GH4 - 1 - La Ilustración y El Reformismo

GH4_1_La ilustració i el reformisme
Colegio Claret - Xàtiva
La il·lustració i el reformisme
ÍNDEX
1. El segle XVIII, una època de canvis 6. El reformisme borbònic a Espanya
2. Els canvis polítics 7. La cultura i l'art
3. Les transformacions econòmiques 8. L'antic regne de València en el segle
4. Les transformacions socials i la vida XVIII
quotidiana 9. La cultura i l'art valencià
5. Els Borbons i la Il·lustració a Espanya
1
1. El segle XVIII, una època de canvis
Enfront de la crisi del segle XVII, en el segle XVIII es va estenent per àmplies capes de la
societat europea un nou esperit, nascut de la secularització, el racionalisme crític i la ciència
moderna. Així com en l'Edat mitjana “la llum” havia sigut sinònim de la paraula divina (veritat
revelada) el segle XVIII, el segle de les llums serà il·luminat per la llum de la raó que
caracteritza un moviment que a Gran Bretanya es va denominar Enlightenment, Els Lumières
a França, Aufklärung a Alemanya i Il·lustració a Espanya.
La Il·lustració va ser adoptada inicialment per intel·lectuals i burgesos, i prompte

també per alguns nobles i clergues, renovarà la filosofia, l'educació i la investigació
científica, però la seua influència es deixarà notar també en les següents
manifestacions polítiques: Despotisme il·lustrat, parlamentarisme britànic, reformisme
borbònic, que veurem una mica més endavant.
Gabriel Lemonnier: La lectura en casa de madame Geoffrin
2
Principis com a llibertat, igualtat, drets civils o democràcia ens semblen hui principis no sols
inqüestionables sinó, sobretot, irrenunciables. Això tanmateix no era així d'evident en el segle
XVIII, quan una sèrie de pensadors als quals anomenem il·lustrats i que van formar la
Il·lustració, van començar a defensar i difondre aquestes idees com la base d'una nova societat.
En països com França, Prússia o Gran Bretanya, els il·lustrats van defensar les seues idees i
van ser protegits per prínceps i reis desitjosos de millorar els seus estats i regnes. En menor
mesura, Espanya també va viure la seua “època il·lustrada”, encara que de menor intensitat i
duració que la de la resta dels països europeus, on les idees il·lustrades van tindre el seu
desenvolupament en les revolucions del segle XIX, que veurem més endavant.
ACTIVITATS
1- Realitza un esquema de les principals característiques de la Il·lustració.
2- Glossari: Antic Règim, Il·lustració, Raó i Enciclopèdia.
3- Llig el següent text sobre LA SEPARACIÓ DE PODERS, escrit per Montesquieu
i respon a la pregunta que se t'indica més a baix:
“En cada Estat hi ha tres classes de poders: el legislatiu, l'executiu de les coses pertanyents al
dret de gents, i l'executiu de les quals pertanyen al civil.
Pel primer, el príncep o el magistrat fa les lleis per a un cert temps o per sempre, i corregeix o
deroga les que estan fetes. Pel segon, fa la pau o la guerra, envia o rep ambaixadors, estableix
la seguretat i prevé les invasions; i pel tercer, castiga els crims o decideix les conteses dels
particulars. Aquest últim es dirà poder judicial; i l'altre, simplement, poder executiu de l'Estat (...).
Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits en una mateixa persona o corporació,
llavors no hi ha llibertat, perquè és de témer que el monarca o el senat facen lleis tiràniques per
a executar-les de la mateixa manera.
3
Així succeeix també quan el poder judicial no està separat del poder legislatiu i de l'executiu.
Estant unit al primer, l'imperi sobre la vida i la llibertat dels ciutadans seria arbitrari, per ser un
mateix el jutge i el legislador i, estant unit al segon, seria tirànic, puix que gaudiria el jutge de la
força mateixa que un agressor.
En l'Estat en què un home sol, o una sola corporació de próceres, o de nobles, o del poble
administrara els tres poders, i tinguera la facultat de fer les lleis, d'executar les resolucions
públiques i de jutjar els crims i conteses dels particulars, tot es perdria enterament.”
Montesquieu. L'esperit de les lleis. 1748.
- Què és el que ens diu el text anterior?
- En el model polític actual d'Espanya existeix separació de poders? Quina institució alberga
cadascun?
4
2. Els canvis polítics

En el segle XVIII coexistiran a Europa tres sistemes polítics diferents.
En la major part dels països europeus, com Espanya, l'Imperi Austríac etc., es manté
l'absolutisme monàrquic propi del segle XVII.
A Anglaterra funciona des de finals del segle XVII un sistema parlamentari amb una
representativitat escassa, però que limitava de manera efectiva les accions del monarca.
Finalment, està el Despotisme Il·lustrat, que es considera característic del “segle de les llums”,
ja que combina l'absolutisme polític dels monarques, amb el desenvolupament de reformes que
es consideren il·lustrades.
a. El absolutisme
L’absolutisme era una teoria basada en el principi que
el rei exercia un domini absolut sobre l'Estat, sense que
cap altre òrgan o grup social limitara el seu poder: Es
resumeix en la frase atribuïda a Lluís XIV: “L'Estat soc
jo”.
La monarquia absoluta suposava un pas més en el

procés de concentració de poders en el sobirà, que
havia començat en el segle anterior amb la monarquia
autoritària. Els seus trets característics eren:
Luis XIV, rey de
Francia, máximo
representante del
1. Sobirania de dret diví. El sobirà rebia el seu poder absolutismo.
5
directament de Déu i cap poder humà podia arrabassar-li'l. Un rei sol podia ser-ho per
herència legítima.
2. La noblesa mancava de poder militar. Residia en la cort, servint al rei, i es limitava a
aconsellar i fer costat al monarca en les seues decisions.
3. L'Església depenia del rei. Als països catòlics, el poder real competia amb el del papa. A
França, Lluís XIV es reservava el dret de nomenar els bisbes, la qual cosa li va permetre
un ferm domini sobre la jerarquia eclesiàstica.
4. El tresor real s'alimentava dels impostos que pagava el poble, i finançava una burocràcia
centralitzada i un exèrcit permanent.
b. El parlamentarisme anglés
Posterior a les revolucions del segle XVII, i sobretot

des de la Revolució Gloriosa de 1688, Anglaterra
havia deixat de ser una monarquia absoluta i es va
anar definint com un règim parlamentari, igual que
les Províncies Unides dels Països Baixos. En 1689
el monarca, Guillermo d'Orange, acceptava la
Declaració de drets (Bill of Rights) que establia el
principi de la sobirania nacional.
Entorn de les universitats angleses i escoceses va

sorgir l'embrió de la il·lustració britànica i va anar
John Locke qui va definir les principals línies
teòriques del parlamentarisme.
6
En un sistema parlamentari, el govern ja no depenia en exclusiva de les decisions del

monarca, sinó que el Parlament també mostrava la seua voluntat, ja que representava a la
societat. Així, va desaparèixer la doctrina de dret diví, pròpia de l'absolutisme.
No obstant això, es considera que només unes poques persones – riques, instruïdes i de sexe
masculí- tenien dret a participar en les votacions. Fins al segle XIX no va començar a practicar-
se el sufragi universal i fins al XX no van poder votar les dones.
c. El despotisme il·lustrat
El despotisme il·lustrat suposa l'adaptació de les monarquies absolutes a les noves idees del
segle de les llums.
Els propis monarques es van adonar que necessitaven modernitzar els seus estats, com ja
estava ocorrent a Anglaterra i Holanda gràcies a la
burgesia i el comerç. Amb el suport dels il·lustrats i de
tècnics especialitzats, van promoure el
desenvolupament de l'agricultura i de l'artesania
amb la introducció de noves tècniques, noves
infraestructures que afavoriren un major
desenvolupament del comerç (carreteres, ports o
canals)- també van afavorir l'educació, amb la creació
d'escoles i universitats o la sanitat gràcies als
hospitals, en els quals va començar a atendre's i
tractar-se als malalts segons la malaltia que patiren.
Aquestes actuacions, que milloraven la seua imatge i

elevaven el nivell de vida dels seus súbdits, no van ser
acompanyades, no obstant això, d'un programa de
reformes polítiques semblant. Els monarques
7
il·lustrats, com Federico “el gran” de Prússia, Carles III d'Espanya, Lluís XVI a França o Catalina
de Rússia no van cedir cap de les seues prerrogatives absolutistes, per la qual cosa es defineix
a aquesta mena de monarquia com a “govern per al poble però sense el poble”.
ACTIVITATS
1. Recurs en Imple:Tabla de compara i contrasta entr el model de govern absolutista i el
parlamentarisme anglés.
2. El despotisme il·lustrat es defineix amb la frase “Tot per al poble, però sense el poble”.
Per quin motiu?
3. Llig els següents textos i feix un quadre comparatiu amb les conclusions més
importants referides en cadascun d'ells:
"És només en la meua persona on resideix el poder sobirà, el caràcter propi del qual és
l'esperit de consell, de justícia i de raó; és a mi a qui deuen els meus cortesans la seua
existència i la seua autoritat; la plenitud de la seua autoritat que ells no exerceixen més
que en el meu nom resideix sempre en mi i no pot tornar-se mai contra mi; només a mi
pertany el poder legislatiu sense dependència i sense divisió; és per la meua autoritat
que els oficials de la meua Cort procedeixen no a la formació, sinó al registre, a la
publicació i a l'execució de la llei; l'ordre públic emana de mi, i els drets i els interessos
de la Nació, dels quals se sol fer un cos separat del Monarca, estan units necessàriament
al meu i no descansen més que a les meues mans."
Discurs de Lluís XIV al Parlament de París el 3 de març de 1766.
Què és, doncs, el govern? Un cos intermediari establit entre els súbdits i el Sobirà per a la seua
mútua correspondència (...) De manera que en l'instant en què el govern usurpa la sobirania, el
pacte social queda trencat, i tots els simples ciutadans, tornats de dret a la seua llibertat natural,
són forçats, però no obligats, a obeir. (...)
Tota llei no ratificada pel poble en persona és nul·la; no és una llei. El poble anglés creu ser
lliure, i s'enganya molt; no ho és sinó durant l'elecció dels membres del Parlament; des del
moment en què aquests són triats, el poble ja és esclau, no és res.”
Jean-Jacques Rousseau. El contracte social. 1762.
8
4.Creus que el primer parlament anglès era un sistema totalment democràtic? Justifica la
teua resposta.
5. Busca informació sobre John Locke, J.J. Rousseau, baró de Montesquieu, F. M. Arouet
(Voltaire). Elabora una fitxa d'un d'ells en la qual inclogués la seua cronologia, obres i
característiques més destacades.
9
3. Les transformacions econòmiques
a. Transformacions a l’agricultura
Una població creixent demandava també una producció major d'aliments, la qual cosa va
obligar els productors a millorar els sistemes de producció i a introduir nous aliments. Això
al seu torn afavoria l'augment de la població.
Diverses raons expliquen aquest augment de producció:
1. Rompuda de noves terres, per exemple dessecant aiguamolls (que a més, afavorien la
transmissió de malalties) o posant fi a l’ús de terres abans improductives (com algunes
grans propietats de l'església o de grans senyors).
2. Racionalització dels sistemes de cultiu, introduint noves plantes (creïlla, dacsa, ...),
noves tècniques (arades més modernes, animals de tir). Amb l'avanç del segle fins i tot
es mecanitzaran aquestes tasques.
3. Substitució del tradicional sistema de guaret per un sistema d'alternança i rotació de

cultius (sistema Norfolk) que augmentava la productivitat.
10
4. Progressiva substitució de la propietat comunal per la propietat privada i tancada, on els

propietaris podien introduir millores que augmentaren els seus beneficis.
b. Transformacions en artesania i comerç
També l'artesania i el comerç van patir aquests canvis. Més població demandava major
producció de manufactures i es van necessitar noves vies de comunicació.
1. Es van millorar les vies de comunicació terrestre amb noves carreteres, es va

desenvolupar la navegació fluvial, ampliant-se així els mercats interiors. Però la demanda
de més matèries primeres també va afavorir el creixement del transport marítim i
l'aparició de noves rutes internacionals (per exemple entre les colònies i les seues
metròpolis).
2. Quant a la producció de manufactures el vell sistema gremial va ser incapaç de

respondre a les noves
demandes i va ser
gradualment substituït per
noves maneres de producció.
A Espanya la monarquia va
establir les fàbriques reals,
com després veurem i en
molts llocs es va anar
desenvolupant el sistema
domèstic, segons el qual
l'empresari distribuïa
matèries primeres i eines en
11
diferents cases. Les famílies desenvolupaven diferents etapes de la producció i

l'empresari recollia, transportava i venia el resultat final, sense sotmetre's als rígids
controls dels gremis.
c. Noves polítiques econòmiques
En el segle XVII s'havia imposat la política econòmica mercantilista, que considerava que la
riquesa d'un país consistia en l'acumulació de metalls preciosos que s'aconseguirien mitjançant
el comerç. Per això, l'Estat havia de dirigir l'economia i fomentar el comerç impulsant les vendes
i dificultant les compres a l'estranger.
En el segle XVIII van sorgir noves polítiques econòmiques:
1. La fisiocràcia: sostenia que la base de la riquesa d'un país era l'agricultura ja que permetia
l'alimentació i era la base de l'artesania i el comerç. S'oposava al control de l'economia
per l'estat i defensava la llibertat econòmica.
12
2. El liberalisme econòmic: propugnat per Adam Smith. Sostenia que l'origen de la riquesa
és el treball, amb el qual s'aspira a obtindre el màxim benefici. L'estat no ha d'intervindre
en l'economia, ja que aquesta es regula mitjançant la llei de l'oferta i la demanda, amb la
qual es fixen els preus.
ACTIVITATS
1. Cita els avanços més importants que se citen en l'apartat referit a
l'AGRICULTURA i que són deguts al Despotisme Il·lustrat.
2. Llig i comenta el text següent d'Adam Smith:
EL LIBERALISME ECONÒMIC: LA FUNCIÓ DE L'ESTAT

“Tot home, amb la condició que no viole les lleis de la justícia, ha de quedar perfectament lliure
per a abraçar el mitjà que millor li semble per a buscar la seua manera de viure, i els seus
interessos; i que puguen eixir les seues produccions a competir amb les de qualsevol altre
individu de la naturalesa humana (…).
Segons el sistema de la llibertat negociant, al sobirà només queden tres obligacions principals
al fet que atendre: la primera, protegir la societat de la violència i invasió d'altres societats
independents; la segona, el posar en la mesura del possible a cobert de la injustícia i opressió
d'un membre de la república a un altre que ho siga també de la mateixa (…); i la tercera, la de
mantindre i erigir unes certes obres i establiments públics, al fet que mai poden aconseguir, ni
acomodar-se els interessos dels particulars, o de pocs individus, sinó els de tota la societat en
comú: per raó que encara que les seues utilitats recompensen amb abundància les despeses al
cos general de la nació, mai recompensarien si els fera un particular.”
Adam Smith. La riquesa de les nacions. 1776.
- Indica en què resideix la riquesa segons la fisiocràcia i segons el liberalisme.

13
4.Les transformacions socials i la vida

quotidiana
Sembla cert que la població va créixer, tant a Europa com en altres continents. La causa,
l'afebliment de les epidèmies o bé modificacions climàtiques, que influirien en la millora general
de les collites, podrien afectar a tot el globus.
En el segle XVIII es va mantindre la societat estamental d'origen medieval. Tenia dos

estaments privilegiats (noblesa i clergat) i un no privilegiat (el tercer estat). En el segle XVIII va
començar a esfondrar-se aquest model de societat, perquè va ser criticada pels il·lustrats:
- Els il·lustrats defensaven una divisió social basada en el mèrit, les qualitats personals
i la utilitat social; van criticar a la noblesa i al clergat.
- La burgesia, enriquida en les seues activitats econòmiques, es considerava útil ja que

aportava riquesa a la societat, encara que injustament creixia de reconeixement social i
d'influència política. Per això reclamava un major protagonisme en la societat.
- En relació amb la vida quotidiana,

el preponderant paper de la
família a l'Europa del segle XVIII
cobra el seu ple sentit en
emmarcar-la en una societat com
la llavors dominant, concebuda
com un conjunt de grups la
disposició jeràrquica dels quals i
desigualtat en drets i deures estava
14
reconeguda i consagrada per la llei. Era la clàssica estructura tripartida heretada de l'Edat
mitjana.
Les principals transformacions de la vida quotidiana es refereixen a:
- Els vestits, que marcaven la diferència de classe social; l'aristocràcia i l'alta burgesia
vestia la manera de la cort de Versalles. Els homes amb calces o pantalons ajustats de
vellut, mitjanes de seda, camises amb encaixos, jupetí, casaca fins al genoll, mocador o
corbata, sabates amb grans sivelles i perruques. Les dones portaven un cosset estret
amb escot i doble falda, amb una armadura interna; perruques, barrets, sabates amb taló
alt i capdavantera.
15
- En les classes populars, els homes portaven camisa, jupetí i

calçons. Les dones portaven camisa, jaqueta, falda llarga i
davantal; el cabell, curt o recollit.
L'alimentació, va millorar amb aliments portats d'Amèrica, com la
dacsa, la creïlla; entre els rics, el xocolate, el te i el café.
ACTIVITATS
1- Cita quins eren els estaments privilegiats i en què consistien els seus privilegis.
2- Quins eren els grups no privilegiats?
3- Comenta la diferència que hi havia en la forma de vida de la noblesa i de l'estat pla.
4- Quin grup social de l'estat pla tenia un protagonisme creixent?
Explica per què.
5- Lee i comenta el text següent:
Creixement demogràfic en el segle XVIII

“El creixement de la població europea va provocar la posada en cultiu de noves terres, per
exemple, a Rússia, i el desenvolupament de l'emigració cap a Amèrica, la vagabunderia en el
camp i el començament de l'èxode rural cap a les ciutats. Aquest excedent de força de treball
s'empra en les manufactures tradicionals, en espera del desenvolupament de noves formes de
producció industrial, que d'ara en avant seran possibles i necessàries a un temps (...)
Finalment, caldria assenyalar que el nou règim demogràfic dona a Europa una major proporció
16
d'homes joves el dinamisme i l'audàcia dels quals hi hauria potser que relacionar amb les
múltiples innovacions del segle.
Benassar, Jacquart, Lebrun, Denis i Blayau. Història moderna.
17
5. Els Borbons i la il·lustració a Espanya
La mort sense descendència de Carles II (1665-1700), l'últim dels Àustries espanyols, va

provocar la Guerra de Successió (1700-1713) que va enfrontar a dos pretendents: Felip
d'Anjou, net de Luís XIV de França, que va acabar accedint al tron com Felip V, el primer rei
Borbó de la Monarquia borbònica espanyola; i l'altre pretendent, l'arxiduc Carles d'Àustria.
Durant el seu regnat es van realitzar importants reformes que van pretendre, seguint les
tradicions polítiques i administratives franceses, adaptar la Monarquia espanyola al seu nou
paper a Europa i en el món després de la guerra de Successió i la Pau d'Utrecht. Entre aquestes
reformes destaquen els Decrets de Nova Planta, que configuren una nova realitat
administrativa per a Espanya.
a. Els Decrets de Nova Planta
El canvi de dinastia va portar una nova organització de la monarquia que s'acostava als models
francesos:
18
- Una estructura legal més unificada,

- la substitució dels consells per les secretaries de despatx,
- i les intendències com a nova organització territorial.
Els regnes de la Corona d'Aragó havien sigut rebels a la presència borbònica a Espanya durant
la Guerra de Successió. Segons concloïa el conflicte, es van suprimir els privilegis, furs i
institucions autònomes d'Aragó, València, Catalunya i Balears, mitjançant els Decrets de Nova
Planta, que significaven l'establiment de la uniformitat política, legal i judicial per a tots els
territoris d'Espanya (contravenint l'expressat en el testament de Carles II).
En el conjunt del segle XVIII, van governar a Espanya els següents reis: Felip V (1700-1746),
Ferran VI (1746-1759), Carles III (1759-1788) i Carles IV (1788-1808). Amb ells es van dur a
terme grans reformes, impulsades a partir de les noves idees de la Il·lustració. Els il·lustrats més
destacats van ser Jovellanos, Campomanes, el pare Feijoo, Floridablanca i Aranda. Aquestes
reformes van aconseguir el seu major desenvolupament durant el regnat de Carles III; però amb
un abast limitat a causa del poc pes de la burgesia a Espanya, a la forta oposició de la noblesa
i el clergat i a la indiferència del poble.
19
ACTIVITATS
1 Quina va ser la causa de la guerra de Successió espanyola? Qui van fer costat a
cadascun dels bàndols?
2- Explica els canvis que van introduir a Espanya els anomenats Decrets de Nova Planta.
3- Per què Aragó va ser contrària a la presència dels Borbons a Espanya?
4- Observa el vídeo ELS BORBONS A ESPANYA i fes un breu resum del que en ell es
comenta.
5- Llig el text següent:
Abolició dels furs de València i Aragó

“Considerant haver perdut els regnes d'Aragó i València i tots els seus habitants per la rebel·lió
que van cometre, faltant enterament així al jurament de fidelitat que em van fer com al seu legítim
Rei i Senyor, tots els furs, privilegis, exempcions i llibertats que gaudien i que amb tan liberal mà
se'ls havien concedit, sí per mi com pels senyors reis els meus predecessors, en aquesta
monarquia s'afig ara la del dret de conquesta (…) i considerant també que un dels principals
tributs de la sobirania és la imposició i derogació de les lleis (…) He jutjat per convenient, sí per
això com pel meu desig de reduir tots els meus regnes a la uniformitat d'unes mateixes lleis,
usos, costums i tribunals, governant-se igualment per les lleis de Castella, tan lloables i
plausibles en tot l'univers, abolir i derogar enterament (…) tots els referits furs i privilegis,
pràctiques i costums fins ací observades en els referits regnes d'Aragó i València, sent la meua
voluntat que aquests es reduïsquen a les lleis de Castella (…).”
Bon Retir, a 29 de juny de 1707
-Què significava en essència el text anterior?
Com es justificava en el text la supressió dels furs?
20
6. Línia del temps digital. Realitza una línia del temps dels reis Borbonds que van regnar
a Espanya durant aquest període.
7. Investiga. Explica per què a la ciutat de Xàtiva el retrat de Felip V està penjat boca avall.
21
6. El reformisme borbònic a Espanya

El reformisme il·lustrat
Al canvi de dinastia se suma l'impuls il·lustrat per a dur a terme un ambiciós pla reformista, iniciat amb
Ferran VI i potenciat en època de Carles III, màxim exponent a Espanya del despotisme il·lustrat.
Personatges com Floridablanca van ser il·lustrats que van treballar amb els monarques en la
modernització d'Espanya. Aquestes reformes també van arribar a les colònies americanes, sobretot en
termes polítics i econòmics.
La resistència dels grups privilegiats, però també, a vegades, del poble (Motí de Squillace) que van estar
en contra d'aquestes reformes, expliquen que no aconseguiren tot l'èxit previst ni que es realitzaren amb
la profunditat que exigien els nous temps.
La societat i l'economia
Els canvis que hem esmentat més amunt van afectar de manera desigual als diferents estaments
socials i també a les diferents regions espanyoles.
Encara que sorgeix lentament una classe mitjana burgesa, comerciant i més liberal que la
noblesa terratinent, aquesta manté el seu predomini a través de la propietat de la terra i del seu
monopoli dels càrrecs civils i militars. De la mateixa manera, l'església a penes va perdre
influència durant aquest segle, malgrat l'arribada de les idees il·lustrades, la difusió de les quals
va ser, en general, molt limitada.
En la societat es va expulsar d'Espanya als jesuïtes, contraris a les reformes i es va limitar el

poder de la inquisició. Es van reformar alguns costums espanyols com la prohibició del barret
d'ala ampla i de la capa llarga, la qual cosa va motivar l'anomenat motí de Squillace.
22
La majoria de la població seguia lligada al treball de la terra i, malgrat els intents de reforma
agrària (regadius, nous productes com la dacsa o la creïlla) el règim de propietat de la terra -en
mans de la noblesa terratinent- va impedir, en termes generals, que els treballadors del camp
augmentaren el seu nivell de vida.
En la indústria es va promoure la modernització de les tècniques, es van fomentar les

manufactures i es van crear reals fàbriques dedicades a la fabricació d'armes i articles de luxe
(draps, seda, vidres, tapissos, porcellana, etc.).
ACTIVITATS
1- Realitza un quadre resum de les reformes econòmiques i socials del segle XVIII.
2- Qui es resistien a aquestes reformes?
3- Quin rei és el màxim exponent de monarca il·lustrat espanyol?
4- Carles III i el seu ministre van decidir en mala hora prohibir les capes llargues i els
23
barrets d'ala ampla o *chambergos. Al principi, van tindre la precaució de limitar la

prohibició a l'àmbit del funcionariat, amb la idea que, imposada en tal àmbit, seriosa més
fàcil imposar-la a la resta de la població. El 21 de gener de 1766 apareixia el següent
bàndol:
"Sent reparable al rei que els subjectes que es troben empleats al seu real servei i oficines, usen
de la capa llarga i barret redó, vaig portar que serveix per a l'emboce i ocultar les persones dins
de Madrid i en els passejos de fora amb descrèdit dels mateixos subjectes, que després
d'exposar-se a moltes contingències, és impropi del lluïment de la cort i de les mateixes persones
que han de presentar-se a tot arreu amb la distinció en què el rei els té llocs; convenint tallar
aquests abusos que l'experiència fa veure que són molt perjudicials a la política i experiència del
bon govern, s'ha dignat resoldre que es donen ordres generals als caps de la tropa, secretaris
de despatx, comptadories generals i particulars i a totes les altres oficines que Sa Majestat té
dins i fora de Madrid, passejos i en totes les concurrències que tinguen, vagen amb el vestit que
els correspon, portant capa curta o *redigot, perruquí o pèl propi, barret de tres pics en lloc de
redó, de manera que vagen sempre descoberts, perquè no ha de permetre's que usen vestits
que els oculten quan no pot presumir-se que cap tinga probes motius per a això... Advertint a
tots que estan donades les ordres convenients perquè a qualsevol dels empleats que estan al
servei del rei que se'ls trobe amb el vestit que es prohibeix se li assegure i mantinga arrestat a
la disposició de Sa Majestat."
-Esbrina quina relació guarda el que diu el text amb l'anomenat MOTÍ DE SQUILLACE i explica't.
24
6. La cultura i l’art
La Il·lustració és un moviment cultural, filosòfic i intel·lectual que descansa en els següents
principis:
• Creença en la RAÓ com a font de tot coneixement.

• Fe en el PROGRÉS constant de la humanitat que ha de conduir a la felicitat dels homes.
• EDUCACIÓ com a mitjà per a aconseguir aqueix progrés.
a. Igualtat i llibertat natural
E n aquests dos principis, que qüestionen seriosament els

principis de l'Antic Règim, descansa tota la teoria soci-
política dels il·lustrats. Aquestes idees van ser
enunciades per Jean-Jaques Rousseau i contradeien
radicalment la societat estamental, basada, com heu vist
en la diferència per naixement (si naixes noble eres noble,
si naixes llaurador eres llaurador).
Aquestes dues idees van ser recollides en

l'Enciclopèdia, la gran obra de la Il·lustració, de la qual
parlarem en breu.
Jean-Jaques Rousseau
La igualtat natural és pròpia de tots els homes per la seua
naturalesa humana, és a dir, des del seu naixement. Si,
segons ens indica la raó, això és així, cap home pot tindre més drets que uns altres, ni tampoc
dret sobre un altre.
Es dedueix llavors que tots els homes són igualment lliures i iguals en dret.
25
b. Contracte social, sobirania nacional i divisió de poders
Aquests tres principis del pensament il·lustrat, que recollien idees enunciades ja pels pensadors
grecs (Sòcrates, Plató) i per pensadors com Locke i Hobbes, es troben en la base de les nostres
actuals societats democràtiques.
Els nostres drets i llibertats emanen dels principis d'igualtat i llibertat, però el
seu desenvolupament en societat s'organitza a partir dels principis del contracte
social, la sobirania nacional i la divisió de poders.
c. Enciclopèdia i educación
L'Educació va ser l'instrument que els il·lustrats van destacar

perquè els homes aconseguiren “la majoria d'edat”.
Per això, l'obra més important dels il·lustrats, editada per Diderot
(1713-1784) i D’Alembert (1717-1783) va ser la Encyclopédie, la
primera enciclopèdia de la història, que pretenia recopilar tots els
coneixements acadèmics de la humanitat, però també les
religions, les arts, els costums, els oficis manuals, els invents... A
més, van publicar periòdics, assajos, fullets,.. que es distribuïen
a les ciutats i van promoure les reunions en salons i cafés per a
difondre les seues idees.
26
L’art rococó
L'estil Rococó naix a França a principis del segle XVIII i es desenvolupa durant els regnats
de Lluís XV i Lluís XVI.
Ha sigut considerat com la culminació del Barroc, no

obstant això, és un estil independent que sorgeix com a
reacció al barroc clàssic imposat per la cort de Lluís XIV.
El rococó a diferència del barroc, es caracteritza per
l'opulència, l'elegància i per l'ús de colors vius, que
contrasten amb el pessimisme i la foscor del barroc. Va
ser un art aristocràtic, cortesà i refinat, de poc èxit a
Espanya. En art rococó es van fer algunes sales del
Palau Real de Madrid i del Palau de la Granja de Segòvia.
L'art neoclàssic
Sorgeix, a mitjan segle XVIII però es manté, juntament amb altres tendències, al llarg del segle
XIX. Els centres principals seran Roma i París. Reacció classicista enfront del Barroc afavorida
per la Il·lustració. És un intent de sotmetre la creació artística a regles racionals i d'elaborar
models de validesa universal: per això, manca de força creadora i resulta un art d'escassa
originalitat. La seua acceptació popular va ser mínima. A la seua difusió va contribuir la creació
de les Reials Acadèmies que dirigeixen l'estètica del seu temps d'acord amb una normativa
clàssica.
27
Arquitectura: Va sorgir com a reacció contra els efectes decoratius del Barroc i del Rococó.
S'inspira en els monuments clàssics, però no és una còpia dels mateixos sinó que els recrea.
Enfront del subjectivisme barroc s'oposa l'objectivitat de la bellesa basada en la racionalitat.
Empra elements bàsics de l'arquitectura clàssica: les columnes, els ordres especialment el dòric
i el jònic, els frontons, les voltes i cúpules, etc. Els principals monuments són: el Panteó en
Observatori astronòmic a França; el Museu Britànic i la Galeria Nacional a Anglaterra; la Porta
de Brandendurgo a Alemanya; la Porta d'Alcalá (de Sabatini) i el Museu del Prado (de Juan de
Villanueva) a Espanya.
Escultura: Predomina la racionalitat de l'expressió serena i assossegada. Imita l'estil dels grans
escultors de l'Antiguitat, principalment dels grecs. Es prenen com a models els temes clàssics.
Enfront del realisme i expressionisme de l'escultura barroca s'oposen la serenitat i bellesa de
28
l'escultura clàssica: tendència cap als temes mitològics. Destaquen l'escultor italià Antonio
Cánova i en España Francisco Gutiérrez autor de la font de la Cibeles de Madrid.
Pintura: Triomfa a la fi del segle XVIII afavorit pels principis ètics propugnats pels enciclopedistes
que atacaven el caràcter artificiós de moltes de les obres del Rococó. Predomina el dibuix
academicista sobre el color.
Llum clara i difusa. La base de la bellesa és l'harmonia de les proporcions i de les línies. Els
principals temes seran: retrats, mitològics, quadres d'història. Entre els principals pintors
destaquen a França, David, autor del Jacques Louis David: El jurament dels Horacios i el Rapte
de les Savines i a Espanya destaca l’*alemany *Mengs, autor de diversos frescos que decoren
el Palau Real de Madrid.
29
ACTIVITATS
1-En què s'oposaven les idees de la societat estamental amb les quals defensava
Rousseau?
2- Creus que les enciclopèdies en Internet han deixat obsoletes a les de paper? Per què?
Penses que les enciclopèdies en línia són més accessibles per a la població?
3- Compara i contrasta els dos estils artístics imperants (Rococó i Neoclàssic) quant a:
Pintura, arquitectura i escultura. Per a això fa falta que realitzes tres taules per a abordar
els tres aspectes artístics. Posteriorment, investiga i descàrrega en l'ordenador fotos que
exemplifiquen les característiques. En la descripció de la foto has de posar l'estil (Rococó
o Neoclàssic), el nom de l'obra i l'autor. Crea una carpeta titulada “La cultura i l'art” dins
de la carpeta del tema on guardaràs aquestes fotos.
4- Llig el text següent i resumeix el que en ell s'ha volgut dir:
No sent la sobirania més que l'exercici de la voluntat general, mai pot alienar-se, i el Sobirà, que
no és més que un ésser col·lectiu, no pot ser representat més que per si mateix (...).
Què és, doncs, el govern? Un cos intermediari establit entre els súbdits i el Sobirà per a la seua
mútua correspondència (...) De manera que en l'instant en què el govern usurpa la sobirania, el
pacte social queda trencat, i tots els simples ciutadans, tornats de dret a la seua llibertat natural,
són forçats, però no obligats, a obeir. (...)
La sobirania no pot estar representada, per la mateixa raó per la qual no pot ser alienada;
consisteix essencialment en la voluntat general, i la voluntat no es representa; és la mateixa o
és una altra; no hi ha terme mitjà. Els diputats del poble no són, doncs, ni poden ser els seus
representants, no són més que els seus mandataris; no poden concloure res definitivament. Tota
llei no ratificada pel poble en persona és nul·la; no és una llei. El poble anglés creu ser lliure, i
30
s'enganya molt; no ho és sinó durant l'elecció dels membres del Parlament; des del moment en
què aquests són triats, el poble ja és esclau, no és res.”
Jean-Jacques Rousseau. El contracte social. 1762.
31
7. L'antic Regne de València en el S.XVIII

a. L'abolició dels furs valencians
Des del segle XIII València s'havia regit post les seues pròpies lleis, les quals rebien el nom de
Furs.
Durant la guerra de successió, una majoria de valencians, els *maulets, havien fet costat a
l'arxiduc Carles en la seua lluita contra Felipe el Borbó.
Després de guanyar les guerra Felip V, va promulgar els Decrets de Nova Planta (1707) pels
quals els furs quedaven abolits; també van quedar prohibits els òrgans d'autogovern (Corts i
Generalitat valencianes).
En el seu lloc es va aplicar el centralisme borbònic i el Regne va quedar regit per les mateixes
lleis castellanes).
La batalla de Almansa.
32
b. Economia i societat
En l'aspecte econòmic el segle XVIII va ser una etapa d'expansió. El regne de València va
experimentar un augment demogràfic important.
L'economia es va desenvolupar gràcies a les millores del camp i a la forta demanda d'una
població en augment. Es va desenvolupar l'artesania del cànem, de l'espart, la seda, el lli, el
cotó, les destil·leries d'aiguardent, la ceràmica, etc.
ACTIVITATS
1-Glossari: Qui van ser els *maulets? I els botiflers?
2- Cerca informació i elabora una breu biografia sobre algun il·lustrat valencià.
3- Lee i resumeix el següent text:
He jutjat convenient (així per això com pel meu desig de reduir tots els meus regnes d'Espanya a
la uniformitat d'unes mateixes lleis, usos, costums i Tribunals, governant-se igualment tots per les
lleis de Castella tan lloables i plausibles en tot l'Univers) abolir i derogar enterament, com per
descomptat done per abolits i derogats, tots els referits furs, privilegis, pràctica i costum fins ací
observades en els referits regnes d'Aragó i València; sent la meua voluntat, que aquests es
reduïsquen a les lleis de Castella, i a l'ús, pràctica i forma de govern que es té i ha tingut en ella i
en els seus Tribunals sense cap diferència en res; podent obtindre per aquesta raó els meus
fidelíssims vassalls els Castellans oficis i ocupacions a Aragó i València, de la mateixa manera
que els Aragonesos i Valencians han de poder d'ara en avant gaudir-los a Castella sense cap
distinció; facilitant jo per aquest mitjà als Castellans motius perquè acrediten de nou els efectes de
la meua gratitud, dispensant en ells els majors premis, i gràcies tan merescudes de la seua
experimentada i purificada fidelitat, i donant als Aragonesos i Valencians recíproca i igualment
majors proves de la meua benignitat, habilitant-los per al que no ho estaven, enmig de la gran
llibertat dels furs que gaudien abans; i ara queden abolits: en la conseqüència del qual he resolt,
33
que l'Audiència de Ministres que s'ha format per a València, i la que he manat es forme per a
Aragó, es governen i manegen en tot i per tot com les dues Chancillerías de Valladolid i Granada,
observant literalment les mateixes regalies, lleis, pràctica, ordenances i costums que es guarden
en aquestes, sense la menor distinció i diferència en res, excepte en les controvèrsies i punts de
jurisdicció eclesiàstica, i manera de tractar-la, que en això s'ha d'observar la pràctica i estil que hi
haguera hagut fins ací, en conseqüència de les concòrdies ajustades amb la Seu Apostòlica, en
què no s'ha de variar: de la resolució del qual he volgut participar al Consell perquè el tinga entés.
Decret d'abolició dels furs d'Aragó i València, 1707
34
8.La cultura i l'art valencià

a. La Il·lustració valenciana
A la fi del segle XVII alguns pensadors i escriptors van començar a introduir a Espanya nous
corrents culturals i de mètode d'investigació. En valència aquests pensadors van ser els
anomenats *novatores, que plantejaven la necessitat d'introduir la ciència moderna a Espanya.
A mitjan segle XVIII la il·lustració valenciana va entrar en la seua fase de maduresa, en la qual
destaquen intel·lectuals com Gregorio Mayans, estudiós de la llengua, la literatura i la història.
Antonio José Cabanillas, estudiós de la Història Natural. Destaquen també Tomás Vicent Tosca,
José Zaragoza, Manuel Martí i el doctor Juan Babtista Coratjà.
Sota el regnat de Carles III es van crear les Societats Econòmiques d'Amics del País Valencià i
la Reial Acadèmia de les Arts de Sant Carles.
b. L'art valencià del segle XVIII

Durant el segle va continuar utilitzant-se l'art barroc. També va començar a emprar-se el
neoclàssic, que pretenia allunyar-se dels excessos decoratius del barroc. Tots dos estils van
conviure a València
durant aquest període.
Arquitectura
En l'arquitectura barroca destaquen les façanes- retaule, amb corbes, columnes salomòniques i
elements clàssics distorsionats. Són bon exemple la façana del palau del marqués de Dosaigües
i la de la catedral de València. A Alacant, l'ajuntament i la fatxa del monestir de la Santa Faç. A
Castelló, l'església de San Miguel.
Com a arquitectura neoclàssica, destaca el palau del Temple a València, encarregat per Carles
III.
35
Pintura
L'escola valenciana de pintura barroca havia sigut de les més importants amb pintors com
Francisco Ribalta o Josep de Ribera. No obstant això, la creació de la Reial Acadèmia de Sant
Carles va impulsar el corrent neoclàssic. L'ascens de la burgesia va fer augmentar la petició
d'obres d'art –fins llavors potestat de l'església i la monarquia- prenent gran auge el retrat, la
natura morta, els paisatges, etc.
Dins de la pintura neoclàssica valenciana, sobreïxen pintors com José Vergara o Salvador
*Maella que va arribar a ser pintor de cambra en la cort.
ACTIVITATS
1- Qui van ser els novatores? Quins intel·lectuals van ser els més representatius de la
il·lustració a València?
2- Feix un resum que reculla les idees principals de l'art valencià del segle XVIII.
3- Llig el text següent sobre dos edificis molt representatius de la València del segle XVIII:
“El Palau del Marqués de Dosaigües, tal com es coneix en l'actualitat, és producte d'una radical
reforma duta a terme sobre l'antiga casa pairal dels *Rabassa de *Perellós, titulars del marquesat
de Dosaigües, en la dècada de 1740 (segle XVIII) en un acusat estil rococó. En un lateral del
36
Palau s'obri la porta principal, realitzada en alabastre per Ignacio Vergara sobre disseny d'Hipòlit
Rovira. Presidida per la imatge de la Verge, des d'ella descendeixen dos cabals d'aigua en
al·lusió al títol dels marquesos, amb dos *atlantes als costats que simbolitzen dos rius, tot amb
aspecte de desbordant voluptuositat. Alberga el Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts
Sumptuàries González Martí.
Un altre edifici d'aquesta època és el Palau de Justícia de València, en origen Casa de la Duana
Real, el *cua es va construir en l'època de Carles III entre els anys 1758 i 1802. Quan l'edifici
era la Duana Real passava per ell tot el comerç marítim que es dirigia a València, ja que era un
dels pols econòmics de l'Espanya del segle XVIII. En 1828 l'edifici va passar a ser la fàbrica de
tabacs i en 1914 es va convertir en seu del Palau de Justícia”.
-Resumeix el que ens diu el text anterior.

-Busca informació sobre altres 2 monuments valencians (un que siga de Xàtiva) del mateix
segle i fes un resum.
37

GH4 - 1 - La Ilustración y El Reformismo

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

GH4 - 1 - La Ilustración y El Reformismo

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GH4_1_La ilustració i el reformisme

Colegio Claret - Xàtiva

1. El segle XVIII, una època de canvis

La Il·lustració va ser adoptada inicialment per intel·lectuals i burgesos, i prompte

Gabriel Lemonnier: La lectura en casa de madame Geoffrin

2. Els canvis polítics

La monarquia absoluta suposava un pas més en el

Posterior a les revolucions del segle XVII, i sobretot

Entorn de les universitats angleses i escoceses va

En un sistema parlamentari, el govern ja no depenia en exclusiva de les decisions del

Aquestes actuacions, que milloraven la seua imatge i

Jean-Jacques Rousseau. El contracte social. 1762.

3. Les transformacions econòmiques

Diverses raons expliquen aquest augment de producció:

3. Substitució del tradicional sistema de guaret per un sistema d'alternança i rotació de

4. Progressiva substitució de la propietat comunal per la propietat privada i tancada, on els

b. Transformacions en artesania i comerç

1. Es van millorar les vies de comunicació terrestre amb noves carreteres, es va

2. Quant a la producció de manufactures el vell sistema gremial va ser incapaç de

diferents cases. Les famílies desenvolupaven diferents etapes de la producció i

c. Noves polítiques econòmiques

En el segle XVIII van sorgir noves polítiques econòmiques:

2. Llig i comenta el text següent d'Adam Smith:

EL LIBERALISME ECONÒMIC: LA FUNCIÓ DE L'ESTAT

- Indica en què resideix la riquesa segons la fisiocràcia i segons el liberalisme.

4.Les transformacions socials i la vida

En el segle XVIII es va mantindre la societat estamental d'origen medieval. Tenia dos

- La burgesia, enriquida en les seues activitats econòmiques, es considerava útil ja que

- En relació amb la vida quotidiana,

Les principals transformacions de la vida quotidiana es refereixen a:

- En les classes populars, els homes portaven camisa, jupetí i

Creixement demogràfic en el segle XVIII

5. Els Borbons i la il·lustració a Espanya

La mort sense descendència de Carles II (1665-1700), l'últim dels Àustries espanyols, va

a. Els Decrets de Nova Planta

- Una estructura legal més unificada,

Abolició dels furs de València i Aragó

Bon Retir, a 29 de juny de 1707

-Què significava en essència el text anterior?

Com es justificava en el text la supressió dels furs?

6. El reformisme borbònic a Espanya

En la societat es va expulsar d'Espanya als jesuïtes, contraris a les reformes i es va limitar el

En la indústria es va promoure la modernització de les tècniques, es van fomentar les

barrets d'ala ampla o *chambergos. Al principi, van tindre la precaució de limitar la

• Creença en la RAÓ com a font de tot coneixement.

a. Igualtat i llibertat natural

E n aquests dos principis, que qüestionen seriosament els

Aquestes dues idees van ser recollides en

b. Contracte social, sobirania nacional i divisió de poders

L'Educació va ser l'instrument que els il·lustrats van destacar

Ha sigut considerat com la culminació del Barroc, no

4- Llig el text següent i resumeix el que en ell s'ha volgut dir:

7. L'antic Regne de València en el S.XVIII

8.La cultura i l'art valencià

b. L'art valencià del segle XVIII

-Resumeix el que ens diu el text anterior.

You might also like