Departament de Física Versió: febrer 2020

Laboratori de Física II (ESEIAAT)

L’oscil·loscopi

1. Objectiu
Utilització de l’oscil·loscopi. Determinació de periodes, freqüències, amplituds, i components DC de
diferents senyals. Determinació d'errors.
2. Material
Un oscil·loscopi digital, un generador de baixa freqüència, un diapasó i un micròfon.
3. Fonament teòric
Un oscil·loscopi és un instrument de mesura electrònic que crea gràfics visibles en dues dimensions
d'una o més diferències de potencial elèctric (voltatge, tensió) en funció del temps, cosa que per exemple
permet veure l'evolució temporal de diferents senyals presents en els circuits electrònics. L'eix horitzontal
normalment representa el temps. L'eix vertical normalment mostra voltatge.
Aquests aparells, compten amb uns commutadors que ens permeten l'ajust de l'escala de temps (eix
horitzontal) i de voltatge (eix vertical) per aconseguir visualitzar correctament el senyal en la pantalla. Les
freqüències en què es pot usar un oscil·loscopi poden ser des d'un senyal que no variï en funció del temps
(com un corrent continu) fins a l'ordre de 10 MHz o més en funció del model emprat. Aquestes
regulacions determinen el valor de l'escala quadricular que divideix la pantalla, permetent saber quant
representa cada quadrat d'aquesta per conèixer el valor del senyal a mesurar, tant en freqüència com en
tensió.

Oscil·loscopis analògics i digitals

Els equips elèctrics en general es divideixen en dos tipus: analògics i digitals. Els primers treballen amb
variables contínues, i els segons ho fan amb variables discretes. Un exemple d'equip analògic seria un
gramòfon i un compact disc seria un exemple d’equip digital. Els oscil·loscopis també poder ser analògics
o digitals. Els analògics treballen directament amb el senyal aplicat, aquest després de ser amplificat
desvia un flux d'electrons en sentit vertical proporcional al seu valor. En canvi els oscil·loscopis digitals
utilitzen prèviament un convertidor del senyal analògic a digital, per emmagatzemar digitalment el senyal
d'entrada, reconstruint després a la pantalla aquesta informació. Els dos tipus tenen els seus avantatges i
inconvenients. Els analògics es prefereixen quan es prioritza visualitzar variacions ràpides del senyal
d'entrada en temps real. I els digitals s'utilitzen quan es vol visualitzar i estudiar esdeveniments no
repetitius (per exemple, pics de voltatge que es produeixen aleatòriament). Cal remarcar que amb els

1
oscil·loscopis digitals es poden realitzar algunes opcions impossibles d'aconseguir amb els analògics, com
ara mesures automàtiques dels senyals i càlculs avançats, com ara la seva transformada de Fourier per
calcular l’espectre del senyal. A més, en el cas dels analògics el senyal d’entrada cal que sigui periòdic,
cosa que no cal en els digitals.

Al nostre laboratori hi tenim oscil·loscopis digitals:

OSCIL·LOSCOPI DIGITAL TBS 1052B OSCIL·LOSCOPI DIGITAL TBS 1052B

Comandaments AC/DC/GD
Una de les possibilitats que ofereixen els oscil·loscopis és la de determinar les components AC (corrent
altern – oscil·latori d’una certa amplitud i freqüència) i DC (corrent continu – constant) d’un senyal
(veure Figura 1). Si estem interessats en la component DC d’un senyal posarem l’oscil·loscopi en la
posició de llegir senyals DC, però si només ens interessa la variació en el temps del nostre senyal
normalment tancarem la lectura DC; d’aquesta manera l’oscil·loscopi la restarà del senyal i obtindrem un
senyal AC oscil·lant entorn de 0 V. L’oscil·loscopi també té la opció d’acoblar-se al terra (amb el
comandament GD - ground), cosa que fa que rebi un senyal de 0 V, i per tant això ens proporciona una
línia continua a la pantalla que ens permet també situar la posició de 0 V de referència.

2
 Figura 1: Il·lustració de tres senyals amb una mateixa component AC (amplitud pic-a-pic i freqüència
iguals) i diferent component continua DC: de 10, 0 , i -10 (en unitats no definides).

Generadors de senyal
Un generador de senyal, de funcions o de formes d'ona és un dispositiu electrònic que genera patrons de
senyals periòdics o no periòdics, tant analògics com digitals, de manera que la seva freqüència és
ajustable en un ampli rang de valors. S'empra normalment en el disseny, test i reparació de dispositius
electrònics. Depenent del model, un generador de senyal pot produir per exemple funcions sinusoïdals,
quadrades o triangulars, i alguns també compten amb controlador del nivell de DC (corrent continu). La
freqüència i amplitud del senyal AC (corrent altern) i el nivell de DC poden ser controlats per l'usuari. Un
generador de senyal, típicament, treballa en un rang de freqüències entre 0,2 Hz a 2 MHz, però depèn del
model.

Al nostre laboratori hi tenim diferents models de generadors de senyal. Els generadors GF-230 i GF-232
disposen d’un controlador del nivell de DC:

GENERADOR DE SENYAL GB-212 GENERADOR DE SENYAL GF-230

3
 GENERADOR DE SENYAL GF-232

4. Mètode experimental

4.1 Inicialització dels oscil·loscopis

Els oscil·loscopis que tenim al laboratori poden fer diferents mesures per a les quals disposen de
diferents comandaments. Ens interessa utilitzar només algunes de les seves funcions, i per a utilitzar-els
primerament ens cal tenir-els sense cap funció concreta definida. Per a començar la pràctica, hem
d'inicialitzar l'oscil·loscopi, si estava engegat, apagant-lo i tornant-lo a engegar.

4.2 Mesura i calibratge de freqüències

Nota: veureu que els oscil·loscopis ja us mostren les freqüències i amplituds que mesuren en pantalla,
però (només pels objectius d'aquesta pràctica) volem obviar aquests valors, i mesurar-els nosaltres "a mà",
comptant les divisions en pantalla.

Connecteu la sortida del generador de freqüències a una entrada de l’oscil·loscopi, al canal 1 o bé al

canal 2. Per a veure un primer senyal de prova, seleccioneu una freqüència en el generador de
freqüències, per exemple de 50 kHz. Ajusteu l’escala horitzontal de temps (TIME/DIV) i l'amplitud al
generador fins obtenir un senyal ben visible a la pantalla de l’oscil·loscopi. Utilitzeu els comandaments
POSITION-X i POSITION-Y per centrar el senyal. Per calcular el període del senyal a la pantalla de
l’oscil·loscopi ho farem de dues maneres, i per a unes 5 o 10 freqüències diferents del generador, que
comprenguin un interval entre uns 1 kHz i uns 50 kHz.

Per a cada freqüència, ajusteu l’escala de temps (TIME/DIV) fins que aparegui una mica més que 5
oscil·lacions ben visibles a la pantalla.

Mètode 1: Determineu (en unitats horitzontals) la distància entre dos màxims o mínims consecutius, o
entre dos punts del senyal que tinguin la mateixa fase. Després multipliqueu aquesta lectura pel valor en

4
segons d’una unitat horitzontal (tot mirant el dial de l’escala de TIME/DIV) per a determinar el període.
Observeu que cada unitat de la pantalla té 5 subdivisions. Apunteu l’error de resolució en temps de cada
mesura.
Mètode 2: Determineu ara el temps de 5 oscil·lacions seguides, utilitzant el mateix procediment que
abans. No canvieu l'escala de temps respecte la que heu fet servir al càlcul anterior. Dividiu llavors aquest
temps entre 5, per a obtenir el temps estimat d’una sola oscil·lació (període).

4.3 Mesura i calibratge d’amplituds i components DC

Poseu l’oscil·loscopi en posició de lectura AC. Mesureu l’amplitud pic-a-pic (veure Figura 1) mínima i
màxima (en volts) que pot produir el generador de senyals que disposeu - això és, utilitzeu el
comandament de l'amplitud del generador de senyals i mesureu el seu mínim i el seu màxim amb
l’oscil·loscopi. Per aquesta mesura, la freqüència del senyal no ens interessa, és clar, de manera que
podeu fer servir la que us vagi millor.

Acoblant l’oscil·loscopi al terra (botó GD), determineu la posició vertical de 0 V, i amb el

comandament de posicionament vertical de la imatge situeu-lo al centre vertical de la pantalla de
l’oscil·loscopi. Desacobleu l’oscil·loscopi del terra.

Seguidament, poseu l’oscil·loscopi en la posició de mesurar senyals DC també (o sigui, al fer servir la
posició de mesura DC, l’oscil·loscopi mesura tant la component AC del senyal com la component DC). A
partir de la posició de referència del senyal a 0 V obtingut abans quan heu acoblat l’oscil·loscopi al terra
(o sigui, el centre vertical de la pantalla), determineu el mínim i el màxim senyal continu (en volts) que
pot produir el generador de senyals (això és, obrint el botó DC OFFSET del generador de senyals i
movent-lo d’un extrem a l’altre). Feu aquesta mesura amb un valor petit del senyal AC, de manera que
veieu bàsicament una línia constant en la pantalla. Noteu que obtenim valors positius i negatius del
voltatge.

Traieu ara el generador de senyals i connecteu el micròfon a l’oscil·loscopi. Clavant un cop al diapasó
amb el martellet de goma, determineu, aproximadament:

1) l’amplitud pic-a-pic màxima del senyal oscil·latori que produeix (dependrà del cop que li haguem
clavat, és clar – i anirà decaient ràpidament),

2) l'amplitud del senyal DC (si és que en té – per a determinar-ho, compareu els senyals obtinguts amb
l’oscil·loscopi en les posicions de mesura AC i DC),

3) i finalment determineu també la freqüència del senyal.