ANÀLISI INSTRUMENTAL

Bloc 2: Tècniques òptiques d’anàlisi

Lliçó 2.3: Espectroscòpia d’absorció molecular UV i visible.

Fonaments
Lleis quantitatives de l’absorció
Desviacions
Tipus d’instruments
Aplicacions

Anàlisi Instrumental curs 2020-2021

Fonaments
180-380-780 nm (UV(proper)-Vis “útil”)

Procés d’absorció:
1) Excitació dels electrons d’enllaç
amb radiació UV-visible:
M + hn → M*

2) Relaxació:
• M* → M + calor
• reacció fotoquímica
• fluorescència / fosforescència

http://ronbigelow.com/articles/color-perception-2/perception-2.htm
Transicions entre nivells energètics d’una molècula

Absorció Relaxació no Fluorescència

radiant
I
Estat
E2 E2 electrònic
excitat 2
UV
Energia

Estat
E1 E1 electrònic l
excitat 1

Visible
FLUORESCÈNCIA Espectres de bandes:
DE RESSONÀNCIA
• Absorció
• Emissió
IR Estat
E0 E0 electrònic
fonamental
E és inversament
proporcional a l
Aplicacions: Anàlisi qualitativa (identificació de grups funcionals): I=f(l)
Anàlisi quantitativa: Llei de Beer (o ley de Beer-Lambert-Bouger)
I
T=
I0 I0
A = log = e b C
I A = − log T

A: absorbància
T: transmitància
I I0, I: intensitat (o potència) de la radiació
I0 abans i després de travessar la cubeta
b b: camí òptic (cm) (normalment 1 cm)
C: concentració (mol L-1)
Gran variabilitat (entre 0 i 105)
Depèn del tipus d’espècie absorbent
e: absortivitat molar (cm-1 mol-1 L)
(probabilitat de la transició)
e =f(l) (espectre d’absorció) determina la sensibilitat del mètode
(preferiblement e >1000)
Absorció deguda a transicions d’electrons d’enllaç (s, p, n)

Grups cromòfors:
Conjunt (petit) de grups funcionals orgànics que tenen electrons de valència amb
energies d’excitació relativament baixes (si no, l < 180 nm, UV de buit)

Orbitals moleculars implicats en les transicions:

- Segons la simetria: s, p
- Segons l’energia: enllaçants (s, p), no enllaçants (n) o antienllaçants (s*, p*)

Orbitals
atòmics Orbital molecular
s* 1s
s* 1s antienllaçant

1s 1s Orbital molecular
ss1s
1s enllaçant
 Orbitals Orbital s Orbital s* Orbitals
moleculars moleculars
enllaçants antienllaçants

Orbital p Orbital p*

s* Tipus de
p* transicions:
energia

s g s*
n p g p*
p n g s*
n g p*
s
Exemple: Formaldehid

Quins electrons contribueixen a l’absorció de la molècula?

transició
p → p*
transició (187 nm)
n → p*
(285 nm)
Orbitals moleculars
no enllaçants (n)
Heteroàtoms com
Orbitals moleculars enllaçants
O, S, N, halògens
Transicions s→s*
✓ Compostos saturats (p.ex. Metà, 125 nm)
✓ < 150 nm (UV llunyà, no interessen)

Transicions n→s*

✓ Compostos saturats amb electrons

no enllaçants (Hi ha pocs)
✓ Regió 150 – 250 nm
✓ Intensitat de l’absorció és baixa o
moderada: Absortivitat molar e <
2500

Efecte del dissolvent: Desplaçament

del màxim d’absorció a l més
curtes en presència de dissolvents
polars: solvatació dels electrons no
enllaçants
Transicions n→p* i p→p*

✓ Compostos amb grups funcionals no saturats (grups cromòfors) i amb

electrons no enllaçats (majoria d’aplicacions)
✓ Regió 200 – 700 nm
✓ Transicions n→p*: intensitat de la absorció baixa, e < 100
✓ Transicions p→p*: intensitat de la absorció moderada, e < 10000
✓ Efecte del dissolvent polar:
Transicions n→p*: Efecte hipsocròmic o desplaçament cap al blau.
Desplaçament del màxim d’absorció a l més curtes (≈ 30 nm) en presència
de dissolvents polars: solvatació dels electrons no enllaçants.

Transicions p→p*: Efecte batocròmic o desplaçament cap al vermell.

Desplaçament del màxim d’absorció a l més llargues (≈ 5 nm) en presència
de dissolvents polars: polaritat de p* > p i més disminució d’energia en
presència del dissolvent polar.
Transicions ngs*, ngp* i pgp*, cromofòrs orgànics habituals

lmax(nm) emax
p → p*
p → p*

n → s*
n → p*

n → s*
n → p*

n → p*

n → p*
n → p*
n → p*

n → p*
n → p*

ngs* ≈ ɛ < 2500

ngp* ɛ baixes
pgp* ɛ ≈ 10000 altes
Transicions ngp* i pgp*, efecte de la conjugació
Quins compostos són útils analíticament?

Els que absorbeixen moderada o fortament (e > 100 U.A mol-1 i a l > 200 nm).
Idealment: e > 1000 U.A mol-1 i a l > 250 nm.

Molta conjugació: e.g., -carotè e = 2590 U.A. mol-1 i a lmax = 450 nm

Aromaticitat: e.g., verd de malaquita e = 10000 U.A. mol-1 i a lmax = 621 nm

 Efecte auxocròmic:

Desplaçament del màxim i augment d’intensitat d’absorció d’un cromòfor

per la influència d’un grup adjacent amb electrons n que interaccionen
amb els electrons p (e.g., - OH, - NH2)

l = 256 nm l = 270 nm l = 280 nm

e = 200 U.A. mol-1 e = 1450 U.A. mol-1 e = 1430 U.A. mol-1

+
OH OH
-
Espectres UV-vis d’alguns compostos orgànics:
Efecte del solvent:

Els canvis a la polaritat del solvent

poden provocar:
• Desplaçament HIPSOCRÒMIC
o cap al blau (l més curtes, >30 nm)
1,2,4,5-tretracina • Desplaçament BATOCRÒMIC
o cap al vermell (l més llargues,  5 nm)
Substàncies inorgàniques: En general, absorbeixen poc, però amb certs reactius
(cations, anions) poden formar productes molt absorbents.

Exemple: absorció per complexos de

FeSCN2+
transferència de càrrega

Transferència d’un electró des del donador

fins a un orbital associat a l’acceptor

Fe(fen)32+
emàx> 10.000 L cm-1 mol-1

Ex: FeSCN2+

e- Fe2+
Fe3+ ← SCN- SCN·

Midó-I3-
Mesura de l’absorció
Llei de Beer:

I0
A = log = e b C
I
Recta de calibratge externa:
I si b=1cm:
I0
pendent: e (L mol-1 cm-1)

Absorbància
b
Compensació pèrdues radiació
reflexió i dispersió a la cubeta
(~ 8%):

Concentració (mol L-1)

I0 I(cubeta amb solvent)
log  log si existeixen vàries espècies absorbents:
I I(cubeta amb mostra) Atotal = A1 + A2 + A3 + ..... + An
Consideracions sobre la llei de Beer
Pròpies d’una llei límit (canàlit< 0.01 mol L-1 ):

A canàlit > 0.01 mol L-1 les interaccions entre molècules d’anàlit i amb l’electròlit provoquen
desviacions de la linealitat entre absorbància i concentració.

2
Absorbància

✓ Concentracions d’anàlit elevades modifiquen la distribució de càrrega de les

molècules veïnes, es perd la linealitat absorbància – concentració
✓ També concentracions d’electròlit elevades fan variar l’absortivitat molar
✓ Canvis en l'índex de refracció del medi a concentracions elevades (e = f(l,n) i
n  constant a canàlit < 0.01 mol L-1 )
Problemes instrumentals: Segons la forma en que es fan les mesures

- Caràcter no monocromàtic de l

D.A. SKOOG, F.J. HOLLER, T.A. NIEMAN

Principios de Análisis Instrumental
McGraw-Hill, Madrid, 2001

Solució: Treballar a prop

dels màxims d’absorció

- Radiació paràsita (Is) Is

I0
(que arriba al detector i no prové de la mostra)

I0 + Is
A = log
I + Is
Sempre produeix errors negatius
Solució: Calibrar el 0% T

D.A. SKOOG, F.J. HOLLER, T.A. NIEMAN

Principios de Análisis Instrumental
McGraw-Hill, Madrid, 2001
 Canvis químics de les Deguts a canvis químics de les espècies absorbents
espècies absorbents: (dissociacions, associacions…) en canviar la concentració
HIn → H+ + In−
HIn → H+ + In− 


H In 
+ −
Ka =
H In 
+ −

1.0
Ka =
HIn
l2 HIn
pH=11.0
 
C a = HIn + In−
C a = HIn + In− 
0.8 In-−
 
A 430 = ε 430, HIn b HIn + ε 430, In b In
 
A 430 = ε 430, HIn b HIn + ε 430, In b In−
A 570 = ε570, HIn b HIn + ε570, In b In 
b In 
−
A 570 = ε570, HIn b HIn + ε570, In −

Espècie bàsica
Absorbancia

0.6

Espècie bàsica

0.4 l1 Espècie àcida

HIn
Punt isosbèstic

0.2

H.H. WILLARD, L.L. MERRIT Jr, J.A.

pH=4.0 DEAN, F.A. SETTLE Jr
Métodos Instrumentales de Análisis
Iberoamericana, México, 1991

300 400 500 600 700

430 570
Longitud de onda, nm
Instrumentació
Fonts:
• Làmpades de deuteri o hidrogen (160 - 375 nm), de filament de tungstè (350 -
2.500 nm) o combinació de totes dues.
• Làmpades d’arc de xenó (200 - 1.000 nm).
• LEDs

Recipients per a la mostra:

• Regió UV: Quars o sílice fosa
• Regió visible: Vidre o plàstic

Selectors de longitud d’ona:

• Fotòmetres: Només una l Filtres
• Espectrofotòmetres: l variable Monocromadors

Detectors:
• Fotocèl·lula (opció compacta, robusta i barata, però poc sensible)
• Fotomultiplicador (opció sensible però cara)
• Díodes
• Sèrie de díodes (adquisició molt ràpida d’espectres)
Fotòmetres

✓Bona relació senyal / soroll

%T
d’un sol ✓Bons resultats si no cal alta puresa
feix
espectral

✓Senzills

de doble ✓Barats
feix
✓Robustos

✓Fàcils de mantenir

D.A. SKOOG, F.J. HOLLER, T.A. NIEMAN

Principios de Análisis Instrumental
McGraw-Hill, Madrid, 2001
Fotòmetres portables (senzills) de l fixa
Fonts
Làmpada de D2 o (H2)
Làmpada de W
LED (Light-Emitting Diode)

Selectors longitud d’ona

Filtres

Cel·les

Vidre o plàstic

Detectors

Fotocèl·lules i díodes
 ex: HI 96734 (Hanna Instruments)
Exemples de fotòmetres
Free and Total Chlorine,
High Range Portable Photometer
Light Source: tungsten lamp
Detector: silicon photocell with narrow band
interference filter @ 525 nm

ex: HI 83218 (Hanna Instruments)

Multiparameter Photometer
for Environmental Analysis

Light Source: up to 5 tungsten lamps with different

narrow band interference filters
Detector: silicon photocell

Multi Parameter Specifications

Parameter Range Method Reagent Code
Ammonia HR 0.0 to 50.0 mg/L (ppm) Nessler HI 93733-01
Ammonia MR 0.00 to 10.00 mg/L (ppm) Nessler HI 93715-01
Chromium VI HR 0 to 1000 µg/L Diphenylcarbohydrazide HI 93723-01
Chromium VI LR 0 to 300 µg/L Diphenylcarbohydrazide HI 93749-01
Nitrate 0.0 to 30.0 mg/L (ppm) Cadmium Reduction HI 93728-01
Nitrite HR 0 to 150 mg/L (ppm) Ferrous Sulfate HI 93708-01
Nitrite LR 0.00 to 1.15 mg/L (ppm) Diazotization HI 93707-01
Phosphorus 0.0 to 15.0 mg/L (ppm) Amino Acid HI 93706-01
Espectrofotòmetres
Instruments per a la regió visible:
✓l: 380 – 800 nm
✓Una sola làmpada: filament de tungstè
✓Un sol feix
✓Senzills, relativament barats, robustos i fàcilment transportables
✓Útils per a l’anàlisi quantitativa univariant (l fixa)

Instruments per a la regió UV-visible:

✓l: extrem inferior de 190 a 210 nm, extrem superior de 800 a 1000 nm
✓Dues làmpades intercanviables: filament de tungstè i hidrogen (o deuteri)
✓Un feix o doble feix
✓Més sofisticats i cars
✓Útils per a l’anàlisi quantitativa univariant (l fixa) i multivariant (l variable:
espectres) i per a l’anàlisi qualitativa (espectres).
Espectrofotòmetres de feix simple selector de l

Fonts
Làmpada de D2 o (H2) visualització l
Làmpada de W
Selectors longitud d’ona compartiment
Xarxes de cel·la
Cel·les
Sílice Spectronic 20+ (Thermo Scientific)
Vidre o plàstic
Detectors
Fototub
Fotomultiplicador

Funcionament:

substituït per
detector de silici
Espectrofotòmetres UV-Vis de doble feix UV-4-100 (Pye-Unicam)

Control des de l’instrument o des d’un ordinador

Fonts cel·la de la mostra cel·la del blanc

Làmpada de D2 o (H2)
Làmpada de W
Selectors longitud d’ona
Xarxes
Cel·les
Sílice
Vidre o plàstic
Detectors
Fotomultiplicador
D.A. SKOOG, F.J. HOLLER, T.A. NIEMAN
Principios de Análisis Instrumental
McGraw-Hill, Madrid, 2001
• Interval de l: 190-750 nm
• Amplada de escletxa: 0,2; 0,5; 1,0 y 3,0 mm
• Exactitud fotomètrica: ± 0,003 U.A.
• Ps<0,1 % de P0 a 220 y 340 nm
Varian
Espectrofotòmetres de series de díodes (diode array detector, DAD)

✓Cada element de la sèrie de díodes mesura ~ 18 x 0.5 mm

✓Escombratges molt ràpids (200 - 820 nm en 0,1s)
✓Contenen pocs elements òptics i cap element mòbil (bona reproductibilitat dels espectres,
que es poden acumular per millorar la relació S/N)
✓Resolució ~ 2 nm en tot l'interval de l
✓Sensibilitat menor que els equips amb fotomultiplicador
Componentes del Espectrómetro Ocean Optics USB4000-VIS-NIR: (1)
Conector SMA 905, (2) Slit, (3) Filtro (opcional), (4) Espejo Colimador,
(5) Grating, (6) Enfocador, (7) Lente Colectora, (8) Detector, (9) Filtro
Pasa-Altas (opcional) y (10) Amplificador del Detector (opcional).
Anàlisi quantitativa mitjançant mesures d’absorció

Característiques dels mètodes espectrofotomètrics:

➢ Gran aplicabilitat: sistemes orgànics i inorgànics

➢ Sensibilitat: 10-4 a 10-5 mol L-1 LODs ≈ 0,1 – 0,01 mg L-1 ( per a valors de ε ≈ 1000 mol
L-1 cm-1

➢ Selectivitat: de moderada a alta

➢ Bona precisió: 1 a 3 % i ocasionalment ~0.1 %

➢ Fàcil adquisició de dades

➢ Nombrosos camps d’aplicació:

• Espècies absorbents (amb grups cromòfors)

• Espècies no absorbents: utilització de reactius per generar espècies absorbents (ex:

H2O2 per a V(V), SCN- per a Fe(III), difenilcarbazida per a Cr(VI)…)
Procediment d’anàlisi
1) Condicions de treball
• Selecció de la longitud d’ona (si es pot, a partir de l’espectre d’absorció experimental)
• Control de les variables que influeixen a l’absorbància
(solvent, pH, temperatura, concentració d’electròlit, possibles interferències…)

• Neteja i manipulació de les cubetes (contrastades i netes)

2) Determinació de la relació entre absorbància i concentració

• Mètode de la recta de calibratge
• Mètode de l’addició estàndard
De quin color són els compostos?

El color de la mostra depèn del color de la

radiació que absorbeix, segons els
complementaris:

Si un compost absorbeix majoritàriament

Potència irradiada: Po la radiació de color vermell  serà de
color cyan
mostra
Irradiància final: P

Colors complementaris
 O
O

N
R1 R2

Àcid cafèic Compost taronja - vermellós

2.5

l max  480 nm (absorbeix el blau-verdós)

Absorbancia 1.5

UV Vis
1

0.5

Compost incolor
0

300 350 400 450 500 550

Longitud de onda (nm)
Alguns exemples d’aplicacions

➢ Quantificació d’anàlits orgànics i inorgànics

Important ANÀLIT i MATRIU!!!!!

➢ Altres aplicacions:
✓ Valoracions espectroscòpiques: Detecció del punt
final
✓ Determinació del pKa d’una substància (i altres
constants termodinàmiques)
✓ Determinació d’estequiometries de complexos
✓ Determinació de la composició de mescles d’anàlits.
Determinacions multicomponents
Determinació de sílice en aigües potables amb molibdat (NH4)2MoO4
Reacció analítica:
SiO2 + 12 MoO42-  SiMo12O404- (groc)
5) Adició d’aigua Condicions de treball:
l= 366 nm
4) Adició d’àcid oxàlic
1) Adició de la Interval de treball: 2 – 25 mg L-1 SiO2
mostra / patró 3) Adició d’àcid (HCl)

2) Adició de molibdat
Temps de reacció: 15 – 20 min
Interferències: fosfat (en aigües contaminades)
Eliminació d’interferències: àcid oxàlic

Formació Degradació del

del color Estat estacionari color

Temps
Determinació de Fe3+ en aigua potable amb SCN-

Reacció: Fe3+ + 6 SCN- → Fe(SCN)63- (vermell)

Condicions de treball:
l = 480 nm
Interval de treball: 1 – 5 mg L-1 Fe3+

Medi: KSCN 0.3 mol L-1, HNO3 0.1 mol L-1.

Interferències: Ag, Bi. Cu, Hg(I), Mo, Ti, U, oxàlic, F-

(poc importants en aigües naturals)
 mostra solució auxiliar solució auxiliar solució patró
KSCN 3 mol L-1 HNO3 1 mol L-1 Fe3+1000 mg L-1

Procediment: 10 mL 10 mL
dilucions
intermèdies

aforats
100 mL

solucions de la mostra blanc 1.0 2.0 3.0 4.0 5.0 mg L-1

CFe = ? CFe = 0 solucions patró Fe3+

KSCN 0.3 mol L-1, HNO3 0.1 mol L-1.

 A

espectrofotòmetre
l = 480 nm

0 1.0 2.0 3.0 4.0 5.0

cubetes CFe / mg L-1

aforats
100 mL

solucions de la mostra blanc 1.0 2.0 3.0 4.0 5.0 mg L-1

CFe = ? CFe = 0 solucions patró Fe3+

KSCN 0.3 mol L-1, HNO3 0.1 mol L-1.

 A

espectrofotòmetre
l = 480 nm

0 1.0 2.0 3.0 4.0 5.0

CFe / mg L-1

aforats
100 mL

solucions de la mostra concentració

desfer
CFe = ? = 3.2 mg L-1 a la mostra
dilucions
Determinació d’àcid fosfòric en una beguda de cola.
Mètode del molibdovanadat

Anàlit: H3PO4
Fosfòric Molibdat Vanadat Fosfomolibdovanadat

Com mesurem el blanc?

Blanc reactius

Blanc cola

Mostra cola
Matriu
Patró
Determinació de cafeïna en una beguda de cola

Anàlit

Mostra complexa:
Matriu Conté diversos anàlits absorbents que provenen
dels extractes naturals de la mostra.
Conclusió: Cal eliminar les interferències, p.e.
aplicar tècniques de separació
 Determinació de ciclamat en edulcorants hipocalòrics.
Derivatització amb NQS
Derivatització: O
O
n → π*
O
π→ π* - O
H2O2/HCl SO3
n→σ
NQS NH-

Ciclamat

Mostra que també conte sacarina: Interfereix?

Espectre Conclusió: Absorbeix poc i a l baixes. Puc determinar

sacarina
la sacarina en presència de ciclamat però no a l’inrevés
Solució: derivatizació de l’anàlit
Anàlisi de mescles

A' = ε'M b C M + ε'N b C N (a λ' )

A' ' = ε' 'M b C M + ε' 'N b C N (a λ' ' )

✓ e a partir de patrons de M i N
✓ Només vàlid si M i N es comporten de
manera independent
✓ Millors resultats com més diferents
siguin les e a las l seleccionades
✓ Cal mesurar a un nombre de l igual al
nombre d’espècies a determinar

D.A. SKOOG, F.J. HOLLER, T.A. NIEMAN

Principios de Análisis Instrumental
McGraw-Hill, Madrid, 2001
Valoracions fotomètriques
✓ Identificació del punt d’equivalència d’una valoració
✓ L’anàlit, el valorant o el producte ha d’absorbir (si no, es pot afegir un indicador)

1.2

Absorbància (U.A.)
0.8

Absorbance
0.6

0.4

0.2

0 12
10
220 8
240 6
260 4
280 2
300 pH
Wavelength
Longitud (nm)
d'ona (nm)
(nm) pH
Determinació del pKa d’un compost
pH=11
pKa d’un indicador
e’In e’’In

HIn → H+ + In −
 pH=4.0
e’HIn e’’HIn
Ka =
H  In 
+ −

 HIn 

 
C a =  HIn  + In −

A l1 = ε l1,HIn b  HIn  + ε l1,In b In − 

A l 2 = ε l 2,HIn b  HIn  + ε l 2,In b  In 
−

H.H. WILLARD, L.L. MERRIT Jr, J.A. DEAN, F.A.

Procediment: SETTLE Jr
Métodos Instrumentales de Análisis
1) Determinació de lmàx, emàx de HIn i In- (pH molt àcid, pH molt bàsic) Iberoamericana, México, 1991

2) Determinació de la proporció HIn / In- a diferents pH

- Solucions amb igual concentració a diferents pH (solucions reguladores)

- Mesura d’absorbàncies als diferents pH → concentracions HIn i In- → càlcul Ka
pKa de l’àcid siríngic

Dos punts
isosbèstics:
pK1 pK2 2 pKas!!!