La Casa de La Cascada - Sisco Caballé

You might also like

Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 7

Juan Fco.

Caballé Barrera - Història - PIDO II 2023-2024

CASA DE LA CASCADA DE FRANK LLOYD WRIGHT, 1935


(ORGANICISME)

FITXA TÈCNICA:

Casa de la cascada o “ Casa Kaufmann”


FranK Lloyd Wright, (1876-1959)
Cronología: 1935
Tipología: Arquitectura civil
Materials: El maó i la fusta, material rocós-la roca i materials innovadors com el formigó, el
ferro pintat, el vidre o l’alumini.
Estil: Organicisme
Localització: Pensilvania, EE.UU, sobre el vessant d’un barranc, sortejant la caiguda
d’aigua del rierol Bear Run (el “Rierol de l’Ós”).
CONTEXT HISTÒRIC-SOCIAL, ESTIL I AUTOR:

L’ORGANICISME té a Lloyd Wright el seu màxim formulador i representant.


La arquitectura orgànica es caracteritza per:
- Deriva del Racionalisme-Funcionalisme i encara que presenta punts de connexió
amb aquesta tendència (planta lliure, utilització dels avenços tècnics de l’era industrial,
etc.), s’aparteix de mica en mica de la preponderància de criteris racionalistes funcionalistes
en arquitectura.
- El terme Arquitectura Orgànica va ser encunyada per Frank Lloyd Wright.
- Busquen una identificació de l’edifici amb el seu entorn natural, una harmonia de la
arquitectura amb la natura. La natura és la font d’inspiració principal.
- Creuen que cal recuperar el valor ornamental emocional dels edificis. Fins i tot un valor
espiritual entenent la casa com un recer, com un refugi personal, i no com “una màquina
per viure”.

LA CASA DE LA CASCADA és l’exemple perfecte de l’arquitectura orgànica, d’expansió


centrífuga, on els espais es generen de dins cap a fora i on la arquitectura s’integra al
paisatge. Es diu que Wright la va dibuixar en dues hores després de dedicar mesos a
“pensar” en com seria. Aquest arquitecte va dissenyar absolutament fins i tot el mínim
detall, des del que és l’edifici en si, fins a les teles, la decoració i el mobiliari. Encara que
aquest edifici és un prodigi tècnic els mateixos obrers durant la seva construcció van arribar
a dubtar de la seva viabilitat . I és que la construcció d’aquesta casa va estar plena de
conflictes entre l’arquitecte, el seu comitent i els constructors.
-Quan Wright va comunicar als seus clients que la casa estaria ubicada sobre “la cascada
de l’Ós” aquests es van negar en un primer moment, encara que després l’arquitecte els
va convèncer que aquesta era la millor opció.
CRONOLÒGICAMENT, situem aquest edifici a l’època contemporània, ja que està datada
l’any 1935. Podem enquadrar aquesta obra dins els paràmetres del MOVIMENT MODERN i
en concret a l’Organicisme.
L’AUTOR:

L’AUTOR va ser el “pare de l’arquitectura orgànica”, FRANK LLOYD WRIGHT (1876- 1959).
Escriptor, i possiblement el millor arquitecte del segle XX, l’individualista FRANK LLOYD
WRIGHT va produir una enorme quantitat d’obres: va fer més de 400 edificis i molts altres
projectes, entre ells dissenys de mobles. Als seus inicis va treballar per al gran arquitecte de
l’Escola de Chicago, Louis Henry Sullivan, qui l’influiria decisivament.
-El seu estudi d’arquitectura es va convertir en una mena d’escola on es van formar molts
arquitectes.

Pel que fa als ANTECEDENTS ens hem de retrotreure als seus habitatges unifamiliars Prairie
Houses -Cases de la Pradera- i en quant als seus referents artístics els trobem a
l’arquitectura japonesa, el moviment esteticista i vuitcentista anglès Arts & Crafts, la tasca
de Charles R. Mackintosh i la Secessió vienesa –les versions escocesa i austríaca del
Modernisme- i el seu mestre, Sullivan.
A més, la seva font essencial d’inspiració va ser la naturalesa.
-Pel que fa a les Prairie houses, cal recordar que són la plasmació de la idea d’una
integració entre arquitectura, individu i l’entorn. Les va dur a terme entre els anys 1900-10.
S’anomenaven així perquè les construeix al Middle West americà, prop de Chicago, on les
praderies són allà el paisatge predominant. Són fruit de la seva mentalitat campestre i
antiurbana i van ser el paradigma del disseny residencial als Estats Units.
ANÀLISI FORMAL:

- Aquest edifici consta en realitat de dos habitatges: la casa destinada a la família


Kaufmann ia les proximitats, un habitatge per a convidats i per al servei.
A. FAÇANA: A l’exterior
-Aquest habitatge és asimètric. Està realitzada aprofitant els desnivells del terreny i per això
trobem tres plantes escalonades les terrasses de les quals semblen volar sobre la cascada
que queda integrada a la casa. Així aconsegueix una sensació de lleugeresa. Les terrasses
van recolzades sobre massissos suports de secció trapezoïdal encastats a la roca.

B. PLANTA:
La planta inferior està composta per un gran saló amb la xemeneia de pedra rústica i una
gran terrassa realitzada en formigó, a part d’altres estances (cuina, etc.). La xemeneia és
l’objecte central de la casa.
A la planta superior hi ha una segona terrassa, perpendicular respecte a la de la planta
inferior, de fet forma el seu eix un angle de 90º amb la inferior, i sobresurt sobre ella. En
aquesta planta hi ha els dormitoris i els banys.
El darrer pis és un estudi amb dormitori i terrassa.
C. ALÇAT:
Wright juga amb els volums horitzontals -les cobertes- i verticals -la xemeneia i les
finestres- dinàmicament. Els finestrals grans s’estenen d’una planta a una altra.
No existeix pròpiament dita una entrada principal com era costum a les residències de
l’època. Per contra, la porta principal es troba gairebé amagada a la part posterior de la
casa.
IV. MATERIALS CONSTRUCTIUS I ORNAMENTALS.
Wright a la casa Kaufmann uneix a la perfecció la utilització de materials lligats a la
naturalesa i a la tradició com el maó o la fusta juntament amb material rocós -la roca
sobre la qual es fonamenta l’edifici i materials innovadors com el formigó, el ferro pintat,
vidre o alumini. El terra, com la xemeneia, és de pedra. La pedra es fon perfectament amb
lestructura de formigó armat color beix.
V. ORNAMENTACIÓ. PROGRAMA ICONOGRÀFIC.
-Tot a casa fomenta el gaudi del paisatge de l’entorn. El so de la cascada es percep des de
tots els punts de la casa.
-El resultat és un edifici-escultura-font, bellíssim i inquietant però pràctic i funcional per
viure-hi?.
VI. SIMBOLOGIA DE L’EDIFICI.
La FUNCIÓ o FINALITAT d’aquesta obra va ser, segons volien els clients, la construcció
d’un segon habitatge per a les vacances i els caps de setmana. Gràcies a aquest encàrrec,
Frank Lloyd Wright va poder plasmar el seu ideari de l’arquitectura orgànica a una vila en
una zona frondosa. Va buscar la perfecta fusió entre art, arquitectura i natura.
-La SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA ve donada perquè és una icona de l’arquitectura i
del disseny contemporani, un clàssic entre els clàssics. És el símbol per excel·lència de
l’arquitectura orgànica: va canviar el “mantra” del Moviment Modern “la forma segueix a
la funció” per “forma i funció són una, utilitzat la naturalesa com el millor exemple de
aquesta integració”.
VII. CONCLUSIÓ.
- La Casa de la Cascada està considerada com l’edifici més impactant de l’arquitectura
nord-americana de tots els temps i un dels monuments més visitats del país.
-Pel que fa als CONSEQÜENTS d’aquesta obra, cal posar-la en relació
amb altres exemples del Moviment Modern com els edificis realitzats per l’arquitecte
i dissenyador finlandès Hugo Alvar Aalto, vinculat també a l’Organicisme.

-D’altra banda, aquest edifici no té comparació amb cap altre conegut i va servir de font
d’inspiració al director de cinema Alfred Hitchcock per excel·lent pel·lícula “Amb la mort
als talons” (1959)
-Una de les particularitats d’aquesta obra és que a diferència de molts altres projectes
de Wright, la família va ser acuradament cautelosa a la CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ de
l’habitatge, postura que també compartia el mateix Wright. A l’any 2001 va ser restaurada,
aconseguint-se estabilitzar l’estructura que amenaçava ruïna. I és que aquest habitatge ha
tingut problemes estructurals gairebé des del principi.
La restauració va ser summament cara, va costar 11,5 milions de dòlars, unes cent vegades
el cost original de la casa.

-L’habitatge va estar en ús pels seus amos durant els anys 1937-1963. Des de 1964 va ser
oberta al públic com a casa-museu atès que el fill i hereu dels Kaufmann la va donar a
l’associació Western Pennsylvania Conservancy.

You might also like