1.

Relació entre el món sensible i el món intel·ligible amb l’episteme i el doxa

Plató és dualista, creu en l’existència de dos mons.

● Món sensible (semirealitat): conjunt de coses materials que captem amb els sentits. Té
les mateixes característiques que l’ésser d’Heràclit:
- Multiplicitat
- Subjecte als canvis continus, perquè les coses sensibles són imperfectes i apareixen i
desapareixen; no són eternes
És un món il·lusori perquè està abocat a la mort, a la destrucció (d’aparences): la majoria
d’individus el considerem l’autèntica realitat.

● Món intel·ligible: món de les idees, únicament captables a través de la raó. Té les
mateixes característiques que l’ésser de Parmènides:
- Estabilitat
- Permanència
- Immutabilitat
- Eternitat

L’epistemologia platònica no es pot explicar sense tenir present la metafísica platònica.

L’existència de dos mons, explica que hi hagi dues maneres de conèixer:

● Doxa (‘opinió’): el que percebem amb els sentits és una aparença, per tant, no és un
coneixement segur ni autèntic, sinó probable.
No podem obtenir el coneixement universal perquè la opinió és personal, perspectiva i
apareix i desapareix.

● Episteme (‘ciència’ o ‘saber veritable’): és el coneixement de les idees: coneixement

autèntic, vàlid per a tothom, universal i vertader.
Únicament és possible si el nostre interès és el món intel·ligible. Podem obtenir la
ciència únicament a través de la reflexió racional (la raó).

No tothom pot assolir el vertader episteme perquè cal reconèixer les limitacions dels sentits i
confiar només en la raó. Segons Plató, un procés difícil pel que només estan preparats els
filòsofs (perquè s’estimen el saber).

Es necessita per tant, “eros”: pulsió amorosa, per poder lidiar amb els sacrificis que implica el
coneixement del món intel·ligible i de la idea del bé (contemplació suprema).
 2. Política de Plató

Pensava que la democràcia era un sistema injust (el règim democràtic d’Atenes va condemnar a
la mort a Sòcrates). Creia que perquè un sistema sigui just han de decidir aquells que realment
saben el que és millor per a tothom, de manera que el poder ha d’estar en mans dels més savis.
La filosofia política de Plató és una utopia (idea perfecta del que hauria de ser, però no existeix),
en la que ens presenta la millor forma de govern.

La seva proposta política està lligada a l’antropologia platònica. Creia que una societat ordenada
és aquella on regna la justícia i on els governants miren per tothom. Això passa quan cada
persona es dedica a allò que naturalment fa més bé, sense interferir en les altres activitats (en
relació amb el seu tipus d’ànima).

Aquesta divisió del treball també permet satisfer els diferents tipus de necessitats (com que
som diferents tenim diferents necessitats).

Tenint això en compte distingia 3 grups socials:

● Artesans (concupiscible): s’ocupen de qüestions materials, és el grup majoritari.

● Guerrers (irascible): defensen la societat dels seus enemics .
● Governants (racional): com que coneixen la veritat autèntica poden governar amb
justícia. O sigui, el govern han de ser els filòsofs.

La justícia serà l’equilibri entre els grups socials; en la pràctica que els guerrers i els artesans
quedin sotmesos als governants. Tot i que la societat ideal de Plató està mancada de llibertat,
plantejava la igualtat de gènere.