LA TEORIA DE LES FINESTRES TRENCADES

A LA CIUTAT DE BARCELONA

Abstract

En aquest treball s’utilitza la Teoria de les Finestres Trencades com a fil conductor per tractar la criminalitat
que té lloc a l’àrea de la ciutat de Barcelona. En primer lloc, s’analitza si la teoria es confirma, i si explica
l’augment de la delinqüència en els diferents barris de la ciutat. En segon lloc, s’intenta desmuntar aquesta
teoria, comprovant si realment les polítiques dutes a terme per l'Administració han ajudat a disminuir la
criminalitat a les diverses zones de Barcelona. Per últim, des d’un punt de vista més subjectiu, es dona un
aplec de solucions amb l’objectiu de neutralitzar la decadència de la ciutat comtal.

Aquest estudi es centra en l’anàlisi de tres barris. Dos d’ells coneguts pels seus extensos historials
problemàtics, però que en els darrers anys han evolucionat de maneres diferents: el barri de la Mina i el
barri del Raval. El tercer, és el barri de l’Eixample, el qual malgrat ser concebut com un barri benestant,
recentment està patint nombrosos episodis de criminalitat que han disparat la inseguretat entre els veïns. A
fi de conèixer l’evolució d’aquestes zones, s’ha efectuat una àmplia recerca amb dades històriques de l’àmbit
social i econòmic dels diferents barris, així com entrevistes als principals involucrats.

Marc Guiral Mas

Joan Martínez Görbig
Francesc-Xavier Maymó Huguet
Alex Navarro Miquel

Seminar Paper
Grup 7_2
Professor: Josep Maria Sayrol
ÍNDEX

1. Introducció 3
On neix la Teoria de les Finestres Trencades? 3
Motivacions i hipòtesis 4
2. Les finestres trencades de Barcelona 4
La inseguretat 5
El consum de drogues 6
L’ocupació i els narcopisos 7
El turisme massiu 8
Els immigrants 8
3. Dades socials i econòmiques al barri de la Mina 9
Per què la Mina? 9
Antecedents històrics: d’on prové la mala reputació de la Mina? 9
El Pla de Transformació de la Mina 2000-2015: reparant finestres trencades 10
Actualitat 10
Entrevista: alcaldessa de Sant Adrià de Besòs 11
i) La droga 11
ii) Educació 11
iii) El futur de la Mina 12
4. Dades socials i econòmiques al barri del Raval 13
Per què el Raval? 13
Antecedents històrics 14
Entrevista: president de l’Associació de Veïns del Raval 14
5. Dades socials i econòmiques al barri de l’Eixample 15
Per què l’Eixample? 15
Increment de la inseguretat 16
Turisme 17
6. Conclusions finals i solucions a la situació actual 17
7. Agraïments 19
8. Referències 20
9. Annexos 23
ANNEX 1: entrevista completa a l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs 23
ANNEX 2: entrevista completa al president de l’Associació de Veïns del Raval 28

2
1. Introducció

On neix la Teoria de les Finestres Trencades?

L’any 1969, el professor Philip Zimbardo, un psicòleg de la Universitat de Stanford, va realitzar un

experiment en el qual va decidir abandonar un primer cotxe al barri del Bronx, i un segon cotxe en el ric
municipi de Palo Alto, Califòrnia. Ambdós cotxes es van presentar sense plaques de matrícula i amb el capó
aixecat. Al barri del Bronx, tan sols van passar deu minuts i el cotxe va ser atacat per una família que va
extreure el radiador i la bateria; al cap de 24 hores, ja no quedava res de valor a dins del cotxe. A Palo Alto,
en canvi, el vehicle va mantenir-se intacte durant una setmana.

Fins aquí, es podria pensar que la pobresa genera delinqüència. Seguidament, Zimbardo es va aproximar al
vehicle ubicat a Califòrnia i el va danyar deliberadament amb una maça. Poc després, la gent rica i acabalada
de Palo Alto es va sumar a la destrucció. És aleshores quan aflora el dubte sobre quins van ser els elements
que van determinar el canvi en el comportament de la gent de Palo Alto.

Arran d'aquest experiment, va néixer la Teoria de les Finestres Trencades, formulada pels sociòlegs James
Wilson i George L. Kelling. Segons la seva teoria, si una finestra es trenca a un edifici i no és reparada a
l’instant, amb el temps, la resta de l’edifici començarà a patir més episodis vandàlics. Més tard, la teoria va
ser formalitzada al llibre Arreglant finestres trencades (1996), elaborat pel mateix Kelling i per Catherine Coles,
en el qual, es planteja la següent qüestió:

“Considerin un edifici amb una finestra trencada. Si la finestra no es repara, els vàndals tendiran a trencar-ne unes quantes
més. Finalment, potser fins i tot irrompen a l'edifici; i, si està abandonat, és possible que l'ocupin ells i que calin foc a dins.”

La conducta que desvetlla la teoria és simple, però reveladora. El comportament de l'ésser humà no només
depèn de la classe social o la situació econòmica. Aquest tendeix a respectar l'ordre de les coses, mentre
percebi que aquest ordre és cuidat. Si en algun moment es detecta que ningú vetlla pel seu manteniment, es
decantarà per trencar-lo. En altres paraules, si no es repara la finestra trencada, és perquè ningú està vigilant,
així que se'n pot trencar una altra. Així doncs, els signes visibles de la degradació, el comportament social
i el desordre civil creen un entorn urbà que fomenta la delinqüència i el desordre.

La Teoria de les Finestres Trencades ha estat aplicada especialment en criminologia i urbanisme, té

demostracions empíriques que són visibles durant el nostre dia a dia: si es deixa una bossa d'escombraries
a una vorera i no es recull, la gent entendrà que està permès llençar bosses, i el carrer es convertirà en un
autèntic abocador. La percepció que tenim sobre les coses influirà en el comportament de les persones.
Quanta més rellevància li donem a un objecte, més el cuidarem –i viceversa–. Els petits signes de
despreocupació generaran més insignificança cap a aquell objecte i, tard o d’hora, les petites faltes lleus
donaran pas a les més greus.

3
Motivacions i hipòtesis

Durant aquests últims anys, ha resultat palpable que la ciutat de Barcelona s’ha convertit en un epicentre
cosmopolita i divers. Dins d’aquesta nova realitat, s’han produït canvis respecte a les diferències socials,
l’índex de pobresa o la criminalitat. La nostra inconformitat envers aquesta situació i la nostra estima per la
ciutat, han esdevingut, sens dubte, les principals motivacions per les quals hem decidit enfocar aquesta
anàlisi a la Teoria de les Finestres Trencades, i tractar d’entendre per què es produeixen certs
comportaments que degraden la nostra ciutat.

Consegüentment, en aquest treball es plantegen dues hipòtesis: en primer lloc, que la Teoria de les Finestres
Trencades es confirma a Barcelona; i en segon lloc, que les polítiques de neteja als carrers i la remodelació
dels barris són suficients per erradicar la criminalitat.

2. Les finestres trencades de Barcelona

No es pot negar que Barcelona és considerada com una de les millors ciutats europees on viure1 i que
ofereix un sense fi d’oportunitats. Tanmateix, la nova realitat que afronta Barcelona és completament
diferent a la de fa 20 anys. D’una banda, la ciutat viu una crisi sociodemogràfica degut a l’envelliment de la
població, que ha situat la mitjana d’edat de la població en els 43,7 anys. Aquest envelliment reverteix en la
vulnerabilitat i l’aïllament social –principalment de la gent gran– i situa l’atenció a aquest col·lectiu com un
dels requeriments principals de la ciutat per als propers anys.

D’altra banda, la crisi econòmica de l’any 2008 juntament amb la crisi de la Covid-19 han incrementat la
desigualtat social i han incidit en la vulnerabilitat i en el nivell de rendes. Això ha provocat una crisi
socioeconòmica sense precedents. De fet, com es pot observar en els següents mapes, durant l’última dècada
ha augmentat el número de barris amb rendes de valors extrems –molt baixes (color més clar) o molt altes
(color més fosc)– i ha disminuït el número de barris amb rendes mitjanes.

Mapa renta familiar disponible per càpita a Barcelona (2007-2014). Font: La Vanguardia

1D’aquesta manera ho avala The Telegraph, conforme a periodistes, revistes de viatges, monuments Patrimoni
Mundial de l’UNESCO… així com gastronomia, clima i oci.

4
Un altre repte que ha d’afrontar la ciutat és l’augment de la població immigrant, que cada cop és més apàtica
a integrar-se amb la població local. Segons les dades actuals 359.087 estrangers resideixen a Barcelona, els
quals representen el 21,58% del total de la població.

Per últim, cal destacar que la ciutat es veu amenaçada pel turisme massiu que cada any –sobretot a l’estiu–
s’apodera dels carrers i altera la vida quotidiana dels veïns. L’any 2019, la ciutat comtal va rebre més de 9
milions de visitants, representant així la quarta població més visitada d’Europa, per darrere de Londres,
París i Istanbul.

Sens dubte, aquests indicadors han influït en la transformació de la composició social i demogràfica dels
barris i han canviat els ritmes i les maneres d’entendre i de fer servir l’espai públic, provocant que sorgeixin
problemes que dificulten la convivència. A continuació esmentarem les “finestres trencades” –això és, els
principals problemes sorgits d'aquesta nova realitat– a les quals haurà de fer front la ciutat, a fi de revertir
els problemes actuals.

La inseguretat

Durant els darrers deu anys ha augmentat la inseguretat a la ciutat degut al creixement de la criminalitat.
D’acord amb el Ministeri de l'Interior, els robatoris amb violència van passar de 9.650 el 2016 a 10.285 el
2017 i a 12.277 el 2018, un increment sostingut de més d'un 27% en dos anys. L’escalada també va seguir
el primer trimestre del 2019 amb 3.539 delictes d’aquesta naturalesa, un 28,6% més que el mateix període
de l'any anterior.

Alhora, el nombre d’homicidis també ha anat a l’alça, la ciutat va patir un total de 10 assassinats el 2018,
mentre que l’any 2019 ja en sumava 17. Les xifres desmunten les idees d’aquells que encara insisteixen a
desqualificar els reclams dels ciutadans per la inseguretat com un pur problema de percepció.

Evolució dels delictes a Barcelona. Font: La Vanguardia

Al llarg del 2020 i del 2021 el nombre de delictes va disminuir, però no són dades representatives de la
realitat ja que en aquest temps va tenir lloc el confinament de la població per l’aparició de la Covid-19.
Actualment, els furts a Barcelona durant aquest primer trimestre de 2022 han arribat fins els 17.000 casos,
una xifra que encara està lluny de l’escenari d’abans de la pandèmia, quan es van comptar aproximadament

5
32.000 furts. Tanmateix, els Mossos adverteixen que aquesta xifra és un clar indici que la ciutat està tornant
a la “normalitat”, després d’aquest fort descens lligat a la encara escassa afluència de turistes.

Per entendre com s’ha arribat a aquesta situació, cal considerar la davallada de seguretat de la capital catalana
com el resultat de la interacció entre el teixit social de la ciutat i l’aparell de seguretat –Mossos d’Esquadra,
Guàrdia Urbana, i d’altres cossos de seguretat– responsable de la protecció. Així doncs, des d’aquesta
perspectiva, la crisi s’explica per dues qüestions: d’una banda, la realitat de la ciutat –esmentada
anteriorment– ha canviat i cada cop és més difícil d’assegurar; d’altra banda, el sistema que ha de controlar
el crim s’ha debilitat substancialment durant els anys anteriors.

Percepció sobre l’evolució de la seguretat a Barcelona entre el 2015 i el 2019. Font: Ajuntament de Barcelona

El consum de drogues

Barcelona sofreix un fort augment en el consum de narcòtics2, arran de l’empobriment de molts barris i de
l’arribada massiva de màfies. Així, els resultats de l’informe confirmen Barcelona com la ciutat del món que
consumeix més cocaïna, la vuitena del món que pren més èxtasi, i la tretzena en metamfetamina. Només
en el consum d’amfetamina ocupa una discreta posició, sent la trenta-setena del llistat.

Tot i així, en un estudi recent realitzat al 2021 per l’Agència Europea de les Drogues i les Toxicomanies,
revela que a les aigües residuals de la capital catalana es va trobar de mitjana –durant el 2021– uns 450
mil·ligrams al dia per cada 1.000 habitants, el triple que a les aigües d’Amsterdam (Països Baixos), la segona
de la llista.

Així ho confirma el mapa d’Europa que trobem a continuació, on es poden apreciar les extraordinàries
quanties de substàncies psicoactives que s’hi consumeixen.

2 Segons un estudi del 2019 realitzat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) on s'han analitzat les
aigües residuals de 120 ciutats a 37 països diferents, Barcelona va resultar ser la ciutat del món on es consumeix més
cocaïna i de les primeres en l’abús d’una altra sèrie de drogues.

6
 Mitjana de la quantitat i del tipus de drogues consumides a Barcelona i a Europa, entre el 2007 i el 2011.
Font: El Confidencial

L’ocupació i els narcopisos

Actualment el fenomen okupa3 dista força de la seva ideologia i esperit originals. Si bé és cert que el
moviment okupa original no ha desaparegut, s’hi ha adherit un perfil d’individus que no utilitzen aquesta
pràctica amb una finalitat social i reivindicadora, sinó que les seves intencions són més aviat criminals i
lucratives. Així, han sorgit els famosos narcopisos.

Aprofitant-se d’una legalitat laxa, només a la província de Barcelona es concentren el 30% de les ocupacions
a Espanya. Consegüentment, les màfies han pres el control de determinats barris de la ciutat i utilitzen
aquest fenomen com a negoci lucratiu. La capital catalana és sens dubte un epicentre de les organitzacions
criminals més perilloses del món. Hi trobem organitzacions de caire internacional com la Ndrangheta
calabresa o la Camorra napolitana, la màfia pakistanesa, la georgiana, o bandes magribines organitzades com
els txarmils.

L’ocupació dels habitatges per fer-hi narcopisos comporta un greu perjudici pel barri i una inevitable
degradació que fomenta la criminalitat. De ben segur, l’establiment d’un narcopís no només implica la
presència de veïns potencialment delinqüents, sinó també la de drogodependents procedents d’altres indrets
que deambulin pel barri i duguin a terme, en molts casos, conductes incíviques com furts o robatoris per
tal d’aconseguir diners amb els quals comprar la dosi.

En definitiva, la presència d’un narcopís provoca un “efecte dominó” que acaba degradant el barri. Això,
permet afirmar la rellevància de la teoria tractada en aquest treball: l’aparició d’un ambient degradat a causa
de –com en aquest cas– els narcopisos, comporta un descens del civisme i de la seguretat. Al mateix temps,
aquesta situació que cada cop és més atractiva pels criminals, comporta que els veïns abandonin
progressivament el barri per donar pas a una guetificació de la zona.

3 En els seus inicis, aquest era un moviment social anticapitalista que consistia en l’ocupació d’habitatges o locals
abandonats amb la finalitat d’utilitzar-los com a llar o centres polítics i culturals. Era una acció frontal de protesta que
va tenir un gran impacte després de la crisi financera de 2008, quan moltes famílies no van poder fer front a les seves
hipoteques i van ser desnonades.

7
El turisme massiu

Avui en dia, el creixement d'oferta d'allotjaments turístics a Barcelona és exponencial: des d'hotels de 5
estrelles fins a habitacions de lloguer, en són la prova. La creació d'ocupació i l'impuls per a l'economia del
país que ha representat el turisme són aspectes positius d'una moneda que també té la seva creu.

Les queixes dels barcelonins en relació amb el turisme estan relacionades, bàsicament, amb les
aglomeracions i els comportaments incívics del turisme de baix cost4. Aquest gràfic constata l’augment del
turisme a Barcelona, amb respecte de la caiguda de l’any del 2020, arran de la pandèmia mundial.

Nombre de turistes allotjats als hotels de Barcelona (1990-2020). Font: Statista

Malgrat això, els residents destaquen que no és l'existència de turisme en si el causant dels problemes a la
ciutat i el seu benestar, sinó més aviat les últimes pràctiques que s’hi estan realitzant, com el turisme de
masses o turisme de borratxeres promogut per moltes empreses i poc regulat per l’Administració. El turisme
massiu genera brutícia, altera el civisme i en molts casos, són consumidors de la gran xarxa de drogues
present a la ciutat.

Pel que fa les preocupacions dels visitants, no es pot negar que l’arribada de turistes atrau els furts i els
robatoris amb violència. En qualsevol cas, aquest aspecte s’analitzarà acuradament més endavant.

Els immigrants

La majoria de la població espanyola concep els immigrants com un problema social5. Però, és realment així?
Definitivament no. Dades de l’INE, afirmen que a Espanya, el 77% del total dels delictes van ser comesos
per nacionals espanyols, seguit d’un 7’7% perpetrats per altres membres de la UE, un 6’6% per part de
persones originàries d’Amèrica llatina i una xifra similar per part de persones procedents d’Àfrica.

4 Una enquesta feta per l’Ajuntament destaca que “el 21,4% d’habitants de la Sagrada Família creuen que el turisme
és el principal problema del barri”. En el cas de Sant Pere, Santa Caterina i El Born, un 13,9% així ho opina, davant
del 15,8% a la Barceloneta.
5 Segons una enquesta del International Social Survey Programme, el 50,3% dels espanyols considera que “els immigrants

fan augmentar l’índex de criminalitat”.

8
Històricament, Barcelona sempre ha estat una ciutat cosmopolita que ha acollit immigrants, l’arribada
massiva d'aquests no explica realment el creixement de la delinqüència, però, com s’ha dit anteriorment, en
un ambient més divers i més poblat, és més difícil atrapar els “dolents”.

El problema de la ciutat pel que fa els immigrants és fruit de dos elements. D’una banda, el racisme per part
dels nacionals crea una falla cada cop més palpable a l’hora d’acceptar els nouvinguts. En efecte, un 40%
dels joves immigrants de Barcelona afirmen haver estat víctimes del racisme en més d’una ocasió. D’altra
banda, el desinterès de molts d’aquests immigrants a l’hora d'integrar-se dins de la societat és cada cop més
evident. Fruit de l’absència de mesures d’integració, el xoc cultural que ha viscut la ciutat en aquests darrers
anys és tan gran que la majoria d’immigrants han preferit crear els seus propis guetos, en funció de la seva
nacionalitat, religió o cultura.

De totes maneres, no podem parlar dels immigrants sense mencionar el gran problema que generen els
grups de Menors Estrangers No Acompanyats (MENA) i el moviment txarmil. Aquests últims són bandes
delictives juvenils formades per magribins, els quals solen reclutar joves MENAS per dur a terme accions
delictives com furts, robatoris violents o tràfic de drogues. En definitiva, aquestes bandes transiten per
zones del centre urbà i representen un motor del creixement de la criminalitat. Es calcula aproximadament
que aquests grups txarmils tenen ocupats 51 habitatges, repartits en vuit districtes de Barcelona, segons
dades del 2020.

3. Dades socials i econòmiques al barri de la Mina

Per què la Mina?

La Mina és un barri de Sant Adrià de Besòs, que des de sempre ha estat considerat un dels barris amb més
criminalitat i decadència de l’àrea de Barcelona. Ha estat sempre un suburbi descuidat i de poc interès on la
Teoria de les Finestres Trencades apareix constantment en el dia a dia. Tot i això, grans inversions i mesures
s’han destinat al barri. A continuació estudiarem què ha canviat, tot mirant d’analitzar fins quin punt és real
l’estigmatització del barri de la Mina

Antecedents històrics: d’on prové la mala reputació de la Mina?

La Mina neix com un barri de barraques per acollir la població més marginada de la ciutat, la gran majoria
d’ètnia gitana. Un elevat percentatge dels seus habitants eren analfabets i tampoc tenien coneixements de
llengua catalana o castellana per poder integrar-se i comunicar-se. Amb tot això, molts d’ells vivien en
condicions precàries i amb molt pocs recursos, cosa que va propiciar la mendicitat i pobresa a la zona, sent
la dècada dels 80, el moment més dur i complicat.

9
Així doncs, la població –que es trobava completament exclosa– farta de la passivitat i inacció de
l’Administració per capgirar la situació, es va començar a agrupar tot formant clans i estructures compreses
per famílies –essencialment gitanes– per resoldre els problemes seguint les seves pròpies normes i lleis.
Ergo, la Mina es va convertir en l’epicentre de la calamitat, la pobresa, la prostitució, la criminalitat i les
drogues i, durant molts anys, ha estat una zona pràcticament aïllada i infranquejable; pels qui no hi vivien i
fins i tot pels veïns, que han estat patint aquest calvari prolongadament.

El Pla de Transformació de la Mina 2000-2015: reparant finestres trencades

L'any 2000, amb l’objectiu d’acabar amb la decadència i convertir la Mina en un barri amb unes certes
condicions, sorgeix el Pla de Transformació de La Mina, marcant-se l’any 2015 com una data límit per
atenuar la mala situació.

Durant aquests últims anys s’edifica el que anomenen “la Mina rica”. Així doncs, es construeixen nous
gratacels i edificis de categoria que han augmentat exponencialment el valor del terreny, malgrat que també
han accentuat la desigualtat a la zona. Paral·lelament es crea un port esportiu, i alhora, s’inaugura la Rambla
de la Mina, la qual aconsegueix oxigenar i unificar la zona. Finalment, s’abasteix el barri de nous
equipaments, com la biblioteca Font de la Mina, la qual procura fomentar la cultura entre el veïnat, o
l’obertura del nou campus Diagonal-Besòs de la UPC. Tot i que aquesta inversió ha millorat el barri en
molts aspectes, no podem afirmar que la criminalitat s'hagi erradicat completament a la Mina, i més tenint
en compte la crisi financera de 2008, la qual va significar l’aturada de moltes altres iniciatives, deixant així el
Pla a mig fer.

Un altre problema que pateix la Mina és l’edifici Venus. Format per 244 pisos i habitat per aproximadament
mil persones, aquest va ser el primer bloc que es va construir al barri. Tanmateix, el Venus s’ha anat
degradant cada cop més fins arribar al punt de ser inhabitable: amb talls de llum i aigua constants, ple de
goteres, ascensors avariats, brutícia… L’any 2002, l’enderroc de l’edifici havia de ser una de les mesures
estrella del Pla de Transformació de la Mina, el qual contemplava també la posterior reubicació dels seus
inquilins en nous habitatges ubicats a la Rambla Nova de la Mina. A dia d’avui, l’enderroc del Venus només
és un miratge. Lògicament, la crisi ha causat estralls i només s’ha aconseguit ressituar al voltant de quaranta
de les famílies del Venus. És a dir, en queden encara unes dues-centes encara vivint a l’edifici, en unes
condicions extremes. Aquestes són famílies que no han pogut assumir el cost de 34.800 euros dels nous
pisos de protecció oficial que se'ls oferia, cosa que obstaculitza el pla d’enderrocament del Venus.

Actualitat

Amb l’arribada de joves procedents de l’Est d’Europa i pakistanesos, moltes de les prioritats i codis
procedents dels clans i estructures patriarcals de les famílies gitanes s’han anat diluint. Així, el percentatge

10
de veïns nascuts a Catalunya que viu a la Mina és del 49%, és a dir, més de la meitat de la població d’aquest
districte és gent immigrant.

Actualment, la Mina és el barri amb el nivell de renda disponible per càpita més baix de l’àrea de Barcelona,
amb una mitjana de 12.433€ anuals. A tall d’exemple i, per entendre quant baix és, la Vila de Gràcia presenta
una mitjana de 21.694€; és a dir, pràcticament el doble. La neteja del barri també es un aspecte que crida
l’atenció: els carrers i edificis estan molt bruts, hi ha brossa pel terra i les parets estan plenes de pintades.
Els propis veïns es queixen de la poca educació de la gent. Així, associacions del barri reclamen una millora
del servei de neteja per part de l’Ajuntament, ja que aquest no dona l’abast.

Entrevista: alcaldessa de Sant Adrià de Besòs6

Amb la intenció de conèixer la realitat des d’una perspectiva interna i saber quines són les gestions que es
realitzen per pal·liar la situació, hem concertat una entrevista amb l’alcaldessa de Sant Adrià de Besos,
Filomena Cañete. Amb ella hem tractat els temes més controvertits que envolten el suburbi, com la droga
i l’educació, i també hem conversat sobre quines són les expectatives dels veïns i l’Administració durant els
propers anys.

i) La droga

La majoria dels veïns, de la mateixa manera que pensa l’alcaldessa, afirmen que el problema més important
del barri és la droga i que, sens dubte, és la causa principal per la qual ha anat degradant-se progressivament.
Considera que és necessari –a fi de millorar el barri– eliminar la droga, perquè aquesta genera violència i
“turisme de drogoaddictes” és a dir, gent de la perifèria que va al barri a comprar i consumir. L’impacte
visual que genera el consum de drogues al barri és bestial i constantment es troben pel terra xeringues,
gomes, ampolles buides…

Cañete explica que les actuacions respecte aquest tema són ineficients i que s’ha d’actuar no només de forma
policial sinó judicial. Ens comenta que, anar contra el toxicòman és inútil i que desarticular un narcopís pot
tenir els seus efectes, però la clau de tot plegat recau en atacar l’arrel dels problemes: les màfies.

ii) Educació

Pel que fa l’anàlisi del nivell d’estudis, la Mina és el barri que surt més perjudicat, atès que només el 24,1%
dels alumnes arriben a la universitat i més de la meitat deixen de formar-se un cop superada l’Educació
Secundària Obligatòria (ESO). En molts casos, són els propis veïns que es queixen del model educatiu i
dels pocs recursos que se'ls dona, ja que pensen que no és l’idoni per atendre individualment les necessitats
dels nens i joves, fet que provoca que no estiguin suficientment motivats i molts d’ells abandonin els estudis.

6 Veure annex 1: entrevista completa.

11
Aquesta falta d’educació fa que, consegüentment, el nivell d’atur del barri sigui altíssim, situant-se l’any 2016
al voltant del 40%.

Seguint aquesta línia, l’alcaldessa considera que aquest aspecte sempre ha estat –i seguirà sent– un repte, i
adverteix que l’educació és fonamental per a una societat cívica. Des de l’Administració són conscients de
la dificultat de preservar l’interès en els joves per seguir estudiant i anant a l’escola. A més, el fet que a les
escoles públiques, la primària, la secundària i el batxillerat no estiguin en una mateixa escola, ho dificulta.
Per això, han començat a utilitzar els anomenats Instituts-Escola, que intenten solucionar aquest problema,
buscant d’aquesta manera que, en un mateix claustre, un mateix equip directiu pugui garantir i facilitar la
transició dels cicles escolars. Això estava funcionant molt bé, fins que amb la pandèmia s’ha tornat a alentir.
Addicionalment, ens destaca que, pel que fa l’ètnia gitana aquest és un tema complicat, perquè moltes
famílies es dediquen a la venda ambulant i per tant no veuen necessari que els seus fills i filles segueixin
estudiant.

La Filomena ens comenta que tothom que treballa a l’Administració, sap que la vessant educativa és
fonamental. Preservar que aquests nens i nenes puguin formar-se i no pensin en alternatives més fàcils com
no estudiar o endinsar-se en el món de de la droga, és primordial. Per això, també es planteja la possibilitat
que en determinats casos algun alumne pugui deixar de cursar alguna matèria i intercanviar-la per alguna
altra activitat, i que d’alguna manera, es procuri garantir l’interès i donar estímuls al nen, amb l’objectiu que
després facin un grau o una FP.

Per altra banda, també demanen una millora en la gestió de l’equip de docència, ja que són pocs els
professors que volen venir al barri a fer classe, el que fa que molts bons docents –per desconfiança o per
temor– ja descartin l’opció de la Mina.

Paral·lelament, ens exposa que, juntament amb l’Associació de Veïns de la Mina, s’estan duent a terme
programes que busquen referents d’ètnia gitana que han arribat a la Universitat o que han aconseguit fer
quelcom de profit. L’objectiu principal és fer que els joves puguin veure més enllà, a fi d’evitar que aquests
esdevinguin futurs delinqüents o drogodependents.

iii) El futur de la Mina

Els dos anys de pandèmia han afectat el barri de forma considerable, puix que moltes labors –sobretot de
serveis socials– resultaven improductives ja que no es podien dur a terme acuradament. No obstant això,
l’alcaldessa transmet confiança i positivitat per revertir la situació. L’Ajuntament està duent a terme una
gran quantitat d’iniciatives i ajudes socials, però destaca que han de ser complementades amb l’esforç dels
veïns per tal d’aconseguir un canvi, cosa molt difícil d’aconseguir.

Com hem comentat abans, la base del problema és la droga. Cañete afirma que si s’abolís, la Mina seria un
barri “normal”. Per erradicar les màfies que promouen el mercat, ella considera que les operacions dutes a

12
terme pels Mossos i pels jutges no sempre són suficients, i proposa augmentar el nombre d’operatius per
fer front al crim organitzat, així com abordar la qüestió des d’una perspectiva judicial, cosa que podria
suposar molts entrebancs en l’activitat de les màfies.

Pel que fa l’edifici Venus, assenyala que és una gran finestra trencada, i apunta que el seu enderroc és vital
per a seguir endavant. Tanmateix, ens fa saber que ja s’ha aconseguit arribar a un acord per dur a terme la
seva demolició. Això no ha estat fàcil, ja que les singularitats són molt diverses: podem trobar propietaris,
okupes, narcopisos, arrendataris, etc. És així que el procés s’estima que finalitzi entre el 2025 i 2028.

D’altra banda, posa molt èmfasi en l’educació –que constitueix l’altre pilar de la transició– a fi de fomentar
altres iniciatives que ajudin a la integració dels veïns i nens del barri. Ens posa d'exemple l’esport, atès que
és una activitat amb molts beneficis, no només de caire saludable, sinó també social. Així ho demostren
casos coneguts com el de Gervasio Deferr, medallista olímpic, que ha obert el seu gimnàs a La Mina; o la
construcció del nou pavelló municipal del barri, on es té pensat realitzar-hi grans esdeveniments per afavorir
la inserció del barri.

Per acabar, quan li preguntem si la Mina encara es pot salvar, es mostra esperançadora i respon el següent:
“Jo vull creure que sí. No sabeu la quantitat de gent que m’arriba a dir: “La Mina no té solució”, per mi és molt frustrant.
Jo em nego que aquesta sigui l’alternativa, l’alternativa ha de ser una altra.”

4. Dades socials i econòmiques al barri del Raval

Per què el Raval?

El Raval ha estat des de sempre el barri humil de Barcelona en l'imaginari popular, malgrat situar-se al centre
de la ciutat. Si bé sempre s’ha caracteritzat per la seva marginació respecte a altres barris de Barcelona, en
els darrers anys els problemes de convivència entre els habitants del barri han augmentat de forma
exponencial: tràfic de drogues, agressions sexuals, robatoris violents…

Amb tot i que abans el Raval es destacava com a barri humil, actualment es conegut per la seva alta
criminalitat i la inseguretat creixent entre els veïns.

13
Antecedents històrics

Històricament el barri del Raval s’ha caracteritzat per les seves rendes baixes i un ambient modest7, fet que
ha provocat que fos el barri d’aquells nouvinguts a la ciutat en busca d’un futur millor. Degut a aquest
fenomen el Raval es pot considerar el barri més intercultural de Barcelona.

A inicis del segle XX el caràcter multicultural del Raval va atraure a molts intel·lectuals bohemis i artistes
de diferents disciplines. Va ser en aquesta època quan el barri es va omplir de sales de festa, cabarets i
prostíbuls, i va rebre el sobrenom de “barri xinès”, fent un paral·lelisme amb el barri novaiorquès de
Chinatown.

Durant la dictadura franquista el Raval va degradar-se social i urbanísticament, fins que als anys 70 era
conegut per ser el barri de la droga i la prostitució. Tot i així, aquesta marginació creixent no va ser un
impediment pel desenvolupament cultural del barri, sent un exemple el naixement de la rumba catalana,
íntimament lligada amb la comunitat gitana. Els anys posteriors de l’arribada de la democràcia es van
realitzar certes millores al barri realitzant diverses transformacions urbanístiques, les quals van contribuir a
millorar la qualitat de vida dels veïns.

Entrevista: president de l’Associació de Veïns del Raval8

Un cop feta la recerca de les dades del barri del Raval i percebre la degradació que està experimentant la
zona, hem considerat que una manera de contrastar i validar que les dades que s’han trobat siguin verídiques,
és entrevistar algú que ho veiés amb els seus propis ulls. En conseqüència, s’ha acordat una reunió amb el
president de l’Associació de Veïns del Barri del Raval, Antonio Martínez, i li hem realitzat algunes qüestions
a fi d’aclarir com és realment el dia a dia en aquesta zona. Aquesta associació neix amb la missió d’ajudar
els ciutadans que més ho necessiten i d’impulsar la cultura del barri tot fomentant projectes com la Ràdio
de la Ciutat Vella –entre altres esdeveniments–. L’Antonio és un home que va emigrar de Málaga quan era
petit i ja porta 64 anys vivint al Raval. L’estima pel barri i la vocació que té per ajudar els seus veïns l’han
dut a on és ara.

Així, els pronòstics s’han complert, des d’un primer moment ja ens ha manifestat la frustració i indignació
que sent; sentiments que en efecte, com diu l’Antonio, són comparables als que pateixen la resta de
residents. No obstant això, afirma que el barri –a nivell urbanístic– ha evolucionat notablement durant
aquests anys, i que la Rambla del Raval, que és el carrer principal, ha donat llum a una zona del barri que
s’estava entenebrint. Per no mencionar les bones infraestructures d’àmbit cultural de què gaudeix la zona:
el Liceu, el MACBA, el Palau Güell, etc. Per contra, el president de l’associació ens confirma que el perfil
de la gent que hi viu ha patit una transició, els veïns de tota la vida han marxat –degut a l’alt índex de

7 Aquesta catalogació com a barri humil ve de lluny, ja que va ser un dels principals escenaris de les revoltes obreres
que van tenir lloc durant la Setmana Tràgica de 1909.
8 Veure annex 2: entrevista completa.

14
conflictivitat– i el barri s’ha omplert d’immigrants. L’Antonio ens exposa que precisament un dels principals
problemes és aquest, atès que els nouvinguts, que són molts i d’origen molt diferent, no tenen cap mena
d’interès en integrar-se i sentir-se com a gent del barri.

Tanmateix ens destaca que se senten ignorats per l’Administració, i que la decadència i el desprestigi que
està sofrint el Raval és conseqüència del seu descuit. I així ens ho il·lustra amb el cas dels narcopisos, cosa
que només serveix per reforçar l’idea que les administracions es desentenen completament dels conflictes
que ocorren en llocs pròpiament conflictius, exposant que “al carrer Villarroel (Eixample Esquerra), la
policia va intervenir i va dissoldre els narcopisos en tres dies, contràriament al que passa aquí, on segueixen
havent-ne”. Amb tot això, opina que els canvis de legislatures de l’Ajuntament de Barcelona en els darrers
anys han accelerat la davallada del barri, posant especial èmfasi en les bones prestacions que oferien al barri
els alcaldes Pasqual Maragall i Xavier Trias, qui realment es preocupaven i visitaven els residents amb la
intenció d’integrar-los, actitud totalment oposada a la de l’actual legislatura.

Altrament, el president de l’Associació considera que si el problema s’hagués tractat des dels seus inicis, de
ben segur que el barri hagués evolucionat d’una manera molt diferent. Ens ho exemplifica sobretot amb el
polèmic tema de la brutícia, al·legant que “la gent llença les seves deixalles al carrer i en poc temps es formen
muntanyes de brossa. El mateix passa amb les pintures a les parets, tot el barri està ple de grafits”.

A tall de conclusió del que extraiem de l’entrevista, considerem molt rellevant –amb clau irònica– el que
respon el representant de l’Associació quan li preguntem quina creu que és la solució per revertir aquesta
situació: tirar-ho tot a terra i començar de zero. Referència que, en especial, recorda als treballs de Georges-
Eugène Haussmann9 en la construcció dels grans bulevards de París.

5. Dades socials i econòmiques al barri de l’Eixample

Per què l’Eixample?

El barri de l’Eixample, situat a l’epicentre de la ciutat, és considerat el districte més dens i comercial. Des
de sempre ha estat vista com una zona benestant i segura, però a la vista està, que durant els últims anys ha
patit un caiguda considerable en aspectes referents a la seguretat i la calma, que sempre havien caracteritzat
el barri. Així doncs, a continuació s’exposaran quines han pogut estar les raons i l’abast d’aquesta davallada.

9 Reconegut polític francès que durant el segle XIX, impulsà la transformació de la perifèria de París per pal·liar una
situació molt similar a la que viu actualment el Raval.

15
Increment de la inseguretat

L’Eixample, tot i ser un districte de Barcelona on els seus habitants disposen d’una renda mitjana un 50%
superior a la de la mitjana de la ciutat, ha notat un fort creixement de la inseguretat, que es tradueix en uns
números de furts i robatoris extraordinaris. Durant el primer trimestre de l’any 2021 –encara en pandèmia–
es van enregistrar 2.455 furts, encapçalant la llista de zones de Barcelona que n’acumulen més. Respecte als
robatoris amb força i violència contra persones, en el mateix període, en van tenir lloc 361, i pel que fa
aquests episodis contra negocis i domicilis, la xifra se situa a 241 casos; dades que, també, col·loquen
l’Eixample com el barri que més sofreix aquests successos.

Gràfic sobre l’evolució dels furts i robatoris als diferents districtes (2011-2019). Font: Mossos d’Esquadra

Aquesta gràfica reflecteix l’increment dels furts i robatoris que han tingut lloc a l’Eixample. Si bé recull les
dades d’aquests delictes fins l’any 2019, l’evolució durant els últims anys és apreciable. Aquest fet es pot
explicar –entre altres motius– per la laxa llei de l’ordenament jurídic. Sobretot des de la reforma que es va
realitzar al Codi Penal amb la LO 1/2015, arran de la qual es va optar per imposar una pena de multa els
delictes que no excedissin els 400 euros. Addicionalment, el Tribunal Suprem va sentenciar que no
computessin, a efectes de reincidència, els delictes castigats amb pena de multa a l’hora de dictaminar presó
provisional. Lògicament, aquestes són les condicions somiades per a qualsevol carterista.

Taula amb els tipus de delictes de robatoris als districtes de Barcelona

Paral·lelament, la taula anterior fa palès que la situació que viu l’Eixample és molt delicada, liderant tots i
cadascun dels diferents tipus de delictes d’aquesta naturalesa. A destacar que, pràcticament un de cada tres
robatoris, són a l’interior de vehicles, puix que els delinqüents s’aprofiten dels pàrquings públics –que són
de fàcil accés– per sostreure els objectes, ja que són llocs poc concorreguts i generalment poc vigilats.

16
També requereix una menció especial el fet que sigui el districte amb més robatoris amb intimidació, ja que
sempre s’ha pensat que és una zona segura. Malgrat això, aquesta concepció s’ha vist alterada i el paradigma
ha canviat. Alguna de les explicacions recauen en el fet que l’Eixample sigui el gran focus de turisme de la
ciutat, un aspecte que serà aprofundit tot seguit.

Turisme

L’Eixample, per la seva situació geogràfica i el seu ampli ventall d’opcions culturals i socials, és el principal
focus de turistes de la ciutat, amb el 37% de la oferta hotelera ubicada en aquesta zona. Això comporta que
una inevitable conseqüència sigui que el nombre de víctimes potencials de robatori augmenti, i que els
criminals s’apropin al barri per aprofitar el descuit o negligència dels turistes. Les víctimes en la majoria de
casos són estrangeres –generalment adinerades– d’un perfil familiar i benestant, i en front a situacions que
no estan acostumats a experimentar, oposen resistència i molts cops pateixen també lesions.

Els veïns de l’Eixample, conscients que els turistes puguin ser qui atrauen aquests delinqüents al barri, se
senten reticents a la arribada de visitants a la ciutat. En conseqüència, el concepte de turisme ja no és
concebut com un sinònim de riquesa i beneficis pel veïnat.

En atenció a això, entre els residents, està creixent amb força la idea que el turisme ha arribat a la seva
màxima capacitat, i destaquen que el perfil d’estrangers rudes i incívics s’està convertint en dominant. És
per això, que aquest mateix 2022 ha nascut una nova iniciativa al barri per afavorir un turisme que sigui de
millor qualitat i sostenible. Aquest pla aborda dues de les problemàtiques que està afavorint la decadència
que viu el barri. En primer lloc, es pretén fomentar el comerç local i de proximitat, per atraure un perfil de
visitants diferent; i en segon lloc, es vol reduir la massa de turistes, que és una de les raons d’aquests episodis
violents –que s’han convertit en habituals– i d’aquest malestar que experimenten els veïns.

6. Conclusions finals i solucions a la situació actual

Al iniciar aquest treball ens vam plantejar dues hipòtesis: “es confirma la Teoria de les Finestres Trencades
a Barcelona” i “les polítiques de neteja dels carrers i remodelació dels barris són suficients per acabar amb
la criminalitat”.

Després de realitzar un recull de dades i dur a terme un treball de camp, on hem entrevistat un seguit de
persones que viuen en primera persona i especial sensibilitat els canvis a la ciutat, hem pogut concloure que
totes dues hipòtesis es compleixen. Pel que fa la primera hipòtesi, hem pogut comprovar que els barris que
s’estan deteriorant més a Barcelona són aquells que presenten una situació de deixadesa palpable a simple
vista, sent el nostre gran exemple el barri del Raval, on només amb una ullada podem veure l’acumulació
d’escombraries fora dels contenidors, pintades a la façana d’edificis històrics i fins i tot una desagradable

17
olor a orina en certs punts del barri. El Raval és el clar exemple que si la gent percep que quelcom està
“trencat” o “malmès”, no s’esforçarà en cuidar-ho entenent que el seu esforç per tenir un comportament
cívic no es veurà recompensat ja que no es revertirà la situació inicial. En canvi, si el ciutadà percep que la
seva actuació cívica influeix i es veu recompensada amb l'obtenció d’un millor barri, s’esforçarà en mantenir
tal comportament.

Pel que fa la segona hipòtesi, podem afirmar que la neteja dels carrers d’una ciutat té un efecte positiu en la
conducta de les persones, no obstant això, considerem que no és suficient per erradicar la criminalitat ja
que no tots els mals de Barcelona radiquen en la Teoria de les Finestres Trencades. Si bé una gran part de
la culpa de la degradació de la ciutat ha estat la falta de cura, per revertir la situació actual cal aplicar un
seguit de mesures complexes que no es poden limitar a augmentar el nivell de neteja.

Pel que fa l’increment de la criminalitat, hem arribat a la conclusió que aquest s’ha sostingut sobre dos pilars:
la impunitat que tenen certs comportaments delictius i la falta d’esperança dels que delinqueixen. En relació
amb la impunitat, ens hem trobat que a Barcelona hi ha un alt nombre de delinqüents reincidents que no
arriben mai a ser sancionats realment, ja que els seus delictes no són prou greus com per anar a la presó i
mai arriben a pagar les multes pertinents ja que es declaren insolvents. Aquest fet, sumat a uns interminables
processos judicials, té com a resultat una alta reincidència en certs delictes, sent el màxim exponent el
fenomen dels carteristes, un problema enquistat en els darrers anys (hi ha casos de carteristes que han estat
detinguts més d’una vintena de vegades que segueixen actuant impunement). Degut a això, creiem que és
necessari augmentar la duresa de les sancions i establir un sistema de tolerància zero envers la criminalitat,
penalitzant de forma severa la reincidència i augmentant la presència policial en aquelles zones més
conflictives de la ciutat.

Tanmateix, establir únicament un sistema de tolerància zero només seria una solució superficial i no
erradicaria l’origen del problema. Així doncs, cal preguntar-se quina és la situació d’aquelles persones que
es veuen abocades a la delinqüència com a forma de vida, i buscar una forma de reinserir-los en la societat.
La gran majoria de delinqüents són persones a les que el sistema els ha donat l’esquena i no han trobat una
altra manera de guanyar-se la vida. Per tant, creiem necessari l’establiment de mesures reals contra la
marginació que pateix l’estrat més baix de la societat per afavorir que s’introdueixin al mercat laboral i no
quedin desplaçats de la resta de la comunitat, sent un exemple la creació de cursos de formació gratuïts per
part de l’Ajuntament.

Un altre problema que està molt relacionat amb l’augment de la criminalitat –i que ha causat molts
problemes de convivència entre veïns– ha estat l’aparició de comunitats d’immigrants hermètiques que
s’han establert en els barris més humils de l’àrea de Barcelona. Certs indrets de la ciutat s’han convertit en
guetos d'immigració, fet que ha impedit que tals comunitats s’hagin adaptat a la forma de viure dels
barcelonins i visquin en una realitat paral·lela a la resta de la ciutat, tenint com a resultat un augment de la
delinqüència. En aquest cas, la solució està en evitar la creació d’aquests guetos i tractar que la població

18
migrant quedi assimilada amb la local, sent una possible mesura la creació de programes de facilitació
d’habitatge, puix que el fet que les comunitats immigrants acabin concentrades en certes zones, és fruit de
la seva vulnerabilitat, ja que només tenen accés als barris més marginals.

Per últim, creiem indispensable replantejar l’actual model turístic de la ciutat. El perfil massiu que
caracteritza el turisme de Barcelona, està fent que la ciutat no es pugui desenvolupar correctament. Aquesta
classe de turisme està causant una sèrie de problemàtiques per la població autòctona, ja que en molts casos
es caracteritza per la realització de comportaments incívics per part dels turistes, creant problemes de
convivència amb els habitants autòctons i degradant l’estat dels carrers de la ciutat. A més a més, el
sorgiment d’apartaments turístics ha suposat un problema en relació amb l’habitatge, atès que en molts
casos l’augment dels lloguers ha desplaçat la població local, donant lloc a una greu crisi d’habitatge a
Barcelona. Per tals motius, considerem necessària la limitació del turisme a la ciutat i que aquest vagi enfocat
a un turisme familiar, tractant d’impedir el nociu turisme “de borratxera” que s’ha popularitzat en els darrers
anys.

7. Agraïments

Per acabar, volem donar les gràcies als qui ens han ajudat i encoratjat a seguir treballant en aquest estudi, i
han col·laborat en la realització d’aquesta obra. Especialment a:

Filomena Cañete, alcaldessa de Sant Adrià de Besòs; María Ángeles Espejo i Joan Rafael Rabasco, lletrats
consistorials de l’Ajuntament de Barcelona; Antonio Martínez, president de l’Associació de Veïns del Raval;
i Josep Maria Sayrol, professor de l’assignatura.

19
8. Referències

G.L.Kelling i C. Coles, Fixing Broken Windows, reimpresa (1996).

M. Gladwell, THE TIPPING POINT: How little things can make a big difference, Back Bay Books (2002).

The Telegraph, Why Barcelona is officially the greatest city on Earth. 28 d’abril de 2022. Accessible a
https://corporate.telegraph.co.uk/2022/04/28/telegraph-travel-research-reveals-the-best-city-on-earth-
to-visit/

Ajuntament de Barcelona, Enquesta de victimització 2019, Oficina Municipal de Dades. 3 juny al 28 juliol de
2019. Accesible a
https://ajuntament.barcelona.cat/prevencio/sites/default/files/documents/presentacio_de_resultats_en
questa_victimitzacio_2019.pdf

Ajuntament de Barcelona, Población de Barcelona según años de alta en el Padrón, Departament d'Estadística i
Difusió de Dades. 1 de gener de 2020. Accessible a
https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/castella/Estadistiques_per_temes/Poblacio_i_demografia/
Documents_relacionats/lecpadro/a2020/t82.htm

CENIE, Estimaciones de la población de la provincia de Barcelona. 1 de gener de 2018. Accessible a

https://cenie.eu/es/observatorio/demografia/barcelona

R. Sánchez i A.Puente, Radiografía de la criminalidad en Barcelona: los hurtos veraniegos en los barrios del centro disparan
la tasa de delitos, elDiario.es. 31 d’agost de 2019. Accessible a
https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/datos-radiografia-criminalidad-barcelona-
pequenos_1_1381970.html

F. Nadeu, El mapa de la renta por persona en Barcelona, calle a calle, El Periódico. 18 de setembre de 2018.
Accessible a
https://www.elperiodico.com/es/economia/20190912/mapa-renta-catalunya-7630861

R. Rodríguez, Barcelona, reina de la droga: la ciudad del mundo donde se consume más cocaína, El Confidencial. 25
d’octubre de 2019. Accessible a
https://www.elconfidencial.com/mundo/2019-10-24/consumo-drogas-estudio-csic-barcelona-lider-
221_2297988/

20
N. Casas, Barcelona es la ciudad con más ocupaciones de todo el Estado español, El Nacional. 30 de noviembre de
2021. Accessible a
https://www.elnacional.cat/es/barcelona/barcelona-ciudad-mas-ocupaciones-todo-estado-
espanol_676637_102.html

Statista Reaseach Department, Cifra anual de turistas alojados en hoteles en Barcelona 1990-2020. 3 de maig de
2021. Accessible a
https://es.statista.com/estadisticas/480611/numero-de-turistas-alojados-en-hoteles-barcelona-espana/

Ajuntament de Barcelona, La población extranjera por distritos y barrios, Departament d’Estadística i Difusió de
Dades. Gener de 2018. Accessible a
https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/castella/Estadistiques_per_temes/Poblacio_i_demografia/
Documents_relacionats/pobest/a2018/part1/nt27.htm

Ajuntament de Barcelona, Estimación del paro registrado en Barcelona por distrito, Departament d'Estadística i
Difusió de Dades. 2019. Accessible a
https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/castella/Estadistiques_per_temes/Treball_i_teixit_producti
u/Documents_relacionats/treb/a2019/t53.htm

J. Ribalaygue, La afluencia de drogadictos de Barcelona pone a prueba a La Mina, El Mundo. 14 de desembre de

2015. Accessible a
http://www.elmundo.es/cataluna/2015/12/14/566e854fca4741c63f8b4656.html

S. Iborra, La Mina pide un plan específico contra la droga en su Plan de Transformación, elDiario.es. 12 de juny de
2016. Accessible a
https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/mina-droga-plan-transformacion-barrio_1_3957201.html

H. López, El Raval alza la voz contra los narcopisos, la gentrificación y los desahucios, El Periódico. 9 de juliol de
2018. Accessible a
https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20180709/manifiesto-raval-contra-narcopisos-
gentrificacion-desahucios-6932253

J. Otix, El Raval señala la suciedad como otro factor que expulsa a vecinos del barrio, El Periódico. 26 de gener de
2022. Accessible a
https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20220126/campana-vecinal-suciedad-raval-basura-
gentrificacion-13150800

21
J. Subirana, El Eixample, el distrito más denso y comercial de BCN, a examen, Metrópoli Abierta. 8 de desembre
de 2018. Accessible a
https://www.metropoliabierta.com/distritos/eixample/eixample-distrito-mas-denso-comercial-
barcelona-examen_12373_102.html

N. Palou, Nuevo reto para favorecer un turismo más sostenible en L’Eixample, La Vanguardia. 14 de març de 2020.
Accessible a
https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/barcelona-plus/20220314/8122812/nuevo-reto-
favorecer-turismo-mas-sostenible-l-eixample.html

K. Kidani, How to actually fix a broken window, Georgetown Law. 21 de febrer de 2018. Accessible a
https://www.law.georgetown.edu/poverty-journal/blog/how-to-actually-fix-a-broken-window/

22
9. Annexos

ANNEX 1: entrevista completa a l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs

Creus que el barri està estigmatitzat?

Hi ha un cert grau d’estigmatització. Quan parlem de la Mina estem parlant d’una població d’uns 11.000
habitants, respecte a la de Sant Adrià que són uns 35.000. Això significa que la població de la Mina
representa un gran percentatge de la població total. Quan la gent sent el nom de la Mina ho relaciona
automàticament amb l’ètnia gitana, però el cert és que la població al barri té diferents realitats.

El barri de la Mina està format per tres barris realment: la Mina vella, de caràcter obrer tradicional, com
podria ser qualsevol barri obrer de Barcelona.; la mina nova, nascuda de la reubicació del barraquisme de
les afores de Barcelona i conformada majoritàriament per l’ètnia gitana en un inici i que actualment te
realitats molt diverses; la Mina “pija”, que és un barri benestant.

Es donen els mateixos problemes en totes les zones dins del barri, o poden haver canvis entre la
zona nova i “de casa bona”, amb la zona antiga i més deteriorada?

És veritat que es dona certa confluència, en el fons estan molt a prop. El que es va buscar amb la construcció
de la part nova era obrir i airejar el barri, i inclús modernitzar-lo. Però és veritat que ara ens trobem on la
majoria de casos de vulnerabilitat es troben concentrats a la part antiga dels grans blocs. Podem afirmar que
ara hi ha més desigualtat. Des de les associacions pensem que és molt important generar noves oportunitats,
per a que no sigui només la delinqüència o la pobresa. Hi ha gent vulnerable que s’acomoda a aquesta
vulnerabilitat i no vol sortir, tot i que hi ha d'altres que sí que volen sortir i busquen la manera de poder
sortir. Però existeix en el barri un pilar, crònic, que no, i és un problema.

La realitat social pot ser que no hagi variat tant. Hi ha cobertures socials, i suficients programes per a que
tothom tingui una oportunitat, però aquesta gent que s’ha acomodat a viure d’aquesta manera, i no
s’esforçarà per canviar són el problema, ja que aquests serveis passen a ser inútils per a ells.

Quines entitats públiques s’han creat per fer front a la situació actual?

Existeix el consorci de la mina perquè és tan brutal la gestió que es necessita per reconduir el barri que
l'ajuntament no es veu capacitat per revertir-ho per si sol. El consorci està format per la Generalitat, que té
la presidència, Barcelona, la diputació, l’Estat i l’Ajuntament. També existeix l’empresa municipal de Pla de
Besos que gestiona tot l'habitatge social. A Sant Adrià hi ha un 14% d’habitatge de protecció oficial, però a

23
més a més el 4% d’habitatge protegit és de lloguer social, que es paga entre 50 i 150 euros al mes. Aquesta
empresa acumula un deute de més de 3 milions d’euros per impagament d’aquests lloguers.

Hi ha crítiques respecte la utilitat de la inversió que es fa al barri perquè sembla que no hi hagi
canvis.

Costa molt. Podeu imaginar que sense aquests recursos seria encara pitjor. El que volem reivindicar és que
és molt difícil actuar i veure millores quan la delinqüència es concentra en un punt un indret concret. Per
què arriba gent sense papers al barri de la mina i no a un altre? Hi ha unes pròpies dinàmiques internes
dirigides per màfies que costen molt de revertir i afavoreixen la criminalitat. Un exemple clar és el tràfic de
drogues que hi ha.

Com és que accions com l’enderroc de l’edifici Venus s’han endarrerit tant?

L’enderroc no és només tirar l’edifici, també s'han de reubicat totes les famílies i és quelcom difícil i complex
de gestionar perquè cada pis té una realitat diferent: hi ha que viuen famílies, hi ha que es dediquen a la
plantació (de droga), hi ha que es dediquen a la venta de drogues, hi ha que estan rellogats i no es sap ben
bé qui és el propietari… Les singularitats són molt diverses i el procés s’estima que serà de 3 a 5 anys. El
pla de transformació de la Mina ja preveia que s’enderroqués abans el bloc, però degut a la crisi econòmica
es va haver d'aturar el pla per falta de finançament. Actualment es reactivarà perquè ja s’ha trobat
finançament.

Es faran totes les facilitats per fer que aquest bloc vagi a terra: les condicions de vida son molt precàries i
impacta que hi hagi gent vivint així. Tanmateix, si bé és cert que no hi ha hagut un manteniment suficient
del bloc tots sabem que les coses no es degraden soles. En aquest cas, tot i que molts veïns són respectuosos
i han tingut cura del bloc, aquest nivell de degradació ha estat causat per les destrosses d’un altre grup de
veïns que no ha tingut cura de l’edifici. També tenim programes per gestionar la comunitat i saber la situació
de cada família que habita el bloc, però no tothom vol cooperar.

És el Venus realment la gran finestra trencada?

Sí, és el primer, però ja hem d’anar pensant amb la resta dels altres blocs, així ho comentàvem amb la
consellera l’altre dia. Perquè tots van per la mateixa línia, en el fons els veiem com un conjunt, que tot ell
és negatiu.

24
Quan s’enderroqui el Venus i altres blocs, ja s’ha pensat que s’hi farà després en aquest espai?

Una plaça oberta, que ajudarà un cop més a airejar el barri.

Com afecta el problema de la droga al barri?

Sens dubte, la droga és la causa principal per la qual el barri ha anat degradant-se progressivament.
Tradicionalment, a la Mina s’ha produït heroïna, marihuana i, actualment, cada cop s’estan veient més
drogues sintètiques, com les metamfetamines. L’impacte visual que genera el consum de drogues al barri és
bestial i trobar pel terra xeringues, gomes, ampolles buides, tovalloletes d’alcohol i casseroles per diluir la
droga és més que comú que mai.

I a les cases?

En aquests últims anys, moltes persones que no són pròpiament de Sant Adrià de Besós han freqüentat el
barri, tot per aconseguir la seva dosi. Molts habitatges s’han convertit consegüentment en narcopisos. És
més, hi ha famílies senceres que conviuen amb persones involucrades amb activitats il·legals d’aquest tipus.
Sovint, hi ha famílies sense papers que contacten amb màfies per arribar al país i, un cop al barri, lloguen
una o dues habitacions per poder dormir, mentre les altres habitacions són dedicades al cultiu.

Per com ho explica, sembla un barri on pràcticament no hi pugui sortir ningú de casa. Hi ha por
a la Mina?

Sí i no. La inseguretat que tradicionalment ha viscut el barri s’ha convertit en la normalitat. La gent està
acostumada a qualsevol renyina que hi pugui haver. Molts no gosen denunciar ja que assumeixen que aquest
és el pa de cada dia. El fet de normalitzar la por és, sens dubte, una de les dinàmiques que un barri no hauria
d’adoptar mai però, malauradament, això és una realitat.

Quines són les mesures adoptades per la l’Ajuntament de Sant Adrià per combatre el tràfic de
drogues i la degradació del barri?

Des de la nostra campanya per l’alcaldia, vam tenir molt clar que volíem fer del barri de la Mina un lloc
millor. Sabem que anar contra el toxicòman no serveix de res, desarticular un narcopís pot tenir els seus
efectes, però la clau de tot plegat està en anar a per l’arrel dels problemes: les màfies. Tanmateix, aquestes
organitzacions criminals tenen una capacitat de regeneració molt alta i les operacions dutes a terme pels
mossos i pels jutges no sempre són suficients.

25
Des de l’Ajuntament, juntament amb altres corporacions com Creu Roja, els mossos o el CAP de la Mina,
hem impulsat una sèrie de mesures que fan que el consum d’aquelles persones addictes sigui més
responsable. Per això, s’ha habilitat una sala de de venupunció, per tal que molta gent addicte pugui
consumir amb seguretat, prevenint així la transmissió del VIH i hepatitis C. Aquesta sala també ha contribuït
en la sensibilització per netejar el barri i evitar així l’acumulació de xeringues i d’altres utensilis pels carrers.

Paral·lelament, juntament amb l’Associació de veïns de la Mina, s’estan duent a terme programes que
busquen referents d’ètnia gitana que han arribat a la Universitat o que han aconseguit fer quelcom de profit.
L’objectiu principal és fer que els joves puguin veure més enllà, a fi d’evitar que aquests esdevinguin futurs
delinqüents o drogodependents.

El barri de la Mina té dos realitats, la de dia i la de nit, canvia completament.

Aquests darrers anys s’han fet grans avenços en infraestructures i construccions…

Doncs sí. La biblioteca que tenim és enorme, i d’una qualitat important. Cada cop es veuen més estudiants,
alumnes del campus que venen aquí a estudiar, que abans no hi venien. I quan es pensa construir el nou
campus universitari de la UPC, es tenia molt clar: no es podia fer un campus universitari d’esquenes al barri.
També ara, dins la Universitat trobem que s’hi fan programes col·laboratius amb entitats del barri. Per altre
banda, el poliesportiu que s’ha fet a la Mina també és molt considerable, on ja s’ha acollit grans
esdeveniments d'àrea metropolitana; està ple. S’intenta treballar de manera molt transversal, la Mina seria
un barri molt normal si no hi hagués droga, la droga desvirtua el barri.

Creus que algun dia s'aconseguirà acabar amb la delinqüència, i la Mina pugui arribar a ser un
barri “normal”?

Jo vull creure que sí. No sabeu la quantitat de gent que m’arriba a dir: “La Mina no té solució”, per mi és
molt frustrant. Jo em nego que aquesta sigui l’alternativa, l’alternativa ha de ser una altra.

En relació a la Teoria de les Finestres Trencades…

Hi estic totalment d’acord, jo porto un any com a alcaldessa, i una de les màximes meves és l’espai públic.
Jo soc d’aquesta opinió: si l’espai públic està digne, està maco, agrada; et costa més llençar per exemple un
paper. I per contra, està clar que si hi ha un racó que està deixat, brut, dona la sensació que no importa i la
gent l’utilitzarà per llençar encara més coses.

26
La pandèmia…

Els dos anys de pandèmia si que ens han afectat de manera important. Ja que a la Mina se'n necessita i hi
destinem un gran nombre a serveis socials, que aquests degut a la pandèmia havíem d’augmentar mentre la
pròpia crisis també augmentava. Han estat temps difícils.

Les màfies i les diferents ètnies dins el barri…

El problema són les màfies, són el esglaó de més a dalt i s’ha d'acabar amb elles.
Les estadístiques no serveixen de res en el barri, enganyen; hi ha poques denúncies al barri, això passa per
dos motius: o bé perquè els problemes ens resolen internament entre ells: màfies, guerra de bandes; i
també perquè la por s’apodera de molts veïns a la hora de denunciar un delicte, ja que es poden buscar un
problema pitjor.

Quin paper juga l’esport, sobretot en els joves, en un barri com la Mina?

Per nosaltres l’esport en un barri com aquest és molt important. Per exemple, Gervasio Deferr que va obrir
el gimnàs, doncs posar un element tan enriquidor i amb la connotació que té, es generar unes oportunitats
que d’una altra manera no hi serien. També “el Club de la Lluita” ha aconseguit treure a molts nens del
carrer, igual que el futbol Tramuntana, que és el que busquem, i així també ajudar a les famílies. A més és
una qüestió social: té una estreta relació amb l’escola, sabem que els agrada fer esport, i és un incentiu molt
important, sobretot en una població que és molt “de carrer” –generalment els que són d’ètnia gitana– i
molts cops no se’n fa un bon ús d’aquest espai. I a través de l’esport, es pretén fomentar una conducta i
una forma de vida sana, la infantesa és clau en el desenvolupament de la persona. En definitiva, l’objectiu
és que trobin una solució que no sigui la de delinquir o consumir droga.

A mesura que aquests nens es van fent més grans, l’absentisme a l’escola ha crescut?

Al barri de la Mina, aquest aspecte sempre ha estat un repte. I està demostrat que amb els anys, hi ha una
alta dificultat per preservar l’interès en els joves per seguir estudiant i anant a l’escola. A més a més, a les
escoles públiques el fet que la primària, secundària i batxillerat no estiguin en una mateixa escola, ho
dificulta. Però, amb els Instituts Escola, s’intenta solucionar aquest problema: que en un mateix claustre i
un mateix equip directiu, encara que siguin edificis diferents, puguin garantir o facilitar la transició dels cicles
escolars. Això estava funcionant molt bé, fins que amb la pandèmia hem tornat a on érem. Especialment
és un tema complicat pel que fa l’ètnia gitana, que molts es dediquen a la venda ambulant i per tant no
veuen necessari que els seus fills segueixin estudiant.

27
És a dir, una de les claus per pal·liar la conflictivitat és l’educació?

Tothom que treballa a l’administració, sap que la vessant educativa és fonamental. Preservar aquests nens i
nenes i que puguin formar-se i no pensin en alternatives més fàcils com no estudiar o quedar-se al carrer.
Per això, també es planteja la possibilitat que en determinats casos algun alumne pugui deixar de cursar
alguna matèria i intercanviar-la per alguna altra activitat, i d’alguna manera, garantir l’interès i donar-li
estímuls al nen, amb l’objectiu que després facin un grau o una FP.

ANNEX 2: entrevista completa al president de l’Associació de Veïns del Raval

Cuéntenos quién es y a qué se dedica.

Me llamo Antonio Martínez y soy el presidente de la Asociación de vecinos del Raval. En esta asociación
intentamos ayudar a los vecinos en lo que se pueda, ya sea en alquileres o haciendo de mediadores en
posibles conflictos entre vecinos. Somos, en definitiva, emprendedores a la hora de revitalizar el barrio:
fomentamos eventos y proyectos, como Radio Ciutat Vella, con el fin de cohesionar el barrio y revitalizar
la vida vecinal.

¿Qué lo llevó a usted a implicarse en la asociación?

El adorar mi barrio. Yo nací en Málaga, pero llevo 64 años viviendo en el Raval. He visto evolucionar y
cambiar el barrio. Mis padres se instalaron aquí. Incluso después de casarme seguí viviendo aquí, de la
misma manera que mis hijos.

¿Qué desarrollo cree usted que ha tenido el Raval en los últimos diez años?

Urbanísticamente hablando, el Raval ha evolucionado de manera positiva. La Rambla del Raval ha supuesto
un gran respiro para el barrio. Ha esponjado y ha aireado la zona.

¿Qué me dice de la vida y la convivencia entre vecinos?

Ha ido cambiando. Tradicionalmente, la gente del Raval era gente muy trabajadora y familiar, se conocía
todo el mundo.

28
¿Era?

El barrio y sus gentes han ido evolucionando a peor. De la gente que es propiamente del Raval, ahora sólo
quedan ancianos. Sus hijos y sus nietos se han ido, viven en otros barrios de Barcelona o fuera de la ciudad.

¿Por qué motivo cree que se han ido?

Por la conflictividad social. La falta de alicientes a la hora de realizar actividades de ocio, la falta de acción
por parte del ayuntamiento y la despreocupación por el mantenimiento y la limpieza de las calles. Todo esto
ha propiciado un entorno degradado, el cual atrae cada vez más y más criminalidad.

Cree, entonces, que la suciedad y las pintadas en las calles son una “ventana rota”...

Sin duda, las paredes pintadas, la basura en la calle y el descuido total de las calles, degradan el entorno.
Esto nos lleva a un ambiente propicio a la criminalidad, la cual, hoy en día, está más que arraigada al barrio.

¿Qué consecuencias ha traído esta huida de personas propiamente del Raval?

Al no haber siguientes generaciones en el barrio, la llegada de inmigrantes de países muy distintos entre
ellos se ha hecho cada vez más efectiva. La difícil cohesión entre culturas y la poca acción del ayuntamiento
para intentar integrar a esta gente, ha llevado a la formación de ghettos dentro del propio Raval. Así, los
pakistaníes van por un lado, los árabes por otro y los filipinos por otro. En definitiva, no hay una unión
vecinal, lo cual es un elemento fundamental para la cohesión y el bienestar de un barrio.

¿Tiene algo que ver el Raval de los años 80 con el Raval actual? ¿A mejor o a peor?

Nada que ver, a peor. La vida ha cambiado mucho aquí. La vida y la gente. Por ejemplo: la calle del Robador
era la calle conocida como la de la prostitución, donde hace 30 años vecinas del barrio ejercían la profesión
ahí, aunque la prostitución este mal vista, esas prostitutas al ser del barrio i conocer a sus habitantes muchas
veces ayudaban a evitar serios conflictos que se produjesen en la calle, se metían por el medio, i a la vez los
vecinos las ayudaban a ellas; en cambio ahora son todas inmigrantes, que seguramente pertenecen a mafias.
Y estas mafias no traen nada bueno.

¿Cree que este problema del declive del Raval viene originado por la inmigración?

Sí, y que estos no se cohesionan con el barrio. Y un barrio poco cohesionado no puede llegar a grandes
metas.

29
¿Cree que el ayuntamiento ha hecho algún tipo de acción para ayudar al barrio?

No, nada. En más de una Audiencia Pública, personalmente, le he dicho a los regidores correspondientes,
que esto se ha enquistado por dejadez del ayuntamiento. Y hemos pedido muchos cambios para el barrio.
Pero les entra por un oído y les sale por el otro.

¿Entonces el ayuntamiento ha etiquetado al barrio como una causa perdida?

Sí, se han desentendido.

¿Y ha notado algún cambio con las diferentes legislaturas que ha tenido Barcelona estos años?

El actual es horroroso, ¿se les puede llamar de izquierdas? En la legislatura anterior, la de Trias, se vivía
mucho mejor que con la de ahora, para ya no hablar de la de Maragall, que ha sido el mejor alcalde que ha
tenido Barcelona.

La diferencia viene por que los anteriores se preocupaban por el barrio, la actual alcaldesa pasa de todo, se
ha desentendido completamente con nosotros.

¿Cree que hay la suficiente seguridad que el barrio requiere? ¿Puede ir usted seguro por el barrio?

Aquí en la asociación te puedo decir que sí, ya que tenemos vía directa con los Mossos y la Guardia Urbana
para cualquier problema que podamos tener. Pero un vecino como cualquier otro, eso ya no te lo puedo
asegurar.

Aun así, es verdad que la vigilancia y las patrullas han aumentado recientemente, ya que con la pandemia el
número de delitos decreció, pero ahora está volviendo a aumentar.

¿Son los turistas un problema para el barrio? ¿Hay turismo de calidad?

El turismo no es de buena calidad, ya que estos prefieren otros barrios. Y el turismo que tenemos
mayoritariamente es de gente con menos recursos y que suele ser más problemática. Por ejemplo, el turismo
del botellón no hace más que perjudicar al barrio, y con eso la ventana rota.

30
¿Qué echa de menos del barrio?

Ya se lo dije a la regidora hace unos años. La gente cuando habla del Raval solo habla de las peleas entre
bandas, los atracos, la inseguridad… no se habla de todo lo bueno que tiene, solo lo malo. No se habla de
la cultura, y eso que tenemos bastante: museo marítimo, el Liceo, el Palau Güell, la Escola Massana, el
Macba, CCBE, la Universidad… es decir, hay cultura, pero no se habla de ella.

¿Entonces el problema del barrio no es un problema de infraestructuras?

En un principio no, que yo sepa. Es más una dejadez: que se ocupen pisos; que los fondos buitres se
apoderen de muchos bloques del barrio muchos asustando a los vecinos de toda la vida del barrio –que son
pocos pero aún hay–, metiendo a gente conflictiva.

¿Si no se actúa con rapidez puede que sea demasiado tarde?

Sí, puede llegar a ocurrir. Si no se actúa ya toda la gente que queda que es del barrio de toda la vida se irá, y
se va a perder la cultura de barrio.

¿Y para “revitalizar” el barrio qué cree usted que hace falta?

Voy a contar una anécdota. En clave de humor, hablando de qué se podía hacer en el barrio, le conté al
regidor: tirarlo todo y hacerlo todo, empezar de cero.

¿Algún hecho que nos pueda contar de primera mano que plasme la situación degradante que
parece que está sufriendo el barrio?

Pues sí. Esta tarde han venido dos personas, que venían a quejarse de las basuras que hay por la calle, y
sobre todo de los narcopisos, que hay alguno por donde viven ellas

¿Algún episodio de violencia que nos pueda contar?

Sí claro. A mí por ejemplo me robaron el móvil. Lo llevaba en el bolsillo y vinieron tres jóvenes inmigrantes
y me lo robaron.

31
¿El barrio cambia mucho de noche y de día?

Por supuesto, tú vas paseando durante el día y ves muchos turistas, pero de noche cambia, se respira más
inseguridad, és así. Según por qué calles… hay que ir con cuidado.

¿Y cree que poniendo más policía se puede solucionar?

Ya hay policía, cuando caminas por el barrio se ven muchos coches y motos patrullando. Con más policía
no se arreglaría. Tendrían que entrar también los servicios sociales, y ayudar y concienciar. Por ejemplo, a
los menores no acompañados.

¿Piensa que se podría empezar hablando con las distintas etnias que conviven en el barrio, para
así integrarlas y que pudiesen convivir entre ellas?

Sí. Esto es justo lo que está pasando, cada grupo va a la suya. En la asociación por ejemplo estamos llevando
a cabo esta política, tenemos a mucha gente de fuera

¿Opina por tanto que existe un cierto abandono por parte de la Administración?

Claro. Por ejemplo, en la calle Villarroel, que ya es l’Eixample, había unos narcopisos, duraron solo 3 días.
Aquí aún sigue habiendo, y allí lo cortaron de raíz. Es decir, no interesa que los traficantes se extiendan por
toda Barcelona, si lo tienes todo reducido en una zona, es más fácil controlarlo. Incluso, mucha de la droga
que se vende aquí, la viene a comprar la gente de la zona alta de Barcelona.

32