Art de Les Civilitzacions Antigues

Judit Suriol Jané Art de les civilitzacions antigues A1
Tema 1: Aspectivitat i preformivitat
Aspectivitat:
Què és? Representar simultàniament els diferents aspectes que caracteritzen un individu
sense tenir en compte la unitat de l’espai i el temps. Es basa en el concepte poliocular.
L’abandonament d’aquest aspecte serà de manera progressiva. Al llarg del segle V.
En veure una figura egípcia es pot veure que han combinat els diferents punts de vista
agafant els que són més importants. Tenit en comte l’aspecte de la figura i la manera en la
qual es pot veure millor.
No dibuixen en perspectiva perquè no els hi interessa.
Entrada a la Mataba del rei teti: es pot veure que una de les dues imatges són el mirall de
l’altre, es pot veure que si en una hi ha el braç dret aixecat en l’altre també és el braç dret, el
mateix passa amb el ceptre.
La multiplicitat d’aproximacions, una realitat es defineix per un cúmul d’aproximacions, des

de diversos punts de vista, cada un dels seus múltiples aspectes.
El mateix passa amb Mesopotàmia, combinen diferents punts de vista. En una mateixa obra
podem veure que s’està realitzant una acció, però que després es veu en la mateixa obra
que l’acció ja s’ha acabat, també poden haver-hi detalls que expliquen que és el que
passarà en el futur. No hi ha una unitat d’espai ni de temps.
També es pot veure en l’art grec arcaic. Es pot veure que les dues dones estant quietes,
perquè Apol·lo va avançant. És una composició que no és real.
En l’època fosca aquest fenomen segueix estant present, ja que els grecs es veuen
influenciats els egipcis. De fet, l’obra d’apol·lo té una gran semblança amb la del faraó
Menkaura.
Un altre exemple és el Kouros, on es pot veure que els grecs tenien una gran influència per
part dels egipcis.
- El sol sortint al matí, en aquest cas que surt per l’horitzó és

representat com un escarabat peloter, el sol és nomenat Khepri.
L’escarabeu és el pas de la mort a la regeneració.
Es veu un líquid matricial que rodeja el cosmos. En el cosmos hi ha un
líquid (Nun) on el sol es regenera cada nit, i pot sortit jove cada dia.
En la barca hi va el sol. Isis i Nephtys, que ajuden a sortir el sol, als

costats hi ha els guardians de les portes. Darrere d'Isis hi ha la terra
(Creb), hi ha l’aire (Shu), el poder màgic creatiu (Heka), la paraula
creadora (Hw) i la capacitat de saber que està passant molt lluny (Sea).
Els tres últims són Hipòstasis del poder creatiu de Ra.
A dalt hi ha una figura del revés és la volta celeste nocturna (Nut) ella està revèn el sol, per
poder conduir-lo a l'inframon, on Osiris encercla el duat.
El que es pot veure és que en una escena s’estan encerclant dos moments que és
impossible que es puguin representar.
- També hi ha una representació de medusa amb els seus fills, però cronològicament
no pot ser perquè els fills van neixes quan li van tallar el cap.
Aquest aspecte s'anirà perdent a partir de la Grècia clàssica. A principis del 460, hi haurà el
pas a fer l’art amb més perspectiva.
En l’art aspectiu, els personatges que estan més a prop de l’espectador són més petits,
perquè es pugui veure la part del darrere. Perquè si no es dibuixa no existeix, ja que les
imatges són hipòstasis.
El que es dibuixa a sobre fa referència que està en l’interior. Poden

veure que està Horus perquè cada rei és la representació d’ell a la
terra.
La representació de la imatge s’anomena Serekh.
Concepte d’art en l’antiguitat:

No tenen el mateix concepte que nosaltres actualment. En aquell moment l’art per l’art no
existia, els artistes no firmaven les seves obres.
En Egipte una obra bonica es deia Menerk que significa eficaç, per garantir la supervivència,
per tenir el món en equilibri…
Els escultors es deien Sankh el que fa viure, les estàtues havien de ser la hipostesis, per
representar la força vital de les persones.
Els artistes eren funcionaris de l’estat, no podien tenir lliure imaginació, havien de seguir
unes normes i cànons. Tot tenia la seva proporció. Després passaven els sacerdots i
activaven les imatges amb el ritual de la boca.
Pretenen ser eficaços pel lloc en el qual tenen la seva funció.
Les imatges que són perilloses les representen o lligades o ferides. Com el déu Seth, que
era un deu molt perillós. També podien fer servir signes fonètics per evitar representar la
imatge del rei.
Per què les imatges tenen tanta importància? Perquè hi ha una gran relació entre el
llenguatge, l’escriptura i la natura que és vasa en la unió significada i significant. És una de
les bases del pensament màgic.
No hi ha separació entre la forma i el fons, una equival a l’altre. La imatge és la hipòstasi de
l’ésser i el mot és una epifania del mateix ésser.
La forma ha de manifestar el concepte.
L’estela del cap dels artesans,
Diu que ell és el que coneix com es poden representar totes les formes i que aquest
coneixement es pot transmetre en generacions.
Les quatre marques sacralitzades: suport, imatge, llengua i escriptura. Serveixen per al
mateix unit el significat i en significant, la forma i el fons, units per molts anys.
- suport: Ha de ser fusta que ve dels cedres del Líban, metalls semipreciosos com el
lapislàtzuli, de l’Afganistan, la turquesa i la malaquita del Sinai. La pedra calcària de
Memfis, la porfiri, granit, dorita i basalt de la primera cataracta i cadena Aràbia. El
sauló de Gebel i finalment l’or de Núbia.
Amb els materials feien amulets perquè transmetien les virtuts a les persones.
- El nus d’Isis (retenir la vida)
- columna (renteni la estavilitat
- Udjat (mantenir la integritat fisica)
- imatge: reté l’essència

Tenien la versió sacralitzada (compleix amb els requisits) i la real. Reté l’essència del que
està representant.
- llengua: llenguatge arcaïtzant, intenta imitar els primers estadis de la llengua

egípcia. Perquè pensaven que l’origen dels temps es parlava una llengua
performativa (pot realitzar el que diu per què ho diu). També miraven l’entonació i el
lloc en el qual es deia.
- Escriptura: tres sistemes

- Jeroglífic: en tombes, temples, esteles. És figurativa, els símbols són
imatges, representen els realies del seu univers. Hi havia 760 signes en
època dinàstica i es va anar ampliant fins a ser uns milers en època
grecoromana. És multidireccional, es pot saber com llegir per la direcció en la
qual es llegeix per on miren els éssers vius, també es pot escriure en vertical.
Es fan servir per a la sacralització. És molt diversa, es presenta en diversos
àmbits.
- Codificació: Pot ser ideogràfica (un signe és una idea)
- o amb fonograma (té fonemes) fonemes. (Poden tindre determinatius,
que uniliter, biliter o triliter (per fer les combinacions
- S’adapta a l’espai que té, fa un horror vacui (no hi ha cap espai en blanc.
- També es pot canviar el lloc dels elements perquè es vegi millor
estèticament. (Metatesi grafica)
- Només hi ha determinants i consonants, les vocals no s’escriuen.
- Inversió respectuosa: el que és més important es posa primer
- Poden moure's si creen una sanció visual més forta o ve perquè sí que es
mouen apartant un significat extra a la frase.
- Dins d’una escena, els textos poden tenir sentits diferents, però és perquè
concorden amb els personatges corresponents.
- Orientació dels signes: Com que el nom és consubstancial i les

paraules també representen el que diuen no pot mirar a la
mateixa divinitat.
- Amb el valor icònic la frontera dels símbols desapareix.
Utilitzen alguns símbols per poder reutilitza'ls.
- En l’escultura, també es poden llegir. Dintre de la propia

escultura també hi ha signes que es poden llegir.
- Van mantenir aquest estil d’escriptura, encara que hi
havia altres estils d’escriptura que eren més ràpid,
perquè els jeroglífics són un instrument de
coneixement, per explorar els coneixements. També per
perquè era icònica i els signes capten retenien el que
representaven
Les altres dues maneres d’escriure perden aquesta capacitat figurativa, no poden captar i
retindre l’essència del que representen.
- Hieràtica: per poder escriure més de pressa. (apareix al mateix moment que
els jeroglífics)
- Demòtica: apareix a la baixa època, per anar més de pressa.
Amb la llengua el que passa és que es parla i s’escriu l’egipci antic, en l’egipci clàssic també
s’escriu aquest. Però en la dinastia 19 es produeix una disglòssia, separació entre la llengua
parlada i la que s’escriu, es parla el neó-egipci, però s’escriu l’egipci de tradició.
Després els escriptors han d’aprendre una llengua que ja no es parla, però que l’han
d’utilitzar per fer els monuments.
Tema 2: Simbolisme i cosmovisió:
Faraó: estava sacralitzat. La paraula faraó bé de “per-aa” (la casa gran). Al principi
l’anomenaven HM·f, a partir de la disgnàtia xix és considerat també rei. Després cada faraó
serà considerat com la reencarnació d'Horus.
No es qüestiona la forma política perquè era creada pel demiürg, era una figura dual, això
encaixa perquè ell deia que el món era dual. La monarquia en agafar l’acte dual encaixa.
La seva fonamental funció és tenir una harmonia. L'ofrena de Maat és molt important, ja que
simbolitza que vol mantenir l’harmonia entre la societat. I L’ordre. Fa la funció de Karna.
Tots els temples tenen la representació d’aquest sacrifici per donar equilibri.
Maat també és coneguda per la Psicostacia (el judici final). S’ha de fer la confessió on es
diu els pecats que no has fet (confessió negativa) Si la balança es desequilibra hi ha un
monstre que està esperant (Ammunt). En un dels plats hi ha la ploma de Maat i en l’altre el
cor del difunt.
El faraó guarra també és el responsable del bon funcionament dels processos naturals
(collites, fertilitat…). Els atributs del faraó recau en la família perquè no tothom la pot tocar,
no es els familiars propers poden estar a prop seu.
Fa d'intermediari entre el deu i la humanitat, és un arquetip de l’ésser humà. Realment ho

feien els sacerdots, perquè el faraó no pot estar en tot, però quan es fa la representació es
representa al faraó.
Herb.sed, són unes proves que ha de fer el faraó als 30 anus de ser coronar per demostrar
que pot seguir sent faraó. Ha de repetir els arquetips establerts pels faraons anteriors.
No es veurà mai la biografia del rei, perquè els seus actes són arquetípics. Sempre se'l
representa fent el mateix.
En les entrades del temple sempre es veurà la representació del rei

massacrant els enemics. (no necessàriament ho va fer, però com és una
figura arquetípica se'l representa.
Aquesta imatge és apotròfica (una imatge protectora del temple, perquè el
mal no entri dintre). La imatge es veu intacta es ve a la paleta de Nermer
(examen) i en el temple grec.
La imatge també es pot trobar en amulets per protegir a la persona.
Com es representa:
La imatge del faraó també pot ser arquetípica (home fort, al·lític, jove), encara que sigui una
dona se la representa com un home, a excepció de la tomba. Si és en públic es representa
com un home fort en privat no.
Porta el nemes, la barba postica, un ceptre i un flagel i les corones de l'alt i baix Egipte.
No representant el rei vell, perquè així l’essència sempre el pot reconèixer, per això és
sempre jove.
Tot i que no és un retrat sí que són una mica personalitzats i individuals.
Al regne mitjà, el que passa és que representen als faraons, que vesícules un missatge per
donar a entendre que no descansa mai, i que està portant molt de pes a sobre, però segueix
sent arquetip.
Al regne nou torna la representació del rei segur i amb força. Amb més confiança. També hi
haurà un Excursus, que trenca amb tot l’estil artístic, és l’època d'Akhenaton, no se sap si és
home ho dona.
DEUS:
Amón (Zeus). Deu inicialment local de

Teves, és demiürg, va acabar convertint-se
en un deu nacional. El temple d’Amon és a
Karnak. En el seu temple hi havia la seva
estàtua. Es pot manifestar com una figura
humana amb dues plomes molt altes al cap
o com un moltó.
Anubis (hades): Com un xacal o com un

humà amb cap de xacal. El patró de la
momificació, relacionat en aquestes
escenes. Vigilant de les necròpolis. Ens
ajuda a fer el trànsit de la vida a la mort.
Isis (Demèter): prototip de mare, mare de

l’hereu al tron (Horus) per això pota al cap
el tron d’Egipte. També és la deessa de la
màgia. És la que busca els trossos del seu
marit i donar-li vida temporal. Pot ser
representada com les ales obertes.
Hathor (afrodita): deessa de l’amor i de la

música, una dona amb unes banyes de
vaca o orelles de vaca. Que emarca un sol.
O també amb una vaca. El seu temple està
a Dendara.
Horus (Apol·lo): és un alco fill d’Osiris,

enemic de Ceb. Representat com a homes
amb cap d’alco i com un alço i a les dues
corones.
Àton: disc solar, representat com un sol, no

té forma humana, ja que no té intenció de
baixar a la terra, no pot ser inventant.
Inicialment, és part del grup, però en època
d’Akhenaton serà l’únic que es podrà rendir
culte.
Sekhmet (diana): deessa lleona molt

perillosa, representada com a lleona amb el
disc solar. És la filla de Ra. Es diu que
inicialment els deus i els humans vivien
junts, però va haver-hi una revolta i tots els
deus decideixen separar-se, però abans
castigar als humans i Ra envia a la seva
filla a perseguir als humans perquè a ella li
agrada la sang humana. Per parar-la la van
enganyar li van donar vi i va quedar
envinagrada. En veure la traïció va marxar
al sud. I aconsegueixen que torni i es
converteix en la protectora de la reialesa.
En el canvi d’any ella segueix castigant als
humans. Els humans feien un ritual cada
any per apaivagar a la deessa (Sehetep
Sekhmet) també es feien sacrificis. Quan
està calmada es pot identificar en Bastet
Osiris (Dionís): és un deu que mor i

ressuscita, va ser el 1r rei d’Egipte. Es
representa de verd o negre perquè és el
patró de l'agricultura i de la regeneració, i
negre per la terra negre. És el deu dels
difunts, presideix la psicostacia. És el pare
d’Horus
Seth (tifó): té un rol particular les guerres i

violent i el de les forces indòmites. És el
patró dels estrangers, és l’assassí d’Osiris.
L'adversari entén d’Hous. És el protector de
Ra contra Apofis (la serp del caos). És un
humà amb cap d’animal fantàstic, un os
formigue… no se sap. Al segle VIII
comença a ser demonitzat, i els seus
temples seran tancats.
Thot (Hermes): babuí o ibis. És el pastor de

l’escriptura i dona les fórmules màgiques.
Quan es manifesta com a patró de
l’escriptura serà un ibis. També es pot
manifestar com a galant dels cicles còsmics
(babuí, és el que regenera la lluna.
Ptah: deu demiürg que crea una paraula, el

temple està a Memfis.
Nut: dona plena d’estrelles que engull el sol

a la nit i el pareix al matí. És la volta celeste
nocturna.
Tueris: deessa dels parts, en escenes de

naixement. Mig hipopòtam
Protectora dels parts.
Bes: protector de la infància. Els protegeix

de l’atac de les serps. Ho fa amb la mirada
hipnòtica i traient la llengua per repel·lir-les,
també porta un tambor.
Amb el temps en època romana agafarà un
caràcter eròtic.
Heka: el poder de la màgia, el poder és una

força que emana dels déus i dels difunts
divinitzats, però que els humans podem fer
servir. Per utilitzar-la es necessita una
tècnica.
És essencial per la creació del món, per
tant, és també el poder de la creació.
Sembla que ell va apareixes abans que

qualsevol altra deu i abans de la creació de
la dualitat. És el protector de la creació i
activa l’energia vital de cada cosa i ésser
que el demiürg crea.
PRINCIPALS COSMOGONIES DE L’ANTIC EGIPTE:
Cada població tenia la seva manera d'explicar la seva religió, no es pot parlar d’una única
religió.
Heliòpolis→ el demiürg es deia Atum, sorgeix del num, i a través de Heca amb una
expectoració crea la primera dualitat de deus que són: Shu i Tefnut, ells tenien prohibit
ajuntar-se, però com que Egipte tenia 360 dies, els 5 dies restants ells dos van aprofitar per
unir-se, d’aquesta relació van sortir: Osiris, Isis, Shet i Neptis.
Memphis → el demiürg és Ptha, un ésser que crea a través de la paraula.
Hermòpolis → del num apareixen 8 divinitats primordials: Num i Maumet, Helu i Herhet.
Keku i Kerket i Niau i Niaut (aquests es poden substituir per Amon i Amonet (allò que no es
pot veure))
Aquestes entitats donaran naixement a Ra on fecundaran un Lotus.
Tebana→ és Amon
Esna→ hi ha dues divinitats principals que són khnum (poder de crear) i Neith l’ajuda en les
proses de creació ella altiva les creacions dient set paraules que són performatives.
La fi del món: Existeix i apareix en diferents capítols, però en el cap 176 del llibre dels
morts, Atum s’adreça a un difunt i li diu que el mort té una vida de molts anys, però que ell
destruirà tot el que ha creat. Ho farà per la maldat humana. Per poder tornar a l’estat del
Num. Els únics que sobreviuran seran els difunts que s’han transformat en Atum i Osiris. No
serà de destrucció com a tal, però sí del que es coneix fins al moment perquè amb els déus
que sobreviuen hi ha la promesa de què hi haurà una nova creació.
FIGURACIÓ D’UN TEMPLE:

Els deus poden ser immanents, per ser-ho necessiten un temple per poder baixar a la terra.
Per tant, una de les principals funcions del temple és ser la casa dels déus hi ha de protegir
l’estàtua que ha de ser la hipòstasi de l’essència del Déu.
A part el temple és una màquina de fer en el món. On el faraó pot tenir relació amb els déus
i ell a través dels rituals activarà perquè puguin passar les energies, per tant, no tothom pot
entrar al temple.
Els rituals o faran que passin energies bones o perquè no passin.
L’energia màxima del temple resideix en la Gran seu (Set uret) en on hi ha l’estàtua que
està tancada per unes portes, que s’obren cada dia al matí i només pot entrar el gran
sacerdot o el faraó. Canta a la divinitat per despertar-la i li fa una ofrena alimària, li treu la
roba del dia anterior (teles de 4 colors, banc (purificació) vermell (aïllar el restaura), verd i
blau (per regenerar) la netegen i la tornen a vestir.
Després tanquen les portes e i camina d’esquenes mentè escombra les seves petjades, per
saber si algú ha entrat.
Al migdia i a la ni el sacerdot entra al naos, però no obre les portes i posa inciens.
Hi ha una tercera funció, és un punt d'irrupció del diví a la

terra. Es pot veure amb l’estructura del temple. El temple té
forma d’embut que ajuda al fet que el sol surti de
l’inframon. La paret del fons de la Set uret l'horitzó oriental i
després que a l’entrada hi ha Isis i Neptis que ajuden a
sortir el sol.
Amb l’època grecoromana, els temples mentre l’estructura per la Set uret s’encapsula, en
moltes càmeres i passadissos, és una sobre protecció, per què, els Egipcis ja tenien la
percepció de risc, de què és poc acabar, que s’ha de protegir millor l’estàtua, per fet del
dominador estranger, i al mateix temps la descripció dels rituals a les parets és molt més
detallat i prolixes. Com s’han de fer i per què. S'entén que ho volen deixar per escrit perquè
tot ha de començar a anar en automàtic.
Temple Djeser-akhet: En un temple del costat hi havia un temple més petit, però es va
enderrocar, els treballadors d’allà han vist que totes les imatges de Amon estaven picades,
qui ho va fer van ser els mateixos sacerdots, perquè es volia evitar que l’essència d’Amon
anés a veure el seu temple que va ser enderrocar i abandonat, van desactivar les imatges.
L’individu: No tenen el concepte d’ànima, però pensaven que estaven conformats per
diversos elements:
- El ka: la força vital

- El ba: capacitat de moviment.
- El nom: manifesta l’essència de la persona. En els judicis als criminals els hi canvien
el nom i li posen noms terribles.
- El cos: s’ha de momificar i mantenir, una momificació ideal dura 70 dies, s’ha
d’extreure tots els organismes menys el cor. Els intestins es guarden en el baso
campos, quatre basos per quatre viseres cada vas era protegit per una divinitat.
Després el cos s'ha de deshidratar submergint el cos en Matró (bicarbonat i
bicarbonat de sodi). Després amb una resina s’ha de envadornat i després ja el
poden embenar mentre posen els amulets per restaurar els òrgans que han extret i
per protegir.
- El caràcter: és el que hederes, és part de la persona.
- L’ombra
- Akh: l’esperit.
Quan una persona mor, els elements se separen. I el que fa és tornar a ajuntar-lo tots
menys un l’akh que està destinat a reunir-se amb els déus. Les parts s’ajunten en la tomba.
El ka estarà a la tomba, el ba entrarà i sortirà, però necessitarà el permís d'Anubis, el nom
sempre està escrit a les tombes. El cos es posa en un sarcòfag i el caràcter és el que forma
part de la vida de la persona.
Simbolisme dels colors:
Vermell: Símbol de vida perquè és la sang, també simbolitza el déu Shet. S’utilitza per a
l’aïllament i també es pinta la pell dels homes. És el poder destructor del sol. I fer coses
vermelles és fer el mal.
- Blau: El cel representa la inundació, vida, renaixement, fecunditat, S'obté amb l’òxid
de coure.
- Groc: El sol i la carn dels déus, eternitat, estable, cos sacerdots en funció d’Anubis.
La pell femenina. Es fa amb ocre i òxid groc del ferro.
La diferenciació de colors amb homes i dones també es veurà a roma i Grècia.
- Verd: Fer coses verdes, un comportament positiu, generador de vida. La resurrecció.
- Blanc: puresa ritual, protecció, sacralitat, alabaste (pedra blanca translúcida) és el
color Heràldic del sud, per la corona.
- Negre: la nit, la mort, fertilitat (llim), resurrecció, Kemet. Osiris, estàtues, esteles
curatives. S'extreu del carbó vegetal.
La diferenciació de color de la pell també la utilitzen per

separar procedències.
Simbolisme dels números:
- Dos: dualitat, i complementarietat, harmonia entre els oposats.

- Tres: pluralitat (es feia marcant tres ratlletes) és important en les triades dels déus.
En les connotacions cícliques (estacions, setmanes).
- Quatre: els quatre punts cardinals, la plenitud, en rituals màgics (s’ha de repetir
quatre vegades el ritual per omplit tot l’espai).
- Set: pluralitat + plenitud = Perfecció i escassetat, els forats de la cara.
- Vuit: ogdòada (Hermòpolis), representa aspectes abstractes.
- Nou: enéada, és una pluralitat de plurals (múltiple de 3)
- Deu: espaitemps, ideal de vida 10 x 10 +10= 110
- Dotze: deesses encarnant les 12 hores de la nit
- Quaranta- dos: jutges dels no pecats, les províncies d’Egipte, els fragments d’Osiris,
llibres sagrats, multiple de 7.
- Infinit: que duri milions d’anys, ells no tenen la concepció d’infinit.
Heka, la força creadora de l’energia vital de l’univers:
- El concepte de màgia i qui la practica:

Terminologia:
- Màgia i la personificació divina.
- Termes per “mags” (protegeix de les malalties, grans coneixedors dels secrets.
- Termes per “conjurs”
Primera normació del concepte de màgia és en els textos de les piràmides. (són els textos
més antics que es conserven a partir de la dinastia 5).
Heka parla de què és la primera de les creacions. El signe que porta al cap significa força,
protegeix el que ha creat Ra i dona vida al que crea el demiürg.
En el llibre de la vaca celeste (que està a les tombes de les valls dels reis, hi ha una
inscripció que diu que la capacitat d’actuar de Ra es Heka, que ella es el ba de Ra.
Aquesta força la manifesta en el llibre de les portes (un llibre funerari reial que explica el
mapa del més enllà). Representen a la força amb unes xarxes inflades.
En els textos dels sarcòfags també es diu que Heka potser un líquid que pot ser engolir.
Significa que es por engolir el Heka d’una altra persona.
Els homes no estan carregats del Heka, però sí que el poden fer servir. Hi ha un text que
són les instruccions pel rei Merykare. En el text es diu que la màgia ha de servir per
protegir-nos dels mals. Perquè els perills no formen part del món que ha creat el demiürg, i
la màgia el que fa és protegir que el mal no entri.
La concepció de la màgia acoblament és inexplicable, fora de la religió, és com un truc,

antinatural, fraudulenta…
Pels Èdips la màgia no era oculta, és la primera creació de Ra, no es pot separar de la
religió, s'impartia en els temples, també estava relacionada amb la medicina. La utilitzava el
rei i la gent del poble, tothom la podia utilitzar. És una font d’explicació, un força generat dels
déus i els difunts, també una substància que pot ser engolida, per tant, és neutre. Per
utilitzar-la es tenia que fer un ritual.
LES LLEIS DE LA MAGIA:
es vasa en dos principis:
- llei de la continuïtat: dues coses que han estat en contacte en un moment, continuen
actuant una sobre de l'altre encara que el contacte no existeixi.
- llei de l’analogia: el semblant actua sobre el semblava.
Qui podia ser mag? Es un secret i no s’ha de revelar a ningú del poble, perquè els rurals es
conservava a les cases de la vida i tothom qui tingués accés als documents, tothom ho
podia fer.
Per tant, el que sabia llegir i escriure i podia anar a la casa de la vida podia impartir màgia.
Per tant, ho podia fer un escriva un astrònom, no hi havia un ofici de mag com a tal.
- Hetepi: escultura que portava una vara i un ceptre, és el símbol de què ets
funcionari. Com podem saber que es cap de la màgia?, perquè en l'escultura hi ha
escrit els símbols de mag.
En la bíblia ens donen una imatge de gent que està rodejada de mags, per és posterior. Són
els mags d’alt nivell intel·lectual i consellers de rei que s’especialitzen en la màgia, i que
saben fer plagues i convertir bastons en serp.
- Fons per a l’estudi de la màgia:

La literatura: hi ha molts casos de mags, en el papir Westcar. S'explica que el conseller li diu
d’anar a passejar al llac. Bàsicament, el que fa és separar les aigües per aconseguir un
amulet.
També hi ha el papir Setne que recull una història posterior. El fill de Ramsès s’ha eneterat
que hi ha un papir que et permet saber que és el que diuen els animals vol aconseguir el
llibre i profana una tomba, i li cau un malefici, i sap que el que tenia el llibre li va passar el
pateix i decideix retornar el llibre.
A part de la literatura hi ha els manuals de màgia i els papirs de màgia aplicada (dono
instruccions de com s’ha s’ha de fer, amb quines mesures…).
- Conjuració per curar un refredat nasal: primer hi ha una barreja natural i llet materna
que ha de haver donat a llum a un nen. (La llet ha de ser d’una mare que ha donat a
llum a un nen per fets mitològics, perquè fa referència a la llet d’Isis). Per tant, el
mag invocarà a Isis en el cos de la dona.
- Funcionament del ritual màgic:

Condicions de puresa:
hi ha certs requisits el més important és la puresa, o que no s’ha de menjar…

Abans de conjurar les paraules màgiques s’ha de rentar els braços i glopejar el matró.
Per protegir-se dels déus ha d’estar en un estat de puresa. Perque duran els rituals ell
convoca els deus perque són els que tenen el Heka.
Hi ha un tipu de sacerdot que es nomena Sacerdocio- Wab, és molt importat perquè és el

que calmava a la deessa Sekhmet els rituals els feia amb vi. Que està calmada és la que
pot protegir els aliments del rei i si algú parla malament d’ell envia les seves fletxes al
menjar des que han parlat parlament.
Procediments:
el que s’ha de dir

1. Tècnica de transferència, transferir la situació viscuda pel pacient al món dels déus
de la mitologia. El que farà el mag és buscar una situació en el món dels déus, del
que t’ha passat. Amb la transferència et dona una significació ii troba la solució. La
implicació dels déus, els hi està captant la seva atenció i el pacient reviu la situació a
través de la narració mítica, que és on el mag pogut trobar l’explicació.
2. El mag capta l'atenció dels déus amb les amenaces

- les que implicats la destrucció del món
- Sacrílegs contra els déus
El que es vol fer és forçar als déus a actuar. Ho fa perquè les paraules que ell utilitza
són de procedència divina perquè el ritual comparteix l'essència divina. Després ja torna a
ser humà.
Ritu manual: Es posen les imatges dels déus a la mà del pacient, ell l’ha de llepar i després
el pacient l’ha de llepar i també se li posa un amulet amb els dibuixos dels deu que les
convoca i els reté, amplifica el poder del ritual. I després es fa un remei que té unes herbes i
cervesa.
També poden haver-hi contenidors de papirs per protegir-lo. El contenidor té forma de Tueris
que és la protectora dels parts. A sota també hi havia un marca per fer un segell en la pell
del pacient.
S’han trobat varetes màgiques que són quadrades i estan protegides per animals
protopàtics. Són molt típiques del regne mitjà.
Figuretes intermamàries, són figuretes que ajuden al mag, fan les ordres que diu el mag.
Poden ser simultànies o primer es diu i després es fa.
Figuretes intermediaries: agents executors del mag

son figuretes de cera, que han de protegir al difunt i apartar-li aliment.
El papir westcar, diu que l’amo sospita que la seva dona l’enganya, i desdueix fer una
figureta perquè ha de sortir de viatge, li dona l’ordre de què quan l’amant vagi a veure a la
dona que es transformi en un cocodril atrapa a l’amant i se l'emporta al fons. El rei s'adona
que hi ha un mag i el va ha visitat. I el rei en veure que és veritat li demana al cocodril que
de l’empori.
Hi ha una altra figureta que tenia la funció de cridar l’atenció de Ra perquè torni a posar
atenció a la gent terrenal. Ja que el riure cura. (És la deessa Ator).
Les figures intermediaries tenen la seva interpretació en el Shabti: aquest serveix perquè en
el qual més enllà també s’ha de treballar, però si t'emportes una d’aquestes figuretes
aquestes poden treballar per a tu.
Rituals d’embruix
Es necessita una figureta que representi a l’enemic i saber el nom de l’enemic.

Aquest ritual és vasa en la llei de la contigüitat i la llei de l’analogia.
El nom és consubstancial i la imatge també és molt important (les figuretes no s’han de

confondre amb les del mag) Aquestes figuretes representen a l’enemic captiu, lligat i
agenollat. Te la idea de subjugar els enemics.
Això també es pot trobar a les sandàlies dels reis. O a l’enllosat del palau, perquè la idea de
trepitjar ja implica la sotmessió. També està en les tombes en el peu de la mòmia perquè no
molesti en el més ella. Aquesta idea ja existia en la primera distaria.
Els enemics dels reis i dels déus tenen el mateix objectiu que és irrompi en el caos, per tant,
el mateix ritual pot actuar pels dos casos.
És important saber el nom i cognoms d’ell i la família, es necessita una fulla de papir pura.
S’ha de fer sis vegades al dia. I es deia que si feies bé el ritual pujaves de categoria.
En el regne mitjà les figuretes venien d’una base militar, se'n van trobar moltes d’aquestes
figuretes, ja que és una màgia militar, les figuretes són de pedra calcària, per tant, les
figuretes havien de venir de la capital a la frontera, i portaven escrit el nom de l’enemic en
escriptura hieràtica.
Els textos són de extractació. Els textos van ser copiats en uns vasos vermells que es van
trobar trencats en costar de les figuretes a la frontera. Que sigui vermell és important perquè
aquest aïlla.
Les figuretes s’han trobat en altre bases i s’han trobat diferències de deu anys entre
enemics.
Hi ha diferents estils de figuretes.

També hi ha estatuetes d’enemics difunts, ja que podien anar a visitar i molestar als difunts.
També hi ha rituals d’embruix per aconseguir l’amor d’una persona, són figures amb 13
agulles de bronze clavades. Aquesta tècnica és molt tardana.
Els deus també poden ser víctimes d’aquests rituals d’embruix. Per exemple Seth. A la
dinastia 25 i 26. Van començar a esrpire al dei perquè era el deu dels estrangers, va
començar una massacre contra ell, i van començar a adorar a la seva mare, Thueris. El
problema era que ells eren un hipopòtam i va patir una transformació a peix.
És la representació que Isis s’ha fusionat amb Thueris.
Aquest fet coincideix amb el trasllat de la capital, i un canvi climàtic, va haver-hi pluges que
van fer que el riu canvies de direcció, fent que la capital estigues al mig del desert aquest fet
ho van associar amb Seth, i es van traslladar.
Hipopòtam William: Es va trobar amb una sola cama, la resta no estaven per una raó que
era per controlar la força dels hipopòtams.
Unes altres figues eren de dones que tenien les cames trencades, es diu que podria ser per
fertilitat o per restaurar la sexualitat. S’han trobat en tombes, cases i tomba de nens. Per
tant, la teoria no funciona.
Per tant, es diu que la figurata era perquè captes el mal de la persona i un cop el mal s'havia
passat a la figura es trencava perquè no escapes.
Harem conspiracy:
Hi ha una dona secundària del rei, que volia que el seu fill (Pentaur) puges al tron,
hi ha cinc llistes de conspiradors i a cada llista li correspon un càstig, És un papir talismà
que sèrbia per protegir al rei de tots els conspiradors. Els càstigs poden ser matats, obligats
al suïcidi públic, o al privat. També podien tallar el nas i les orelles, o una amonestació. En el
procés es van trobar figuretes de Ramsès III.
Hi ha dos cistres, que d’aquest deriven els sonajeros de bebès, que rebien per allunyar els
mals dels bebès.
També s’han trobat les Paddle-doll, són unes figures que quan se sacsegen alegren a la
deessa Hator.
També hi ha les cantimplores d’any nou, que recullen la primera aigua de la inundació. El
que feien era regalar-se aquestes cantimplores, per desitjar bon any.
Els talismans nominatius eren uns catres que expedien els sacerdots, que protegien a pa
persona de tots els mals que estaven escrits als amulets.
Estatuetes paniconiques: tenen atributs de diferents deus. S’han d’amagar
Ivoris màgics: apareixen en el regne mitja, serveixen per protegir las part orientes en el
moment del part, i a l’infant, estan fetes dels ullals dels hipopòtams. D’una banda, es plana i
de l’altre corba. Es creu que amb la punta més fina es feia un cercle on la dona havia parit
per protegir-los.
També hi ha bastons en forma de serp per putejar-se de les mossegades de les serps.
4 Boles d’argila: són per la protecció al fet que la barca de Ra pogués circular bé. . Cada
una té el nom d’una divinitat dels quatre punts cardinals. S’ha trobat tant en els interiors dels
temples (per la mort) i també de manera individual a cada persona perquè el protegeix d’un
viatge de les serps. Cada bola es picava en direcció al punt cardinal.
El miteme és el nucli del mite, en el cas d’aquest ritual és l’assassinat d’Osiris per mans de
Seth.
El ritual s’adapta tant a la tomba i al viatge.
En les tombes s’han trobat quatre nínxols on hi havia quatre maons, el que fan és protegir la
cambra.
Al sud un maó amb una canya que feia de foc.
Al nord un maó amb una figura mamiforme.
A l'oest un maó amb una figura de la columna vertebral d’Osiris.
I a l’est una figura d’Anubis.
Estan protegint els quatre punts cardinals en totes les tombes en la des que ries està escrita
de jeroglífic i en la resta en hieràtic. El que s'escriu és el capítol 151 del llibre de la mort.
El que fa és facilitat el renaixement del difunt (maons).
Per curar el mal d’ull està les tauletes amb 7 ulls d’Horus, que protegeixen els set forats de
la cara, però on poden entrar la mala sort. S’ha de dir una fórmula a la taula submergible en
la cervesa salada i veure's el sobrant.
Les esteles d’Horus sobre cocodrils: per protegir de la mossegada verinosa de qualsevol
animal. Van ser molt famoses.
En una cara hi ha Horus de petit, que els protegeix Bes, i està damunt de cocodrils i amb les
seves mans domina animals verinosos.
En l’altra cara hi ha tot inscrit, on explica que de petit va ser mossegat per un animal verinós
i Isis para la barca de Ra i ell fa que Thot vagi i el curi i adquireix aquesta actitud de
salvador.
Les tauletes van passar de mag a mag. Poden ser grans o més petites.
Com funciona?
Se submergeix en aigua i el pacient havia de beure l’aigua.
O les esteles que estaven en un bloc i l’aigua quedava recollida en una pica.
D’aquesta manera s'adquiria el heka.
També es podia banyar dintre de l’àrea sagrada del temple. Eren els santorum, on l’aigua
prèviament havia circulat per les estàtues.
No sempre es coneix el context arqueològic de l’objecte… Però estudiar el que trobem ens
ajuda a conèixer.
CRONOLOGIA I CONTEXT GEOGRÀFIC:
El riu Nil és molt llarg, Està format pel Nil blanc i el blau s’uneixen a la ciutat de Jatum. I rep
aigua d’un altre riu que és l'Atbara. Està fet per 6 cascades. Està encaixonat, a prop de la
costa el terra és més fondo, fent que amb la inundació l’aigua quedi estancada, ho aprofiten
per fes collites de lotus o collites.
En alguns punts la zona fèrtil encaixonada en els punts desèrtics, és ample (25 km) però
majoritàriament és curta (14 km). La gestió de l’aigua és molt important per això va fer molts
canals, per gestionar-la millor.
En l'oasi El-Fayum hi ha un llac que és el Qarun que antigament era d’aigua dolça (permet
agricultura) però ara és salada, ja que s’ha filtrat amb l’aigua del mar i s’utilitza per extraure
sal.
Unió de dues terres: l’alt i el baix. La unió es representa amb Sema Tawy (flor de loto i flor
de papir).
El terreny es va dividir en 42 províncies, 22 pel baix i 20 per l’alt. No sempre va ser així el
Delta se'n va anar fent progressivament habitable, van començar amb 13, després amb 16,
17 fins a aconseguir les 20. (mite dels trossos d’Osiris és grecoromà).
Processons geogràfiques en tots els temples.
Ciutat més importats:
Alt Egipte: Tebes (seu d’Amon, capital del regne nou), Abydos (seu d’Osiris), Akhetaton (
Baix Egipte: Memphis (capital al regne antic, culte del deu Ptah, es el punt d’equilibri dels
dos Egiptes), Heliopolis (ciutat del sol, apareixen les creençes solars, culte de Ra),
Alexandria (ciutat grega, urbanisme hipodàmic), Naucratis (Empòrion de la baixa època,
enclau comercial grec a egipte), Sais (capital d’Egipte a la caixa Època).
Egipte té 3 estacions inundació, sembra i collita.
Periodes: Se sap gràcies a un sacerdot Manetó, que li van demanar que escrivís una
història d’Egipte. I la va dividir en 30 dinasties amb el nom de cada faraó. Se sap que els
lligams de sang no eren l’únic motiu d’herència de poder també podia ser per motiu polític.
Per escriure es va inspirar en els papirs que va trobar en les tombes, també en la galeria
dels reis a Abydos.
Hi ha parts de la història que han agrupat les dinasties per períodes. (el que està en groc,
mirar pwp.)
395 última inscripció jeroglífica al temple d’Isis.
No tots els autors, posen les mateixes dates, això és perquè l'Egipci no conten de manera
absoluta, ja que ells quan començava una nova dinastia es comença a contar de nou.
Un dels mètodes de contar és com el Carboni 14.

Si es troben documents datats.
Dades astronòmiques, anotaven l’elevació de l’estrella Sothis, Sopdet, Sixus, és una estrella
molt brillant que apareix per un temps al cel i després es produeix la seva elevació.
PREDINÀSTIC I L’ÈPOCA TINITA:
Hi ha tres fases: (pwp)

Nagada I
Nagada II
Nagada III
Establiment
Hi ha un augment de la jerarquització social, això se sap gràcies a les tombes.

Els nuclis es van fent més complexes i grans i al 3500 ac els nuclis s’organitzen en tres
protoreines:
. Un a hieracompolis, Nagada, Abydos.
A nagada hi ha la primera pintura mural on hi ha un rei massacrant a gent amb una massa.
També hi ha una representació del senyor que domina els animals.
Hieracompolis en un procés d’expansió absorbeix les altes dos i al 3300 hi ha un regne

unitari i els protoreis s'instal·la a Abydos. Aquests comencen la conquesta del delta i són
coneguts com la dinastia 0. El primer de la següent dinastia és Narmer.
En aquesta època apareixen els Sereks (títol d’Horus). També apareix el procés de
momificació artificial.
Una producció molt sovint són les paletes cosmètiques, solent tenir forma d’animals, també
hi ha les peinetes d’ivori, i també una figureta, que encara té la distinció de la pell. Per la
forma que té dels braços podria dir-se que nom les ploraneres, per les mans al cap.
També tenim el ganivet, amb fulla de sílex i mànec d’ivori, es portava lligat. És un ganivet
sacralitzat. Les imatges mel mànec són organitzades per registres (3300-3200) per tant, el
que es veu són lluites i barques que es desplacen ple diu per la conquesta del delta. A l’altra
cara és per veure la relació amb Mesopotàmia. És el 1r cop que es veu la tècnica del baix
relleu.
També hi ha la necròpolis de Nagada III, s’ha trobat una tomba U-j, està dividida en càmeres
en una d’aquestes es va trobar el primer testimoni d’escriptura abans de la creació de
l’estat. Les etiquetes tenen uns forats per lligar-se als cofres indiquen la procedència i
quantitat del que hi ha dintre. (s’han trobat 300 etiquetes en la tomba).
L’escriptura neix amb la propietat de captar i retenir l’essència del que diu.
Cap de massa més antic d’un rei: d'Escorpí II, és la representació més antiga d’un rei amb
la corona del baix Egipte, i es veuen els principis de l’aspectivitat. El que està fent el rei és
treballs agrícoles.
PALETA DE NARMER:
IDENTIFICACIÓN TIPOLÓGICA Y CONTEXTUALIZACIÓN HISTÓRICA :
TIPOLOGIA: L’obra és un relleu, amb el nom Paleta de Narmer, està al museu del Caire.
Fixa tècnica:
NOM: Paleta de Narmer
UBI: museu del Caire
PERÍODE CULTURAL I CRONOLOGIA: El context original és Hieracompolis i el context
cultural i cronologia és Nagada III dinastia 0 al 3100.
El material és pissarra i la tècnica baix relleu, la tecnologia ja existia en l’època com es pot
veure en el ganivet i el cap de massa.
Composició:
Té dues cares la principal on hi ha el forat per posar els productes (envers) i el revers és
l’altre.
Anbers:
El primer registre és el mateix en les dues cares, el que es veu és la deessa Athor en forma
de vaca. El que marquen és el Shrek, on es troba el nom d’Horus en es a dir el de Narmer.
El segon registre hi ha el rei coronat amb la corona del baix Egipte, ell és més gran que la
resta i cada un té una mida diferent (inici de proporció jeràrquica, el que té més rellevància).
El rei té una massa amb la qual maxacara els enemics, al seu darrere hi ha el seu porta
sandàlies, ell porta la cua del brau que l’identifica com a força, al davant hi ha el visir i al
d’abans d’aquest hi ha els porta estàndard. Al seu davant hi ha gent decapitada, que són
habitants del delta.
En el tercer registre hi ha els animals fantàstics que enrellassen el seu coll on després es
posarà els cosmètics.
En l’últim registre hi ha una imatge simbòlica del rei com a brau on est atacant una fortalesa
del delta, on està trepitjant a l’enemic.
En l’altera cara en el 1r registre és el mateix

En el 2n registre hi ha el faró amb la corona de l'alt Egipte i massacrant a l’enemic amb una
massa amb el porta sandàlies. També espot veure a Horus en forma d’osell que està
retenint a l’enemic
Al final hi ha la presentació de la gent fugint.
La paleta era sacralitzada, pel material, els relleus i l’escriptura.
Antecedents: Paleta del brau (300-3100) on es veu al rei atacant una fortalesa. També les
paletes en forma d’animals. També el que està l’acció que es fa l'emperador en la pintura
murals de la tomba de hieracompolis.
Les aportacions que hi ha és que en la paleta ja s’observa la ideologia del connecte de

reialesa, on s’han introduït les dues corones es a dir reialesa dual.
Quan el reis acaben amb la unificació es fa Memfis entre el delt ai la vall, que comença
l’època de les dinasties on la 1a es Tinta, que inclou les dues premeres dinasties.
És el moment en què ajunten les dues corones i les dues corones reben el nom de
Pschent, son els successors de Narmer els que unifiquen les dies corones.
En la primera dinastia apareixen 2 títols duals: - les dues senyores (Nekbet i Uadjet) que
són les protectores de la reialesa. - El jonc i l’abella, titol que t’identifica com a rei dels dos
territoris.
Apareix el cartutx reial. Perquè el títol de Jong i l’abella van dintre. És una corda amb un nus
al final amb forma el·líptica que simbòlica el recorregut que fa el sol, per tant, tot el que el
sol rodeja.
En instal·lar-se a Nemesi els reis comencen a coneixer les creences solars que sorgeixen a
Heliòpolis. A sakara instauren les tombes, les mastabes: tombes amb piràmide torcada.
Posteriorment s'estén als nobles. És una capella funerària que hi ha l'estàtua del difunt per
la seva energia vital. Al davant hi ha la taula d’ofrenes. Hi ha un pou vertical que porta a la
cambra funerària la qual queda tapada el dia de la cerimònia. On hi ha el sarcòfag. Els
basos.
Les mastabes de Saqqara són monumentals recorden a la façana d’un palau, imiten al
palau, i són policromades amb color viu.
Però també hi havia tombes a Nagada, però és un túmul perquè la subestructura és
complexa, però són cenotafis. Els emperadors tenen dues Tumbes per estar en els dos
Egipte perquè són duals i perquè les creences del lloc, a Saqqara és més important la
cença solar i l’altre la Sevilla de la vida pel destí funerari.
A Abydos també hi ha els recintes funeraris allargats, amb murs imitant la façana de palau,
que n'hi han intèrpret com a temples funeraris,
Les primeres dinasties s’han trobat un disc de la 1a Dinastia on hi ha una gasela perseguida
per un gos i després es veu com el gas ja ha atrapat la gasela, el disc té un forat que si es
fa girar és transformar en un Fenaquistoscopi.
També arriba la 1a estàtua d’un rei coronat amb la de l'alt Egipte, porta el vestit del Heb-sed,
el rei està envellit hi ha de fer el ritual per poder rejovenir-se. Està al British Museum.
Escultura monument del reu sedent de la 2a dinastia deL FARAÓ Khasek
També apareixen les escultures monumentals de les divinitats, la de Min en posició itifàl·lica
REGNE ANTIC =EDAT DE LES PIRÀMIDES:

Dinastia III-VIII
Època de gran esplendor polític i social la capital és a Memfis perquè està al mig.
L’estat se centralitza des de Memfis, després hi haurà una de provincial que dependrà de la
central, en aquesta època es fan grans expedicions comercials, com a la ciutat de Biblos,
que buscaven la fusta de sedra, també explota les mines del Sinaí, pedres del desert i
pedres de la via fluvial, el mar roig i la ruta dels oasis orientals.
En aquesta època els reis abandona el cementiri d’Abidos i van als cementiris que estan
molt a prop de Memfis.
Les creences solar incrementen, i el faraó + famós els el Djoser que se li deu la primera
piràmide famosa d’Egipte. Netjerikhet (nom d’Horus).
Fa construir un complex funerari que el mur té forma de palau, al mig del complex funerari
est a la piràmide que està rodejada per diferents elements.
És la primera vegada que
es fa un complex funerari
únicament de pedra, fent
que es pugui fer la
monumentalització. Qui fa
això és Imhotep, quan mor
el divinitzen i li donen
aspectes medicinals.
Elements que rodegen la piràmide:

- Hi ha 14 portes per només una és verdadera que és la que està a l’angle sud-est.
- El complex fa 15 hectàrees
- Les columnes són fasciculades (imiten el tall del papir). Són adossades, però per fer
la sensació que són exemptes hi havia policromia perquè ressaltar la columna que
era de color vermell i la paret negra.
- La columnata dona accés al pati.
- Sepultura meridional (senotafi) es fan dues tombes perquè el rei és dual
- en entrar a la dreta hi ha el pati de Heb Sed, el que hi ha és 25 capelles dels
principals santuaris de les províncies cada una dedicada a un deu, dividides entre alt
(oest) i baix (est) Egipte.
- Piràmides, 1r era una mastaba per a després es van anar posant 6 mastabes fent la
piràmide. Al nord de la piràmide hi ha el temple funeral per fer les ofrenes.
- hi ha magatzems.
- Al costat del temple hi ha un Serdab, és un búnquer, no té entrada només dos forats.
Els forats estan fets perquè l’estàtua que està dintre pugui mirar i miri a les estrelles
circumpolars, pels egipcis sempre estan presents al cel, perquè el rei un com port
una de les seves funcions és celestial.
S’entra a la piràmide amb una obertura que es va fer a la Dinastia 26, per fer una
restauració.
L’escultura pel ka del rei, l’original està al museu egipci del Caire. Poeten el vestit del
Hepsep. Hi ha un tro amb raspall alt.
Qui va excavar aquest trobament va ser J. ph. Lauren
En egipci una piràmide es deia MIR. El que corona la piràmide és es diu benbenet, que ve
de Bembem que és un meteorit que era adorat al temple d'Heliòpolis.
Les piràmides estaven orientades en cada cara en els punts carinals, per tant, s’utilitzaven
les estrelles per poder orientar-les. El que està clar és que les piràmides tenen noms
estel·lars. I també és un símbol solar, això es veu perquè la paraula BEMBEM ve de Wbm
que parla que el rei és el fill de Ra a la terra.
Les piràmides tenen una simbologia ascensional, perquè l’esperit s’uneixi amb les estelles i
Ra.
A la 4 disgnàtia apareixes les piràmides lloses, la 1 obra de Sneferu, les construeix a la

necròpolis de Dashur.
També està envoltada d’altres coses,
És el primer canònic, mara el que ha de tenir: -
- la piràmide
- Piràmide subsidiària
- temple funerari (al costat est).
- Rampa
- Temple de la vall (el dia del funeral arriba el fèretre i s’acull i se li'n va el ritual
d’obertura de la boca per les estàtues del Ka del rei, perquè siguin ipostases.
A la meitat de l’alçada hi ha un canvi d’inclinació:

- té el nom de romboïdal
- Te la forma del bembem.
- poden ser dues piràmides en una (va bé amb la dualitat).
- Per un canvi de plants per un terratrèmol. (pes de càrrega).
Hi ha dies sortides una a l’oest i l’altre al nord que porten a 2 cambres funeràries, que són
rectangulars i molt altes per la tècnica de la bovada volada.
Va fer construir 2 piràmides més:

- Piràmide roja, és llisa i té molta base i poca alçada, També està a Dashur. Diuen que
pot ser u cenotafi.
- No és ta clara aquesta atribució que és la de Meidum.
Quan mor els successors Khufu, Khafre, Menkaure fan les piràmides a Guiza:
La piràmide de Khufu fa 150 m.
Les tres piràmides són complexes piramidals, no estan soles segueixen el cànon de
Sneferu.
Piràmide de KHUFU:
- Li falta el revestiment i la punta.
- Tipologia: tomba
- Nom: Piràmide de KHUFU
- Autor: Hemiumu
- Context i ubi: altiplà desèrtic de Quisa

- Context cronològic; regne antic dinastia 4, està rodejada per 64 mastabes de gen
de la cort, a l'est i al sud hi ha unes foses amb barques. Una de les barques es va
muntar i fa 43 m de llargada.
- Amb el revestiment es van fer cases de Caire.
- S’entra amb una oberta que es va fer al segle ix,
- Si es continua recte el passadís anem a la tomba per si es va recte s’entra a la gran
galeria que fa 8 m d’alçada i 46 m de longitud. Si se'n va al centre de la piràmide és
ca a la cambra de la reina, però no estava enterrada allà. Si es continua per la gran
galeria es troben unes lloses de granit que segellaven la tomba. A la cambra
funerària hi ha un sarcòfag de pedra, les deus cambres dels reis estan coronades
per unes lloses horitzontals, són compartíem de descàrrega. Que hi hagi 3 cambres
ha alertat:
- Per fer un procés d'ascensió
- També pot ser per canvis de plans.
- Hi ha dos conductes estrets que un va a la càmera del rei i l’altre a la gran galeria.
Es diu que poden conductes per ventilar. Però també es diu que podria ser
conductes per l’esperit del rei.
- La pedra és calcària per a la cambra del rei de granit. Cada bloc pes 2.5 tones. Té
una inclinació de 51º.
Hipòtesis de construcció:
No se sap com es van construir, per què es diu que utilitzen rampes d’adob o s'arrossega
les pedres sobre trineus. La rampa té un problema que la rampa seria molt llarga.
Un altre és que ho feien circular.
Una altra que es posaven rampes entre les pedres de les files.
La funció és funerària,
el context el que s’ha explicat abans
La inspiració: les martaves i les piràmides de Sneferu.
La piràmide es va fer en 20 anys.

Piramide de Khafre.
- dues entrades a la cambra funerària. On es troba un sarcòfag de granit amb el nom

del descobridor.
- 53º d’inclinació, 143 m d’alçada
- L'interior és massís, i té una cambra funerària.
- Hi havia un bou
- és més senzilla que l’altre.
- les rampes estaven en murallades per ara només es veu la base, i es conserva el
temple.
Temple de la vall de Hagbra, té forma de T invertida, combina el granit fosc amb l’Alabastre
blan del terra, no té cap inscripció.
En el temple es troben 23 estàtues del rei en un forat, de pedra diorita (es feia el ritual
d’obertura).
El sema tawy, el símbol d’unió de les dues terres.
Al costat de l’esfinge hi ha un passadís que ens pot portar allà o a la piràmide.
ESTÀTUA DE KEFRÉN:
Porta en nemes, una actitud de rebre les ofrenes, el tron, i el sema tawly.
Lessing: faraó Hefbra

Té cos de lleó i cos d’humà, és les simbiosis entre el rei dels animals i dels homes. Aprofita
una massa rocosa per acabar de donar la forma de la imatge vivent que és la imatge.
Tumosis IV es va quedar adormit a l'ombra de l’esfinx i va tenir un somni i ara està en
l’estela del somni que està en les potes de l’esfinx. (l’esfinx li va dir que si la desenterrava ell
es tornaria rei d’Egipte) Llavors Tumosis va trobar-se amb Horemakhet i va ser rei perquè
ara l’identificaven amb aquest.
Piremaide de Menaure:
51º, té un revestiment de granit i de pedra calcària, en el temple de la vall hi ha les triades

de mencauver, hi ha diverses i representen al rei en la postura estàndard, acompanyat per
la deessa Hator i la personificació d’una província en cada una una província diferents. No
s’han trobat totes.
E sarcòfag va naufragar quan el portaven.
El sostre està ple d’estrelles.
Les piràmides ara anepigràfiques per a finals de la Dinastia V es fa la piràmide d’Unís que ja
té text a la piràmide, eren de transmissió oral.
Els textos estan pintats de verd, per la resurrecció.
Assota dels relleus hi ha uns altres que només es veu amb el contrallum.
A la Dinastia V apareixen els últims títols pel protocol faraònic: Títol d'Horus d’or i el de fill de
Ra (aquest va amb cantutxo).
Estàtues de personatges no reals, també es creen grups familiars, les de fusta són de peces
assemblades i policromades,
Escriva assegut es troba a saqqara, el context està perdut, per segurament era de la tomba,
no se sap res perquè el sòcol ha desaparegut, és un rostre individualitzat i un treball definit,
els ulls són incrustacions de cristall de roca, els escrius segut i escrivint són molt comuns en
la dinastia. Per d’aquí en endavant es representen llegint.
Ser representat com escrivà era una actitud molt noble.
Grup familiar: Nikarre acompanyat de l’esposa i fill, era el recaptador d’impostos, el fill és un
nen però es igual d’alt a la mare, i era escriva del graner del rei.
L'escultor ha volgut mantenir la isocefàlia i la simetria si no el pare seria molt més gran.
Hi ha una diferència de color de la pell el de la dona és més groguenc. L’escultura és més
una construcció que no realista.
En la dinastia 6 es produeix una elit nobiliària, com la tomba de Mereruka, té 31 sales, 3

apartaments un per cada membre de la família. L'important de la mastaba és on està la
falsa porta, la que comunica el món dels vius de la dels morts i al seu davant la taula
d’ofrenes i l’escultura de difunt.
També hi ha el búnquer amb l’estàtua.
Per anar a veure al fill s'havia de passar a la A 13 per fer una ofrena al pare i després al fill,
després hi ha el pou. En la tomba es veu la biografia de la gent.
En les tombes dels reis no estan les representacions és perquè tenen una vida arquetípica
Amb el poder de la noblesa hi ha un canvi en l’administració, ara no és controlat per

l’administració central. Ara apareix la figura del Nomarca (el gran de la província)
monopolitza en la seva persona els departaments que abans depenien de l’administració
central. Per tant, el rei perd poder en les províncies, llavors ha de pactar amb els nomarques
a través de matrimonis, casant-se amb les filles dels nomarques.
Les piràmides de la dinastia V són més petites i soses, però les dels nomarques són més
sumptuoses i grans.
Que por l’últim rei Pepi de la disgnàtia VI, el poder del faraó passa a Memfis i el poder
s’esquerda, i és quan els asiàtics entrem i serà el primer període de transició
REIS DEL REGNE ANTIC:

Djeser/Netjerkhet: (construeix el complex de la piràmide
graonada de Saqqara, el primer monument construït en pedra, de la història de
l’arquitectura egípcia; arquitecte: Imhotep.
Sneferu (edifica a Dashur el primer complex piramidal “canònic”, el de la piràmide

“romboïdal”, format per un temple de la vall o d’acollida una rampa un temple funerari i
temple de la vall o d’acollida, una rampa, un temple funerari i
la piràmide, disposats segons un eix est-oest seguint el camí oest seguint el camí
del Sol).
Khufu, Khafre i Menkaure:(aixequen les renomades piràmides de iràmides de Guiza)
Unis (construeix una piràmide a Saqqara, la primera amb Textos de les Piràmides)
PRIMER PERÍODE INTERMEDIARI I REGNE MITJÀ:
El poder del rei queda relegat, fent que els asiàtics aprofitin per entrar, fent que la
monarquia desaparegui i el poder l’agafin els senyors de la comarca (nomarques).
En el sud, hi ha deferents lluites entre nomarques per aconseguir el control, al final

s’unifiquen amb els poders de la ciutat de Tebes creant les dinasties X-XI, que són
simultànies. Entre els dos bàndols tindran una guerra civil, fent que guanyi Tebes amb el
que pertany a la dinastia 11 el que farà ell és reunificar el territori d'Egipte.
En aquest període s’està desenvolupant l’espiritualitat i apareixen els textos de sarcòfags:

- En part recullen els antics textos de les piràmides i també incorporen elements nous.
Desapareixent al regne nou perquè seran substituïts pel llibre dels morts.
Els sarcòfags ja no són únicament reials, qui s’ho pot permetre ho pot tenir.
Hi haurà una reducció de les necròpolis que s'havien utilitzat fins al moment hi haurà un
increment d’eternaments privats. Aquestes noves tombes s’anomenaran Hipogeus i es
trobaran en penya-segats a les muntanyes.
En aquest període arriba el primer testimoni del mal d’ull.
REGNE MITJA: (Dinasties IX-XII)
Montuhotep II és el que la inicia aquest nou regne que anirà entre les dinasties XI-XIII. Es
comença el segon mil·lenni abans de crist.
Farà que Tebes sigui la nova capital, crearà una nova necròpolis de Deir el Bahari, es va
construir un complex funerari mot interessant (aquest tindrà la funció de tomba i temple), el
qual inspirarà ha Hatshetsup a fer el seu propi (però aquest únicament tindrà la funció de
temple, perquè ella serà enterrada a la ball dels reis).
És un complex piramidal que està entre el complex piramidal del regne

antic i el complex del ball dels reis. El que fa és superposar diverses
terrasses on al final de cada una hi ha un pòrtic columnat. Va guanyant
alçada posant una piràmide que és la cambra funerària (no la tomba).
La tomba està a dintre de la pedra. El cenotafi està al pati principal,
aquesta falsa tomba li correspon com a rei del baix Egipte.
Aquesta estructura simbolitza la fusió entre elements solars (escales, piràmides amb funció
de capella funerària, no de sarcòfag) i osiríacs o ctònics (hipogeu, al fons de la roca).
Aquesta idea ve de les tombes tipus Saff, que tenen un pati que
acabava en un pòrtic que donava accés a la cambra funerària
que estava dintre de la roca.
Menthu era el deu principal de Tebes, amb la

mort de Montuhotem i l’arribada de la
dinastia XII el deu principal serà Amón i es farà un temple al seu honor
(temple de Karnak). S’anomena La capella blanca de Senusret, part dels
materials es van reciclar, i ara formen part del Museu a l’aire lliure de
Karnak (el 3r piló), que era la capella del Hedset, també s’utilitzava com
a aparcador de la barca sagrada a la cerimònia de l’Opet. En aquesta
capella es conserva la llista metropolitana on hi ha totes les províncies d’Egipte
(donant: el nom, la capital, els deus i temples i la seva superfície).
Dinastia XII→
Els reis de la dinastia XII conqueriran la baixa Núbia. Construiran
un cinturó de fortalesa (8) a la 2a cascada del Nil, per així evitat la
invasió a Egipte. Les construccions que van fer eren forts amb
grans torres i muralles (la construcció més important és la de
Mirgisha), els forts comptaven amb doble muralla, fosa, una
necròpolis (perquè hi havia gent vivint allà), entre altres.
Tenien una estàtua calcària amb el nom dels

enemics d’Egipte, que tenien l’objectiu màgic d’amedrentar-los. Cada 10
anys es canviaven les inscripcions i eren actualitzades amb nous noms.
Les figuretes eren d’embruix (amb genolls flexionats, mans a l’esquena) i
durant els rituals les apallissaven.
Amb Senusret hi ha una reforma administrativa, on es vol acabar amb la

base de poder de les grans famílies nobiliàries. Farà unitats administraves més petites i
posarà una burocràcia laboral. Per dissoldre el poder de les famílies província que havia
sigut l’enfrontament de regne antic.
Piràmide de Senusret:
A diferència de les piràmides anteriors que eren massives aquestes,

principalment estaven construïdes sobre un promontori de roca
natural. Eren piràmides de caràcter laberíntic, que combinava elements solars i elements
ctòniques.
Tot el conjunt es revestia de pedres, que en caure s'enfonsaven i deixaven veure l’estructura
interna de murs i l’adob.
Pel canvi de les creences és que canvia l’arquitectura.
Els nomarques s'enterren en Hipogeus (amb textos autobiogràfics, molt estereotipades, que
incloïen els títols i funcions). El més important és el de Beni Hassan que està a l’Egipte Mitjà
a la riba oriental. Cosa que no és habitual perquè haurà d’estar a la riba occidental, això és
perquè en aquella banda hi havia uns grans penya-segats molt grans. S'han trobat 39
tombes dels últims nomarques de la dinastia XI-XII.
Com són els hipogeus:

- Pati previ que acaba en columnes poligonals que dona accés a la capella funerària.
- La capella té 4 columnes poligonals al fons hi ha un nínxol de difunt pel se ka. (Les
columnes de dintre de la capella, són de caràcter simbòlic perquè l’edifici està dintre
de la roca i no és necessari).
- A terra hi ha els punts que dones accés a la cambra funerària.
- L'interessant és la decoració perquè parlen de la seva vida.
- A la paret occidental hi ha la falsa porta dels vius i morts.
- A les parets hi ha escenes de la vida quotidiana de la persona.
- Representació de gent que van a comercialitzar, va tota la família, però no sols van
amb els heka-ha- sub i els seus fills i dones. Són els Hykses. En aquest
moment aniran en són de pau, per al final acabaran fent una dinastia.
Escultura:
● Escultura de Montuhotep II → trobada al cenotafi. És en pedra

calcària, policromada en negre, verd i vermell (negre de terra fèrtil, verd
d'Osiris i amb els braços plegats, a punt de ressuscitar, la corona del
Baix Egipte (de color vermell), barba postissa, i el vestit del
khetset.
● Senusret I → trobat al seu complex piramidal, hi havia 10

escultures idèntiques i molt ben conservades. Amb braços
oberts, rostre realista, amb barba, Nemes, Oraeus.
● Amenemhat II → forma d'esfinge, amb barba, Nemes, Oraeus, Va ser

reutilitzat per Menemptah a la dinastia XIX i trobada a Tanis, al Delta (és al
Louvre). Els egipcis a l'esfinge n'hi deien shetepank o imatge vivent:
reuneix aspectes solars (cos de lleó, guardià) i cap humà.
-A partir de Senusret III, a la meitat del Regne Mitjà, comença a

haver-hi més realisme i introspecció El rostre de Senusret III amb ulls

severs, preocupats, mig tristos o cansats, orelles grans. Aquestes
representacions són semiòtiques, però el missatge que volen transmet és
diferent del regne antic, el que volen transmetre d'un pare del poble que no
dorm per cuidar al poble i que està disposat a escoltar el poble.
Tot i que segueix sent un intermediari vàlid per estar entre humans i deus.
(és una representació on la part humana estes més presents que la divina).
Acabà amb els Nomarques i creà una

burgesia en contra dels nobles. Creà la corona de fortaleses per defensar-se
de Núbia. Va fer la ciutadella Kahun dels treballadors de la seva piràmide.
● Estàtues cub → és el model bàsic de l'estatuària privada, s'inicià ara i durà fins al
final d'Egipte antic, un personal a la gatzoneta,
s'asseu i s'agafa els genolls a l'alçada de les
espatlles, plena de gravats a tot el bloc. Tindrà una
evolució de la dinastia 12 a la 30.
Han tingut molt d’impacte en l’escultura de l’art.
Però no es representaran reis, són escultores de
privats i es posen en temples egipcis.
N'hi ha diversos models:
-Estàtua de Nakhti, alt funcionari, din 12, feta amb un

tronc d'acàcia, policromada, 1,78 m d'alt, al sòcol hi té escrits els títols, Segueix els
models de la 6 din (Metjetji), també amb faldilla triangular llarga, posició (amb la mà
dreta s'agafa la faldilla amb el polze al plec, i el peu esquerre avançat = capacitat
d'acció).
El que pintat es marcia, ho coïen en maquetes de petites escultures (al Louvre)
representant la fabricació de cervesa i de pa: molen, pasten, mullen i trepitgen i es
recull en unes vasijes per fermentar. El pa: moldre, pasta i coure. Era perquè en el
qual més enllà necessitarien.
Arriben molts objectes màgics perquè es van trobar en una tomba, assota dels magatzems
del temple de Ramesseum.
- En la capsa hi havia ivoris màgics: que apareixen per primer cop al regne mitjà fins a
la dinastia XVIII.
- Basto de la serp (per protegir de les mossegades de la serp) dinastia 12
- Figureta amb bastó de serp, és la deessa Beset (suport modificat.
- Fragment de vareta màgica d’ivori (només es documenten al regne mig)
- Figuretes femenines amb les cames trencades per atrapar la malaltia d’elles
- Paddle-doll.
La fayenza és característica de la dinastia, és fruit de la mateixa composició

el to blau que té. És un procés químic. Era és substitut barat del turquesa.
La decoració que té l’hipopòtam es feia quan la pasta era encara fresca.
Abidos es converteixen un centre de peregrinació, això es pot veure perquè anaven allà per
deixar una estela perquè estigues a prop d’Osiris. Ja que en les imatges es veia com ell
ensenyava al seu fill com ser merhek.
A finals de la dinastia 11 arriba l'estatuària en fusta, un d’ells el Hetepi, o el canceller Nakhti.
2n PERÍODE INTERMEDIARI: (dinasties xiii- xvii)
A la dinastia XIII hi ha molts faraons en molt poc temps i això significa una crisi en el procés
de successió reial.
Segons les regles la successió:
1. fill gran
2. Germà del rei
3. Les dones com a transmissió de la reialesa fins que es casen, tot i que hi ha
excepcions. (En el cas de Hatshepsut, va haver d'inventar-se el mite de teogàmia: el
seu pare de fet era Amón).
4. Es veu que el tro pot ser agafat sense cap relació de sang, això és perquè hi havia la
creença que es podia ser faraó per un miracle.
També hi ha militars i estrangers que arrien al tron, per una creença on si una
persona era capaç d'exercir la funció podia arribar a ser faraó.
Tota la inestabilitat política es contrasta per una estabilitat administrativa per la reforma de
senosret III, es fan expedicions, els temples segueixen confiant, es fa una expedició a les
mines que estaven al Madie Hanmamat (hi ha un mapa que porta a les mines és el mapa
topogràfic més antic que es coneix, està comprovat que no és el primer que es va fer, però
sí el que es va trobar). El mapa es llegeix diferent perquè el sud està dalt perquè era el seu
lloc d’origen
Aquesta estabilitat es perd i els reis comencen a perdre els controls sobre la baixa nubila, el
poder es va debilitant, i les regions del delta ho aprofiten fent un petit regne independent,
amb la dinastia 14. Paral·lelament a la ciutat de () hi ha un altre rei que fa una dinastia 14.
Els reis de la dinastia XIII s’han trobat tombes molt simples, quasi com pous, en una
d’aquestes s’ha trobat una escultura del ka del faraó (és la representació del ka, cosa que
és poc usual).
L’últim rei de la dinastia XIII explica en una estela que ell ha salvat a Tebes d’un nou
problema que són els (Hicses) però ells s’autoanomenen (heqa khashut.)
Amb la crisi ells no poden seguir fent comerç ni viatjar, i com depenen d’això fen que perdin
la seva raó de ser i el que fan és atacar. S’havien anat instal·lant en la riba oriental d’Egipte.
Debilitat Egipte per crisis en el principi de successió, amb el qual el Hykses aconsegueixen
assaltar Memphis i dominar Egipte. S'autoconeixen com a faraons fent la dinastia XV,
aquesta substituirà la XIV perquè estarà en tot el delta.
A l’alt Egipte hi ha una dinastia XVI i la dinastia XIII ha desaparegut i s’ha convertit en la
XVII.
Acaben adoptat els protocols faraònics i també els cartutxos, per tant fan un esforç per
egipitsar-se, però incorporaran aspectes de la seva cultura, com entrar a la gent a la casa o
introduir deus com baal (divinitats cananees), les destrals, carros de guerra i el cavall,
també tornaran a fer comerç amb Palestina.
Però els egipcis no estan conformes i comença una guerra que tindrà un tó nacionalista.
Els Hicses i Nubis es van coordinar contra la dinastia XVII: ataquen i vencen a Seqenenre
Taa (mort per un com d’acha), però el seu net Ahmose els va vèncer i serà el que reunificà
tot Egipte i fundà la dinastia XVIII, fundant-se el Regne Nou, també serà el moment on
Egipte posarà els ulla a Àsia.
Els reis estoren a representar amb aspecte divinitzat i confiat (cap al final).
Per aquest període arriben eines que ten iconografia minoica i micènica.
REGNE NOU: (Dinasties XVIII-XX)
Comença el 1539, es pot saber com va ser el setge

comença per una inscripció que hi ha a la tomba
d’Ahmes, aquest era un soldat que va participar en la
guerra contra els hicses.
En el text hi ha un dibuix on està el difunt amb una
vara, i el text s’adapta a aquesta.
És la primera vegada que hi ha un llistat dels esclaus d’Egipte, aquests sempre eren
estrangers, mai va haver-hi esclaus egipcis. Els esclaus podien ser domèstics o del faraó,
els del faraó faran que hi hagi moltes construccions d’obra pública.
També es parla de l'Oró del valor, medalles en forma de mosques,

aquestes són valentes, tenasses (valors que s’esperen d’un soldat)
com més mosques més poder tenir.
Ahmose farà l’última construcció d’una piràmide

a Egipte, es troba a Abidos, amb una combinació de Re i Osiris. Això
pot sorprendre perquè la piràmide és de creences solars i Abidos és
de creences osiríaques. (amb la construcció de la piràmide laberíntica
comença a haver-hi un apropament d’aquestes dues creences).
S’arriba al màxim moment de la creença de les dues teories.
Quan ell mor el substitueix el seu fill, i el que farà és donar culte al
gran temple de Karnak fent que després tots els faraons ho facin, fent que sigui un espai
molt gran. (capella blanca).
Va consolidar el domini de la baixa Núbia i instaurarà un virrei per evitat que passi el que va
passar anteriorment.
No se sap si ell és el fundador de la Ball dels reis, perquè hi ha una tomba que està citada
en un papir, on hi han escrites totes les tombes saquejades per restaurar-les, on es diu que
és una tomba de tres eixos, per escriptura la informació coincideix, però per falta de
decoració no es pot saber.
Amenhotep I funda la institució de la tomba: és la institució dels artistes que vivien
confinats en un poblat per construir les tombes del Regne Nou. Per això Amenhotep serà
divinitzat i convertit en el patró dels artesans/artistes. Des d’ell se separen la tomba del
temple funerari. Totes les tombes estaran en hipogeus al KV o Vall dels Reis, gran necròpoli
tebana, on la muntanya té forma de piràmide.
A la seva mort no té dependència masculina i els substituirà Tutmois I. Que no era de sang
reial: ho aconseguí casant-se amb la filla d’Amenhotep I. Fou conegut per ser el pare de
Hatshepsut,
El que farà aquest rei és anar fins a la 3a Núbia, i serà el primer cop on Egipte posarà els
ulls a Àsia.
TUTMOSIS I:
Tutmosis I és el fundador del poblat dels
artistes, on viuran confinats els artistes, pica
pedrers… encarregats de decorar les
tombes, és una ciutat emmurallada amb un
carrer principal nord-sud amb cases petites
on viuen els artistes amb la família, la seva
paga per fer les construccions era un salari
en cereals, peix, cervesa, teixits i tenia dret a
les ofrenes d’aliments que es feien als
temples. Per tant, eren uns privilegiats.
Els artistes es deien Sedjem ast em Set-Maat (els que escolten la crida en el lloc de
veritat).
Els artistes es dividien en dos grups, amb un capatàs i un escriva que apuntava a la gent
que anava o no, per exemple si s'havia quedat a casa per fer Pej Netjer.
S’ha trobat molta documentació de la vida d’aquesta gent, perquè al costat del poblat hi
havia un gran pou o tiraven la brossa on es va trobar molt de material de la gent que vivia
allà.
També van fer un tribunal de justícia fet pels artistes i per solucionar els seus problemes, ja
que no podien sortir del poblat. (Qenbet).
- Capacitat notarial (enregistrar els testaments)
- Resoldre litigis civils propis d’ells
- Competència repressiva, però amb límits (no la pena de mort, però sí un cop de
bastó) Si els casos eren més greus s’havia d’anar al Visir o governador del govern
Central, o a l’oracle d’Amenhotep I.
- Competència en la teoria legislativa (podia fer jurisprudència aplica un cas en un cas

posterior).
- Cas 1: hi ha un caos, que es aprofitat per un habitant de la ciutat, que s
acusat a robar un pic coure d’una construcció. A ella li fan jurar en nom del
faraó que no ha estat ella, però no la creuen i enregistren a casa seva, i
troben el pic. Per tant, el que ha fet és un castic de pena de mort. Llavors
l’expulsen del poblat i el visir se l’emporta.
- Cas 2: Un dibuixant es queixa que un portador d’aigua, li ha venut un ase per
27 debem de coure, però l’ase no treballa. El que es fa és que li ha de
canviar l’ase per una que va bé o de tornar els diners sinó com a càstig un
cop de basto.
Els artistes es van fer les seves pròpies tombes al costat del poblat, que
és privada i no reial. Les tombes són pous a cavades en un piramidó
que fan de capella.
El-Qurn, és una piràmide natural on hi ha la vall dels reis que

per ells és la muntanya sagrada, hi ha més de 60 tombes.
La primera tomba és la de Thutmose I compartida amb la seva filla Hatshetsup. Ja que en la

cambra es van trobar dues tombes. És una tomba molt gran.
En aquesta tomba es troba el 1r llibre funerari reial que del llibre de Am-duat. Els egipcis li
deia el llibre de la cambra amagada, un llibre reial funerari, que ens explica el viatge per
l’inframon que s’ha de fer per poder arribar al més enllà. Es fa això perquè el rei vol fer el
mateix viatge per regenerar-se amb Re i Osiris.
El successor de Hatshepsut Tutmosi III va traslladar el

sarcòfag de Tutmosi I a la tomba KV 38 (que té forma de
cartutux) (I va ser qui va esborrar de la memòria Hatshepsut).
Tutmosi III i la seva esposa també tenien una tomba en forma
de cartutx (KV 34 i KV42).
Genealogia:
HATJEPSUD:
Hatjepsud serà reina, però primer farà com a regenta, però després de 7
anys instituirà una corregència. Es declararà faraona i començaran a sortir
escarabeus amb el seu nom de faraó, i també el del seu “fill”, per tant, hi
ha dos faraons. El seu nom de faraó va ser Maat-ka-Ra, juntament amb el
del fill.
I comença a construir el seu gran temple funerari a Deir-el-Bahari, on

agafarà la referència el del seu pare. La diferència és que ella serà enterrada a la vall dels
reis. En el temple hi haurà relleus on hi haurà connotacions de la coronació. Serà coronada
amb l'Alt i Baix Egipte, amb el Serket.
Per poder ser faraona es van inventar un mite de Teogàmia. On en el moment de la

fecundació Amon es ficà al cos del seu pare Thutmose I, fent que el fill que neix pugui
fer-se ungir Rei: amb tots els atributs de Faraó.
Ella tènia un amic molt especial que es deia Senenmut, és el que va ajudar a construir tot el
que ella va voler reconstruir. Ell va ser l'educador de la seva filla, ho va fer perquè ella
també sigui faraona.
També serà una gran reconstructora de temples que van ser destruïts en època dels hicses,
com el de Speos Artemidos.
Ella té la creença que s’ha de recuperar i conservar l’antic.
Djeser-djereru (el sagrat dels sagrats) un temple que fa i que és la seva gran obra. És un
temple en part excavat en la roca, amb terrasses escalonades, i segueixen el pendent de la
muntanya. En un dia de bona visibilitat a la 3a terrassa es pot veure el temple de Karnak.
Perquè estan alineats. Estava alineat perquè hi havia un dia a l'any en què se celebrava la
bonica festa de la vall on es tria l’estàtua de amon de Karnak i la portaven a la riba
occidental per visitar els temples. Per fer parades entre el viatge s’anava a aquest temple.
La gent portava flors perquè l’estàtua agafes el poder i l'endemà les portaven als seus
difunts.
El camí fins al riu estava rodejada d'esfinxs amb la cara de la faraona. Però moltes estan
enterrades. Hi havia 70 estàtues. La rampa per anar al riu feia 1 km de llarg i 37 m
d’amplada.
El temple va tenir diversos usos i restauracions, en època de Tutankamon va tenir una

restauració i en època grecoromana va ser un sanatorium, s’anava a sanar perquè es feia
culte a imhotep.
En època copta es va fer un monestir cristià.
En l’entrada al temple hi havia uns estanys jardinats amb arbres d’encens que venien de
Punt.
Parts del temple:

- Al final de cada terrassa hi ha un pòrtic i cada un té una columnata (pilars de secció
quadrada amb una cara arrodonida a l’interior).
- Al llarg del temple hi havia una valaustrada que imitava una serp (una cobra que
protegeix el temple que està coronat amb Horus).
- A la 2a terrassa es pot anar a l’esquerra on hi ha la capella de Haotor, en aquesta hi
ha una sala hipòstila, una bescambra i la set-huret. Els relleus pictòrics expliquen el
viatge que feia Hator per anar a veure a Horus.
Si se'n va a la dreta hi ha la capella d’Anubis, té columnes prototípiques. Té una sala
hipòstila i una set-huret. També té una sala corba on es feien rituals de transfiguració
que no es podien veure, i es feien per poder estar a prop dels deus. (Akh)
- A la 3a terrassa hi ha pilars amb estàtues adossades de la reina, van

ser destruïdes. Aquesta terrassa és l’única que té una porta d’accés.
Que porta al gran pati porticat de dalt de tot.
A l'esquerra hi ha una capella on es troba una estàtua d’ella (es veu
que és una dona), és la representació del seu ka. Però a la rampa
també es troben unes estàtues que no la representen com és sinó de
la forma arquetípica d’un faraó. Perquè era un lloc públic, en canvi, el
temple era un lloc privat i no podia entrar tothom només el sacerdot per
fer les ofrenes.
- Al pati hi ha doble fila de columnes, a les parets hi ha relleus de la

bonica festa de la vall. (lloc 6 ella, lloc 7 capella de Tutmosis I) També
hi ha un altar solar, que no té sostre hi ha un altar per fer ofrenes directament al sol.
(Serà el precedent de la revolució contra el deu del sol). A la dreta de l’altar hi ha
una capella d’Anubis per la transforació de Tutmosis (és la volta estelada, hi ha el
pare amb la seva mare, per tant, hi ha
l'ascendència femenina.
- En la santa santorum; abans d’entrar a la porta
hi ha una inscripció (porta de Tutmosis III
amon està satisfet amb el monument que ha
fet ella), això és una damnatio memoriae) (l’ha
modificat ell)
- En entrar hi ha una cambra en forma de volta i
una bancambra i després la ser huret. En el
solstici d’hivern de cada any s’il·luminava
l’estàtua d’Amon. Ara ja no passa per haver-hi
terratrèmols.
L'important és que darrere del temple hi ha la piràmide natural, ella fa fer darrere del temple
de Karnak uns obeliscs (normalment estan davant), hi ha una hipòtesi són signes solars i el
que va voler fer ella és completar el cicle solar.
La decoració:
- 1r pòrtic al sud hi ha la representació dels obeliscs i les escenes de fundació. Al nord

hi ha escenes protectores.
- Relleu pictòric dels obeliscs: representació del transport dels obeliscos, per
fer els obeliscos van trigar 7 mesos. Hi ha deferents obeliscos en tot el
temple: dos al darrere i també els que estan entre els (obeliscos grocs) per
commemorar el seu Heb- sed, els verds fets pel seu pare que no va poder
erigir i ho va fer ella i els vermells de Tutmosi II reutilitzats i elegits per ella.
Hi havia 18 obeliscos, però només n'han quedat 2. El de Tutmosi I i el de
Hatjepsud.
(Obelisc és un terme grec, ells li deien Tejen: desgargar, perquè el que fan
es rasgar el cel i tenen una simbologia solar.)
Els obeliscos que ella va aixecar per la seva coronació Tutmosis III els va
emparedar. Cosa que ha fet que ara tingui dos colors.
El primer obelisc que va viatjar va ser per Octavi August i el va portar al camp
de mart, donant-li la funció de rellotge solar.
També va esborrar els gravats on Amon coronava a Hatjepsud. En la

piràmide hi ha una inscripció en ella diu que deixa això per les generacions
futures, és un concepte de patrimoni nou.
En la capella roja es parla de l'ascensió dels obeliscos.
En aquesta secció també hi ha el ritual de fundació, es va trobar una haxada

ritual que es va fer servir per excavar la 1a trinxera del temple, aquí es troba
ritual on hi ha diferents escenes: la 1a, la deessa Sehat amb el faraó que
delimita l'àrea sagrada del temple, després el faraó amb l’haxa escava,
després el faraó elaborarà la 1a pedra del temple i després hi ha el ritual
d’obertura del temple i l’entrega a la divinitat. (en el temple només hi ha la 1a
i l'última representació).
- 2n pòrtic relleus pictòrics de la gran expedició de Punt. On es buscava or, mirra i

encens. Al nor hi ha escenes de teogonia i coronament.
- Al segon pòrtic: al sud expedició a punt. És eldorado no se sap on pot estar,

és una regió africana per animals exòtics, es representa els reis de punt que
donen la benvinguda a l’expedició que era dirigida per Nehesy, que van
intercanviar el que ells portaven per or mirra i encens, l’arbre se l'emportaven

sencer i el posaven a l’entrada del temple (encara hi ha una arrel).
També hi ha les barques amb el que faran el comerç. La sequena:
1. La flota arriba a punt (212 tripulants i 5 tripulants, triguen set mesos
per arribar a punt).
2. Surten els reis de punt a donar la benvinguda (la reina té una
malaltia).
3. Hi ha diversos homes que transporten l’arbre d’encens, els vaixells
són carregats amb els objectes de punt,
4. Hatjepsud presenta els objectes a Amon (temple de Karnak, fent que
aquest temple vagi agafant més importància).
5. Pesen i conten tots els productes. I l’èxit és anunciat davant d’Amon i
la cort.
Per anar a Punt hi ha moltes suposicions:

1. Van baixar pel Nil i va anar a una vall occidental amb el mar roig.
2. Desmunta els vaixells i passen per Wadi, fins al mar roig.
3. Anar contra corrent al Nil, però hi ha el problema de les cascades.
El paisatge de Punt són cases sobre elevades, on hi ha dos pisos al superior hi viu la gent i
a l’inferior els animals. A prop de les cases hi ha aigua amb calaments i llagostes, per tant,
era un paisatge marítim i terrestre.
En un documental de 2009 és una espècie d'experimentació arqueològica, perquè es va
intentar fer el mateix viatges que van fer els egipcis i també ho van intentar fer amb els
materials amb els quals feien la barca.
Al nord del pòrtic hi ha les escenes de teogonia on Amon anonàcia a un concili de 12 deus i
els diu que té un pla, que és trobar una dona humana que sigui adequada per ser la futura
mare del rei d'Egipte i envia a Thot. I ell la troba i en la 3a escena Thot acompanya a Amon
perquè la conegui.
La següent escena ja estan sobre el llit i estan entrecreuant les cames i Amon li dona la vida
a Agnes (mare de Hatjepsud). En la següent escena Amon instrueix a Khnum per fer el
special body. I després a Khnum donant el Ka. Thot va a Agnes i li diu que serà la mare
d’un futur rei d’Egipte. I es veu a la granota que acompanya a la reina a parir. En la següent
escena ja ha parit i té a la nena en braços.
Després Amon va a Ahtor per ensenyar el nou infant, després es veu com Amon li està fent
petons.
Ve el moment de l’alletament que serà alletada per la seva mare i per diverses divinitats.
Després dos deus presenten a la nena al concili i Thot acompanya a la nena i el Ka a Amon
perquè aquest la beneeixi. L’última escena és la circumcisió.
Aquestes escenes es tornen a veure al Luxor d’Amenhotep III. En una sala lateral a la
set-uret.
- 3r pòrtic entronització de Tutmosis, el nord està destruït, però hi ha columnes que

anuncien que ella seria coronada (destruïdes expressament).
Entornonització de Tutmosi I i les columnes de text que descriuen els esdeveniments
miraculosos de la coronacio de Hatjepsud.
La capella roja, construïda al temple de Karnak, és un capella repositoria per la barca,

s’entra per un costat i se surt per l’altre. Però es va tovar destruïda com a material pel 3r
piló, però va ser reconstruïda. Es van tovar representacions del seu regnat.
El va fer al cap de 16 anys de regnat no als trenta. Ella el que a fer va ser sumar els anus de
regnat del seu pare i el del seu germà.
TUTMOSIS III:
L'any 22 Hatjepsud desapareix de les fonts i no se sap res d’ella. Se sap que la seva
damnatio memoriae es farà 20 anys després. Se sap per què Tutmosis III va acabar la
capella roja, el motiu per fer això és perquè volia assegurar-se que no hi havia un altre dona
que regnaria, es volia assegurar que la seva descendència seria la que seguiria.
Un altre motiu de la seva desaparició és per relacions amb la sang. (es fa descendent
principal de Tutmosis II, que no té sang reial).
Ell regnarà 31 anys més sol. I aquí farà 17 campanyes militars a síria/Palestina. Aquesta
campanya la deixa escrita a la sala dels anals (s'emporten al príncep de la ciutat atacada i
els eduquen i els egiptitzaven, i que creixien els tronava a casa seva perquè regnessin, per
perseguir els hikses.
Va fer un temple entre el de Htjetsup i Amenhotep, estava dedicat a Amon. Dent que el de la
seva tieta es deixés en uns, però el temple va ser destruït per una roca que va caure.
Totes les imatges d’Amon estan picades dels ulls, això és perquè els sacerdots les van
desactivar perquè amon no anés a visitar un temple en ruïnes.
També va construir el temple d’Amada, entre dues cascades, el

temple va desaparèixer per la inundació.
Més endavant el van voler salvar, però per fer-ho no podien
traslladar-lo per trossos i el que van fer va ser excavar per sota
del temple per emportar-se'l sencer. Per transportar-lo van fer
servir un tren.
En morir l’enterren a la tomba KV 34, és la primera que té un pou que

separa la cambra funerària. Això pot ser per motius espirituals. És la 1a
cambra que introdueix la letamia de Ra. També es troba la versió completa
del llibre de l’Amduat. És representat com un papir desplegar perquè els
jeroglífics estan escrits com amb cursiva.
AMENHOTEP II:
A dos anys abans de finalitzar el seu regnat nomenarà el seu fill, Amenhotep
II com a successor, que serà un continuador de la política del seu pare, que
el copiarà en tot també en la decoració de la tomba KV 35 que és el (tot igual l’única
diferència és que la cambra funerària està més enfonsada com si fos una cripta), aquí es va
trobar un sarcòfag on hi havia la mòmia del rei i al costat en sales laterals
es van tovar sarcòfags d’altres reis, per poder protegir-les.
En època d'Amenhotep II ell utilitzava un plau on s’han trobat pintures

minoiques. Són la taurocatapsia, és un ritual que feien els minoics de
saltar per sobre del toro. Això vol dir que artistes minoics van estar al
palau perquè la tècnica és minoica, donant a entendre que es van
recuperar els contactes amb la civilització.
TUTMOSIS IV:
Amb la seva mort el substitueix Tutmosi IV, el que fa per justificar el seu poder és dir el del
somni de l’esfinx. Que li diu un deu que és solar. (Horus en l’horitzó).
Entre el 4t i 5e pilo del temple de Karnak va construir un pòrtic per connumerar el seu
heb-sed, que va ser destruït, però ara està reconstruït al museu de l’aire lliure de Karnak.
(que es va destruir per omplir el 3r piló).
En morir es va enterrar a la KV 43, però el troben a la tomba de la tomba del seu pare.
AMENHOTEP III:
El seu successor també va voler justificar la seva mort amb la
teogonia. Ell intervé molt en el temple de Luxor.
El que farà és una gran columnata, el pati i la sala hipòstila, on
actualment les columnes no estan, perquè la sala es va aprofitar en
època de Dioclecià, pel culte imperial (hi ha unes pintures).
Es va casar amb Tiyi (en aquest moment la representació de les
dones és igual d'important, ja que tots dos són necessaris).
Soleb i sedeingia (un temple per ell i un per ella). Estan a la 3a cataracta.
És el constructor dels grans colossos de memnón, estaven en el seu
temple funerari l'entrada. Es diuen així perquè en època grega hi havia molt
de turisme i unes d’elles en sortir al son feia un soroll pel canvi de
temperatura, per tant, els grecs els va recordar a aquest rei, que era el rei
d'Etiòpia. On Aquil·les el va matar, la seva mare era una deessa. I les vases de les obres
estan plenes de relleu grec. Tot això va acabar amb setimi VII va arreglar l’esquerda i ja no
va fer soroll.
Del temple hi ha 730 estàtues de Sekhmet, perquè servien per

apaivagar la fúria de la deessa dos per dia en tot l’any. Això es va fer
perquè en aquest període va haver-hi una gran pandèmia, i es van
fer les estàtues per apaivagar la fúria de la deessa. (amb vi,
música…)
Les estàtues d'Amenhotep estan molt individualitzades, amb els ulls ametllats i
els llavis grans.
En els relleus de la seva època es veu que sovint es representava fent el rol de
Ra.
AKHENATON
Això significa que en morir el substitueix Akhenaton, però puja al poder amb el nom
d'Amenhotep IV, però no dirà molt, l'any 4 es canvia el nom i es fa dir Akhenaton (afectiu a
aton).
Fent que aquest deu tingui la preeminència per sobre de la resta de deus (prohibeix el culte
a la resta de deus). El deu rep els cartutxos (noms de faraó) això significa que el deu vol
regnar en el regne terrestre a través del rei.
Per tant, no es podran fer oracles. A poc a poc es va fent una nova estètica Amarniana
(nom actual de la ciutat de Akenathon) és una estètica simbòlica, que reuneix en si mateixa
el principi masculí i femení. Es veuen per primer cop escenes intimistes. Les figures són
més arrodonides, amb línies curvilínies, els caps més allargats, l’agregació dels dos
principis i femenins, i són nous conceptes estètics que estan en sintonia amb la nova
ideologia de poder. Sempre es veurà al rei acompanyat de la dona i les filles no els fills.
El déu Àton té elements característics dels farons (títol i la serp protectora).

On està asseguda la faraona hi ha el sema Tawy (donant a entendar que es mantenen
elements de l’antiguitat).
En la representació del faraó es pot veure que ens es defineix si és una dona o un home i
es diu que estava malalt, però és una imatge semiòtica i representa un significat diferent. Tot
i que hi ha una terioa de la representació que ve d’un intent de la ratificació de la deformació
visual (paral·laxi) per l’alxad de les estàtues que eren colossals i s'havien de veure des de
baix, això vol dir que és el primer com que és te'n conta el punt de vista de l’espectador. I
després aquest mètode es va passar al 2d). Però això no justifica la representació del faraó
com una dona/home. Però es veu que són escultures expressament andrògines perquè
volen reunir els dos elements.
Apareix una nova tècnica, talatat, pedres que pesen només 5kg. El
que farà és que es pugui transportar a coll i que es construeixi més
de pressa, com una ciutat de nova planta (Akhetaton (horitzó
d’Àton)), estava a la riba oriental del riu, tenia una sèrie de carrers
paral·lela al riu amb carrets perpendiculars.
Hi havia una gran via principal que unia el gran temple d’àton, el
petit temple d’àton (com a temple funerari del rei) i el gra palau del
rei i la casa del rei (però ell no vivia allà, sinó al
palau del nord del rei).
Amb aquesta ciutat el que va passar és que la gent

va marxar, i s'ho van emportar tot.
Les cases de la ciutat eren quadrades amb una sala
principal on es rebia als visitants. La resta
d'habitacions també donaven a aquesta sala.
Algunes cases tenien un 2n pis on es guardaven
coses.
En les cases més riques hi havia un pati on estava
la cuina amb petites estances per tallers o
emmagatzematge a més d’un pou. Una d’aquestes cases és la de l’escultor tutmosis. (es
troba el bust de Nefertiti)
Els temples són hípetres (sense sostre)
Casa de l’escultor:
- al pati hi ha un pou amb escales per poder extreure l’aigua.
- també al pati hi ha el graner i la cuina.
A les tombes de amarna es veu que ha desaparegut Osiris ni el llibre de la nord, l’únic que
es veu és la parella reial que oficien el culte a amon.
També es veu a la parella reial fent el passeig amb carro on van del temple al palau del
nord.
En una de les tombes d'Ai es va trobar un himne dedicat a Aton:

- Característiques de la divinitat: és tot poderós, ho ha creat tot, és difícil de
conèixer perquè només el coneix Akhenaton. És únic, també és llunyà no està a la
terra, es manté al cel.
- el concepte de nit: no està, i per tant no funciona res. No hi ha el concepte del
viatge per l’inframon, com ell dorm la resta de la gent també. Això passa de manera
simultània, per tant, els temples no necessiten la forma que tenen de envoltori. No
necessiten rituals.
- la funció del rei: és substituir a la terra, és l'única hipòstasi de Aton vivent a la terra,
perquè no hi ha estàtues del rei. És l’únic que coneix la voluntat d’Aton, és el seu
catalitzador, per tant, no es poden fer oracles.
- com tracten a l’estranger: el tracten igual que els egipcis. Aton ha creat els
estrangers, per tant, deixen de mirar'ls com una cosa que s’ha de combatre perquè
és un caos.
Respecte al lloc on enterraven als reis, deixen d'utilitzar la vall dels reis, per tant, els
enterren molt a prop del palau al nord, aquestes són tombes reials i de gent molt propera aal
rei. Després al sud hi ha les tomes de la resta de gent amb càrrecs funcionals.
Per altra banda, la tomba del rei estava planejada al fons d’un Wadi, i estava dedicat al
temple d’Aton. Però el cos de rei no es troba allà. El van tovar a la vall dels reis a la tomba
KV 55 el va traslladar el seu fill.
Al final del seu regne la situació és complicada. S’envien cartes de la regió de Amuru que
diu que el rei (estranger) està atacant el territori i que Amon no fa res i no es preocupa per
combatre els estrangers, perquè són creació de Aton també.
Hi ha un altre perill, que són els hitites, estan creixent i en època de Ramsès seran un
problema.
A la mort del rei el succeeix Semenkharem i després Tutankhamon.
SEMENKHAREM:
Semenkharem ja té una voluntat de tornar a Tebes (es va construir un temple funerari allà), i
després d’un temps d'indecisió, a la mort de l’emperador, decideixen abandonar la ciutat i
emportar-so tot, i després iniciarà una damnatio memoriae. (amb el nom, molts diuen que
era en nom de coronació de Nefertiti).
El bust de Nefertiti no havia de sortir del taller, servia per a futures escultures d’ella. Servia
per node ensenyar als alumnes la incrustació dels ulls.
TUTANKHAMON:
Tutankhamon arriba al poder amb el nom de Tutankhaton (imatge
vivent de Aton), i després es canvia el nom a Tutankhamon (imatge
vivent d’Amon).
El que més destaca del seu regnat és que torna a obrir els temples.
Es troba una estela on ell explica com es tornen a fer els rituals,
obren els temples i fan el culte als temples, és el restaurador d'Egipte. El seu regne va ser
de 9 anys. És més conegut per la seva tomba KV 62 es va descobrir el 1922 per H. Carter.
La tomba ja havia estat saqueja dues vegades en l'antiguitat, però els sacerdots la van
tornar a emplenar i la van segellar una 3a vegada, que és durant l’obra Carter.
És una tomba molt petita, hi ha una escala que porta

a la bancambra que té una sala annexa i després va
la cambra funerària que té una sala annexa que és
la sala del tresor.
Ens podem fer una idea del que tindrien les altres
tombes, perquè estava troba tot el que necessitava
el rei per anar al més enllà.
El que es van trobar dintre del sacofec de quarsita

van ser tres atauds. Dos atauds eren de fusta
recoberts d’or, però l’últim era d’or massís (en trobar-lo era
negre per les essències que tenia). A la part del darrere hi ha
el cap 151 del llibre dels morts, que protegeixen el rei.
Per excavar aquesta tomba va ser complicat per la perquè hi havia molta pressió mediàtica.
En arribar el príncep () van obrir els frascos que protegien els òrgans del faraó.
La decoració de la tomba hi ha el ritual d’obertura de la boca. Que l’està realitzant Ay el futur

emperador. Hi ha escenes del llibre dels morts, per tant, torna Osiris (els temples d’abans
d’amarna)
Totes les tombes tenen una maledicció per protegir la tomba dels lladres i això va produir
molta visita.
AY:
Tutankhamon va morir sense descendència, i el succeirà Ay. I aquest governarà 4 anys i

serà succeït per Horemheb, un militar, i amb ell iniciar a una saga de militars, també
coneguda com el període del Ramsès.
HOREMHEB:
Horemheb serà el responsable de reobrir el poblat dels artistes, tornarà a activar el temple
de Karnak on implementarà dos pilons el 9 i 10. La seva tomba és la KV 57 és en la 1a
tomba on apareix el llibre de les portes.
Hi ha part de la tomba que està inacabada.
ÈPOCA DELS RAMSÉS:
RAMSÈS I:
Quan ell mor escull un general que el succeirà Ramsès I, era un general de la ciutat d’Avaris
i el seu deu principals és Shet.
Amb ell inicia el període de Rmaesida que ser a un retorn a les tradicions amb la
implementació d'innovacions hi ha més naturalitat en l’art.
Només regnarà 2 anys i el succeirà Sethy.
El que fa és un temple a Abydos (lloc d’eternament predinàstic),

és un temple cenotafi.
És el temple que té més perfecció en els relleus.
El temple conserva el sostre, el temple fa forma de L cosa mai
vista, és així perquè el temple funciona com a temple funerari
d’una tomba que està a darrere la tomba d’Osiris.
Però el rei no està enterrat allà sinó a la vall dels reis a la KV17.
- Hi ha un 1r pati (no conservat)

- un 2n pati
- dos sales hipòstiles
- 7 capelles. On inicialment hi havia 7 portes que et portava a una de les capelles.
- La capella principal era de Amon-Ra, la 5 Osiris. 6 ISIS, 7 Horus.
- era un temple dedicar al culte dels déus i també
- la número 5 té una porta, que dona a un complex dedicat als misteris d’Osiris, en la
decoració de la tomba hi ha el rei fent ofrenes, aquest complex té 2 sales hipòstiles i
un conjunt de capelles dedicat a diferents deus, un dels relleus emblemàtics és
l’erigir el pilar djed,
- En girar hi ha la galeria dels reis, on estan escrits tots els ancestres de Sethy, però
falten alguns (Akhenaton, hadjetsup)
- Al voltant de la sala hi ha les barques per fer la professó i algunes cambres per fer
sacrificis d’animals.
La tomba d’Osiris:
- hi ha un passatge que porta a l’osideion que està
inundat i no es pot visitar.
Saber l'orientació del temple és important per la decoració que té en l’interior.

Els temples sempre els posen de manera perpendicular al Nil. En la riba occidental els
temples anaven a la riba en sud i a l’altra banda al revés.
Hi ha un regla de sintaxi neològica

les regles més generals de la decoració:
- Simetria (amb relació a l'eix central de l’espai) s’ha de llegir conjuntament perquè
són complementaris.
- Hi ha una connexió temàtica horitzontal dintre el mateix registre (també pot haver-hi
de vertical per es poc comú)
- la decoració es dirigeix a la divinitat.
La tomba de Shety:
- KV17
- va estar molt malmesa
- és la 1a tomba totalment decorada de la ball del rei.
- hi ha escenes del llibre de la vaca celeste (la revolta dels homes contra Ra i com
sekhmet es venja massacrant la humanitat), el llibre de les portes, les lletanies de Ra
(a la tomba de Tutmosi III) el llibre de l’ambduat.
- Al final, la cambra funerària hi ha unes escales que porten a un passadís, en
excavar-lo es van trobar diferents escombros, com figuretes, després es van trobar
l’accés a què semblava una segona tomba, però realment era que la construcció del
temple no va finalitzada perquè el faraó havia mort.
Tomba d’una artista:

Sennedjem
- una de les més boniques, és una tomba familiar hi ha un pati el pou…
- en el costat sud hi ha 2 milans (Isis i neftis que vetllen al difunt i amb les altres
reactivaran el cor del difunt) sota l’escena hi ha els familiars de què li fan ofrenes
líquides i d’aliments.
- Després estan ell i l’espoc que van al més enllà que troben a Osiris i a divinitats que
les saluden, a sobre de l’escena hi ha Anubis que protegeix la tomba.
- al mur nord hi ha 3 escenes
- Anubis porta a Snetgem en presència d'Osiris (al judici final)
- senetgem davant la capella d’Osiris fent-li ofrenes (ha superat el judici)
- Alubís fent els preparatius de la mòmia rodejats de textos del llibre de mort
perquè Anubis l’ajuda a què el difunt pugui sortir de la tomba i anar a veure
els seus familiars.
- escena est els cants de ialu, coses meravelloses, però s’ha de treballar per poder
gaudir (t’emportis les figuretes). (es veu a la parella fetes accions agrícoles,
- el sostre, hi ha senetgem de color vers (és com Osiris) que reneix amb el sol, en el
camí de l’occident sentegem es troba amb Apofis, també s’ha representat en dues
fortes que són les de l’entrada del mes en la per entrar i sortir. Senetgem saludant
les estrelles circumpolars. I sentegem que veu aigua de la deessa del sicòmor (mig
arbre mig dona).
- En sortir es veu que hi ha el poblat dels artistes.
RAMSÈS II:
Abans de morir Sehy posa d'hereu a Ramsès II, el que farà és fer-se representar va tenir
100 fills per demostrar que la monarquia era hereditària, i que estava en ple funcionament.
També va enfrontar-se amb els hitites perquè la regió d’amuru havia estat molestant i va ser
absorbida pels hitites, el rei no està disposat a això i intenta recuperar la regió (batalla de
Qadesh, va ser representada al temple de luxol, Karnak…).
Amb aquesta guerra es va fer el primer tractat de pau on els egipcis i hitites es repartien la
zona de Amurru, però Egipte s’ho va representar com si fos una gran victòria seva. És una
imatge antiatipica, no és propaganda política, sinó que segueixen el cànon de les
representacions (imatge arquetípica).
RAMSÈS II:
Va fer una gran construcció (temples d'Abu Simbel un per ell i

l’altre per la seva dona). El temple està excavat a la pedra
(quan el traslladen reconstrueixen la muntanya, fent una
bovada)
En el temple hi havia un esdeveniment especial, consistia en
el fet que durant dos dies a l'any (21 de feb i el seu naixement
i 21 d’oct la seva coronació) un raig de sol entrava dintre del
temple i il·luminava la set-uret i les seves estàtues.
En ser traslladat el fenomen s’ha desplaçat un dia, tot i que segueix passant.
Entre les cames dels colossos es veuen els familiars d’ell.
El de la seva esposa està al costat i també té

colossos. En el cas de Nefertari els pilars interiors són
Hatoris.
En la sala interior hi ha diversos detalls, un d’ells és un
pilar que te el cap de la deessa Hathor, on té les
orelles de vaca.
Ramesseum:
És el temple funerari de Ramsès II, està rodeja de magatzems on
en uns d’aquest es va trobar una tomba d’un mag dintre d’aquesta
s’han trobat molts objectes màgics.
A la seva mort la situació política és perillosa, per la invasió, dels

pobles del mar, són tribus de Centreeuropa i són els reposables de
la fi de la civilització micènica i la hitita. També intenten atacar
Egipte.
NEREMPTHA (fill de Ramsès II):

Ja en època de regnat de Neremptah (fill de Ramsès II), ell va deixar escrita una estela
d’Israel, fent referència a Palestina (és el primer moment en què es menciona Israel) en
aquesta es parla d’ells com un topònim (nom d’una gent).
Aconsegueix allunyar al poble del mar fins a
Ramsès III que també va evitar la seva entrada
(de manera permanent, tot i que alguns dels
pobles aconsegueixen entrar de manera pacífica) i ho va representar en el seu temple de

Medinet Habu, que es representa a ell amb dos guardes contra tot el caos.
RAMSÈS III:
Ramsès III va haver de sufocar la 1a vaga se sap pel Strike Papyrus. El que explica és que
en època de Ramsès III no arriba el salari als artistes (peix, carn, teixits) i les arques de
l’estat s’estan empobrint en comparació al temple de Amon a Karnak que s’ha anat
enriquint. Es veu això perquè l’estat és incapaç de pagar als artistes.
Ells surten al carrer amb la queixa que tenen gana i s'instal·len en el temple de Tutmosis III
passen el dia allà i després tonen a casa seva a dormir. (Es fa en un dia festiu i no té molt
d’impacte).
L'any 29, el 13 dia (dia de treball) els artistes agafen les seves eines, dones i fills i marxen al
temple funerari de Shety I. S'instal·len per passar la nit. I amb això de manera temporal es
soluciona el problema.
El mateix any a l’estiu tot l’equip d’artistes marxen Tebes a posar una queixa forma o diuen:
tot i que ha arribat part del sou no han arribat les ofrenes alimentàries del temple,
això perquè el governador de Tebes les ha desviat (constància de corrupció
funcional).
A Ramsès III el va intentar matar les dones de l’arem, i li van fer un ritual d’embruix.
En morir l’enterren a la KV12, coneguda com la tomba dels

artistes, en entrar hi ha artistes que canten uns càntics i que
són secs. Aquesta tomba va tenir un problema perquè van
tovar la tomba d’un rei usurpador (que havien oblidat) i van
haver de desviar-se.
A finals de regnat de Ramsès III la situació és complicada, hi ha un escrit de Butzer que

explica unes pautes pel col·lapse històric. Està dividit en factors mediambientals:
disminució de producció d’aliments, males collites pertubacions climàtiques → en arribar en
aquesta situació té dues opcions:
- resiliència que portin a una reconstrucció de la civilització en uns nous pensaments.
- la cohesió total amb guerres.
A Egipte es va produir un canvi que va portar a l'estabilització:
Van canviar el pensament que tenien, va produir-se una crisi de valors: es deia que
el faraó ja no és un bon intermediari entre els
déus, i la gent comença a creure en una divinitat
pròpia i apareixen una sèrie d'esteles de pietat
personal, perquè és diferida a un deu personal.
En aquestes esteles hi ha un individu que es
representa davant de la divinitat sense
intermediari del faraó.
En els estels es veu el concepte de Pecat i de demanar perdó.

Això vol dir que el poder de la divinitat passa a manifestar-se en la vida de la gent.
El cas de Neferabu; (artista i pecador)

Va cometre un acte en contra de deessa Meretseger i ella el va castigar, i va pregar a la
deessa que l'ajudes en el mal.
Algunes de les esteles tenen orelles grans,

aquestes són perquè la divinitat escolti a la gent
com més orelles més pot escoltar el deu.
A la mort de Ramsès III el succeïren diferent Ramsès (4-12) i en aquest període hi haurà
més crisi econòmica, poca inundació i males collites, es perd el control de síria i palestina
(cosa molt importat perquè es pagaven unes taxes) fent que augmenti la corrupció
funcionarial. Creant més vagues dels artistes i inseguretat total perquè les tombes de la vall
dels reis comencen a ser saquejades.
RAMSÈS XI:
Tot acaba amb Ramsès XI amb una guerra civil. Que posarà al virrei de Núbia contra el gran
sacerdot de Amon temple de Karnak, la guerra es produeix perquè el rei s’ha apoderat d’un
títol (director del doble graner del rei) i el sacerdot veu que aquesta acció va en contra dels
seus beneficis i al final el faraó donarà suport al gran sacerdot i guanyen.
La victòria és interpretada per la victòria de Amon iniciant a una nova era (Whem mesut)
que és una teocràcia de Amon, on Amon governarà en la terra, i decideix la sort de tota la
societat.
Tot ha d’estar sotmès a la teocràcia d’Amon. I el que governa és el gran sacerdot.
En els últims anys es fa una renovació dels naixements, es posa el cronòmetre a zero i l’any
1 és igual l'any 19 de Ramsès XI. Els seus darrers anys el seu poder quedarà relegat al baix
Egipte mentre que a l’alt Egipte regnarà el sacerdot. Per tant, arriba al 3r període
intermediari.
TERCER PERÍODE INTERMEDIARI:
Té 4 fases:
- Període de reis tanites i reis-sacerdots: reis instal·lats al regne de Tanis, que són
grans sacerdots de Tanis. I a l'alt Egipte regna el gran sacerdot de Karnak. (es fa un
temple d’amon a Tanis) Els faraons seran enterrats dintre del temple.
- Apogeu de reis d’origen libi: Faraons d’origen libi i creen la dinastia XXII, tenen un
origen tribal i creen conflictes per aconseguir el poder de Líbia.
- Període d’anarquia líbia: Comencen a aparèixer libis que lluiten pel poder d'Egipte,
tot aquest caos l’aprofiten els reis de Núbia per intentar reconstruir Egipte, són els
faraons negres (no ho aconsegueixen). A la seva necròpolis fan piràmides per ser
enterrats, per tant, recuperen les tradicions del regne antic però implementant-les a
Núbia no a Egipte. I crearan un temple dedicat a Amon. És un moment en què hi ha
un augment de l’ús de la màgia (estels d’Horus sobre cocodrils).
- Conflicte per la reunificació: Acaba amb la invasió dels assiris, que entren a
Egipte, lluiten contra els nubis i els derroten, però no es queden a Egipte sinó que
imposen a un governador local de la ciutat de Sais. Però el governador (Psametik I)
farà una revolta contra els assiris es farà faraó iniciant la dinastia XXVI, iniciant
l’època saïta (rica culturalment on també arriben els grecs i posen un Empòrion
iniciant una relació entre les dues cultures, fent un procés de recuperació cultural
amb l’arribada d’Alexandre.
MESOPOTAMIA
Cronologia i context geogràfic del Pròxim Orient:
- Tercer mil·lenni: època sumèria accàdia (període d’Uruk, Djemdet Nasr, Dinàstic
arcaic i Imperi accadi,
Renaixement sumeri: II dinastia de lagash i III dinastia d’Ur
- Segon mil·lenni: Imperi Antic i Mitjà assiri i el Període

paleobabilònic i la Babilònia cassita.
- Primer mil·lenni: Imperis neoassiri i neobabilònic
No hi ha fronteres naturals, i és molt accessible hi ha molta rivalitat per aconseguir el terreny

fèrtil, per tant, hi ha civilitzacions heterogènies, per tant, l’art també és heterogeni.
No hi ha canteres de pedres ni grans boscos, però sí que hi ha molt de fang, per tant, la
producció serà d’adob (secada al sòl o cuits), i poca pedra.
A la segona meitat del 2n mil·lenni i del sobretot 1r mil·lenni l’arquitectura i escultura civil
anirà creixent mentre que la religiosa anirà baixant fins que els temples s’inclouran en els
palaus. Però serà progressiu.
Mesopotàmia (terra entre dos rius) Tigris (idiglat) i Eufrates (purattu). Els rius són
impredictibles i incontrolables, hi ha moltes inundacions que són perjudicials per a les
collites.
Avui en dia els dos rius s'uneixen abans de desembocar en el mar, però antigament estaven
separats i ciutats com Ur o Uruk eren ciutats costaneres.
Els dos rius tenen un punt on s’apropen i sent el lloc de distinció entre l'alta i la baixa
Mesopotàmia
BAIXA MESOPOTÀMIA
Sumer i Acaddi.
Les ciutats més impotents: ur, Uruk, Eridu, Lagash, umma, Accad, Babilònia.
Alta Mesopotàmia:
Assur i Nímive (origen de l’imperi neoassiri), Kalakh, Dur-Sharrakim
Actualment Mesopotàmia, pertany als països l'Iraq, cubait un tros de l'Iran, un tors de síria, i
de Turquia
Al voltant de Mesopotàmia hi havia grans civilitzacions com els perses, medes i el regne de
Mitani, el regne d'Elam i el regne d'Ebla.
Sumer i Accad:
Període d'Uruk, els assentaments humans augmenten en proporció i la societat es

diversifica i jerarquitza, apareix l'arquitectura monumental (aquest període és conegut com a
conegut com a revolució urbana).
El més important és l’aparició de l’escultura al 3250 inicialment es

escriptura de caràcter pictogràfic (representen conceptes/ idees).
En les tauletes hi ha llistats de productes i la quantitat d’aquests,
lligant a la comptabilitat dels temples, per tant, l'escriptura té una
finalitat comptable.
Amb el descobriment de la tomba d’Abidos se sap que l’escriptura
és contemporània perquè no hi ha res a veure amb l’altre.
Temple blanc d'Uruk:
- Està a dalt d’una muntanya artificial, s'arriba amb

una escalinata a la cara nord.
- Te una planta rectangular amb una taula
d’ofrenes al mig rodejat de diverses estances.
- és el precedent dels Zigurats.
En les arts figuratives hi ha el vas cerimonial d’uruk:

- 1 m d’alçada.
- Decoració organitzada en registres.
- És una hierogàmia una gran boda entre el representant de la comunitat i
una representant de la deessa imanna, que posteriorment serà
identificada com ishtar (deessa de la guerra).
- Els registra inferior té una línia sinuosa, per tant, es representa un lloc
aquàtic i les plantes i animals representats també són aquàtics.
- Al registre del mig: poseso d’ofrenades que donen regal a la deessa
imanna.
- Al registre de dalt hi ha la hierogàmia una boda sagrada
Segells cilíndrics:
- fets de pedra (calcària, de marbre, alabastre i pedres
precioses).
- tenen un gravat en la superfície perquè es quedi gravat a
l'argila.
- Els gravats estan relacionats amb les transaccions comercials i tenen el nom del
propietari.
FASE DE DJEMBE NAST:
Llaciment que dona nom a la cultura.

La producció artística és amb els segells cilíndrics. Però el que destaca és que hi ha
mostres de contactes cultuals entre Mesopotàmia i Egipte. Gràcies a la planeta de Namer
que és d’origen mesopotàmic.
També hi ha alguns segells cilíndrics a Egipte.
DINASTIA ARCAICA (tercer mil·lenni)
Hi ha les ciutats estat independents

(sud sumeri, nord accadis) conviuen, però separats. Tots volen controlar la major part de
terri i es crea un conflicte entre les ciutats, per tant, hi ha inestabilitat política + rivalitats
urbanes = fortificació de les ciutats.
Cada ciutat estat té un rei, depenen de la ciutat pot haver-hi:

- Emsi (governador)
- Em (home sacerdot)
- Lugal (gran home)
Que el rei no sigui enter també com un deu (igual que

Egipte). Afectarà en la representació que es faci
d’aquests. Perquè els enemics l’ataquen i en comptes de
representar al rei massacrant els enemics ara serà el deu.
GILGAMESH:
Rei d'Uruk, és famós perquè buscava la immortalitat.
Hi ha un poema (amb el mateix nom que el rei), que explica el com

intenta aconseguir la flor de la immortalitat. El poema és una epopeia, al
principi es deia de forma oral, fins que es va posar en tauletes d’argila al
2n mil·lenni. Al final del 1r mil·lenni, per tant, hi ha diferents versions.
Està escrit en escriptura cuneïforme. En aquest moment l’escriptura
deixa de ser pictogràfica i passa a ser cuneïforme sent més fàcil
d’escriure en l’argila, estant escrits amb cunya.
En el poema es parla de dos temes principals: (posteriorment la bíblia

s’inspira dels passatges)
- Diluvi universal.
- La flor que podia donar la immortalitat li és arravatada per una serp. (igual que en
l’episodi d’adam i Eva quan són expulsats del paradís.
Aquests conflictes van fer que apareixes un nou tipus temple que estava
emmurallat com el de Temple Oval de Khafadye.
Els palaus també tenen un aire militar rodejat de doble muralla i es

dividien en:
- sector per tasques administratives
- sector per la residència del lugal.
En les arts figuratives hi ha les plaques i esteles commemoratives i

també votives.
Placa d'Ur-Nanshe. Té un forat per clavar-se a la paret
commemoren la construcció d’un temple. En el registre superior hi
ha el rei sumeri acompanyat de la seva família i els fills tenen
posats els seus noms en les faldilles. El rei té al cap els maons
que utilitzaran per a la construcció del temple. En el registre
inferior estant en el banquet gaudint de la construcció del temple.
És un art aspectiu, per la possessió dels personatges i les escenes.
Els reis són piadosos, arquitectes i constructors de temples.

La placa està al Louvre.
La disposició dels maons és cua de peix és també art figuratiu.
Les esteles també són contemporànies:

Estela dels buitres, té 2 cares: commemora la victòria del rei Lagash sobre Ush.
- 1 cara: mitològica, es veu el deu de lagash que té captius als enemics, el deu és
molt més gran.
- 2 cara: històrica, el rei de lagash al davant de les seves tropes que trepitgen els
enemics de la ciutat d'Umma. (és una imatge semiòtica, és la idea del control ordre
vs caos, no els trepitjaven de veritat).
Les esteles són frontereres, delimiten el territori de les ciutats les esteles acaben amb una
fórmula màgica una maledicció perquè la vulgui traspassar, per evitar la rebel·lió.
Són típiques les estatuetes de culte, tenen les mans sobre el pit, els
ulls grans i destaca el conjunt que es va trobar a Tell-Asmar (eshnuna)
un conjunt de 10 figues on 2 són més grans que són les divinitats. Les
figues es posaven al temple al costat de les divinitats són l’alter ego.
Són els antecedents de les estàtues de Gudea de Lagash.

Els ulls tenen incrustació de pedra calcària negra i mol·luscs.
Són figures geomètriques poc naturals representen a reis, però sense
detall, tenen les celles juntes.
IMPERI ACCADI:
El 2334 el rei Sargon I crea el 1r estat terrioral mesopotàmic i lluita amb les ciutats d’acadd i
les incorpora al seu regne la baixa Mesopotàmia i volia anar al nord, però es va tovar amb el
territori d'Ebla.
Una dificultat que va tenir és que vol hi ha d'unificar administrativament, per tant, les ciutats
aniran amb les seves pròpies lleis. El seu net és el que completarà el regne, Naram-sin
arriba al mar i conquereix Ebla.
Una de les seves esteles és commemorativa de la victòria contra els

Lullubi.
Es conserva la proporció jeràrquica, però s’han eliminat els registres, i
s’incorpora el passatge.
El rei està més treballat que els soldats i porta la tiara divina (és a dir
que s’ha divinitzat que puja la muntanya per reunir-se amb els déus
Shamash i Sin.
En les escultures dels reis utilitzen la diorita (perdrà dura, però polida dona un
aspecte mateix i també utilitzen el bronze). Les estàtues volen transmetre la
condició de poder acaddi (guerrer, fort) el problema és que la dinastia Acàdia va
durar poc perquè va ser derrotada per uns pobles de les muntanyes que es
deien GUTI.
Però després els sumeris del sud reaccionen i els exposaran, però abans que
passi això va haver-hi una ciutat que va escapar dels caos que es deia Lagash
(va tenir una època de renaixement).
El miracle de la salvació de la ciutat és atribuir al príncep de Gudea,

es representa amb diorita i recupera l’estètica dels 1rs reis sumeris.
És representat amb les mans sobre l’estómac o fent ofrenes als
déus, les estàtues tenen inscripcions, el rei transmet les pregàries
als déus.
És representat calb amb les celles juntes o bé amb el turbant
assegut o dempeus. També pot portar la planta del temple que ha
construït.
La imatge està idealitzada i individualitzada es feien pes estar a prop dels deus en els
temples. (han inspirat a artistes contemporanis).
Una altra producció artística són els toros amb cap humà porten la tiara per tant son genis
divins.
S’han trobat en diversos llaciments sumeris. Un d’ells porten forat per posar ofrenes (és
l’antecedent dels Lamassu).
ETAPA NEOSUMERIA:
Un rei de la ciutat d’Ur (Ur. nami) va unificar la baixa Mesopotàmia el 2112 i va unificar
administrativament les lleis canvien, el codi de lleis de faltes i càstigs en llengua sumeri i és
el precedent del codi de amurabi.
És el que fa el primer Zigurat a la ciutat d’ur.

És una construcció massissa feta de tibot recobert de
maons de planta rectangular o quadrada, es posaven al mig
de les ciutats i la seva construcció pateix de la muntanya
artificial escalinata ja vista en el gran temple blat d’Uruk. Té
una successió de terses sobreposades i a dalt de tot hi ha
el templet si accedeix amb un sistema d’escales.
Es posaven en contacte les esferes divines immenses dels difunts.
Hi ha una estela d'Ur-Nammu.

- En el primer registre està el rei fent libacions assegut a un tron.
- En el segon està assegut té una vara de mesurar i una costa per
delimitar l’aera sagrada del temple.
- En el 3r està el rei que té a les espatlles instruments que farà
servir per construir el temple
- En el 4t hi ha restes d’una escala.
- En l’altra cara hi ha escenes de purificació de temple que inicien
sacrificis d’animals.
ELS GRANS IMPERIS DE MESOPOTÀMIA I: ASSÍRIA

A finals del tercer mil·lenni hi ha una invasió massiva dels amorreus, i provoquen la caiguda
del regne neosumeri, saquegen cultius i ciutats i es perd per sempre la llengua sumèria. I la
llengua Acàdia ser la dominant.
Però a les ciutats d’assur i ninive es van crear dos petits regnes, que va protagonitzar
processos d’expansió, i iniciant l'imperi que va durar molt poc.
Perquè el regne de mitani els acaba atacant i els absorbeix, però al segle XIV una altra
potència els hitites es carreguen als mitanis i desapareix de la història i els assiris
recuperen la seva existència fent l'imperi mig assiri.
Va durar poc el 1200 desapareix per la irrupció dels elemites.
Els segles posteriors assur i ninive intenten mantenir les seves possessions
fins que arriba el Assumasirpal I, tenia una terioa de terror. Serà el segle de
les explotacions eliminar rebel·lions, mà d’obra esclava i poblar les noves ciutats (però no
s'entenen entre ells, el que més parlaran serà l’arameu).
Construirà una ciutat, a l’aniga Kalakh (actual Nimrud), aquesta serà eclèctic perquè tindrà
coses de síria i hitia.
Edificis principals:
- Estan a l’acròpolis (nord-oest)
- Zigurat al deu nimurta (de la guerra) (60m)
- Temple
- Palau reial (dividit en tres sectors depenent de la
funció)
1. Gran pati (50x70m), al voltant hi ha les
dependències administratives.
2. en un altre pati té les dependències de
la representació de poder (on hi ha el
saló del tron) 35m.
3. Dedicat a l'habitatge del rei, més residencial.
- Les sales són allargades i estaran per no utilitzar la volta. El que
incorporen els palus són els LAMASSU (toros que vigilen els accessos
als palaus, són genis protectors que eviten que el caos entri en el palau.
Estan adossades als moltans de les portes) Si es miren de front estan
estàtiques, però si és trapassa el passatge es veu que estan en
moviment, per tant, estan fetes segons el visitant, però no estava
pensat que el mires en tres quarts. (són protectors per portar la tiara). El
seu procedent són les estàtues que venien de Lagax.
La dependència més important és la del tro, tota la part

inferior de les parets estava revestida de ortàstat
(plaques que revesteixen i que tenen relleus o religiós o
narratius).
El relleu més important és l’arbre de la vida que estava
darrere del tron en una paret curta.
Hi ha un arbre que està fertilitzat per uns genis alats
que ten un calder i una pinya
que suquen per fertilitzar-lo i al costat de l'arbre hi ha el rei. Tot presidit pel rei Assur
(signe solar que te influencia d’Egipte Palestina). L’arbre de la vida i el rei són la
mateixa cosa són un intermediari entre els humans i els reis.
Després de la mort de rei hi ha una època de caos lluita entre els fills
fins que al 722 passa a mans d’un, usuimadoe Sargon II (inicia una
dinastia sargonida)
Decideix crear una capital (Dur sharrukin) és de nova planta
emmurallada amb 7 portes d’accés. Hi ha porqués restes perquè
estava fet amb adob, però se sap que tenia un mecanisme
d'organització regular, es va construir en 10 anys, dintre de la ciutat hi
havia la ciutadella de Khorsabad, on estava el palau de sargon. I també la zona religiosa.

Tres temples (pel déu solar, Shamahs, un pel deu lluna, sen i ningal la seva esposa i pel deu
nabu. També temples dedicats a deus Adad, (tempesta) Nipurta (guerra), ea (de les aigües).
Nabu el patró de la saviesa dels escribes, fill de Marduk (deu de la medicina i la medicina).
El zigurat tenia 4 pisos (1 blanc.2 negre,3 vermell, 4 blau clar) tenia una escalinata que
donava la volta a tot el zigurat.
El palau:
- Accés en un pati 100 m de costat.
- estances del rei i sales de govern (caràcter administratiu), per arribar al tron s’ha de
travessar un pati allargat.
- i una zona d’habitatge
- També hi ha els Khorsabad el rei amb ales seu seguit.
- Les portes estaven vigílies les lamassu, i entre aquests es va trobar el relleu que
representa a Guilgameix (la seva alçada ens dona idea de la grandària del rei. Els
ulls estaven pintats per intimidar als visitants.
- Un altre és el del geni, benefactor que fertilitza al rei, és torba en una de les portes,
en el soul hi ha el joc de caselles de les dames (quan s'avorrien jugaven).
El fill de sargon es deia Senaqerib farà una nova ciutat, era molt antiga i l’amoliara i costura
el seu palau (el fet de fer cada com una nova ciutat ser una de les causes de la caiguda del
regne això empobreix). La població va ser de 80.000 hàbitats tenia la miralla 15 portes.
Tenia una entrada principal del rei feia 30 m d’ample i serà el precedent de la ciutat de
babilonis la via de les professons.
Va construir un palau rodejat de jardins, el que destaca són els relleus en ortostats on hi ha
dues innovacions:
- no hi ha registres (no els utilitzen per fer comptabilitat de
poblacions deportades, a tothom).
- Introducció dels paisatges.
- Desapareixen els tems mitològics i relgosos hi ha escenes
narratives de caràcter bèl·lic. (estela de naram-sim antecedent).
- En el relleu es ve una lluita compte el rei de elam, està en art
aspectiu: el rei elemita tensant l’arc, després el rei sent golejat i
despès sent decapitat.
- També és per la proporció jeràrquica.
Un altre relleu és el de Assurbanipal, que va fer el seu palau a

Ninive. Els relleus que hi ha els registres, el que destaca és que
hi ha forats en buit (és perquè no volen representar a gent sobre
del cap del rei perquè sembla que els està trepitjant com si es
trepitgés a l’emenic (això és símbol que la imatge és més
important i la de trepitjar és màgica per neutralitzar el poder de
l’altra.
GRANS IMPERIS DE MESOPOTÀMIA II :
Hi ha una crisi en l’imperi neoassari pel canvi de capital, gastos de guerres i la població
deportada que es revolta en contra.
Ataquen la ciutat de Nímive. I els medes s’alien amb els babilònics i ataquen Nímive i totes
les possessions dels assiris passen a mans de Babilònia donant així inici a l’última etapa de
Mesopotàmia, anomenada Imperi Neobabilònic.
Però abans va haver-hi una època de floriment a Babilònia, va ser

en el segon mil·lenni en època d'Hammurabi (aquest període
coincideix amb l’imperi antic assiri). Després de la mort del rei
assiri, l’imperi es va estendre a l’alta Mesopotàmia. (l’imperi dura
igual que la vida del rei). El que fa és unificar administrativament
(al gual que va fer Ur-Namu). El codi de lleis es troba al Louvre.
Codi de lleis:
- Registre superior: deu shamash entregant les lleis a
Hammurabi (antecedent de la bíblia). És un codi repressor
amb els delictes, la llei de ojo por ojo diente por diente.
Però només entre individus de la mateixa categoria. Les
dones també podien acudir a aquesta llei.
- Hi ha tres categories: homes lliures, esclaus i mushkemu)
si es comet un delicte amb algú d’una categoria diferent
només haurà de pagar.
IMPERI NEOBABILÒNIC: tercer mil·lenni

Època en què regnarà Nabucodonosor II. Conquereix els hebreus i de deporta la gent a
Babilònia (és el moment en què es redacta la bíblia). El rei farà construccions com: Els
jardins penjants, una de les set meravelles del món antic, i l'amplificació el temple de
Marduk i el zigurat Etemenanke (torre de Babel).
La ciutat era de planta rectangular, d'est a oest i arrabassat

pel riu Eufrates. Estava rodejada per una doble muralla i 9
portes (Bab-ilami porta dels déus i una d’elles dedicada a
Ishtar). I una fosa de 9 m de profunditat.
El palau estava al costat nord. Hi havia una via de les

professons que connectava el palau amb el temple de
Marduk. Tots els carrers són octogonals (segueixen una
quadrícula).
La via de les professons sortia de la ciutat per la porta de Ishtar, en el tram exterior feia 23
m d’ample estava flaquejada per murs de 7 m d’alt, decorats de maons vidriats policromats
amb blau, on es representen lleons amb relleus, animal sagrat de la deessa Ishtar.
La porta era un arc de mig punt flanquejada per 2 torres de 12 m d’alçada

rebestia per maons vidriats blaus, amb els dracs (associats a Marduk) i toros
(associats a Ishtar).
Va ampliar el zigurat de Babilònia que tenia 7 piso estava al

centre de la ciutat al costat del temple de Marduk. (la torre de
babel va inspirar als primers gratacels de NY). Tenia un accés al
segon pis per unes escales. A més d’altres escales adossades a
la construcció. Estava coronat amb un temple.
L’altra construcció és el palau, molt fortificat organitzat en 5

sectors segons la funció, cadascun està coordinat amb un pati.
Es diu que aquest és el palau on es van originar els jardins
penjants.
Però també es pensa que els jardins són de Nímive, del palau
de Senaquerib, perquè s’han trobat relleus que ensenyen els
jardins amb plantes exòtiques.
Tot acaba amb l’inici de l’expansió des d'Indus fins a la Mediterrània, i des d'Armènia fins al
golf pèrsic. I conquereix tot el que veu. El 539 cau Babilònia i després al 525 cau Egipte i el
Pròxim Orient passa a estar en mans dels perses. Babilònia serà una de les províncies més
riques, mentre que Assíria serà la més pobra perquè havia estat devastada pels medes.
En l’època els peses agafen molts trets característics de Mesopotàmia a Persèpolis i
Assussa hi ha molts trets que ven dels palaus neoassiris i neobabilònics. Tot l’imperi acaba
amb Alexandre el gran.
DEFINICIONS:
Gilgamesh: rei llegendari d'Uruk, del dinàstic arcaic, poema èpic escrit en cuneïforme que
parla de la cerca de la immortalitat que ha inspirat a la bíblia. Com a exemple l’ortostart, del
rei que domina un lleó.
Placa votiva d’Ur-Nanshe

Estela de Naram-Sin
Estàtues de Gudea
Zigurat està a Babilònia, pare de Nabi deu de la medicina i la màgia, té 7 plantes. Te

importació de la torre de babel i està al centre de Babilònia.
Codi d'Hammurabi: està en una pedra de basalt, té 300 lleis, parla de la llei del talió. Està al
museu de Berlín. És al segon mil·lenni. Codi d’ur-namur.
Ortòstat: plaques que revesteixen les parets dels palaus, tenen uns relleus policromats
d’origen sirià, el més important és el de l’arbre de la vida. Poden tenir temàtiques diverses.
Lamassu: toro alat, amb cap humà té la tira perquè està divinitzat, vigila l’accés de les
ciutats i els palaus, estan enganxats a la paret, en època necessària. S'ha vist a horsalab,
kalah.
Dur Sharrukin
Etemenanki
Porta d’Ishtar
Definició, context geogràfic i temporal i exemple.

Art de Les Civilitzacions Antigues

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Art de Les Civilitzacions Antigues

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Art de Les Civilitzacions Antigues

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Judit Suriol Jané Art de les civilitzacions antigues A1

Tema 1: Aspectivitat i preformivitat

L’abandonament d’aquest aspecte serà de manera progressiva. Al llarg del segle V.

La multiplicitat d’aproximacions, una realitat es defineix per un cúmul d’aproximacions, des

- El sol sortint al matí, en aquest cas que surt per l’horitzó és

En la barca hi va el sol. Isis i Nephtys, que ajuden a sortir el sol, als

El que es dibuixa a sobre fa referència que està en l’interior. Poden

La representació de la imatge s’anomena Serekh.

Concepte d’art en l’antiguitat:

L’estela del cap dels artesans,

- imatge: reté l’essència

- llengua: llenguatge arcaïtzant, intenta imitar els primers estadis de la llengua

- Escriptura: tres sistemes

- Orientació dels signes: Com que el nom és consubstancial i les

- En l’escultura, també es poden llegir. Dintre de la propia

Tema 2: Simbolisme i cosmovisió:

Fa d'intermediari entre el deu i la humanitat, és un arquetip de l’ésser humà. Realment ho

En les entrades del temple sempre es veurà la representació del rei

Tot i que no és un retrat sí que són una mica personalitzats i individuals.

Amón (Zeus). Deu inicialment local de

Anubis (hades): Com un xacal o com un

Isis (Demèter): prototip de mare, mare de

Hathor (afrodita): deessa de l’amor i de la

Horus (Apol·lo): és un alco fill d’Osiris,

Àton: disc solar, representat com un sol, no

Sekhmet (diana): deessa lleona molt

Osiris (Dionís): és un deu que mor i

Seth (tifó): té un rol particular les guerres i

Thot (Hermes): babuí o ibis. És el pastor de

Ptah: deu demiürg que crea una paraula, el

Nut: dona plena d’estrelles que engull el sol

Tueris: deessa dels parts, en escenes de

Bes: protector de la infància. Els protegeix

Heka: el poder de la màgia, el poder és una

Sembla que ell va apareixes abans que

PRINCIPALS COSMOGONIES DE L’ANTIC EGIPTE:

Memphis → el demiürg és Ptha, un ésser que crea a través de la paraula.

FIGURACIÓ D’UN TEMPLE:

Hi ha una tercera funció, és un punt d'irrupció del diví a la

- El ka: la força vital

Simbolisme dels colors:

La diferenciació de color de la pell també la utilitzen per

Simbolisme dels números:

- Dos: dualitat, i complementarietat, harmonia entre els oposats.

- Infinit: que duri milions d’anys, ells no tenen la concepció d’infinit.

Heka, la força creadora de l’energia vital de l’univers:

- El concepte de màgia i qui la practica:

La concepció de la màgia acoblament és inexplicable, fora de la religió, és com un truc,

LES LLEIS DE LA MAGIA:

es vasa en dos principis:

- Fons per a l’estudi de la màgia:

- Funcionament del ritual màgic:

hi ha certs requisits el més important és la puresa, o que no s’ha de menjar…

Hi ha un tipu de sacerdot que es nomena Sacerdocio- Wab, és molt importat perquè és el

el que s’ha de dir

2. El mag capta l'atenció dels déus amb les amenaces

Poden ser simultànies o primer es diu i després es fa.

Figuretes intermediaries: agents executors del mag