RecopilaciÃ Examens PAU 2010-2023

Matemàtiques aplicades a les ciències socials PAU 2024
Concreció dels objectius i continguts del currículum

El currículum de matemàtiques aplicades a les ciències socials de segon de batxillerat
divideix els sabers de la matèria en dos blocs, que seran els que considerarem per a
l’elaboració de les proves de les PAU:
- Anàlisi
- Probabilitat i Estadística
Més enllà de les concrecions oportunes, la prova de les PAU ha de correspondre a les
competències i sabers que es treballen en el segon curs de batxillerat. D’acord amb el
currículum de la matèria vigent (Decret 171/2022). Entre aquestes competències cal
destacar la modelització i resolució de problemes de la vida quotidiana i de diversos àmbits
de coneixement, aplicant diferents estratègies i formes de raonament, per plantejar i
resoldre reptes. L’argumentació de la idoneïtat de les solucions d’un problema emprant el
raonament i la lògica matemàtica per verificar-ne la validesa. La formulació de conjectures o
problemes utilitzant el raonament i l’argumentació. La connexió de diferents idees
matemàtiques establint vincles entre conceptes, procediments, arguments i models. La
vinculació i contextualització de les matemàtiques a altres àrees de coneixement per
modelitzar i resoldre problemes i desenvolupar la capacitat crítica en situacions diverses. I la
comunicació i representació de conceptes, procediments i resultats matemàtics usant el
llenguatge escrit i gràfic.
En conseqüència, la prova no pot limitar-se a verificar habilitats de càlcul o capacitat de

repetició de situacions ja conegudes, sinó que es fa imprescindible que contingui els
elements necessaris per a avaluar aquestes competències.
Com a pauta general, la prova contindrà exclusivament qüestions i problemes referits als
sabers dels dos blocs esmentats, tot i que per a la seva resolució poden ser necessaris
coneixements obtinguts de cursos anteriors o de matèries diferents.
 Anàlisi
o Àlgebra lineal
 Operacions amb matrius: suma, producte. Equacions matricials (2 x

2). Rang d’una matriu.
 Resolució de sistemes d’equacions sense paràmetres. Problemes

modelitzables mitjançant sistemes d’equacions.
o Càlcul
 Identificació, representació i anàlisi de les propietats de funcions

polinòmiques, exponencials, logarítmiques i funcions a trossos.
 Càlcul de límits de funcions racionals. Aplicació al càlcul d’asímptotes

horitzontals i verticals d’aquestes funcions.
 Càlcul de derivades de funcions. Estudi local d’una funció: continuïtat,

derivabilitat, extrems relatius. Creixement i decreixement d’una funció.
 Resolució de problemes d’optimització.
 Probabilitat i estadística
o Probabilitat
 Càlcul de probabilitats. Probabilitat condicionada. Independència.

Diagrames d’arbre i taules de contingència.
 Teorema de Bayes.
 Variables aleatòries discretes: la distribució binomial. Variables
aleatòries contínues: la distribució normal.
 Aproximació de la distribució binomial per la distribució normal.
o Inferència.
 Introducció al mostreig estadístic.
 Estimació puntual de la mitjana, la proporció i la desviació típica.

 Intervals de confiança basats en la distribució normal.
NOTA: Com a pauta general, un terç de la prova correspondrà al bloc d’Àlgebra lineal, un
altre terç al bloc de Càlcul i el darrer terç al de Probabilitat i Estadística.
Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials
Problema 1
Un ordinador personal té operatius dos programes antivirus A 1 i A 2que actuen
simultàniament i de forma independent. Davant la presència d'un virus, el programa
A 1el detecta amb una probabilitat de 0.9 i el programa A 2 el detecta amb una
probabilitat de 0.8. Calculeu de forma raonada:
a) La probabilitat que un virus qualsevol sigui detectat.
b) La probabilitat que un virus sigui detectat pel programa A 1 i no per A 2.
c) Si un virus ha estat detectat, quina és la probabilitat que l’hagi detectat l’antivirus
A 1?
Problema 2
En un poble hi ha dos instituts que anomenarem A1 i A2. En tots dos instituts es pot
estudiar el batxillerat científic (que anomenarem B1) o l’humanístic (que
anomenarem B2). Seleccionem un alumne a l’atzar i se sap que la probabilitat que
pertanyi a l’institut A1 és de 0.3, la probabilitat que pertanyi a l’institut A2 és de 0.7.
D’altra banda, la probabilitat que estudiï el batxillerat científic si sabem que pertany
a l’institut A1 és de 0.55 mentre que la probabilitat que estudiï el batxillerat científic
si sabem que pertany a l’institut A2 és de 0.59.
a) Quina és la probabilitat que l’alumne estudiï el batxillerat científic?
b) Quina és la probabilitat que estudiï a l’institut A1 si sabem que estudia el
batxillerat científic?
Problema 3
Els components electrònics produïts per una determinada empresa són defectuosos
amb una probabilitat de 0.01. L’empresa ven els components en paquets de 10 i es
compromet a retornar els diners si el paquet conté 2 o més components defectuosos.
a) Calculeu la probabilitat que et retornin els diners si compres un paquet de
components.
b) Una persona ha comprat 3 paquets de components, quina és la probabilitat que li
retornin els diners de, com a mínim, un dels paquets?
Problema 4
Volem conèixer el percentatge de persones que parlen anglès en una població
determinada. Prenem una mostra aleatòria de 500 persones de les quals resulta que
189 parlen anglès.
a) Doneu l’estimació puntual de la proporció i del percentatge de persones que parlen

anglès en aquella població.
b) Escriviu un interval de confiança del 95% per al percentatge de persones que
parlen anglès en aquella població. (Recordeu que si Z segueix una distribució
Normal(0,1) la P (−1.96 ≤ Z ≤ 1.96 )=0.95.)
Problema 5
Els envasos d'una marca determinada de iogurts indiquen que contenen de mitjana
150 grams de iogurt. Hem comprat deu iogurts, n'hem pesat el contingut i hem
obtingut les dades següents (en grams):
148, 149, 147, 146, 149, 146, 149, 148, 149, 149.
a) Construïu un interval de confiança del 95% per a la mitjana del pes dels iogurts,
suposant que el pes segueix una distribució normal amb una desviació típica de 3
grams. (Recordeu que si Z segueix una distribució Normal(0,1) la
P (−1.96 ≤ Z ≤ 1.96 )=0.95.)
b) A partir del resultat obtingut en l’apartat anterior podem afirmar que la
informació que hi ha a l’etiqueta és errònia? Justifiqueu la resposta.
Problema 6
Es vol saber la mitjana d’euros que es gasta setmanalment l’alumnat a la cafeteria de
l’institut. S’ha seleccionat una mostra de 250 estudiants i se’ls ha demanat aquesta
dada. En aquesta mostra hem obtingut una despesa mitjana de 5
euros, amb una desviació típica d’1,5.
Per resoldre aquest problema recordeu que si Z segueix una distribució Normal(0,1)
la P (−1.96 ≤ Z ≤ 1.96 )=0.95 i P (−2.58 ≤ Z ≤ 2.58 ) =0.99.
a) Construïu un interval de confiança del 95% per a la mitjana d’euros que es gasta
setmanalment l’alumnat a la cafeteria.
b) Construïu un interval de confiança del 99% per a la mitjana d’euros que es gasta
setmanalment l’alumnat a la cafeteria.
c) Expliqueu perquè els dos intervals anteriors són diferents i quina informació ens
dona exactament cada un d’ells.
ex
am
Districte Universitari de Catalunya

en
s.
ca
t
Proves dʼAccés a la Universitat. Curs 2009-2010
Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Sèrie 1
Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què és el
que voleu fer i per què.
Cada qüestió val 2 punts.
Podeu utilitzar calculadora, però no es poden fer servir calculadores o altres aparells
que portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.
1. Considereu la funció següent:
a) Determineu-ne les asímptotes horitzontals i verticals, si n’hi ha.

[1 punt]
b) Si f ′(x) > 0 en tot el domini de la funció f, calculeu els límits laterals quan x
tendeix a –2 i feu un esbós de la gràfica de la funció f.
[1 punt]
a) Determineu el valor de b perquè la funció f sigui contínua en el punt x = 0.

Justifiqueu si f pot ser discontínua en algun altre punt.
[1 punt]
b) Justifiqueu si, per a valors positius de x, la funció f és creixent o decreixent.
[1 punt]
3. Una botiga ha venut 225 llapis de memòria de tres models diferents, que anome-
narem A, B i C, i ha ingressat un total de 10 500 €. El llapis A costa 50 €, i els
models B i C són, respectivament, un 10 % i un 40 % més barats que el model A.
La suma total de llapis venuts dels models B i C és la meitat que la de llapis venuts
del model A. Calculeu quants exemplars s’han venut de cada model.
[2 punts]
ex
am
en
s.
ca
4. En una empresa artesana que pot produir fins a 25 cadires setmanals, la funció de
t
costos en relació amb el nombre q de cadires produïdes és
Si q és el nombre de cadires produïdes, el cost mitjà de cada cadira s’expressa

mitjançant la funció
a) Caculeu el cost mitjà de cada cadira, si l’empresa produeix 5 cadires. I si en

produeix 20?
[1 punt]
b) Determineu quantes cadires cal produir perquè el cost mitjà sigui mínim,
justifiqueu que es tracta efectivament d’un mínim i calculeu aquest cost mitjà.
[1 punt]
5. Considereu el triangle ABC que es mostra en la figura següent:
a) Escriviu el sistema d’inequacions que determinen el triangle ABC i l’interior

d’aquest.
[1 punt]
b) Indiqueu els punts de la regió indicada en què la funció z = 2x + y assoleix el
valor màxim.
[1 punt]
2
ex
am
en
s.
ca
6. Considereu la recta r, d’equació x + 2y = 4.
t
a) Escriviu l’equació d’una recta r′ que passi per l’origen de coordenades i que
formi amb r un sistema d’equacions incompatible. Justifiqueu quina serà la
posició relativa de les dues rectes.
[1 punt]
b) Considereu una altra recta, que anomenarem s, que forma amb r un sistema de
dues equacions amb dues incògnites que és compatible indeterminat.
Justifiqueu quina és la posició relativa de les rectes r i s.
[1 punt]
3
ex
am

en
s.
ca
t

Sèrie 4
1. En una botiga de queviures hem comprat ampolles d’aigua a 0,5 € cadascuna, de llet
a 1 €i de suc de fruita a 1,5 €. En arribar a la caixa ens adonem que portem 40 ampolles,
el cost total de les quals és de 38 €. També observem que si les ampolles d’aigua
que portem fossin de llet i les de llet fossin d’aigua, la compra ens sortiria 4 € més
barata. Determineu el nombre d’ampolles de cada beguda que hem comprat.
[2 punts]
2. Donada la funció següent:
a) Determineu-ne les asímptotes horitzontals i verticals, si n’hi ha.

[1 punt]
b) Trobeu els punts de la corba en què la recta tangent és paral·lela a la recta
y = – 3x + 4.
[1 punt]
3. Considereu la funció f(x) = x · e–x.

a) Indiqueu-ne els extrems relatius, si n’hi ha, i classifiqueu-los.
[1 punt]
b) Escriviu l’equació de la recta tangent a la corba en el punt d’abscissa 0.
[1 punt]
ex
am
en
s.
ca
4. Una botiga de bijuteria ven anells i collarets en lots de dos tipus: el lot de tipus A
t
està format per un anell i un collaret, mentre que el lot de tipus B consta de 3 anells
i un collaret. Sabem que disposen de 1 500 anells i de 1 000 collarets. En cada lot de
tipus A guanyen 0,70 €, mentre que en cada lot de tipus B guanyen 1 €. Indiqueu
quants lots de cada tipus han de vendre per a obtenir el màxim benefici.
[2 punts]
5. Considereu les matrius següents:
a) Comproveu si aquestes dues matrius compleixen (A + B)2 = A2 + 2A · B + B2.

[1 punt]
b) Si P i Q són matrius quadrades qualssevol d’ordre 3, quina condició s’ha de
produir perquè es compleixi (P + Q)2 = P2 + 2P · Q + Q2?
[1 punt]
6. En una explotació ramadera es declara una epidèmia, i els veterinaris preveuen que
la propagació d’aquesta seguirà la funció f(x) = –2x2 + 48x + 162, en què x
representa el nombre de setmanes que han transcorregut des del moment de la
declaració de l’epidèmia, i f(x) indica el nombre d’animals afectats.
a) Quants animals hi ha afectats en el moment de declarar-se l’epidèmia? Quantes
setmanes durarà l’epidèmia fins al moment en què ja no quedi cap animal
afectat?
[1 punt]
b) Indiqueu quin serà el nombre màxim d’animals afectats, i en quina setmana es
produirà.
[1 punt]
LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés
ex
am

en
s.
ca
t

Sèrie 5
1. Donat el sistema d’equacions següent:
a) Determineu-ne la solució general, en funció de z.

[1,5 punts]
b) Calculeu la solució particular segons la qual z = 2.
[0,5 punts]
2. Volem construir el marc d’una finestra rectangular de 100 dm2 de superfície. El cost
de cada decímetre de marc horitzontal és de 6 €, mentre que el de cada decímetre
de marc vertical és de 24 €. Calculeu les dimensions de la finestra perquè el marc
ens surti tan barat com sigui possible.
[2 punts]
ex
am
en
s.
ca
3. Un concessionari de motos comercialitza dos models, un de 125 cc i un altre de
t
50 cc. Per cada moto de 125 cc que ven, guanya 1 000 € i per cada moto de 50 cc,
guanya 600 €. D’altra banda, per tal de satisfer els objectius marcats pel fabricant,
cal que el concessionari compleixi les condicions següents:
a) Vendre entre 50 i 150 motos de 125 cc.
b) Vendre almenys tantes motos de 50 cc com de 125 cc.
c) No vendre més de 500 motos de 50 cc.
Determineu quantes motos de cada tipus ha de vendre el concessionari per a
obtenir el màxim benefici, i calculeu aquest benefici màxim.
[2 punts]
a) En quin punt de la corba la recta tangent a la gràfica de f és paral·lela a la recta

x + y = 5?
[1 punt]
b) Calculeu les asímptotes horitzontals i verticals de la funció, si n’hi ha, i feu un
esbós de la gràfica de la funció f.
[1 punt]
5. Donada la funció f(x) = x2 · ex:

a) Justifiqueu si hi ha cap valor de x que compleixi f(x) < 0. Hi ha cap valor de x
que compleixi f(x) = 0?
[1 punt]
b) Indiqueu si la funció f és creixent o decreixent en el punt x = –1. Estudieu el
creixement de la funció f per als valors que compleixen x > 0.
[1 punt]
6. Donades les matrius següents:
a) Calculeu A–1 i B–1.

[1 punt]
b) Determineu X perquè es compleixi l’equació A · X · B = 2C.
[1 punt]
ex
am

en
s.
ca
t

Sèrie 2
1. Si sumem 2 unitats al denominador d’una fracció, la nova fracció val 1 unitat. En

canvi, si sumem 3 unitats al numerador de la fracció original, la nova fracció val
2 unitats. Determineu la fracció original.
[2 punts]
2. Considereu la funció f(x) = x3 – ax2 + 9x + b.

a) Determineu a i b, sabent que la gràfica de f passa pel punt (2, 2) i té un extrem
en x = 1.
[1 punt]
b) Per a a = 6 i b = 0, determineu els possibles màxims i mínims de f i classifiqueu-
los.
[1 punt]
ex
am
en
s.
ca
3. Un fons d’inversions posa en marxa un producte financer que aporta un benefici
t
de R(x) euros en fer una inversió de x centenars d’euros, segons la funció
R(x) = –0,01x2 + 4x + 20.
a) Calculeu quina inversió produeix més beneficis.
[1 punt]
b) Calculeu el tant per cent de benefici que s’obtindrà amb una inversió de 1 000 €,
i el que s’obtindrà amb una de 10 000 €.
[1 punt]
4. Considereu la regió del pla representada en la figura següent:
a) Determineu les inequacions que defineixen els punts interiors i els punts de la
frontera del quadrilàter ABCD.
[1 punt]
b ) Determineu els punts en què s’assoleix el màxim i el mínim de la funció
f(x, y) = 2x – 2y + 7, i digueu quins són aquests valors.
[1 punt]
2
ex
am
en
s.
ca
5. Considereu les matrius següents:
t
a) Determineu la matriu X perquè X + BC = A2.
[1 punt]
b) Calculeu les matrius C 6 i C 7.
[1 punt]
6. Donada la funció següent:
a) Determineu-ne el domini i els valors de x per als quals el signe de la funció f és

negatiu.
[1 punt]
b) Determineu les asímptotes horitzontals i verticals de la funció f.
[1 punt]
3
ex
am

en
s.
ca
t
Proves d’Accés a la Universitat. Curs 2010-2011

Sèrie 1
1. Una empresa compra tres immobles per un valor total de 2 milions d’euros. En ven-
dre’ls, espera obtenir uns guanys del 20 %, del 50 % i del 25 %, respectivament, que
li reportaran uns beneficis totals de 600 000 euros. En el moment de posar-los a la
venda, però, aconsegueix uns guanys del 80 %, del 90 % i del 85 %, respectivament,
cosa que li reporta uns beneficis totals d’1,7 milions d’euros. Quant havia pagat per
cada immoble?
[2 punts]
2. Considereu la regió ombrejada de la figura següent:
a) Determineu el sistema d’inequacions que la delimita.

[1 punt]
b) Calculeu el valor màxim de la funció z = x + 2y en aquesta regió, i indiqueu per
a quins valors s’assoleix aquest màxim.
[1 punt]
ex
am
en
s.
ca
t
a) Determineu el valor de a que fa que la funció f tingui un extrem en el punt x = 1,
i indiqueu si es tracta d’un màxim o d’un mínim.
[1 punt]
b) Per a a = 3, indiqueu les asímptotes horitzontals i verticals de la funció f.
[1 punt]
4. Considereu la matriu .
a) Una matriu B, la primera fila de la qual és (1, 0), té dues columnes i compleix
que . Completeu-la.
[1 punt]
b) Feu els càlculs pertinents per a comprovar que (A · B)t = Bt · At.
[1 punt]
5. Una empresa que fabrica bicicletes ven la totalitat de la producció. Anomenarem x

el nombre de bicicletes que fabrica mensualment. Els costos mensuals de produc-
ció, en euros, segueixen la funció C(x) = 180x + 12 000. La venda de les bicicletes li
reporta uns ingressos que segueixen la funció . Els beneficis de
l’empresa són, lògicament, la diferència entre ingressos i costos.

a) En quin interval cal situar la producció per a no perdre diners?
[1 punt]
b) Quantes bicicletes ha de produir mensualment l’empresa per a obtenir el bene-
fici màxim? En aquest cas, quant guanya per cada bicicleta?
[1 punt]
6. Considereu la funció f(x) = x – e–3x.

a) Indiqueu-ne el domini, i demostreu que f és estrictament creixent en tot el
domini.
[1 punt]
b) Calculeu l’equació de la recta tangent a la gràfica de f en el punt d’abscissa x = 0.
[1 punt]
L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
ex
am

en
s.
ca
t

Sèrie 4
1. Considereu la funció f(x) = x – ln(x).

a) Indiqueu-ne el domini. Determineu l’asímptota vertical de la funció f.
[1 punt]
b) Determineu els intervals en què la funció f és creixent i els intervals en què és
decreixent, i classifiqueu-ne els extrems possibles.
[1 punt]
2. Considereu la regió del pla limitada per les rectes x = 0, y = 0, 2x – 3y = –6, x + 3y = 15

i x = 6.
a) Dibuixeu-la, calculeu-ne els vèrtexs i justifiqueu si els punts P(1, 3) i Q(3, 3) per-
tanyen o no a aquesta regió.
[1,5 punts]
b) Calculeu en quins punts d’aquesta regió la funció f(x, y) = x + 4y assoleix el valor
màxim i el valor mínim, i indiqueu aquests valors.
[0,5 punts]
3. Considereu les matrius , i .
a) Calculeu les matrius inverses de A i de B.

[1 punt]
b) Determineu una matriu X de manera que A · X ·B = C.
[1 punt]
ex
am
en
s.
ca
t
4. Considereu la funció .
a) Feu-ne una representació gràfica aproximada. Justifiqueu per a quins valors de

x la funció és discontínua.
[1 punt]
[1 punt]
5. Considereu el sistema .
a) Comproveu que té infinites solucions. Determineu-les.

[1,5 punts]
b ) Determineu, si és possible, una solució en què la suma de les tres incògnites
sigui 5.
[0,5 punts]
6. Un bosc té una massa forestal de 40 000 m3 de fusta. Es calcula que la pluja àcida i
els incendis provoquen una disminució del 6 % anual de l’esmentada massa fores-
tal, que es pot expressar en termes de la funció F(t) = 40 000 · 0,94t, en què F(t) és la
massa forestal que queda passats t anys.
a) Justifiqueu que la funció F és estrictament decreixent.
[1 punt]
b) D’aquí a quants anys la massa forestal s’haurà reduït a la meitat?
[1 punt]
ex
am

en
s.
ca
t

Sèrie 2
1. Un estudi de laboratori sobre la propagació d’una espècie de mosques mostra que,

passades t setmanes, el nombre d’individus és N(t) centenars de mosques, en què
N(t) = –(t – 2)2 + 9.
a) Quantes mosques formen la població al cap d’una setmana? Quantes setmanes
han de transcórrer fins a la desaparició total de les mosques?
[1 punt]
b) Quina és la població màxima d’individus? Quantes setmanes han hagut de pas-
sar per a obtenir aquesta població màxima?
[1 punt]
2. Una empresa fabrica dos tipus de begudes, que anomenarem B1 i B2, i en el procés
de fabricació fa servir dos tipus d’ingredients, que designarem C i D. Disposa de
90 L de C i de 150 L de D. Per cada bidó de beguda B1 calen 1 L d’ingredient C i 2 L
d’ingredient D, i per cada bidó de beguda B2 calen 2 L de C i 1 L de D. Sabem que
cada bidó de B1 dóna 10 € de benefici, i que cada bidó de B2 en proporciona 15 €.
a) Plantegeu les inequacions corresponents a les restriccions indicades, calculeu els
vèrtexs de la regió factible, i dibuixeu-la.
[1 punt]
b) Escriviu la funció objectiu. Quants bidons de cada tipus cal fabricar per a obte-
nir el benefici màxim? Quin és aquest benefici?
[1 punt]
ex
am
en
s.
ca
3. Considereu el triangle de vèrtexs A = (2, –1), B = (5, 0) i C = (2, 4).
t
a) Determineu les equacions de les rectes del pla que contenen els costats del tri-
angle ABC.
[1 punt]
b) Considereu el sistema d’equacions format per les tres equacions de l’apartat
anterior. Determineu el rang de la matriu associada i el rang de la matriu
ampliada d’aquest sistema. Justifiqueu la resposta.
[1 punt]
4. Determineu dos nombres enters positius que sumin 25, de manera que el doble del
quadrat del primer sumat amb el triple del quadrat del segon doni el mínim valor
possible.
[2 punts]
a) Una matriu B, la primera fila de la qual és (2, 1), té dues columnes i
compleix que . Completeu-la.
[1 punt]
b) Calculeu (A · B)−1.
[1 punt]
6. Sabem que la funció passa pel punt (1, 0), i que la recta
tangent a la gràfica de la funció en aquest punt és paral·lela a la recta 12x – 2y = 3.

a) Determineu els valors dels paràmetres a i b.
[1 punt]
b) Per a a = 1 i b = 9, determineu, si n’hi ha, les abscisses dels extrems possibles
(màxims o mínims) de la funció, i classifiqueu-los.
[1 punt]
ex
am

en
s.
ca
t

Sèrie 3
Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres aparells
1. Sobre la funció disposem de les dades següents:
— les seves asímptotes verticals són x = –3 i x = 1;

— la seva gràfica passa pel punt (0, –4).
a) Determineu la fórmula de la funció i feu un dibuix aproximat de la gràfica
corresponent.
[1 punt]
b) En el cas a = 1, b = –2 i c = –1, determineu i classifiqueu, si existeixen, els extrems
relatius de la funció.
[1 punt]
2. Construïm en el pla el quadrilàter de vèrtexs A(1, 1), B(2, 4), C(4, 5) i D(3, 0), els
costats del qual són els segments AB, BC, CD i DA.
a) Escriviu les desigualtats que determinen la regió del pla continguda i sobre els
costats del quadrilàter ABCD.
[1 punt]
b) Feu servir les desigualtats anteriors per a justificar si els punts P(3, 1), Q(3, 4) i
R(5, 2) són interiors, exteriors o estan sobre els costats del quadrilàter.
[1 punt]
3. Considerem les matrius i .
a) Justifiqueu si és possible efectuar A · B o B · A. En cas afirmatiu, calculeu-ho.

[1 punt]
b) Calculeu B2 i B3.
[1 punt]
ex
am
en
s.
ca
4. Un triangle té els vèrtexs O(0, 0), A(6, 0) i B(0, 3).
t
a) Dibuixeu-lo i escriviu l’equació de la recta que conté el segment AB.
[0,5 punts]
b) Considerem un punt P situat sobre el segment AB, i dibuixem el rectangle que
té per diagonal OP i dos costats sobre els eixos de coordenades. Determineu les
coordenades de P que fan màxima l’àrea del rectangle.
[1,5 punts]
5. Sigui f una funció polinòmica de grau 3, amb un màxim a (0, 0) i un mínim a

(2, –4).
a) Feu una gràfica aproximada de f.
[0,5 punts]
b) Determineu la fórmula de la funció.
[1,5 punts]
6. En Joan, en Pere i en Marc tenen, entre els tres, seixanta-tres anys. Si en Joan tin-
gués tres anys menys, la seva edat seria el doble de les edats d’en Pere i en Marc
junts. Si en Pere tingués un any més, la seva edat seria la meitat de la d’en Marc.
Quina és l’edat actual de cadascun d’ells?
[2 punts]
ex
am

en
s.
ca
t

Sèrie 1
fer i per què.
1. La població de bacteris en una mostra evoluciona segons la funció f(t) = –t 2 + 4t + 12,

on t correspon al nombre de setmanes des de l’inici de l’experiment, i f(t) és el nom-
bre d’individus que formen la mostra, en milions d’unitats.
a) Quantes setmanes han de passar fins a la desaparició de la població?
[1 punt]
b) Quin serà el nombre màxim d’individus de la mostra, i al cap de quantes set-
manes s’aconseguirà?
[1 punt]
2. Construïm en el pla el triangle de vèrtexs A(–3, 1), B(1, 2) i C(–2, 3).

a) Trobeu les inequacions que determinen la regió del pla continguda i sobre els
costats del triangle ABC.
[1 punt]
b) Justifiqueu si els punts P(0, 2), Q(2, 2) i R(–1, 2) són interiors, exteriors o es tro-
ben sobre els costats del triangle.
[1 punt]
3. Donada la funció f(x) = x3 + ax2 + bx + c, determineu els valors dels tres paràmetres
sabent que la gràfica de la funció passa pel punt (1, 18) i que té extrems relatius per
a x = –2 i x = 4.
[2 punts]
ex
am
en
s.
ca
4. Una empresa cinematogràfica disposa de tres sales, A, B i C. Els preus d’entrada a
t
aquestes sales són de 7 €, 8 € i 9 €, respectivament. Un dia determinat, la recaptació
conjunta de les tres sales va ser de 1 520 €, i el nombre total d’espectadors va ser 200.
Si s’haguessin intercanviat els espectadors de les sales A i B, la recaptació total s’hau-
ria incrementat en 20 € . Calculeu el nombre d’espectadors que va acudir a cada una
de les sales.
[2 punts]
5. Considerem la funció .
a) Escriviu la fórmula de la funció que a cada nombre real, x, li fa correspondre el

pendent de la recta tangent a f en el punt d’abscissa x.
[1 punt]
b) Determineu l’equació de la recta tangent a la gràfica de f en el punt d’abscissa
x = –1.
[1 punt]
6. Siguin les matrius i .
a) Determineu les matrius X i Y que compleixin que X – 2Y = A i 2X – Y = B.

[1 punt]
b) Calculeu (A + 2 · Id)2, on Id és la matriu identitat.
[1 punt]
ex
am

en
s.
ca
t

Sèrie 4
fer i per què.
1. Considerem les funcions f(x) = (x – a)3 i g(x) = –x2 + bx + c.

a) Determineu els valors dels paràmetres que fan que les dues corbes tinguin la
mateixa tangent en el punt (2, 1).
[1,5 punts]
b) En el cas a = 1, feu una gràfica aproximada de la funció f.
[0,5 punts]
2. Considerem la funció .
a) Indiqueu-ne el domini i estudieu-ne el creixement.

[1 punt]
b) Calculeu les equacions de les rectes tangents a la gràfica de f que són paraŀleles a
la recta y + 3x = 2.
[1 punt]
3. Una botiga ven llaunes de beguda a 0,6 € la llauna, però si comprem un paquet de
sis llaunes ens cobren 3 € .
a) Quin és el percentatge d’estalvi en comprar un paquet respecte a la compra de
sis llaunes soltes?
[1 punt]
b) En una setmana, la botiga ha venut 240 llaunes i ha ingressat 132,6 € . Quants
paquets de sis llaunes ha venut?
[1 punt]
ex
am
en
s.
ca
4. Una petita fàbrica produeix formatge i mantega. Per a fabricar un formatge es
t
necessiten 10 litres de llet, mentre que per a fabricar una pastilla de mantega se’n
necessiten 5. La quantitat de formatges produïts no pot superar el doble de la quan-
titat de pastilles de mantega. De la mateixa manera, la quantitat de pastilles de man-
tega no pot superar el doble de la quantitat de formatges produïts. En total, la fàbri-
ca disposa de 800 litres de llet. Després de la venda, per cada formatge s’obté un
benefici de 5 € i per cada pastilla de mantega s’obté un benefici de 2 € . Determineu
quina quantitat de formatges i quina quantitat de pastilles de mantega cal produir
per tal que el benefici total després de la venda sigui màxim. Quin benefici s’obtin-
drà?
[2 punts]
5. Disposem de 48 cm2 de material per a fabricar una capsa de base quadrada, sense
tapa. Calculeu les dimensions de la capsa de volum més gran que podem construir
en aquestes condicions. Quin serà el volum de la capsa?
[2 punts]
6. Considerem les matrius , i .
a) Trobeu una matriu X que compleixi que A · B + X = C.

[1 punt]
b) Calculeu C 3.
[1 punt]
ex
am

en
s.
ca
t

Sèrie 4
fer i per què.
Podeu utilitzar calculadora, però no s’autoritzarà l’ús de calculadores o altres aparells que
portin informació emmagatzemada o que puguin transmetre o rebre informació.
1. Un equip científic ha estudiat l’evolució de la població d’una petita illa de la Polinèsia.

Com a conclusió, ha determinat que, per tal d’obtenir una bona estimació de la pobla-
ció, cal fer servir l’expressió
,
on t indica els anys transcorreguts des del principi de l’estudi.
a) Determineu la població de l’illa quan va començar l’estudi, i al cap d’un any. Quina
ha estat la taxa de creixement en aquest període?
[1 punt]
b) Al cap de quants anys després del començament de l’experiment va deixar de créi-
xer la població de l’illa? Quin va ser el nombre màxim d’habitants?
[1 punt]
2. Siguin les matrius

i .
a) Determineu el valor dels paràmetres a i b que fa que A · B = B · A.

[1 punt]
b) Determineu el valor de a per al qual es verifica A2 = 2A.
[1 punt]
3. En un hort hi ha plantades 50 pomeres. Cada arbre produeix 800 pomes. Per cada
arbre addicional que hi plantem, la producció de cada arbre es redueix en 10 pomes.
Quants arbres més ens cal plantar per a obtenir la producció més alta possible? Quina
és aquesta producció?
[2 punts]
ex
am
4. Els beneficis d’una companyia de transport de viatgers són donats per la funció
B(x) = ax2 + bx + c, on x és el preu que la companyia cobra per cada viatge. Sabem que si
en
cobren 40 € per viatge, els beneficis són 19.000 €. A més, si augmentem el preu un 25 %,
s.
ca
el benefici que s’obté és el màxim, 20.000 €. Tenint en compte aquestes dades, determineu
t
els valor de a, b i c.
[2 punts]
5. Un botiguer va al mercat central amb la seva furgoneta, que pot carregar 700 kg, i amb 500 €
a la butxaca, a comprar fruita per a la seva botiga. Hi troba pomes a 0,80 €/kg i taronges a
0,50 €/kg. Calcula que podrà vendre les pomes a 0,90 €/kg i les taronges a 0,58 €/kg. Quina
quantitat de pomes i de taronges li convé comprar si vol obtenir el benefici més gran pos-
sible?
[2 punts]
6. Determineu els valors dels paràmetres a, b i c que fan que les corbes d’equació
f (x) = x3 + ax + b i g (x) = x3 + cx2 – 2 tinguin la mateixa recta tangent en el punt (1, 1).
[2 punts]
ex
am

en
s.
ca
t

Sèrie 3
fer i per què.
1. He anat a una botiga i he decidit comprar uns pantalons, una camisa i unes sabates.
Si faig la compra avui, em costarà tot plegat 120 €. A més, actualment, la camisa i les
sabates costen, plegades, el doble dels pantalons.
Si m’espero una setmana, els pantalons i les sabates tindran un descompte del 20 %,
mentre que la camisa només tindrà un descompte del 10 %. D’aquesta manera, pagaré
99 €. Quin és el preu inicial de cada article?
[2 punts]
2. Donades les funcions f(x) = x3 + 5x2 + (3 + k)x i g(x) = x2 + kx.

a) Determineu les abscisses dels punts de tall de les dues corbes.
[1 punt]
b) Determineu k perquè la paràbola donada per la funció g tingui el vèrtex en el punt
d’abscissa x = 2, i determineu-ne l’ordenada.
[1 punt]
3. Sigui la matriu .
a) Calculeu A2, A3 i A4.

[1 punt]
b) Calculeu A201 i A344.
[1 punt]
ex
am
4. Una empresa agrícola ha recollit un total de 40 tones de fruita que produeixen un benefici
de 0,80 €/kg. Cada setmana que passa es produeix una pèrdua de 400 kg de fruita, però el
en
benefici augmenta en un cèntim per cada kilogram.
s.
ca
a) Quin benefici s’obté si es ven la fruita al cap de nou setmanes? Quin percentatge de
t
fruita s’ha hagut de llençar?
[1 punt]
b) Quina setmana de venda serà la que obté un benefici màxim?
[1 punt]
5. Segons uns estudis de laboratori, l’evolució de la població en un cultiu de bacteris al llarg

del temps segueix la funció f (t) = 30 · (1 – e–t) + 10, on t són els dies que han transcorregut
des de l’inici de l’experiment, i f(t) és la població, en milions de bacteris.
a) Quina població hi ha en el moment de començar l’experiment? Justifiqueu si en algun
moment hi arribarà a haver 40 milions de bacteris.
[1 punt]
b) Hi haurà algun moment en què la població sigui màxima? Justifiqueu la resposta.
[1 punt]
6. Tinc un problema: fabrico televisors de LED, que em deixen un benefici de 100 € cadas-
cun, i televisors de plasma, que em donen la meitat de benefici unitari. No puc produir
més de 30 televisors al dia, i la diferència entre la producció dels de LED i els de plasma
és, com a màxim, de quatre unitats. Quants n’he de produir de cada classe per a guanyar
el màxim?
[2 punts]
ex
am

en
s.
ca
t

Sèrie 1
fer i per què.
1. Donada una funció f, sabem que fʹ(x) = e–x · (2x2 – 3x).

a) Estudieu el creixement i el decreixement de la funció f.
[1 punt]
b) Si la funció f té extrems relatius, indiqueu-ne les abscisses i classifiqueu-los.
[1 punt]
2. La Júlia, en Pol i la Maria han anat a comprar fruita. La Júlia ha comprat un kilogram
de pomes, dos de préssecs i tres de taronges, i ha pagat 9 €. En Pol ha comprat dos
kilograms de pomes i quatre de préssecs, i ha pagat 12 €. La Maria, en canvi, ha com-
prat quatre kilograms de pomes i dos de taronges, i ha pagat 8 €. Calculeu el preu del
kilogram de cada fruita.
[2 punts]
3. Els dos darrers anys, el valor de les accions en borsa d’una empresa ha baixat un 20 %
anual.
a) Aquest any, en canvi, les accions han pujat un 30 %. Quin és el percentatge global
de pèrdua en aquests tres anys?
[1 punt]
b) Quin hauria de ser el percentatge de guanys d’aquest tercer any si el balanç global
dels tres anys acaba sent equilibrat, és a dir, sense pèrdues ni guanys?
[1 punt]
ex
am
en
4. Siguin les matrius i .
s.
ca
a) Resoleu l’equació matricial X + 2A = X · A, on X és la matriu incògnita.
t
[1 punt]
b) Hi ha cap matriu Y que verifiqui Y · A = B? I que verifiqui A · Y = B? Justifiqueu les
respostes.
[1 punt]
5. Un florista disposa de 50 margarides, 80 roses i 80 clavells, i en fa rams de dues classes: per

a uns fa servir 10 margarides, 20 roses i 10 clavells, i per als altres fa servir 10 margarides,
10 roses i 20 clavells. La primera classe de rams es ven a 40 €, mentre que la segona es ven
a 50 €. Quants rams de cada classe ha de fer si vol ingressar el màxim possible?
[2 punts]
6. La demanda d’energia elèctrica d’una ciutat, comptada a partir de la mitjanit i fins a les vuit
del matí, és donada per la funció , on t s’expressa en hores (h) i f(t), en
milions de kilowatts hora (kW h).

a) A quina hora el consum coincideix amb el de la mitjanit, i quin és aquest consum?
[1 punt]
b) A quina hora es donarà el mínim consum? Justifiqueu que, efectivament, es tracta d’un
mínim.
[1 punt]
ex
am

en
s.
ca
t
Proves d’accés a la universitat
Convocatòria 2014

Sèrie 3
fer i per què.
1. En Pol, la Júlia i la Maria han comprat un regal. La Júlia ha gastat la meitat de diners
que la Maria, i en Pol n’ha gastat el triple que la Júlia.
a) Expliqueu raonadament si amb aquestes dades en tenim prou per a determinar
quant ha gastat cadascun d’ells.
[1 punt]
b) Si a més ens diuen que entre tots tres han gastat 63 €, quant ha gastat cadascú?
[1 punt]
2. La gràfica de la derivada f′ de la funció f és una paràbola que talla l’eix d’abscisses en els
punts (5, 0) i (1, 0), i té el vèrtex en el punt (3, –4).
a) Expliqueu raonadament en quins intervals la funció f és creixent i en quins intervals
és decreixent. Indiqueu-ne els extrems relatius i classifiqueu-los.
[1 punt]
b) Sabem que f (3) = 2. Determineu l’equació de la recta tangent a la funció f en el
punt (3, 2).
[1 punt]
ex
am
3. Una cadena de televisió decideix emetre un nou programa en la franja horària de les
17.00 h a les 21.00 h. El percentatge d’audiència P de la primera emissió en funció del
en
temps t, mesurat en hores, és definit per la funció
s.
ca
t
Els directius de la cadena acorden que el programa se seguirà emetent si en algun moment
s’aconsegueix un percentatge d’audiència superior al 20 %.
a) Expliqueu raonadament en quins intervals de temps l’audiència del programa va aug-
mentar i en quins intervals va disminuir.
[1 punt]
b) En vista dels resultats, se seguirà emetent el programa? Justifiqueu la resposta.
[1 punt]
4. Siguin les matrius , determineu x per tal que es verifiqui
l’equació A2 – 6A + 5I = 0, on 0 és la matriu en què tots els elements són 0.
5. Hem de fertilitzar els terrenys d’una finca utilitzant dos adobs, A i B. El cost de l’adob A
és de 0,9 €/kg, i l’adob B costa 1,5 €/kg. L’adob A conté un 20 % de nitrogen i un 10 % de
fòsfor, mentre que l’adob B en conté un 18 % i un 15 %, respectivament. Per a fertilitzar
els terrenys correctament ens cal un mínim de 180 kg de nitrogen i 120 kg de fòsfor.
a) Si anomenem x els kilograms d’adob A i y els kilograms d’adob B, escriviu el sistema
d’inequacions que satisfà les condicions anteriors.
[1 punt]
b) Quina és la despesa mínima que hem de fer si volem fertilitzar els terrenys de la finca
correctament?
[1 punt]
6. Sigui la funció f(x) = x · ex.

a) Si la funció f té extrems relatius, determineu-los i classifiqueu-los.
[1 punt]
b) Calculeu la recta tangent a la gràfica de f en el punt d’abscissa x = 0.
[1 punt]
ex
am

en
s.
ca
t
Convocatòria 2014

Sèrie 4
fer i per què.
1. El preu en borsa d’unes accions és definit per la funció p(t) = 500 · e0,3t, on t indica els
anys transcorreguts a partir del moment present.
a) Si venem les accions d’aquí a un any, quin percentatge de benefici obtindrem?
[1 punt]
b) D’aquí a quants anys haurem aconseguit doblar el preu de les accions?
[1 punt]
2. Una empresa d’informàtica fabrica ordinadors portàtils i de taula i ven tots els que
fabrica. L’empresa té capacitat per a fabricar 3.000 ordinadors. Per qüestions de mer-
cat, el nombre d’ordinadors de taula no pot ser inferior a la meitat del nombre de por-
tàtils, però tampoc no pot superar el nombre de portàtils. L’empresa guanya 100 € per
cada ordinador de taula, i un 20 % més en la venda de cada portàtil. Quants ordinadors
de cada classe ha de fabricar per a maximitzar els beneficis?
a) Determineu una matriu X que verifiqui A · X = I.

[1 punt]
b) Determineu una matriu Y que verifiqui A · Y · A = B.
[1 punt]
ex
am
4. Els beneficis diaris, en centenars d’euros, d’un taller de bicicletes són definits per la fun-
ció f(x) = –20x2 + 50x – 20, on x són els centenars de bicicletes venudes. El taller només té
en
capacitat per a fabricar 200 bicicletes al dia.
s.
ca
a) Calculeu el benefici màxim diari que pot obtenir el taller.
t
[1 punt]
b) Determineu el nombre mínim de bicicletes que ha de fabricar per a no tenir pèrdues.
[1 punt]
a) Indiqueu-ne el domini i els punts on la gràfica de la funció f talla l’eix d’abscisses.

[1 punt]
b) Determineu-ne, si en té, les asímptotes horitzontals i verticals.
[1 punt]
6. Un botiguer vol determinar la quantitat de bitllets de 5 €, 10 € i 20 € que ha de tenir a la

botiga per a atendre millor els clients. En total, vol tenir 1.375 € en 90 bitllets a la caixa. A
més, s’ha adonat que li convé tenir el doble de bitllets de 20 € que de 5 € i 10 € junts. Quants
bitllets haurà de tenir de cada classe?
ex
am

en
s.
ca
t
Convocatòria 2014

Sèrie 5
fer i per què.
1. Si un venedor d’articles de luxe fa un descompte del 20 % sobre el preu de venda d’un

article, guanya 1.848 € sobre el preu de cost; si fa un descompte del 50 %, perd 420 €.
a) Calculeu el preu de cost i el preu de venda de l’article.
[1 punt]
b) Quin percentatge aplica sobre el preu de cost per calcular el preu de venda?
[1 punt]
2. S’han corregit unes quantes proves de selectivitat i s’han puntuat amb notes entre 0 i 10.
El nombre de persones que han obtingut una determinada qualificació x és definit per
la funció N(x) = 250 – (2x – 9)2.
a) Quantes persones han tret un 10 en aquesta prova? Quantes persones han tret un 6?
[1 punt]
b) Quina és la nota que han tret més persones? Quantes persones han tret aquesta
nota?
[1 punt]
3. La funció derivada d’una funció f és f ′(x) = e–x · (x – x2).

[1 punt]
[1 punt]
ex
am
4. El propietari d’un bar ha comprat refrescos, cervesa i vi per un total de 5.000 €, sense
impostos. El vi val 600 € menys que els refrescos i la cervesa plegats. Si tenim en compte
en
que pels refrescos ha de pagar un IVA del 6 %, per la cervesa un del 12 % i pel vi un del
s.
ca
30 %, aleshores la factura total, amb els impostos inclosos, puja a 5.924 €. Calculeu quant ha
t
pagat, sense IVA, per cada classe de beguda.
5. Una companyia aèria programa una oferta d’un màxim de 5.000 places, entre classe turista
i preferent. Per cada plaça de classe turista obté uns guanys de 30 €, mentre que per cada
plaça de classe preferent el benefici és de 40 €. Per raons tècniques, no és possible oferir
més de 4.500 places de classe turista, i el nombre de places de classe preferent no pot supe-
rar la tercera part de les de classe turista. Calculeu quantes places de cada classe cal oferir
per a maximitzar els guanys.
a) Determineu-ne, si en té, les asímptotes horitzontals i verticals.

[1 punt]
b) Justifiqueu que és decreixent en tot el domini de f.
[1 punt]
ex
am
en
s.
ca
t
Convocatòria 2015

Sèrie 2
fer i per què.
1. Un arbre té un volum de 30 m3 i, per la qualitat de la seva fusta, es ven a 50 € per metre

cúbic. Cada any l’arbre augmenta el volum en 5 m3. Alhora, la qualitat de la fusta de
l’arbre disminueix, i també el preu, que cada any és un euro per metre cúbic més barat.
D’aquí a quants anys aconseguirem el màxim d’ingressos per la venda de la fusta de
l’arbre? Quins seran aquests ingressos?
[2 punts]
2. En resoldre un sistema lineal de tres equacions amb tres incògnites, x, y i z, hem trobat
que les solucions compleixen les condicions següents:
— La suma de les solucions és 6.
— La segona és la mitjana aritmètica de les altres dues.
— El valor de la tercera és la suma dels valors de les altres dues.
Escriviu el sistema d’equacions que satisfà les condicions anteriors, resoleu-lo i indi-
queu si és compatible determinat o indeterminat.
[2 punts]
3. Considereu la funció
a) Escriviu l’equació de la recta tangent a la gràfica de f en el punt de tall amb l’eix de

les ordenades.
[1 punt]
b) Determineu els punts de la corba en què la recta tangent és horitzontal.
[1 punt]
ex
am
en
s.
ca
t
a) Calculeu les matrius A + B i A · B.
[1 punt]
b) Determineu els valors de a, b i c que compleixen que A + B = A · B.
[1 punt]
5. La funció derivada d’una funció f és f ′(x) = e–2x · (x – x2).

[1 punt]
[1 punt]
6. Una refineria de petroli produeix gasolina i gasoil. En el procés de refinació que s’hi
porta a terme s’obté més gasolina que gasoil. A més, per a cobrir la demanda cal produir
com a mínim 3 milions de litres de gasoil al dia, mentre que la demanda de gasolina és
de 6,4 milions de litres al dia, com a màxim.
La gasolina té un preu d’1,9 €/L, i el gasoil val 1,5 €/L. Tenint en compte que es ven la
totalitat de la producció, determineu quants litres de gasolina i de gasoil cal produir al dia
per a obtenir el màxim d’ingressos.
[2 punts]
ex
am
en
s.
ca
t
Convocatòria 2015

Sèrie 4
fer i per què.
1. El mes de gener passat, en Joan, la Carla i la Laura van invertir en borsa. La Carla va
invertir el doble que la Laura. Aquell mes, en Joan i la Carla van tenir uns guanys del
30 %, mentre que la Laura va tenir unes pèrdues del 10 %. De resultes d’això, van obte-
nir conjuntament uns guanys del 20 %. Van acordar tornar a invertir el febrer, incre-
mentant cadascú un 10 % les seves inversions inicials. Si el mes de febrer van invertir
entre tots tres 770 €, quina quantitat havia invertit cadascú el mes de gener?
[2 punts]
2. La funció derivada d’una funció f és f ′(x) = (x – 5) · e–2x.

a) Si en té, determineu i classifiqueu els extrems de la funció f.
[1 punt]
b) Sabem que la gràfica de f passa per P(0, 2). Calculeu l’equació de la recta tangent a
f en el punt P.
[1 punt]
3. El preu, expressat en milers d’euros, del robí africà és el doble del quadrat del seu pes
en grams, mentre que el preu del robí tailandès és quatre vegades el cub del seu pes en
grams. Ens han enviat un paquet amb dos robins, un de cada classe, que en total pesen
2 grams.
a) Si els dos robins pesessin el mateix, quin preu hauríem de pagar?
[1 punt]
b) Quant ha de pesar cada robí perquè el preu del paquet sigui mínim? Quin és aquest
preu mínim?
[1 punt]
ex
am
en
4. Donades les matrius , calculeu la matriu X que compleix
s.
ca
t
X · A + B2 = 2 · I2, on és la matriu identitat d’ordre 2.
[2 punts]
5. La gràfica adjunta mostra la funció f ′, deriva-

da d’una funció f.
a) Determineu en quins intervals la funció f
és creixent i en quins intervals és decrei-
xent. Si n’hi ha, classifiqueu els extrems
de la funció f.
[1 punt]
b) Indiqueu per a quins valors de x la recta
tangent a f és horitzontal.
[1 punt]
6. Considereu el triangle de vèrtexs A(–2, 0), B(0, 3) i C(2, –1).

a) Determineu les condicions que ha de complir un punt per a no ser fora del triangle.
[1 punt]
b) Justifiqueu analíticament si els punts P(1, 1), Q(–1, 1) i R(–1, 2) són interiors, exteriors
o es troben sobre els costats del triangle.
[1 punt]
ex
am
en
s.
ca
t
Convocatòria 2015

Sèrie 5
fer i per què.
1. Una persona decideix invertir un total de 60.000 €, repartits entre tres entitats d’estalvi
diferents: A, B i C. Aquesta persona decideix que la quantitat invertida a l’entitat A
sigui la meitat de la quantitat total invertida a les entitats B i C. A més, sabem que
l’entitat A li ha assegurat una rendibilitat del 5 %; l’entitat B, una rendibilitat del 10 %,
i l’entitat C, una rendibilitat del 2 %. Calculeu les quantitats invertides a cada entitat
d’estalvi si sabem que aquest inversor obtindrà uns beneficis totals de 4.200 €.
[2 punts]
2. Un hotel cobra 45 € per habitació i nit. Per aquest preu, té ocupades 165 habitacions
cada nit. S’ha fet un estudi a partir del qual s’ha deduït que, per cada euro que s’apugi
el preu de l’habitació, se n’ocuparà una menys cada nit.
a) Si x és la quantitat que s’apuja el preu de l’habitació per sobre dels 45 € inicials,
determineu la funció que dóna els ingressos diaris de l’hotel segons el valor de x.
Indiqueu també els ingressos màxims que pot obtenir l’hotel.
[1 punt]
b) Indiqueu entre quins preus obtindrà ingressos l’hotel.
[1 punt]
3. Determineu els valors de a, b i c que fan que la funció f(x) = x3 + ax2 + bx + c passi pel
punt (0, 4) i tingui extrems relatius en els punts d’abscissa x = 1 i x = 3. Classifiqueu
aquests extrems.
[2 punts]
ex
am
4. S’ha observat que el nombre d’entrades que es venen al cinema d’un poble està lligat al sou
mitjà x de la població, expressat en milers d’euros, segons la funció
en
s.
ca
t
a) Determineu el sou mitjà de la població que correspon a la màxima venda d’entrades i
justifiqueu la resposta.
[1 punt]
b) Si suposem que els sous de la població creixen indefinidament, com incidiria aquest fet
en la venda d’entrades del cinema?
[1 punt]
5. Trobeu les matrius A i B sabent que i que

[2 punts]
6. Considereu la regió del pla limitada per les rectes

y = 2x + 2, y = –2x + 2, y = 2x – 2, y = –2x – 2.
a) Dibuixeu-la i calculeu-ne els vèrtexs.
[1 punt]
b) Considereu ara la família de rectes y = x + k. Calculeu en quin punt de la regió s’obté
el valor més gran de k i determineu aquest valor.
[1 punt]
ex
am
en
s.
ca
t
Convocatòria 2016

Sèrie 3
fer i per què.
1. Una fàbrica de mobles de cuina ven 1.000 unitats mensuals d’un model d’armari a
200 € per unitat. Per tal de reduir-ne l’estoc, fa una oferta als compradors i estima que,
per cada euro de reducció del preu, les vendes mensuals del producte s’incrementaran
en 100 unitats.
a) Quantes unitats caldrà vendre per a obtenir el màxim d’ingressos mensuals?
[1,5 punts]
b) A quant pujaran aquests ingressos?
[0,5 punts]
a) Estudieu-ne el creixement i, si en té, determineu-ne i classifiqueu-ne els extrems

relatius.
[1 punt]
[1 punt]
3. Sigui el sistema d’equacions .
a) Justifiqueu si és compatible determinat.

[1 punt]
b) Resoleu el sistema format per les dues primeres equacions.
[1 punt]
ex
am
4. Durant la darrera epidèmia d’Ebola es va considerar que, sense cap intervenció, el virus es
propagava augmentant en un 3 % diari el nombre d’afectats. Suposeu que en una població,
en
avui, hi ha 25 persones infectades.
s.
ca
a) Escriviu la fórmula de la funció que dóna el nombre de persones infectades en passar
t
els dies. Quantes persones estaran infectades al cap de 20 dies?
[1 punt]
b) A partir d’una data determinada, en aquesta població s’apliquen unes mesures sanità-
ries que permeten que el nombre de persones infectades disminueixi segons la funció
g(x) = 1.000 · (0,95)x. Si considerem controlada l’epidèmia quan el nombre d’afectats és
igual o inferior a 10 persones, quants dies hauran de passar després d’aplicar les mesu-
res sanitàries per a poder declarar controlada l’epidèmia?
[1 punt]
5. La butlleta guanyadora d’una loteria està formada per tres nombres. Sabem que la suma
del primer i el segon excedeix en dues unitats el tercer; que el primer nombre menys el
doble del segon és deu unitats menor que el tercer, i que la suma dels tres nombres és 24.
Quina és la butlleta guanyadora?
[2 punts]
6. Tenim quatre rectes: la recta r1 passa pels punts (−1, 0) i (0, 1); la recta r2 passa per
(−1, 0) i (0, −1); la recta r3 passa per (1, 0) i (0, 1), i la recta r4 passa per (1, 0) i (0, −1).
a) Escriviu les inequacions que compleixen els punts de la frontera i de l’interior del qua-
drat que determinen aquestes quatre rectes i dibuixeu-lo.
[1 punt]
b) Determineu el valor màxim de k que fa que la recta y = 2x + k tingui algun punt en
comú amb el quadrilàter anterior.
[1 punt]
ex
am
en
s.
ca
t
Convocatòria 2016

Sèrie 5
fer i per què.
1. Dues de les escales que se solen usar per a mesurar temperatures, l’escala Fahrenheit
i l’escala Celsius, estan relacionades linealment, és a dir, la funció que dóna la tem-
peratura F en graus Fahrenheit a partir de la temperatura C en graus Celsius és una
recta. L’escala Celsius estableix els 0 °C com a temperatura de congelació de l’aigua i
els 100 °C com a temperatura d’ebullició. En l’escala Fahrenheit, aquests canvis d’estat
de l’aigua s’esdevenen als 32 °F i als 212 °F, respectivament.
a) Escriviu la funció que, per a cada temperatura expressada en graus Celsius, dóna la
temperatura expressada en graus Fahrenheit.
[1 punt]
b) A quina temperatura coincideixen els graus Celsius amb els graus Fahrenheit?
[1 punt]
2. Dues famílies van a una cafeteria. La primera família pren 1 refresc, 3 cafès i 7 magdale-
nes, i paga un total d’11,75 €. La segona família demana 1 refresc, 4 cafès i 10 magdalenes
i paga per tot plegat 15,5 €.
a) Digueu, raonadament, si és possible saber el preu d’un cafè, el d’un refresc i el d’una
magdalena.
[1 punt]
b) Calculeu quant ha de pagar una família que prengui un refresc, un cafè i una mag-
dalena.
[1 punt]
ex
am
3. Sigui la funció
en
s.
a) Estudieu en quins intervals f creix i en quins intervals decreix. Determineu i classifi-
ca
queu, si n’hi ha, els màxims i els mínims de f.
t
[1 punt]
b) Escriviu l’equació de la recta tangent a la gràfica de f en el punt d’abscissa x = 2.
[1 punt]
4. Sabem que la funció derivada f ′ d’una funció f, polinòmica de tercer grau, talla l’eix de les
abscisses en els punts x = –1 i x = 2.
a) Justifiqueu si és possible que f ′ talli també l’eix de les abscisses en un punt diferent dels
dos esmentats.
[1 punt]
b) Si ens diuen que f ′(1) = 2, indiqueu i classifiqueu els màxims i els mínims de la funció f.
[1 punt]
5. Considereu la regió del pla limitada per les rectes següents:

y = x + 1, y = –x + 1, y = x – 1, y = –x – 1.
a) Dibuixeu-la i calculeu-ne els vèrtexs.
[1 punt]
b) Considereu ara la família de rectes y = 2x + k. Calculeu en quin punt de la regió s’obté
el valor més gran de k i determineu aquest valor.
[1 punt]
6. Considereu les matrius
a) Calculeu les matrius A · B i B · A.

[1,5 punts]
b) Justifiqueu si en algun cas és possible calcular P2 quan P és una matriu no quadrada.
[0,5 punts]
ex
am
en
s.
ca
t
Convocatòria 2016

Sèrie 1
fer i per què.
1. La Maria té el doble de diners que en Pol i la Júlia junts. En Pol té la sisena part de diners
que la Maria. La Júlia té el doble de diners que en Pol. La Maria té el triple de diners que
la Júlia.
a) Amb aquestes dades, podem saber quants diners tenen cadascun d’ells? Trobeu el
conjunt de solucions possibles.
[1,5 punts]
b) Si en Pol té 35 €, quants diners tenen la Maria i la Júlia?
[0,5 punts]
2. Una empresa ven un producte a un preu de p euros. El nombre d’unitats venudes

depèn del preu que fixem segons la funció
a) Demostreu que, en augmentar els preus, les vendes disminueixen.

[1 punt]
b) És possible que l’empresa vengui 20 unitats del producte? Si el preu augmenta
indefinidament, què passarà amb les vendes?
[1 punt]
3. La fotografia matemàtica següent sembla

indicar que les branques de les ulleres for-
men una paràbola. Tanmateix, no totes les
corbes en forma de «U» són paràboles. Hem
marcat sobre uns eixos de coordenades
alguns dels punts: (0, 2,5), (1, 0), (3, –1) i
(5, 0).
Justifiqueu si la gràfica correspon a una
paràbola o no.
[2 punts] Font: www.fotografiamatematica.cat.
ex
am
4. a) La matriu ampliada d’un sistema de tres equacions amb tres incògnites és
en
s.
.
ca
t
Justifiqueu, sense resoldre’l, si el sistema és incompatible, compatible indeterminat
o determinat.
[1 punt]
b) Considereu ara la matriu d’un altre sistema de tres equacions amb tres incògnites:
Justifiqueu si és incompatible o compatible i, en aquest darrer cas, resoleu-lo.

[1 punt]
a) Determineu els punts en què la funció f talla cadascun dels eixos. Determineu també
els intervals on la funció f és positiva.
[1 punt]
b) Determineu els punts en què la recta tangent a la gràfica de f és horitzontal.
[1 punt]
6. Considereu el quadrilàter de la figura adjunta.
a) Definiu les condicions que han de complir els punts del quadrilàter ombrejat, inclo-
ent-hi la frontera.
[1,5 punts]
b) Justifiqueu analíticament si el punt P = (4, 3) pertany al quadrilàter.
[0,5 punts]
ex
am
en
s.
ca
t

Sèrie 1
fer i per què.
Convocatòria 2017
1. D’una funció y = f(x) sabem que la seva derivada és f ′(x) = x3 – 4x.
a) Determineu els intervals de creixement i de decreixement de la funció y = f (x).
[1 punt]
b) Determineu les abscisses dels seus extrems relatius i classifiqueu-los.
[1 punt]
2. Des d’una barca es dispara una bengala de salvament marítim que s’apaga al cap de
4 minuts. En aquest interval de temps, es comprova que la intensitat lumínica de la
bengala en funció del temps, mesurada en percentatges del 0 % al 100 %, queda per-
fectament descrita per l’expressió L(t) = 25 · t · (4 – t), en què el temps t varia entre 0 i
4 minuts.
a) Calculeu per a quin valor de t el percentatge d’intensitat lumínica serà màxim.
[1 punt]
b) Si des de la costa la bengala només és visible quan la seva intensitat lumínica és
superior al 75 %, quin és l’interval de temps en què serà visible des de la costa i, per
tant, serà més factible el salvament?
[1 punt]
3. Considereu les matrius , en què m i n són

dos nombres reals.
a) Comproveu que es compleix la igualtat (A – B) · (A + B) = A2 – B2.
[1 punt]
b) Determineu m i n de manera que les matrius B i C commutin, és a dir, B · C = C · B.
[1 punt]
ex
am
4. Tenim unes quantes monedes d’un euro distribuïdes en tres piles. Passem dotze monedes
de la tercera pila a la segona i, a continuació, en passem deu de la segona pila a la primera.
en
Un cop fet això, les tres piles tenen la mateixa quantitat de monedes.
s.
ca
a) Amb aquestes dades, podem determinar la quantitat de monedes que hi havia inicial-
t
ment en cada pila? Raoneu la resposta.
[1 punt]
b) Esbrineu la quantitat de monedes que hi havia inicialment a cada pila si sabem que en
total hi ha 51 monedes.
[1 punt]
5. Una companyia aèria vol organitzar per a aquest estiu un pont aeri entre l’aeroport de
Barcelona - el Prat i el de Palma de Mallorca, amb places suficients de passatge i càrrega
per a transportar com a mínim 1.600 persones i 96 tones d’equipatge i mercaderies. Per a
fer-ho, té a la seva disposició 11 avions del tipus A, que poden transportar 200 persones i
6 tones d’equipatge i mercaderies cadascun, i 8 avions del tipus B, que poden transportar
100 persones i 15 tones cadascun. Si la contractació d’un avió del tipus A costa 4.000 euros
i la d’un avió del tipus B en costa 1.000:
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions, i dibuixeu la regió de les possibles
opcions que té la companyia.
[1 punt]
b) Calculeu el nombre d’avions de cada tipus que cal contractar perquè el cost sigui el
mínim i determineu quin és aquest cost mínim.
[1 punt]
6. Considereu la funció f (x) = –x2 + bx + c, amb b i c nombres reals.

a) Trobeu b i c de manera que la gràfica de la funció passi pel punt (–1, 0) i tingui un
extrem local en el punt d’abscissa x = 3. Raoneu de quin tipus d’extrem relatiu es tracta.
[1 punt]
b) Per al cas b = 3 i c = 2, trobeu l’equació de la recta tangent a la gràfica que és paraŀlela
a la recta y = 5x – 2.
[1 punt]
ex
am
en
s.
ca
t

Sèrie 5
fer i per què.
Convocatòria 2017
1. Un taller de joieria disposa de 150 grams de plata i de 180 hores de feina per a produir
dos models d’anells. Per a fer un anell del model A calen 6 grams de plata i 3 hores de
feina, mentre que per a fer-ne un del model B calen 2 grams de plata i 6 hores de feina.
Els anells dels models A i B proporcionen, respectivament, 35 i 55 euros de benefici per
unitat. Sabent que es vendrà tota la producció, determineu quants anells de cada model
cal produir per a obtenir el màxim benefici i indiqueu quin és aquest benefici.
[2 punts]
2. Una empresa ofereix 225 euros per repartir tot un paquet de fulls de propaganda. En
Roc, en Martí i en Guiu decideixen fer la feina entre tots tres: en Martí reparteix un
20 % del total; en Guiu reparteix 100 fulls més que en Roc, i entre en Roc i en Martí en
reparteixen 850.
a) Calculeu el nombre de fulls que ha repartit cadascun d’ells.
[1 punt]
b) Un cop acabada la feina, decideixen dividir els guanys entre tots tres, proporcional-
ment als fulls repartits. Segons aquest criteri, quants diners cobrarà en Guiu, quants
en cobrarà en Roc i quants en Martí?
[1 punt]
3. L’any 2008 la nòmina d’un treballador era de 1.000 euros. L’any 2009, l’empresa on
treballava va decidir rebaixar-li la nòmina un 10 %. L’any 2010, amb la intenció de
recuperar la situació econòmica del treballador, l’empresa va decidir incrementar-li la
nòmina un 10 %.
a) Calculeu la nòmina del treballador un cop aplicada la rebaixa del 10 % de l’any
2009.
[0,5 punts]
b) Calculeu la nòmina del treballador després d’aplicar-hi l’increment del 10 % de
l’any 2010.
[0,5 punts]
c) Si una nòmina de 1.000 euros ha patit una rebaixa d’un 10 %, quin increment per-
centual s’ha d’aplicar a la nova nòmina per a recuperar el sou de 1.000 euros?
[1 punt]
ex
am
4. Les pèrdues o els beneficis d’una empresa vénen donats per la funció , en
en
s.
què f(t) s’expressa en centenars de milers d’euros, un cop transcorreguts t anys des de
ca
l’inici del 2010.
t
a) Feu un esbós de la gràfica de la funció f(t) per a t > 0, calculant els intervals de creixe-
ment, els talls amb els eixos i les asímptotes.
[1 punt]
b) A l’inici de l’any 2010, quants euros perdia o guanyava l’empresa? Quins anys va tenir
pèrdues l’empresa i a partir de quin any en va deixar de tenir?
[0,5 punts]
c) A partir de quin any els guanys de l’empresa van ser més grans o iguals a un centenar
de milers d’euros? Es poden superar els tres centenars de milers d’euros de beneficis?
Raoneu les respostes.
[0,5 punts]
5. El preu en euros d’una pedra preciosa és cinc vegades el quadrat del seu pes en grams. Si
tenim una pedra preciosa de 8 grams i ens plantegem partir-la en dos trossos:
a) Quin pes ha de tenir cadascun dels trossos perquè el conjunt valgui el mínim possible?
[1 punt]
b) Quin és el preu mínim i el preu màxim que pot valer aquest conjunt?
[1 punt]
6. Considereu les matrius
a) Calculeu el valor del paràmetre a per al qual es compleix que A · B = B · A.

[1 punt]
b) Per al valor a = 2, trobeu una matriu X tal que A · X · A = B.
[1 punt]
ex
am
en
s.
ca
t

Sèrie 2
fer i per què.
Convocatòria 2017
1. Una empresa fabrica dos tipus de gelats, G1 i G2. En el procés d’elaboració utilitza dos
tipus d’ingredients, A i B. Disposa de 90 kg de l’ingredient A i de 150 kg de l’ingredient
B. Per a fabricar una capsa de gelats del tipus G1, empra 1 kg de l’ingredient A i 2 kg
de l’ingredient B. Per a fabricar una capsa de gelats del tipus G2, empra 2 kg de l’ingre-
dient A i 1 kg de l’ingredient B. Si la capsa de gelats del tipus G1 es ven a 10 euros i la
del tipus G2 es ven a 15 euros, quantes capses de gelats de cada tipus cal fabricar per a
maximitzar els ingressos?
[2 punts]
2. Un gimnàs cobra una quota de 42 euros mensuals i té 2.000 usuaris. Un estudi de mer-
cat afirma que per cada euro que s’apuja (o s’abaixa) la quota es perden (o es guanyen)
20 usuaris.
a) Expresseu el nombre d’usuaris del gimnàs en funció de la quota, tenint en compte
que la relació entre les dues variables és lineal. Per a quin valor de la quota el gimnàs
es quedaria sense usuaris?
[1 punt]
b) Determineu en quin preu cal fixar la quota per a obtenir un benefici mensual
màxim. Quin seria aquest benefici i quants usuaris tindria el gimnàs en aquest cas?
[1 punt]
3. Considerem una funció f(x) tal que la seva primera derivada és f ′(x) = x2 + bx – 3, en
què b és un paràmetre real.
a) Determineu el valor de b perquè f (x) tingui un extrem relatiu en x = –3 i raoneu si
es tracta d’un màxim o d’un mínim.
[1 punt]
b) Per a b = –8, trobeu l’equació de la recta tangent a f(x) en el punt (0, 2).
[1 punt]
ex
am
4. Un grup inversor vol invertir 6.000 euros en lletres, bons i accions que tenen una rendi-
bilitat del 10 %, del 8 % i del 4 %, respectivament. Tenint en compte que vol obtenir una
en
rendibilitat global del 7 %:
s.
ca
a) Trobeu la quantitat que ha d’invertir en lletres i en bons en funció de la quantitat
t
invertida en accions. Quins valors pot prendre la quantitat invertida en accions sabent
que les quantitats invertides en cadascun dels productes han de ser sempre més grans
o iguals que zero?
[1 punt]
b) Quant ha d’invertir en cadascuna de les tres opcions si vol invertir en lletres tant com
en els altres dos productes junts?
[1 punt]
a) Comproveu que A3 – I = 0, en què I és la matriu identitat d’ordre 2.

[1 punt]
b) Calculeu A11 utilitzant la informació de l’apartat a.
[1 punt]
6. El vèrtex d’una paràbola és el punt (1, 2).

a) Si la paràbola talla l’eix de les abscisses pel punt , quin serà l’altre punt de tall
de la paràbola amb l’eix de les abscisses?
[1 punt]
b) Trobeu l’equació de la paràbola.
[1 punt]
ex
am
Convocatòria 2018
en
s.
ca
t

Sèrie 1
fer i per què.
permetin emmagatzemar dades o que puguin transmetre o rebre informació.
1. Considereu les matrius M de la forma , en què a és un nombre real.
a) Determineu a de manera que .

[1 punt]
b) Determineu a de manera que , en què M–1 representa la matriu
inversa de M. És a dir, M · M–1 = I, en què I és la matriu identitat d’ordre 2.

[1 punt]
2. Considereu la funció , en què a és un paràmetre real.
a) Trobeu per a quins valors del paràmetre a la recta tangent a la funció f en x = 1 és

paraŀlela a la recta y + 3x + 5 = 0.
[1 punt]
b) Per al valor del paràmetre a = 1, trobeu els intervals de creixement i decreixement i
els punts on s’assoleixen els màxims i mínims relatius de la funció f.
[1 punt]
3. En Pol va quedar ahir amb uns amics en un bar i van prendre 4 refrescos, 3 entrepans
i 5 boles de gelat. Tot plegat els va costar 19,50 €. Dies enrere, havia anat al mateix bar
amb el seu cosí Martí, i per 2 refrescos, 1 entrepà i 2 boles de gelat havien pagat 8,10 €.
En aquest bar tots els refrescos valen el mateix, tots els entrepans tenen el mateix preu
i les boles de gelat es venen també a preu únic.
a) Avui en Pol hi ha tornat amb uns altres amics i han pres 6 refrescos, 5 entrepans i
8 boles de gelat. Expliqueu raonadament quant han pagat en total.
[1 punt]
b) Si 1 refresc, 1 entrepà i 1 bola de gelat costen 5,10 €, quant val el refresc, l’entrepà i
la bola de gelat separadament?
[1 punt]
ex
am
4. Una empresa de materials per a cotxes fabrica dos models d’una peça determinada, que
anomenarem A i B. Cada model es fabrica en una hora, mitjançant un procés que consta
en
de dues fases. En la primera fase del procés s’hi destinen 5 treballadors, i en la segona, 12.
s.
Per a fabricar cada model, en la primera fase es necessita 1 treballador per a cada peça. En
ca
canvi, en la segona fase es necessiten 2 treballadors per al model A i 3 treballadors per al
t
model B. El benefici que s’obté és de 40 € pel model A i 50 € pel model B.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions, i dibuixeu la regió factible.
[1,25 punts]
b) Quantes peces de cada model per hora s’hauran de fabricar per tal que el benefici sigui
màxim? Quin és aquest benefici màxim?
[0,75 punts]
5. Una companyia de mòbils va presentar fa un any un telèfon inteŀligent al preu de 750 €.

Recentment, un estudi de mercat ha arribat a la conclusió que, amb aquest preu, com-
pren el telèfon 2.000 clients al mes, i que la relació entre aquestes dues variables és lineal,
de manera que per cada 10 € que s’incrementa el preu del mòbil, el compren 100 clients
menys, i a l’inrevés: per cada 10 € de descompte sobre el preu inicial de 750 €, el compren
100 clients més.
a) Deduïu que la funció que determina els ingressos mensuals de la companyia segons el
preu del mòbil és I(p) = –10p2 + 9.500p.
[1 punt]
b) Trobeu quin ha de ser el preu del mòbil per a obtenir ingressos, el preu del mòbil que
dona els ingressos mensuals més elevats i el valor d’aquests ingressos màxims.
[1 punt]
6. El nombre d’individus, en milions, d’una població ve determinat per la funció
, en què t mesura el nombre d’anys transcorreguts.
a) Quina és la població inicial i la població després de 9 anys? A partir de quin moment

la població serà inferior a un milió d’individus?
[1 punt]
b) Amb el pas dels anys, cap a quin valor tendirà el nombre d’individus de la població?
[1 punt]
ex
am
Convocatòria 2018
en
s.
ca
t

Sèrie 5
fer i per què.
1. Sigui la funció
a) Indiqueu-ne justificadament el domini i determineu els punts en què la gràfica

de f talla l’eix de les abscisses.
[1 punt]
b) Estudieu-ne el creixement i feu un esbós aproximat de la gràfica de la funció.
[1 punt]
2. Considereu el pentàgon ABCDE de la figura següent:
a) Justifiqueu que la regió ombrejada no es pot representar mitjançant un sistema

d’inequacions.
[1 punt]
b) Escriviu el sistema d’inequacions que determina els punts de la frontera i de l’inte-
rior del triangle AED.
[1 punt]
ex
am
3. Sigui y = f(x) una paràbola que té el vèrtex en el punt V = (0, −4) i talla l’eix de les abscisses
en els punts (−2, 0) i (2, 0).
en
a) Determineu-ne l’equació.
s.
ca
[1 punt]
b) Sigui una funció g tal que g′(x) = f(x). Estudieu el creixement de la funció g, deter-
t
mineu-ne les abscisses dels extrems relatius i classifiqueu-los.
[1 punt]
4. Considereu el sistema d’equacions
Justifiqueu si les afirmacions següents són certes:

a) Aquest sistema d’equacions representa dues rectes paraŀleles perquè totes dues tenen
pendent −1.
[1 punt]
b) Aquest sistema és compatible determinat i la solució és x = 1, y = 1.
[1 punt]
5. Un fabricant d’automòbils produeix els models Record i Astrid. Desa la producció en tres
naus. A la primera nau té 150 vehicles del model Record i 120 vehicles del model Astrid.
A la segona guarda 80 Record i 140 Astrid. Finalment, a la tercera nau emmagatzema 250 Re-
cord i 125 Astrid. A més, el preu dels automòbils Record és de 6.520 €, mentre que cada
Astrid val 8.130 €. Tota aquesta informació està recollida en les matrius següents:
a) Què representa la matriu B · A? Calculeu-la.

[1 punt]
b) Què representa la matriu B · A · P? Calculeu-la.
[1 punt]
6. A continuació es mostra la gràfica d’una funció f que presenta un mínim relatiu en el punt
d’abscissa x = −1 i un màxim relatiu en el punt d’abscissa x = 1.
a) Sabent que f ′(0) = 1, determineu l’equació de la recta tangent a f que passa per l’origen
de coordenades.
[1 punt]
b) Feu un esbós de la gràfica de la funció f ′ amb les dades de què disposeu.
[1 punt]
ex
am
Convocatòria 2018
en
s.
ca
t

Sèrie 3
fer i per què.
Trobeu el valor de a i b perquè la funció sigui contínua per a tots els nombres reals.
[2 punts]
2. En acabar un curs de pintura, els alumnes reben com a obsequi un estoig amb retoladors
i colors. Es regalen dos tipus d’estoigs: els vermells, que contenen 1 retolador i 2 colors i
costen 9 €, i els verds, que porten 3 retoladors i 1 color i costen 15 €. L’escola disposa
de 200 retoladors i 100 colors per a omplir els estoigs. Necessita preparar almenys
40 estoigs i que el nombre d’estoigs vermells no superi el nombre d’estoigs verds. Amb
aquestes dades, l’escola vol calcular el preu que haurà de pagar per aquests obsequis.
opcions de l’escola.
[1,25 punts]
b) Calculeu quants estoigs de cada tipus cal preparar perquè la despesa sigui mínima
i digueu quina és aquesta despesa mínima.
[0,75 punts]
3. Un inversor ha obtingut un benefici de 1.500 € després d’invertir un total de 40.000 €

en tres empreses diferents. Aquests beneficis es desglossen de la manera següent: la
quantitat invertida en l’empresa A li ha reportat un 2 % de beneficis, la quantitat inver-
tida en l’empresa B, un 5 %, i la quantitat invertida en l’empresa C, un 7 %. Els diners
invertits en l’empresa B han estat els mateixos que en les altres dues empreses juntes.
Quina va ser la quantitat invertida en cada una de les tres empreses?
[2 punts]
ex
am
4. La despesa mensual en tabac d’un fumador ve determinada pel seu salari mitjançant
en
la funció , en què x representa el salari en milers d’euros i f(x) la despesa
s.
ca
t
mensual en tabac en euros.
a) Determineu el salari per al qual la despesa en tabac és màxima. A quant ascendeix
aquesta despesa?
[1 punt]
b) Per a quins salaris la despesa mensual és inferior a 60 €?
[1 punt]
5. Resoleu les preguntes següents:
a) Trobeu les matrius A i B que compleixen que i .

[1 punt]
b) Determineu el valor de a, b, c i d perquè es verifiqui que .

[1 punt]
6. Sabem que la funció passa pel punt (2, –5) i que les rectes x = 1 i y = 2 en són
les asímptotes vertical i horitzontal, respectivament. Calculeu a, b i c.

[2 punts]
ex
am
en
s.
ca
t
Proves d’accés a la universitat 2019

Sèrie 1
fer i per què.
Podeu utilitzar calculadora, però no es permet l’ús de calculadores o altres aparells que
poden emmagatzemar dades o que poden transmetre o rebre informació.
1. En un estudi de mercat, 500 participants han tastat tres cafès diferents, presentats com
a producte A, producte B i producte C, i han escollit quin dels tres els ha agradat més.
Sabem que el producte B ha estat escollit pel doble de persones que el producte A i que
el producte B l’han escollit 32 persones més que els productes A i C junts. Calculeu
quantes persones han escollit cada producte.
[2 punts]
2. Resoleu les qüestions següents:
a) Considereu la matriu . Calculeu els valors de a i b per tal que es veri-
fiqui la igualtat M 2 + a · M + b · I = 0, en què I és la matriu identitat i
és la matriu nuŀla.
[1 punt]
b) Considereu la matriu . Trobeu totes les matrius B que commuten
amb la matriu A, és a dir, que compleixen que A · B = B · A.

[1 punt]
3. La gràfica de la funció passa pel punt (–2, –6) i la recta tangent en
aquest punt és paraŀlela a l’eix de les abscisses.

a) Calculeu el valor de a.
[1 punt]
b) Calculeu el valor de b.
[1 punt]
ex
am
4. La funció mostra aproximadament la venda diària, en milers
en
s.
d’unitats, d’un perfum de moda en funció de x, en què x és el dia del mes de febrer.
ca
a) Quantes unitats de perfum es van vendre, aproximadament, el dia 5 de febrer? Quin és
t
l’increment de vendes entre el dia 7 i el dia 9 de febrer?
[0,75 punts]
b) Quin dia del mes de febrer es van vendre més perfums i quantes unitats se’n van ven-
dre?
[1,25 punts]
5. En una fàbrica es disposa de 80 kg d’acer i 120 kg d’alumini per a fabricar bicicletes de

muntanya i de passeig, que es vendran a 200 € i 150 €, respectivament. Per a fabricar una
bicicleta de muntanya són necessaris 1 kg d’acer i 3 kg d’alumini, i per a fabricar-ne una de
passeig, 2 kg de cada un dels dos metalls.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions, i dibuixeu la regió factible.
[1,25 punts]
b) Calculeu quantes bicicletes de cada tipus s’han de fabricar per a obtenir el màxim bene-
fici i digueu quin és aquest benefici.
[0,75 punts]
6. Una botiga obre al públic des de les 10 hores fins a les 21 hores. Sabem que els ingressos
per vendes, en funció de l’hora del dia, venen donats per la funció:
I(t) = –5(m – t)2 + n,
per a 10 ≤ t ≤ 21.
a) Trobeu el valor de m sabent que els ingressos màxims es produeixen a les 18 hores.
[1 punt]
b) Trobeu el valor de n sabent que a les 21 hores hi ha uns ingressos de 500 €.
[1 punt]
ex
am
en
s.
ca
t

Sèrie 4
fer i per què.
1. Considereu la funció f (x) = 2x3 + ax. Calculeu el valor de la constant a per tal que
aquesta funció tingui un extrem relatiu en el punt d’abscissa x = –1. Digueu si es tracta
d’un màxim o d’un mínim i doneu també el valor que pren la funció f (x) en aquest
punt.
[2 punts]
2. L’empresa d’esport d’aventura Xtrem prepara per a la darrera setmana de juny dos
paquets: el paquet bàsic (PB) i el paquet súper (PS). El PB inclou una baixada de
ràfting, una baixada fent barranquisme i un salt de pont, i té un preu de 50 €. D’altra
banda, el PS inclou tres baixades de ràfting, dues fent barranquisme i un salt de pont,
i el preu és de 120 €.
Per limitacions climàtiques i de personal, només es poden fer 12 baixades de ràfting,
9 fent barranquisme i 8 salts de pont.
Per a fer la promoció turística, es vol saber quina combinació de paquets proporciona
més ingressos.
a) Trobeu les inequacions que han de complir totes les possibles combinacions de
paquets. Dibuixeu la regió del pla en què es troben aquestes possibles solucions i
trobeu la funció que dona els ingressos en funció del nombre de paquets de cada
tipus.
[1,25 punts]
b) Trobeu el nombre de paquets de cada tipus que ha d’oferir l’empresa per a obtenir
els ingressos màxims i digueu quins serien aquests ingressos.
[0,75 punts]
ex
am
3. Un nutricionista, després de fer un estudi personalitzat a un pacient, li proposa una dieta.
Segons el model del nutricionista, el pes en kilograms del pacient seguirà la funció
en
s.
,
ca
t
en què x denota el nombre de mesos que fa que segueix la dieta.
a) Justifiqueu que la funció f és estrictament decreixent quan x ≥ 0.
[0,75 punts]
b) Determineu el pes inicial del pacient i quant pesarà al cap de dos mesos de seguir la
dieta segons el model. Cap a quin valor tendirà el seu pes a llarg termini? Argumenteu
si aquest valor límit s’assolirà en algun moment.
[1,25 punts]
4. Per la Festa Major, la pastisseria del poble elabora unes capses de bombons especials. La
capsa petita conté 10 bombons, la mitjana té 15 bombons i la gran en té 25. Cada capsa va
decorada amb un llaç commemoratiu. En total han utilitzat 210 llaços i 2.650 bombons.
Tenint en compte que han elaborat el doble de capses petites que de mitjanes i grans jun-
tes, quantes capses de cada tipus han elaborat?
[2 punts]
5. Un comerciant pot comprar articles a 350 € la unitat. Si els ven a 750 € la unitat, en ven 30.
Sabem que la relació entre aquestes dues variables (el preu de venda i el nombre d’unitats
venudes) és lineal i que, per cada descompte de 20 € en el preu de venda, incrementa les
vendes en 3 unitats. Considerant que el comerciant només comprarà el nombre d’articles
que sap que vendrà:
a) Escriviu la funció de beneficis a partir del nombre de vegades x que s’aplica el des-
compte.
[1 punt]
b) Determineu el preu de venda que fa màxims els beneficis del comerciant i justifiqueu
que és un màxim. Determineu quantes unitats vendrà.
[1 punt]
6. En una oficina tenen tres proveïdors que els subministren el material. La matriu P ens
dona els preus unitaris, en euros, de cada un dels articles A1, A2 i A3, segons els proveïdors
p1, p2 i p3.
Representem una comanda de x unitats de A1, y unitats de A2 i z unitats de A3 per un

vector fila C = (x y z).
a) Expliqueu què representen cadascun dels elements del vector que resulta de multipli-
car C · P.
[0,5 punts]
b) Si hem de comprar 25 unitats de A1, 10 de A2 i 15 de A3, quin dels tres proveïdors ens
ofereix un millor preu per a tota la comanda? Quin és aquest preu?
[1,5 punts]
ex
am
en
s.
ca
t

Sèrie 5
fer i per què.
1. Volem enviar una data codificada. Per a fer-ho, considerem el vector de tres compo-
nents X = (d m a), en el qual d expressa el dia, m el mes i a l’any. Tot seguit, fem l’ope-
ració X · A + B, en què A i B són les matrius
i B = (5 –5 5).
El resultat d’aquesta operació és el vector codificat que enviem.

a) Si la data que volem enviar és l’1 de gener de 2019, és a dir, si X = (1 1 2019), quin
és el vector codificat que enviarem? [0,75 punts]
b) Si el vector codificat que ens ha arribat és (2036 1 –13), quina és la data sense codi-
ficar? [1,25 punts]
2. Per a la campanya d’aquest estiu, una botiga d’esports que ven patinets elèctrics espera
vendre 40 patinets a un preu de 1.000 € per patinet. Segons un estudi de mercat, la rela-
ció entre el nombre de vegades que es rebaixa el preu del patinet en 50 € i el nombre de
patinets venuts és lineal, i, per cada 50 € de rebaixa en el preu de venda de cada patinet,
hi haurà un increment de les vendes de 10 patinets més.
a) Escriviu la funció d’ingressos de la botiga en funció del nombre de vegades que
rebaixi en 50 € el preu inicial de 1.000 € del patinet. [1 punt]
b) Trobeu quin ha de ser el preu del patinet per tal d’obtenir els ingressos màxims.
Trobeu també el nombre de patinets que es vendran i els ingressos que s’obtindran
amb aquest preu. [1 punt]
3. Es preveu un canvi important en la població d’una determinada zona per qüestions
mediambientals. El nombre d’habitants de la zona, en milions, vindrà donat per la funció
, en què t mesura el temps en anys des del moment actual (t = 0).
a) Digueu quin és el nombre d’habitants de la zona actualment i quin serà aquest

nombre a molt llarg termini. [1 punt]
b) En quin moment s’arribarà al nombre mínim d’habitants? Quants habitants hi
haurà en aquell moment? Quin és el nombre màxim d’habitants que s’assoleix en
aquesta zona? [1 punt]
ex
am
4. En tres sortejos consecutius de la Lotto 6/49 hi ha hagut 51 persones que han encertat els
6 números de la combinació guanyadora en algun dels tres sortejos. El nombre de perso-
en
nes que van encertar la combinació guanyadora en el tercer sorteig és la meitat del total de
s.
ca
persones que la van encertar en els dos primers sortejos junts. També sabem que el nom-
t
bre de persones que van encertar la combinació guanyadora en el primer sorteig supera
en 11 el total de persones que van encertar-la en el segon i en el tercer sortejos junts. Amb
aquestes dades, calculeu quantes persones van encertar la combinació guanyadora de la
Lotto 6/49 en cada un dels tres sortejos. [2 punts]
5. Considereu una funció f (x) que té com a primera derivada f ′(x) = 2x2 + bx + 4, en què b és
un paràmetre real.
a) Determineu el valor de b perquè f (x) tingui un extrem relatiu en x = –1 i raoneu si es
tracta d’un màxim o d’un mínim. [1 punt]
b) Si sabem que la gràfica de la funció f (x) passa pel punt (0, 3), trobeu l’equació de la
recta tangent a f (x) en aquest punt. [1 punt]
6. Un forn artesà fa dos tipus de panets, els integrals i els de cereals. En l’elaboració, a més
a més de la farina corresponent, es fa servir llevat de massa mare i aigua. La quantitat de
llevat de massa mare i d’aigua que s’utilitza en l’elaboració de cada panet depèn de si es
tracta d’un panet integral o de cereals.
Volem saber quants panets de cada tipus es poden fer. Després de comprovar la quan-
titat de massa mare i d’aigua de què es disposa, i tenint en compte que la quantitat de
panets de cereals no pot superar la de panets integrals, s’obté la regió següent amb totes
les possibilitats.
En el gràfic, l’eix de les x representa el nombre de panets integrals, i el de les y, el nom-

bre de panets de cereals.
a) Escriviu les inequacions que donen lloc a aquesta regió factible. [1 punt]
b) Si els panets integrals es venen a 8 € cada unitat i els de cereals a 10 €, quants panets de
cada tipus cal vendre per a obtenir els màxims ingressos? Quins són aquests màxims
ingressos? [1 punt]
ex
am
Responeu a QUATRE de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu
fer i per què.
en
Cada qüestió val 2,5 punts.
s.
Podeu utilitzar calculadora, però no es permet l’ús de calculadores o altres aparells que poden
ca
emmagatzemar dades o que poden transmetre o rebre informació.
t
Podeu utilitzar les pàgines en blanc (pàgines 14 i 15) per a fer esquemes, esborranys, etc., o
per a acabar de respondre a alguna qüestió si necessiteu més espai. En aquest últim cas, cal que
ho indiqueu clarament al final de la pàgina de la qüestió corresponent.
1. Un venedor d’una llibreria de vell cobra, a més a més d’un sou fix, diferents comissions
depenent del tipus de llibre que ven. Cobra 1 € per cada còmic, 1,5 € per cada revista i 2 €
per cada noveŀla.
Ahir, va vendre el doble de revistes que de noveŀles i 5 còmics menys que revistes, i va
aconseguir en total una comissió de 30 €.
Quantes publicacions va vendre de cada tipus?
[2,5 punts]
2
ex
am
2. L’1 de gener de 2019 va sortir al mercat un nou model d’un producte tècnic d’esquí. La
funció de tercer grau f (x) = 10x3 – 210x2 + 1.470x ens dona el nombre total d’unitats venu-
en
des, en què x denota el nombre de mesos transcorreguts, des del llançament del producte,
s.
durant el primer any (és a dir, x ∈ [0, 12]).
ca
t
a) Quantes unitats s’havien venut al cap de 3 mesos? Quantes se’n van vendre al cap d’un
any? Determineu la taxa de variació mitjana entre els mesos 3 i 12.
[1,25 punts]
4
ex
am
3. El cost d’elaboració d’un menú en un restaurant és de 8 €. S’ha realitzat un estudi de
mercat i s’ha arribat a la conclusió que si el preu del menú és de 18 € entren a dinar al
en
restaurant 120 clients. També s’ha conclòs que la relació entre el preu del menú i el nom-
s.
ca
bre de clients és lineal, de manera que, per cada euro que augmentem el preu del menú,
t
disminueix en 4 el nombre de clients. I a l’inrevés, per cada euro que disminuïm el preu,
augmenta en 4 el nombre de clients.
a) Obteniu la funció que expressa el benefici del restaurant en funció del nombre d’euros
en què augmentem o disminuïm el preu inicial del menú.
[1,25 punts]
6
ex
am
4. Un fabricant de mobles de jardí fabrica cadires i taules de fusta d’exterior. Cada cadira li
aporta un benefici de 20 € i cada taula un de 25 €. Sabem que cada mes pot produir com a
en
màxim un total de 120 mobles entre els dos productes. També sabem que, com a màxim,
s.
ca
pot fabricar 100 cadires i que ha de fabricar un mínim de 10 taules. D’altra banda, el
t
nombre de cadires fabricades ha de ser igual o superior al triple de taules fabricades.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions. Dibuixeu la regió factible.
[1,25 punts]
8
ex
am
5. Considereu les matrius i .
en
s.
a) Comproveu que es compleix que A–1 = A2.
ca
[1,25 punts]
10
ex
am
6. El benefici d’una empresa, expressat en milions d’euros, és donat per la funció següent,
en què x indica el nombre d’anys que han passat des del moment que va començar a
en
funcionar:
s.
ca
.
t
a) Quin és el benefici en el moment en què l’empresa comença a funcionar? En quin
moment l’empresa passa de tenir beneficis a tenir pèrdues?
[1,25 punts]
12
ex
am
fer i per què.
en
s.
ca
t
1. La taula següent reflecteix el preu unitari, expressat en euros, de tres productes P1, P2 i P3,
subministrats a un restaurant per dues empreses diferents E1 i E2:
E1 E2
P1 6 5
P2 5 8
P3 9 7
El restaurant haurà de fer dues comandes: una aquesta setmana i una altra la setmana
que ve. Aquesta setmana necessita 8 unitats del producte P1, 5 unitats del producte P2 i
12 unitats del producte P3; mentre que per a la setmana vinent necessitarà 10 unitats del
producte P1, 15 unitats del producte P2 i 7 unitats del producte P3.
a) Escriviu en forma matricial la informació que relaciona el preu unitari dels productes i
les empreses subministradores, i també la informació de les quantitats de productes
demanats en cada una de les dues comandes que ha de fer el restaurant.
[1,25 punts]
2
ex
am
b) Calculeu a quina de les dues empreses ha d’encarregar el restaurant cada una de les
comandes perquè li surti més econòmica i a quin preu li sortirà cadascuna.
en
[1,25 punts]
s.
ca
t
Espai per al corrector/a

a
Qüestió 1 b
Total
3
ex
am
2. Una empresa vol fabricar un producte nou. Encomana un estudi de mercat que
determina que l’evolució de les vendes al llarg dels propers sis anys seguirà la funció
en
f (t) = t3 – 12t2 + 36t, en què f (t) representa la quantitat de milers d’unitats venudes en
s.
funció del temps t ∈ [0, 6] expressat en anys.
ca
a) Quantes unitats vendrà el primer any? Tret de l’instant inicial (t = 0), es preveu que hi
t
haurà algun altre any en què no es produirà cap venda?
[1,25 punts]
4
ex
am
b) En quin any es produirà el màxim nombre de vendes i quants productes s’hauran
venut aquell any?
en
[1,25 punts]
s.
ca
t

a
Qüestió 2 b
Total
5
ex
am
3. Una fàbrica especialitzada en roba d’esport té problemes amb el subministrament de les
fibres. Per a satisfer una comanda de samarretes i malles només disposa de 90 km de fibra
en
de polipropilè, 3,2 km de fibra de poliamida i 6,8 km de fibra d’elastà. Ha de fabricar, com
s.
ca
a mínim, 80 samarretes i 50 malles.
t
Per a fabricar cada peça de roba, tant si és una samarreta com si són unes malles, calen
en total 200 metres de fibra, dels quals el 90 % són de polipropilè en ambdós casos. En la
composició de les samarretes hi ha, a més a més, un 6 % de poliamida i un 4 % d’elastà, i
en la composició de les malles hi ha un 2 % de poliamida i un 8 % d’elastà.
El benefici que el fabricant obté per cada samarreta que fabrica és de 5 € i per cadascu-
na de les malles obté un benefici de 3 €.
opcions que té el fabricant per a satisfer la comanda amb les fibres disponibles.
[1,25 punts]
6
ex
am
b) Calculeu quantes samarretes i quantes malles s’han de fabricar perquè el benefici sigui
màxim. Quin és aquest benefici?
en
[1,25 punts]
s.
ca
t

a
Qüestió 3 b
Total
7
ex
am
4. Considereu la funció f (x) = ax4 + bx2 + c.
a) Trobeu els valors dels paràmetres a, b i c sabent que la funció té un màxim en el
en
punt (2, 1) i un mínim en el punt (0, –1).
s.
ca
[1,25 punts]
8
ex
am
b) Trobeu els intervals de creixement i de decreixement de la funció per als valors dels
paràmetres a, b i c trobats a l’apartat anterior.
en
[1,25 punts]
s.
ca
t

a
Qüestió 4 b
Total
9
ex
am
5. En una empresa de tecnologia hi ha un total de 100 empleats dividits en tres seccions:
administració, recerca i publicitat. Tots els empleats de cada secció cobren el mateix sou
en
mensual: 2.000 euros els d’administració, 2.400 euros els de recerca i 2.800 euros els de
s.
ca
publicitat, i la despesa total mensual en salaris de l’empresa és de 228.000 euros.
t
a) Plantegeu i estudieu el sistema d’equacions associat. Justifiqueu si es pot determinar
el nombre d’empleats de cada secció.
[1,25 punts]
10
ex
am
b) Una reestructuració recent ha obligat a acomiadar part dels empleats d’adminis-
en
s.
tració, part dels de recerca i part dels de publicitat. Aquest fet ha significat un
ca
t
estalvi mensual en salaris de 33.200 euros. Determineu quants empleats tenia cada
secció de l’empresa abans de la reestructuració.
[1,25 punts]

a
Qüestió 5 b
Total
11
ex
am
6. Un centre de formació organitza un curs subvencionat que té un cost fix de 9.000 €, al
qual cal sumar una quantitat que varia segons el nombre d’alumnes del curs i que és
en
donada per la funció 0,02x3 – 24x, en què x representa el nombre d’alumnes matriculats.
s.
ca
El Consell Comarcal ha atorgat al centre una subvenció de 5.000 € per a l’organització del
t
curs i l’Ajuntament paga al centre 30 € per cada alumne matriculat.
La despesa que ha d’assumir el centre és la diferència entre el cost total del curs i les
dues subvencions rebudes.
Quants alumnes s’han de matricular al curs perquè la despesa sigui mínima per al cen-
tre i quina seria aquesta despesa?
[2,5 punts]
12
ex
am
fer i per què.
en
s.
ca
t
1. Considerem la matriu . Estudieu per a quins valors de x la matriu inversa
de la matriu A coincideix amb la seva oposada, és a dir, A–1 = –A.

[2,5 punts]
2
ex
am
2. Un fabricant va tenir un producte a la venda durant deu anys. Durant aquest temps, el
preu del producte P, en euros, va estar relacionat amb el temps que feia que estava a la
en
venda t, expressat en anys, seguint la funció següent:
s.
ca
t
a) Indiqueu els intervals de creixement i de decreixement del preu del producte durant
aquests deu anys.
[1,25 punts]
4
ex
am
b) Trobeu el preu màxim que va assolir el producte durant el temps que va estar a la
venda i calculeu la taxa de variació mitjana del preu del producte durant els darrers
en
cinc anys que va estar a la venda.
s.
ca
[1,25 punts]

a
Qüestió 2 b
Total
5
ex
am
3. Una coneguda marca fabrica dues versions d’una mateixa fragància: el perfum, que
és més concentrat i que es ven en ampolles petites que costen 70 euros, i la colònia, que és
en
més diluïda i que es ven en ampolles més grans a 82 euros. En la fabricació cal barrejar dos
s.
ca
ingredients: l’ingredient A (que conté l’aroma concentrat) i l’ingredient B (que conté alco-
t
hol i altres substàncies). En aquests moments el fabricant disposa de 5.000 ml de l’ingre-
dient A i de 30.000 ml de l’ingredient B. Per a fabricar una ampolla de perfum calen 10 ml
de l’ingredient A i 40 ml de l’ingredient B, i per a fabricar-ne una de colònia calen 10 ml de
l’ingredient A i 90 ml de l’ingredient B. Les comandes actuals obliguen a fabricar almenys
120 unitats de perfum i 70 unitats de colònia.
[1,25 punts]
6
ex
am
b) Quantes unitats cal produir de cada versió per a obtenir, un cop venudes, uns ingres-
sos màxims? Quins són aquests ingressos?
en
[1,25 punts]
s.
ca
t

a
Qüestió 3 b
Total
7
ex
am
4. Considerem les funcions f (x) = x2 + ax + b i g (x) = –x2 + c.
a) Calculeu els valors dels paràmetres a, b i c per tal que les gràfiques de f (x) i g (x) es
en
tallin en els punts (–1, 3) i (3, –5).
s.
ca
[1,25 punts]
8
ex
am
b) Per a c = 4, trobeu l’equació de la recta tangent a g (x) en el punt d’abscissa x = –1.
en
[1,25 punts]
s.
ca
t

a
Qüestió 4 b
Total
9
ex
am
5. Un triatló consta de tres segments que cal realitzar consecutivament practicant tres
modalitats d’esport diferents: natació, ciclisme i cursa a peu. La distància total que es
en
recorrerà en el triatló és de 75 km. Sabem que el recorregut en bicicleta és igual a quatre
s.
ca
vegades la distància que cal recórrer nedant i corrent conjuntament. Sabem també que
t
si sumem 3 km a la distància que es fa corrent ens dona el mateix que cinc vegades el
recorregut que es fa nedant. Determineu la distància recorreguda en cada modalitat.
[2,5 punts]
10
ex
am
6. La funció Q(x) = (x + 1)2 (32 – x), en què x ∈ [–1, 32], representa la producció, en quilo-
grams, d’una hortalissa en un hivernacle en funció de la temperatura x, expressada en
en
graus centígrads (°C), que pot variar entre –1 °C i 32 °C.
s.
ca
a) Calculeu quina és la temperatura de l’hivernacle amb la qual s’obté la màxima pro-
t
ducció. Quina producció d’hortalissa obtindrem a aquesta temperatura?
[1,25 punts]
12
ex
am
b) Calculeu a quines temperatures s’assoleix el nivell mínim de producció i quin és
aquest valor mínim.
en
[1,25 punts]
s.
ca
t

a
Qüestió 6 b
Total
13
fer i per què.
1. Una fàbrica estima que el benefici mensual, en milers d’euros, per cada tona de confeti
venuda és donat per la funció , en què x representa el nombre de

tones de confeti venudes.
a) Determineu en quin interval de valors s’ha de trobar la variable x perquè la fàbrica no
tingui pèrdues.
[1,25 punts]
2
b) Calculeu la quantitat de tones de confeti que proporciona el benefici màxim i digueu
quin és aquest benefici.
[1,25 punts]

a
Qüestió 1 b
Total
3
2. En una pastisseria volen preparar capsetes de panellets per a obsequiar els millors clients
durant la setmana de la Castanyada. En total, disposen de 120 panellets de pinyons i de
150 panellets de coco. Volen preparar capsetes de dos tipus: les del primer tipus contin-
dran 3 panellets de pinyons i 2 de coco, i les del segon tipus contindran 4 panellets de
pinyons i 6 de coco. La idea de la pastisseria és preparar el nombre màxim de capsetes
possible amb els panellets de què disposen tenint en compte que, com a mínim, han de
preparar 9 capsetes de cada tipus.
[1,25 punts]
4
b) Determineu quantes capsetes cal preparar de cada tipus per a fer el màxim nombre
d’obsequis possible. Indiqueu si, en aquest cas, s’utilitzaran tots els panellets disponi-
bles i, si no és així, quants en sobraran de cada tipus.
[1,25 punts]

a
Qüestió 2 b
Total
5
3. En una festa familiar s’han reunit 20 persones. Si comptem el total d’homes i dones junts,
observem que n’hi ha el triple que de nens. A més, sabem que, si hi hagués assistit una
dona més, el nombre de dones hauria estat igual que el nombre d’homes.
a) Plantegeu un sistema d’equacions per a esbrinar quants homes, quantes dones i
quants nens van assistir a la festa.
[0,75 punts]
6
b) Resoleu el sistema de l’apartat anterior i interpreteu-ne el resultat.
[1,75 punts]

a
Qüestió 3 b
Total
7
4. Un granger vol construir un corral rectangular per als seus conills. Sabem que només
disposa de 40 m lineals de tanca metàŀlica.
a) Anomenem x l’amplària del corral i y la seva llargària. Escriviu la funció que permet
calcular l’àrea del corral tenint en compte només l’amplària x.
[1,25 punts]
8
b) Calculeu en quin punt assoleix el seu màxim la funció que heu trobat a l’apartat ante-
rior. Deduïu quina ha de ser l’amplària x i quina la llargària y perquè el corral tingui
l’àrea màxima. Quina serà aquesta àrea màxima?
[1,25 punts]

a
Qüestió 4 b
Total
9
a) Trobeu l’expressió general de An. Demostreu que la inversa de An és .

[1,25 punts]
10
b) Trobeu la matriu X que satisfà l’equació matricial A10 · X – A20 = A.
[1,25 punts]

a
Qüestió 5 b
Total
11
6. Considereu la funció real de variable real f(x) = 4x3 + ax2 – 2.
a) Determineu el valor del paràmetre real a per tal que la funció tingui un extrem relatiu
en el punt d’abscissa x = –1.
[1,25 punts]
12
b) Calculeu els intervals de creixement i decreixement de la funció f(x) quan a = 12.
Indiqueu també els punts en què hi ha extrems relatius i classifiqueu-los.
[1,25 punts]

a
Qüestió 6 b
Total
13
fer i per què.
a) Trobeu l’equació de la recta tangent a f(x) en el punt d’abscissa x = 0.

[1,25 punts]
2
b) Estudieu en quins intervals la funció f(x) és creixent i en quins és decreixent.
Indiqueu-ne també els extrems relatius i digueu si són màxims o mínims.
[1,25 punts]

a
Qüestió 1 b
Total
3
2. Per tal de vendre un excés de producció de 100 banyadors i 200 parells de xancletes,
una botiga de roba de platja prepara dues promocions: l’oferta blava i l’oferta groga.
L’oferta blava consisteix en un lot amb tres parells de xancletes i un banyador per 50 €,
i l’oferta groga, en un lot amb un parell de xancletes i dos banyadors per 30 €. Per a
complir els propòsits de la botiga, caldria que el nombre de lots venuts de l’oferta blava
fos la meitat o més que el nombre de lots venuts de l’oferta groga.
opcions de venda que té la botiga.
[1,25 punts]
4
b) Quants lots de cada tipus s’hauran de vendre per a optimitzar els ingressos? Quins
seran aquests ingressos?
[1,25 punts]

a
Qüestió 2 b
Total
5
3. Una empresa de productes lactis va ingressar l’any passat un total d’1.800.000 € per les
vendes de formatges. Les exportacions a la Unió Europea van aportar tants ingressos com
les vendes en l’àmbit estatal i les exportacions a països extracomunitaris juntes. Aquest
any l’empresa ha ingressat 1.950.000 € i sabem que les vendes estatals han disminuït un
5 %, les exportacions a la Unió Europea han augmentat un 15 % i les exportacions a paï-
sos extracomunitaris han augmentat un 10 %. Determineu les quantitats que va ingressar
per cada concepte (vendes en l’àmbit estatal, exportacions a la Unió Europea i exportaci-
ons a països extracomunitaris) l’any passat, i també les quantitats que ha ingressat aquest
any.
[2,5 punts]
6
4. Suposeu que la temperatura de l’aigua del mar en una zona concreta és donada per
la funció , en què x representa la fondària en metres negatius (per exem-
ple, f(–5) representa el valor de la temperatura de l’aigua en graus Celsius a 5 metres de

profunditat).
a) Quina és la temperatura de l’aigua a la superfície? A quines profunditats la tempera-
tura és de zero graus? Cap a quin valor tendeix la temperatura quan baixem a molta
profunditat?
[1,25 punts]
8
b) Calculeu a quina fondària la temperatura és més baixa i quin és el valor d’aquesta
temperatura mínima.
[1,25 punts]

a
Qüestió 4 b
Total
9
5. Fem dues proves de consum de combustible a un vehicle: en la primera, el vehicle recorre
200 km per carretera i 100 km per ciutat, i consumeix un total de 17 litres, mentre que
en la segona recorre 300 km per carretera i 50 km per ciutat, i consumeix 17,5 litres.
Suposant que els consums mitjans per carretera i per ciutat són sempre constants:
a) Quin és el consum mitjà per 100 km en cada una de les dues proves?
[1,25 punts]
10
b) Quants litres consumirà el mateix vehicle si en una tercera prova recorre 400 km per
carretera i 150 km per ciutat?
[1,25 punts]

a
Qüestió 5 b
Total
11
6. Considereu la matriu , en què a és un nombre real.
a) Calculeu A2, A3 i A4.

[1,25 punts]
12
b) Deduïu quant valdrà la matriu A100.
[1,25 punts]

a
Qüestió 6 b
Total
13
fer i per què.
1. La taula següent mostra els ingressos, en milers d’euros, d’una botiga que disposa de tres
locals, durant els mesos de gener, febrer i març de 2020.
Gener Febrer Març

Local 1 13,5 13,2 4,2
Local 2 11 12,5 3,8
Local 3 15 14 2,7
a) Considereu els vectors v = (1 1 1) i . Feu les operacions v · A i A · w.
Interpreteu en cada cas el resultat obtingut.

[1,25 punts]
2
b) La matriu B recull els resultats del trimestre següent, és a dir, els ingressos correspo-
nents als mesos d’abril, maig i juny de 2020:

a
Qüestió 1 b
Total
3
2. La Filomena fa una festa i convida els amics a menjar un pastís. Ha anat a la botiga i ha
comprat una dotzena d’ous, una bossa de farina d’ametlla i un paquet de sucre morè. La
festa ha estat un èxit i decideix repetir la trobada i tornar a fer el pastís. Torna a la botiga
i compra una altra dotzena d’ous i dues bosses de farina d’ametlla. Però un cop a casa
s’adona que no té gens de sucre. Torna a la botiga i compra un paquet de sucre morè
i també una altra dotzena d’ous. La primera compra li va costar 6 €, la segona 6,5 € i la
darrera 3,5 €.
a) Plantegeu un sistema d’equacions amb les dades del problema.
[0,75 punts]
4
b) Calculeu el preu d’una dotzena d’ous, el d’una bossa de farina d’ametlla i el d’un
paquet de sucre morè.
[1,75 punts]

a
Qüestió 2 b
Total
5
3. Un restaurant que acaba d’obrir vol posar anuncis a la ràdio i a la televisió locals durant
una setmana per a donar-se a conèixer i augmentar així el nombre de clients. Té un pres-
supost màxim de 18.000 euros. Cada anunci a la ràdio costa 1.000 euros i el contracte
preveu que com a mínim cal fer-ne 3. Cada anunci a la televisió costa 3.000 euros i, per
disponibilitat de programació, se’n poden fer com a màxim 4. S’estima que cada anunci
a la ràdio suposa un increment de 10 clients per al restaurant i que cada anunci a la tele-
visió suposa un increment de 60 clients.
[1,25 punts]
6
b) Calculeu quants anuncis haurà de posar a la ràdio i quants a la televisió perquè el
nombre de clients nous sigui màxim. Quants clients nous obtindrà?
[1,25 punts]

a
Qüestió 3 b
Total
7
4. La funció , en què t són els anys transcorreguts i C(t) la quantitat de
clients, expressada en milers, modelitza l’evolució d’una empresa que ha entrat en crisi.
a) Calculeu quants clients tenia l’empresa en el moment inicial i quants en tenia al cap
d’un any.
[0,5 punts]
b) Trobeu l’instant en què l’empresa deixa de perdre clients i calculeu quants clients té
en aquell instant.
[1 punt]
8
c) Calculeu quant temps haurà de passar perquè l’empresa aconsegueixi tenir de nou el
mateix nombre de clients que en el moment d’iniciar l’estudi.
[1 punt]

a
b
Qüestió 4
c
Total
9
5. Una empresa posa a la venda un producte que distribueix en caixes. El benefici B obtingut
per l’empresa, expressat en milers d’euros, és donat per l’expressió B(x) = –x2 + 16x – 55,
en què x > 0 és el preu de venda de cada caixa, expressat en euros.
a) Quin benefici obtindrà si el preu de venda de cada caixa és de 6 euros? Entre quins
valors cal fixar el preu de venda d’una caixa per a obtenir beneficis?
[1,25 punts]
10
b) A quin preu ha de vendre cada caixa perquè el benefici sigui el més gran possible?
Quin és aquest benefici màxim?
[1,25 punts]

a
Qüestió 5 b
Total
11
6. Considereu la funció f (x) = px3 – 4x2 + 7px – 18.
a) Calculeu quin ha de ser el valor del paràmetre p perquè les rectes tangents a la corba
en els punts d’abscisses x = 1 i x = 3 siguin paraŀleles.
[1,25 punts]
12
b) Escriviu l’equació de la recta tangent al punt d’abscissa x = 3 per al valor de p = 2.
[1,25 punts]

a
Qüestió 6 b
Total
13
fer i per què.
1. A l’institut d’en Martí han elaborat tres tipus diferents de rams de roses per a vendre el
dia de Sant Jordi. L’opció clàssica consisteix en una rosa i una espiga. L’opció de ram petit
està formada per tres roses i dues espigues. I, finalment, l’opció de ram gran consisteix en
mitja dotzena de roses i tres espigues. Tots els rams (siguin de l’opció que siguin) porten
un bonic embolcall. Sabem que s’han utilitzat 200 roses, 135 espigues i 85 embolcalls.
a) Quants rams s’han elaborat de cada tipus?
[1,75 punts]
•2•
b) Si el preu de venda d’un ram de l’opció clàssica és de 3 euros, el d’un ram petit és de
5 euros i el d’un ram gran és de 10 euros, quants diners s’ingressaran si es venen tots?
[0,75 punts]

a
Qüestió 1 b
Total
•3•
2. Experimentalment s’ha comprovat que la producció d’un tipus de fruita determinat que
es cultiva en hivernacles depèn de la temperatura, segons la funció f(x) = –x 2 + 46x – 360,
en què x representa la temperatura de l’hivernacle en graus Celsius i f(x) és la producció
anual en centenars de quilograms per hectàrea. El preu de venda de la fruita es manté
estable a 1,2 euros per cada quilogram.
a) Determineu l’interval de temperatures entre les quals cal mantenir l’hivernacle per-
què hi hagi producció de fruita. Calculeu els ingressos anuals per hectàrea si es manté
l’hivernacle a 20 °C de temperatura.
[1,25 punts]
•4•
b) A quina temperatura s’obté la producció màxima de fruita? Quins ingressos per hec-
tàrea s’obtenen en aquest cas?
[1,25 punts]

a
Qüestió 2 b
Total
•5•
3. Una empresa es proposa de fer dos tipus de paneres de Nadal, A i B, per als treballadors i
les treballadores. Cada panera de tipus A contindrà 1 pernil, 1 ampolla de cava i 5 barres
de torró. D’altra banda, cada panera de tipus B contindrà 2 pernils, 3 ampolles de cava i
2 barres de torró. El cap de magatzem afirma que disposen de 40 pernils, 120 barres de
torró i moltes ampolles de cava, i que, per tant, de cava segur que no en faltarà. Es volen
fer tantes paneres com sigui possible.
a) Determineu la funció objectiu i les restriccions. Dibuixeu la regió factible. Quantes
paneres de cada tipus haurà de fer l’empresa?
[1,75 punts]
•6•
b) Un cop fet el càlcul, la cap de l’empresa s’ho repensa i diu que és millor fer la mateixa
quantitat de paneres de cada tipus. Amb aquesta nova condició, quantes paneres de
cada tipus s’hauran de fer?
[0,75 punts]

a
Qüestió 3 b
Total
•7•
4. Un grup de biòlegs està estudiant un cultiu de bacteris. La població d’aquests bacteris (en
centenars) és donada per la funció , en què a i b són constants positives
reals i t ≥ 0 és el temps transcorregut en minuts.

Sabem que a l’instant inicial de l’estudi la població de bacteris era de 6 centenars i que
el valor màxim de població s’ha assolit al cap de 2 minuts d’haver iniciat l’estudi.
a) Trobeu els valors de les constants a i b.
[1,25 punts]
•8•
b) Calculeu la població màxima de bacteris i estudieu-ne el comportament a llarg termi-
ni, és a dir, cap a quin valor s’estabilitza el nombre de bacteris.
[1,25 punts]

a
Qüestió 4 b
Total
•9•
5. Considereu les matrius i , en què a és un paràmetre real.
a) Trobeu per a quins valors de a és invertible la matriu obtinguda del resultat del pro-
ducte P · A.
[1,5 punts]
• 10 •
b) Si a = 2, trobeu la matriu X que satisfà l’equació matricial P · A + X = I, en què I denota
la matriu identitat d’ordre 2.
[1 punt]

a
Qüestió 5 b
Total
• 11 •
6. En els models matemàtics que s’utilitzen per a descriure l’evolució d’una malaltia, s’ano-
mena R0 el nombre mitjà de noves infeccions que cada persona infectada provoca en la
població. Quan aquest nombre és inferior a 1, cada individu infectat transmet la malaltia,
de mitjana, a menys d’una persona i la malaltia tendeix a desaparèixer. En canvi, si R0 és
més gran que 1, la malaltia s’estén i es produeix una epidèmia.
Quan es descobreix una vacuna efectiva contra la malaltia, es pot controlar l’epidèmia
vacunant només una proporció p de la població. És el que es coneix com a immunitat de
grup. Efectivament, un cop vacunada una proporció p ∈ (0, 1) de la població, la nova R0,
que s’anomena efectiva i es denota amb Re, és el producte de la R0 original per la propor-
ció d’individus que no estan vacunats, 1 – p. I s’aconsegueix controlar l’epidèmia si la Re
és inferior a 1.
a) En el cas del xarampió, s’estima que R0 = 15. Si analitzem una població amb un per-
centatge d’individus vacunats del 95 %, segons el model descrit, hi ha risc que es pro-
dueixi una epidèmia de xarampió en aquesta població?
[0,75 punts]
b) En el cas concret de l’anomenada grip espanyola del 1918, s’estima que R0 = 4. Calculeu
quin percentatge de població hauria calgut vacunar, com a mínim, per a aturar l’epi-
dèmia d’aquesta malaltia.
[0,75 punts]
• 12 •
c) Expresseu, en general, el llindar de població mínima que cal vacunar en funció del
valor R0 d’una malaltia. Feu un esbós d’aquesta funció per als valors de R0 entre 1 i 20.
[1 punt]

a
b
Qüestió 6
c
Total
• 13 •
fer i per què.
1. El valor d’un producte electrònic, en funció del nombre de mesos que fa que està a la
venda, t, és donat per la funció f (t) = –(t + 25)(t – 75).
a) Trobeu els intervals de creixement i decreixement de la funció f (t). En quin moment
el producte assolirà el valor màxim? Quin és aquest valor màxim?
[1,25 punts]
•2•
b) Sabem que el producte es deixarà de comercialitzar quan arribi a un valor de 475 €.
En quin moment es deixarà de comercialitzar?
[1,25 punts]

a
Qüestió 1 b
Total
•3•
2. Una capsa conté 40 monedes, que són de 50 cèntims, d’1 € i de 2 €. Sabem que el nombre
de monedes de 50 cèntims que hi ha és el doble que el de monedes de 2 €.
a) Podem saber el nombre de monedes que hi ha de cada tipus? En cas afirmatiu, cal-
culeu-lo. En cas negatiu, doneu la solució en funció d’un paràmetre.
[1,25 punts]
•4•
b) Esbrineu si es pot calcular el valor total, en euros, de les monedes de la capsa. En cas
afirmatiu, calculeu-lo.
[1,25 punts]

a
Qüestió 2 b
Total
•5•
3. Calculeu la matriu X que verifica A · X · B = C, sabent que
, , i .
[2,5 punts]
•6•
Qüestió 3 Total
•7•
4. Un hotel admet reserves per a les 420 habitacions dobles de què disposa i ofereix dues
tarifes diferents: la tarifa estàndard (sense despeses de canceŀlació) és de 120 € per nit, i
la tarifa reduïda (que no admet canceŀlacions) és de 90 € per nit. Els interessa tenir reser-
vat almenys un 20 % del total d’habitacions amb la tarifa reduïda i volen que el nombre
d’habitacions reservades amb la tarifa estàndard sigui igual o superior que el doble del
nombre d’habitacions reservades amb la tarifa reduïda.
[1,25 punts]
•8•
b) Determineu quantes habitacions han de tenir reservades amb cada tarifa per a obtenir
el benefici màxim. Quin és aquest benefici màxim?
[1,25 punts]

a
Qüestió 4 b
Total
•9•
5. Una fàbrica de vehicles produeix cotxes d’un model anomenat Paradís i els ven
a 58.000 €. Sabem que els costos mensuals de producció són donats per la funció
(en milers d’euros), en què x denota el nombre de cotxes que es
fabriquen mensualment.
a) Suposant que es venen tots els cotxes que es fabriquen, verifiqueu que la funció de
beneficis és (en milers d’euros).

[0,75 punts]
b) Determineu el nombre de cotxes que cal fabricar mensualment per a no tenir pèrdues.
Per a quin nombre d’unitats produïdes s’obté el benefici màxim i quin és aquest bene-
fici màxim?
[1 punt]
• 10 •
c) Es vol augmentar el preu de venda per unitat, de manera que el benefici màxim
s’obtingui amb 130 unitats (la funció que dona el cost mensual en milers d’euros no
varia). Quin ha de ser el nou preu de venda del cotxe?
[0,75 punts]

a
b
Qüestió 5
c
Total
• 11 •
6. Considereu la funció f (x) = e3x.
a) Calculeu el pendent de la recta tangent a la gràfica d’aquesta funció en el punt d’abs-
cissa x = 0.
[1,25 punts]
• 12 •
b) Obteniu l’equació d’aquesta recta tangent.
[1,25 punts]

a
Qüestió 6 b
Total
• 13 •
fer i per què.
1. El cost de producció (en euros) de x unitats d’un producte determinat és donat per la
funció C(x) = 0,02x2 + 3x + 100. Aquestes unitats es posen a la venda i el preu de venda
unitari (en euros) depèn del nombre d’unitats produïdes x. Concretament, és donat per
la funció p(x) = 47 – 0,06x. Suposem que es venen totes les unitats que es produeixen.
a) Determineu la funció que dona els beneficis obtinguts en funció del nombre d’unitats
produïdes x.
[1,25 punts]
•2•
b) Determineu quantes unitats cal produir per a obtenir el benefici màxim i digueu quin
és aquest benefici.
[1,25 punts]

a
Qüestió 1 b
Total
•3•
2. En Martí explica a en Marcel que l’altre dia, quan va agafar l’autocar per anar de Barcelona
a Tarragona, l’autocar es va espatllar just a la meitat del trajecte. Des d’aquest punt va anar
caminant fins a la població més propera, de manera que va fer a peu una vintena part del
total del trajecte. Allà va agafar un taxi fins a Tarragona, i diu que va fer 5 quilòmetres més
en autocar que en taxi.
a) Plantegeu i resoleu un sistema d’equacions per a calcular quants quilòmetres va fer en
Martí en autocar, a peu i en taxi.
[1,75 punts]
•4•
b) Si l’autocar anava a 100 km/h, en Martí va caminar a 5 km/h i el taxi anava a 90 km/h,
quant temps va tardar a fer tot el trajecte?
[0,75 punts]

a
Qüestió 2 b
Total
•5•
3. El Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) té previst muntar una exposició.
S’estima que el nombre de visitants setmanals que rebrà l’exposició, expressat en desenes
de persones, és donat per la funció , en què x ≥ 1 representa el temps,
expressat en setmanes, que fa que l’exposició està oberta al públic.

a) Quantes persones aniran a veure l’exposició la primera setmana? Calculeu la taxa de
variació mitjana del nombre de visitants entre la setmana 1 i la setmana 4.
[1 punt]
•6•
b) Quina setmana es preveu que anirà més gent a veure l’exposició? Quants visitants
s’estima que hi aniran aquella setmana?
[1,5 punts]

a
Qüestió 3 b
Total
•7•
4. La tècnica d’irradiació dels aliments s’utilitza per a afavorir-ne la conservació, però unes
dosis massa altes d’irradiació en poden reduir el valor nutricional. Normalment, per al
processament d’aliments s’utilitzen les radiacions provinents del cobalt i del cesi. Volem
fer servir aquesta tècnica per a tractar aliments que ja han començat a deteriorar-se.
Considereu x i y les quantitats emeses de raigs de cobalt i de cesi, respectivament,
mesurades en grays. Sabem que la quantitat de radiació absorbida en la part malmesa de
l’aliment és de 6x + 4y grays, al voltant de la part malmesa és de 3x + y grays i en les parts
que estan en bones condicions és de 4x + 5y grays.
a) Calculeu les quantitats de raigs de cobalt i de raigs de cesi que caldrà utilitzar perquè
la quantitat de radiació absorbida per les parts en bones condicions sigui mínima,
tenint en compte que en la part malmesa aquesta quantitat ha de ser com a mínim
de 60 grays i al voltant no pot excedir els 27 grays. Per fer-ho, determineu quina és la
funció objectiu que s’ha de minimitzar i les restriccions, i dibuixeu la regió factible.
[1,5 punts]
•8•
b) Si apliquem un tractament consistent en 7 grays de raigs de cobalt i 5 grays de raigs de
cesi, comproveu que es compleixen les dues restriccions (la que fa referència a la part
malmesa i la que fa referència al voltant de la part malmesa). Per què és un tractament
pitjor que la solució que heu trobat en l’apartat a?
[1 punt]

a
Qüestió 4 b
Total
•9•
5. Considereu les matrius i , en què a és un paràmetre real.
a) Calculeu per a quin valor de a les dues matrius commuten, és a dir, per a quin valor
de a es compleix que A · B = B · A. Comproveu que per a aquest valor de a se satisfà
que A · B = 2 · I, en què I és la matriu identitat d’ordre dos.
[1,25 punts]
• 10 •
b) Per al valor de a trobat a l’apartat anterior, calculeu les matrius inverses de les matrius
A i B. Podeu aplicar la relació A · B = 2 · I.
[1,25 punts]

a
Qüestió 5 b
Total
• 11 •
6. Un inversor s’adona que en el moment actual les seves accions tenen unes pèrdues de
2.000 €. El seu assessor financer té una previsió del valor de les accions per als propers
30 dies. Li diu que el valor de les accions ja ha començat a augmentar i que d’aquí a pocs
dies deixarà de tenir pèrdues. Segons les previsions, durant els propers 10 dies el valor
de les accions creixerà; del dia 10 al dia 20 els beneficis disminuiran, i a partir d’aquest
dia els beneficis tornaran a créixer. L’assessor també diu a l’inversor que la previsió dels
beneficis per als propers 30 dies té com a model la funció f(x) = x3 + ax2 + bx + c, en què
x ∈ [0, 30].
a) Calculeu els valors dels paràmetres a, b i c.
[1,5 punts]
• 12 •
b) Si l’inversor vol vendre les seves accions durant aquests 30 dies, quin és el dia en el
qual obtindrà més beneficis de la venda? Quins beneficis obtindrà?
[1 punt]

a
Qüestió 6 b
Total
• 13 •
fer i per què.
1. L’empresa d’esports aquàtics DiverAqua ofereix tres tipus d’activitats: esquí aquàtic, caiac
i moto aquàtica. El preu per sessió i client de cadascuna d’aquestes activitats és de 40 € per
l’esquí aquàtic, 20 € pel caiac i 60 € per la moto aquàtica. Sabem que avui DiverAqua ha
venut 45 sessions en total. També sabem que el nombre de clients que han escollit esquí
aquàtic és el triple dels que han escollit una sessió de caiac. La recaptació total del dia ha
estat de 1.700 €.
a) Plantegeu un sistema d’equacions lineals que reculli tota aquesta informació.
[1 punt]
2
b) Quantes persones han dut a terme cadascuna de les tres activitats?
[1,5 punts]

a
Qüestió 1 b
Total
3
2. Un fabricant de vehicles elèctrics ha tret al mercat un model nou amb tant d’èxit que
ven tots els que fabrica. El preu de venda de cada cotxe és de 35.000 €. Fabricar un cert
nombre de cotxes li suposa unes despeses de C(x) = x 2 + 34.880x + 1.100 euros, en què x
representa el nombre de vehicles fabricats.
a) Entre quins valors ha de mantenir la producció per tal de no tenir pèrdues?
[1,25 punts]
4
b) Quants vehicles ha de fabricar per tal d’obtenir el màxim benefici? Quin valor pren
aquest benefici màxim?
[1,25 punts]

a
Qüestió 2 b
Total
5
3. Una cooperativa de pagesos ven taronges i mandarines en dos tipus de caixes. La caixa A
conté 8 kg de taronges i 2 kg de mandarines, i la caixa B conté 5 kg de taronges i 5 kg de
mandarines. Enguany la producció de taronges ha estat de 24.000 kg i la de mandarines,
de 12.000 kg. El preu de venda de les taronges és de 0,60 €/kg i el de les mandarines, de
0,70 €/kg.
Els pagesos de la cooperativa volen saber quantes caixes de cada tipus han de vendre
per a maximitzar els ingressos.
[1,25 punts]
6
b) Determineu quantes caixes de cada tipus cal vendre per a obtenir el màxim d’ingres-
sos i quins serien aquests ingressos.
[1,25 punts]

a
Qüestió 3 b
Total
7
4. El nombre de noves persones infectades per una malaltia, en milers, és donat per la fun-
ció següent:
, t≥0
en què t representa el temps transcorregut, en setmanes, des que es va iniciar la infecció.

a) Quants malalts s’infectaran a la setmana 1 i quants a la setmana 2? Podem pensar que,
a llarg termini, aquesta infecció desapareixerà?
[1 punt]
8
b) En quin instant es produeix el nombre màxim d’infectats per aquesta malaltia? Quin
és aquest nombre?
[1,5 punts]

a
Qüestió 4 b
Total
9
5. Considereu la matriu , en què a és un paràmetre real.
a) Si anomenem I la matriu identitat d’ordre 2, trobeu el valor de a per al qual A2 = I.

[1 punt]
10
b) Per a a = –1, calculeu A2, A3 i A4. Feu servir els càlculs anteriors per a deduir el valor
de A–1 i de A23.
[1,5 punts]

a
Qüestió 5 b
Total
11
6. Una botiga ven un tipus determinat d’ampolla d’aigua a 70 cèntims. Aquesta setmana fa
una oferta de 4 × 3, és a dir, que si comprem quatre ampolles d’aigua només en paguem
tres. La botiga també ha anunciat que la propera setmana l’oferta de 4 × 3 ja no serà
vigent, però, en canvi, aplicarà un 20 % de descompte sobre el total de la compra que
facin els clients.
a) Calculeu el preu que haurem de pagar per 4 ampolles d’aigua tant aquesta setmana
com la propera. En lloc d’un 20 %, quin descompte caldria aplicar per a igualar l’oferta
de 4 × 3?
[1,5 punts]
12
b) Calculeu, en general, quin descompte caldria aplicar per a igualar una oferta
de m × (m – 1); és a dir, que consisteix a vendre m ampolles d’aigua pel preu de
m – 1 ampolles, en què m és un enter més gran que 1.
[1 punt]

a
Qüestió 6 b
Total
13
fer i per què.
1. El preu d’un vol entre Barcelona i Islàndia és de 500 €. Una companyia aèria té capacitat
per a 300 passatgers diaris, però hi ha una determinada època de l’any en què només
ven 180 bitllets. Després de fer un estudi de mercat, la companyia s’adona que la relació
entre el preu del bitllet i el nombre de passatgers és lineal, de manera que per cada 5 € de
descompte en el preu del bitllet aconsegueix dos passatgers més.
a) Si anomenem x el nombre de vegades que s’aplica el descompte, escriviu la funció que
dona els ingressos diaris de la companyia per la venda de bitllets en funció de x.
[1 punt]
2
b) A quin preu cal vendre cada bitllet per a obtenir el màxim d’ingressos? Quins ingres-
sos s’obtindran amb aquest preu?
[1,5 punts]

a
Qüestió 1 b
Total
3
2. Un centre cívic ofereix cursos de francès de nivell principiant, intermedi i avançat. Els
alumnes inscrits, si ho desitgen, tenen garantida una plaça per al curs següent. És per això
que, abans d’acabar el curs, es fan les reserves de plaça per al curs vinent. De l’alumnat de
nivell principiant, un 15 % vol repetir el mateix curs, un 50 % vol fer el curs intermedi i un
5 % vol passar directament al curs de nivell avançat. Pel que fa a l’alumnat de nivell inter-
medi, un 10 % vol repetir el curs i un 60 % vol fer el curs de nivell avançat. Finalment, de
l’alumnat de nivell avançat, un 20 % vol repetir el curs. Cap alumne no demana reserva
de plaça per a un curs de nivell inferior i la resta d’alumnes no volen continuar al centre
el curs vinent. Aquest any hi ha hagut 100 alumnes matriculats de nivell principiant,
90 de nivell intermedi i 60 de nivell avançat.
a) Calculeu el nombre de places que cal reservar de cada nivell per al curs següent mit-
jançant un producte de matrius.
[1,25 punts]
4
b) El mateix centre cívic ofereix dos horaris de ioga, un de matí i un de tarda. Per al pro-
per curs, el 50 % dels alumnes que actualment fan ioga al matí volen continuar amb el
mateix horari, mentre que un 30 % volen passar a l’horari de tarda. La resta d’alumnes
de matí no continuaran. Pel que fa als alumnes que actualment fan ioga a la tarda, un
40 % volen passar a l’horari de matí i un 60 % volen continuar fent l’horari de tarda. Si
sabem que per al curs següent cal reservar 49 places per a l’horari de matí i 51 places
per a l’horari de tarda, quants alumnes hi ha matriculats actualment en cada horari?
[1,25 punts]

a
Qüestió 2 b
Total
5
3. En Robert ha fet tres proves d’una assignatura. Fent la mitjana aritmètica de les notes
obtingudes en cadascuna de les tres proves li ha quedat una nota global de 6. En Robert
sap que la nota de la tercera prova ha estat igual que la mitjana aritmètica de les notes de
les altres dues proves.
a) Amb aquesta informació, pot saber alguna de les tres notes? En cas afirmatiu, de
quina prova i quina seria la nota obtinguda?
[1,25 punts]
6
b) La professora li diu que ha estat molt irregular i que si només es tinguessin en compte
les notes de les dues darreres proves hauria obtingut una mitjana de 7. Quina nota ha
obtingut en cada prova?
[1,25 punts]

a
Qüestió 3 b
Total
7
4. Una empresa de Menorca vol oferir dos tipus d’activitats: bateigs de submarinisme des
d’una barca i excursions en barca per la costa per a banyar-se en cales. El bateig de sub-
marinisme té un preu de 60 euros per persona i a cada embarcació hi aniran 10 partici-
pants i 5 instructors. L’excursió per la costa té un preu de 18 euros per persona i a cada
embarcació hi aniran 25 participants i 2 instructors. L’empresa disposa de 30 embar-
cacions iguals i de 75 instructors que poden fer sortides de submarinisme o excursions
en barca per les cales indistintament. La seva intenció és obtenir el màxim d’ingressos
suposant que omplirà totes les embarcacions.
[1,25 punts]
8
b) Quantes sortides de cada tipus ha d’oferir l’empresa cada dia per a obtenir el màxim
d’ingressos? Quants diners ingressarà diàriament?
[1,25 punts]

a
Qüestió 4 b
Total
9
5. El nombre de kilograms de menjar que han gastat en un alberg d’animals durant una
setmana concreta es pot calcular mitjançant la funció , en
què t és el temps en dies i va des del dia t = 1 (dilluns) fins al dia t = 8 (dilluns de la set-
mana següent).
a) Calculeu quants kilograms de menjar es van gastar el primer dilluns i el dilluns
següent. Trobeu quin dia d’aquella setmana es van gastar 100 kg de menjar.
[1 punt]
10
b) Determineu els dies de la setmana en què la despesa en menjar va ser més gran i els
dies en què va ser més petita. Quants kilograms de menjar es van gastar aquests dies?
[1,5 punts]

a
Qüestió 5 b
Total
11
6. Quan es dissenyen els esglaons d’una escala hi ha diversos
paràmetres que cal tenir en compte, dos dels quals són la
petja (la part horitzontal de l’esglaó, on es posa el peu) i
la contrapetja (la part vertical del graó, és a dir, l’alçària).
L’arquitecte francès François Blondel va establir a finals
del segle xvii que la relació ideal entre aquestes dues magnituds era que la suma de dues
contrapetges més una petja fos igual a 64 cm.
Anomenem y la longitud de la contrapetja i x la longitud de la petja.
a) Trobeu la funció que permet calcular la longitud ideal de la contrapetja en funció de la
longitud de la petja. Quina seria la longitud ideal de la contrapetja si la petja és de
28 cm?
[1 punt]
12
b) La normativa actual estableix que en el disseny d’escales d’ús públic cal que la petja
sigui com a mínim de 28 cm i que la contrapetja estigui compresa entre 13 i 18,5 cm.
A més a més, la suma de dues contrapetges més una petja ha d’estar entre 54 i 70 cm.
Escriviu aquestes tres condicions en funció de x i de y. Si volem construir una escala
amb esglaons de 40 cm de petja, calculeu entre quins valors ha d’estar compresa la
contrapetja per a complir amb la normativa actual.
[1,5 punts]

a
Qüestió 6 b
Total
13
fer i per què.
1. En els últims mesos, la demanda de gel hidroalcohòlic ha baixat molt respecte als primers
moments de la pandèmia. La funció , en què x ∈ [0, + ∞) indica el nombre
de mesos transcorreguts des de l’inici de la pandèmia, dona les vendes mensuals, en mili-
ons de litres, de gel hidroalcohòlic.
a) Determineu si la funció f(x) és contínua en tot el seu domini. Calculeu la taxa de
variació mitjana a l’interval [0, 1]. A quin valor tendiran les vendes mensuals de gel al
llarg del temps?
[1,25 punts]
2
b) Comproveu que la funció és decreixent en tot el domini i trobeu la recta tangent en
el punt x = 1.
[1,25 punts]

a
Qüestió 1 b
Total
3
2. Una gran pastisseria especialitzada en coques de Sant Joan elabora la massa de les coques
amb farina i sucre. A la pastisseria disposen de 60 kg de farina i 30 kg de sucre per a les
coques d’enguany i en volen fer de dos tipus: sense farcir i farcides de crema.
Per a elaborar la massa d’una coca sense farcir es necessiten 500 g de farina i 300 g de
sucre. Aquest tipus de coca la posen a la venda a 15 €. En canvi, per a elaborar la massa
d’una coca farcida de crema es necessiten 400 g de farina i 120 g de sucre. I aquesta altra
coca es ven a 25 €.
La pastisseria ja ha tancat el període de comandes anticipades i, un cop comptabilitza-
des, se sap que com a mínim haurà d’elaborar 60 coques sense farcir i 30 coques farcides
de crema. La pastissera en cap vol saber quantes coques de cada tipus hauria d’elaborar i
vendre per a obtenir el màxim d’ingressos.
[1,25 punts]
4
b) Determineu quantes coques de cada tipus cal elaborar per a obtenir el màxim d’in-
gressos i quins seran aquests ingressos. Sobrarà alguna quantitat dels ingredients
utilitzats per a elaborar la massa? En cas afirmatiu, de quin ingredient i de quina
quantitat es tracta?
[1,25 punts]

a
Qüestió 2 b
Total
5
3. Una empresa distribueix dos tipus de paquets a les farmàcies (A i B). El paquet de tipus
A conté els productes següents: 5 termòmetres digitals per infrarojos, 30 mascaretes i
10 tests ràpids d’antígens. El paquet de tipus B conté 1 termòmetre digital per infrarojos,
15 mascaretes i 20 tests ràpids d’antígens.
El preu del paquet de tipus A és de 550 € i el del paquet de tipus B és de 200 €. El preu
de cada producte és el mateix en els dos tipus de paquets.
a) Amb les dades de l’enunciat, és possible trobar el preu d’un termòmetre, el d’una
mascareta i el d’un test d’antígens? Justifiqueu la resposta plantejant i classificant un
sistema d’equacions. Resoleu el sistema deixant la solució en funció del preu del test
d’antígens.
[1,75 punts]
6
b) Si un test d’antígens costa 4 €, quin serà el preu d’una mascareta? I el d’un termòme-
tre?
[0,75 punts]

a
Qüestió 3 b
Total
7
4. El cost anual de la neteja de les instaŀlacions d’una empresa que va obrir fa 20 anys,
expressat en centenars d’euros, és donat per la funció
si t ∈ [0, 10]
si t ∈ (10, 20]
en què t és el temps expressat en anys.

a) Quin va ser el cost de la neteja de l’empresa en el moment d’obrir? I al cap de 10 anys
de funcionament? Comproveu que en aquest punt la funció és contínua. Quin és el
cost de la neteja de l’empresa al cap de 20 anys de funcionament?
[1,25 punts]
8
b) Representeu gràficament la funció C(t). En quin moment el cost de la neteja de l’em-
presa va ser màxim?
[1,25 punts]

a
Qüestió 4 b
Total
9
5. Considereu les matrius i , en què a i b són dos paràmetres reals.
a) Trobeu els valors dels paràmetres a i b per als quals es compleix que A2 – 2A = B.
[1,25 punts]
10
b) Si a = 1 i b = 1, resoleu l’equació matricial 2A = A · X + B.
[1,25 punts]

a
Qüestió 5 b
Total
11
6. Una jove emprenedora vol crear una empresa de baldufes, que té pensat d’imprimir amb
una impressora 3D a partir d’un disseny matemàtic fet amb el programa GeoGebra. Per
a fer-ho, fa girar el perfil de la funció f(x) = – x3 + 2x 2 al voltant de l’eix de les abscisses
entre els dos punts de tall amb aquest eix, i així obté una baldufa tombada. Les unitats
estan expressades en centímetres.
a) Quina serà l’alçària de la baldufa? Observeu que per a obtenir-la heu de calcular la
distància entre els dos punts de tall amb l’eix de les abscisses.
[1 punt]
12
b) Quina serà l’amplària de la baldufa? Observeu que l’amplària correspon al doble del
valor que pren la funció en el màxim que hi ha entre els dos punts de tall amb l’eix de
les abscisses.
[1,5 punts]

a
Qüestió 6 b
Total
13

RecopilaciÃ Examens PAU 2010-2023

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

RecopilaciÃ Examens PAU 2010-2023

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Matemàtiques aplicades a les ciències socials PAU 2024

Concreció dels objectius i continguts del currículum

En conseqüència, la prova no pot limitar-se a verificar habilitats de càlcul o capacitat de

 Operacions amb matrius: suma, producte. Equacions matricials (2 x

 Resolució de sistemes d’equacions sense paràmetres. Problemes

 Identificació, representació i anàlisi de les propietats de funcions

 Càlcul de límits de funcions racionals. Aplicació al càlcul d’asímptotes

 Càlcul de derivades de funcions. Estudi local d’una funció: continuïtat,

 Resolució de problemes d’optimització.

 Càlcul de probabilitats. Probabilitat condicionada. Independència.

 Aproximació de la distribució binomial per la distribució normal.

 Introducció al mostreig estadístic.

 Estimació puntual de la mitjana, la proporció i la desviació típica.

a) Doneu l’estimació puntual de la proporció i del percentatge de persones que parlen

Districte Universitari de Catalunya

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

1. Considereu la funció següent:

a) Determineu-ne les asímptotes horitzontals i verticals, si n’hi ha.

2. Considereu la funció següent:

a) Determineu el valor de b perquè la funció f sigui contínua en el punt x = 0.

Si q és el nombre de cadires produïdes, el cost mitjà de cada cadira s’expressa

a) Caculeu el cost mitjà de cada cadira, si l’empresa produeix 5 cadires. I si en

5. Considereu el triangle ABC que es mostra en la figura següent:

a) Escriviu el sistema d’inequacions que determinen el triangle ABC i l’interior

Districte Universitari de Catalunya

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

2. Donada la funció següent:

a) Determineu-ne les asímptotes horitzontals i verticals, si n’hi ha.

3. Considereu la funció f(x) = x · e–x.

5. Considereu les matrius següents:

a) Comproveu si aquestes dues matrius compleixen (A + B)2 = A2 + 2A · B + B2.

Districte Universitari de Catalunya

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

1. Donat el sistema d’equacions següent:

a) Determineu-ne la solució general, en funció de z.

4. Considereu la funció següent:

a) En quin punt de la corba la recta tangent a la gràfica de f és paral·lela a la recta

5. Donada la funció f(x) = x2 · ex:

6. Donades les matrius següents:

a) Calculeu A–1 i B–1.

Districte Universitari de Catalunya

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

1. Si sumem 2 unitats al denominador d’una fracció, la nova fracció val 1 unitat. En

2. Considereu la funció f(x) = x3 – ax2 + 9x + b.

4. Considereu la regió del pla representada en la figura següent:

6. Donada la funció següent:

a) Determineu-ne el domini i els valors de x per als quals el signe de la funció f és

Districte Universitari de Catalunya

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

2. Considereu la regió ombrejada de la figura següent:

a) Determineu el sistema d’inequacions que la delimita.

5. Una empresa que fabrica bicicletes ven la totalitat de la producció. Anomenarem x

reporta uns ingressos que segueixen la funció . Els beneficis de

l’empresa són, lògicament, la diferència entre ingressos i costos.

6. Considereu la funció f(x) = x – e–3x.

Districte Universitari de Catalunya

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

1. Considereu la funció f(x) = x – ln(x).

2. Considereu la regió del pla limitada per les rectes x = 0, y = 0, 2x – 3y = –6, x + 3y = 15

3. Considereu les matrius , i .

a) Calculeu les matrius inverses de A i de B.

a) Feu-ne una representació gràfica aproximada. Justifiqueu per a quins valors de

a) Comproveu que té infinites solucions. Determineu-les.