La guerra civil (1936-1939)

La mort del milicià, fotografia de Robert Capa

Causes de la guerra IMMEDIATES

Organització del cop d’estat

PROFUNDES

Crisi democràcies occidentals

No acceptació legitimitat de
la República dirigida per la UME (assoc. clandestina militars antirepublicans)
Sanjurjo, Goded, Fanjul, Queipo de Llano, Mola...i, a l’últim
moment, Franco

Rebuig a les reformes

republicanes Assassinat José Calvo Sotelo (13 juliol 36) => DETONANT
L’esclat del conflicte
● 17 juliol: esclata la sublevació al protectorat marroquí
(general Romerales afusellat)
● 18 juliol: Franco, cap de l’exèrcit de l’Àfrica,
vola d Canàries al Marroc
● Sanjurjo, q havia de dirigir el cop, mor en un
accident d’aviació
● Mola, “el director”, des de Pamplona dirigeix
l’aixecament
(morirà tb 37 en accident d’aviació)
“Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes
posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados
todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al
movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los
movimientos de rebeldía o huelgas.”

Emilio Mola, 25 de maig de 1936

“Hay que sembrar el terror...hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin
escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros”.

Emilio Mola, 19 de juliol 1936

Del cop d’estat a la guerra civil

Mobilització organitzacions obreres i republicanes

El territori
Forces policials i militars fidels a la República d’Espanya queda
dividit en dues parts
Manteniment del govern legítim
(republicà/nacional)
 En mans dels rebels -- zona “nacional”
Marroc
Part d’Andalusia
Navarra
Castella i Lleó
Galícia
Aragó
Rioja
Illes Balears (sense Menorca)

Fidels a la república -- zona republicana

Catalunya
País Valencià
Madrid
Castella-La Manxa
Extremadura
País Basc
Astúries
Cantàbria
Part d’Andalusia
ZONA “NACIONAL”
Zona agrària tradicional + algunes ciutats
Punt d’unió: oposició radical a la
República, ideològicament conservadors.
Diferències: militars conservadors
(dirigeixen), falangistes, carlins,
monàrquics.
Restablir ordre, unitat d’Espanya i
catolicisme.
Suport de les classes altes: oligarquia
agrària, financera i industrial.
Classes mitjanes de camperols de la
Meseta i Navarra
ZONA REPUBLICANA, “ROJA”
Centres industrials + zona agricultura
exportació.
Ideològicament progressistes: liberals
reformistes (republicans), nacionalistes
catalans i bascos, socialistes, comunistes,
trotskistes, anarquistes.
Suport de les classes populars (obrers,
pagesia, empleats urbans), petita i
mitjana burgesia, intel·lectuals.
La rebel·lió militar a Catalunya 19 de juliol
20, 21 rendició
insurrectes resta Cat.

Oficials de l’exèrcit intenten ocupar militarment la ciutat, dirigits pel general Goded
(havia encapçalat la rebel·lió a Mallorca i Eivissa).

- Les organitzacions obreres (CNT-FAI especialment), previngudes dd el 18

aconsegueixen aturar el cop amb el suport de Mossos d’esquadra, Guàrdia d’Assalt
i Guàrdia Civil

Assalt capitania gral.

Combats a Barcelona: rendició del Gral. Goded (afusellat al cap d’uns dies)

CNT-FAI controlen la ciutat de BCN

REVOLUCIÓ
 REBELS/COLPISTES REPUBLICANS
Generalitat ( Cos d’assalt i Seguretat;
Militars: Guarnició de Barcelona. Mossos d’esquadra)
Oficials
Guàrdia Civil
Civils: 200 falangistes i carlins, (poc
suport carlisme). Anarcosindicalistes (CNT-FAI)
Lliga no participa del cop. +
ERC,Estat Català, Acció Republicana,
PSUC, UGT, POUM, Unió de
Rabassaires
Los anarquistas seguían manteniendo el control virtual de Cataluña, y la
revolución estaba aún en pleno apogeo. [...] viniendo directamente de Inglaterra,
el aspecto de Barcelona resultaba sorprendente e irresistible. Por primera vez en
mi vida, me encontraba en una ciudad donde la clase trabajadora llevaba las
riendas. Casi todos los edificios, cualquiera que fuera su tamaño, estaban en
manos de los trabajadores y cubiertos con banderas rojas o con la bandera roja y
negra de los anarquistas; las paredes ostentaban la hoz y el martillo y las
iniciales de los partidos revolucionarios; casi todos los templos habían sido
destruidos y sus imágenes, quemadas. [...]En toda tienda y en todo café se veían
letreros que proclamaban su nueva condición de servicios socializados; hasta los
limpiabotas habían sido colectivizados y sus cajas estaban pintadas de rojo y
negro. Camareros y dependientes miraban al cliente cara a cara y lo trataban
como a un igual. Las formas serviles e incluso ceremoniosas del lenguaje habían
desaparecido. Nadie decía señor, o don y tampoco usted; todos se trataban de
«camarada» y «tú», y decían ¡salud! en lugar de buenos días.

Homenatge a Catalunya, George Orwell (1938).

Foto Agustí
Centelles.
Disturbis a la
Plaça St
Jaume. BCN
1936
Militantes anarquistas y guardias de asalto en la Via Laietana, Barcelona (1936)
La dimensió internacional del conflicte
Gran ressò internacional, confrontació ideològica i
política entre:
- eix Roma-Berlin (Itàlia feixista i Alemanya nazi)
- democràcies parlamentàries (França i Gran Bretanya)
- el règim comunista a l’URSS
Es decreta embargament
França (malgrat el govern del Front Popular de d’armament que
Léon Blum) i Gran Bretanya es decideixen per - perjudica a la
una política de neutralitat República
- afavoreix als rebels
(suport Itàlia i
Alemanya)
Es crea el comité de no-intervenció
 L’ajuda feixista L’ajut soviètic i les Brigades internacionals

● ALEMANYA NAZI
● UNIÓ SOVIÈTICA
○ Flota germànica
○ Armes i aliments (avions,
○ Material militar
tancs…)
○ Aviació (Legió Cóndor)
○ Pilots, instructors i tècnics
● ITÀLIA FEIXISTA
○ Ajuda intermitent i amb
○ Menys imp. tècnica i
problemes a la frontera
estratègicament
● BRIGADES INTERNACIONALS
○ Més nombrosa 80000 h
○ Gran valor moral
(Corpo di Truppe Volontarie)
○ 60000 voluntaris fins el
○ Suport aeri, naval i material
desembre de 1938
● PORTUGAL (SALAZAR)
○ Crida de la Internacional
○ Comunicacions i
Comunista
suministrament + 20000 vol.
La República en guerra
Esclat de la REVOLUCIÓ (nou ordre social) -- poder popular espontani i descoordinat

El poder central i la Generalitat substituïts per comités locals i provincials, juntes

integrats x org d’esquerres (ex: ajuntaments).

Repressió espontània contra els “facciosos” (empresaris, terratinents, classes

benestants, Església…), 8360 víctimes a CAT.
Crema d’esglésies i símbols religiosos, requisa de béns… => venjança de classe

“Cada tienda, cada almacén, cada industria es una cueva de latrocinio. Los ladrones son los amos.
Esos señores tan serios, tan honorables; esos señores que van a misa los domingos por la mañana y
por la tarde visitan a su querida de turno [...] se escandalizan cuando un pobre hombre necesitado
roba un pan para alimentar a sus hijos. Y ellos roban el peso. Roban en la medida. Roban el aire y el
sol a los desgraciados.”

Solidaridad Obrera, 15 de gener de 1934

 Amb l’exèrcit dissolt, s’organitzen
Milícies populars (columnes
–partits/sindicats) → Front d’Aragó

Col·lectivitzacions a la
indústria i al camp

Generalitat dóna
cobertura legal

Consell Economia de
Catalunya

Decret de
col·lectivitzacions
A Catalunya: creació del COMITÉ CENTRAL DE MILICIES ANTIFEIXISTES
(agrupa forces polítiques i sindicals fidels a la República)
L'acumulació de riqueses en mans d'un grup de persones cada vegada menor estava
acompanyada d'acumulació de misèria per la clase treballadora i pel fet que aquell
grup, per tal de salvar els seus privilegis, no ha dubtat a provocar una guerra sagnant, i
la victòria del poble equivaldrà a la mort del capitalisme.

(...) El principi de l'organització economicosocial de la gran indústria ha de ser la

producció col·lectivitzada. La substitució de la propietat individual per la col·lectivitat
la concep el Consell de la Generalitat mitjançant la col·lectivització dels béns de les
grans empreses, és a dir, el capital, i la pervivència de la petita propietat privada dels
béns de consum i de la petita indústria.

Decret sobre la col·lectivització. Generalitat de Catalunya, 24 d'octubre del 1936.

(Adaptació)
Reorganització del poder a Espanya
Dimissió de Giral (govern integrat només x forces republicanes + avanç dels colpistes)

Set 36- Govern de concentració i d’unitat (fi juntes/comités) presidit per Largo

Caballero (PSOE-PCE-IR-ERC-PNB-CNT)
+ ministres anarquistes (nov): Joan Garcia Oliver, Federica Montseny, Joan Peiró

- Unificació de les milícies i

creació de l’Exèrcit Popular

Centralització i
recuperar
autoritat de
l’estat
Els fets de maig del 37

CONSEQ.
- Intervenció govern republicà
(en detriment autonomia CAT)
- Enfrontament dins comunisme
POUM -><- PSUC
- URSS dóna instruccions de perseguir els
trotskistes. Largo Caballero s’hi nega i
dimiteix.
- Assassinat d’Andreu Nin
 Andreu Nin (POUM)

Barricades durant les jornades de maig a Bcn

El govern de Negrín: resistir és vèncer
Nou govern sense sindicats (CNT/UGT) -- Juan Negrín (PSOE) cap d
govern, I. Prieto (PSOE) ministre de Defensa.

Objectiu ppal: guanyar la guerra

- Centralitzar el poder i reorganitzar l’exèrcit

- Nacionalització economia i paren col·lectivitzacions
- Intent de negociar un acord de pau (Els 13 punts de Negrín).
Franco s’hi nega, només accepta “rendició sense condicions”.

Esperança en l’esclat de la IIGM, única possibilitat per a la República,

s’esvaeix amb → Pacte de Munich (1938) + retirada Brigades
Internacionales
1 La independencia de España. Els 13 punts de Negrín
2 Liberarla de militares extranjeros invasores.
3 República democrática con un gobierno de plena autoridad.
4 Plebiscito para determinar la estructuración jurídica y social de la República Española.
5 Libertades regionales sin menoscabo de la unidad española.
6 Conciencia ciudadana garantizada por el Estado. Programa estratègic i
propagandístic, busca
7 Garantía de la propiedad legítima y protección al elemento productor.
suport internacional
8 Democracia campesina y liquidación de la propiedad semifeudal. x arribar a pau
9 Legislación social que garantice los derechos del trabajador. negociada
10 Mejoramiento cultural, físico y moral de la raza.
11 Ejército al servicio de la Nación, estando libre de tendencias y partidos.
12 Renuncia a la guerra como instrumento de política nacional.
13 Amplia amnistía para los españoles que quieran reconstruir y engrandecer España.
La zona revoltada: construcció Estat totalitari
Zona nacional: L’exèrcit és l’eix vertebrador de l’Estat (disciplina militar i Estat de
guerra)
- Generals insurrectes actuen com a virreis al territori respectiu:
- Mola (Navarra)
- Queipo de llano (Sevilla)

- Sanjurjo, cap pral. Moviment colpista mor a Lisboa 20/7/36. Problema lideratge en
la direcció militar i de govern
24 juliol 36 es crea la JUNTA DE DEFENSA NACIONAL (militars, presidida per
Cabanellas) → direcció política i militar dels territoris ocupats

Franco va concentrant poder militar i es reconegut com interlocutor per Hitler i

Mussolini => 1 oct 36 Generalísimo dels exèrcits i cap de l’Estat
Concentració del poder en
mans de Franco

Unifica les forces polítiques i

es nomenat cap del partit
únic (1937) Decret d’unificació

Falange Española
Tradicionalista i de las JONS

Poder absolut de Franco

Movimiento nacional
Movimiento Nacional -> conjunt de forces polítiques que
es van adherir a l'aixecament militar i van constituir
posteriorment el partit únic del règim franquista (FET y de
las JONS).
El govern de Burgos
Gener 1938 -- Primer govern de Franco (cap d’estat i de govern)
Legislació franquista durant la guerra:
- derogació de tota la legislació republicana
- llei de premsa: censura
- llei de responsabilitats polítiques: prohibeix partits,
sindicats i assoc, + repressió sistemàtica
- llei de depuració de funcionaris públics
- Fuero del Trabajo: sindicalisme únic sota control de
Falange, amb patrons i treballadors, prohibició vagues.

Violència extrema → aniquilació del contrari (tb vençuts)

“A sangre y fuego, entérense, todos, a
sangre y fuego se rehace la unidad
española. Quiere decir que se rehace de la
única manera seria como se hacen las
cosas en la historia. Porque se hizo con
sangre es una cosa grave y seria la unidad
española, porque se rehace con sangre
vuelve a adquirir todo su hondo
significado.”

General Fidel DÁVILA, El Correo

Español-El Pueblo Vasco, 29 de gener de
1939
La posició de l'Església: la guerra com a creuada
Al costat de l’alçament
dd el principi.

Carta Pastoral
col·lectiva dels bisbes
espanyols (juliol 37)

Caiga la maldición de Dios sobre España si

arraiga la República.
Pedro Segura, cardenal de Toledo (juliol de 1936)
1936
Agost 36
L’evolució del front de guerra
Guerra de columnes
Batalla de Madrid

Abril 37
Ofensiva al nord
Desembre 37

Avenç cap a la Mediterrània

Desembre 38

Batalla de l’Ebre i caiguda de

Catalunya
1939
Abril 1939: final de la guerra
-Objectiu rebel: presa
de Madrid (nov 36)

-Madrid resisteix (No

pasarán) Brigades
Mixtes + Internac. i
Columna Durruti

-Conquesta
Andalusia

-Franco opta per la

guerra de desgast ->
campanya del Nord

Març 1937
-Campanya del nord:
territori estratègic x
recursos miners i
siderúrgics

-Bombardeig de
Gernika, caiguda
d’Euskadi (juny 37),
Cantàbria (agost) i
Astúries (octubre)

-Republicans intenten
ofensives Belchite i
Brunete -> fracassen

Desembre 1937
-Exèrcit Popular
liderat pel general
Rojo

-Ofensiva Terol

-Franquistes inicien
campanya d’Aragó ->
el front es desplaça a
Catalunya

-El territori republicà

queda partit en dos

Mitjans 1938
La batalla de l’Ebre
-Derrota a l’Ebre i
contraofensiva
nacional
Març 1939
-Bombardeig i
ocupació de
Catalunya

-A Madrid: cop
d’estat de Casado

Rendició de la
República.

-Comunicat de la
victoria 1 abril 1939
CUARTEL GENERAL DEL GENERALÍSIMO

ESTADO MAYOR

En el día de hoy, cautivo

y desarmado el Ejército Rojo,
han alcanzado las tropas na-
cionales sus ultimos objeti-
vos militares. La guerra
ha terminado.

El Generalísimo
Franco
Burgos 1º Abril 1939.
Mites de la guerra civil
El Alcázar de Toledo
El bombardeig de Gernika
 Federico García Lorca José Antonio Primo de
Rivera
Buenaventura Durruti
Els màrtirs dels dos bàndols
 Les conseqüències de la guerra
● Pèrdues humanes
600000 morts (fronts + reraguarda)
100000 republicans
55000 franquistes
Bombardejos sobre població civil
Gairebé 500000 persones marxen a
l’exili
● Danys materials: afectació a
infraestructura, habitatges,
sectors productius…
● Destrucció del sistema
democràtic
● Alineament amb les potències
de l’Eix a la IIGM
A mitjà-llarg termini:

● Implantació
dictadura
● Continuïtat violència
i repressió
● Dificultats
reconstrucció
econòmica
● Fam i misèria
○ Racionament
○ Estraperlo
 Camps de concentració franquistes (700000

Zona nacional persones fins 1947) + Treballs forçats

Clima de terror

- Afusellaments sense judici (Badajoz, 2000

afusellats), “paseos”
- Violència contra les dones
Zona republicana
Repressió contra els sospitosos de donar suport a la
revolta militar:

- empresaris i propietaris
- religiosos
- afins al cop
Memòria històrica
Madrid, protecció de
monuments
Bombardejos - Bcn
Bombardejos - Lleida
Antonio Sagardía
“ el carnicero del Pallars Sobirà”
Victòria franquista
Exili republicà