsa concpeció del ‘’pròpi jefe’’,
quan es veu que hi ha tot un algoritme que clarament et marca les teves limitacions i que
en veritat és aquest algoritme artificial que et marca la jornada laboral, quina ruta o
itinerari faràs i quants de pedidos reculliras. És la gran contradicció d’aquestes empreses
i d’aquest sistema capitalista que ja no sap com explotar la gent i per tant s’inventa fins i
tot posicions laborals que no s’aconsegueixen fàcilment. No hi poden haver 20 jefes en
una bicicleta que vagin a repartir, mentre hi ha un algoritme que els hi diu si continuen o
son acomiadats.