L’Europa de la Baixa Edat

Mitjana i L’impactE que va

tenir la peste negra.

Fet per: Adrián, Héctor y Jared

1. Introducció
Índex 7. Caracteristiques i historia de la
pesta negra
2. La consolidació del poder reial
8. L’expansió de la pesta negra
3. La burgesia dóna suport als
monarques 9. Conseqüencies de la pesta negra:
4. Corts i parlaments 9.1. La despoblació

5. Per què va haber una crisi a 9.2. La crisi social

partir del segle XIV 9.3. La crisi religiosa
6. La Guerra dels Cent Anys
 Introducció
En aquesta presentación anem a parlar sobre com era l’Europa de la
Baixa Edat Mitjana i quin impacte va tenir la pesta negra.

A partir del final del segle XIII, les monarquies europees, amb el
suport de la burgesia, van començar a reforçar el seu poder. Van
intentar imposar-se a la noblesa feudal i construir monarquies
nacionals, però aquesta situación, en el context de la crisi dels
segles XIV-XV, va provocar guerres entre els monarques europeus.
 La consolidació del poder reial
A partir del segle XII, els monarques van
aprofitar el creixement econòmic i la puixança
de la burgesia per a intentar imposar la seua
autoritat sobre la noblesa feudal i garantir la
unitat i l’estabilitat del seu territori.

Per a fer-ho, necessitaven diners per a pagar

més soldats per a l’exèrcit i comprar armament.

Els monarques van veure en la burgesia,cada

vegada més rica, el grup social que els podía
oferir ajut econòmic a canvi de protección.
D’aquesta manera, els van oferir cartes de
privilegis que els feien lliures, és a dir, no
sotmesos a cap senyor feudal. També els van
oferir monopolis comercials, permisos per a obrir
mercats i garanties per a circular arreu del
regne.
La burgesia dona suport als monarques
Els burgesos necessitaven llibertat personal i seguretat per a
poder desenvolupar la seua activitat comercial per camins, mars i
ciutats. Igualment, aspiraven a dictar les seues pròpies lleis, a
triar els seus jutges i a tenir el seu govern local.

A canvi del suport i dels privilegis reials, els burgesos van

facilitar als monarques recursos econòmics per a lluitar contra
els nobles i imposar la seua autoritat.
 Corts i parlamets
En les reunions del consell o cort reial, format
pels representants de la noblesa i del clero, es va
acceptar la presencia dels representants de la
burgesia . Les reunions del rei anb els tres
estaments (noblesa, clero i burgesos) rebien el
nom de corts o parlaments.

En convocar-los, el rei pretenia reconéixer la

importància d’aquest estament en la societat
medieval , però, sobretot, demanar-los
aportacions en metàl·lic, els subsidis.

El poder de la burgesia en les corts era més gran

en alguns regnes que en d’altres. De vegades, el
monarca havia de satisfer les peticions dels
burgesos i escoltar-ne les queixes, abans de
poder-ne rebre les aportacions econòmiques.
 Per què va haver una crisi a partir del segle XIV
Des del principi del segle XIV es va produir a Europa una crisi
agraria.

L’augment de población dels segles precedents havia fet que

es cultivaren terres poc productives, que van deixar de
rendir. A més a més, els canvis climatològics van provocar un
seguit de males collites.

El resultat va ser quela producción de blat i altres cereals va

disminuir molt i la fam es va estendre arreu del continent.

D’altra banda, a mitjan segle XIV, una gravíssima epidemia, la

Pesta Negra, va provocar una enorme mortalitat a tota
Europa.

Per a acabar, les guerres entre les monarquies europees per

a reforçar el seu poder van originar saquejos, mort i
destrucció.

Tot plegat va desembocar en una crisi generalitzada del

sistema feudal, que anunciava els canvis que més tard es van
produir en l’edat moderna.
 La Guerra dels Cent Anys
Va ser el conflicte bèl·lic més greu, que va
enfrontar França i Anglaterra entre els anys 1337 i
1453. La guerra va començar per un problema
successori de la corona francesa i per la pretensió
del monarca anglés, que tenia una sèrie de
territoris a França, de ser reconegut com a rei de
França, perquè era un senyor feudal més
important que el monarca francés mateix.

Encara que els anglesos van ocupar durant molts

anys bona part del territori francés, el conflicte va
acabar amb la victoria de Carles VII de França,
que va recuperar tots els territoris en mans
angleses, excepte la ciutat de Calaris. El seu
triomf va significar l’enfortiment de la monarquia
lligada a un territori nacional i el començament de
la fi de la monarquia feudal.
Caracteristiques i historia de la Pesta Negra
Les epidemies que provocaven greus mortaldats eren frequeüentsen el món
medieval. Però cap epidemia no va tenir l’abast de la pesta que va començar a
Europa cap a l’any 1348, contra la qual no hi havia cap remei.

Era una malaltia infectivocontagiosa causada per un bacteri. El mitjà principal de

transmissió de la Pesta Negra eren les picades de les puces que havien picat
prèviament els transmissors de la malaltia, les rates.

Es manifestava amb febre i problemes respiratoris i circulatoris que acabaven

conferint un color negrós al cos dels malalats. D’ací ve el terme Pesta Negra.

La Pesta Negra es va originar a Orient i sembla que va arribar per mitjà de naus
genoveses a Occident, on es va expandir de manera imparable i fulminant.
Únicament aïllant els malalts i cremant-ne les pertinencies s’aconseguia frenar-
se l’avanç.
 L’expansió de la Pesta Negra
L’any del Senyor de 1348 es va
difondre per quasi tota la
superficie del món una horrible
mortaldat. No s’havia vist mai res
d’igual. Els vius a penes eren
suficients per a enterrar els morts.
Es va apoderar de tothom un terror
tan gran que de seguida que algú
tenia una úlcera o un bony xicotet,
generalment a l’enegonal o a
l’aixella, era abandonat fins i tot
pels seus propis familiars.
 La despoblació
La Pesta Negra va provocar
l’impacte demogràfic més important
de la historia d’Occident. Es calcula
que va morir entre el 30% i el 40%
de la población europea, que es va
reuduir de 73 a 45 milions de
habitants.

Aquesta inmensa mortaldat va

comportar el despoblament de bona
part de l’Europa occidental. Moltes
terres van quedar abandonades i en
les ciutats les activitats artesanals i
comercials es van paralitzar durant
un cert temps.
 La crisi social
La mort i el despoblament que la pesta va
provocar van reduir els ingressos dels
senyors feudals. Com que tenien menys
serfs, menys podien cobrar, i per això van
intentar augmentar els impostos als
llauradors que havien sobreviscut, els van
impedir abandonar les seues terres i fins i
tot els van començar a cobrar drets
feudals que ja estaven desús.

Els llauradors, desesperats per la fam, la

guerra i les epidèmies, es van rebel·lar
violentament contra ells. També en les
ciutats, les clases populars, sense faena
ni diners per a comprar queviures, es van
alçar contra el patriarcat urbà.
 La crisi religiosa
Una catástrofe com la Pesta Negra va commoure la
población d’Europa. El fort sentiment religiós de l’época va
atribuir l’epidemia a un castic diví que era provocat pels
pecats de la población i la corrupción de l’Església.

Es va desencadenar un fervor religiós que va derivar en

processons,flagel·lacions, etc., per a demanar perdó dels
pecats, i va començar un moviment de reforma de l’Església.
!!!Gracias por vuestra atención¡¡¡