El pensament

PSICOLOGIA DEL PENSAMENT

ACTIVITAT INTEL·LECTUAL I PENSAMENT

El tema de la psicologia del pensament aborda els processos cognitius conscients que
ocorren independentment de l'estimulació sensorial. Aquests processos inclouen judici,
raonament, formació de conceptes, resolució de problemes i deliberació, així com altres
processos mentals com la consideració d'idees, la memòria i la imaginació.
El pensament es distingeix de la percepció i la intuïció per ser conceptual o proposicional
i pot ser desencadenat per experiències sensorials, sentiments o de manera abstracta.

L'estudi del pensament es realitza en diverses disciplines acadèmiques.

- La fenomenologia investiga l'experiència de pensar

- La metafísica explora la relació entre la ment i la matèria
- La psicologia cognitiva analitza el pensament com a processament d'informació.
- La psicologia del desenvolupament examina com evoluciona el pensament des de
la infància fins a l'adultesa.

Altres disciplines com la lingüística, la neurociència, la intel·ligència artificial i la

sociologia també es relacionen amb el pensament.

Es discuteixen diferents tipus de pensament en la literatura acadèmica, com el judici, el

raonament, la resolució de problemes i la deliberació. A més, s'exploren conceptes com el
pensament inconscient, les lleis del pensament, el pensament contrafactual i el
pensament crític, cadascun amb la seva rellevància en diferents contextos i disciplines.

En resum, l'estudi del pensament abasta una àmplia gamma de processos mentals i
s'examina des de múltiples perspectives dins de diverses disciplines acadèmiques.
La psicología del pensamiento ha sido un área de enfoque clave para los psicólogos,
quienes la han abordado como un esfuerzo intelectual destinado a resolver problemas y
encontrar respuestas a preguntas. La psicología cognitiva, una rama que investiga los
procesos mentales internos, como la resolución de problemas, la memoria y el lenguaje,
ha sido fundamental en este campo. El cognitivismo, surgido de este enfoque, se interesa
por cómo las personas representan mentalmente el procesamiento de la información, con
raíces en la psicología Gestalt y el trabajo de Jean Piaget.

Los psicólogos cognitivos emplean métodos experimentales para entender los procesos
mentales entre el estímulo y la respuesta, estudiando aspectos como el razonamiento, la
toma de decisiones, la resolución de problemas y la creatividad. La teoría cognitiva
postula que las soluciones a los problemas pueden tomar la forma de algoritmos (reglas
que prometen una solución) o heurísticas (reglas comprensibles pero no siempre
garantizan soluciones). La ciencia cognitiva, por otro lado, se distingue de la psicología
cognitiva en su implementación de algoritmos en computadoras para simular el
comportamiento humano.

En cuanto al desarrollo del pensamiento, Jean Piaget fue pionero en estudiar cómo
evoluciona desde el nacimiento hasta la madurez. En su teoría del desarrollo cognitivo,
Piaget propone que el pensamiento se basa en la acción sobre el entorno, donde se
asimilan objetos a los esquemas de acción disponibles y se acomodan los esquemas a las
demandas. A medida que esta interacción entre asimilación y acomodación progresa, el
pensamiento se desarrolla a través de etapas que difieren en la forma de representación y
la complejidad de la comprensión. Finalmente, estas representaciones se organizan en
estructuras lógicas que operan primero sobre propiedades concretas de la realidad y luego
sobre principios abstractos.

En resumen, la psicología del pensamiento aborda los procesos mentales implicados en

resolver problemas y tomar decisiones, explorando cómo se desarrolla el pensamiento
desde la infancia hasta la edad adulta, desde las interacciones con el entorno hasta la
formación de estructuras lógicas complejas.
PSICOLOGIA DEL PENSAMENT

La psicologia del pensament ha estat una àrea d'enfocament clau per als psicòlegs, els qui
l'han abordat com un esforç intel·lectual destinat a resoldre problemes i trobar respostes a
preguntes.
La psicologia cognitiva, una branca que investiga els processos mentals interns, com la
resolució de problemes, la memòria i el llenguatge, ha estat fonamental en aquest camp.
El cognitivismo, sorgit d'aquest enfocament, s'interessa per com les persones representen
mentalment el processament de la informació, amb arrels en la psicologia Gestalt i el
treball de Jean Piaget.

Els psicòlegs cognitius empren mètodes experimentals per a entendre els processos
mentals entre l'estímul i la resposta, estudiant aspectes com el raonament, la presa de
decisions, la resolució de problemes i la creativitat.
La teoria cognitiva postula que les solucions als problemes poden prendre la forma
d'algorismes (regles que prometen una solució) o heurístiques (regles comprensibles però
no sempre garanteixen solucions).
La ciència cognitiva, d'altra banda, es distingeix de la psicologia cognitiva en la seva
implementació d'algorismes en computadores per a simular el comportament humà.

Quant al desenvolupament del pensament, Jean Piaget va ser pioner a estudiar com
evoluciona des del naixement fins a la maduresa. En la seva teoria del desenvolupament
cognitiu, Piaget proposa que el pensament es basa en l'acció sobre l'entorn, on s'assimilen
objectes als esquemes d'acció disponibles i s'acomoden els esquemes a les demandes. A
mesura que aquesta interacció entre assimilació i acomodació progressa, el pensament es
desenvolupa a través d'etapes que difereixen en la forma de representació i la complexitat
de la comprensió. Finalment, aquestes representacions s'organitzen en estructures
lògiques que operen primer sobre propietats concretes de la realitat i després sobre
principis abstractes.

En resum, la psicologia del pensament aborda els processos mentals implicats a resoldre
problemes i prendre decisions, explorant com es desenvolupa el pensament des de la
infància fins a l'edat adulta, des de les interaccions amb l'entorn fins a la formació
d'estructures lògiques complexes.

TIPUS DE PENSAMENT

La literatura acadèmica discuteix una àmplia varietat de tipus de pensament, que poden
classificar-se en formes que busquen crear coneixement teòric i aquelles orientades a
l'acció o decisions correctes. No obstant això, no existeix una taxonomia universalment
acceptada que resumeixi tots aquests tipus, i en alguns casos, un mateix tipus de
pensament pot pertànyer a diferents categories simultàniament.

→ Conceptes, proposicions i raonament

Els conceptes són nocions generals que constitueixen els elements fonamentals del
pensament, regles que regeixen com s'ordenen els objectes en diferents classes. La
formació de conceptes implica adquirir nous conceptes, familiaritzar-se amb els trets
compartits i desenvolupar la capacitat d'identificar casos positius i negatius.

Els judicis, sovint identificats amb l'acte de jutjar, són operacions mentals en les quals
s'afirma o nega una proposició. Existeixen diverses teories del judici, des d'enfocaments de
combinació fins a teories centrades en la relació entre la proposició jutjada i la realitat.

El raonament és un dels processos més paradigmàtics del pensament, implicant l'extracció

de conclusions a partir de premisses o evidències. Es divideix en raonament deductiu i no
deductiu, amb diferents regles d'inferència.

→ Resolució de problemes

La resolució de problemes implica aconseguir una meta superant obstacles. Pot ser
divergent, buscant múltiples solucions alternatives, o convergent, reduint les alternatives a
les més prometedores. Es distingeixen problemes ben estructurats, amb passos definits, i
mal estructurats, on no és clar com procedir.
→ Deliberació i decisió

La deliberació és vital per a la presa de decisions, formulant possibles cursos d'acció i

avaluant el seu valor considerant les raons a favor i en contra. Les decisions comparen
alternatives i trien la més favorable. La teoria de la decisió modela com els agents
racionals ideals prendrien decisions, basant-se en el valor esperat de cada alternativa.

→ Imaginació i memòria

La imaginació i la memòria són part integral del pensament. La memòria episòdica

implica reviure esdeveniments passats, mentre que la imaginació crea nous continguts
que poden variar i recombinar-se lliurement. Ambdues comparteixen la característica de
sorgir internament sense estimulació sensorial, encara que estan més prop de la sensació
que altres formes de pensament, ja que presenten continguts sensorials.

En resum, els tipus de pensament abasten des de la formació de conceptes i judicis fins a
la resolució de problemes, la presa de decisions, la imaginació i la memòria, cadascun amb
els seus propis processos i característiques distintives.