UD 5. La Població

Nom i llinatges Data
Termes clau
Cens, cicle demogràfic antic, cicle demogràfic modern, mortalitat catastròfica, mortalitat
infantil, natalitat, mortalitat, fecunditat, creixement vegetatiu o natural de la població,
emigració, immigració, migració de retorn, creixement real de la població, cens, padró,
població concentrada, població disseminada, piràmide de població, envelliment
demogràfic, sector econòmic, sector primari, sector secundari, sector terciari.
La població
Definició de demografia: és l'estudi de les poblacions humanes, en especial la seva evolució
en el temps i l'espai. Actualment, la terra té uns 7.212 milions d'habitants, i el creixement de la
població ha estat continuat al llarg de la història.
http://www.poodwaddle.com/clocks/worldclockes/
CEPA Joan Mir i Mir Prova d'accés UIB Geografia 2

En tot cas podem diferenciar dues etapes
- Fins a finals del segle XVIII, el creixement de la població va ser molt lent.
- A partir del segle XIX es va accelerar el ritme de creixement de la població. Aquest fet ve donat
per l'inici de la Revolució industrial.
El motiu d'aquest canvi de ritme de creixement de la població va ser la Revolució industrial:
- Millores sanitàries
- Millores alimentàries
- Millores en les condiciones d'higiene. Etc.
El segle XX va ser el període de la història en què el creixement de la població va ser més
intens; per aquesta raó es diu que hi va haver una explosió demogràfica.
- L'any 1900 hi havia 1.700 milions de persones.
- L'any 1999 hi havia 6.000 milions de persones.

Distribució de la població mundial
Existeixen a la Terra 4 zones amb alta densitat de població, ubicades totes elles a l'hemisferi
nord. Es tracta d'espais amb climes benignes, fet que permet el benestar de les persones.
Àsia Oriental: Japó i la costa de Xina. El primer presenta un desenvolupament econòmic des
de principis del segle XX, mentre que el segon ha iniciat el seu creixement industrial a partir del
anys 70.

Àsia Meridional: Índia, Pakistan, Indonèsia, Bangladesh i Indoxina. Zones amb una forta
tradició agrària i que recentment s'han incorporat al grup de països en vies de desenvolupament.
Europa Central: espai amb una llarga tradició industrial. Es troba a les latituds mitges i el seu
creixement demogràfic ha estat sostingut en el temps.
Nord-est de nordamèrica: espai de recent colonització, es situa entre la zona dels Grans Llacs
i la costa est. Des del segle XIX, el seu creixement ha estat constant. A més, suposa una de les
zones més industrialitzades del món.

A l'hemisferi sud existeixen zones amb concentracions de població relativament grans: la regió
de Sao Paulo a Brasil, la regió del Rio de la Plata a Argentina, el sud-oest australià i el cap
de Bona Esperança a Àfrica. Però es tracta de concentracions puntuals i que es troben a molta
distància de les aglomeracions anteriorment descrites.
Població dispersa i població concentrada
Un concepte relacionat amb la distribució de la població és el de la població concentrada i
dispersa (disseminada). Es parla de població concentrada quan els habitants d'un municipi
viuen majoritàriament en un nucli urbà, encara que sigui de petites dimensions. És el contrari de
l'anomenada població dispersa o disseminada. Els factors que intervenen en la localització i
formes de poblament són de caràcter natural, històric i socioeconòmic. Es parla de població
dispersa quan els habitants d'un municipi viuen majoritàriament fora del nucli urbà, en cases
aïllades enmig de les terres dedicades, en general a cultius. És el tipus de poblament típic de les
zones ramaderes minifundistes del nord d'Espanya (Astúries o Galícia).
Quants anys viuen les persones?
Un indicador molt interessant és l'esperança de vida. Aquests indicador ens diu els anys (de
mitja) que pot viure una persona quan neix a un determinat país. Aquesta xifra canvia segons el
país, el sexe, el nivell econòmic, el període de la història, etc.

Com ens morim?
Un indicador demogràfic molt utilitzat i que lliga amb l'esperança de vida és: la taxa de
mortalitat. Es refereix al nombre anual de morts per cada 1.000 habitants. La fórmula utilitzada
per al seu càlcul és la següent: Taxa de mortalitat = ( Defuncions / Població total ) x 1000
Aquest indicador canvia molt d'un país a un altre, i d'un moment de la història a un altre.
Es coneix com mortalitat catastròfica un tipus de mortalitat diferent a l'habitual. Aquesta es
dóna a conseqüència d'algun fet inesperat, i que eleva la taxa de mortalitat del país o regió. Per
exemple una guerra, una epidèmia, etc.

La mortalitat infantil és la relació existent entre el nombre de defuncions de nadons de
menys d'un any d'edat i el total de nascuts vius en un any. S'expressa en ‰. La taxa de
mortalitat a Espanya a passat d'un 180‰ a començament de segle XX a un 9‰ a l'actualitat.
Les causes són les millores sanitàries, la bona alimentació, etc.
Com naixem?
Un indicador demogràfic molt utilitzat i que també lliga amb l'esperança de vida és: la taxa de
natalitat. La taxa de natalitat és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de
nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una població concreta. La fórmula utilitzada
per al seu càlcul és la següent: Taxa de natalitat = ( Nascuts vius / Població total ) x 1000
Aquest indicador també canvia molt d'un país a un altre, i d'un moment de la història a un altre.
Hi ha alguna teoria que expliqui l'evolució

demogràfica?
Un concepte que també s'ha de conèixer és la teoria de la Transició demogràfica. La teoria
de la Transició demogràfica és una teoria que explica com ha evolucionat la població d'un
país. El seu autor és el demògraf nord-americà Warren Thompson. L'any 1929 va realitzar un
treball d'investigació sobre el canvi de la demografia a través del temps. A continuació,

explicarem cadascuna de les fases que expliquen el model de Transició demogràfica.
Aquesta teoria explica el pas del cicle demogràfic antic (fase 1) al cicle demogràfic modern
(fase 3). La situació intermitja és el que es coneix com transició demogràfica.
Fase 1
El país té una taxa de natalitat alta i una taxa de mortalitat alta. El resultat és una estabilitat
de la població. (Ja que hi ha molts naixements però també hi ha moltes defuncions). Aquesta
situació es denomina cicle demogràfic antic. Les possibles oscil·lacions vénen donades per la
taxa de mortalitat.

Fase 2
La mortalitat comença a minvar ràpidament, en canvi la natalitat es va reduint però molt a poc
a poc. El resultat és un creixement natural de la població molt elevat. Aquesta etapa, en
algunes regions, pot suposar un baby boom (explosió demogràfica).
Fase 3
La taxa de natalitat i la de mortalitat tornen a aproximar-se. Tornem a tenir un creixement
baix de la població. I finalment passam al cicle demogràfic modern. En aquesta fase les
possibles oscil·lacions venen donades per la taxa de natalitat.

Eines per estudiar la demografia
Una de les eines utilitzades per conèixer com és la població d'un país és la piràmide de
població. Les piràmides de població són gràfics on es pot observar com és la població d'un
país o un territori. A la part central, o en un lateral, hi ha les franges d'edat, mentre que a la part
de baix hi ha, en % o en nombres absoluts, la població que hi ha a cadascuna de les franges
d'edat.
Ens movem?
La migració és el desplaçament de les persones des del seu lloc d'origen cap a una altra de
destinació. En el cas del humans comporta un canvi de la residència habitual, sovint a llargues
distàncies i involucrant gran quantitat de persones. La immigració és l'entrada a un país o regió
per part de persones que van néixer o són procedents d'un altre estat o regió. L'emigració és
marxar del lloc d'origen cap a un altre regió (pot ser a escala nacional o internacional). El dia
internacional de la migració és el 18 de desembre. Es distingeix del turisme perquè l'emigració
o immigració suposa fixar la residència en un altre indret, encara que sigui amb previsió
temporal. La taxa de migració és una xifra que indica la diferència entre el nombre de persones
que entren i el nombre de persones que surten d'un país per cada 1.000 persones que l'habiten.

Diferents tipus de migracions:
- Diària (per anar al lloc de treball)
- Estacional (principalment relacionada amb l'agricultura)
- De rural a urbana
- De urbana a rural
- Internacional
Factors de repulsió Factors atractius

- No haver-hi prou llocs de treball - Oportunitats de treball
- Temor polític - Millors condicions de vida
- Assistència mèdica dolenta - Llibertat política i religiosa
- Persecució religiosa - Bon sistema educatiu
- Desastres naturals - Millor assistència sanitària
- Amenaces de mort - Major seguretat ciutadana
- Contaminació, etc. - Lligams familiars, etc.
Migració de retorn
Nom que rep el flux migratori de retorn cap al país d'origen. A Espanya fou molt important el
procedent dels països europeus: Alemanya, Suïssa o França, a partir de la crisi econòmica de
1973. Els antics emigrants es trobaren amb problemes de readaptació quan tornaren.
Actualment aquesta situació s'està donant entre els immigrants que retornen al seus països
d'origen (països llatinoamericans per exemple).

Característiques demogràfiques de la
població espanyola
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol encarregat de recopilar
les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques, així com planificar i analitzar el cens de
la població. La seu principal de l'INE es troba al Passeig de la Castellana número 183 de
Madrid, l'edifici es va construir el 1973 i va ser reformat el 2008. Quantes persones hi ha a
Espanya? Segons l'Institut d'Estadística d'Espanya el 2014 vam arribar a ser 46.507.345 de
persones. En els darrers anys la població espanyola s'ha reduït lleugerament i es preveu que
segueixi baixant.
Densitat de població
La densitat de població és el nombre de persones per unitat de superfície (normalment en
Km2) respecte una àrea determinada, per exemple un país, municipi, CCAA, etc.
Densitat = Població / Superfície

La distribució espacial de la població d'Espanya presenta clars desequilibris regionals. Un 15%
del territori concentra el 45% de la població. Hi ha clares diferències entre el centre madrileny i
la perifèria cantàbrica, mediterrània i insular, davant un interior molt despoblat. Entre les
províncies més despoblades trobem: Sòria, Terol, Conca i Guadalajara. També s'ha de recordar
que hi ha una clara tendència a la concentració de la població en àrees urbanes. Més de la
meitat de la població d'Espanya viu en nuclis de població majors de 50.000 persones. La
densitat de població d'Espanya és de 89 hab/Km2 i la tendència és a baixar.

El canvi de model demogràfic a Espanya es va iniciar a principis del segle XX, allargant-se fins
la dècada dels 80, moment en el qual s'inicia el nou model demogràfic. A partir del "miracle
econòmic" dels anys seixanta la població espanyola es va urbanitzar. El 2009 es va estimar
que el 77% de la població espanyola era urbana (nuclis de població de més de 15.000
persones).

Migracions. Tots som immigrants!
El saldo migratori espanyol ha anat canviant al llarg de la història. Podríem dir que a partir dels
anys 80, i de manera paral·lela a la millora econòmica de l'estat, es va modificar la tendència
migratòria i va passar a ser un país receptor d'immigrants. Aquesta tendència s'ha mantingut
fins l'actual crisi econòmica on hem tornat a saldos migratoris negatius.

Espanya ha estat tradicionalment un país d'emigrants. Mèxic, Argentina, Veneçuela, França,
Alemanya, Suïssa, Alger, etc., són alguns dels principals països receptors.
Migracions interiors
El creixement natural o vegetatiu de la població és el resultat de la diferència entre naixements
i defuncions en una regió, país, etc.
C. natural = nombre de naixements – nombre de morts
Si volem saber la taxa de creixement natural o vegetatiu, haurem de calcular aquesta
diferència a partir de les taxes de mortalitat i natalitat.
Taxa C. natural = T. Natalitat – T. Mortalitat
El creixement real de la població s'obté sumant el creixement natural (creixement vegetatiu) i el
saldo migratori.
CR= CN (Naixements – Defuncions) + SM (Immigrants-Emigrants)

Com es pot observar a les següents taules l'evolució de la distribució de població per edats
ha canviat al llarg del temps. Mentre que a principis del segle XX més del 57% de la població
tenia una edat inferior a 29 anys, actualment aquesta xifra no supera el 34%. Aquest fet que
suposa un envelliment de la població.
La població turística que ens va visitar l'any 2010 va ser de 51 milions de persones. Aquest
nombre és prou important per tenir en compte altres aspectes com poden ser la salut,
infraestructures, alimentació, etc.

Indicadors de la població espanyola
Nombre mig de fills per dona: 1,38
Taxa de natalitat: 10,96‰
Edat mitjana de la maternitat: 30,9 anys
Taxa de mortalitat: 8,43‰
Taxa de mortalitat infantil: 3,53‰ de nadons nascuts.
Edat mitja de naixement del primer fill: 29,3 anys
Els sectors econòmics
Una de les formes per entendre l'estructura econòmica d'un país és conèixer el percentatge de
població que treballa a cada sector econòmic. La població activa (aquella que fa feina) es
classifica en 4 sectors.
Sector primari: agrupa la població activa dedicada a l'agricultura, la ramaderia, la mineria i
la pesca, és a dir, aquelles activitats extractives que no necessiten transformació. Es troba
molt present en el països en vies de desenvolupament.
Sector secundari: la població activa es dedica a la indústria, concretament a la transformació

de les matèries primeres. S'inclou, dins el sector secundari, la construcció, en la qual el
producte final és l'habitatge.
Sector terciari: la població activa es dedica a la distribució dels productes transformats o
extrets, i a posar en contacte els béns industrials o primaris amb els consumidors. S'hi inclou
la producció de béns intangibles (art, cultura, música, etc.), i serveis a les persones
(perruqueria, massatges, etc.).
Sector quaternari: la població activa es dedica a la investigació i al coneixement. En aquest
grup trobem les persones que es dediquen a la recerca, al coneixement, tecnologia,
consultoria, etc. Aquest sector es troba molt present en el països desenvolupats. Algunes
vegades s'engloba dins el sector terciari.
Pel que fa a Espanya, en la distribució per sectors es pot observar una clara disminució del
percentatge de la població del sector primari (agricultura, ramaderia, pesca, etc.). L'any 1900
l'ocupació era del 65%, mentre que actualment és del 8%. Pel que fa al sector secundari

(indústria + construcció), el 1900 era del 14% mentre que el actualment és del 22%.
Finalment, en el sector terciari (serveis) l'any 1900 el percentatge de població era de només
el 21%, mentre que actualment es troba en el 70%.
Característiques de la població balear

L'any 2006 la població balear va superar el milió d'habitants per primer vegada en la història.
Les Illes Balears tenen un organisme propi encarregat de realitzar les estadístiques de la CCAA:
IBESTAT. A la pàgina web d'IBESTAT podem trobar gran quantitat de dades estadístiques de
manera senzilla i de forma gratuïta.

En només 15 anys la població balear ha augmentat en més de 300.000 persones. És la
comunitat espanyola que ha tengut el ritme de creixement més elevat. L'any 2010 les Illes
Balears tenien 1.106.049 habitants, mentre que l'any 2000 eren només 845.630 persones, la
qual cosa representa un increment de més de 260.000 habitants, més d'un 30%, entre aquestes
dues dates.

La taxa de natalitat del 2006 va ser relativament baixa (11'2‰). La taxa de mortalitat se situà
també en valors baixos, pròxims al 8‰.
La població de les Illes Balears per
sectors econòmics a l'any 2008
- Sector Primari 1,6%
- Sector energètic i industrial 6,4%
- Sector de la construcció 11,4%
- Sector serveis 80,6% (engloba turisme, transports etc.)
La distribució de la població per sectors denota que es tracta d'una societat «terciaritzada».
S'observa clarament una concentració de la població ocupada en els sectors de la construcció
i serveis, motivada per la importància del sector turístic en l'economia de les Illes Balears. Pel
que fa al sector secundari (indústria, energia, etc.) aquesta té un pes menor degut al
sobrecost que suposa la producció a les illes. Finalment, s'observa que el pes del sector
primari és residual, tot i que gestiona una gran quantitat de superfície de la comunitat
autònoma.
Turisme a les Illes Balears
Les Balears és una de les principals zones turístiques d'Espanya i del món: l'any 2011 va
rebre 10'1 milions de turistes, el que la situa com la tercera comunitat espanyola més visitada.
Degut a la seva condició de zona turística, Balears compta amb quasi 470.000 places en
allotjaments turístics (apartaments, hotels, hostals, etc.). També s'ha de dir que el volum de
negoci en l'hostaleria és el més alt d'Espanya.
D'on vénen els turistes de Balears?
El 70% dels turistes de les Illes Balears provenen d'Alemanya (30%), Regne Unit (25%) i

turisme nacional (18%), fet que suposa una preocupant concentració dels mercats emissors.
Fonts d'informació per a l'estudi de la

demografia.
D'on es treu tota la informació per a

l'estudi de la demografia?
Hi ha diferents entitats i instruments que s'utilitzen per recollir les dades demogràfiques d'un
país o regió. Com ja hem dit anteriorment, els països (quasi tots) tenen institucions
encarregades de realitzar aquests estudis. Fins i tot, hi ha regions dins un mateix país que
han desenvolupat els seus propis organismes per a l'estudi de la població.
Recordem: l'INE, o Institut Nacional d'Estadística, és l'organisme oficial espanyol encarregat

de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques del país, així com també

planificar, realitzar i analitzar el cens de la població. La seu principal de l'INE es troba al
Passeig de la Castellana número 183, de Madrid.
Les illes Balears tenen un organisme propi encarregat de realitzar les estadístiques de la CCAA:
IBESTAT.
Registre civil
El registre civil és una funció administrativa que té per objectiu deixar constància dels fets o
actes relatius a l'estat civil de les persones. També es pot encarregar de recollir altres
informacions que les lleis li encomanin. En el registre civil s'inscriu els naixement, la filiació
(relació entre familiars), el nom i els cognoms de les persones, les emancipacions, les
defuncions reals o presumptes, els antecedents penals, la pàtria potestat, les guardes
(protecció de l'estat davant algunes persones vulnerables) i els matrimonis.
Padró municipal
El Padró municipal d'habitants és un registre administratiu on consten els veïns d'un
municipi. Correspon als ajuntaments la seva creació, manteniment, revisió i custòdia, i a
l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya la coordinació dels padrons de tots els municipis,
així com realitzar les comprovacions oportunes.

Cens de població
S'anomena cens de població al recompte i definició de les persones que formen part d'una
població. El cens d'una població estadística consisteix, bàsicament, en obtindre mesures del
nombre total de persones mitjançant diverses tècniques de recompte. Es fa cada 10 anys. La
darrera referència que es té és de dia 1 de novembre del 2011, moment en el qual es va
realitzar a Espanya el “Cens de població i habitatges”. Es tracta de la major operació
estadística que es fa a Espanya (per part de l'INE). Es fa cada 10 anys.
Aquest treball permet conèixer les següents característiques:
- De les persones: sexe, edat, nacionalitat, estudis, situació laboral, migracions i mobilitat, etc.
- Dels habitatges: dimensions, composició de les famílies, nombre de plantes, any de
construcció, superfície, nombre d'habitacions, nombre d'habitatges, etc.
Evolució de la població activa en el temps
Els avenços tecnològics han provocat una transformació, cada vegada més acusada, de
l'entorn i de les formes de vida de les persones.

A l'inici de la humanitat (en el Paleolític) les societats eren nòmades. La població activa es
dedicava al sector primari, centrat en la caça i recol·lecció. La transformació de les matèries
primeres era molt limitada. Amb el pas d'una societat nòmada a una societat sedentària
(agricultura i ramaderia) s'inicien tot un conjunt de canvis en l'estructura econòmica de la
humanitat. En les societats neolítiques inicialment les activitats extractives (sector primari)
eren dominants, fins que la producció d'un cert excedent, acompanyat de l'acumulació dels
productes excedentaris, van fer aparèixer l'intercanvi.
En el neolític més avançant començà a aparèixer un grup de persones interessades en la

transformació de productes (artesania - sector secundari) i la seva posterior distribució
entre els consumidors. Va sorgir el comerç. En aquestes societats van aparèixer persones
encarregades dels ritus religiosos, direcció de la tribu, etc.
Durant l'Edat mitjana es potencià el sector terciari (especialment el comerç) i les activitats
transformadores (artesania). Tot i així el sector primari continuà sent dominant en
l'economia.
La societat industrial sorgida de la Revolució industrial en segle XIX provocà el creixement
del sector secundari, sobretot a través de la indústria tèxtil, inicialment, i amb altres
subsectors després.
L'activitat industrial va dur relacionada una certa prosperitat, amb diferències socials i amb
condicions d'explotació laboral. En tot cas, aquesta prosperitat va tenir com a conseqüència,
gairebé immediata, el creixement demogràfic i els moviments migratoris des del camp cap
els centres de producció (èxode rural).

A partir de la Segona Guerra Mundial en els països més desenvolupats es passà a una
societat en la qual eren les activitats immaterials (sector terciari) les que produeïen una bona
part de la renda i els llocs de treball (societat terciaritzada).
Finalment, i només en les societats més avançades s'està donant la Revolució digital.
Aquesta suposa una transformació de l'economia i de les relacions que s'estableixen entre les
persones.
Taller de piràmides de població
Les piràmides de població són gràfics de barres que representen la distribució de la població
per sexes i per grups d'edat, en un lloc i en un moment determinats. D'aquesta manera podem
percebre, de manera ràpida i senzilla, quina és l'estructura de la població en un país, municipi,
comunitat autònoma, etc.

Com s'elabora una piràmide?
Els passos per elaborar una piràmide de població són els següents.
1) Traçar un eix vertical (central o lateral) i representar-hi els diferents grups d'edat, agrupats en
trams de cinc anys.
2) Traçar, a la part baixa, un eix horitzontal i representar-hi els efectius de població de cada grup
d'edat en % o en xifres absolutes. Els homes a l'esquerra i les dones a la dreta.
3) A continuació, i a partir de les dades proporcionades, es pot completar la piràmide.
Preferentment s'utilitzaran barres horitzontals.
4) Posar un títol que identifiqui el lloc i l'any de la piràmide de població. Finalment es pot iniciar el
comentari, indicant els fets més destacats que ens pugui revelar la piràmide de població.
Tipus de piràmide de població

- Piràmide progressiva. Correspon a una població jove. La seva base és ampla, perquè la
població jove és molt nombrosa (taxa de natalitat alta), i el tronc i la cúspide són estrets, perquè
la població adulta i vella és més reduïda (esperança de vida curta i taxa de mortalitat elevada).
- Piràmide estacionària. Correspon a una població adulta. La base es va estrenyent a causa de
la reducció de la població jove i la cúspide es fa una mica més ampla, en augmentar la població
vella. El tronc s'eixampla per l'existència d'una població adulta elevada.
- Piràmide regressiva. Correspon a una població envellida (esperança de vida llarga). La base
és molt estreta per una disminució acusada de la població jove (taxa de natalitat baixa), i el tronc
i la cúspide s'eixample a causa d'una població adulta i vella molt nombrosa.
- Piràmide irregular. Per diversos motius (immigració selectiva, conflictes bèl·lics, etc.) la
piràmide presenta una formar irregular i asimètrica pel que fa a la distribució per sexes.
Com es fa un comentari d'una piràmide?

1) Analitzar i comentar l'estructura per sexe, és a dir, la relació entre els homes i les dones.
S'han d'explicar les causes de les possibles situacions, relacionant-les amb el nivell de
desenvolupament, els moviments migratoris, etc.
2) Analitzar i comentar l'estructura per edat. Per això, cal determinar la forma de la piràmide
(progressiva, estacionària o regressiva), descriure-la fixant-se en la base, la part central i el cim i
explicar-la, argumentant-ne les causes i les possibles conseqüències futures.
3) Analitzar i comentar els fenòmens demogràfics que puguin ser visibles a partir dels
coneixements previs sobre el país o regió. Per exemple, relacionant la història del país, guerres,
crisi o bonança econòmica, epidèmies, polítiques familiars, polítiques laborals...
Activitat. Piràmide de població
Cada alumne ha de fer una piràmide de població. A continuació, haureu de fer un breu
comentari (mínim 50 paraules), assenyalant l'estructura de la població. Adjuntem les dades.

0 a 4 anys H716 D714
5 a 9 anys H866 D808
10 a 14 anys H821 D754
15 a 19 anys H679 D673
20 a 24 anys H780 D704
25 a 29 anys H846 D998
30 a 34 anys H1248 D1241
35 a 39 anys H1331 D1333
40 a 44 anys H1330 D1270
45 a 49 anys H1180 D1132
50 a 54 anys H1038 D1008
55 a 59 anys H823 D879
60 a 64 anys H734 D722
65 a 69 anys H642 D705
70 a 74 anys H447 D568
75 a 79 anys H418 D482
80 a 84 anys H265 D459
85 a 89 anys H147 D295
90 a 94 anys H66 D128
95 a 99 anys H7 D30
100 + anys H0 D4

Aspectes a tenir present a l'hora
d'elaborar un comentari d'una piràmide de
població
El comentari d'una piràmide es pot començar tant pel cim com per la base, encara que si es
comença pel cim s'expliquen de manera més natural els successos de les generacions anteriors.
Davant l'anàlisi de qualsevol gràfic el primer que hem de fer és identificar de què es tracta, per
tant la primera operació què farem serà definir que ens trobem davant un tipus específic de
piràmide de població. Fixarem l'any de les dades representades i realitzarem alguns càlculs
previs com ara la identificació de l'any de naixement de cada estrat de població, la qual cosa ens
servirà per a interpretacions posteriors.
Un cop identificat el gràfic es començarà amb la lectura de la piràmide, des de la base fins a la
cúspide, comprovant els següents aspectes: proporció dels tres grups d'edat (joves, adults i
ancians) i proporció de sexes (per cadascun dels grans grups d'edat).
Finalment haurem d'interpretar i explicar totes les dades obtingudes de la lectura anterior i
extreure conclusions al voltant d'elles, com ara el tipus de país que representa, com és la seva
població en l'actualitat, quins avatars històrics poden explicar el seu perfil, i quines perspectives
de futur li esperen.
Quan comentam una piràmide hem de tractar de donar resposta als diversos entrants i sortints
que apareixen en ella. Els entrants reflecteixen pèrdues de població extraordinària, per exemple:
guerres, epidèmies, crisi de subsistència, emigració... Normalment les guerres i l'emigració
afecten més a la població masculina que a la femenina.
Els sortints responen, bé a una sobrenatalitat, o bé a la immigració. La sobrenatalitat sol

aparèixer per una bonança econòmica o per l'aplicació d'una política natalista per part del poder
polític. La sobrenatalitat apareix reflectida en les generacions de menys de 15 anys mentre que
al immigració apareix reflectida en els generacions majors de 15 anys i amb una mica més de
pes en la població masculina.
En el model ideal, qualsevol piràmide població mostra, en les generacions inferiors, unes barres
masculines més llargues que la femenines, i en les generacions superiors la situació canvia, sent
les barres femenines més llargues que les masculines.
Algunes característiques comuns de les piràmides de població espanyola són:
- Notable increment de la població adulta, obretot entre els 30 i 40 anys aproximadament, com a
conseqüència del Baby-boom.
- Reducció del grup d'edat entre els 65-75 anys aproximadament, com a conseqüència de les
pèrdues per la Guerra Civil. Es tracta d'una etapa buida corresponent als no nascuts en la
Guerra Civil i la Postguerra, i les conseqüències de l'emigració exterior en la seva etapa de
major intensitat.
- Tot i que en les piràmides de població més actuals tendeixen a ser inapreciables els seus
efectes (en comparació una piràmide antiga) és important assenyalar els efectes de la grip de
1918.


UD 5. La Població

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

UD 5. La Població

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

UD 5. La Població

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Nom i llinatges Data

Definició de demografia: és l'estudi de les poblacions humanes, en especial la seva evolució

en el temps i l'espai. Actualment, la terra té uns 7.212 milions d'habitants, i el creixement de la

població ha estat continuat al llarg de la història.

CEPA Joan Mir i Mir Prova d'accés UIB Geografia 2

per l'inici de la Revolució industrial.

El motiu d'aquest canvi de ritme de creixement de la població va ser la Revolució industrial:

- Millores en les condiciones d'higiene. Etc.

El segle XX va ser el període de la història en què el creixement de la població va ser més

- L'any 1900 hi havia 1.700 milions de persones.

- L'any 1999 hi havia 6.000 milions de persones.

CEPA Joan Mir i Mir Prova d'accés UIB Geografia 3

CEPA Joan Mir i Mir Prova d'accés UIB Geografia 4

creixement demogràfic ha estat sostingut en el temps.

zones més industrialitzades del món.

CEPA Joan Mir i Mir Prova d'accés UIB Geografia 5

distància de les aglomeracions anteriorment descrites.

Població dispersa i població concentrada

Un concepte relacionat amb la distribució de la població és el de la població concentrada i

l'anomenada població dispersa o disseminada. Els factors que intervenen en la localització i

formes de poblament són de caràcter natural, històric i socioeconòmic. Es parla de població

zones ramaderes minifundistes del nord d'Espanya (Astúries o Galícia).

Quants anys viuen les persones?

país, el sexe, el nivell econòmic, el període de la història, etc.

CEPA Joan Mir i Mir Prova d'accés UIB Geografia 6

Es coneix com mortalitat catastròfica un tipus de mortalitat diferent a l'habitual. Aquesta es

exemple una guerra, una epidèmia, etc.

CEPA Joan Mir i Mir Prova d'accés UIB Geografia 7

mortalitat a Espanya a passat d'un 180‰ a començament de segle XX a un 9‰ a l'actualitat.

Les causes són les millores sanitàries, la bona alimentació, etc.

Hi ha alguna teoria que expliqui l'evolució

treball d'investigació sobre el canvi de la demografia a través del temps. A continuació,

CEPA Joan Mir i Mir Prova d'accés UIB Geografia 8

(fase 3). La situació intermitja és el que es coneix com transició demogràfica.

CEPA Joan Mir i Mir Prova d'accés UIB Geografia 9

a poc. El resultat és un creixement natural de la població molt elevat. Aquesta etapa, en

algunes regions, pot suposar un baby boom (explosió demogràfica).

La taxa de natalitat i la de mortalitat tornen a aproximar-se. Tornem a tenir un creixement

possibles oscil·lacions venen donades per la taxa de natalitat.

CEPA Joan Mir i Mir Prova d'accés UIB Geografia 10

de baix hi ha, en % o en nombres absoluts, la població que hi ha a cadascuna de les franges

distàncies i involucrant gran quantitat de persones. La immigració és l'entrada a un país o regió

internacional de la migració és el 18 de desembre. Es distingeix del turisme perquè l'emigració

CEPA Joan Mir i Mir Prova d'accés UIB Geografia 11

- Diària (per anar al lloc de treball)

- Estacional (principalment relacionada amb l'agricultura)

Factors de repulsió Factors atractius

d'origen (països llatinoamericans per exemple).

CEPA Joan Mir i Mir Prova d'accés UIB Geografia 12

la població. La seu principal de l'INE es troba al Passeig de la Castellana número 183 de

Madrid, l'edifici es va construir el 1973 i va ser reformat el 2008. Quantes persones hi ha a

La densitat de població és el nombre de persones per unitat de superfície (normalment en

Densitat = Població / Superfície

CEPA Joan Mir i Mir Prova d'accés UIB Geografia 14

que hi ha una clara tendència a la concentració de la població en àrees urbanes. Més de la

meitat de la població d'Espanya viu en nuclis de població majors de 50.000 persones. La

densitat de població d'Espanya és de 89 hab/Km2 i la tendència és a baixar.

CEPA Joan Mir i Mir Prova d'accés UIB Geografia 15