PATRICIA LUISZA DOMSA

SEMINARI
DE
LECTURA

SEMINARI II
Lera Rodriguez,M.J. (2007). Calidad en la Educación Infantil: instrumentos de evaluación. Revista
de Educación, 343, 301-323. Disponible en: http://www.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:baff65c2-
b55f-45c4-84d8-cc55b86754fe/re34314-pdf.pdf

El text a treballar, "Calidad en la Educación Infantil: instrumentos de evaluación.", divulga

recerques sobre la qualitat dels centres educatius, mostra els resultats trobats, les reflexions i
conclusions, així com la conveniència o no d'utilitzar certs instruments per a l'avaluació i millora
de les nostres aules.

Concretament, destacarem tres oracions a ressaltar del text. La primera a destacar seria:

INTRODUCCIÓN, Revista de Educación, 343. Mayo-agosto 2007, pp. 303.

" Es decir, la asistencia por sí misma a un centro infantil no era positiva para el desarrollo; este
efecto estaba mediado por las medidas de calidad del centro, es decir, una calidad mínima se
relacionaba con efectos positivos, una calidad inadecuada influía negativamente en el mismo."

En aquesta afirmació observem una realitat que poques vegades ens ha sigut esmentada:
acudir a un centre d'educació infantil no garanteix un estímul positiu per al desenvolupament
integral de l'infant.

I és que tot i que al llarg de la nostra trajectòria educativa formant-nos com a docents, se'ns
ha afirmat sempre que és essencial per un infant 0-6 anys assistir a un centre d'educació, per tal
que no es quedi enrere pel que fa al desenvolupament, sigui psicomotriu, emocional i/o social.
No obstant això, destaquem com la qualitat de l'educació oferta als infants és igual o, si més
no, més important que el simple fet d'assistir a un centre educatiu.

La qualitat dels recursos emprats, dels continguts -ha d'haver-hi un equilibri i una diversitat-,
del procés d'ensenyament-aprenentatge i dels resultats obtinguts, tant a llarg com a curt
termini, són representatius de la qualitat d'un centre. Però la qualitat del centre també es veu
influenciada pels docents, i la formació que aquests han rebut i que hauran de rebre.

Partint d'aquesta conclusió, donarem pas a la següent oració a destacar:

DIFERENTES PRÁCTICAS, ¿DIFERENTES CULTURAS? , Revista de Educación, 343. Mayo-agosto

2007, pp. 313.
"En entornos directivos, dirigidos por metodologías diseñadas por libros de texto, con
numerosos niños y niñas en las aulas, difícilmente la incorporación de un ordenador en el aula
pueda ser utilizada en toda su potencialidad; por el contrario, muchas veces supone para el
profesorado un problema pues tiene que cambiar su dinámica habitual."

Ací evidenciem com la formació del professorat és clau, però també ho és les condicions en
què treballen. A Espanya, trobem una ràtio de 20-25 alumnes per docent, contradictòria amb la
ràtio de màxim 10-15 alumnes per docent de la resta de països Europeus.
 Amb una educació amb aquestes característiques, als infants se’ls priva de poder elegir de
manera lliure i d’accedir a una educació equitativa i de qualitat. Ara bé, fent èmfasis a infantil,
aquest cas s’agreuja, ja que la no obligatorietat del primer cicle d’infantil i la concepció d'aquest
com a una mena de canguratge, deixa enrere la possibilitat de desenvolupar unes millors
condicions. I és que, tal com afirma l'oració escollida, proporcionar un ordinador a una classe
d'infantil amb l'objectiu d'introduir metodologies innovadores i tecnològiques, no pot tenir cap
resultat positiu si no se li possibilita al docent dur a terme la seva tasca de manera òptima.

En afegitó, hem de comentar com un docent, en cas d'estar còmode i segur amb una proposta
didàctica concreta -més tradicional-, li pot arribar a significar un problema incorporar noves
tecnologies o metodologies innovadores. En canvi, un docent acostumat al canvi i amb una gran
capacitat d'adaptació, podria arribar a incorporar aquests nous recursos sense cap problema i,
fins i tot, de manera que acabin desenvolupant un efecte positiu en els infants.

Per últim, destacar d'igual manera la tercera i última oració:

CONCLUSIONES, Revista de Educación, 343. Mayo-agosto 2007, pp. 317.

"Una educación basada en el desarrollo infantil, que utiliza el juego como medio de desarrollo,
que estimula sin dirigir, que facilita el juego libre, son aulas con mejor entorno y prácticas
educativas"

Basant-nos en aquesta afirmació, i els estudis realitzats, sabem com l’aprenentatge que es
realitzi, o no, durant aquesta etapa de 0-6 anys constituirà la base per al desenvolupament
posterior de l’infant. Donat això, la importància de rebre una educació de qualitat i gratuïta en
aquesta etapa es presenta més com una necessitat, per tal que els infants puguin desenvolupar-
se plenament. Per això, un ambient que apliqui els nous descobriments pel que fa a l'educació de
la comunitat científica és clau per a un òptim desenvolupament infantil. I sobretot, una aula que
valori l'aprenentatge a través del joc, és una aula que concep l'infant com a un ciutadà, un
ciutadà que té ple dret d'exercir els seus drets, entre els quals es troba aprendre jugant.
 EXPERIÈNCIA PERSONAL

Partint d'aquesta lectura i específicament de la tercera oració destacada, he reflexionat envers

la meva estada de pràctiques l'any passat. Vaig ser docent, en pràctiques, en una classe de
P4.Concretament, he pogut analitzar de manera més profunda la qualitat oferta als infants en
l'aula que vaig estar.

Una aula en què les coses que jo recordava no succeïen. No es donaven fitxes cada dia, no
s'escoltava la mestra sense dir una paraula, no es parlava exclusivament sobre assumptes
acadèmics, etc.

Era una aula diferent: una aula en què la intervenció dels infants es valora i s'escolta, en què
les activitats amb propòsits educatius estan fonamentades en el joc i l'aprenentatge lúdic, en què
el procés d'ensenyament-aprenentatge establia una relació horitzontal entre iguals, en què els
infants aprenien, i no memorísticament.

Em vaig veure en una situació en què una docent amb anys d'experiència s'esforçava al màxim
per introduir les noves tecnologies i metodologies en la seva aula, ja que era conscient que això
significaria un gran canvi positiu per al desenvolupament dels infants.

Encara no sé ben bé com va aconseguir fer-ho: en una aula de 23 infants, amb les seves
característiques i situacions diverses, incloure noves metodologies que ni la docent com a tal
coneix perfectament ni sap quins beneficis exactes significa un gran canvi. Un canvi que pot
afectar el futur dels infants. I que trenca amb els esquemes tradicionals dels centres educatius.

En conclusió, tot i que en l'article conceben com a impossible introduir els canvis
metodològics innovadors en els centres educatius espanyols -donades les seves ràtios i tradició
escolar-, aquesta aula és l'excepció a la norma. Una excepció que podria deixar de ser-ho si tant
els docents com les institucions educatives s'esforcen per aconseguir-ho.
 APRENENTATGES REALITZATS
a partir de les aportacions de les companyes i la professora

Una vegada posades en comú totes les nostres lectures, he arribat a la conclusió que la
qualitat en els centres educatius d'educació infantil és subjectiva, variable, i sobretot, no
definida. Depèn de molts factors com són els recursos, els procediments, la participació dels
serveis i institucions escolars, etc. Depèn del moment, l'espai, etc. Depèn del context en general.

Tot i no estar definida i ser molt abstracta, presento moltes expectatives respecte al
descobriment sobre què és i com s'aconsegueix la qualitat òptima en els centres educatius. Amb
la realització de la cartografia, aconseguiré formar-me més al respecte i debatre profundament
sobre el tema.