PROCESSOS DE FINAL DE

MOT
Judith Bembibre

Laia Bande
ÍNDEX
CAPÍTOL 4. PROCESSOS DE FINALS DE MOT

4.1. Elisió de /n/ final

4.2. Elisió de /r/ final

4.3. Ensordiment final

4.4. Africació de /ჳ/ final

4.5. Simplificació de grups consonàntics

4.1. Elisió de /n/ final
4.1. Elisió de la /n/ final. Introducció

Elisió /n/ final subjacent quan

el mot acaba en síl·laba
accentuada

● Procés existent en tots

els dialectes del català

● L’elisió de la /n/ final no

queda reflectida en
l’ortografia
4.1. Elisió de la /n/ final. Contextos en què la /n/ es manté

● En paraules planes
La /n/ final no s’esborra ● En paraules esdrújules
● En paraules agudes quan la /n/ final va precedida de consonant

COMPTE! Sí elisió quan:

Verbs: manteniment de la /n/ final també és força sistemàtic:
Es produeix alternança
● estan [əstán], són [són], ven [bέn], entén [əṋtén], ofèn [ufέn]
entre formes acabades en
● Tercera persona del plural del futur (cosiran, perdran,
vocal accentuada i formes
vindran).
amb [n] no final: tenir i
venir i els seus derivats.
4.1. Elisió de la /n/ final. Regla d’elisió de /n/ final

La /n/ ([+nasal, +coronal, +anterior])

s’esborra quan està en posició final
de mot (__##, concretament de
noms i adjectius) i va precedida per
una vocal accentuada ([+accent]).
4.1. Elisió de la /n/ final. Excepcions a la regla d’elisió
➔ Monosíl.labs: tren [tɾέn], nen [nέn] o món [món]
➔ Mots cultes: mossèn [musέn], segon [səɣón] o amén [əmén]
➔ Mots propis: Ramon [rəmón] o Joan [ʒuán]
Aquestes excepcions han d’anar marcades al
lexicó amb el diacrític [-El-n]. Funció: bloquejar
l’aplicació de la regla d’elisió de /n/ final (El-n) al
llarg de la derivació.
4.1. Elisió de la /n/ final. Excepcions a la regla d’elisió II

Català central= Mots plans acabats en vocal que presenten [n] en els derivats, però no en el plural

➔ home (cf. homenàs però homes)

FIXEM-NOS
➔ orgue (cf. organista però orgues) ● Són mots plans (i no aguts) Al·lomorfia en el radical (radicals
● El plural no presenta [n] amb diferents formes subjacents)
➔ orfe (cf. orfenet però orfes)
➔ etc. Ex. ORFE
➔ orfenet, orfenat i orfenesa
radical amb /n/ final

➔ orfe(s) no té radical amb /n/

final
4.2. Elisió de /ɾ/ final
4.2. Elisió de la /ɾ/ final. Introducció

Quan una /ɾ/ està en posició

final de mot (o davant de la -s
de plural) i darrere vocal
accentuada, aquesta s’esborra

● Procés no existent en tots els dialectes del

català (ex. valencià)

● La presència del segment subjacent sí que

queda reflectida en l’ortografia.
4.2. Elisió de la /ɾ/ final. Contextos en què la /n/ es manté

NO HI HA ELISIÓ DE /ɾ/:

(1) En els mots plans o esdrúixols, en la majoria de varietats del català central: carnívor, caràcter,
revòlver, fèmur, líder, càncer, córner.

(2) En paraules agudes quan la /ɾ/ va seguida de qualsevol consonant que no sigui la -s de plural:
curs [kúrs], invers [imbέrs], vers [bέrs], carn [kárn], serp [sérp].
4.2. Elisió de la /ɾ/ final. Regla d’elisió de /ɾ/ final

Tota /ɾ/ final de mot s’elideix

quan se situa davant de frontera
de mot i alhora pertany a una
síl·laba accentuada

Presència optativa del morfema de

plural ([+continu, +coronal, +anterior])

La regla no actua quan la s no és el

morfema de plural (espars [əspáɾs],
invers [imbέɾs], divers [diβέɾs], curs
[kúrs], etc.)
4.2. Elisió de la /ɾ/ final. Excepcions a la regla d’elisió

EXCEPCIONS AFECTEN:

➔ Monosíl·labs (mar, cor, pur, mur, far, llar, tir), encara que també n'hi ha amb elisió
(por, clar, dur, dir, fer). Les excepcions lèxiques es
marquen en el lexicó
➔ Mots de tipus culte o manlleus (autocar, calamar, tresor, honor i cangur). En mitjançant el diacrític [-El-
canvi, hi ha fluctuació en mots com popular, superior, funicular i ascensor. ɾ]

➔ Mots polisil·làbics (sonor, prematur, amor, valor, futur, sospir).

4.3. Ensordiment final
4.3. Ensordiment final. Introducció

Sempre que una oclusiva,

fricativa o africada aparegui Neutralització de sonoritat
davant de pausa (a final de mot)
aquesta sempre serà sorda.

➔ Procés ensordiment: molt productiu i sistemàtic en català:

◆ No excepcions= *[pέz] o *[rád͡ʒ]

◆ Apareix sistemàticament en manlleus com bridge [bɾit͡ʃ], cambridge [kέmbɾit͡ʃ] o club [klúp].

◆ Catalanoparlants apliquem aquest procés quan parlem en una altra llengua= diem Madri[t] en
comptes de Madri[ð] (o Madri[∅])
4. 3. Ensordiment final. Procés d’ensordiment final

Regla d’ensordiment d’obstruents finals (EOF):

Regla d’ensordiment d’obstruents finals (EOF) → afecta a més d’una obstruent

4.4. Africació de /ʒ/ final
4. 4. Africació de /ʒ/ final

L’aparició de [ʒ] en posició medial, que alterna amb [t͡ʃ] en posició final de mot:
4. 4. 1. Quina és la direccionalitat del procés? [ʒ] → [t͡ʃ] o [t͡ʃ] → [ʒ]

[ʒ] → [t͡ʃ] * [t͡ʃ] → [ʒ] (errònia)

4.5. Simplificació de grups consonàntics
4. 5. Simplificació de grups consonàntics
4. 5. Simplificació de grups consonàntics

❏ Simplificació obligatòria ❏ Simplificació bloquejada

- Cant [kán] / Malalt [məlál] - Alp [álp]

❏ Simplificació optativa ❏ Formes participi acabes en -lt

- Port [p̀ɔɾ(t)] - Ja he reso[lt]

4. 5. Simplificació de grups consonàntics. Regla de simplificació de grups consonàntics (SGC)

ATENCIÓ

S’elideix l’oclusiva
en posició de coda
(pont i ponts), en
posició d’obertura
no (pontet)