Professional Documents
Culture Documents
Ecologia
Ecologia
Topic 6: ECOLOGIA
1.1. Espècies
Una espècie és un grup d'organismes que potencialment es poden creuar per produir
descendència fèrtil i viable.
● Els membres d'una sola espècie són incapaços de produir descendència fèrtil i
viable amb membres d'una espècie diferent.
● Quan dues espècies diferents produeixen descendència per encreuament, aquests
híbrids són reproductivament estèrils (per exemple, lligre, mula).
Una població és un grup d'organismes de la mateixa espècie que viuen a la mateixa àrea
alhora.
● Els organismes que viuen en regions diferents (és a dir, poblacions diferents) estan
aïllats reproductivament i és poc probable que es reprodueixin, però es classifiquen
com a la mateixa espècie si el mestissatge és funcionalment possible.
1
Lia Portnoy Porta
● Comunitat: Conjunt de poblacions que conviuen i interactuen entre elles dins d'una
àrea determinada
● Habitat: El medi en què una espècie viu normalment, o la ubicació d'un organisme
viu
● Ecosistema: Una comunitat i el seu entorn abiòtic (és a dir, hàbitat)
● Ecologia: L'estudi de la relació entre els organismes vius, o entre els organismes
vius i el seu entorn.
● Biòtop: Medi (components no biològics) on viu una comunitat, amb totes les seves
característiques físico-químiques (temperatura, humitat, composició del sòl, llum, pH,
minerals, vent…).
2
Lia Portnoy Porta
1.3.1 Autòtrofs
3
Lia Portnoy Porta
1.1.2 Heteròtrofs
4
Lia Portnoy Porta
● Els detritus són matèria orgànica morta i en partícules, com ara la matèria orgànica
en descomposició i la matèria fecal.
● Humus és el terme donat específicament a la fullaraca en descomposició
entremesclada dins de la capa vegetal.
● Els detritívors inclouen escarabats femers, cucs de terra, polls, cargols i crancs.
Saprotrofs
Els saprotrofs viuen sobre (o en) matèria orgànica no viva, hi segreguen enzims digestius i
absorbeixen els productes de la digestió.
● A diferència d'altres tipus d'heteròtrofs, els saprotrofs no ingereixen aliments sinó
que utilitzen la secreció enzimàtica per facilitar la digestió externa.
● Com que els saprotrofs faciliten la descomposició de la matèria orgànica morta, se'ls
coneix comunament com a descomponedors.
● Exemples de saprotrofs inclouen bacteris i fongs.
5
Lia Portnoy Porta
1.5. Mesocosmos
Els ecosistemes descriuen la interacció entre components biòtics (és a dir, comunitats) i
components abiòtics (és a dir, hàbitat).
● Són en gran part autònoms i tenen la capacitat de ser autosostenibles durant llargs
períodes de temps.
Hi ha tres components principals necessaris per a la sostenibilitat en un ecosistema:
● Disponibilitat d'energia: la llum del sol proporciona la font d'energia inicial per a
gairebé totes les comunitats.
● Disponibilitat de nutrients: els descomponedors saprotròfics garanteixen el reciclatge
constant de nutrients inorgànics dins d'un medi ambient.
● Reciclatge de residus: certs bacteris poden desintoxicar subproductes de residus
nocius (per exemple, bacteris desnitrificants com Nitrosomonas).
2. FLUX D’ENERGIA
6
Lia Portnoy Porta
7
Lia Portnoy Porta
● Altres consumidors (per exemple, secundaris, terciaris, etc.) poden ocupar nivells
tròfics posteriors.
Els nivells tròfics d'una comunitat són:
Cadenes alimentàries
Una cadena alimentària mostra les relacions d'alimentació lineals entre espècies d'una
comunitat.
● Les fletxes representen la transferència d'energia i matèria a mesura que un
organisme és menjat per un altre (les fletxes apunten en la direcció del flux
d'energia).
● El primer organisme d'una cadena alimentària és sempre un productor, seguit dels
consumidors (primari, secundari, terciari, etc.).
2.3. Pèrdua d’energia
L'energia emmagatzemada en molècules orgàniques (per exemple, sucres i lípids) es pot
alliberar per la respiració cel·lular per produir ATP.
● Aquest ATP s'utilitza per alimentar les reaccions metabòliques necessàries per al
creixement i l'homeòstasi.
● Un subproducte d'aquestes reaccions químiques és la calor (energia tèrmica), que
s'allibera de l'organisme.
No tota l'energia emmagatzemada a les molècules orgàniques es transfereix mitjançant
l'alimentació heteròtrofa; part de l'energia química es perd per:
● S'excreta com a part de les femtes de l'organisme.
● Quedant sense consumir com a porcions no consumides del menjar.
8
Lia Portnoy Porta
L'energia química produïda per un organisme es pot convertir en diverses formes, incloent:
● Energia cinètica (per exemple, durant les contraccions musculars).
● Energia elèctrica (per exemple, durant la transmissió d'impulsos nerviosos).
● Energia lluminosa (per exemple, produint bioluminescència).
Totes aquestes reaccions són exotèrmiques i alliberen energia tèrmica (calor) com a
subproducte.
● Els organismes vius no poden convertir aquesta calor en altres formes d'energia
utilitzable.
● Aquesta energia tèrmica s'allibera de l'organisme i es perd de l'ecosistema (a
diferència dels nutrients, que es reciclen).
● Per tant, els ecosistemes requereixen un flux continu d'energia d'una font externa
(com el sol).
9
Lia Portnoy Porta
10
Lia Portnoy Porta
● Com que els nivells tròfics més alts necessiten menjar més, gasten més energia (i
biomassa) a la recerca d'aliments.
● Si l'energia necessària per caçar el menjar supera l'energia disponible del menjar
menjat, el nivell tròfic esdevé inviable.
11
Lia Portnoy Porta
12
Lia Portnoy Porta
Els autòtrofs, com totes les plantes i les algues, converteixen el diòxid de carboni inorgànic
en compostos orgànics mitjançant la fotosíntesi.
● Aquests compostos orgànics inclouen els hidrats de carboni, lípids i proteïnes que
l'organisme necessita per sobreviure.
Com que els autòtrofs utilitzen diòxid de carboni per a la fotosíntesi, els nivells de diòxid de
carboni dins de l'organisme han de ser sempre baixos.
● En altres paraules, el diòxid de carboni ha d'estar sempre a una concentració més
alta a l'atmosfera (o aigua).
● Aquest gradient de concentració assegura que el diòxid de carboni es difongui
passivament a l'organisme autòtrof segons sigui necessari.
● En els productors aquàtics, el CO2 normalment es pot difondre directament al
autòtrof; mentre que a les plantes terrestres, la difusió es produeix als estomes.
Els heteròtrofs no poden sintetitzar les seves pròpies molècules orgàniques i, en canvi,
obtenen compostos de carboni mitjançant l'alimentació.
Tots els organismes poden produir l'energia química (ATP) necessària per impulsar els
processos metabòlics mitjançant el procés de respiració cel·lular
● La respiració cel·lular implica la descomposició de molècules orgàniques (per
exemple, sucres) i produeix diòxid de carboni com a subproducte.
● L'acumulació de CO2 als teixits respirants crea un gradient de concentració, que
permet eliminar-lo per difusió passiva.
En els autòtrofs, l'absorció de CO2 per la fotosíntesi pot ser de vegades equilibrada per la
producció de CO2 per la respiració.
● Això es coneix com el punt de compensació, en el qual l'assimilació neta de diòxid
de carboni és zero (ingesta = sortida).
De la mateixa manera, la quantitat de diòxid de carboni en el medi ambient vindrà
determinada pel nivell d'aquests dos processos:
● Si hi ha més fotosíntesi neta que respiració cel·lular a la biosfera, els nivells de
diòxid de carboni atmosfèric haurien de baixar.
13
Lia Portnoy Porta
El diòxid de carboni es dissol a l'aigua i una part romandrà com un gas dissolt, però la resta
es combinarà amb l'aigua per formar àcid carbònic (CO2 + H2O ⇄ H2CO3).
● L'àcid carbònic es dissociarà per formar ions carbonat d'hidrogen (H2CO3 ⇄ HCO3–
+ H+).
● Aquesta conversió també allibera ions d'hidrogen (H+), motiu pel qual el pH canvia
quan el CO2 es dissol a l'aigua (> àcid).
Els autòtrofs absorbeixen tant el diòxid de carboni dissolt com els ions de carbonat
d'hidrogen i els utilitzen per produir compostos orgànics.
Quan els ions de carbonat d'hidrogen entren en contacte amb les roques i els sediments del
fons oceànic, adquireixen ions metàl·lics.
● Això normalment provoca la formació de carbonat de calci i el desenvolupament
posterior de pedra calcària
14
Lia Portnoy Porta
Els animals vius també poden combinar els ions de carbonat d'hidrogen amb calci per
formar carbonat de calci
● Aquest carbonat de calci forma l'exoesquelet endurit del corall, a més de formar el
component principal de les closques dels mol·luscs.
● Quan l'organisme mor i s'instal·la al fons del mar, aquests components durs es
poden fossilitzar a la pedra calcària.
Resum de les conversions de carboni en ambients aquàtics:
15
Lia Portnoy Porta
2.4. Metà
Els metanògens són microorganismes arqueus que produeixen metà (CH4) com a
subproducte metabòlic en condicions anaeròbies.
Les condicions anaeròbiques on es poden trobar metanògens inclouen:
● Zones humides (p. ex. pantans i aiguamolls).
● Sediments marins (per exemple, al fang dels llits dels llacs).
● Tracte digestiu dels animals remugants (per exemple, vaques, ovelles, cabres).
Els metanògens produeixen metà a partir dels subproductes de la digestió anaeròbica,
principalment àcid acètic i diòxid de carboni:
● Àcid acètic → metà i diòxid de carboni (CH3COO– + H+ → CH4 + CO2).
● Diòxid de carboni i hidrogen → metà i aigua (CO2 + 4 H2 → CH4 + 2 H2O).
El metà pot acumular-se sota terra o difondre's a l'atmosfera.
● Quan la matèria orgànica s'enterra en condicions anòxiques (per exemple, fons
marins), es poden formar dipòsits de metà (gas natural) sota terra.
● L'augment del nombre mundial de bestiar domesticat pot augmentar els nivells de
metà que s'alliberen a l'atmosfera.
Etapes de la producció de metà en un remugant:
16
Lia Portnoy Porta
17
Lia Portnoy Porta
Descomposició parcial
En molts sòls, els bacteris i els fongs saprotròfics descompondran els organismes morts i
retornaran els nutrients al sòl per al cicle.
● Aquest procés de descomposició requereix oxigen (la respiració cel·lular és
necessària per alimentar les reaccions digestives).
Les regions saturades d'aigua poden no tenir espais d'aire oxigenat dins del sòl i, per tant,
tenir condicions anaeròbiques.
● La respiració anaeròbica dels organismes d'aquestes regions produeix àcids
orgànics (per exemple, acetat), donant lloc a condicions àcides.
● Els bacteris i fongs saprotròfics no poden funcionar eficaçment en condicions
anaeròbiques / àcides, evitant la descomposició.
Formació de carbó
Atès que la matèria orgànica no es descompon completament en sòls inundats d'aigua, les
molècules riques en carboni romanen al sòl i formen torba.
● Quan els dipòsits de torba es comprimeixen sota els sediments, la calor i la pressió
expulsen les impureses i eliminen la humitat.
● El material restant té una alta concentració de carboni i experimenta una
transformació química per produir carbó.
18
Lia Portnoy Porta
19
Lia Portnoy Porta
2.6. Combustió
Fonts de combustió
1. Combustibles fòssils
Els compostos orgànics poden esdevenir rics en hidrocarburs quan es compacten sota terra
durant milions d'anys.
● La calor i la pressió al llarg del temps desencadenen una transformació química que
provoca la compactació de la matèria orgànica.
● Els productes resultants d'aquest procés són els combustibles fòssils (carbó, petroli i
gas natural).
● Com que aquest procés geològic triga milions d'anys a produir-se, els combustibles
fòssils són una font d'energia no renovable.
2. Biomassa
20
Lia Portnoy Porta
Una alternativa a confiar en els combustibles produïts per processos geològics és fabricar
combustibles a partir de processos biològics.
● Els organismes vius produeixen hidrocarburs com a part de la seva biomassa total
(ja sigui per al seu ús o com a producte de rebuig).
● Aquests hidrocarburs es poden extreure i purificar per produir una font alternativa de
combustible (per exemple, bioetanol i biodièsel).
● Sempre que s'aportin noves matèries primeres i s'eliminin els residus, aquesta font
d'energia és renovable.
Producció d'energia renovable a partir de biomassa:
Els fluxos de carboni descriuen la taxa d'intercanvi de carboni entre els diferents embornals /
dipòsits de carboni.
● Hi ha quatre embornals de carboni principals: litosfera (escorça terrestre), hidrosfera
(oceàs), atmosfera (aire), biosfera (organismes).
La velocitat a la qual s'intercanvia carboni entre aquests embassaments depèn dels
processos de conversió implicats:
● Fotosíntesi: elimina el diòxid de carboni de l'atmosfera i el fixa en els productors com
a compostos orgànics.
● Respiració: allibera diòxid de carboni a l'atmosfera quan els compostos orgànics són
digerits en els organismes vius.
21
Lia Portnoy Porta
L'estimació dels fluxos de carboni requereix una comprensió dels factors que poden afectar
l'intercanvi de carboni entre diferents embornals.
● Algunes de les principals causes del canvi de flux inclouen les condicions
climàtiques, els esdeveniments naturals i l'activitat humana.
Condicions Climàtiques
● Les taxes de fotosíntesi probablement seran més elevades a les estacions d'estiu, ja
que hi ha més llum solar directa i dies més llargs.
22
Lia Portnoy Porta
23
Lia Portnoy Porta
Ara s'estan recopilant dades regularment en diverses estacions de camp a tot el món,
utilitzant tècniques de mesura estandarditzades.
● Totes les estacions mostren una clara tendència a l'alça de les concentracions de
CO2 atmosfèric any rere any, amb fluctuacions anuals.
● Les diferents estacions de seguiment poden tenir tendències lleugerament diferents
a causa de les variacions estacionals i la distribució de la vegetació local.
Anàlisi de dades de carboni
Les dades de carboni es poden traçar i analitzar mitjançant la base de dades en línia del
CDIAC (Centre d'anàlisi d'informació de diòxid de carboni).
● Aquest lloc web emmagatzema dades sobre els nivells de CO2 atmosfèric, que es
poden importar a un full de càlcul Excel per tal de representar gràfics.
24
Lia Portnoy Porta
4. CANVI CLIMÀTIC
25
Lia Portnoy Porta
Altres gasos d'efecte hivernacle inclouen metà i òxids de nitrogen, que tenen menys impacte
en l'efecte general de l'escalfament
● El metà s'emet des d'hàbitats saturats d'aigua (com els aiguamolls) i dels abocadors;
també és un residu gasós produït pels remugants.
● Els òxids de nitrogen són alliberats naturalment per certs bacteris i també s'emeten a
l'escapament per certs vehicles
El vapor d'aigua és el gas d'efecte hivernacle més abundant a l'atmosfera, però no es
produeix com a producte de l'activitat humana.
Proporció de gasos d'efecte hivernacle (naturals vs antropomòrfics):
Hi ha dos factors que determinen l'impacte que tindrà un gas d'efecte hivernacle en
l'escalfament de l'atmosfera:
26
Lia Portnoy Porta
● El metà té una capacitat més gran per absorbir radiació d'ona llarga que el diòxid de
carboni, però és significativament menys abundant.
● El vapor d'aigua entra ràpidament a l'atmosfera, però només es manté durant
períodes curts, mentre que el diòxid de carboni persisteix durant anys.
● L'activitat humana està augmentant la quantitat de gasos d'efecte hivernacle
(excepte el vapor d'aigua) i per tant augmenta el seu impacte.
Resum dels impactes dels gasos d'efecte hivernacle:
27
Lia Portnoy Porta
● Quan els combustibles fòssils (per exemple, carbó, petroli, gas) es cremen per
alliberar energia, el gas diòxid de carboni s'allibera com a subproducte.
● L'augment de la dependència dels combustibles fòssils després de la revolució
industrial ha donat lloc a un augment del ~38% dels nivells de CO2.
● Ara hi ha esforços per reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils
mitjançant l'explotació de fonts d'energia alternatives (per exemple, l'energia solar).
Emissions de gasos d'efecte hivernacle per sectors:
28
Lia Portnoy Porta
29
Lia Portnoy Porta
30
Lia Portnoy Porta
5. APUNTS EXTRES
Condicions de supervivència
En ecologia, un factor limitant és un component d'un ecosistema que limita la distribució o el
nombre d'una població.
● Un factor limitant defineix les condicions òptimes de supervivència segons el seu
efecte sobre una espècie quan hi ha deficiència o excés.
● Els factors limitants es poden classificar com a biòtics (vius) o abiòtics (no vius).
La distribució d'una espècie en resposta a un factor limitant es pot representar com una
corba en forma de campana amb 3 regions diferents:
● Zona òptima: part central de la corba que té condicions que afavoreixen el màxim
èxit reproductiu i supervivència.
● Zones d'estrès: regions que flanquegen la zona òptima, on els organismes poden
sobreviure però amb un èxit reproductiu reduït.
● Zones d'intolerància: regions ultraperiferiques on els organismes no poden
sobreviure (representa extrems del factor limitant).
31
Lia Portnoy Porta
Factors abiòtics
Els factors abiòtics són les condicions de no vida d'un medi que influeixen en la
supervivència dels organismes dins d'un ecosistema.
Els factors abiòtics poden incloure:
● Els recursos que un organisme necessita per sobreviure (com la llum, l'aigua,
l'oxigen o les concentracions de diòxid de carboni).
● Condicions que s'han de mantenir dins d'un interval determinat (com ara
temperatura, pH, nivells de radiació, salinitat).
● Esdeveniments ambientals específics (com ara patrons meteorològics, condicions
climàtiques, desastres naturals com incendis o inundacions).
Els factors abiòtics afectaran les perspectives de supervivència i afectaran la densitat, la
distribució i la mida d'una població dins d'un ecosistema determinat.
Factors biòtics
Els factors biòtics són els components vius d'un ecosistema que influeixen en la
supervivència dels organismes individuals i de les poblacions col·lectives.
● Algunes espècies poden necessitar interactuar (coexistir) en un entorn compartit per
sobreviure (comparteixen una associació positiva).
● Alguns exemples d'interaccions entre espècies inclouen la dinàmica
depredador-presa i les relacions simbiòtiques (per exemple, comensals, paràsits,
etc.).
Relació depredador-presa
La depredació és una interacció biològica per la qual un organisme (depredador) caça i
s'alimenta d'un altre organisme (presa).
● Com que el depredador es basa en la presa com a font d'aliment, els seus nivells de
població estan inextricablement entrellaçats.
● Si la població de preses disminueix (per exemple, a causa de la sobrealimentació), el
nombre de depredadors disminuirà a mesura que augmenta la competència
intraespecífica.
32
Lia Portnoy Porta
Relacions simbiòtiques
La simbiosi descriu la interacció estreta i persistent (a llarg termini) entre dues espècies.
● Les relacions simbiòtiques poden ser obligatòries (necessàries per a la
supervivència) o facultatives (avantatjoses sense ser estrictament necessàries).
Les relacions simbiòtiques poden ser beneficioses per a un o ambdós organismes de
l'associació:
● Mutualisme: ambdues espècies es beneficien de la interacció (l'anemone protegeix
el peix pallasso, el peix pallasso proporciona matèria fecal per menjar).
● Comensalisme: una espècie es beneficia, l'altra no es veu afectada (les balenes
transporten els percebes a aigües riques en plàncton).
● Parasitisme: una espècie es beneficia en detriment de l'altra espècie (les paparres i
les puces s'alimenten de la sang del seu hoste caní).
Espècie clau
Una espècie clau és una espècie que té un impacte desproporcionadament gran sobre el
medi en relació amb la seva abundància.
● És anàleg a una clau de volta en un arc: fonamentalment suporta tota l'estructura i
evita que es col·lapsi.
33
Lia Portnoy Porta
Control de la població
Els factors limitants poden exercir la seva influència sobre les poblacions mitjançant
mecanismes de control de dalt a baix o de baix a dalt.
● La diferència entre els dos tipus de control es relaciona amb la posició del nivell tròfic
que està influint en la comunitat.
Control de dalt a baix
● Els factors de dalt a baix són pressions aplicades per un nivell tròfic superior per
controlar la dinàmica poblacional de l'ecosistema.
● El depredador superior suprimeix l'abundància de les seves preses o altera el seu
comportament per limitar la seva taxa de creixement de la població.
● El control de dalt a baix dóna lloc a una cascada tròfica oscil·lant (la supressió a un
nivell augmenta el nombre al següent).
34
Lia Portnoy Porta
● Les espècies clau solen exercir un control de dalt a baix evitant que els nivells tròfics
inferiors monopolitzin els recursos essencials.
Adaptacions
La variació genètica crea diferències en les característiques que posseeix un organisme que
li permeten interactuar amb el medi.
● Algunes característiques s'adaptaran millor a condicions ambientals particulars que
altres característiques.
Les adaptacions són característiques dels organismes que ajuden a la seva supervivència
permetent que s'adaptin millor al seu entorn.
Aquestes adaptacions es poden classificar de diferents maneres:
35
Lia Portnoy Porta
36