TEMA 6

1.CONCEPTES DEL MERCAT DE TREBALL:

1.1 TREBALLADORS
● LA POBLACIÓ EN EDAT DE TREBALLAR és la població que segons la
legislació té capacitat legal (16 anys) d'incorporar-se al mercat de treball.
● LA POBLACIÓ ACTIVA està formada per les persones en edat de treballar i
que volen treballar.
○ POBLACIÓ OCUPADA. Està formada per aquelles persones que tenen
treball (desitgen treballar i treballen), amb independència de si són
autònoms o treballen per a uns altres.
○ POBLACIÓ PARADA O ATURADA. Són aquelles persones actives que
busquen feina, però no en troben. Aquest matís és important, un
desocupat CERCA, PERÒ NO TROBA.
● LA POBLACIÓ INACTIVA està formada per aquells que tenen edat per a
treballar (16 anys o més) i que per diferents motius no busquen feina.

1.2 PRINCIPALS INDICADORS DEL MERCAT DE TREBALL

○ LA TAXA D'ACTIVITAT ens diu quantes persones que es troben en
edat de treballar, desitgen fer-ho.
població activa
———————————— x 100
població en edat de treballar

○ LA TAXA DE DESOCUPACIÓ O D'ATUR, ens diu quantes persones que

estan buscant feina, no en troben
població parada
———————— x 100
població activa

2.OFERTA I DEMANDA DE TREBALL

2.1 L'OFERTA DE TREBALL
És la quantitat de treball que les famílies ofereixen a les empreses. Seria equivalent a
dir que és el nombre d'hores totals que estan disposats a treballar els ciutadans d'un
país.
1. SALARI: A major salari, més persones voldran treballar.
2. EL VOLUM DE POBLACIÓ ACTIVA: Com més gran sigui la població activa,
major serà l'oferta de treball, és a dir, la quantitat total de persones que volen
treballar en un país.
3. LA MIDA DE LA POBLACIÓ: Com més gran sigui la mida de la població, major
serà l'oferta de treball, és a dir, la quantitat total de persones que volen
treballar en un país.

● LA CORBA D'OFERTA ens mostrarà quantes persones estan disposades a

treballar per a cada nivell de salar

2.2 LA DEMANDA DE TREBALL

És la quantitat de treballadors que les empreses volen contractar per a poder així
produir béns i serveis.

1
 1. SALARI: A majors salaris, menor serà la demanda de treball de les empreses.
2. LA PRODUCTIVITAT DELS TREBALLADORS: Com més gran siga la
productivitat, major serà la demanda de treball.
3. EL PREU DELS BÉNS QUE PRODUEIXEN ELS TREBALLADORS: Quan els
preus d'un producte pugen, la demanda dels treballadors per a aquest
producte augmenta.

● LA CORBA DE DEMANDA DE TREBALL ens mostrarà a quantes persones

estan disposades a contractar les empreses per a cada nivell de salaris.

3. LES CONDICIONS ESPECIALS DEL MERCAT DE TREBALL

3.1 EL MERCAT DE TREBALL I EL SEU EQUILIBRI
És el mercat on s'intercanvia el factor productiu treball. Les famílies oferiran el seu
treball a les empreses a canvi d'un salari.

● EL PUNT D'EQUILIBRI DEL MERCAT DE TREBALL és aquell en el qual totes

dues corbes es tallen; a aquest nivell de salaris la quantitat de treballadors
disposats a treballar coincideix amb la quantitat que els empresaris desitgen
contractar. No hi ha desocupació: el mercat es buida.

3.2 IMPERFECCIONS DEL MERCAT DE TREBALL

1. Oferta i demanda no es mouen lliurement.
- Pel costat de la demanda, les empreses tenen poder per a influir en els salaris,
ja que es troben en una posició de poder, la qual cosa fa que a vegades puguen
pagar salaris molt baixos.
- Pel costat de l'oferta, els treballadors, poden unir-se en sindicats i pressionar
augments de salaris
- L'estat intervé. L'Estat fixa un salari mínim. A més, també intenta protegir els
treballadors amb horaris màxims, indemnitzacions en cas d'acomiadament etc.

2. El treballador no és un producte homogeni.

Els treballadors tenen diferents habilitats, per tant, el seu salari també será diferent

4.LES DIFERÈNCIES SALARIALS:

● Diferències en capital humà: les persones més qualificades guanyen més
doblers
● Diferències compensatòries: en treballs més arriesgats o menys desitjats es
guanya més
● Diferències en habilitats valorades per la societat: esportistes o artistes
generen més doblers i tenen majors salaris.
● Diferències per rendiment (productivitat): aquells que produeixen/venen més,
tenen un major salari.
● Diferències per discriminació: algunes persones guanyen menys per motius
de raça, gènere, etc.

5.LA DESOCUPACIÓ
UNA PERSONA DESOCUPADA és aquella que sent major de 16 anys està buscant
treball, però no en troba.

6. CAUSES I TIPUS DE DESOCUPACIÓ

6.1 DESOCUPACIÓ FRICCIONAL O TRANSITÒRIA
És una situació temporal en la qual els treballadors estan transitòriament desocupats

2
fins a trobar un treball que s'ajusti a les seves característiques. Existeix perquè el
mercat laboral està en continu moviment.

És transitori És inevitable No és preocupant

és el temps que les -sempre hi ha persones si es reduït, és positiu, ja

persones es dediquen a
cercar un treball
que perden o deixen el que si les persones
treball i en cerquen un poden trobar un treball
altre que s’ajusti a les seves
-sempre hi ha persones habilitats i ser més
que acaben els estudis i productives
comencen a treballar

6.2 DESOCUPACIÓ ESTRUCTURAL

ocorre quan els treballadors no s'ajusten a les demandes de les empreses, ja siga
per no tindre la qualificació necessària o per demanar un salari major al salari
vigent

6.3 DESOCUPACIÓ ESTACIONAL

es genera en determinades èpoques de l'any quan una quantitat important de
negocis té menys producció en aquestes dates

6.4 DESOCUPACIÓ CÍCLICA

Es produeix en èpoques en que el país entra en crisi. En una crisi, les empreses
comencen a tancar perquè no poden vendre tant com abans, la producció
disminueix i, per tant, hi ha persones que perden la seva ocupació

7. EL MESURAMENT DE LA DESOCUPACIÓ
7.1 ENQUESTA DE POBLACIÓ ACTIVA
Es considera aturat segons l’EPA, a tota persona major de 16 anys, que hagi
estat buscant ocupació en l'última setmana i no n’hagi trobat

7.2 ATUR REGISTRAT A TRAVÉS DEL SEPE

El SEPE només té en compte a aquells aturats que s'han inscrit en alguna de les
52 oficines d'aquest organisme

3
7.3 PROBLEMES PER A MESURAR LA XIFRA REAL D’ATURATS

8. ELS EFECTES DE LA DESOCUPACIÓ

4
 9. LES POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ
9.1 POLÍTIQUES ACTIVES
Són totes aquelles mesures i programes que es realitzen a Espanya a través del
Sistema Nacional d'Ocupació per a reduir la desocupació del país.

OBJECTIUS
• Millorar l'ocupabilitat dels joves menors de 30 anys.
• Afavorir l'ocupabilitat d'altres col·lectius especialment afectats per la
desocupació.
• Millorar la qualitat de la formació professional per a l'ocupació.
• Impulsar l'emprenedoria.

1. Mesures per a la desocupació friccional.

Són les relacionades amb el temps de cerca d'ocupació, quan els treballadors
busquen una ocupació que s'ajusti a les seves necessitats.

• Millorar el funcionament del SEPE

• Fomentar l'existència d'entitats privades que ajudin a cercar treball.

2. Mesures per a desocupació estructural.

Es deu a la manca de qualificació de treballadors o a grups de treballadors que són
molt perjudicats per la desocupació (dones, majors de 55 anys, joves, discapacitats).

• Bonificacions a empreses.
• Formació professional als aturats.
• Formació contínua als treballadors.
• Invertir en el sistema educatiu.

3. Mesures per a desocupació estacional.

5
Apareix en aquelles èpoques de l’any que hi ha menys activitat.

• Diversificar l'activitat, de manera que algunes empreses puguin dedicar-se

a altres activitats en altres èpoques d'any.
• Facilitar als treballadors estacionals a altres llocs (mitjançant ajudes,
per exemple).

4. Mesures contra la desocupació cíclica.

La desocupació cíclica és la que es produeix durant les crisis pel fet que les famílies
tenen menys diners i deixen de consumir, i per tant les empreses produeixen menys.

• Ajudes que permetin a les famílies a continuar consumint.

• Ajudes que permetin a les empreses continuar produint.

9.2 POLÍTIQUES PASSIVES D'OCUPACIÓ.

Són aquelles mesures que busquen mantenir la renda de les persones en situació
d’atur el temps que aquests no tenen una ocupació. Són per tant les prestacions que
se'ls paguen als aturats o les compensacions a aquelles persones que s'han
prejubilat.

TEMA 7
1. ESTALVI I CONSUM
- EL CONSUM. Són els diners que gastem quan compram béns i serveis.
- L'ESTALVI és la part dels nostres diners que no dediquem al consum. Això em
permetrà assolir els meus projectes i objectius de futur.

1.1 PER QUÈ HE D'ESTALVIAR?

2. COM ELABORAR UN PRESSUPOST

És una planificació dels nostres ingressos i despeses que ens ha de
permetre fer-ne un seguiment.

6
 2.1 Per a què serveix un pressupost?
1. Saber en què gastem els diners
2. Prioritzar les despeses.
3. Estalviar per a aconseguir uns objectius.
4. Viure dins de les nostres possibilitats.
5. Portar un control i no desviar-nos.

3. DECISIONS D'ESTALVI I D’INVERSIÓ

3.1 QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE ESTALVI I INVERSIÓ?

ESTALVI. Suposa guardar diners per a possibles emergències o per a una gran
despesa en el futur. L'estalvi suposa deixar els diners al banc o en efectiu a casa.

INVERSIÓ. És l’ús que es dona als diners estalviats, buscant aconseguir més diners
en el futur. Quan inverteixo renunci a tenir aquests diners en el present amb
l'esperança de tenir-ne més en el futur

3.2 PRODUCTES BANCARIS D'ESTALVI

7
 que es avantatges desavantatges

compte corrent de permet tenir els no obtenim res de

tota la vida on diners disponibles rendibilitat per
depòsit a la vista. deixem els nostres quan ho tenir-lo allà i a més
diners desitgem. el banc sol cobrar
una sèrie de
comissions.

semblant a un les mateixes dels no es poden fer

compte corrent, dipòsits a la vista, i servir targetes
encara que hi pot a més no hi sol
Depòsit d'estalvi. haver alguna haver comissions.
dificultat més gran
per fer pagaments
amb aquest
compte.

contracte dona la seguretat que no podem

mitjançant el qual que no perdré els disposar dels
aportes una quan- meus diners durant un
titat de diners, a diners i que em temps. Si vull
canvi que el banc, donarà una els diners abans
depòsit a termini en un termini rendibilitat fixa que d'hora, hauré de
fix determinat, te'l ja conec, pagar una
torni juntament penalització.
amb uns inte-
ressos coneguts
des de l'inici.

3.3 QUÈ SÓN ELS PRODUCTES D'INVERSIÓ?

UN PRODUCTE D'INVERSIÓ suposa prestar diners a una empresa o a l'Estat durant
un temps determinat (termini), per a obtindre una rendibilitat a canvi.

● Les característiques dels productes d'inversió

En general, quan puja la liquiditat i

seguretat podré aconseguir menys
rendibilitat.

3.4 QUINS TIPUS DE PRODUCTES

8
 D'INVERSIÓ EXISTEIXEN?

5.ELS DEUTES
UN DEUTE consisteix a manllevar diners amb la intenció de comprar ara i pagar-los
més tard. Normalment, els diners s'hauran de tornar juntament amb interessos.
AVANTATGES INCONVENIENTS
Endeutar-se permet tenir els diners de ● Augmenten el pressupost
manera immediata, i ens permet familiar amb despeses que no
solucionar emergències o millorar el podem evitar: les despeses fixes
nivell de vida actual. obligatòries.
● Tenen un cost. interessos

5.1 COMPONENTS D’UN PRÉSTEC

Interès nominal variable: puja o baixa al llarg del préstec, ja que depèn de diferents
circumstàncies.
Interès nominal fix: Es manté igual durant tot el préstec. Sol ser més alt que el
variable.
LA TAE (TAXA ANUAL EQUIVALENT) ens mesura el percentatge total que haurem
de tornar sobre la quantitat prestada, incloent-hi totes les despeses.