Ilovepdf Merged

E S T R U C T U R A D E L A M AT È R I A
Química 2n Batx
Rodrigo Alcaraz de la Osa. Traducció: Òscar Colomar (_ @ocolomar)
Models atòmics Origens de la teoria quàntica Mecànica quàntica

Model Fets experimentals que van exposar les seves limitacions
Dualitat ona-corpuscle
Radiació de cos negre
Descobriment de la radioactivitat natural (Becquerel, 1896) És la radiació electromagnètica re-emesa Consisteix en que el comportament dels objectes quàntics no pot ser descrit considerant
Dalton a aquests com a partícules o ones, sinó que tenen una naturalesa dual.
Descobriment de l’electró (Thomson, 1897) per un cos ideal que absorbeix tota la
radiació que incideix sobre ell (cos negre),
estant en equilibri termodinàmic amb el seu

patró d'interferència
Radiància espectral (kW sr−1 m−2 nm−1 )

Descobriment del nucli atòmic (Rutherford, 1911) entorn. Té un espectre molt característic, 14
5000 K
Thomson

Descobriment del protó (Rutherford, 1919) inversament relacionat amb la intensitat, que

12

depèn únicament de la temperatura de el cos. 10 Teoria clàssica (5000 K)
La decisió de la teoria clàssica vigent a 8
l’hora d’explicar la forma d’aquest espectre es

Integritat del nucli → neutró (Chadwick, 1932) 6

Rutherford

Inestabilitat de les òrbites electròniques → Física Quàntica coneix com la catàstrofe ultraviolada. 4
4000 K
Max Planck va ser qui va aconseguir, el

2 3000 K

1900, explicar l’espectre de cos negre, donant
0
Model atòmic de Bohr així origen a la teoria quàntica.. 0 0.5 1 1.5 2 2.5 3
Longitud d’ona (µm)
Proposat el 1913 per Niels Bohr per explicar l’estabilitat de la matèria i els caracterís- electrons
tics espectres d’emissió i absorció dels gasos. Hipòtesi de Planck
L’energia només pot ser emesa / absorbida en paquets discrets anomenats quants o fo-
tons, múltiples de la freqüència 𝜈 de la radiació electromagnètica associada:
𝛦 = ℎ𝜈,
Espectre discret d’emissió de l’hidrogen (H). on ℎ = 6.626 × 10−34 J s és la constant de Planck.
Augment d'energia
de les òrbites
Aquest model es basa en tres postulats Efecte fotoelèctric
Electrons mostrant un comportament clarament ondulatori, gràcies al famós experiment de la doble
fonamentals: L’efecte fotoelèctric consisteix en l’emissió de (foto)electrons quan una radiació elec- escletxa. Traduïda de https://chem.libretexts.org/Bookshelves/Physical_and_Theoretical_
1. Els electrons descriuen òrbites tromagnética, com per exemple la llum ultraviolada, incideix sobre un material, típicament Chemistry_Textbook_Maps/Map%3A_Physical_Chemistry_(McQuarrie_and_Simon)/01%3A_The_Dawn_of_
circulars al voltant del nucli sense metàl·lic. Aquesta emissió compleix les següents característiques: the_Quantum_Theory/1.07%3A_de_Broglie_Waves_can_be_Experimentally_Observed.
irradiar energia.
• La quantitat de fotoelectrons emesos A partir d’experiments de difracció d’electrons, Louis de Broglie va ser el primer que
2. Només estan permeses aquelles òrbites és directament proporcional a la va proposar la següent hipòtesi:
en les quals l’electró té un moment intensitat de la radiació incident.
angular múltiple sencer de ℏ = ℎ/(2𝜋). Tota partícula de massa 𝑚 movent-se a una velocitat 𝑣 té associada una ona (de matèria)
• L’emissió de fotoelectrons només es amb una longitud d’ona, 𝜆, donada per
3. L’electró només emet o absorbeix Energia emesa produeix quan la radiació incident té una
energia en els salts d’una òrbita permesa ℎ
freqüència més gran o igual que una 𝜆= ,
a una altra, sent l’energia emesa/absorbida 𝑚𝑣
Traduïda i adaptada de certa freqüència mínima, anomenada sent ℎ = 6.626 × 10−34 J s la constant de Planck.
la diferència d’energia entre els dos nivells. freqüència llindar o de tall, 𝜈0, que és
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:
Bohr_atom_model_English.svg.
característica de cada material.
Principi d'incertesa de Heisenberg
L’equació de Rydberg ens dóna la longitud d’ona de les línies espectrals de molts • L’energia cinètica dels fotoelectrons
depèn únicament de la freqüència de la Hi ha certs parells de magnituds físiques (aquelles les qual el seu producte té dimensions
elements químics. Pel cas de l’hidrogen:
radiació incident. de 𝖬𝖫 𝖳 ), que no poden ser determinades simultàniament amb total exactitud, ja que
2 −1
1 1 1 el producte de les seves incerteses ha de ser major o igual que ℎ/(4𝜋) = ℏ/2.
= 𝑅H ⋅ ( 2 − 2 ), • L’emissió de fotoelectrons es realitza
𝜆 𝑛1 𝑛2
instantàniament, sense existir cap Exemples de tals magnituts són:
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:
on 𝜆 és la longitud d’ona de la radiació emesa al buit, 𝑅H = 1.097 × 10 m és la constant 7 −1
retard entre l’absorció d’energia i l’emissió
Photoelectric_effect_in_a_solid_-_diagram.svg. ℏ
de Rydberg i 𝑛1 i 𝑛2 són els nombres quàntics principals de les òrbites involucrades en el dels fotoelectrons. Posició 𝑥 i moment lineal 𝑝: Δ𝑥 ⋅ Δ𝑝 ≥
salt (amb 𝑛2 > 𝑛1). 2
ℏ
𝛦 = 𝜙 + 𝛦c Energia 𝛦 i temps 𝑡: Δ𝛦 ⋅ Δ𝑡 ≥
Aquesta equació també ens permet calcular el valor energètic corresponent a una 2
ℎ𝜈 = ℎ𝜈0 + 𝛦c ⇒ 𝛦c = ℎ(𝜈 − 𝜈0),
transició electrònica entre dos nivells donats, Δ𝛦: on Δ denota la incertesa associada i ℏ = ℎ/(2𝜋).
1 1 on ℎ = 6.626 × 10−34 J s és la constant de Planck, 𝜈 és la freqüència de la radiació incident, 𝜈0
Δ𝛦 = ℎ𝑐𝑅H ⋅ ( 2 − 2 ), El principi d’incertesa d’Heisenberg implica que, tot i que s’especifiquin totes les con-
𝑛1 𝑛2 és la freqüència llindar (l’energia associada, 𝜙 = ℎ𝜈0 s’anomena funció de treball o treball
dicions inicials, no és possible predir el valor d’una quantitat amb total certesa, donant així
on 𝑐 = 299 792 458 m/s és la velocitat de la llum al buit. d’extracció) i 𝛦c = ℎ(𝜈 − 𝜈0) és l’energia cinètica màxima dels fotoelectrons, emesos sempre
pas a una interpretació probabilística de la mecànica quàntica.
que es compleixi 𝜈 ≥ 𝜈0.
cb a Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons. https://fisiquimicament.com
E S T R U C T U R A D E L A M AT È R I A
Química 2n Batx
Orbitals atòmics Estructura electrònica Partícules subatòmiques

Són funcions matemàtiques que descriuen el tamany, la forma i l’orientació de les Principi d’exclusió de Pauli Després dels descobriments de Thomson, Partícula Massa/kg Càrrega/C
regions de l’espai on és possible trobar l’electró. Rutherford i Chadwick a principis de
Dos o més electrons no poden tenir tots els nombre quàntics idèntics (ocupar el mateix Protó 1.673 × 10−27 1.602 × 10−19
estat quàntic) dins del mateix sistema quàntic (àtom). segle XX, semblava clar que l’àtom estava Neutró 1.675 × 10−27 0
format per protons i neutrons en el seu Electró 9.109 × 10 −31
−1.602 × 10 −19
Gràcies a aquest principi podem determinar el nombre màxim d’electrons que caben a nucli i una escorça on hi havia els
electrons. 𝑚protó ≃ 𝑚neutró ∼ 2000𝑚electró
cada tipus d’orbital:
𝑞protó = −𝑞electró
Tipus d’orbital s p d f Model estàndard
Orbitals p: l = 1
Nombre d’orbitals 1 3 5 7 És la teoria que descriu tres de les quatre interaccions fonamentals de la natura cone-
Nombre màxim d’e– 2 6 10 14 gudes (electromagnètica, nuclear forta i nuclear feble), a més de classificar totes les partí-
cules elementals conegudes.
Ordre energètic creixent tres generacions de matèria interaccions/portadors de força
(fermions) (bosons)
La configuració electrònica és la distribució dels electrons d’un àtom en orbitals atò-
mics (s, p, d i f). El diagrama de Möller ens ajuda a saber en quin ordre han d’omplir-se
els diferents orbitals, seguint les fletxes (ordre energètic creixent). massa
Orbitals d: l = 2 càrrega
2 spin
1s
2
2s 6
gluó
2
2p
7p 3s
BOSONS ESCALARS
6
6d
2 3p 10
5f
4s 6 3d
7s
6p 2
4p 10
5d 5s 6 4d 14
Orbitals f: l = 3 4f 5p 10 4f fotó
2 5d 14
6s
6s 6
BOSONS DE GAUGE
5p 5f
Energia
2
6p 10
4d 6d
5s 7s 6
7p
BOSONS VECTORIALS
4p
3d
4s Diagrama de Möller. Adaptada de
3p
Orbitals s (𝑙 = 0), p (𝑙 = 1), d (𝑙 = 2) i f (𝑙 = 3). 3s https://commons.wikimedia.org/wiki/ electró muó tauó bosó Z
2p
Adaptada de https://www.coursehero.com/sg/general-chemistry/quantum-theory/.
LEPTONS
2s File:Diagrama_de_Configuraci%C3%B3n_
1s
electr%C3%B3nica.svg.
Nombres quàntics i la seva interpretació
Els nombres quàntics descriuen valors de magnituds físiques que es conserven en la Regla de Hund de la màxima multiplicitat
neutrí neutrí neutrí
A l’omplir orbitals de la mateixa energia (per exemple els tres orbitals p) els electrons es bosó W
dinàmica d’un sistema quàntic, tals com l’energia o el moment angular, les quals estan electrònic muònic tauònic
quantitzades i per tant prenen valors discrets. distribueixen, sempre que sigui possible, amb els seus spins paral·lels, omplint els orbitals Traduïda i adaptada de
amb la multiplicitat més gran.
Per descriure completament l’estat quàntic d’un electró necessitem quatre nombres https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Standard_Model_of_Elementary_Particles.svg.
quantics, els quals tenen un significat orbital concret:
exemples (es mostren també els nombres quàntics del darrer electró) Evolució de l’Univers
Nombre Rang Nitrogen: 7N Oxigen: 8O Neó: 10Ne
Símbol Significat orbital Exemples
quàntic de valors 2p 2p 2p
Principal 𝑛 tamany i energia de l’orbital 1 ≤ 𝑛 𝑛 = 1, 2, 3, …
2s 2s 2s
Univers modern
per 𝑛 = 3
Secundari 𝑙 energia i forma de l’orbital 0 ≤ 𝑙 ≤ 𝑛 − 1
𝑙 = {0, 1, 2}
per 𝑙 = 2
Magnètic 𝑚𝑙 orientació del orbital −𝑙 ≤ 𝑚𝑙 ≤ 𝑙
𝑚𝑙 = {−2, −1, 0, 1, 2} 1s 1s 1s
per un electró 𝑠 = 1/2 1s22s22p3 1s22s22p4 1s22s22p6
Spin 𝑚𝑠 moment angular intrínsec −𝑠 ≤ 𝑚𝑠 ≤ 𝑠 𝑛=2 𝑛=2 𝑛=2
𝑚𝑠 = {−1/2, 1/2}
𝑙 = 1 (p) 𝑙 = 1 (p) 𝑙 = 1 (p)
𝑚𝑙 = 1 𝑚𝑙 = −1 𝑚𝑙 = 1 Traduïda i adaptada de https://commons.wikimedia.org/wiki/File:History_of_the_Universe.svg.
𝑚𝑠 = 1/2 𝑚𝑠 = −1/2 𝑚𝑠 = −1/2 Icones disenyades per Freepik de https://www.flaticon.es/.
SISTEMA PERIÒDIC
Química 2n Batx
Taula periòdica i configuració electrònica

La taula periòdica dels elements organitza els 118 elements coneguts en 7 períodes (files) i 18 grups (columnes), ordenats pel seu nombre atòmic 𝛧.
2
s1
7p 1s p6
1 6d 18
5f 2
1 1.0080
7s 2s 6 2 4.0026
H 6p
2
2p Z Massa He
5d 3s
1
1s1
2
4f
3p
6
10 Símbol p1 p2 p3 p4 p5
1s2
s 6s 2
Hidrogen 5p 4s 3d Configuració Heli
Energia
2 6 13 14 15 16 17
4d 4p 10
3 6.94 4 9.0122 5s
4p 5s
2
6 4d 14 electrònica 5 10.81 6 12.011 7 14.007 8 15.999 9 18.998 10 20.180
Li Be
5p 10 4f B C N O F Ne
2
[He] 2s 1 [He] 2s 2
3d
4s 2 5d 14 Nom [He] 2s22p1 [He] 2s22p2 [He] 2s22p3 [He] 2s22p4 [He] 2s22p5 [He] 2s22p6
3p 6s 6
5f
Liti Beril·li 3s 2
6p 10 Bor Carboni Nitrogen Oxigen Fluor Neó
2p 6d
7s 6
11 22.990 12 24.305 2s
1s
7p 13 26.982 14 28.085 15 30.974 16 32.06 17 35.45 18 39.95
Na Mg Al Si P S Cl Ar
3
[Ne] 3s1 [Ne] 3s2 [Ne] 3s23p1 [Ne] 3s23p2 [Ne] 3s23p2 [Ne] 3s23p4 [Ne] 3s23p5 [Ne] 3s23p6
d1 d2 d3 d4 d5 d6 d7 d8 d9 d10
Sodi Magnesi Alumini Silici Fòsfor Sofre Clor Argó
3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
19 39.098 20 40.078 21 44.956 22 47.867 23 50.942 24 51.996 25 54.938 26 55.845 27 58.933 28 58.693 29 63.546 30 65.38 31 69.723 32 72.630 33 74.922 34 78.971 35 79.904 36 83.798
K Ca Sc Ti V Cr Mn Fe Co Ni Cu Zn Ga Ge As Se Br Kr
4
[Ar] 4s1 [Ar] 4s2 [Ar] 4s23d1 [Ar] 4s23d2 [Ar] 4s23d3 [Ar] 4s13d5 [Ar] 4s23d5 [Ar] 4s23d6 [Ar] 4s23d7 [Ar] 4s23d8 [Ar] 4s13d10 [Ar] 4s23d10 [Ar] 4s23d104p1 [Ar] 4s23d104p2 [Ar] 4s23d104p3 [Ar] 4s23d104p4 [Ar] 4s23d104p5 [Ar] 4s23d104p6
Potassi Calci Escandi Titani Vanadi Crom Manganès Ferro Cobalt Níquel Coure Zinc Gal·li Germani Arsènic Seleni Brom Kriptó
37 85.468 38 87.62 39 88.906 40 91.224 41 92.906 42 95.95 43 97 44 101.07 45 102.91 46 106.42 47 107.87 48 112.41 49 114.82 50 118.71 51 121.76 52 127.60 53 126.90 54 131.29
Rb Sr Y Zr Nb Mo Tc Ru Rh Pd Ag Cd In Sn Sb Te I Xe
5
[Kr] 5s 1
[Kr] 5s 2
[Kr] 5s 4d 2 1
[Kr] 5s 4d2 2
[Kr] 5s 4d1 4 1
[Kr] 5s 4d 5
[Kr] 5s 4d2 5 1
[Kr] 5s 4d 7
[Kr] 5s 4d 1 8
[Kr] 4d 10
[Kr] 5s 4d1 10
[Kr] 5s 4d2 10 2
[Kr] 5s 4d 5p 10 1 [Kr] 5s24d105p2 [Kr] 5s24d105p3 [Kr] 5s24d105p4 [Kr] 5s24d105p5 [Kr] 5s24d105p6
Rubidi Estronci Itri Zirconi Niobi Molibdè Tecneci Ruteni Rodi Pal·ladi Plata Cadmi Indi Estany Antimoni Tel·luri Iode Xenó
81 204.38 82 207.2 83 208.98 84 209 85 210 86 222
55 132.91 56 137.33 71 174.97 72 178.49 73 180.95 74 183.84 75 186.21 76 190.23 77 192.22 78 195.08 79 196.97 80 200.59
Tl Pb Bi Po At Rn
Cs Ba Lu Hf Ta W Re Os Ir Pt Au Hg
6
1 2 2 14 1 2 14 2 2 14 3 2 14 4 2 14 5 2 14 6 2 14 7 1 14 9 1 14 10 2 14 10 [Xe] 6s24f14 [Xe] 6s24f14 [Xe] 6s24f14 [Xe] 6s24f14 [Xe] 6s24f14 [Xe] 6s24f14
[Xe] 6s [Xe] 6s [Xe] 6s 4f 5d [Xe] 6s 4f 5d [Xe] 6s 4f 5d [Xe] 6s 4f 5d [Xe] 6s 4f 5d [Xe] 6s 4f 5d [Xe] 6s 4f 5d [Xe] 6s 4f 5d [Xe] 6s 4f 5d [Xe] 6s 4f 5d
5d106p1 5d106p2 5d106p3 5d106p4 5d106p5 5d106p6
Cesi Bari Luteci Hafni Tàntal Tungstè Reni Osmi Iridi Platí Or Mercuri
Tal·li Plom Bismut Poloni Àstat Radó
113 286 114 290 115 290 116 293 117 294 118 294
87 223 88 226 103 262 104 267 105 268 106 269 107 270 108 269 109 277 110 281 111 282 112 285
Nh Fl Mc Lv Ts Og
Fr Ra Lr Rf Db Sg Bh Hs Mt Ds Rg Cn
7 2 14 4 2 14 9 2 14 10 [Rn] 7s25f14 [Rn] 7s25f14 [Rn] 7s25f14 [Rn] 7s25f14 [Rn] 7s25f14 [Rn] 7s25f14
[Rn] 7s1 [Rn] 7s2 [Rn] 7s25f147p1 [Rn] 7s25f146d2 [Rn] 7s25f146d3 [Rn] 7s 5f 6d [Rn] 7s25f146d5 [Rn] 7s25f146d6 [Rn] 7s25f146d7 [Rn] 7s15f146d9 [Rn] 7s 5f 6d [Rn] 7s 5f 6d
6d107p1 6d107p2 6d107p3 6d107p4 6d107p5 6d107p6
Franci Radi Laurenci Rutherfordi Dubni Seaborgi Bohrio Hassi Meitneri Darmstadti Roentgeni Copernici
Nihoni Flerovi Moscovi Livermori Tenessi Oganessó
f1 f2 f3 f4 f5 f6 f7 f8 f9 f10 f11 f12 f13 f14

57 138.91 58 140.12 59 140.91 60 144.24 61 145 62 150.36 63 151.96 64 157.25 65 158.93 66 162.50 67 164.93 68 167.26 69 168.93 70 173.05
õ bloc s La Ce Pr Nd Pm Sm Eu
[Xe] 6s24f7
Gd Tb Dy
[Xe] 6s24f10
Ho Er Tm Yb
[Xe] 6s25d1 [Xe] 6s24f15d1 [Xe] 6s24f3 [Xe] 6s24f4 [Xe] 6s24f5 [Xe] 6s24f6 [Xe] 6s24f75d1 [Xe] 6s24f9 [Xe] 6s24f11 [Xe] 6s24f12 [Xe] 6s24f13 [Xe] 6s24f14
õ bloc p Lantani Ceri Praseodimi Neodimi Prometi Samari Europi Gadolini Terbi Disprosi Holmi Erbi Tuli Iterbi
õ bloc d 89 227 90 232.04 91 231.04 92 238.03 93 237 94 244 95 243 96 247 97 247 98 251 99 252 100 257 101 258 102 259
õ bloc f Ac Th Pa U Np Pu Am Cm Bk Cf Es Fm Md No
[Rn] 7s26d1 [Rn] 7s26d2 [Rn] 7s25f26d1 [Rn] 7s25f36d1 [Rn] 7s25f46d1 [Rn] 7s25f6 [Rn] 7s25f7 [Rn] 7s25f76d1 [Rn] 7s25f9 [Rn] 7s25f10 [Rn] 7s25f11 [Rn] 7s25f12 [Rn] 7s25f13 [Rn] 7s25f14
Actini Tori Protactini Urani Neptuni Plutoni Americi Curi Berkeli Californi Einsteni Fermi Mendelevi Nobeli
SISTEMA PERIÒDIC
Química 2n Batx
Apantallament i càrrega nuclear efectiva Propiedades periódicas
Apantallament
L’efecte pantalla o apantallament, 𝑎, consisteix en la atenuació de la força d’atracció del electronegativitat
nucli sobre un electró, degut a la repulsió amb altres electrons. Com més allunyat estigui un
electró del nucli, més apantallat estarà.
afinitat electrònica
energia d’ionització
afinitat electrònica
energia d’ionització
electronegativitat
- atracció entre
radi atòmic
l'electró i el nucli
- electró
· l i c
extern
t à l
m e
Nucli
e r
-
repulsió
r à ct
entre electrons ca
Traduïda de https://chem.libretexts.org/Courses/University_of_California_Davis/UCD_Chem_110A%3A_
radi atòmic
Physical_Chemistry__I/UCD_Chem_110A%3A_Physical_Chemistry_I_(Koski)/Text/07%3A_Approximation_
Methods/7.2%3A_The_Variational_Method.
Radi atòmic 𝑟 Potencial d'ionització 𝛦i
Càrrega nuclear efectiva Definim el radi atòmic d’un element com la meitat de la distància internuclear Definim el potencial o energia d’ionizació com la mínima energia que s’ha de
Es tracta de la càrrega positiva neta, 𝛧eff, que experimenta un electró degut a mínima que presenta una molècula diatòmica d’aquell element en estat sòlid. proporcionar a un àtom neutre, X, en estat gasós i en el seu estat electrònic fonamental,
l’apantallament. La càrrega nuclear efectiva augmenta d’esquerra a dreta al llarg d’un període Al llarg d’un període La càrrega nuclear efectiva augmenta, els electrons de valència per extreure un electró de la seva escorça, formant un catió X+.
i és constant al llarg d’un grup. són més atrets pel nucli i per tant disminueix el radi atòmic. X(g) + 𝛦i ⟶ X+(g) + 1 e–
Les regles de Slater ens permeten calcular-la, seguint l’expressió: Al llarg d’un grup La càrrega nuclear efectiva és constant però augmenta el nombre
Afinitat electrònica 𝛦ea
de capes, per tant el radi atòmic augmenta.
𝛧eff = 𝛧 − 𝑎, L’afinitat electrònica és l’energia alliberada quan un àtom neutre, X, en estat gasós i en
on 𝛧 és el nombre atòmic de l’element i 𝑎 l’apantallament que pateix l’electró, considerant que Radi iònic el seu estat fonamental, capta un electrón, formant un anió X–.
els electrons de core (interns) produeixen un major apantallament respecte a aquells que es És el radi que presenta un ió monoatòmic en un cristall iònic. X(g) + 1 e–⟶ X–(g) + 𝛦ea
troben en el seu mateix nivell energètic: Cations Tenen un menor nombre d’electrons, per tant l’apantallament patit pels Electronegativitat 𝜒
electrons de core (interns) → 𝑎 = 1 electrons de valència és menor, augmentant en conseqüència la càrrega nuclear
L’electronegativitat és una mesura de la tendència d’un àtom a atreure un parell
electrons de valència (mateix nivell) → 𝑎 < 1 efectiva que experimenten i provocant que tenguin un menor radi atòmic que els
d’electrons que comparteix amb un altre àtom al que està unit mitjançant un enllaç
seus elements neutres de referència.
exemple: àtomo de beril·li (4Be) → 1s22s2 químic.
Anions Tenen un major nombre d’electrons, per tant l’apantallament patit pels
Cadascun dels dos electrons de valència pateix el següent apantallament: electrons de valència és major, disminuint en conseqüència la càrrega nuclear Al llarg d’un període La càrrega nuclear efectiva augmenta, els electrons de valència
efectiva que experimenten i provocant que tenguin un major radi atòmic que els són més atrets pel nucli i per tant augmenten l’energia d’ionització, l’afinitat
Electrons de core 1s2 Cadascun d’ells produeix un apantallament màxim: 𝑎 = 2. electrònica i l’electronegativitat.
seus elements neutres de referència.
Electrons de valència 2s1 𝑎 < 1. Al llarg d’un grup la càrrega nuclear efectiva és constant però augmenta el radi, per
𝑟catió < 𝑟neutre < 𝑟anió
tant els electrons són menys atrets i per tant disminueixen l’energia
Sent l’apantallament total 2 < 𝑎 < 3, per tant 1 < 𝛧eff < 2.
d’ionització, l’afinitat electrònica i l’electronegativitat.
CINÈTICA QUÍMICA
Química 2n Batx
La cinètica química és la branca de la química física que s’ocupa de comprendre les velocitats de les reaccions químiques.
Teories de les reaccions químiques Velocitat de reacció Factors que afecten a la velocitat de reacció
Teoria de col·lisions És la velocitat a la qual ocorre una reacció química. En una equació química general: Naturalesa dels reactius
𝑎 A + 𝑏 B ⟶ 𝑐 C + 𝑑 D,
La teoria de col·lisions, proposada per Lewis en 1918, explica una reacció des del La naturalesa i la força dels enllaços en les molècules reactives influeixen en gran mesura
punt de vista dinàmic. Ens diu que las reaccions es produeixen a partir de xocs entre las 𝑎, 𝑏, 𝑐 i 𝑑 representen els coeficients estequiomètrics mentre que A, B, C i D representen en la velocitat de transformació en productes. Las substàncies iòniques solen reaccionar més
molècules dels reactius. Per a que aquests xocs siguin eficaços, les molècules han de tenir els símbols químics dels àtoms o la fórmula molecular dels compostos que reaccionen ràpidament que les covalents a temperatura ambient.
suficient energia (energia d’activació) i una orientació adequada. (costat esquerre) i els que es produeixen (costat dret).
Estat d'agregació i grau de divisió dels reactius
Definim la velocitat instantània de reacció, 𝑣, com:
1 d[A] 1 d[B] 1 d[C] 1 d[D] Quan els reactius estan en estats diferents, la reacció només pot ocórrer en la seva àrea de
𝑣=− =− = = , contacte. Això significa que quant més finament dividit estigui un reactiu sòlid o líquid,
𝑎 d𝑡 𝑏 d𝑡 𝑐 d𝑡 𝑑 d𝑡
O3 col·lisió ine�caç O3 on [ ] representa la concentració, mesurada en mol L−1. En general, la velocitat d’una reac- major serà la seva àrea de superfície per unitat de volum i major serà el contacte amb
NO NO
ció química disminueix amb el temps i es determina experimentalment, mesurant la con- l’altre reactiu, pel que la reacció serà més ràpida.
centració a intervals de temps coneguts. 𝑣gas > 𝑣líquid > 𝑣sòlid
Equacions cinètiques Concentració dels reactius

La velocitat de reacció depèn de les concentracions dels reactius:
Relacionen la velocitat de reacció amb la concentració dels reactius: 𝑛 𝑚
NO O3 col·lisió e�caç NO2 O2 𝑛 𝑚 𝑣 = 𝑘[A] [B]
𝑣 = 𝑘[A] [B] ,
Adaptada de https://www.coursehero.com/sg/general-chemistry/collision-theory/ Quant major sigui la concentració, més molècules hi haurà i més probable serà que
on 𝑘 és la constant de velocitat (↑𝑘 → ↑𝑣); [A] i [B] les concentracions (molars) dels reac-
col·lideixin i reaccionin entre si, donant lloc a un augment de la velocitat de reacció.
Teoria de l'estat de transició o del complex activat tius; i 𝑛 i 𝑚 són els ordres de reacció parcials (ordre total = 𝑛 + 𝑚). En el cas de reaccions
elementals (una sola etapa), els ordres parcials coincideixen amb els coeficients estequio- Temperatura
La teoria de l’estat de transició, proposada per Henry Eyring en 1935, explica mètrics, pel que l’ordre total coincideix amb la molecularitat.
una reacció química des del punt de vista energètic. Quan les molècules dels reactius xo- A major temperatura, les molècules tenen més energia tèrmica i són més susceptibles de
quen, donen lloc a un estat de transició, molt inestable, on es forma un complex Ordre Reacció Equació Exemple xocar eficaçment, augmentant la velocitat de reacció. L’equació d’Arrhenius relaciona
activat, en el qual uns enllaços s’estan formant i uns altres trencant. la constant de velocitat 𝑘 amb la temperatura 𝛵:
0 Oxidació de metalls
Zero A ⟶ Productes 𝑣 = 𝑘[A] = 𝑘 𝑘 = 𝛢e
𝛦
− 𝑅𝛵a
,
Reaccions catalitzades per enzims
Energia Complex
H2O2(l) ⟶ H2O(l) + 12 O2(g) on 𝛢 és el factor de frequència, que reflexa la frequència de les col·lisions, 𝛦a és l’energia
potencial activat U A ⟶ Productes 𝑣 = 𝑘[A] −1 −1
𝑣 = 𝑘[H2O2] d’activació i 𝑅 = 8.31 J mol K és la constant universal dels gasos ideals.
Energia NO3(g) + NO(g) ⟶ 2 NO2(g) Catalitzadors

NO O3 A + B ⟶ Productes 𝑣 = 𝑘[A][B]
d'activació 𝑣 = 𝑘[NO3][NO] Un catalitzador és una substància que altera la velocitat d’una reacció química sense
Dos
2 HI(g) ⟶ 12 H2(g) + 12 I2(g) consumir-se durant la mateixa. Distingim entre catalitzadors:
Reactius A ⟶ Productes 𝑣 = 𝑘[A] 2
𝑣 = 𝑘[HI]
Positius Augmenten la velocitat de reacció disminuint l’energia d’activació.
Energia alliberada A + B + C ⟶ Productes 𝑣 = 𝑘[A][B][C] Negatius (inhibidors) Disminueixen la velocitat de reacció augmentant 𝛦a.
per la reacció NO2 O2
Distinguim també entre catàlisi homogènia o heterogènia depenent de si la fase del ca-
2 2 NO(g) + Cl2(g) ⟶ 2 NOCl(g)
Productes Tres A + B ⟶ Productes 𝑣 = 𝑘[A] [B] talitzador és la mateixa o no que la dels reactius.
𝑣 = 𝑘[NO]2[Cl2]
0 Curs de la reacció Catàlisi enzimàtica Las proteïnes que actuen com catalitzadors en les reacciones
3
A ⟶ Productes 𝑣 = 𝑘[A] bioquímiques es diuen enzims.
Quant menor sigui l’energia d’activació, més ràpida serà la reacció química.
Adaptada de https://www.coursehero.com/sg/general-chemistry/collision-theory/ L'enzim canvia la seva forma Productes
Substracte quan s'uneix al substracte
Vida mitjana o període de semireacció 𝑡1/2 Zona activa
Mecanismes de reacció Definim la vida mitjana o període de semireacció, 𝑡1/2, com el temps necessari
per a que la concentració d’un determinat reactiu es redueixi a la meitat.
El mecanisme d’una reacció és el conjunt de processos o reaccions elementals pels quals es
produeix el canvi químic global. Ordre 0 1 2
Les espècies que no apareixen a la reacció global es denominen intermedis de reacció, [A]0
donat que es produeixen en un procés elemental però es consumeixen en un altre. Integració [A] = [A]0 − 𝑘𝑡 [A] = [A]0 ⋅ e −𝑘𝑡
[A] = El substracte accedeix Complex Complex Els productes surten
1 + [A]0𝑘𝑡
a la zona activa de l'enzim enzim/substracte enzim/productes de la zona activa
La velocitat d’una reacció ve determinada per la reacció elemental més lenta, anomenada [A]0 ln 2 1 Model d’ajust induït.
etapa limitant de la velocitat. 𝑡1/2
2𝑘 𝑘 𝑘[A]0 Adaptada de https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Induced_fit_diagram_es.svg.
EQUILIBRI QUÍMIC
Química 2n Batx
Rodrigo Alcaraz de la Osa. Traducció: Òscar Colomar (_ @ocolomar) i Eduard Cremades (_ @eduardcremades)
El 1803, Berthollet descobreix que unes certes reaccions químiques són reversibles, Quocient de reacció Factors que afecten a l’estat d’equilibri
arribant un moment en el qual les velocitats de les reaccions directa i inversa s’igualen,
mantenint-se invariables les concentracions de reactius i productes (equilibri). Per poder saber si una reacció ha arribat al seu equilibri, es pot calcular l’anomenat quocient Principi de Le Châtelier
Equilibri Equilibri de reacció, 𝑄r:
Quan un sistema en equilibri és pertorbat, aquest evoluciona a un nou equilibri, contra-
Reacció 𝑎A + 𝑏B 𝑐 C + 𝑑 D,
directa Productes restant parcialment la pertorbació introduïda.
Concentració
𝑐 𝑑
[C] [D]
Velocitat
Velocitats 𝑄r = 𝑎
[A] [B]
𝑏 Concentració
iguals
Reactius
on les concentracions no tenen per què estar en l’equilibri, a diferència de 𝛫c. Si s’afegeix reactiu/producte Aquest tendirà a reaccionar per a tornar a aconseguir
Reacció l’equilibri i per tant el sistema es desplaçarà cap al costat contrari.
inversa
𝑄r < 𝛫c haurà d’augmentar la concentració de productes (desplaçant-se cap a la dreta)
Si s’extreu reactiu/producte Aquest tendirà a formar-se per tornar a aconseguir l’equilibri i
0 Temps 0 Temps {𝑄r = 𝛫c el sistema està en equilibri
per tant el sistema es desplaçarà cap a la seva formació.
Traduïda i adaptada de 𝑄r > 𝛫c haurà d’augmentar la concentració de reactius (desplaçant-se cap a l’esquerra)
https://www.coursehero.com/sg/general-chemistry/reversible-reactions-and-equilibrium/.
Temperatura
Llei d’acció de masses Grau de dissociació Reacció exotèrmica En una reacció exotèrmica (desprèn calor) l’augment de la temperatura
El grau de dissociació, 𝛼, es defineix com el quocient entre la quantitat de substància desplaça la reacció cap a reactius i una disminució de la temperatura la desplaça cap
També coneguda com llei de Guldberg i Waage, estableix que la velocitat d’una reacció és
dissociada i la quantitat de substància inicial: a productes.
directament proporcional al producte de les concentracions dels reactius. Com en l’equilibri
les velocitats de les reaccions directa i inversa són iguals, això implica que existeix una relació quantitat de substància dissociada Reacció endotèrmica En una reacció endotèrmica (absorbeix calor) l’augment de la
constant entre concentracions de reactius i productes. 𝛼= temperatura desplaça la reacció cap a productes i una disminució de la temperatura
quantitat de substància inicial
la desplaça cap a reactius.
Sol expressar-se en tant per cent (%).
Constant d’equilibri
Pressió o volum
Electròlits, àcids i bases fortes 𝛼 ≈ 1
Com en l’equilibri les concentracions de reactius i productes es mantenen constants, podem Seguint la llei de Boyle-Mariotte, la pressió i el volum són inversament proporcio-
Electròlits, àcids i bases febles 𝛼 < 1
calcular una constant d’equilibri 𝛫c, que serà invariable a una certa 𝛵. nals: a major pressió menor volum i viceversa → 𝑝𝑉 = constant.
En un cas general:
Equilibris amb gasos En augmentar la pressió (disminuir el volum) El sistema es desplaçarà de manera que la
𝑎A + 𝑏B 𝑐 C + 𝑑 D,
pressió disminueixi, és a dir, cap a on hi hagi menys mols de gas.
[C] [D]
𝑐 𝑑 En reaccions en les quals intervenen gasos, es pot expressar la constant d’equilibri en funció En disminuir la pressió (augmentar el volum) El sistema es desplaçarà de manera que la
𝛫c = de les pressions parcials de cada gas en la mescla en equilibri:
[A] [B]
𝑎 𝑏 pressió augmenti, és a dir, cap a on hi hagi més mols de gas.
𝑎 A(g) + 𝑏 B(g) 𝑐 C(g) + 𝑑 D(g),
(𝑝C)𝑐(𝑝D)𝑑 equilibri
• L’expressió de 𝛫c (i el seu valor) depèn de la forma en la qual estigui ajustada la reacció. 𝛫p = R⇌P
(𝑝A)𝑎(𝑝B)𝑏
• Si s’inverteix la reacció, s’inverteix també el valor de la constant d’equilibri:
1 Emprant l’equació dels gasos ideals, es pot demostrar que 𝛫p està relacionada amb 𝛫c a
𝛫i =
𝛫d través de l’expressió:
Δ𝑛
• Si se sumen dos o més equacions, la constant d’equilibri és el producte de les constants 𝛫p = 𝛫c(𝑅𝛵) ,
d’equilibri de cadascuna de les reaccions. canvi
on Δ𝑛 = 𝑛final − 𝑛inicial és la variació de mols gasosos. R⇌P

• Si en la reacció intervenen sòlids o líquids purs, atès que la seva concentració és

constant, es considera inclosa en el valor de la constant d’equilibri. sí
Magnitud de 𝛫 augmenta
𝑄=𝛫
?
Petita Intermèdia Gran
(𝛫 < 10−3) (10−3 < 𝛫 < 103) (𝛫 > 103)
reacció reacció
−−−−−−−−−−→ no ←−−−−−−−−−−−−−−−−
avança retrocedeix
Reactius Productes Reactius Productes Reactius Productes

R P
𝑄<𝛫 𝑄>𝛫
sí 𝑄<𝛫 no
?
En la seva majoria Quantitats significatives de En la seva majoria
reactius reactius i productes productes https://www.chegg.com/learn/chemistry/introduction-to-chemistry/chemical-equilibrium.
EQUILIBRI QUÍMIC
Química 2n Batx
Rodrigo Alcaraz de la Osa. Traducció: Òscar Colomar (_ @ocolomar) i Eduard Cremades (_ @eduardcremades)
Obtenció industrial de l’amoníac Equilibris heterogenis Exemple

L’amoníac, NH3, es produeix industrialment a partir de nitrogen i hidrogen gasosos mit- Reaccions de precipitació El SO3(g) es dissocia a 127 °C mitjançant un procés endotèrmic, en SO2(g) i O2(g),
jançant el procés de Haber-Bosch, un procés de fixació artificial de nitrogen. establint-se un equilibri. En un recipient de 20 L a 127 °C s’introdueixen 4.0 mol de SO3
Són reaccions en les quals es forma un producte insoluble (que no es dissol). Això tí- produint-se una dissociació del 30 %.
Generació de la mescla Generació d'amoníac
Precalentador
Vapor
picament passa amb substàncies iòniques els ions de les quals tendeixen a romandre
Metà CH4
Aigua H2O N2, H2, CO
units en estar en dissolució, formant un precipitat. a) Calcula les concentracions molars de cada gas a l’equilibri.
Aigua
CH4 + H2O Serpentí de refredament
b) Calcula la pressió total i parcial de cada gas.
CO + 3 H2
Catalit-
Compressor
N2, H2, NH3
Solubilitat i producte de solubilitat c) Calcula el valor de les constants 𝛫c i 𝛫p a 127 °C.
Reactor
zador d) Si estan la mescla en equilibri es redueix el volum del sistema (sense que resulti
H 2O Quan un compost químic coexisteix en estat sòlid i dissolt, s’estableix un equilibri de
Aire 500 °C H 2O » Catalitzador afectada la temperatura), s’afavorirà la dissociació del SO3?
N 2, O2 2 CH4 + O2
» 450 °C solubilitat entre ell i els seus ions:
» 300 bar Refrigerador
C𝑛A𝑚(s) C𝑛A𝑚(ac) 𝑛 C𝑚+(ac) + 𝑚 A𝑛–(ac), Solució
2 CO + 4 H2 Amoníac
N 2, H2
N2, H2, CO H2O, CO2
(líquid) on C representa un catió, A un anió i 𝑛 i 𝑚 els seus respectius índexs estequiomètrics. a) Escrivim l’equilibri de dissociació ajustat en funció del nombre de mols inicials i
del grau de dissociació 𝛼:
Compressor
N 2, H2 Compressor
Solubilitat Anomenem solubilitat, 𝑠, a la màxima quantitat de solut que es pot
Diagrama del procés de Haber-Bosch. Adaptada de 2 SO3(g) 2 SO2(g) + O2(g)
dissoldre a una temperatura donada en un dissolvent. Se sol expressar en grams de
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Haber-Bosch-es.svg.
solut per cada 100 mL de dissolvent. Inicial 𝑛 0 0
Equilibri exotèrmic Producte de solubilitat Un equilibri de solubilitat es caracteritza per un producte de Reaccionen −𝑛𝛼 𝑛𝛼 1/2 𝑛𝛼
solubilitat, 𝛫s, que fa de constant d’equilibri: Equilibri 𝑛 − 𝑛𝛼 𝑛𝛼 1/2 𝑛𝛼

En el procés es fa reaccionar nitrogen atmosfèric, N2(g), amb hidrogen, H2(g), obtingut a 𝑚+ 𝑛 𝑛– 𝑚
𝛫s = [C ] [A ] , on 𝑛 = 4 mol i 𝛼 = 0.3. Calculem les concentracions de cada gas:
partir de metà (gas natural), establint-se un equilibri exotèrmic donat per l’equació:
on [ ] representa concentracions molars a no ser que s’indiqui el contrari. A partir 4 mol ⋅ (1 − 0.3)
N2(g) + 3 H2(g) 2 NH3(g) + Δ𝛨 ≈ −92 kJ [SO3] = = 0.14 m
de l’estequiometria, és possible establir la relació entre 𝛫s y 𝑠: 20 L
la constant d’equilibri de la qual ve donada per: 4 mol ⋅ 0.3
[SO2] = = 0.06 m
2 C𝑛A𝑚(s) C𝑛A𝑚(ac) 𝑛 C𝑚+(ac) + 𝑚 A𝑛–(ac) 20 L
(𝑝NH3) 1/2 ⋅ 4 mol ⋅ 0.3
𝛫p = 𝑠 𝑛𝑠 𝑚𝑠 [O2] = = 0.03 m
𝑝N2(𝑝H2)3 20 L
on 𝑝 representa la pressió parcial de cadascuna de les substàncies. 𝛫s = (𝑛𝑠)𝑛(𝑚𝑠)𝑚 = 𝑛𝑛𝑚𝑚𝑠𝑛+𝑚 b) A partir de l’equació dels gasos ideals, 𝑝 = 𝑐𝑅𝛵:
−1
𝑝SO3 = 0.14 mol/L ⋅ 0.082 atm L mol K−1 ⋅ (127 + 273.15) K = 4.6 atm
Catalitzador La reacció natural és molt lenta degut sobretot a l’estabilitat dels enllaços Com en els equilibris homogenis, podem comparar el quocient (producte) de reacció −1
triples del nitrogen, per tant s’utilitza un catalitzador de ferro (Fe3+) per a amb el producte de solubilitat per a determinar si es formarà precipitat: 𝑝SO2 = 0.06 mol/L ⋅ 0.082 atm L mol K−1 ⋅ (127 + 273.15) K = 2.0 atm
−1
accelerar-la. Cal fer notar que l’addició d’aquest catalitzador no afecta l’equilibri ni a 𝑝O2 = 0.03 mol/L ⋅ 0.082 atm L mol K −1
⋅ (127 + 273.15) K = 1.0 atm
𝑄s < 𝛫s dissolució insaturada → no hi ha precipitat
la quantitat d’amoníac que es produeix. D’acord amb la llei de les pressions parcials de Dalton, la pressió total és:
Temperatura En ser exotèrmica, segons el principi de Le Châtelier, les baixes temperatures
{𝑄s = 𝛫s dissolució saturada → equilibri de solubilitat
𝑄s > 𝛫s dissolució sobresaturada → es forma precipitat 𝑝t = 𝑝SO3 + 𝑝SO2 + 𝑝O2 = 4.6 + 2.0 + 1.0 = 7.6 atm
afavoreixen la formació d’amoníac, però a la vegada alenteixen la reacció, per tant
s’arriba a un compromís utilitzant temperatures entre 400° i 450°. c) L’expressió de la constant 𝛫c és:
Pressió En haver-hi menys mols gasosos en els productes (2, enfront de 4 en els reactius), Efecte de l'ió comú [SO2]2[O2]
KI 𝛫c =
segons el principi de Le Châtelier, un augment de pressió desplaçarà l’equilibri cap L’efecte de l’ió comú és una [SO3]2
als productes, afavorint la producció d’amoníac. Per altra banda, utilitzar altes conseqüència del principi de Le Substituint els valors:
pressions té un cost molt elevat, per tant de nou s’arriba a un compromís, en aquest Châtelier i consisteix en la disminució Ag
I
(0.06)2 ⋅ 0.03
cas d’unes 200 atm. Dissolució I 𝛫c = = 5.5 × 10 −3
de la solubilitat d’un precipitat Ag (0.14)2
saturada Ag I
iònic per l’addició a la dissolució d’un L’expressión de la constant 𝛫p és:
canvi [N2] [H2] [NH3] AgI Ag
compost soluble amb un ió en comú amb I 2
Ag I (𝑝SO2) 𝑝O2
el precipitat, augmentant la seva 𝛫p =
Augment de la temperatura augmenta augmenta disminueix concentració i desplaçant l’equilibri cap a (𝑝SO3)2
Es forma precipitat de AgI en presència de KI.
l’esquerra. https://www.coursehero.com/sg/general-chemistry/ Substituint els valors:
Augment de la pressió disminueix disminueix augmenta shifting-the-solubility-equilibrium/
(2.0)2 ⋅ 1.0
𝛫p = 2
= 0.19,
(4.6)
Solubilitat i temperatura
Addició de N2 augmenta disminueix augmenta complint-se que 𝛫p = 𝛫c(𝑅𝛵)
Δ𝑛gasosos
.
Sòlids en aigua La solubilitat de moltes sals (sòlides) dissoltes en aigua augmenta d) D’acord amb la llei de Boyle-Mariotte, en reduir el volum fins a un terç del seu valor
Addició de H2O constant constant constant amb la temperatura. Algunes, com el Ce2(SO4)3, es tornen menys solubles en inicial, la pressió es triplica. D’acord amb el principi de Le Châtelier, el sistema es
augmentar la temperatura, ja que la seva dissolució en aigua és exotèrmica. desplaçarà cap a on hi hagi menys mols gasosos, és a dir, cap a l’esquerra, formant més
Addició de catalitzador constant constant constant Gasos en aigua La solubilitat sol disminuir en augmentar la temperatura. SO3 i desfavorint per tant la seva dissociació.
Gasos en dissolvents orgànics La solubilitat sol augmentar amb la temperatura.
Q U Í M I C A O R G À N I C A 2 N B AT X
Isomeria
Alba López Valenzuela i Rodrigo Alcaraz de la Osa. Traducció: Òscar Colomar (_ @ocolomar)
Dos compostos són isòmers entre si si tenen el mateix número i tipus d’àtoms, és a dir, si tenen la mateixa fórmula molecular. Dos compostos isòmers tenen el mateix nombre d’ insaturacions.
Isomeria constitucional Estereoisomeria Estereoisomeria (cont.)

Es deu a diferències en l’estructura dels compostos, és a dir, canvia com estan units els àtoms L’estructura de les substàncies és la mateixa (igual connectivitat entre àtoms) però es diferencien Isomeria òptica
(tenen diferent connectivitat). Dins d’aquest tipus, hi ha tres subtipus d’isomeria: en la seva orientació espacial.
La isomeria òptica es presenta quan un compost no és superponible amb la seva imatge especular, i
Isomeria de cadena Isomeria geomètrica (cis-trans) en aquest cas es diu que són enantiòmers. Perquè això ocorri, la molècula ha de posseir almenys
Es presenta en compostos que difereixen en l’esquelet de la cadena carbonada: La isomeria cis-trans es presenta en alguns alquens, a causa de la incapacitat de rotació del doble un carboni quiral. Un carboni quiral és un carboni que té 4 substituents diferents:
enllaç. Perquè un doble enllaç present isomeria cis-trans, no pot haver-hi sobre qualsevol dels dos
CH3
carbonis del doble enllaç dos substituents iguals. Dos compostos amb aquesta mena d’isomeria
CH3 CH2 CH2 CH3 CH3 CH CH3 geomètrica són diastereoisòmers, sent les seves propietats físiques diferents. Els isòmers cis
butà metilpropà tenen tots dos substituents del doble enllaç cap a un costat, els trans cap a costats oposats:
isobutà Cl Cl Cl H Cl Cl
Isomeria de posició C C C C
Es presenta en compostos que difereixen en la posició del seu grup funcional: H H H Cl
cis–1,2–dicloroetè trans–1,2–dicloroetè
CH3 CH CH CH3 CH2 CH CH2 CH3
L’1,1–dicloroetè no pot presentar isomeria cis-trans: C C
but–2–è but–1–è
H H
H Cl
Br F F Br
C C
OH OH
H Cl
CH3 CH2 CH CH3 CH3 CH2 CH2 CH2
1,1–dicloroetè
butan–2–ol butan–1–ol L’àtom de carboni negre és un centre quiral perquè té quatre substituents diferents, un àtom de clor (Cl), un àtom
Aquest tipus d’isomeria es dona també en compostos amb un pla de simetria, a causa de la impos-
Isomeria de funció sibilitat de rotació: d’hidrogen (H), un àtom de fluor (F) i un àtom de brom (Br). Les dues estructures són imatges especulars l’una de
l’altra que no poden superposar-se. Adaptada de
Es presenta en compostos que tenen grups funcionals diferents. HC CH H3C
3 3 https://www.coursehero.com/sg/general-chemistry/chirality/.
Solen ser isòmers de funció entre si: CH3 Aquest és el tipus de esteroisomeria que presenten molècules essencials per a la vida, com els ami-
• alcohols-èters, cis–1,4–dimetilciclohexà trans–1,4–dimetilciclohexà noàcids i els monosacàrids. Els enantiòmers tenen propietats físiques idèntiques, diferenciant-se
• aldehids-cetones, únicament en el seu comportament enfront de la llum polaritzada, perquè la desvien de manera
Notació E-Z Quan existeixen diversos substituents diferents, la nomenclatura cis-trans en diferent (mesurable amb un polarímetre). Si el pla de la llum polaritzada es desvia a la dreta són
• i àcids carboxílics-èsters, alquens pot resultar ambigua. En aquests casos s’adopta la nomenclatura E-Z. En substàncies dextrògires i si es desvia a l’esquerra, levògires:
encara que existeixen moltes altres possibilitats. alemany:
H H
• E d’entgegen (separats).
• Z de zusammen (junts).
HOOC NH2 H2N COOH
CH3 CH2 CH2 O CH3 CH3 CH2 CH2 CH2 OH A cada carboni del doble enllaç, el substituent de major nombre atòmic té major jerarquia. CH3 H3C
En cas d’empat, se segueix el mateix criteri amb els àtoms units a ells, fins a desempatar.
metil propil èter butan–1–ol L’isòmer Z serà el que tingui els dos substituents de major jerarquia del mateix costat del d-Alanina l-Alanina
metoxipropà doble enllaç i l’isòmer E serà el que els tingui a diferent costat: Pel que fa a la reactivitat, poden reaccionar de diferent manera amb altres compostos
H3C Cl H3C Br quirals, com molts fàrmacs quirals amb els enzims (especialment sonada va ser l’anomenada
ȧ catàstrofe de la talidomida).
O C C C C
O CH3 CH2 CH3 CH2 Projeccions de Fischer Amb la finalitat de facilitar la representació en el pla, s’utilitzen les
C Br Cl
projeccions de Fischer, ideades pel químic alemany Hermann Emil Fischer al
CH3 CH2 C H3 C CH3 (Z)–1–bromo–1–cloro–2–metilbut–1–è (E)–1–bromo–1–cloro–2–metilbut–1–è
1891, per a representar la disposició espacial de molècules en les quals un o més àtoms de
H Un exemple del diferents que poden arribar a ser dos isòmers cis-trans ho tenim amb els àcids carboni són quirals:
propanal propanona fumàric i maleic: O O
H H
acetona HOOC H HOOC COOH
C C C C H OH H OH
O O H COOH H H
HO H HO H
CH3 CH2 C CH3 C àcid fumàric àcid maleic
Àcid trans–butendioic Àcid cis–butendioic H OH H OH
OH O CH3 Insoluble en aigua Soluble en aigua
àcid propanoic etanoat de metil 𝛵f = 287 °C 𝛵f = 131 °C a 139 °C H OH HO H
acetat de metil
Sent el primer fonamental en diverses rutes del metabolisme cel·lular, destacant la seva participació CH2OH CH2OH
en el cicle de Krebs; i el segon tòxic. Les seves propietats físiques són molt diferents. d-Glucosa l-Glucosa
Q U Í M I C A O R G À N I C A 2 N B AT X
Reactivitat
Alba López Valenzuela i Rodrigo Alcaraz de la Osa. Traducció: Òscar Colomar (_ @ocolomar)
Reaccions de substitució Reaccions d’addició (cont.) Reaccions d’oxidació-reducció (redox)

En aquest tipus de reaccions un àtom o grup d’àtoms d’una molècula és substituït per un altre Hidrohalogenació d'alquens A les reaccions d’oxidació, el carboni que té unit un hidroxil ( – OH) s’oxida. Aquesta oxidació
àtom o grup d’àtoms d’una altra molècula: té lloc per pèrdua d’un hidrogen unit al C de l’hidrogen del grup – OH, formant-se un doble
Cl Cl enllaç C – O conegut com a grup carbonil. Com a substància oxidant [Ox] pot usar-se dicromat
−C−X −−−−→ −C−Y
de potassi K2Cr2O7 o permanganat de potassi KMnO4 en medi àcid.
CH3 CH CH2 + HCl CH3 CH CH3 + CH3 CH2 CH2
Halogenació d'alcans Propè La reacció inversa a l’oxidació és la reducció. Com a substància reductora [Red] sol usar-se tetra-
2–cloropropà 1–cloropropà
hidrur d’alumini-liti, LiAlH4.
Els alcans experimenten reaccions de substitució radicalaries. Així, es pot aconseguir la subs-
titució d’un enllaç – C – H per un enllaç – C – X mitjançant radiació lluminosa. Hidratació d'alquens
Alcohols primaris
S’anomena substitució fotoquímica i és una reacció en la qual la llum trenca la molècula La reacció succeeix en el tractament de l’alquè amb aigua i un catalitzador àcid fort, com el H2SO4,
Com en els alcohols primaris el grup – OH està unit a un carboni terminal, en oxidar-
d’halogen X2 (F2, Cl2, Br2 o I2) donant una reacció en cadena amb fórmula general: per un mecanisme similar al de l’addició de HX. L’aigua H2O també s’afegeix a l’enllaç múltiple:
se produeix un carbonil terminal donant lloc a un aldehid, – CHO. Si l’oxidació continua
llum
CH4 + X2 −−−−→ CH3X + HX OH OH l’aldehid s’oxida a àcid carboxílic:
H2SO4 [Ox] [Ox]
La reacció pot continuar precisant a cada etapa llum o calor. A cada etapa es forma HX com a CH3 CH CH2 + H OH CH3 CH CH3 + CH3 CH2 CH2 CH3 CH2 OH CH3 CHO CH3 COOH
producte. La següent reacció està particularitzada per a (X = Cl). A cada etapa, a més del producte propè propan-2-ol propan-1-ol Alcohol 1∘ [Red] Aldehid [Red] Àcid carboxílic
de substitució, es forma HCl: HCl:
llum llum llum llum
Alcohols secundaris
CH4 −−Cl
−−→ CH3Cl −−Cl
−−→ CH2Cl2 −−Cl
−−→ CHCl3 −−Cl
−−→ CCl4 Reaccions d’eliminació
2 2 2 2 En el cas dels alcohols secundaris, l’oxidació del carboni produeix un carbonil no terminal,
Una molècula perd àtoms en posicions adjacents i origina una molècula amb un enllaç doble o conegut com a grup cetona. La cetona no pot continuar oxidant-se:
Transformació d'un derivat halogenat en un alcohol
triple. Les reaccions d’eliminació són les reaccions inverses a les d’addició a un doble enllaç. A
CH3 CH CH3 [Ox] CH3 CO CH3
La hidròlisi d’un haloalcà es duu a terme amb NaOH que dona la substitució de l’halogen pel les reaccions d’eliminació es perden àtoms de dos carbonis veïnals produint-se majoritàriament
grup – OH, donant l’alcohol: el doble enllaç més substituït. OH [Red]
CH3 CH2Br + NaOH CH3 CH2OH + NaBr Deshidrogenació Alcohol 2∘ Cetona
bromoetà hidròxid etanol bromur És la reacció inversa a la hidrogenació, i es dona amb un catalitzador i calor, donant l’alquè: Alcohols terciaris
de sodi de sodi
L’oxidació es produiria per pèrdua d’un hidrogen unit al carboni que s’oxidaria, per la qual cosa
CH3 CH3 catalitzador CH2 CH2 + H2
Δ aquest ha de tenir disponible almenys un. Per aquest motiu, els alcohols terciaris no do-
Reaccions de addició età etè nen reaccions d’oxidació.
Una molècula incorpora a la seva estructura una altra molècula. Ocorren amb substrats amb do- Deshidrohalogenació d'halurs d'alquil Reaccions de combustió
bles o triples enllaços originant un producte amb un major grau de saturació. És la reacció inversa a la hidrohalogenació, es produeix en presència de KOH i alcohol en la qual La reacció de combustió d’un compost orgànic en atmosfera rica en oxigen dona lloc als òxids
Hidrogenació catalítica d'alquens s’elimina KX i H2O, originant un doble enllaç. La deshidrohalogenació produeix majoritàriament dels seus elements. Si el compost és un hidrocarbur, oxigenat o no, els productes de la reacció són
el producte amb el doble enllaç més substituït: diòxid de carboni i aigua, que són els òxids del carboni i de l’hidrogen:
Es realitza amb hidrogen molecular en presència d’un catalitzador, normalment platí. És un procés
exotèrmic. La reacció transcorre de manera que cada àtom d’hidrogen de la molècula H2 s’afegeix
X 9
C3H8O + O2 −−−−→ 3 CO2 + 4 H2O
a un dels dos carbonis que formen l’enllaç múltiple en el reactiu, saturant la molècula: CH3
KOH 2
CH3 CH2 CH CH3 CH CH CH3 + CH3 CH2 CH CH2 + KX + HOH
alcohol
haloalcà but–2–è but–1–è Les reaccions de combustió són reaccions exotèrmiques. Si el compost té altres elements, com a N
H H H H
o S, també habituals en química orgànica, s’obtenen els òxids d’aquests.
C C + H2 Pt H C C H Deshidratació d'alcohols
H H És la reacció inversa a la hidratació d’alcohols. Es produeix en medi àcid, generalment H2SO4, i
Reaccions de condensació i hidròlisi
H H
Alquè Alcà calor. La deshidratació (pèrdua d’una molècula d’aigua) produeix, majoritàriament, el doble enllaç
més substituït: Reacció d'esterificació i saponificació
Halogenació d'alquens OH L’esterificació és la reacció de condensació entre un àcid carboxílic i un alcohol, per
De manera anàloga a la hidrogenació, l’halogen X2 afegeix un àtom d’halogen a cada carboni que H2 SO4 pèrdua d’aigua, produint-se un èster:
CH3 CH2 CH CH3 CH3 CH CH CH3 + CH3 CH2 CH CH2 + HOH
forma l’enllaç múltiple formant un dihalogen veïnal: Δ
O O
butan-2-ol but–2–è but–1–è
H H X X R C + R′ OH Esterificació R C + H OH
C C + X2 H C C H Saponificació OR′
OH
H H Àcid carboxílic Alcohol Èster Aigua
H H
Alquè Dihalur veïnal La saponificació és la reacció inversa a l’esterificació. La hidròlisi de l’èster dona l’àcid carboxí-
lic i l’alcohol. S’entén per saponificació la reacció que produeix la formació de sabons. La principal
causa és la dissociació dels greixos en un medi alcalí, separant-se glicerina i àcids grassos. Aquests
últims s’associen immediatament amb els àlcalis constituint les sals sòdiques dels àcids grassos: el
sabó.
ENLLAÇ QUÍMIC
Química 2n Batx
Regla de l’octet Enllaç iònic Enllaç metàl·lic

La configuració més estable per a qualsevol àtom és disposar de vuit electrons a la És un enllaç que involucra l’atracció electrostàtica entre ions de signe oposat. L’enllaç metàl·lic és l’enllaç químic que manté units els àtoms d’un metall entre sí. Sor-
capa exterior. geix de l’atracció electrostàtica entre els electrons de conducció i els cations metàl·lics.
L’enllaç iònic sol donar-se entre metalls (tendeixen a cedir electrons, convertint-se en ca-
Els elements tendiran a unir-se per completar la seva capa exterior, intercanviant (do- tions) i no metalls (tendeixen a captar electrons, convertint-se en anions). Model del núvol electrònic
nant/captant → enllaç iònic) o compartint electrons (enllaç covalent), i així guanyar Els composts iònics formen xarxes cristal·lines compactes i neutres amb diferents geo-
estabilitat. metries en funció del tipus d’ions que les formen. -
Paràmetres moleculars Energia de xarxa o reticular 𝑈R
És la l’energia alliberada al formar-se la xarxa a partir dels seus ions en estat gasós. -
energia Cicle de Born-Haber Formació d’un compost iònic a partir dels seus elements.
potencial
Li+(g) + F(g) + e–
renllaç
entalpia d’enllaç (Δe𝛨 )
Li+(g) + 12 F F(g) + e–
afinitat electrònica (−𝛦ea)
- -
entalpia d’ionizació (𝛦i) Li+(g) + F–(g)

forces atractives
Entalpia
forces
Li(g) + 12 F F(g)
repulsives -
entalpia de sublimació (Δsub𝛨 )
Model del núvol electrònic, amb els cations en posicions fixes i els electrons movent-se lliurement en
Eenllaç estat inicial Li(s) + 12 F F(g) energia reticular (𝑈R)
un núvl. Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Metalic_bond_model.svg.
estat més estable
Teoria de bandes
entalpia de formació (Δf𝛨 )
Traduïda i adaptada de
solapament
https://ch301.cm.utexas.edu/section2.php?target=atomic/bonding/covalent-bonding.html.
Energia
estat final LiF(s)
Energia d’enllaç És una mesura de la fortalesa d’un enllaç químic. 1
Δf𝛨 = Δsub𝛨 + 𝛦i + Δe𝛨 − 𝛦ea + 𝑈R
banda de
Longitud d’enllaç Distància mitjana entre els nuclis de dos àtoms enllaçats.
2 conducció
Angle d’enllaç Angle format per tres àtoms enllaçats consecutivament. Cicle de Born-Haber per la formació del fluorur de liti (LiF). Basat en
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Born-haber_cycle_LiF.svg.
Polaritat d’enllaç És la separació de càrregues elèctriques al llarg d’un enllaç, donant lloc nivell de Fermi salt
a un moment dipolar elèctric. La diferència d’electronegativitat, Δ𝜒, entre Equació de Born-Landé Permet calcular l’energia de xarxa o reticular 𝑈R:
els àtoms d’un enllaç determina la seva polaritat: 𝛮A𝛭𝑧+𝑧−𝑒2 1 + −
𝑧 𝑧
𝑈R = −
4𝜋𝜖0𝑟0
(1 − ) ∝ −
𝑛 𝑟0
, banda de
Δ𝜒 ≲ 0.5 0.5 ≲ Δ𝜒 ≲ 2 Δ𝜒 ≳ 2 −1 valència
on 𝛮A = 6.022 × 10 mol és la constant d’Avogadro; 𝛭 és la constant de
23
apolar polar iònic Madelung, relacionada amb la geometría del cristall; 𝑧+ y 𝑧− són els nombres de metall aïlant
δ + –
càrrega del catión i de l’anión, respectivament; 𝑒 = 1.6 × 10−19 C és la càrrega
+ –
δ
Comparació de l’estructura de bandes electròniques d’un metall, un semiconductor i un aïllant.
enllaç elemental, 𝜖0 = 8.85 × 10−12 C2 N−1 m−2 és la permitivitat elèctrica al buit; 𝑟0 és la Traduïda i adapatada de https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Isolator-metal.svg.
distància a l’ió més proper; i 5 < 𝑛 < 12 és l’exponent de Born (experimental).
Propietats de las susbtàncies metàl·liques
Una molècula serà polar si el moment dipolar total (suma vectorial) és diferent de zero. Propietats de les substàncies iòniques
• Aparença brillant.
La molècula de BF3 té tres enllaços polars però degut a la seva geometria • Degut a les intenses forces electrostàtiques entre els ions, solen tenir temperatures • Són bons conductors de la calor i de l’electricitat.
trigonal plana el moment dipolar resultant és nul. de fusió i ebullició molt elevades, de manera que la majoria són sòlids cristal·lins a
Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File: • Formen aliatges amb altres metalls.
temperatura ambient.
Boron-trifluoride-elpot-3D-vdW.png. • Tendeixen a cedir (perdre) electrons al reaccionar amb altres substàncies.
• Davant els colps, l’alineament dels ions positius i negatius es pot perdre, pel que són
molt fràgils, encara que també molt durs. • La majoria són sòlids a temperatura ambient (Hg és ).
• Fosos o en dissolució, condueixen la corrent elèctrica.
ENLLAÇ QUÍMIC
Química 2n Batx
Enllaç covalent Geometria molecular Forces intermoleculars

És un enllaç químic que implica la compartició de parells d’electrons entre àtoms. TRPECV Les forces intermoleculars són les forces que existen entre las molècules, incloent-hi les
L’enllaç covalent sol donar-se entre no metalls (tendència a captar electrons). forces d’atracció o repulsió que actuen entre les molècules i altres tipus de partícules veïnes,
La Teoria de Repulsió de Parells d’Electrons de la Capa de València per exemple, àtoms o ions. Les forces intermoleculars són febles en relació amb les forces
(TRPECV) es basa en, como els electrons de valència es repeleixen els uns als altres, aquests intramoleculars (les que mantenen unides una molècula).
– – –
7e 6e 6e tendeixen a adoptar una disposició espacial que minimitza aquesta repulsió.
– – – Forces de van der Waals
2e 2e 2e
nombre de parells solitaris (en groc) ENLLAÇ
–
+9 +9 2e +9 parells e–
0 1 2 3
COVALENT
2
Lineal
F F
F 3
Trigonal plana
F–F Angular
Representació de l’unió covalent entre dos àtoms de fluor (F) per formar F2, amb un parell d’electrons
compartit. Adaptada de https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Covalent_bond_fluorine.svg.
4 força
Estructures de Lewis Tetraèdrica Piràmide trigonal Angular Lineal intermolecular
Atracció intermolecular entre molècules de clorur d’hidrogen, HCl. Traduïda i adaptada de
Es tracta de diagrames que mostren la unió entre els àtoms d’una molècula i els parells
https://www.coursehero.com/sg/organic-chemistry/intermolecular-forces/.
solitaris d’electrones que poden existir en la molécula.
5
Es poden donar entre molècules polars (dipol-dipol, més fortes com més gran sigui la po-
Exemples Bipiràmide trigonal Balancí Forma de T Lineal laritat de la molècula), i apolars (anomenades forces de dispersió de London, més fortes
Aigua (H2O) Oxigen (O2) Diòxid de carboni (CO2) com més grans i massives són les molècules involucrades).
2H + O ⟶ H O H O + O ⟶ O O C +2 O ⟶ O C O
6 Enllaços d'hidrogen
Ressonància Octaèdrica Piràmide quadrada Plano quadrada Són les forces intermoleculars més intenses. Es donen entre molècules que contenen àtoms
La ressonància és una forma de descriure l’enllaç en certes molècules mitjançant la com- d’hidrogen units a àtoms de nitrogen (N), oxigen (O) o fluor (F).
binació de diverses estructures ressonants el conjunt de les quals es coneix com un TEV/Hibridació
híbrid de ressonància. És especialment útil per descriure els electrons desloca- –
La Teoria de l’Enllaç de València (TEV) es basa en el fet que els e compartits es
lizats (enllaços = en diferents posicions) en certes molècules o ions poliatòmics.
troben a una una zona de solapament orbital:
Els enllaços d’hidrogen són
solapament enllaç orbitals responsables de:
Frontal σ • Que l’aigua (H2O) tingui una
(orbitals enfrontats) (senzill) s+s s+p p+p temperatura d’ebullició
estructures ressonants híbrid
anormalment alta (100 °C a
Propietats de les substàncies covalents moleculars pressió atmosfèrica).
Lateral π Enllaç
(orbitals paral·lels) (múltiple) • L’estructura de proteïnes i d'hidrogen
• Degut a les febles interaccions entre molècules covalents, solen tenir temperatures p+p àcids nucleics, com la doble
de fusió i ebullició baixes (molts composts covalents són líquids o gasos a hèlix de l’ADN .
temperatura ambient). La hibridació consisteix en combinar orbitals atòmics de l’àtom central per formar or-
• L’estructura de polímers.
bitals híbrids energèticament iguals i orientats en la direcció de l’enllaç. Enllaços d’hidrogen entre àtoms d’H i O en molècules
• En estado sòlid són composts tous i fràgils.
d’aigua (H2O). Traduïda i adaptada de
• Són mals conductors de la calor i de l’electricidad. hibridació sp hibridació sp 2
hibridació sp 3
https://www.coursehero.com/sg/organic-chemistry/
intermolecular-forces/.
Propietats de les substàncies covalents cristal·lines orbitals s+p s+p+p s+p+p+p
atòmics (2) (3) (4)
cristall sòlid cristall enllaços dipol-
• Degut a la fortalesa de l’enllaç covalent entre els àtoms que el formen, solen tenir London
orbitals 180° 109,5° covalent metàl·lic iònic d’H dipol
temperatures de fusió i ebullició altes, per tant, són sòlids a temperatura ambient. 120° > > > > > (Ne)
híbrids (grafit) (Ti) (NaCl) (H2O) (CO)
• Són substàncias molt dures encara que fràgils. −248.4 °C
> 3600 °C 1668 °C 801 °C 0 °C −205 °C
• Solen ser mals conductors (a excepció del grafit o el grafè). geometria Lineal Trigonal plana Tetraèdrica ←−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−
(exemple) (BeCl2) (BF3) (CH4) Major fortalesa, temperatures de fusió i ebullició més elevades
REDOX
Química 2n Batx
Rodrigo Alcaraz de la Osa. Traducció: Eduard Cremades (_ @eduardcremades)
Redox (reducció-oxidació) és un tipus de reacció química en la qual l’estat d’oxidació Ajust redox Piles galvàniques
dels àtoms canvia, a causa d’una transferència d’electrons.
Oxidació-reducció Per a descriure la reacció electroquímica global d’un procés redox és necessari identificar i Les piles galvàniques (Galvani) o voltaiques (Volta) són cel·les electroquímiques en
ajustar les semireaccions d’oxidació (↑ nº ox.) i reducció (↓ nº ox.) que el com- les quals es genera electricitat a partir d’una reacció redox espontània.
ponen.
Oxidació Pèrdua d’electrons o augment de l’estat d’oxidació d’un àtom. Pila Daniell
Reducció Guany d’electrons o disminució de l’estat d’oxidació d’un àtom. Mètode de l'estat d'oxidació
Inventada per John Frederick Daniell el 1836, consisteix en dos elèctrodes de zinc i coure,
Usat sobretot en reaccions redox en fase gasosa, consisteix a calcular la variació de immersos en ambdues dissolucions que contenen els seus ions (Zn2+ i Cu2+), connectades
Oxidants i reductors
l’estat d’oxidació en cadascuna de les semireaccions i igualar-les multiplicant pels co- per un pont salí, que permet el flux d’ions entre ambdues dissolucions. Els electrons flueixen
El parell format per un agent oxidant i un eficients adequats. entre ambdós elèctrodes gràcies al fil conductor que els connecta.
agent reductor que intervenen en una
determinada reacció es denomina parell Mètode de l'ió-electró
redox.
Usat en reaccions redox que transcorren en dissolució (àcida o bàsica).
Oxidant Substància capaç d’oxidar a altres
passos:
substàncies (causar que perdin
electrons), reduint-se ella mateixa. 1. Ajustar àtoms diferents d’O i H.
L’oxigen (O2) és l’agent oxidant per 2. Ajustar els àtoms d’O i H:
excel·lència. • Medi àcid: afegir 1 H2O per cada O que falti i compensar amb H+ a l’altre costat de l’equació.
Reductor Substància capaç de reduir a altres • Medi bàsic: afegir 1 H2O per cada O que excedeixi i compensar amb OH– a l’altre costat de l’equació.
substàncies (causar que guanyin 3. Ajustar les càrregues afegint electrons a la part més positiva.
electrons), oxidant-se ella mateixa. Els Pictograma de perill que indica que una 4. Igualar el nombre d’electrons multiplicant per coeficients adequats.
metalls electropositius són bons substància és comburent/oxidant: que 5. Sumar les semireaccions cancel·lant els electrons i termes comuns.
reductors. pot provocar o agreujar un incendi.
Reaccions de dismutació Exemple

Les reaccions de dismutació són aquelles en les quals la mateixa espècie es redueix i
Ajustar la següent equació en medi àcid:
s’oxida a la vegada.
Cu + HNO3 Cu(NO3)2 + NO + H2O
Estat d’oxidació Escrivim les semireaccions d’oxidació (↑ nº ox.) i reducció (↓ nº ox.):
oxidació (Cu: 0 → +2): Cu Cu 2+ Zn(s) | Zn2+ (1 m) || Cu2+ (1 m) | Cu(s).
L’estat d’oxidació descriu el grau d’oxidació (pèrdua d’electrons) d’un àtom en un – Traduïda i adaptada de https://www.coursehero.com/sg/general-chemistry/galvanic-cells/.
reducció (N: +5 → +2): NO3 NO
compost químic. Conceptualment, l’estat d’oxidació és la càrrega hipotètica que tindria un
àtom si tots els enllaços amb àtoms de diferents elements fossin 100 % iònics, sense compo- Ajustem els oxígens afegint molècules d’aigua:
Potencial estàndard de reducció 𝛦∘
nent covalent. Cu Cu2+
NO3– NO + 2 H2O És la tendència d’una espècie química a ser reduïda a una temperatura de 25 °C, una pressió
Pèrdua d’electrons Augmenta l’estat d’oxidació.
Ajustem els H afegint H+: de 1 atm i en una dissolució aquosa amb una concentració 1 m. Es pot mesurar experimen-
Guany d’electrons Disminueix l’estat d’oxidació (podent ser negatiu).
talment amb l’ajuda de l’elèctrode estàndard d’hidrogen.
Cu Cu2+
Regles per assignar estats d'oxidació 4 H+ + NO3– NO + 2 H2O Voltímetre
e– e–
1. L’estat d’oxidació d’un element en estat lliure és 0. Ajustem les càrregues afegint electrons:
2. L’estat d’oxidació d’un ió monoatòmic coincideix amb la càrrega elèctrica de l’ió. Cu Cu2+ + 2 e– Cable
3. La suma dels estats d’oxidació és igual a 0 per a compostos neutres i igual a la càrrega 4 H+ + NO3– + 3 e– NO + 2 H2O
elèctrica neta per a les espècies iòniques poliatòmiques. Igualem el nombre d’electrons multiplicant pels coeficients adequats:
H2(g)
4. Els metalls alcalins (grup 1) i els alcalinoterris (grup 2) tenen estats d’oxidació de +1 i de (Cu 2+ –
Cu + 2 e ) × 3 (1 atm de pressió)
Pont
+2, respectivament, en compostos. (4 H+ + NO3– + 3 e– NO + 2 H2O) × 2 salí
5. L’estat d’oxidació del fluor és −1 en compostos. Sumem les semireaccions per obtenir l’equació global:
6. L’hidrogen sol tenir un estat d’oxidació de +1 en compostos, però de −1 en hidrurs.
3 Cu + 8 HNO3 3 Cu(NO3)2 + 2 NO + 4 H2O
7. L’oxigen sol tenir un estat d’oxidació de −2 en compostos. Elèctrode
de coure
Elèctrode estàndard
8. En compostos binaris metàl·lics, els elements del grup 17 tenen un estat d’oxidació de d'hidrogen
−1, els del grup 16 de −2 i els del grup 15 de −3. Estequiometria redox
Dissolució de Dissolució àcida
Amb la reacció ajustada es poden realitzar tota classe de càlculs estequiomètrics. Cu2+ 1.0 M d'H+ 1.0 M
Traduïda i adaptada de https://www.coursehero.com/sg/general-chemistry/galvanic-cells/.
REDOX
Química 2n Batx
Rodrigo Alcaraz de la Osa. Traducció: Eduard Cremades (_ @eduardcremades)
Espontaneïtat de les reaccions redox Electròlisi Aplicacions i repercussions de les reaccions redox
Potencial de pila L’electròlisi és una tècnica que utilitza corrent elèctric continu (CC) per a produir una Piles de combustible
reacció química no espontània.
El potencial estàndard d’una pila, 𝛦∘pila, es calcula com la diferència entre els potencials es- • Són cel·les
Cel·la (o cubeta) electrolítica vs. cel·la galvànica e– e–
tàndard de reducció de les dues semireaccions: electroquímiques que
𝛦∘pila = 𝛦∘càtode − 𝛦∘ànode converteixen l’energia
• En una cel·la electrolítica, igual que en una cel·la galvànica, la reducció té lloc
química d’un combustible i un
Aquest potencial pot relacionar-se amb l’energia de Gibbs, Δ𝐺∘, a través de l’expressió: en el càtode, i l’oxidació en l’ànode. Però, ja que el flux d’electrons està invertit, la
agent oxidant en electricitat,
Δ𝐺∘ = −𝑛𝐹𝛦∘pila, polaritat dels elèctrodes està també invertida, i per això l’ànode és positiu i el Electròlit
mitjançant un parell de reaccions
càtode negatiu.
on 𝑛 és el nombre d’electrons transferits en la reacció i 𝐹 ≈ 96 485 C/mol és la constant de redox. (–) (+)
• El potencial de la cel·la és positiu en la pila, negatiu en la cubeta.
Faraday. • En les piles d’hidrogen, l’oxigen
• A més, en una cubeta electrolítica els dos elèctrodes o bé estan submergits en una es redueix en el càtode i l’hidrogen H2(g) O2(g)
Una reacció redox espontània es caracteritza per un valor negatiu de Δ𝐺 , el ∘
dissolució de l’ió de l’oxidant o bé en la dissolució de l’electròlit fos; en comptes d’estar H+
que correspon a un valor positiu de 𝛦∘pila. s’oxida en l’ànode, alliberant H+
separats per un pont salí o per una membrana semipermeable. electrons. Quan l’oxigen i l’hidrogen
H+
H+
reacció redox espontània ⇔ 𝛦∘pila > 0 es troben, es forma vapor d’aigua, que Excés H2O(g) i calor
Lleis de Faraday és l’únic residu que es produeix.
d'H2(g)
Volumetries redox 1. La massa de substància dipositada en un elèctrode, 𝑚, és directament proporcional a la • Tot i els seus avantatges, encara no Ànode (–) Càtode (+)
càrrega elèctrica transferida a aquest elèctrode, 𝑄: 𝑚 ∝ 𝑄. s’utilitzen àmpliament, a causa del seu pila d’hidrogen.
Abans de la valoració Després de la valoració 2. Per a una determinada quantitat de càrrega elèctrica, la massa de substància dipositada cost i la baixa eficiència comparats Traduïda i adaptada de
• Una valoració/titulació amb altres formes de produir
en un elèctrode, 𝑚, és directament proporcional a la seva massa equivalent, 𝛦 = 𝛭/𝑛: https://www.coursehero.com/sg/
redox és un mètode d’anàlisis Volum inicial electricitat. general-chemistry/galvanic-cells/.
de valorant 𝛭
químic quantitatiu per determinar la 𝑚∝𝛦= ,
𝑛 Prevenció de la corrosió de metalls
concentració d’un oxidant o reductor
Volum �nal on 𝛭 és la massa molar de la substància i 𝑛 és la valència iònica (electrons per ió).
identificat (anàlit), que pateix una de valorant • La corrosió és el procés natural
reacció redox amb una dissolució Ambdues lleis es poden combinar en una sola expressió matemàtica donada per: pel qual els metalls, com el ferro,
estàndard de reductor o oxidant de Anàlit
𝑄 𝛭 s’oxiden, tornant al seu estat
O2
concentració coneguda 𝑚= ⋅
𝐹 𝑛 d’oxidació més estable, destruint-se O2
Aigua O2
(valorant). gradualment. (electròlit)
Si el corrent és constant, 𝑄 = 𝛪𝑡, i llavors:
• Sovint és necessari utilitzar un Matràs amb dissolució d'anàlit i indicador
Fe2+ Òxid (Fe2O3)
𝛪𝑡 𝛭
indicador redox o un Traduïda i adaptada de https://www. 𝑚= ⋅ Fe2+
𝐹 𝑛
potenciòmetre per conèixer el coursehero.com/sg/general-chemistry/ e–
Ferro e–
punt d’equivalència. quantitative-analysis-of-acids-and-bases/. Electròlisi de l'aigua
Exemples O2 H2 Ànode Càtode
• Consisteix en la descomposició de corrosió.

Iodometria Generalment utilitzada per analitzar la concentració d’agents oxidants en l’aigua (H2O) en els gasos oxigen (O2) i Pictograma de perill que indica que una Traduïda i adaptada de https://www.coursehero.
mostres d’aigua, implica la valoració indirecta de iode alliberat per reacció amb hidrogen (H2) mitjançant electricitat. substància és corrosiva. com/sg/general-chemistry/corrosion/.
l’anàlit. • L’oxigen s’oxida, dipositant-se en l’ànode,
El tiosulfat de sodi (Na2S2O3) se sol utilitzar com agent reductor. • L’oxigen atmosfèric és el càtode
mentre que l’hidrogen es redueix, dipositant-se (oxidant) més comú en les reaccions
L’aparició o desaparició de iode elemental indica el punt final. en el càtode.
No confondre amb la iodimetria, que és una valoració directa utilitzant iode redox de corrosió.
• En condicions ideals, la quantitat d’hidrogen
com a substància valorant. Anodització Procés electrolític de
dipositada és el doble que la d’oxigen, d’acord Ànode Càtode
Permanganimetria Involucra l’ús de permanganats, típicament el KMnO4, i s’utilitza per passivació que s’utilitza per O2
amb l’equació:
mesurar la quantitat d’anàlit, com per exemple ferro(II), en una mostra química Tradïda i adaptada de https:// augmentar el gruix de la capa
electrolisis
desconeguda. 2 H2O(l) 2 H2(g) + O2(g) commons.wikimedia.org/wiki/File: d’òxid natural a la superfície de Gota
d'aigua
En la majoria dels casos, la permanganimetria es porta a terme en una dissolució Schemas_electrolyse_h2o.svg. peces metàl·liques, especialment
Zn2+ Zn2+
molt àcida, en la que té lloc la següent reacció química: d’alumini (Al).
Aplicacions Zinc Ànode
MnO4– +
+ 8H + 5e –
Mn 2+
+ 4 H2O; 𝛦 = +1.51 V
∘ Galvanoplàstia És l’aplicació
• Obtenció d’elements purs, com l’Al, Li, Na, K, Mg, Ca o Cu, mitjançant tecnològica de la deposició de 2 e– 2 e–
el que demostra que, en un medi molt àcid, el KMnO4 és un agent oxidant molt fort. electrometal·lúrgia. metalls mitjançant electricitat
Ferro Càtode
En una dissolució molt bàsica, només es transfereix un electró: (electrodeposició), formant un

• Producció de clor i hidròxid de sodi, mitjançant el procés clor-àlcali. Zn(s) → Zn2+(aq) + 2 e–
MnO4– + e– MnO42–; 𝛦∘ = +0.56 V • Producció de clorat de sodi i clorat de potassi. recobriment protector, galvanització.
típicament de zinc sobre ferro o Traduïda i adaptada de https://www.coursehero.
• Producció d’hidrogen pel seu ús com a combustible.
acer (aliatge de Fe i C). com/sg/general-chemistry/corrosion/.
ÀCID-BASE
Química 2n Batx
Teories àcid-base Equilibri iònic de l’aigua Volumetries de neutralització àcid-base
Teoria d'Arrhenius L’aigua és una substància anfipròtica (pot tant donar com acceptar un protó H+), el que Una valoració/titulació àcid-base és un mètode d’anàlisi química quantitativa per a de-
la permet actuar com a àcid o com a base (anfoterisme). L’equilibri iònic de l’aigua fa terminar la concentració d’un àcid o base identificat (anàlit), neutralitzant-ho exactament
Proposada pel suec Svante Arrhenius el 1884, constitueix la primera definició moder- referència a la reacció química en la qual dues molècules d’aigua reaccionen per a produir amb una dissolució estàndard de base o àcid de concentració coneguda (valorant).
na d’àcids i bases en termes moleculars: un ió oxoni (H3O+) i un ió hidròxid (OH–): Abans de la valoració Després de la valoració
14
+ –
Àcid Substància que es dissocia en aigua formant cations hidrogen (H ). + H2O + H2O H3O + OH Volum inicial
12
excés de base
de valorant
Base Substància que es dissocia en aigua formant anions hidròxid (OH–). La constant d’equilibri, anomenada producte iònic de l’aigua, i denotada per 𝛫w, es pot 10 punt
aproximar pel producte: Volum �nal 8 d’equivalència
pH
+ –
Teoria de Brønsted-Lowry
de valorant
𝛫w = [H3O ][OH ] 6
exc é s d ’ àcid
Anàlit 4 tampó
Proposada el 1923 independentement pel danès Johannes Nicolaus Brønsted i A 25 °C: 2
l’anglès Martin Lowry, es basa en la idea de parells d’àcid-base conjugats. [H3O+] = [OH–] = 10−7 m ⇒ 𝛫w = 10−14 0
Quan un àcid, HA, reacciona amb una base, B, l’àcid forma la seva base conjugada, A–, i la 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50
base forma el seu àcid conjugat, HB+, mitjançant l’intercanvi d’un protó (catió H+):
Matràs amb dissolució d'anàlit i indicador
𝑉base /mL
Relació entre 𝛫a i 𝛫b Traduïda i adaptada de https:
– + Corba de valoració/titulació de 25 mL d‘àcid acètic
HA + B A + HB //www.coursehero.com/sg/general-chemistry/
–
àcid base base conjugada àcid conjugat Donat un àcid, HA, i la seva base conjugada, A , podem multiplicar 𝛫a i 𝛫b: quantitative-analysis-of-acids-and-bases/.
0.1 m amb hidròxid de sodi 0.1 m.
[A–][H3O+] [HA][OH–] + –
Àcid Substància capaç de cedir protons (H+) a una base: HA + H2O A– + H3O+. 𝛫a ⋅ 𝛫b = ⋅ – = [H3O ][OH ] = 𝛫w, irreversible
[HA] [A ] N E U T R A L I T Z AC I Ó : ÀC I D + B A S E SAL + AIGUA
Base Substància capaç d’acceptar protons (H+) d’un àcid: B + H2O HB+ + OH–. pel que (suposant 𝛵 = 25 °C):
anàlit fort àcid feble base feble
Aquesta teoria es considera una generalització de la teoria d’Arrhenius. 𝛫a ⋅ 𝛫b = 𝛫w = 10−14
pH (equivalència) 7 >7 <7
p𝛫a + p𝛫b = p𝛫w = 14
Força relativa dels àcids i bases indicador (vira en medi) neutre bàsic àcid
En funció de com d’ionitzat/ada o dissociat/ada se trobi un àcid o una base, distingim entre Concepte de pH
àcids/bases fortes i febles, termes que descriuen la facilitat per conduir l’electricitat Indicadors àcid-base
Es defineix el pH com el cologaritme de la concentració d’ions oxoni, H3O+:
(gràcies a la major o menor presència d’ions en la dissolució).
pH = − log [H3O+] Un indicador de pH és un compost químic halocròmic (canvia de color —vira— davant
Grau d'ionització – canvis de pH) que s’afegeix en petites quantitats a una dissolució per a poder determinar
Anàlogament es defineix el pOH en funció de la concentració d’ions hidròxid, OH : visualment el seu pH (acidesa o basicitat). El canvi de color es denomina viratge.
També anomenat grau de dissociació, 𝛼, es defineix com el quocient entre la quan- pOH = − log [OH–]
titat d’àcid/base ionitzat/ada i la quantitat d’àcid/base inicial: Tornasol
A partir de l’expressió del producte iònic de l’aigua, 𝛫w, prenent logaritmes:
quantitat d’àcid/base ionitzat/ada + – Mescla soluble en aigua de diferents colorants extrets de líquens. Absorbit en paper de
𝛼=
quantitat d’àcid/base inicial [H3O ][OH ] = 𝛫w
filtre constitueix un dels indicadors de pH més antics utilitzats (∼ 1300).
log [H3O+] + log [OH–] = log 𝛫w
Sol expressar-se en tant per cent (%). −pH − pOH = −14 pH < 𝟒.𝟓 pH > 𝟖.𝟑
Àcids i bases fortes Totalment ionitzats/des (𝛼 ≈ 1). Condueixen bé l’electricitat. pH + pOH = 14
Taronja de metil (C14H14N3NaO3S)
• Àcids: HClO4, HI(aq), HBr(aq), HCl(aq), H2SO4 (1ª ionització) i HNO3. pH
• Bases: Hidròxids de metalls alcalins i alcalinoterris. 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Colorant azoderivat que vira de vermell a taronja-groc en medi àcid:
Àcid Base
Àcids i bases febles Parcialment ionitzats/des: 𝛼 < 1. Condueixen malament l’electricitat. pH < 𝟑.𝟏 pH > 𝟒.𝟒
• Àcids: HF(aq), H2S(aq), H2CO3, H2SO3, H3PO4, HNO2 i àcids orgànics, com el
CH3COOH. NaHCO3 Fenolftaleïna (C20H14O4)
Poma AIGUA
• Bases: NH3 (o NH4OH) i bases orgàniques nitrogenades, com amines. (pH = 3.7) LLEIXIU
Àcid de bateria Aigua

Bicarbonat
Lleixiu
Indicador de pH incolor en medi àcid que vira a rosa en medi bàsic:
sòdic
(pH = 0) pura (pH = 9.5) (pH = 13.5)
Constant de dissociació (pH = 7) pH < 𝟖.𝟑 𝟖.𝟑 < pH < 𝟏𝟎
És una mesura de la fortalesa d’un àcid/base en dissolució: Cafè negre Amoníac
Indicador universal
(NH3)
(pH = 5)
Amoníac
àcid base Àcid estomacal (pH = 10.5 – 11.5) Mescla d’indicadors (blau de timol, vermell de metil, blau de bromotimol i fenolfta-
Sang
– + + –
(pH = 1.7) leïna) que presenta canvis suaus de color en una àmplia gama de valors de pH.
equilibri HA + H2O A + H3O B + H 2O HB + OH (pH = 7.4)
–
[A ][H3O ] +
[HB ][OH ] + – rang de pH <3 3–6 7 8–11 > 11
constant Netejador
LLET
𝛫a = 𝛫b =
[HA] [B] Llet Aigua de la mar de desguassos
medi àcid fort àcid feble neutre base feble base fort
(pH = 6.5 – 6.7) (pH = 8.1) (pH = 14)
cologaritme p𝛫a = − log 𝛫a p𝛫b = − log 𝛫b Traduïda i adaptada de https://www.coursehero.com/sg/cell-biology/ph-and-the-ph-scale/. color vermell taronja/groc verd blau violeta
ÀCID-BASE
Química 2n Batx
Hidròlisi de sals Dissolucions reguladores Àcids i bases rellevants

També anomenades dissolucions amortidores o tampó, són dissolucions aquosas que A nivell industrial
consisteixen en una mescla d’un àcid o base feble i el seu conjugat corresponent. Mantenen
el pH d’una dissolució pràcticament invariable enfront de petites addicions d’àcid o base a Àcid sulfúric (H2SO4) El compost químic més produït del món, obtingut a força
Quan una sal es dissol en aigua, es dissocia la mateixa gràcies a la neutralització de l’excés d’ions H3O+ o OH–. d’hidratar SO3 concentrat prèviament del SO2. El seu principal ús és per a crear àcid
M +
A–
A– en els seus ions. Si aquests ions són capaços fosfòric que al seu torn s’empra en fertilitzants.
M+ Tampó àcid feble + sal de la seva base conjugada
A–
de reaccionar amb les molècules d'aigua i H2SO4 + H2O HSO4– + H3O+ (àcid fort)
A – M+
M+ formar àcids o bases conjugats, diem que HSO4– + H2O SO42– + H3O+ (àcid feble)
HA + H2O A– + H3O+
es produeix una reacció d'hidròlisi. Àcid nítric (HNO3) Emprat en la producció d’adobs, explosius i colorants:
Suposant que les concentracions en l’equilibri són aproximadament iguals a les concentra- HNO3 + H2O NO3– + H3O+ (àcid fort)
MA sòlida Traduïda i adaptada de cions inicials, a partir de l’expressió de la constant d’acidesa 𝛫a:
https://www.coursehero.com/sg/general-chemistry/solutions-are-in-equilibrium/.
[A–][H3O+] A nivell de consum
𝛫a = ,
En el que segueix, suposem sempre quantitats estequiomètriques: [HA]
podem aïllar la concentració d’ions oxoni, H3O : + Àcid acètic (CH3COOH) Present en el vinagre, encara que principalment usat en la
Sals d'àcid fort i base forta fabricació de fibres tèxtils.
+ [HA]
[H3O ] = 𝛫a ⋅ – CH3COOH + H2O CH3COO– + H3O+ (àcid feble)
Quan els ions en els quals es dissocia una sal provenen d’àcids/bases fortes, no reaccionen [A ]
amb aigua (hidrolitzen), perquè tendeixen a estar completament ionitzats: Prenent logaritmes i canviant de signe: Amoníac (NH3) Emprat principalment en la producció de fertilitzants.
H2O + [HA] NH3 + H2O NH4+ + OH– (base feble)
KNO3(s) +
K (aq) + NO3–(aq) − log [H3O ] = − log 𝛫a − log –
[A ]
K+ + 2 H2O KOH + H3O+ NO3– + H2O HNO3 + OH– [HA] Hidròxid de sodi (NaOH) Emprat sobretot en la fabricació de paper, teixits i productes de
pH = p𝛫a − log – neteja.
[A ]
La dissolució resultant és neutra (pH = 7). [base conjugada] NaOH Na+ + OH– (base forta)
pH = p𝛫a + log
[àcid]
Sals d'àcid feble i base forta Problemes mediambientals
expressió que es coneix com equació de Henderson-Hasselbalch.
En aquest cas l’ió provinent de l’àcid feble sí que s’hidrolitza: Pluja àcida Causada per l’emissió d’òxids de sofre i nitrogen que, en contacte
Tampó base feble + sal del seu àcid conjugat
amb l’aigua, formen àcid sulfúric i àcid nítric, entre d’altres:
H2O
CH3COONa(s) Na+(aq) + CH3COO–(aq) B + H2O HB+ + OH– Òxids de sofre (SOx) Òxids de nitrogen (NOx)
𝛫b
Na+ + 2 H2O NaOH + H3O+ CH3COO– + H2O CH3COOH + OH– Assumint de nou que les concentracions en l’equilibri són aproximadament iguals a les con-
SO2 + H2O H2SO3
3 NO2 + H2O 2 HNO3 + NO
SO3 + H2O H2SO4
centracions inicials, a partir de l’expressió de la constant de basicitat 𝛫b:
La dissolució resultant és bàsica (pH > 7). Es considera pluja àcida si pH < 5.5. Els seus principals efectes són:
[HB+][OH–]
𝛫b = , • Acidificació d’aigües de (rius/llacs) i sòls.
Sals d'àcid fort i base feble [B]
podem aïllar la concentració d’ions hidròxid, OH–: • Deteriorament del patrimoni històric (ataca roques calcàries, a base de CaCO3).
En aquest cas l’ió provinent de la base feble sí que s’hidrolitza: Algunes solucions serien:
– [B]
H2O [OH ] = 𝛫b ⋅ • Substituir combustibles fòssils per energies renovables.
NH4Cl(s) NH4+(aq) + Cl–(aq) [HB+]
• Ús de catalitzadors en vehicles.
Prenent logaritmes i canviant de signe arribem a una altra forma de l’equació de
NH4+ + H2O
𝛫a
NH3 + H3O+ Cl– + H2O HCl + OH– • Addició d’un compost alcalí en rius i/o llacs per neutralitzar la seva acidesa.
Henderson-Hasselbalch:
• Tractament de monuments amb recobriments adequats, com el Ba(OH)2, que
[àcid conjugat]
La dissolució resultant és àcida (pH < 7). pOH = p𝛫b + log reaccionen amb l’àcid sulfúric formant BaSO4, evitant l’erosió.
[base]
Esmog Provinent de la contracció de smoke i fog, fa referència a una contaminació
Sals d'àcid feble i base feble Importància biològica del pH atmosfèrica deguda sobretot a òxids de nitrogen (NOx), sofre (SOx), ozó
(O3), fum i altres partícules. Es considerat un problema derivat de la
En aquest cas tots dos ions s’hidrolitzen:
Tampó H2CO3 / HCO3– Regula el pH de la sang → pH = 7.40 ± 0.05: industrialització moderna, tot i que és més comú en ciutats amb climes càlids, secs i
amb molt de trànsit.
H2O
NH4CN(s) NH4+(aq) + CN–(aq) efectes:
𝛫a 𝛫b • La presència d’ozó i òxids de nitrogen i sofre causa problemes respiratoris,
NH4+ + H2O NH3 + H3O+ CN– + H2O HCN + OH– especialment en ancians i nens/as.
Algunes de las solucions proposades són:
𝛫a > 𝛫b ⇒ La dissolució resultant és àcida (pH < 7). • Reduir les emissions d’òxids de nitrogen i de compostos orgànics volàtils.
– 2–
𝛫a = 𝛫b ⇒ La dissolució resultant és neutre (pH = 7). Tampó H2PO4 / HPO4 Regula el pH a l’interior de les cèl·lules → pH ≈ 6.86:
• Reduir la contaminació.
𝛫b > 𝛫a ⇒ La dissolució resultant és bàsica (pH > 7). H2PO4– HPO42– + H+
TIPUS DE PLÀSTICS
Principals propietats i usos dels plàstics bàsics
Rodrigo Alcaraz de la Osa i Eduard Cremades
Polimerització per addició i per condensació ♴ HDPE ♵ PVC (cont.)
Polimerització per addició (♴ HDPE, ♵ PVC, ♶ LDPE, ♷ PP i ♸ PS) El polietilè d’alta densitat (HDPE o PE-HD, per les seves sigles en anglès) és un Usos principals
polímer termoplàstic produït a partir del monòmer etilè o etè (CH2 – CH2).
No hi ha pèrdua d’àtoms del monòmer (està insaturat) quan forma el polímer. Rígid S’utilitza en la construcció per a fer canonades
Fórmula molecular (aproximadament la meitat de la resina de PVC fabricada
Polimerització per condensació (♳ PET i ♹ PA) anualment en el món s’utilitza per a produir canonades
L’HDPE està format per unitats de (CH2 – CH2) repetides:
Es forma un enllaç èster (PET) o un enllaç amida (PA), per tant, hi ha pèrdua d’àtoms (en per a aplicacions municipals i industrials) i en aplicacions
forma d’aigua en aquests casos). Propietats de perfils com portes i finestres.
També s’utilitza en la fabricació de botelles de plàstic,
• L’HDPE és conegut per la seva alta relació resistència/densitat. envasos no alimentaris, làmines per a cobrir aliments
♳ PET
• En comparació amb el LDPE, és més dur i més opac i pot suportar temperatures una i targetes de plàstic (com les bancàries o de socis).
El politereftalat d’etilè (PET o PETE per les seves sigles en anglès) és el polímer mica més elevades. Flexible També s’utilitza en fontaneria, aïllament de
termoplàstic més comú dins de la família dels polièsters. • És resistent a molts dissolvents, fet que dificulta la seva adherència. cables elèctrics, imitació de cuir, sòls, El PVC s’utilitza molt en les
senyalització, discs fonogràfics, productes canonades del clavegueram
Fórmula molecular Usos principals inflables i moltes aplicacions en les quals substitueix pel seu baix cost, la seva
El PET està format per unitats de (C10H8O4) repetides: al cautxú. resistència química i la seva
S’utilitza per a fabricar envasos (sobretot botelles, però també recipients de productes facilitat d’unió. Font:
Amb cotó o lli, s’utilitza en la producció de lones.
químics, com ampolles de xampú), joguines i canonades. https://commons.
Reciclatge wikimedia.org/wiki/File:
Un problema important en el reciclatge del PVC és l’alt Laying_sewer_hi_res_(2)
Els polièsters són polímers de condensació que s’obtenen a partir de diols i àcids dicarboxílics, que donen contingut de clor (57 % en massa) en el PVC cru i els alts nivells .jpg.
lloc als grups èster característics del polímer. d’additius perillosos que s’afegeixen al polímer per a aconseguir
la qualitat desitjada del material. Com a resultat, el PVC
Propietats requereix una separació d’altres plàstics abans del seu reciclatge.
El codi d’identificació de resina del PVC és el ♵.
• resistència química: el PET no reacciona ni amb l’aigua ni amb els aliments. És
per aquestes raons per les quals s’utiliza pels envasos de consum. ♶ LDPE
• resistència: és tenaç i resistent a impactes (no es trenca ni es fractura).
El polietilè de baixa densitat (LDPE o PE-LD, per les seves sigles en anglès) és un
• transparència: el PET pot ser transparent o opac depenent del seu processament.
polímer termoplàstic produït a partir del monòmer etilè o etè (CH2 – CH2). Va
• densitat: juntament amb el PVC, són els únics la densitat dels quals és major que la ser el primer grau de polietilè, produït el 1933, i continua sent un plàstic important tot
de l’aigua. https://southernpolymer.com/products/high-density-pe i la competència de polímers més moderns.
Usos principals Reciclatge Fórmula molecular

La major aplicació és en fibres tèxtils (més del 60 %, on es coneix com a polièster), i L’HDPE se sol reciclar, sent el ♴ seu codi d’identificació de resina. El LDPE està format per unitats de (CH2 – CH2) repetides:
la producció d’envasos, tant rígids com flexibles (al voltant del 30 % de la demanda mun-
dial de botelles). També s’utilitza en mòduls fotovoltaics i com a component de ♵ PVC Propietats
resines termoplàstiques. • A temperatura ambient no és reactiu, excepte als oxidants forts; alguns dissolvents fan
El clorur de polivinil (PVC o V, per les seves sigles en anglès) és el tercer polímer
que s’infli.
sintètic de plàstic més produït en el món (després del polietilè i el polipropilè). S’obté a
partir del monòmer clorur de vinil (H2C – CHCl). • Pot suportar temperatures de 65 °C de forma continuada i 90 °C durant un curt
període de temps.
Fórmula molecular • Es fabrica en variacions translúcides i opaques.
El PVC està format per unitats de (C2H3Cl) repetides: • És bastant flexible i resistent.
Propietats Usos principals

El PVC és un polímer termoplàstic que es presenta en dues formes bàsiques: rígid i El LDPE s’utilitza àmpliament per a la fabricació de diversos contenidors, botelles
flexible. dispensadores i de rentatge, tubs, peces de plàstic per a components informàtics i
https://www.agvu.de/en/polyethylene-terephthalate-pet-469/ • densitat: el PVC és molt dens en comparació amb la majoria dels plàstics. diversos equips de laboratori modelats. L’ús més comú és el de les bosses de
plàstic.
• economia: el PVC és fàcil d’aconseguir i barat.
Reciclatge
• duresa: el PVC rígid té una bona classificació en referència a duresa i durabilitat. Reciclatge
Actualment, només les botelles de PET es reciclen a una escala significativa, sent el • resistència: el PVC rígid té una excel·lent resistència a la tracció.
♳ seu codi d’identificació de resina (RIC per les seves sigles en anglès).
El LDPE es pot reciclar, sent el ♶ seu codi d’identificació de resina.
TIPUS DE PLÀSTICS
Principals propietats i usos dels plàstics bàsics
Rodrigo Alcaraz de la Osa i Eduard Cremades
♷ PP ♸ PS ♹ PA
El polipropilè (PP, per les seves sigles en anglès) és el segon polímer més pro- El poliestirè (PS, per les seves sigles en anglès) és un polímer sintètic fet de monòmers Les poliamides (PA, per les seves sigles en anglès) agrupen tots aquells polímers ter-
duït en el món (després del polietilè). S’obté a partir del monòmer propilè o propè de l’hidrocarbur aromàtic estirè. moplàstics que contenen un enllaç tipus amida, com per exemple el niló o el kevlar.
(H2C – CH – CH3).
Fórmula molecular Fórmula molecular
n
Fórmula molecular
El PS està format per unitats de (C8H8) repetides: H2C En el cas del niló 66 (o simplement niló) aquest s’obté per la policondensació de l’àcid
El PP està format per unitats de (CH3CH – CH2) repetides: adípic i l’hexametilendiamina, dos monòmers cadascun de 6 carbonis:
Propietats
Propietats
El poliestirè pot ser sòlid o estar en forma d’escuma (expandit (EPS) o extrudit
En molts aspectes és similar al polietilè, especialment en el comportament en dissolució i (XPS)).
en les propietats elèctriques, tot i que és més rígid i resistent a deformacions. El grup metil
millora les propietats mecàniques i la resistència tèrmica, encara que en disminueix la resis- • És transparent per naturalesa, però pot acolorir-se amb colorants.
tència química. • És dur i fràgil.
• És una resina barata per unitat de pes.
• El PP és el plàstic de consum amb menor densitat.
• És una mala barrera contra l’oxigen i el vapor d’aigua.
• És normalment resistent i flexible.
• Té un punt de fusió relativament baix.
• Raonablement econòmic.
• Com a polímer termoplàstic, es troba en estat sòlid (vitri) a temperatura ambient,
• Bona resistència a la fatiga. però flueix si s’escalfa per sobre d’uns 100 °C, la seva temperatura de transició
• A temperatura ambient, és resistent als greixos i a quasi tots els dissolvents vítria. Torna a ser rígid quan es refreda. Aquest comportament tèrmic s’aprofita per a
orgànics, a excepció dels oxidants forts. Els àcids i les bases no oxidants poden l’extrusió i també pel modelatge en buit, ja que pot fondre’s en motlles amb niló 66
emmagatzemar-se en recipients de PP. detalls fins. Obtenció del niló 66 a partir de la policondensació dels seus monòmers: l’àcid adípic i
• Sol ser opac o estar acolorit amb pigments. l’hexametilendiamina. Adaptada de https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Nylon66.svg.
Usos principals
Usos principals Propietats
Entre els seus usos es troben embalatges de protecció, contenidors, tapes,
Com el PP és resistent a la fatiga, la majoria de les frontisses de plàstic, com les de les botelles, safates, vasos, coberts d’un sol ús, en la fabricació de maquetes • Bona resistència mecànica, duresa, rigidesa i tenacitat. És lleuger.
botelles abatibles, estan fetes d’aquest material. També s’utilitza en envasos flexibles i rí- i com a material alternatiu pels discs fonogràfics. • Bona resistència química: és estable enfront d’olis, greixos, combustibles i
gids, en la indústria de la moda i de l’esport (no teixits), en medicina (Prolene®), dissolvents. Absorbeix poc la humitat.
en productes de consum (catifes, joguines, equipatge, contenidors varis, etc.) o en la • Bona resistència a la temperatura, al desgast i alta taxa de recuperació
indústria de l’automòbil. elàstica.
Usos principals
• La seva alta resistència mecànica fa que sigui ideal per a components

d’automòbils i maquinària industrial.
• La seva resistència química fa que sigui útil per a indústries on és comú
l’exposició a substàncies químiques corrosives com la indústria de l’automoció, la
química o la relacionada amb el petroli i gas.
• La seva resistència a la temperatura i la seva poca absorció de la humitat fa
que s’utilitzi per a fer peces de motor, connectors elèctrics i estris de cuina o de lavabo.
• La seva resistència al desgast fa que s’usi en la indústria tèxtil per a fer
motxilles, equipatge i peces de treball i esport resistents. També en material d’ús mèdic.
Reciclatge
Les poliamides són reciclables, però desgraciadament només es recicla aquelles que es
Peces d’embalatge fabricades amb poliestirè expandit (XPS). Font: troben en forma de fibra tèxtil i en aquest cas, de totes les fibres sintètiques, aquestes només
https://www.plasticsplus.com/
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Expanded_polystyrene_foam_dunnage.jpg. són un 5 %. És per això que el 2019 de totes les poliamides sintetitzades (5,58 milions de
part-design-a-guide-to-designing-plastic-living-hinges-for-injection-molding/
tones) només un 2 % van provenir del seu reciclatge.
Reciclatge
Reciclatge
La majoria dels productes de poliestirè no es reciclen actualment degut a la falta
El PP és reciclable, sent el ♷ el seu codi d’identificació de resina. Tot i això,
d’incentius per a invertir en les compactadores i els sistemes logístics necessaris. El ♸ és el
només al voltant de l’1 % de tot el polipropilè dels Estats Units es recicla realment.
seu codi d’identificació de resina.

Ilovepdf Merged

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Ilovepdf Merged

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ilovepdf Merged

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

E S T R U C T U R A D E L A M AT È R I A

Models atòmics Origens de la teoria quàntica Mecànica quàntica

Radiància espectral (kW sr−1 m−2 nm−1 )

Integritat del nucli → neutró (Chadwick, 1932) 6

Max Planck va ser qui va aconseguir, el

Orbitals atòmics Estructura electrònica Partícules subatòmiques

Taula periòdica i configuració electrònica

f1 f2 f3 f4 f5 f6 f7 f8 f9 f10 f11 f12 f13 f14

Apantallament i càrrega nuclear efectiva Propiedades periódicas

Equacions cinètiques Concentració dels reactius

Energia NO3(g) + NO(g) ⟶ 2 NO2(g) Catalitzadors

• Si en la reacció intervenen sòlids o líquids purs, atès que la seva concentració és

Reactius Productes Reactius Productes Reactius Productes

Obtenció industrial de l’amoníac Equilibris heterogenis Exemple

solubilitat, 𝛫s, que fa de constant d’equilibri: Equilibri 𝑛 − 𝑛𝛼 𝑛𝛼 1/2 𝑛𝛼

Isomeria constitucional Estereoisomeria Estereoisomeria (cont.)

Reaccions de substitució Reaccions d’addició (cont.) Reaccions d’oxidació-reducció (redox)

Regla de l’octet Enllaç iònic Enllaç metàl·lic

entalpia d’ionizació (𝛦i) Li+(g) + F–(g)

Enllaç covalent Geometria molecular Forces intermoleculars

Reaccions de dismutació Exemple

Traduïda i adaptada de https://www.coursehero.com/sg/general-chemistry/galvanic-cells/.

• Consisteix en la descomposició de corrosió.

En una dissolució molt bàsica, només es transfereix un electró: (electrodeposició), formant un

Teories àcid-base Equilibri iònic de l’aigua Volumetries de neutralització àcid-base

Àcid de bateria Aigua

Hidròlisi de sals Dissolucions reguladores Àcids i bases rellevants

Polimerització per addició i per condensació ♴ HDPE ♵ PVC (cont.)

Usos principals Reciclatge Fórmula molecular

Propietats Usos principals

• La seva alta resistència mecànica fa que sigui ideal per a components

You might also like