COMP 3-4

ACORDS DE 6a AUGMENTADA
Característiques:
-És una dominant de la dominant amb la 5a rebaixada al baix.

-Podem construïr-lo amb qualsevol acord de dominant: V, VII, V7, VII-7(b5) i VIIº7.

-Quan utilitzem un VII la nota rebaixada és la 3a, que també es pot entendre com a 5a respecte la
fonamental real d'aquests acords. Per referir-nos a aquesta nota la podem anomenar 3a aparent (3a
des de la fonamental aparent, el VII) o bé 5a real (5a des de la fonamental real, el V).

-El baix, respecte la tonalitat principal, és el VIb. Aquesta nota és diatònica en mode menor i
cromàtica en mode major, per tan sonarà més suau en mode menor. Tot i això, en mode major també
es fa servir molt.

-El nom fa referència a l'interval que hi ha entre el baix i la sensible (3a de l'acord) que, al estar el
baix rebaixat, és una 6a de 5 tons, augmentada.

-L'acord IIb7 del jazz (substitució tritonal de la dominant) és un acord de 6a augmentada. Realment
la 7a m d'aquest acord és un interval de 6a augm. (aquests dos intervals tenen els mateixos tons, 5).
El jazz, a part d'utilitzar-lo com a dominant de la dominant, també és freqüent com a dominant
principal, dominant secundària d'altres graus diatònics i dominant per extensió.

-La majoria de notes tenen una resolució obligada i això fa que sigui un acord amb molta direcció,
ideal per posar just abans d'una cadència autèntica perfecta, entre la subdominant i el 6 4 cadencial (o
directament al V). Aquesta cadència també pot ser autèntica imperfecta o trencada però no és tant
habitual.

Els diferents acords de 6a augmentada:

Utilitzant el V Utilitzant el V7 Utilitzant el VII
No s'utilitza en harmo- S'anomena "acord de 6a augmentada S'anomena "acord de 6a augmentada
nia clàssica. francés" (o 6a francesa). italià" (o 6a italiana).
En harmonia moderma És molt utilitzat en harmonia clàssica. És bastant utilitzat en harmonia clàssica.
és poc freqüent. En harmonia moderna també bastant, En harmonia moderna és un IIb7 sense
és el IIb7(b5). 5a.

6 4

V5a 4
V5a 3
VII3ap 6


   
> del V > del V > del V

 
  

  
#6 #6 #6
4 4 3
3
 Utilitzant el VII semidisminuït
Només en mode major.
No s'utilitza gaire, és més dissonant que els altres.
En harmonia moderna és un IIb7(#5)
És l'acord "Tristany", utilitzat per Wagner a l'òpera
"Tristany i Isolda".
Utilitzant el VII disminuït
S'anomena "acord de 6a augmentada alemà" (o
6a alemana).
És molt utilitzat en harmonia clàssica i moderna .
En harmonia moderna és un IIb7.

6 6

VII3ap 5
VIIº3ap 5

 
> del V > del V

  
 

 
#6 #6
5 b5
3 3

En aquests acords no s'acostuma a utilitzar els xifrats amb el + indicant la sensible sinó que convé
anotar-hi tots els intervals des del baix, amb les alteracions corresponents.

La nomenclatura d'anàlisi queda força complexa en el cas dels acords de 6a augmentada. En

identificar l'acord com a V (o VII) del V i dir quina variant de 6a augmentada és serà suficient, no
cal completar-ho amb els números i la 5a> o 3ap>.

Normes:
-El baix resol de 2a descendent. Pot resoldre a un V o V7 en estat fonamental o bé al 6 4 cadencial.

-La sensible resol a la seva tònica, que és la mateixa nota que el baix, la dominant del to principal.

-Si l'acord té 7a, aquesta nota haurà de resoldre de 2a descendent ,o fer una resolució diferida en el
cas de resoldre al 6 4 cadencial. Per tan, en els acords de 6a augmentada la majoria de notes tenen una
resolució obligada.

-Si utilitzem el VIIº7 i el resolem directament al 6 4 cadencial, la 7a excepcionalment pot pujar un

semitò cromàtic (en C, el Eb pot resoldre al E).

-Si resolem a un V7 i la sensible de l'acord de 6a augmentada ve de la nota que hauria de resoldre,

aquesta sensible podrà resoldre baixant cromàticament a la 7a de la dominant principal. En C seria: G
F#(sensible de l'acord de 6a augmentada) F (7a de la dominant principal).

-Quan utilitzem el VIIº7 i el fem resoldre al V (sense passar pel 6 4 cadencial) ens apareixen 5es
paral·leles, que per la majoria de tractats d'harmonia estan permeses excepcionalment.
 -Quan utilitzem el semidisminuït i el fem resoldre al V (sense passar pel 6 4 cadencial) també ens
apareixen 5es paral·leles. En aquest cas s'han d'evitar amb alguna reharmonització. El més habitual és
fer una resolució diferida de la 7a reharmonitzant la dominant amb el 6 4 cadencial. Tot i això, aquest
acord és poc freqüent.

6a francesa

V del V V del V
6 7 7

     
 

6a Fr. I4 V I I 6a Fr. V I
    
       
   
    
#6 6 7 #6 7
4 4 + 4 +
3 3

6a italiana

V del V V del V
6 7 7
6a It. I4 V I I 6a It. V I

     


   


   
 
  
       
#6 6 7 #6 7
3 4 + 3 +

6a alemana

V del V V del V
6a Al. I 64 V7 I I 6a Al. V7 I

     


   


       
   
    
#6 6 7 #6 7
b5 4 + b5 +
3 3

La 7a pot resoldre de semitò cromàtic ascendent. Aquestes 5es paral·leles SÍ es permeten.

6a augmentada amb el V tríada
6 6
V4del V 4
V del V
6 7 7

 
6a Aug. I4 V I I 6a Aug. V I

         
 
       
   
    
#6 6 7 #6 7
4 4 + 4 +

6a augmentada amb el VII semidisminuït

6 6
5
V del V V5del V
6 7 7

     
6a Aug. I4 V I I 6a Aug. V I

     
    
       
   
    

Hem de procurar que la 7a estigui a la veu superior. Aquestes 5es paral·leles NO es permeten.
Si la posem a una veu interior sona molt dissonant.

Reharmonitzacions: 6 6 6 7

      
IV IVI.M. 6a Fr. I 4 V I

  
    
 

-Les notes cromàtiques són la sensible
de la dominant, que és el IV# respecte la
   
tonalitat principal i la 5a rebaixada que
és el IVb respecte la tonalitat principal. 6
4
#6 6
4
5 7
+
Una bona manera de reharmonitzar 3
l'acord és fer els cromatismes IV IV# i 4

   
IV V del V. 6a Fr. I 64
6 3 7

  
VI VIb en diferents moments perquè V I
aparegui algun acord més entremig.
  

    
  
  

6 +6 #6 6 5 7
4 4 +
3
-Podem utilitzar varies versions de 6a
augmentada en un mateix baix. 6 7

  
6a It. 6a Fr. 6a Al. I4 V I

    

 

   
  
 
#6 6 5 7
4 b5 4 +
3