Pensament mític i pensament científic.

NARRACIÓ d’un MITE

1. Mite d’un fenomen natural des del punt de vista mitològic i científic;
Formació de l’Arc de Sant Martí explicat mitològicament:
➔ Iris és la personificació de l'arc de Sant Martí, filla d’un dels déus del mar,
Taumant i de l’oceànide Electra, connectant el món dels déus amb el dels
mortals i anunciadora de la fi de la tempesta.
És també una de les deesses del mar i del cel, i és coneguda com la
missatgera dels déus, sobretot d’Hera, a causa del seu paper crucial en la
comunicació entre els olímpics i els éssers humans.
Quan un déu desitjava transmetre un missatge als mortals o a altres déus,
recorria a Iris perquè portés la seva paraula.
El seu tret més significatiu era la seva vestimenta multicolor dissenyada per
Hefest, que en desplaçar-se a gran rapidesa cap a la terra i reflectir-se a les
aigües desprenia un feix de llum de set colors que pintava el cel després de
cada tempesta, ja que Iris alternava la seva tasca d'emissària amb Hermes,
que duia a terme la seva tasca els dies de sol, mentre que després de cada
tempesta, Iris s'obria pas
entre els núvols i portava
alegria als homes amb el
seu feix de llum multicolor,
indicant la fi d'aquell dia
trist i plujós.

Formació de l’Arc de Sant Martí

explicat científicament:
➔ L'arc de Sant Martí es
genera a través de la
refracció i reflexió de la llum
solar a les gotes d'aigua
suspeses a l'atmosfera.
Quan la llum del sol travessa aquestes gotes, es descompon en els seus
colors components, creant l'arc de Sant Martí.
La refracció i reflexió de la llum es dona quan la llum del sol brilla sobre una
gota d'aigua, i a mesura que la llum passa a través de la gota, es doblega o
refracta pel fet que la llum viatja més lent a l'aigua que a l'aire. Després, la
llum rebota a la part posterior de la gota d'aigua i torna per on va venir,
doblegant novament a mesura que accelera en sortir de la gota d'aigua.
La forma de l'arc de Sant Martí és deguda al fet que els raigs de llum que
entren i surten de les gotes formen el mateix angle, cosa que resulta en la
forma d'arc que té.
2.
Un dia a l’Olimp, el déu del mar, Posidó, estava tranquil quan de sobte, a la
llunyania va veure a una noia molt bella anomenada Nèfele, una nimfa feta de
núvols, de la qual Posidó es va enamorar perdudament i a la qual va intentar
festejar, però ella el va rebutjar i no va aconseguir res.

Derrotat, Posidó va acudir desesperadament a Apol·lo perquè l'ajudes, el

qual, va accedir a ajudar-lo donant-li uns consells per poder conquistar-la.
Després d'aprendre d’aquests consells d’Apol·lo, Posidó ho va intentar un
altre cop, i Nèfele li va tornar a rebutjar avisant-li que no s’apropés a ella, i un
altra vegada, derrotat, va acudir a Apol·lo.

Se li va acudir una idea, i junts van crear un feix de llum de 7 colors a partir
dels reflexos del sol d’Apol·lo en passar per les gotes d’aigua de la pluja de
Posidó, i, llavors, va anar junt amb Posidó a festejar per últim cop a Nèfele, i li
va fer veure aquell feix de colors al qual li van anomenar “arc de Sant Martí”
que va sorprendre la nimfa, ja que simbolitzava una última esperança de llum
i colors al final de cada tempesta, i finalment va caure per Posidó.
Així que, cada vegada que els grecs veien un feix de llum al cel de 7 colors
després de cada tempesta, sabien que Posidó, s’havia enamorat (que no era
molt infreqüent) i intentava festejar a la seva enamorada amb l’ajuda dels
raigs de sols del seu gran amic i nebot Apol·lo.

3.
- El nostre mite es va utilitzar per explicar la formació de l’Arc de Sant Martí.
● Pensament científic: És la capacitat o raonament dels humans, a l'hora de
presenciar un fenomen natural o social des d'un punt de vista científic. Ho
comprovem a partir de 4 fases; Observació, Hipòtesi, experimentació o
comprovació i conclusió o resultats.
● Pensament mitològic: El pensament mitològic és un mode de pensar que
busca comprendre la realitat a través de la intuïció, l'emoció, la irracionalitat,
la il·lògica, la subjectivitat i la fantasia, a través d’unes històries anomenades
mites, en què es representen simbòlicament forces de la natura, aspectes de
la condició humana, emocions i maneres de veure i interpretar la realitat,
mitjançant uns personatges fantàstics.

- Tots dos s'assemblen en què als dos pensaments el que es busca és

explicar i justificar un fenomen del món, de l’univers o de l’home de maneres
diferents, depenent de l'època en la qual es vivia i la influència de la religió en
les societats.
- Tots dos es diferencien en què un intenta explicar-ho a partir d’un punt de
vista racional, intel·ligent i amb el saber, a més que es pot comprovar la seva
veracitat, i l’altre a partir d’éssers divins o Deus.