Teoría

psicoanalítica
La teoria psicoanalítica va ser creada a finals del segle XIX (al
voltant del 1896) pel neuròleg austríac Sigmund Freud.
Aquesta teoria intenta explicar les forces inconscients que
motiven el comportament humà, és a dir, aquells conflictes
interns que apareixen durant la infància i que afecten els
comportaments i les emocions de les persones.
 Qui es Freud?
Sigmund Freud (1856-1939) fou un metge i psicòleg austríac,
conegut com el pare del psicoanàlisi. Va desenvolupar teories
importants sobre la ment humana, com l'existència de
l'inconscient i els mecanismes de defensa. També va introduir
conceptes com l'Id, el Jo i el Superego i va explorar el paper del
sexe i la infància en el desenvolupament psicològic. La seva
influència en la psicologia i la teràpia psicoanalítica és
significativa.
1r Model de la ment humana
El 1r model de ment humana que va presentar Freud, es dividia
en tres capes:
-Conscient: És on viuen els nostres pensaments sentiments i els
enfocs actuals
Preconscient/subconscient: On ho podem recuperar tot
Inconscient: És on són els processos que impulsen el nostre
comportament, com els desigs primitius o impulsius.
 El id, jo i superjo
l'id funciona a un nivell
l'ego actua com un
inconscient i s'enfoca
conducte i un control de la
únicament als impulsos i El superjó és la part de la
identificació, treballant per
desitjos instintius. l'instint ment en què resideixen la
satisfer les necessitats de la
de supervivència que ens moralitat i els principis
identitat de manera
impulsa a participar en superiors, encoratjant-nos
socialment apropiada. És el
activitats de manteniment a actuar de manera social i
més lligat a la realitat i
de la vida, o l'instint de moralment acceptable
comença a desenvolupar-
mort que impulsa el
se a la infància;
comportament destructiu,
agressiu i violent.
mecanisme Freud creia que aquestes tres parts de la ment estan en
constant conflicte perquè cada part té un objectiu principal

de defensa
diferent. De vegades, quan el conflicte és massa perquè el
manegi una persona, el seu ego pot participar en un o
diversos mecanismes de defensa per protegir l'individu.
Repressió: l'ego empeny pensaments pertorbadors o amenaçadors fora de la consciència
Negació: l'ego bloqueja les experiències pertorbadores o aclaparadores de la consciència, fent que l'individu es
negui a reconèixer o creure el que està passant.
Projecció: l'ego intenta resoldre el malestar atribuint els pensaments, els sentiments i els motius inacceptables de
l'individu a una altra persona.
Desplaçament: l'individu satisfà un impuls en actuar sobre un objecte o una persona substitut d'una manera
socialment inacceptable (per exemple, alliberar la frustració adreçada al seu cap per part del seu cònjuge)
Regressió: com a mecanisme de defensa, l'individu retrocedeix en el desenvolupament per enfrontar l'estrès (per
exemple, un adult aclaparat que actua com un nen);
Sublimació: similar al desplaçament, aquest mecanisme de defensa implica la satisfacció d'un impuls en actuar
sobre un substitut però d'una manera socialment acceptable (per exemple, canalitzar energia cap a la feina o un
passatemps constructiu)
Les 5 etapes psicosexuals del dessarroll
Finalment, un dels conceptes més duradors
associats amb Freud són les etapes psicosexuals.
Freud va proposar que els nens es desenvolupin en
cinc etapes diferents, cadascuna enfocada en una
font diferent de plaer:
Primera etapa: oral: el nen busca el plaer de la boca
(ex: succió)
Segona etapa: anal: el nen busca plaer a l'anus (ex:
retenir i expulsar excrements)
Tercera etapa: Fàl·lica: el nen busca el plaer del penis
o el clítoris (ex: la masturbació)
Quarta etapa: latent: el nen té poca o cap motivació
sexual
Cinquena etapa: genital: el nen busca el plaer del
penis o la vagina (ex: relacions sexuals).
Gràcies!