MENORCA AL SEGLE XVIII Gibet Domínguez, Lucía Bolívar, Carlota Martínez i Ada Herráiz

La Il·lustració i el Neoclassicisme. El segle XVIII a Menorca

1. FETS HISTÒRICS SEGLE XVIII .
INTRODUCCIÓ …………………………………………………………………………
Al llarg del segle XVIII Menorca va estar sota diversos dominis, cadascun amb diferents cultures i tradicions. Aquests,
ens deixaren un patrimoni menorquí molt exquisit i amb una diversitat cultural molt rica, fent així que, actualment, la
capital de l'illa, Maó, estigui omplerta d’edificis amb una abundant història. Menorca al S.XVII no només es centrà en
edificis, sinó que hi ha una llarga llista d’autors de rellevància importància per a la literatura, tant catalana com
castellana. Menorca il·lustrada fou una època molt important i determinant per a la illa, fent que la seva cultura,
arquitectura, patrimoni, tradicions, siguin úniques.

GUERRA SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1700-1713) .

Aquesta problemàtica espanyola, que va conduir moltes morts, s’inicià l’1 de novembre de 1700, quan el rei espanyol,
Carles II, mor sense cap tipus de descendència. Abans de morir, deixa escrit en un testament que donarà tots els llegats
de la monarquia hispànica a Felip d’Anjou de Borbó (Felip V). Alhora, l’arxiduc Carles lV, de l'Imperi dels austries, també
reclama la corona.
Tota aquesta tensa situació provoca que el 1702 comenci la guerra de Successió. Els dos grans bàndols són: França
(Borbons) i àustries (Carles lV)

A la petita Illa Menorca (on la gran majoria és austriacista, ja que abans Balears formava part de la Corona d’Aragó) es
produeixen revoltes contra Felip V.

Quatre anys després, el 19 d’octubre de 1706, un grup de menorquins liderats per Joan Miquel Saura Morell (membre
del braç militar de cavallers i donzells, cúspide de la societat medieval i moderna menorquina), declaren Carles III rei
legítim de Menorca. Aquest bàndol d’homes, es refugien a Mercadal
Pel contrari, l’exèrcit borbònic, comandat pel governador Diego Leonardo Dávila, es refugia al castell de Sant Felip.

Aquest conflicte menorquí de dos bàndols dura uns mesos, amb una darrera batalla a Biniatap que acaba amb la
derrota dels austriacistes i amb una forta repressió per part del governador Dávila (borbons), això condueix a la
suspensió dels privilegis de l’illa.

PRIMERA OCUPACIÓ BRITÀNICA (1713 - 1756) .

Poc va durar la victòria borbònica; al setembre de 1708 una esquadra angloholandesa es va apoderar de la illa de
Menorca per restituir-la a l'Arxiduc, però si bé al principi va ser reconeguda la sobirania dels Àustries, aviat es va
convertir l'ocupació en un veritable domini anglès. Aquesta situació es va confirmar dia 13 de juliol de 1713, quan es
signà el tractat d’Utrecht entre Espanya i Gran Bretanya. És en l’article 11è del qual deixa constància de la cessió del
Penyal de Gibraltar i l'illa de Menorca, a l’Imperi anglès.
Per a Gran Bretanya, Menorca representa un lloc molt valuós i estratègic en el Mediterrani, que assegurava la constant
expansió de l'imperi anglès.
● Es destaca el primer governador anglès: sir Richard Kane, que va residir al castell de Sant Felip.
● També es destaca que la capital de l’Illa abans era Ciutadella, ja que es reunia una major quantitat de
persones.

Al febrer de 1722, Kane, disgustat per l'oposició del poble de Ciutadella i influenciat per la noblesa i clergat contra els
britànics, va traslladar la capitalitat insular a Maó. A conseqüència d’aquest canvi, aquest poble va aconseguir-se
expandir d’una manera molt ràpida, sobretot, el causant detonant fou el destacat port de Maó. Aquesta situació va
venir molt bé als dominadors. Tanmateix, també es produeixen enfrontaments entre l’Església catòlica i els governadors
britànics (degut a les diverses diferències que hi havia entre la religió anglicana i la catòlica).
 MENORCA AL SEGLE XVIII Gibet Domínguez, Lucía Bolívar, Carlota Martínez i Ada Herráiz

OCUPACIÓ FRANCESA (1756 - 1763) .

El 18 d’abril de 1756 (dia de Pasqua) arriba a Ciutadella una flota francesa formada per uns 15.000 homes, dirigida pel
duc de Richelieu.
Aquests assetgen el castell de Sant Felip, on hi havia només 2500 soldats anglesos manats pel governador Sir William
Blakeney. Els britànics es van defensar molt bé pel nombre de soldats que eren en comparació amb els francesos. Va
ser així cpm dia 29 de juny els francesos aconsegueixen la capitulació. En conseqüència, el rei de França, Lluís XV,
nomena el comte de Lannion governador de l’illa de Menorca.

Menorquins i francesos, a diferència dels britànics, comparteixen la fe catòlica, per aquest motiu uns i altres s’entenen
millor. La seva relació no té res a veure amb la que havien mantingut amb els britànics, crispada i tibant.

Durant el breu període d’ocupació francesa s’erigeix el poble de Sant Lluís, un bon exemple de l’urbanisme il·lustrat que
es duia a terme a Europa en aquella època, ja que és planificat i dissenyat prèviament per l’intendent Antoine de
Caussan. A més L’església es comença a construir l’any 1760, en honor al rei Saint Louis.
El 1763, en compliment del tractat de París, França ha de tornar l’illa a la Gran Bretanya.

OCUPACIÓ BRITÀNICA ……………………………………………………………………..……

Els britànics assetjats al castell de Sant Felip eren només 2.500 homes, sota el comandament del governador Sir William
Blakeney. Van lluitar amb heroisme, però no van poder resistir davant del nombre molt superior dels francesos. La
capitulació dels britànics va ser signada el 29 de juny.

Amb el tractat de pau de París de 1763, França va retornar a Anglaterra la possessió de Menorca. A més, els anglesos
van deixar la seva empremta construint un altre nucli de població a la vora del port de Maó. Aquest va ser dissenyat
amb una visió de futur i va rebre el nom de Georgetown en honor al monarca anglès.

OCUPACIÓ ESPANYOLA .
El 19 d'agost de 1781, una flota franco-espanyola de 52 vaixells, comandada pel Duc de Crillón, va desembarcar a les
cales de Sa Mesquida i Alcaufar a Menorca. Després d'un llarg setge, el castell de Sant Felip va capitular davant les
forces britàniques el 4 de febrer de 1782.

El nou govern espanyol va decidir enderrocar el castell de Sant Felip per evitar que altres potències estrangeres
utilitzessin la fortificació com a base en cas d'ocupació futura. A més, van canviar el nom de Georgetown a Real Vila de
Sant Carlos en honor a Carles III.

El 1797, es va crear un bisbat independent per a Menorca, separant-se del bisbat de Mallorca. Antoni Vila i Camps,
natural de Ciutadella, va ser nomenat primer bisbe. Aquesta decisió va reactivar les antigues rivalitats entre Ciutadella i
Maó per la seu episcopal. Finalment, la seu es va establir a Ciutadella, ja que les propietats de l'antiga pabordia
passarien al bisbe i al capítol, i l'església major de Ciutadella semblava més adequada com a catedral.

Menorca va tornar a ser ocupada pels anglesos de 1798 a 1802. L'aliança d'Espanya amb la primera república francesa
durant el regnat de Carles IV va provocar la ruptura amb Anglaterra, facilitant la captura de l'illa per part dels anglesos.

El 1802, amb el Tractat d'Amiens, Menorca va ser retornada definitivament a Espanya. Curiosament, en el moment de
la rendició, un vaixell amb ordres urgents des de Londres va arribar al port de Maó, instruint al governador britànic que
no lliurés l'illa. Tanmateix, el retard en l'arribada d'aquest missatge va canviar el curs de la història, permetent la
transferència de Menorca a Espanya.
 MENORCA AL SEGLE XVIII Gibet Domínguez, Lucía Bolívar, Carlota Martínez i Ada Herráiz
https://www.menorca.info/menorca/cultura/2017/12/13/1557868/viaje-tiempo-por-literatura-insular-del-xviii.html

2.RUTA LITERÀRIA ….. .

Una ruta literària és el recorregut que traça un autor sobre un espai geogràfic amb les descripcions precises de les
seves obres. Té l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni literari a partir d’indrets del territori.

D’aquesta manera, a més d’aportar notícia sobre aspectes biogràfics i llegir fragments d’obres literàries, els visitants
poden contemplar el paisatge i descobrir els espais on van viure els escriptors o aquells indrets que van inspirar les
seves obres. El nostre cas, es tracta d’una ruta que té com a fil conductor una època històrica i literària concreta (la de
Menorca al segle XVIII) i que es plantejarà com una ruta física amb un únic itinerari per la ciutat de Maó.

2.1.ESCRIPTORS DEL SEGLE XVIII……………………………………………………………………………………………

CASA NÚMERO 15-S’ARRAVAL…………………………..……………………………………………………………… ….
JOAN RAMIS
OBRA:
BRUTUS
Jurem, amb el punyal qui ha traspassat son pit,
el punyal de sa sang que veis estar tenyit,
que, moguts nostros cors d'aquest succés fatal,
perseguirem Tarquino amb un furor mortal:
Que a ell i tots los seus de Roma los traurem.
[...]
OBRA: Joan. Lucrècia o Roma libre. Barcelona: Proa, pàg. 102.

INFORMACIÓ:
El teatre de Joan Ramis i Ramis, escrit en forma poètica i en trilogia, tracta sobre la injustícia personal de la violació de
Lucrècia pel príncep Tarquí, que simbolitza l'opressió que pateix el poble romà sota els tirans. Brutus lidera una revolta
contra els reis, incitant els cavallers a venjar la mort de Lucrècia per aconseguir la llibertat col·lectiva i establir la
república.

Joan Ramis i Ramis va ser un dels fundadors de la Societat Maonesa (1778-1785). Els membres d'aquesta societat es
reunien setmanalment a casa seva al carrer de s'Arraval. Aquest grup d'il·lustrats es va formar durant la dominació
britànica, un període favorable per al desenvolupament de la literatura neoclàssica en català a Menorca. A diferència
d'altres llocs de parla catalana sota el domini borbònic, a Menorca els britànics van permetre que el català continués
sent una llengua oficial i de cultura.

CASA CARRER ISABEL II ……………………………………… ……………………………

VICENÇ ALBERTÍ
OBRA:
Rosaura: Cert! Si fos nada a París, valdria alguna cosa més! Jo m’apreciï de ser d’un país a ont reina el bon gust tant com en
qualsevol altre. Maó replega tot lo bo de les nacions estrangeres i deixa lo mal. Esto és el motiu per què tothom s’enamora del bon
estar que hi fa.
Vicenç. La viuda astuta. Traducció i adaptació de La vedova scaltra de Carlo Goldoni. Maó: IME, 2010, pàg. 64.

INFORMACIÓ:
Vicenç Albertí i Vidal (Maó, 1786 - Maó, 1859) va ser un dramaturg, poeta i erudit. De família de propietaris rurals, va
dedicar la seva vida a l'escriptura i l'estudi, dominant el grec, el llatí i diverses llengües vives. Tot i que gran part de la
seva obra s'ha perdut, a la Biblioteca de Catalunya es conserven adaptacions de diverses obres de Goldoni, Metastasio,
Molière i altres autors, ambientades a Menorca i escrits en català literari, amb algunes característiques dialectals locals.
També es conserven entremesos originals que reflecteixen la vida i les costums de l'època. Les seves obres van ser
 MENORCA AL SEGLE XVIII Gibet Domínguez, Lucía Bolívar, Carlota Martínez i Ada Herráiz
representades a Maó fins al segle XIX. A més de la seva producció teatral, va traduir al català literari l'Alonsíada de Joan
Ramis i va escriure una obra erudita en castellà, el Diccionario de un lector.

Les traduccions de Vicenç Albertí no es limiten a transposar textos d'una llengua a una altra; també els adapta a
l'ambient de Menorca, canviant noms de personatges i expressions per reflectir la realitat local. En la seva versió de La
viuda astuta, trasllada l'acció a Maó, substituint Venècia. Això busca apropar el teatre al públic menorquí, mostrant una
societat influïda per la cultura europea i orgullosa de les seves arrels.

CASA ON RESIDIA ISABEL II - núm. 5 …….. …. .

ANTONI FEBRER I CARDONA
OBRA
Jo he intitulat aquesta obra Principis Generals de la Llengua Menorquina no perque considéria que aquesta llengua dèguia
ell seu origen a Menorca, sabent molt bé que aquesta illa fonc fundada de valencians, catalans &c, els quals hei portaren la
seua llengua, qui és la mateixa que nosaltres usam, i antigament s’anomenava llemosina, sinó perque, essent feta a
Menorca i per un menorquí, és adequada a la pronúncia que s’usa en aquesta illa, qui en certes paraules és algun tant
diferent de la valenciana, catalana i mallorquina. No obstant que això és una cosa tan accidental que no serà obstacle
perque la major part de les regles que en ella es donaran no púguien servir per uns i altres.

OBRA: Obres gramaticals, I. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans i Institut Menorquí d'Estudis, 2004, pàgs. 43 - 44

INFORMACIÓ:
● Antoni Febrer i Cardona, un maonès, va publicar el 1804 a Menorca la gramàtica Principis generals de la
llengua menorquina, avançant-se a les gramàtiques clàssiques catalanes. Malgrat reconèixer les
variacions dialectals del català, el seu objectiu era establir i regularitzar la llengua. Destaca la unitat del
català i la seva necessitat d'ús per a la seva preservació. La seva contribució lingüística és rellevant,
sobretot tenint en compte que va publicar durant la dominació espanyola, quan el govern de Carles III no
afavoria la cultura i la llengua catalanes.

CARRER S’ARRAVALETA NÚM 29…………………………………………………………………………………..………..

PASQUAL CALBÓ
INFORMACIÓ:
● El 12 d'abril de 1817 moria a la casa de s'Arravaleta número 29 de Maó el pintor menorquí Pasqual Calbó i Caldés,
la mateixa on havia nascut 64 anys abans.
● Enguany el Consell de Menorca declara l'Any Calbó en commemorar-se el 200 anys de la seva mort.
● En el seu periple americà, Calbó comença una tasca completament nova com a pintor paisatgista.
● Residí a l'Havana, a Nova Orleans i, finalment, a Santo Domingo.
● L'època americana i la posterior són potser les més originals de la seva obra.
● De Santo Domingo dugué la Perruqueria de negres, que reproduïm a l'anvers. Aquesta i altres obres, com el Ball de
negres, situen Calbó entre els primers preromantics que van tractar el tema exotic.
● Tornarà a l'illa el 1790 i es dedicà sobretot a l'ensenyament als joves menestrals menorquins.

2.2. ARQUITECTURA DEL SEGLE XVIII . . . . .

PALAU DEL GOVERNADOR……………………………………………………………………………………..……………
A continuació, tenim el palau del governador, actual Govern Militar de l’illa, situat al Carrer d’Isabel II.
L’any 1722 Richard Kane va decidir traslladar la capital de Menorca a Maó, va convertir aquest edifici en la residència
dels governadors. Abans l’edifici, anomenat Casa del Rei i de dimensions molt petites, s’havia fet servit per allotjar als
governadors quan venien des de Ciutadella. Amb Kane comença la seva ampliació i transformació, que va continuar al
llarg dels anys fins arribar al seu aspecte actual.
 MENORCA AL SEGLE XVIII Gibet Domínguez, Lucía Bolívar, Carlota Martínez i Ada Herráiz
PRINCIPAL DE GUÀRDIA…………………………………………………………………………………………..…………
Davant l’ajuntament està situat l’edifici. L’aspecte actual de l’immoble correspon a una reforma de 1786, durant l’únic
període de domini espanyol del segle XVIII

SANT ANTONI (THE GOLDEN FARM)..............................................................................................................................

El “Predi SANT ANTONI”, també conegut com THE GOLDEN FARM, es troba situat al vessant nord del port de Maó,
Menorca, a l'illa de Menorca, Balears.

El seu nom es deu al desembarcament de les tropes d'Alfons III al vessant de la finca el 17 de gener de 1287, dia de
Sant Antoni, que va iniciar la conquesta de l'Illa de Menorca, fins aleshores dominada pels àrabs. Durant els períodes de
dominacions britàniques, van canviar el nom a “THE GOLDEN FARM” o “the Nelson’s house”.

Al llarg de la història la finca i THE GOLDEN FARM ha estat constantment vinculada a tots els episodis històrics
principals de l'illa i els personatges que s'hi han relacionat han estat nombrosos.

Durant la segona dominació britànica, l'Almirall Nelson va estar a resguard, amb tota la seva flota, al Port de Maó l'estiu
del 1800. Li agradava pujar al Predi Sant Antoni per allotjar-se, gaudir de la seva vista i per tenir una situació
privilegiada. La llegenda explica que va tenir una trobada amb Lady Hamilton l’estiu del 1800. És per aquest fet, que
també és anomenat per els dos noms anteriorment comentats.

Es diu que la part més antiga de la casa data del S.XIII. La famosa façana, un dels símbols del port de Maó, és un
exemple clar d'estil Neo-paladí, introduït a l'illa pels anglesos durant la seva dominació, al S. XVIII.

Actualment els jardins d'aquesta bonica casa, propietat de la mateixa família des de fa més de 400 anys, s'han
remodelat i embellit per a una explotació d'Agroturisme

CAN OLIVER . .. , ……………..….………

Els Oliver són una de les principals famílies de la burgesia maonesa dels segles XVIII i XIX. Llorenç Oliver Morillo
(1766-1810) és el primer en diversificar els negocis familiars i actuar com a contractista de proveïments militars, alhora
que manté relacions comercials amb ports del Mediterrani i de l’Atlàntic. Com a símbol de la seva creixent influència, fa
construir el monumental casal familiar en una àrea de creixement de la ciutat.

2.3. ESCRIPTORS ACTUALS . . . …….

AJUNTAMENT DE MAÓ …. .
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL
OBRA:
Avui matí, amb camisa nova, corbata i jaqueta, me n'he anat a les Cases de la Vila de Maó, tot esperant que els arxius de
l'Ajuntament em puguin donar alguna resposta. L'edifici és un curiós exemplar de neoclàssic amb pomposes reminiscències
barroques, especialment la façana de la torre del rellotge amb el seu cloquer metàl·lic. Hi ha quelcom d'arquitectura napolitana en
aquesta entrada, directa, des del carrer al pis superior, aquestes cràteres greco-romanes, aquests finestrons ovalats de caràcter
borbònic i la dotzena d'escalons que em porten a dintre.
Miquel. Els Nàufrags del Roma. Palma: Fundació “SA NOSTRA”, pàg. 41.

INFORMACIÓ:
La Casa Consistorial, actualment Ajuntament, està situada a la Plaça de la Constitució. A aquest edifici s'hi troben
diversos objectes anglesos, entre ells, destaquem el rellotge ubicat a la façana principal.
Aquest rellotge va ser importat d'Anglaterra l'any 1731 per l'aleshores governador Richard Kane, i va ser construït per
Mr. Windonill a Londres. Inicialment, estava situat sobre el vell portal del pont des Castell, i el 1789 va ser traslladat a la
seva ubicació actual.
 MENORCA AL SEGLE XVIII Gibet Domínguez, Lucía Bolívar, Carlota Martínez i Ada Herráiz

Es considera que aquest va ser el primer rellotge, no solar, que es va instal·lar a tota Menorca. Malgrat el pas del temps,
el seu grau de conservació és excel·lent i encara es troba en funcionament.

PAU FANER
OBRA:
En Diodor va demostrar gran llestesa natural. Acabada la quarantena, va restar al servei de Mr. Weekdale, a la seva magnífica casa
de Maó. Així va poder continuar l’educació, passant del català al castellà i fins i tot a l’anglès: va aprendre a dur comptes, va
estudiar geografia, va llegir tractats de comerç i molts de llibres sobre l’art de navegar. Es va assabentar de les reformes endegades
pel governador Kane. El mateix capità Dasi havia treballat, amb tres mil soldats de la guarnició, en el camí nou, que enllaçava els
dos extrems de l’illa. Ara els menorquins podien anar en carro, tot i que eren una gent tancada, aferrada a les tradicions, i encara
feien servir el caminet antic, qualcant dalt un ase. Llavors es feien ponts i camins que facilitaven l’accés a llocs i platges remotes. Els
salobrars més allunyats de la mà de Déu es convertien en vergers on s’hi sembraven les llavors importades pel brigadier Kane. Amb
els seus consells es criaven noves castes de bestiar, i amb els reglaments de pesca, vi, caça, cereals, etc., tot anava endavant. Port
Maó, ciutat que ara havia passat a ser la capital per albergar la flota anglesa del Mediterrani, havia assolit la seva època
d'esplendor. En el port s'hi feien drassanes i molls, i hi havia mercaders grecs, hebreus o italians. Arreglaven els carrers i en
projectaven de nous. Un rellotge dut de Londres a la casa consistorial marcava l'hora de la modernitat.
FANER, Pau. Flor de sal. Barcelona: Ediciones Destino, 1986, pàg. .

INFORMACIÓ:
La novel·la relata les aventures del mariner Diodor al segle XVIII, a Menorca, destacant els fets marítims i militars al port
de Maó. També tracta les reformes britàniques, com la construcció del "camí d'en Kane", una carretera que unia el fort
de Sant Felip amb Ciutadella, i les millores a la ciutat de Maó per al manteniment dels vaixells i la mercaderia.

Pau Faner i Coll, nascut a Ciutadella, Menorca, el 4 d'abril de 1949, és novel·lista, pintor i professor. Va estudiar Filosofia
i Lletres a Barcelona i va obtenir el doctorat en Filologia Romànica. Els seus primers treballs literaris, com "Contes
menorquins", van estar influïts per la narrativa sud-americana, destacant pel seu ús de temes mítics i fantàstics. Durant
la seva carrera, ha rebut diversos premis destacats, com el Ciutat de Mallorca, Sant Jordi, Víctor Català, Josep Pla i
Ramon Llull, i ha escrit en català i castellà. A més de la seva producció literària, Faner ha exposat les seves pintures
internacionalment. El 2012, la seva trajectòria va ser reconeguda amb la Medalla d'Or de Ciutadella, consolidant la seva
figura com un referent cultural de Menorca.

PLAÇA DE LA CONSTITUCIÓ …… .
JOAN TIMONER I PETRUS
OBRA:
“Temps dels jans”
Al pla de la Parròquia. Sortia
d'oir missa una al·lota maonesa
quan, d'un oficial anglès sorpresa,
al rostre una besada d'ell rebia.

“Temps dels jans”. L’illa d'argent, pàg. 72.

INFORMACIÓ:
El poema "Temps dels jans" de Joan Timoner i Petrus aborda la dominació britànica a Menorca, utilitzant el terme "jan"
per referir-se als anglesos. Escrit amb humor i ironia, situa l'acció a la plaça de la Parròquia, anomenada per la
presència de l'església parroquial de Santa Maria. Un exemple destacat que il·lustra les interaccions entre les dues
comunitats durant la dominació britànica és l'episodi de tres monges que van abandonar el convent de Santa Clara a
Ciutadella el 1749 per fugir amb soldats anglesos.
L'església de Santa Maria, construïda al segle XIV, va ser remodelada al segle XVIII.
 MENORCA AL SEGLE XVIII Gibet Domínguez, Lucía Bolívar, Carlota Martínez i Ada Herráiz
FINESTRES DE GUILLOTINA I BOINDERS………………………..………………………………… …………...
Un boínder és és un balcó cobert de finestres, o vidrieres, pels tres costats que surt fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de
crear espai i lluminositat a una sala de l'interior.

Al Regne Unit, durant el segle xviii i als dos darrers terços del
xix, van ser especialment populars. Sent un element molt
típic de l'arquitectura victoriana i com sabem durant el segle
xviii l'illa de Menorca va estar dominada pels britànics
moltes vegades. Com a conseqüència d’això, els britànics van
deixar com a llegat construccions i elements arquitectònics
propis de la moda i usos britànics de l'època, com les
finestres amb tancament de guillotina i els balcons
afinestrats.

Actualment, ens trobem que tant els boinders com les

finestres de guillotina, van ser molt apreciades pels menorquins. Arribem a aquesta conclusió gràcies a la quantitat que
hi ha i també al seu bon grau de conservació, juntament amb el seu ús actual, que és el mateix que el d’antigament.

JOSEP PLA
OBRA:
Les illes - “L’illa de Menorca”
Les finestres de guillotina, tancades a l’exterior per porticons a la vella manera pagesa, són pràctiques i tanquen molt
bé. No deixen entreveure ni el més lleu caprici ni una qualsevol pedanteria personal. Són una forma de record deixat per
la dominació d’un poble que estima de les cases més el seu interior que els pretextos per a abocar-se al carrer. La falta
de balcons, de ferros i d’elements ornamentals de les façanes dóna als carrers de Maó una lleugeresa i una simplicitat
extremadament simpàtiques.

INFORMACIÓ:
L'escriptor, nascut a Palafrugell el 1897, va dedicar la seva vida a la literatura i al periodisme, sent corresponsal a
França, Anglaterra, Itàlia, Alemanya i Rússia. Tot i això, va produir una obra extensa de quaranta-cinc volums, que inclou
prosa, assaig, viatges, reportatges, biografies, dietaris i memòries. Amb una narrativa entre la realitat i la ficció, va
captivar un ampli públic, retratant la societat i la vida catalana del seu temps. Va guanyar diversos premis, les seves
obres han estat reeditades amb freqüència i traduïdes a diverses llengües. Alguns dels seus títols més coneguts són
"Coses vistes" (1925), "El carrer estret" (1951), "Peix fregit" (1954) i "El quadern gris" (1982).

CÓS DE GRÀCIA-ESGLÉSIA DE LA CONCEPCIÓ i casa del cònsol Alexiadis………………………………………

JOSEP MARIA QUINTANA
OBRA
Text literari complet:
El carruatge va recollir la jove parella a casa seva i, lentament, la va portar fins al Cós.
Travessà el pla de la Parròquia, pujà pel Reial Hannover, recorregué el nou carrer que
s'havia obert per damunt la muralla i arribà al Cós de Gràcia en un instant. L'avinguda
era llarga i recta, amb cases construïdes de bell nou. Tanmateix hi havia encara terrenys
sense edificar, a través dels quals podien contemplar-se uns horts cultivats. La casa del
cònsol Alexiadis destacava entre tots els edificis construïts. I també la nova església que
els grecs havien dedicat a sant Nicolau.

QUINTANA. Els Nikolaidis. Barcelona: pàg. 28.

 MENORCA AL SEGLE XVIII Gibet Domínguez, Lucía Bolívar, Carlota Martínez i Ada Herráiz

INFORMACIÓ:
El Carrer de la Gràcia, un dels nous camins creats als voltants del recinte emmurallat, evidencia l'expansió urbana de
Menorca durant aquell període. La seva construcció va ser part dels esforços per millorar la infraestructura de la ciutat.

La obra Els Nikolaidis de Josep Maria Quintana es basa en la història d'una de les nombroses famílies de mercaders
grecs establerts a Maó al segle XVIII, els Làdico. Aquests mercaders, juntament amb altres estrangers com anglesos,
italians i jueus, van aprofitar l'oportunitat que oferia el port de Maó per realitzar els seus negocis, ja que gaudien d'una
franquícia comercial concedida pel govern britànic.
La comunitat grega a Maó va experimentar un notable creixement, i els seus membres van decidir erigir l'església de
Sant Nicolau, avui coneguda com l'església de la Concepció, per practicar el seu culte ortodoxe.

L'església de la Concepció es distingeix per la seva planta de creu grega, amb quatre columnes centrals que formen un
espai quadrat, en contrast amb les naus allargades habituals a les esglésies de creu llatina. Aquesta característica
arquitectònica ressalta la singularitat del seu disseny i la seva importància com a centre religiós i comunitari a Maó.

Entrada principal de la porta i la llosa de pedra de la vorera de la casa dels Alexiadis, una família de la colònia grega que
es va establir a Maó durant la primera dominació britànica del segle XVIII. Aquest pòrtic, de estil neoclàssic, es troba al
carrer Cós de Gràcia, número 13, i és l'únic element que perdura de la residència d'aquesta influent família de
comerciants, que va tenir un paper clau en l'activació econòmica del port de Maó.

Josep Maria Quintana, nascut a Alaior, Menorca, el 29 de maig de 1950, és un autor i registrador de la propietat.
Després dels seus estudis, va exercir com a registrador en diverses localitats, compaginant la seva tasca professional
amb una profunda implicació en la cultura i la literatura. Tot i la seva carrera en el dret, ha mostrat un fort interès per la
literatura i l'assaig, publicant diverses obres i participant en activitats culturals i polítiques a Menorca. A més, ha estat
actiu en diverses institucions i associacions culturals, com l'Ateneu de Maó i els Amics de s'Òpera de Maó.

INFORMADORS:
JOSEFINA SALORD RIPOLL
OBRA: La il·lustració a Menorca
INFORMACIÓ:
Josefina Salord Ripoll (nascuda a Ciutadella el 1955) és una filòloga i historiadora de la cultura. Actualment, ensenya
llengua i literatura catalanes a l’IES Joan Ramis i Ramis de Maó. És una experta en història cultural de Menorca, i ha
escrit articles en revistes com Revista de Menorca, Publicacions des Born, Randa i Serra d’Or. Especialment interessada
en la Il·lustració menorquina, ha participat en la creació de diversos llibres d’estudi sobre personatges com J. Ramis, A.
Febrer i Cardona i J.M. Quadrado. També ha contribuït en diccionaris sobre teatre, història i literatura catalanes. Com a
membre de l’Institut Menorquí d’Estudis, lidera el seu Consell Científic i participa activament en entitats com l’Ateneu
de Maó i el Cercle Artístic de Ciutadella. Al 2005, va ser reconeguda amb el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís
Carull.

JORDI CARBONELL
OBRA: Serra d’or
INFORMACIÓ:
Jordi Carbonell i de Ballester (1924-2016) va ser un destacat filòleg i polític català. Amb la seva dedicació a l'estudi de la
cultura catalana dels segles XVIII i XIX, especialment a la seva presència a Menorca, va contribuir a enfortir els llaços
culturals i històrics entre aquesta illa i Catalunya. El seu treball va il·luminar aspectes clau de la vida cultural
menorquina i va ajudar a preservar-ne la riquesa lingüística. A més, a través del seu compromís amb la defensa dels
valors democràtics i la causa catalana, va influir positivament en el panorama polític i cultural de les Illes Balears,
deixant un llegat durador.
 MENORCA AL SEGLE XVIII Gibet Domínguez, Lucía Bolívar, Carlota Martínez i Ada Herráiz

3. BIBLIOGRAFIA .
https://www.menorca.es/documents/documents/10269doc4.pdf
http://passeigliterari.menorca.es/portal.aspx
https://biblioteques.cime.es/WebEditor/Pagines/file/PLECS%20DE%20LECTURA/PLEC%20DE%20LECTURA%205
2.df
https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000154/00000017.pdf
https://www.tdx.cat/handle/10803/688488?locale-attribute=es#page=1
https://ib3.org/la-biblioteca-publica-de-mao-surt-al-carrer-amb-una-ruta-literaria-sobre-el-segle-xviii
https://repositori.upf.edu/handle/10230/57309
https://www.museudemenorca.com/ca/exposicions/pasqual-calbo-i-caldes-1752-1817/18
https://www.ajmao.org/WebEditor/Pagines/file/arxiu/CAN%20OLIVER-TRIPTICO_Cat.pdf
https://mapaliterari.cat/es
https://www.escriptors.cat/autors/plaj/biografia-josep-pla
http://passeigliterari.menorca.es/Publicacions/llistat.aspx?tipo=03
Pla, J. (1970). Les illes. Edicions Destino.
https://www.cime.es/Contingut.aspx?IdPub=1246
https://www.menorca.org/es/historia-de-menorca/dominaciones-extranjeras-menorca/#
https://www.ajmao.org/Contingut.aspx?IdPub=14034
https://www.ajmao.org/WebEditor/Pagines/file/turisme/PlaTurisme.pdf
https://www.ajmao.org/WebEditor/Pagines/RUTA_BRITANICA_CAT_FINAL_traz.pdf
https://www.illesbalears.travel/ca/menorca/endinsat-en-la-historia-de-menorca-recorrent-la-ruta-de-les-fortaleses
https://www.menorca.es/documents/documents/10269doc4.pdf
http://passeigliterari.menorca.es/portal.aspx
https://www.ajmao.org/Contingut.aspx?IDIOMA=2&IdPub=2832
https://www.menorca.org/ca/historia-de-menorca/
http://passeigliterari.menorca.es/Publicacions/llistat.aspx?tipo=04
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/vicenc-alberti-i-vidal
https://www.escriptors.cat/autors/fanerp/biografia-faner
https://www.escriptors.cat/autors/quintanajm/biografia-josep-maria-quintana
https://www.ime.cat/WebEditor/Pagines/file/SERRA%20D'OR%20-%20Menorca%20ahir%20i%20avui.pdf
pdf
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/jordi-carbonell-i-de-ballester
https://www.ime.cat/WebEditor/Pagines/file/SERRA%20D'OR%20-%20Menorca%20ahir%20i%20avui.pdf
https://www.patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=131

RUTA:
IES Joan Ramis i Ramis
1. Parròquia de la Concepció + Casa de cònsol Alexiadis
2. Ca n’Oliver
3. Casa Pasqual Calbó
4. The Golden Farm
5. El Principal de Guàrdia
6. Ajuntament de Maó + Plaça de la Constitució + Pau Farner
7. Casa Antoni Febrer i Cardona
8. Casa Vicenç Albertí
9. Palau del governador
10. Casa Joan Ramis i Ramis
Informadors (Jordi Carbonell i J.Salord Ripoll)

Boinders i finestres de guillotina

 MENORCA AL SEGLE XVIII Gibet Domínguez, Lucía Bolívar, Carlota Martínez i Ada Herráiz
4. JOC ………….. .
1-Per quins dominis va passar Menorca?
Primera ocupació Britànica (1713 - 1756)
Ocupació Francesa (1756 - 1763)
Ocupació Britànica ( 1763)
Ocupació Espanyola (1782)

2-Qui va ser un dels fundadors de la societat mahones i autor de lucrècia?

Joan Ramis

3-Quin hotel te el nom d’un autor?

Vicenç Albertí

4-Quins dos instituts tenen el nom de dos autors?

Joan Ramis, Pasqual Calbó

5-Quin va ser un governador britànic que va destacar al segle 18 a Menorca?

PISTA: Hi ha un camí amb el llinatge d’aquest
Richard Kane

6-Quin element de l’ajuntament va ser importat de inglaterra?

El rellotge

7-A quin autor pertany el poema que parla sobre la plaça de la constitució i l'església de santa
maria?
Joan Timoner i Petrus

8-Quin autor parla a la seva obra sobre les finestres de guillotina de Maó?
Josep Pla

9-De quin autor es la obra els Nicolaidis?

Josep Maria Quintana