Tema 1MDA v2

Espai fotografia
Tema 1.
Dissolucions
1
Continguts
1.- Introducció.
1.1 Tipus de dissolucions.
1.2 Unitats de concentració.
2.- Dissolucions ideals: Llei de Raoult. Sistema benzè-toluè.
3.- Dissolucions no ideals.

3.1 Desviacions negatives de la idealitat: sistema cloroform-acetona.
3.2 Desviacions positives de la idealitat: sistema éter-acetona.
4.- Llei de Henry

4.1 Líquids miscibles: sistema cloroform-acetona.
4.2 Dissolucions d’un gas i un líquid.
5.- Dissolucions diluïdes amb solut no volàtil. Propietats col·ligatives.

5.1 Disminució de la pressió de vapor.
5.2 Augment del punt d’ebullició.
5.3 Disminució del punt de congelació.
5.4 Pressió osmòtica. Aplicacions òsmosi. Òsmosi inversa.
6. Propietats col·ligatives de dissolucions d’electròlits.
2
Bibliografia
• Whitten, Kenneth W. [et al.]. Química general. 5a ed. DeLorenzo: McGraw-Hill, 1998. ISBN 8448113861.
• Chang, Raymond. Química [en línia]. 13a ed. México: McGraw-Hill, 2020.ISBN 9781456277161.
• Flaqué, Concepció [et al.]. Química per a l'enginyeria. Barcelona: Edicions UPC, 2008. ISBN 9788498803556.
• Problemes de química II. Terrassa: Departament d'Enginyeria Química. ETSEIAT, 2021-22.
• Petrucci, Ralph H. Química general: principios y aplicaciones modernas [en línia]. 11a ed. Madrid: Pearson Prentice Hall,
2017. ISBN 9788490355336.
• ATKINS, P.W. (Peter W. and JONES, Loretta., 2012. Principios de química : los caminos del descubrimiento. 5a ed. Madrid
[etc: Editorial Médica Panamericana. ISBN 9789500602822.
3
1. Introducció.
1. Introducció.
1.1 Tipus de dissolucions

Dissolucions: Barreges homogènies d’un solut i un dissolvent. Dissolucions binàries són les
més comunes.
Tipus de dissolucions binàries
Solut Dissolvent Exemple

Gas Gas Barrejes de gasos;
aire (O2 en N2) Solut: menor proporció.
Gas Líquid CO2 en aigua Dissolvent: major proporció.
Gas Sòlid H2 en pal.ladi
Líquid Líquid Alcohol en aigua
Líquid Sòlid Mercuri en coure
Sòlid Sòlid Or en platí
Sòlid Líquid Sal en aigua 4
1. Introducció.
1. Introducció.
1.2 Unitats de concentració
Basades en la quantitat de solut (emprades en càlculs estequiomètrics):
• Molaritat: M= mol solut/·L dissolució

• concentració màssica (massa solut/L dissolució)
• percentatge en pes ((Pes d’un component/suma dels pesos de tots els components)x100)
Basades en el nombre de molècules (emprades per predir l’efecte dels soluts sobre les propietats físiques de les
dissolucions):
• Fracció molar: χsolut = (nsolut / nsolut + ndissolvent)

• Molalitat: m = nsolut / kg dissolvent
• Parts per milió: ppm = nombre de partícules de solut/ 106 molècules de dissolució (també mg/L)
5
1. Introducció.
1. Introducció.
1.2 Unitats de concentració
P1. Quin % de sucre tindrà una dissolució preparada amb 20 g de sucre i 230 g d’aigua?
Solut: Sucre
Dissolvent: Aigua
20 𝑔𝑔 𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠
Concentració de sucre (%)= 100= 8%
20𝑔𝑔 𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠+230𝑔𝑔 𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎
P2. Calcula la molaritat d’una dissolució que es va preparar pesant 28.7 g de Na2SO4
y afegint suficient aigua per aforar un volum de 500 mL.
Molaritat: mols Na2SO4/L dissolució
28.7 g Na2SO4 1 mol Na2SO4

Concentració Na2SO4 = x = 0.404 M
0.5L 142 g Na2SO4
6
1. Introducció.
7
1. Introducció.
8
1. Introducció.
9
1. Introducció.
10
2. Dissolucions ideals
2. Dissolucions ideals : Llei de Raoult. Sistema benzè-toluè.
En una dissolució ideal, cada component exerceix la seva pressió de vapor d’equilibri, i la pressió
total de vapor és la suma de les pressions de vapor dels components individuals.
𝑃𝑃Total = 𝑃𝑃𝐴𝐴 + 𝑃𝑃𝐵𝐵
Si el solut és no volàtil:
Llei de Raoult: la pressió de vapor parcial d’un dissolvent en una dissolució (PA), està donada
per la pressió de vapor del dissolvent pur (P0A), multiplicada per la fracció molar del dissolvent en
la dissolució (χA)
𝑃𝑃Total = 𝑃𝑃𝐴𝐴
𝑃𝑃𝐴𝐴 = 𝜒𝜒𝐴𝐴 𝑃𝑃𝐴𝐴0
11
2. Dissolucions ideals : Llei de Raoult. Sistema benzè-toluè.
Si ambdós components són volàtils:
Les pressions de vapor dels components líquids individuals d’una dissolució ideal són
proporcionals a χ i venen donades per la Llei de Raoult
Pi és la pressió de vapor del component i-èssim
𝑃𝑃𝑖𝑖 = 𝜒𝜒𝑖𝑖 𝑃𝑃𝑖𝑖0 χi és fracció molar del component i-èssim a la dissolució
P0 es la pressió de vapor del component i-èssim pur.
La pressió de vapor d’una dissolució ideal binaria (dos components) és la suma de les pressions
parcials dels components.
𝑃𝑃𝐴𝐴 = 𝜒𝜒𝐴𝐴 𝑃𝑃𝐴𝐴0 𝑃𝑃Total = 𝑃𝑃𝐴𝐴 + 𝑃𝑃𝐵𝐵 = 𝜒𝜒𝐴𝐴 𝑃𝑃𝐴𝐴0 + 𝜒𝜒𝐵𝐵 𝑃𝑃𝐵𝐵0
𝑃𝑃𝐵𝐵 = 𝜒𝜒𝐵𝐵 𝑃𝑃𝐵𝐵0
Sistemes binaris que obeeixen Raoult (estructures moleculars semblants): benzè-toluè; tetraclorur de carboni-tetraclorur de silici;
clorur d’etilè-bromur d’etilè.
12
13
3. Dissolucions No ideals
La major part de les dissolucions No es comporten com a dissolucions ideals.

Presenten desviacions positives o negatives de la idealitat
Desviacions positives de la idealitat: Si les forces intermoleculars entre els components són més
febles que les presents en els components purs per separat, llavors cada component està menys
retingut en la mescla, per tant la seva pressió de vapor en la mescla és més gran.
La pressió de vapor de la dissolució (PTotal) és més gran que la suma de les pressions de
vapor que prediu la Lley de Raoult per aquella concentració.
𝑃𝑃Total > 𝜒𝜒𝐴𝐴 𝑃𝑃𝐴𝐴0 + 𝜒𝜒𝐵𝐵 𝑃𝑃𝐵𝐵0
Exemples: Éter-acetona; disulfur de carboni-acetona; tetraclorur de carboni-metanol; Ciclohexà-

benzè.
14
T=30ºC Comportament Ideal (Llei de Raoult)

Comportament no ideal
Desviació positiva
15
Desviacions negatives de la idealitat: Si les forces intermoleculars entre els components són més
fortes que les presents en els components purs per separat, llavors cada component està més
retingut en la mescla, per tant la seva pressió de vapor en la mescla és menor.
.
La pressió de vapor de la dissolució (PTotal) és més petita que la suma de les pressions de
vapor que prediu la Lley de Raoult per aquella concentració.
𝑃𝑃Total < 𝜒𝜒𝐴𝐴 𝑃𝑃𝐴𝐴0 + 𝜒𝜒𝐵𝐵 𝑃𝑃𝐵𝐵0
Exemples: Cloroform-acetona; metanol-acetona; aigua-àcid-nítric
Ponts Hidrogen
16
T=35ºC Comportament Ideal (Llei de Raoult)

Comportament no ideal (desviació negativa)
Desviació Negativa
17
La no idealitat es pot expressar quantitativament.
Introduïm el coeficient d’activitat (γi), així:
El valor de γ i es una mesura de les desviacions de la

idealitat del component i-essim.
Pressió de vapor real del component i-èssim
Pressió de vapor ideal del component i-èssim
S’introdueix l’activitat del component i-èssim (ai):

Pressió de vapor real
del component i-èssim
𝑃𝑃𝑖𝑖
𝑎𝑎𝑖𝑖 = Pressió de vapor del
𝑃𝑃𝑖𝑖0
component i-èssim pur
18
Desviacions negatives
γ<1
Com que ab<ac i ad<ae, els γ’s d'ambdós components
són menors de 1.
Resum:
Per a desviacions (+): γ1 > 1 i γ2 > 1

Pressió de vapor
real del Per a desviacions (-): γ1< 1 i γ2 < 1
component i-èssim
Pressió de vapor
ideal del γ1 tendeix a 1 quan χ1 tendeix a 1
component i-èssim
γ2 tendeix a 1 quan χ2 tendeix a 1 19
4. Llei de Henry
4. Llei de Henry
4.1 Líquids miscibles.
La llei de Henry pot ser utilitzada per descriure aquestes desviacions de la idealitat. Model
per a dissolucions diluïdes. Concentracions de solut baixes.
𝑃𝑃2 = 𝜒𝜒2 𝐾𝐾𝐻𝐻
P2 i χ2 són la pressió parcial i fracció molar del solut.
KH és la constant de Henry (depèn del solut, dissolvent i T).
20
4. Llei de Henry
4. Llei de Henry
4.1 Líquids miscibles: sistema cloroform-acetona.
Llei de Henry: Model per a dissolucions diluïdes

Llei Raoult
Si fem la tangent a una fracció molar del solut
Llei Henry propera a zero i extrapolem fins a fracció molar del
T=35ºC solut igual a 1, doncs es on s’acompleix KH = P.
(KH és la pendent de la recta tangent)
KH es la pressió de vapor (P2) a χ2 =1
21
4. Llei de Henry
4. Llei de Henry
4.1 Líquids miscibles: sistema éter acetona.
Llei Raoult
Si fem la tangent a una fracció molar del solut
Llei Henry propera a zero i extrapolem fins a fracció molar del
T=30ºC solut igual a 1, doncs es on s’acompleix KH = P.
(Pendent de la recta tangent)
KH es la pressió de vapor (P2) a χ2 =1
22
4. Llei de Henry
4. Llei de Henry

La solubilitat d’un gas en un líquid es proporcional a la pressió parcial del gas per
sobre la dissolució.
P es la pressió parcial del gas

s = KH·Pgas
KH és la constant de Henry
Quan més gran és la P que fa falta per dissoldre una quantitat donada de gas en
una determinada quantitat de dissolvent, tant més petita serà la s del gas.
Un augment de la pressió implica un augment de la solubilitat
Exemples: producció begudes refrescants, caves, N2 en la sang dels submarinistes… 23

4. Llei de Henry
4. Llei de Henry
Calcular la concentració de CO2 en una beguda gasosa: (a) quan s’embotella sota una pressió
parcial de 4 atm sobre el líquid a 25 °C y, (b) després de que la botella s’obri i s’equilibri a 25 °C
sota una pressió parcial de CO2 de 3,0x10-4 atm. La constant de la llei de Henry pel CO2 en aigua
a aquesta temperatura és de 3,1x10-2 mol·L-1 ·atm-1. Solució: (a) 0,12 M; (b) 9,3x10-6 M
s = KH·Pgas
s= 3,1x10-2 mol·L-1 ·atm-1 ·4atm= s= (3,1x10-2 mol·L-1 ·atm-1 ) (3,0x10-4 atm)=

= 0,12 mol·L-1 = 9,3 x 10 -6 mol·L-1
La s disminueix en disminuir la pressió parcial del gas .

La s també disminueix en augmentar la T, doncs la major part dels processos de
dissolució són exotèrmics. ΔH dissolució<0
24
4. Llei de Henry
4. Llei de Henry
Exemples: producció begudes refrescants, caves, N2 en la sang de

submarinistes
La s disminueix en augmentar la T, doncs la major part

dels processos de dissolució són exotèrmics.
gas + líquid dissolució ∆Hdissolució< 0
25
5. Dissolucions diluïdes amb solut no volàtil
5. Dissolucions diluïdes amb solut no volàtil. Propietats col·ligatives.
Estudiem dissolucions en que un component (el solut), no és volàtil i veiem l’efecte d’aquest solut
sobre les propietats físiques de la dissolució.
1. Disminució de la pressió de vapor.

2. Ascens del punt d’ebullició. Depenen només del nombre de
3. Disminució del punt de congelació. partícules de solut que hi ha a la
4. Aparició d’una pressió osmòtica. dissolució, NO de la seva compo-
sició química.
PROPIETATS COL·LIGATIVES
26
La dissolució d’un solut no volàtil té una pressió de vapor MENOR que la del dissolvent pur.
A què es deu això ? La velocitat d’escapament de les molècules de dissolvent disminueix, degut a l’acció del solut, però
no afecta a la v de tornada de les molècules de dissolvent. Hi ha un flux net de molècules vers la dissolució.
Això DISMINUEIX la P de vapor.
Molècules solut
Molècules de dissolvent
27
Numèricament, aquesta disminució de la P de vapor es veu segons:

1= Dissolvent
Llei Raoult 𝑃𝑃1 = 𝜒𝜒1 𝑃𝑃10 = (1 − χ2 ) 𝑃𝑃10 2= Solut
𝑃𝑃10 − 𝑃𝑃1
χ2 = 𝑃𝑃10 − 𝑃𝑃1 = 𝑃𝑃10 χ2
𝑃𝑃10
Com que χ2 ha d’ésser positiu, 𝑃𝑃10 − 𝑃𝑃1 també ho serà.
𝑃𝑃10 > 𝑃𝑃1 ; ha disminuït la pressió de vapor del dissolvent en la dissolució.
La disminució de la pressió de vapor (𝐏𝐏𝟏𝟏𝟎𝟎 − 𝐏𝐏𝟏𝟏 ) és directament proporcional a la

concentració de solut (χ2 ). 28
Exemple:
Calcula la pressió de vapor d’una dissolució preparada al dissoldre 218 g de glucosa (massa molar 180,2 g/mol)
en 460 mL d’aigua a 30ºC. Quina és la disminució en la pressió de vapor?. La pressió de vapor de l’aigua pura a
30ºC és 31,82 mmHg.
Suposar que la densitat de la dissolució és 1,00 g/mL.
Llei Raoult
0
𝑃𝑃𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎 = 𝑃𝑃 𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑 = 𝜒𝜒𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎 𝑃𝑃𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎
0
𝑃𝑃𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎 = 31,82 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚
𝜒𝜒 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚 𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎
𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎=
𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚 𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎+𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚 𝑔𝑔𝑔𝑔𝑔𝑔𝑔𝑔𝑔𝑔𝑔𝑔𝑔𝑔
29

Exemple:
Calcula la pressió de vapor d’una dissolució preparada al disoldre 218 g de glucosa (massa molar 180,2 g/mol)
en 460 mL d’aigua a 30ºC. Quina és la disminució en la pressió de vapor?. La pressió de vapor de l’aigua pura
a 30ºC és 31,82 mmHg.
Suposar que la densitat de la dissolució és 1,00 g/mL.
0
Llei Raoult 𝑃𝑃𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎 = 𝑃𝑃 𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑 = 𝜒𝜒𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎 𝑃𝑃𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎 = 0,955 × 31,82 = 30,4 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚
1 g aigua 1 mol aigua

460 mL = 25,6 mols aigua
1 mL 18 g aigua 𝜒𝜒 25,6
1 mol de glucosa 𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎= =0,955
25,6+1,21
218 g glucosa = 1,21 mols glucosa
180, 2 g de glucosa
La presencia de glucosa en al dissolució fa

que la pressió de vapor de l’aigua
disminueixi respecte la de l’aigua pura 30
(P0aigua =31,82 mmHg)
5.2 Augment punt ebullició.
Com que P de vapor dissolució < P de vapor del dissolvent pur, la temperatura d’ebullició
de la dissolució és Més Gran.
K = AD/AB = AE/AC 𝑃𝑃0 −𝑃𝑃 χ2 𝑃𝑃0

K= =
Δ𝑇𝑇𝑒𝑒𝑒𝑒 Δ𝑇𝑇𝑒𝑒𝑒𝑒
𝑃𝑃0
Δ𝑇𝑇𝑒𝑒𝑒𝑒 = 𝑇𝑇𝑒𝑒𝑒𝑒.𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑 − 𝑇𝑇𝑒𝑒𝑒𝑒.𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑𝑑 = χ
𝐾𝐾 2
𝜟𝜟𝜟𝜟𝒆𝒆𝒆𝒆 = 𝑲𝑲𝒆𝒆𝒆𝒆 𝒎𝒎 m = molalitat
Keb = constantebullioscòpica molal. (K·kg

dissolvent/mol solut)
Keb característica del dissolvent

31
L’addició d’un solut no volàtil disminueix el punt de congelació de la dissolució

respecte la del dissolvent pur.
A què es deu això ?

A l’efecte del solut sobre les velocitats a les que les molècules de dissolvent passen a sòlid i
l’abandonen per a regressar al líquid. Per al dissolvent pur aquestes velocitats són iguals.
En presència d’un solut, hi ha menys molècules

Molècules solut de dissolvent en contacte amb el sòlid; algunes
d’aquestes posicions les ocupen ara molècules
Molècules dissolvent de solut. Tardaran MÉS a formar part del sòlid.
La velocitat de retorn de les molècules de

dissolvent, disminueix. 32
Aigua-Propilenglicol.
En calent i a pressió
Sal 33
K = AC/CB
𝑃𝑃0 −𝑃𝑃 χ2 𝑃𝑃0
K= =
Δ𝑇𝑇𝑒𝑒𝑒𝑒 Δ𝑇𝑇𝑐𝑐
𝑃𝑃0
Δ𝑇𝑇𝑐𝑐 = χ
𝐾𝐾 2
Δ𝑇𝑇𝑐𝑐 = 𝐾𝐾𝑐𝑐 𝑚𝑚 m = molalitat

Kc = constant crioscòpica molal
(K·kg dissolvent/mol solut)
Kc característica del dissolvent

34
Constants molals del punt de congelació i del punt d’ebullició

Dissolvent Teb (ºC) Keb Tc (ºC) Kc
(K·kg dissolv. (K·kg dissolv.
/mol solut) /mol solut)
Aigua 100 0.51 0 1.86

Benzè 80.2 2.53 5.4 5.12
Àcid acètic 118.1 2.93 17 3.9
Cloroform 61.2 3.63 ---- ----
Naftalè ----- ---- 80 6.8
El valor de Kc és la T en que disminueix el dissolvent pur quan es dissol 1 mol de qualsevol

solut en 1 kg de dissolvent pur.
Kc = 1.86 K·kg·mol-1 vol dir que la Tc de l’aigua disminueix 1,86 graus quanaddicionem 35
1 mol/kg de qualsevol solut.
5.4 Pressió osmòtica.
Osmosis és el fenomen de difusió d’un dissolvent a través d’una membrana semipermeable.
La pressió osmòtica (π), és la pressió necessària per aturar aquest flux de dissolvent.
La π és la pressió hidrostàtica necessària per aturar el flux de dissolvent a través de la

membrana semipermeable que separa dos dissolucions de diferent concentració. (π = h·ρ·g)
(ρ: densitat del fluid, g: gravetat, h: alçada de la superfície del fluid).
36
37

Dades experimentals de π obtingudes per Pfeffer
π de dissolucions de sacarosa a T = 20 ºC i diferents concentracions
c (mol·L-1) π (atm) π/c

Per dissolucions diluïdes de no electròlits*:
0.098 2.59 26.4
0.192 5.06 26.4
π/c ≅ constant
0.282 7.61 27.0
0.370 10.14 27.4 per tant (si v és el volum de 1 mol de solut)
0.533 15.39 28.9
0.685 20.91 30.5 π V ≅ constant
0.825 26.64 32.3
* Una
38
substància és electrolítica si es descomposta en ions quan es dissolt en aigua. Per ex: NaCl
Dades experimentals de π obtingudes per Pfeffer

π de dissolucions de sacarosa al 1% i diferents temperatures
T (K) π (mmHg) π/T Per dissolucions diluïdes de no electròlits:

280.0 505 1.80
π/T ≅ constant
286.9 525 1.83
295.2 548 1.85
305.2 544 1.79
309.2 567 1.83
π V= 𝑛𝑛 𝑅𝑅 𝑇𝑇 π Pressió osmòtica (atm)
𝑛𝑛
π= 𝑐𝑐 𝑅𝑅 𝑇𝑇 c
R
Concentració (mol/L)
constant gasos (0,08206 atm. L/mol. K)
π= 𝑅𝑅 𝑇𝑇
𝑉𝑉 T temperatura (K)
39

P1 ¿Cuál es la presión osmótica a 25 °C de una disolución de C12H22011 (sacarosa) 0,0010 M?
π= 𝑐𝑐 𝑅𝑅 𝑇𝑇
0,0010 (M) x 0,08206 (atm/ L mol K) x 298 K= 0,024 atm (18 mmHg)
Conclusión a una concentración muy baja, hay una cantidad apreciable de presión osmótica. Este
hecho se utiliza cuando se mide la masa molar de polímeros y biopolímeros.
40

P2 Determinación de una masa molar a partir de medidas de presión osmótica. Una muestra
de 50,00 mL de una disolución acuosa contiene 1,08 g de seroalbúmina humana, una proteína
del plasma sanguíneo. La disolución tiene una presión osmótica de 5,85 mmHg a 298 K. ¿Cuál
es la masa molar de la albúmina? 1 𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎
5,85 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚 = 7,70. 10−3 𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎𝑎
760 𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚
𝑚𝑚
π= 𝑐𝑐 𝑅𝑅 𝑇𝑇 π V= 𝑛𝑛 𝑅𝑅 𝑇𝑇 π V= 𝑅𝑅 𝑇𝑇 m masa soluto
M masa molar
𝑀𝑀
𝑚𝑚 1,08 × 0,0826 × 298

M= 𝑅𝑅 𝑇𝑇 = = 6,86. 104 𝑔𝑔/𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚
π𝑉𝑉 7,7.10−3 × 0,05
Incluso cuando la disolución es relativamente diluida, el conocimiento de la presión osmótica
ayudará a determinar la masa molar de la seroalbúmina humana. 41

Aplicacions i exemples d'osmosi
Molts materials, inclosos els que constitueixen les membranes de les cèl·lules vives són
semipermeables, permeten que l’aigua i altres molècules petites passin a través d’elles, però
bloquegen el pas de molècules de solut o ions grans (enzims i proteïnes sintetitzats
a l’interior de les cèl·lules).
-Els “salats” eviten l’atac bacteriològic per osmosi; La dissolució concentrada de sal deshidrata
els bacteris provocant un flux d’aigua vers l’exterior.
- L'osmosi és el mecanisme per al transport ascendent d’aigua a les plantes. Les fulles
alliberen aigua a l’aire per transpiració, de manera que augmenta c en els fluids de les fulles.
Aleshores, l’aigua es impulsada per π a través del tronc, branques.. (fan falta fins a π de 10 a
15 atm per a sequoies de 120 m).
42

Si P > π
▲ FIGURA 13.18 Desalinización del agua de mar por

osmosis inversa La membrana es permeable para el
agua pero no para los iones. El flujo normal de agua es
desde el lado A al lado B. Si se ejerce una presión
sobre el lado B que supera la presión osmótica del
agua salada, se produce un flujo neto de agua en la
dirección opuesta, desde el agua salada al agua pura.
La longitud de las flechas representa la magnitud del
flujo de las moléculas de agua en cada dirección.
43
6.- Propietats col·ligatives de dissolucions d’electròlits.
Quin efecte té sobre les propietats col·ligatives la dissociació dels electròlits?
Van’t Hoff va trobar que per a dissolucions de la mateixa c (d’electròlit i de no electròlit), els ELECTRÒLITS
tenien VALORS de les propietats col·ligatives MÉS GRANS que els no electròlits.
Els VALORS de les propietats col·ligatives AUGMENTAVEN a l’augmentar la dilució.
En DISSOLUCIONS MOLT DILUÏDES "i“

∆Teb = i·Keb·m coincideix amb el NOMBRE D’IONS EN DISSOLUCIÓ.
∆Tc = i·Kc·m i = factor de Van’t Hoff

i = 2 per a MX, i = 3 per a MX2
π = i·c·R·T
Si la dissociació és completa:
∆𝑇𝑇𝑒𝑒𝑒𝑒 𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒
i=
∆𝑇𝑇𝑒𝑒𝑒𝑒 𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒 𝑠𝑠𝑠𝑠 𝑛𝑛𝑛𝑛 𝑓𝑓𝑓𝑓𝑓𝑓 𝑢𝑢𝑢𝑢 𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒
44
Considereu una dissolució aquosa 0,0100 m. La disminució del punt de congelació prevista
per a aquesta dissolució és:
∆Tc = Kc·m= 1,86 x 0,0100= 0,0186 ºC
S’espera que la dissolució aquosa tingui un punt de congelació de -0,0186 ºC
• Si la dissolució 0,0100 m és de urea, el punt de congelació mesurat és precisament al

voltant de -0,0186 °C
• Si la dissolució 0,0100 m és de NaCl el punt de congelació mesurat és aproximadament
-0,0361 °C.
∆𝑇𝑇𝑐𝑐 𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒 0,0361
i= = =1,94 per el NaCl
∆𝑇𝑇𝑐𝑐 𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒 𝑠𝑠𝑠𝑠 𝑛𝑛𝑛𝑛 𝑓𝑓𝑓𝑓𝑓𝑓 𝑢𝑢𝑢𝑢 𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒 1,86∗0,0100
45
• Per a soluts com urea, glicerina i sacarosa (tots no electròlits), i = 1.
• Per a un electròlit fort com el NaCl, que produeix dos mols d'ions en dissolució per mol de
solut dissolt, cal esperar que l'efecte sobre el descens del punt de congelació sigui dues
vegades més gran que per un no electròlit. S'ha d'esperar que i = 2.
• Anàlogament, per a MgCl2 la nostra expectativa ha de ser que i = 3.
• Per a l'àcid feble CH3COOH (àcid acètic), que està només lleugerament ionitzat en
dissolució aquosa, s'espera que “i” sigui una mica més gran que 1 però no
aproximadament igual a dos.
46
Desviacions de la idealitat per a les dissolucions d’electròlits (coeficient osmòtic g)
i = factor de Van’t Hoff

g = i/j
j = valor de "i" a dilució
infinita
A dilució infinita i = j g=1
A l’augmentar c, i<j, per tant: g < 1 (1-g) = desviació de la idealitat
47
48

Tema 1MDA v2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Tema 1MDA v2

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 1MDA v2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Espai fotografia

2.- Dissolucions ideals: Llei de Raoult. Sistema benzè-toluè.

3.- Dissolucions no ideals.

4.- Llei de Henry

5.- Dissolucions diluïdes amb solut no volàtil. Propietats col·ligatives.

6. Propietats col·ligatives de dissolucions d’electròlits.

• Problemes de química II. Terrassa: Departament d'Enginyeria Química. ETSEIAT, 2021-22.

1.1 Tipus de dissolucions

Tipus de dissolucions binàries

Solut Dissolvent Exemple

1.2 Unitats de concentració

Basades en la quantitat de solut (emprades en càlculs estequiomètrics):

• Molaritat: M= mol solut/·L dissolució

• Fracció molar: χsolut = (nsolut / nsolut + ndissolvent)

1.2 Unitats de concentració

Molaritat: mols Na2SO4/L dissolució

28.7 g Na2SO4 1 mol Na2SO4

2. Dissolucions ideals : Llei de Raoult. Sistema benzè-toluè.

𝑃𝑃𝐴𝐴 = 𝜒𝜒𝐴𝐴 𝑃𝑃𝐴𝐴0

2. Dissolucions ideals : Llei de Raoult. Sistema benzè-toluè.

Si ambdós components són volàtils:

La major part de les dissolucions No es comporten com a dissolucions ideals.

𝑃𝑃Total > 𝜒𝜒𝐴𝐴 𝑃𝑃𝐴𝐴0 + 𝜒𝜒𝐵𝐵 𝑃𝑃𝐵𝐵0

Exemples: Éter-acetona; disulfur de carboni-acetona; tetraclorur de carboni-metanol; Ciclohexà-

T=30ºC Comportament Ideal (Llei de Raoult)

𝑃𝑃Total < 𝜒𝜒𝐴𝐴 𝑃𝑃𝐴𝐴0 + 𝜒𝜒𝐵𝐵 𝑃𝑃𝐵𝐵0

Exemples: Cloroform-acetona; metanol-acetona; aigua-àcid-nítric

T=35ºC Comportament Ideal (Llei de Raoult)

La no idealitat es pot expressar quantitativament.

Introduïm el coeficient d’activitat (γi), així:

El valor de γ i es una mesura de les desviacions de la

S’introdueix l’activitat del component i-èssim (ai):

Per a desviacions (+): γ1 > 1 i γ2 > 1

4.1 Líquids miscibles.

𝑃𝑃2 = 𝜒𝜒2 𝐾𝐾𝐻𝐻

P2 i χ2 són la pressió parcial i fracció molar del solut.

KH és la constant de Henry (depèn del solut, dissolvent i T).

4.1 Líquids miscibles: sistema cloroform-acetona.

Llei de Henry: Model per a dissolucions diluïdes

KH es la pressió de vapor (P2) a χ2 =1

4.1 Líquids miscibles: sistema éter acetona.

KH es la pressió de vapor (P2) a χ2 =1

4.2 Dissolucions d’un gas i un líquid.

P es la pressió parcial del gas

Un augment de la pressió implica un augment de la solubilitat

Exemples: producció begudes refrescants, caves, N2 en la sang dels submarinistes… 23

4.2 Dissolucions d’un gas i un líquid.

s= 3,1x10-2 mol·L-1 ·atm-1 ·4atm= s= (3,1x10-2 mol·L-1 ·atm-1 ) (3,0x10-4 atm)=

La s disminueix en disminuir la pressió parcial del gas .

4.2 Dissolucions d’un gas i un líquid.

Exemples: producció begudes refrescants, caves, N2 en la sang de

La s disminueix en augmentar la T, doncs la major part

gas + líquid dissolució ∆Hdissolució< 0

5. Dissolucions diluïdes amb solut no volàtil. Propietats col·ligatives.

1. Disminució de la pressió de vapor.

5. Dissolucions diluïdes amb solut no volàtil. Propietats col·ligatives.

5.1 Disminució de la pressió de vapor.

5. Dissolucions diluïdes amb solut no volàtil. Propietats col·ligatives.