UD5 ROQUES ÍGNIES

i METAMÒRFIQUES
ROQUES ÍGNIES
FILLES DEL FOC
 1. MAGMA
1. Què és? Un magma és el resultat de la fusió (total o parcial ) d’una roca i per tant és una mescla
heterogènia de sòlids, líquid i gas. Quan aquest magma es refreda, es solidifica i dona lloc a una roca ígnia.
Depenent de la composició del magma es formaran diferents roques (amb diferents minerals també). En
tractar-se d’una mescla i no d’una substància pura, no té un únic punt de fusió, sinó que la fusió es progessiva
des del component amb temperatura de fusió més baix al de temperatura de fusió més alt (200ºC a 1500ºC).

2. On es troba? La major part dels magmes es formen per fusió parcial dels nivells més externs del mantell
superior i dels nivells intermedis i profunds de l’escorça.
3. Magmatisme
1. MAGMA
És un procés geològic intern en el qual en variar la pressió (P) i la temperatura (T), els materials canvien d’estat.
Els estats de la matèria són: sòlid, líquid i gas i el pas d’una roca a una altra es produeix en unes condicions
determinades de P i T.
Les condicions de P i T necessàries perquè una roca fongui es troben reflexades en un diagrama de fases Sòlid-
Líquid:
Primer coexisteixen part líquida i sòlida,
depenent del punt de fusió dels minerals i
finalment es forma una massa fosa
anomenada magma.
 1. MAGMA
4. Processos per a la formació d’un magma

Augment de la temperatura: una massa rocosa descendeix a nivells de temperatura més elevada. Això
succeeix a les zones de subducció. (fletxa 1)

Descens de la pressió: una massa rocosa molt calenta es veu sotmesa a un descens de la pressió, per
la formació d’una fractura o bé perquè ascendeix a zones més superficials i es produeix una fusió (la
pressió comprimeix el magma i el fa més espés i viscós i per tant, una disminució de la pressió produeix
el desencadenament de sòlid a líquid, sempre i quan la temperatura sigui prou elevada). Això succeeix en
dorsals, rifts continentals i punts calents (hot spots) (fletxa 2)

Presència de fluids: quan hi ha presència d’aigua, aquesta fa disminuir el punt de fusió (efecte hidròlisi)
(fletxa 3)

El magma té menys densitat que la roca sòlida encaixant i tendeix a pujar a través de la litosfera. A
mesura que ascendeix, el magma va experimentant una disminució de la pressió (i no tant de la
temperatura), de manera que a mesura que ascendeix es va fluïdificant (assoleixen la temperatura de
fusió minerals anterioment en estat sòlid.
1. MAGMA
1. MAGMA
1. MAGMA
1. MAGMA
1. MAGMA
1. MAGMA
1. MAGMA
1. MAGMA
1. MAGMA
1. MAGMA
1. MAGMA
 1. MAGMA
5. Evolució dels magmes

5.1 Magmes primaris: es produeixen a partir de la fusió de

les roques de l’escorça o el mantell. Aquests tipus de
magmes són rars ja que amb molta freqüència es produeixen
es produeixen processos de mescla, diferenciació o
assimilació de magmes primaris que donen lloc a magmes
secundaris.

5.2 Magmes secundaris:

Procés de mescla: dos o més magmes primaris diferents es

barregen.
Diferenciació: un magma es refreda a poc a poc i primer
solidifiquen els minerals amb el punt de fusió més elevat i la
resta del magma fos canvia la composició original.
Assimilació: els magmes reaccionen amb les roques on
estan encaixats i això n’altera la seva composició química
original.
 1. MAGMA
5. Evolució dels magmes

El magma normalment evoluciona ascendint, ja que els seus components ocupen més volum que quan estan
fosos ( a excepció de l’aigua) i són menys densos que les roques sòlides que els envolten.
En ascendir els magmes, la seva temperatura descendeix i comença el procés de cristal.lització o solidificació.
Si el magma es troba a més fondària, més alta serà la pressió i més costarà de pujar. Si es troba fractures, però,
això afavoreix l’ascenció.
Si el magma és més viscós, això també fa que l’ascenció sigui més lenta.

6. Propietats dels magmes

La propietat més important és la viscositat, que és la resistència que presenta el magma a fluir i aquesta
viscositat alhora depèn de:

● La temperatura: com més elevada menys viscós

● La pressió: com més elevada, comprimeix els minerals i fa el magma més dens i viscós.
● Els gasos dissolts, com més abundants, més augmenta la pressió interna del magma i és menys dens.
● La composició química: com més abundant és el diòxid de silici (SiO2), més viscós és el magma.
 1. MAGMA
7. Classes de magmes
 1. MAGMA
7. Classes de magmes

MAGMES FÈLSICS (granítics): conté minerals clars, feldspat i quars. Donaran llco a roques de composició
granítica. Contenen més del 65% SiO2 i la temperatura de fusió és inferior a 800ºC. Viscositat alta i densitat baixa.
MAGMES INTERMEDIS (andesítics): donen lloc a roques de composició andesítica. Contenen entre 50 i 65%
SiO2.
MAGMES MÀFICS (basàltics): provenen de minerals foscos que contenen magnesi i ferro, entre d’altres. Donen
lloc a roques de composició basàltica i la seva proporció de SiO2 és entre 40 i 50%, i la temperatura de fusió
superior als 900ºC, la viscositat baixa i la densitat alta.
MAGMES ULTRAMÀFICS: donen lloc a roques de composició peridotítica. Provenen de minerals molt foscos i la
proporció de SiO2 és inferior a 40%.
 1. MAGMA
7. Classes de magmes
Minerals segons el tipus de magma
 1. MAGMA

Pàg 173 i 176

 1. MAGMA

Pàg 176
 2. DE MAGMES A ROQUES
Quan es produeix el refredament del magma, les molècules que el componen comencen a formar estructures minerals
estables i quan tot està solidificat parlem de roques magmàtiques o ígnies.

2.1 Tipus de refredament

a) Lent: Si solidifiquen a l’interior de la Terra, roques intrusives, els minerals tenen temps de cristal.litzar:
● Roques filonianes: solidifica petits volums de magma en esquerdes o falles . El refredament és més
ràpid que les plutòniques els minerals de punt de fusió més elevat hauran tingut temps de créixer però
alguns altres no es podran formar. Les estructures que formen recorden fils.
● Roques plutòniques: el magma refreda lentament a certa profunditat i formarà un plutó, un cos igni de
grans dimensions. Ex: granit
a.1) Roques filonianes:
a.1.1) Les estructures que originen les roques filonianes són:
○ Dics, sills o filons: el magma se solidifica dins d’esquerdes
○ Lacòlits: solidifica en plans d’estratificació de roques existents. Formen estructures on la part
superior té forma de cúpula.
○ Lopòlits: solidifica en plans d’estratificació, però la massa de magma té grans dimensions i adopta
forma de plat.
a.1.2) Les estructures que queden al descobert per processos meteorització i erosió de roques filonianes:
○ Pitons: solidifica en cambres magmàtiques i la xemeneia volcànica (ambient filonià). Con cilíndric,
més resistent que les roques que l’envoltaven i que han desaparegut a causa de l’erosió.
○ Dics radials o anulars: roca en forma de mur, laminar per l’erosió diferencial de roques que
l’envolten
.
2. DE MAGMES A ROQUES
2. DE MAGMES A ROQUES
2. DE MAGMES A ROQUES
2. DE MAGMES A ROQUES
2. DE MAGMES A ROQUES
2.1 Tipus de refredament
2. DE MAGMES A ROQUES
a.2) Roques plutòniques:
a.2.1) Les estructures que originen les roques plutòniques són:

○ Batòlits: són masses de magma més o menys globulars de gran dimensions, la part superior té una
forma semblant a una cúpula
○ Stock: cos intrusiu i irregular de dimensions clarament inferiors a les del batòlit.

a.2.2) Les estructures que queden al descobert per processos meteorització i erosió de roques plutòniques:
○ Les roques que afloren en superfície s’anomenen plutons i són molt resistents a l’erosió. Quan són
erosionades, sobretot per l’aigua, ho són per plans de debilitat, diàclasis que formaran diferents
estructures de modelat granític:
■ Dom: massa de roca d’aspecte arrodonit
■ Agulla: forma escarpada a causa del diaclasat vertical
■ Bola: roca esfèric força gran, arrodonida de manera progressiva per l’acció del agents
externs.
■ Tor: apilament de blocs de diferents mides per efecte de l’erosió
■ Pa de sucre: dom de grans dimensions, on les diàclasis verticals també tenen un paper
rellevant, habitual en climes tropicals i humits.
2. DE MAGMES A ROQUES
2. DE MAGMES A ROQUES
 2. DE MAGMES A ROQUES
Modelat granític
2. DE MAGMES A ROQUES
 2. DE MAGMES A ROQUES
2.1 Tipus de refredament

b) Ràpid: Si solidifiquen a la superfície de la litosfera, tant en zona continental com en zona oceànica
(després de produir-se una erupció volcànica, també s’anomena efusió volcànica), tenim roques
volcàniques o efusives (formades en ambient volcànic). Els minerals no tenen temps de cristal.litzar i
créixer, es parla de consolidació (enlloc de cristal.lització).
Ex: basalt (microcristal.lina) o vidre volcànic.

b.1) Les estructures que originen són:

○ Con volcànic: estructura formada per la deposició de capes de materials volcànics sòlids,
provinents d’una xemeneia volcànica amb el cràter al cim.
○ Dom volcànic: estructura abrupta situada sobre el cràter quan el magma presenta una
viscositat alta i tapa de manera progressiva la xemeneia.
○ Caldera: depressió circular o el.líptica que es forma a la part superior de l’edifici volcànic, per
l’esfondrament de la cambra magmàtica un cop buida o bé per una explosió.
○ Colada de lava: massa inicialment líquida que emet un volcà i que flueix seguin el relleu
existent, sovint cobrint canals de rius.
2. DE MAGMES A ROQUES
 2. DE MAGMES A ROQUES
Materials efusius:
Materials efusius:
2. DE MAGMES A ROQUES

- La lava descendeix pendent avall formant

fluxos de lava anomentas colades de lava.
Quan la lava solidifica, esdevenen colades
basàltiques.

- Quan la lava d’una colada es refreda per

acabar solidificant, es produeix una
contracció dels materials fracturant-se de
forma característica: es formen els
prismes de contracció
2. DE MAGMES A ROQUES
 2. DE MAGMES A ROQUES

L’aigua emesa en forma de vapor pot tenir el seu origen en la descompressió

del magma o bé per evaporació d’aigües subterrànies quan el magma es posa
en contacte amb un aqüífer. El resultat pot ser la formació de llacs de fang
bullent o de guèisers.
 2. DE MAGMES A ROQUES

Els materials piroclàstics es classifiquen segons la seva granulometria:

● Pols volcànica (<1/16mm)
● Cendra volcànica (1/16-2mm)
● Greda o lapil.li (2-64mm)
● Blocs i bombes (>64mm)
2. DE MAGMES A ROQUES
2. DE MAGMES A ROQUES
2. DE MAGMES A ROQUES
 2. DE MAGMES A ROQUES
http://www.xtec.cat/~ftrillo/volcans.htm
 2. DE MAGMES A ROQUES
2.2 Cristal.lització

És el procés de formació de minerals sòlids a partir d’un fluid i es produeix a mesura que la P i T del magma
disminueixen. El procés té dues etapes:

● 1: nucleació: formació de petits nuclis estables

● 2: creixement cristal.lí

La cristal.lització és gradual; primer ho fan els minerals que tenen el punt de fusió més elevat i finalment ho fan els
que el tenen més baix. Va ser el geòleg canadenc Norman Levi Bowen qui va explicar la cristal.lització
seqüenciada dels minerals de les roques ígnies amb el que es coneix amb les sèries de reaccions de Bowen, que
poden ser de dues classes:

● Reacció discontínua: un mineral cristal.litza, reacciona amb el material fos i es forma un mineral nou de
composició i estructura cristal.lina completament diferent. Olivina, piroxè, ambfíbol, biotita, feldespat
potàssic+moscovita+quars.

● Reacció contínua: els minerals acabats de formar canvien gradualment de composició per intercanvi
d’ions amb el material fos. Anortita, bitownita, labradorita, andesita, oligoclasi, albita, feldespat potàssic +
moscovita + quars.
 2. DE MAGMES A ROQUES
2.2 Cristal.lització

És el procés de formació de minerals sòlids a partir d’un fluid i es produeix a mesura que la P i T del magma
disminueixen.
Per tal que es produeixi la cristal.lització, cal temps per a què els àtoms que formen el cristall s’ordenin i s’enllacin
seguint l’estructura cristal.lina pròpia del mineral. També cal espai perquè puguin anar-s’hi afegint els diferents
àtoms i finalment cal estabilitat perquè aquests s’ordenin convenientment.

El procés té dues etapes:

● 1: nucleació: formació de petits nuclis estables: es crea
una cel.la fonamental, que és l’estructura cristal.lina
bàsica de disposició dels àtoms a l’espai de cadascun
dels minerals.
● 2: creixement cristal.lí, en què s’uneixen nous àtoms seguint el patró de la cel.la fonamental.

La cristal.lització és gradual; primer ho fan els minerals que tenen el punt de fusió més elevat i finalment ho fan els
que el tenen més baix. Es tracta de la cristal.lització fraccionada del magma. Va ser el geòleg canadenc Norman
Levi Bowen qui va explicar la cristal.lització seqüenciada dels minerals de les roques ígnies amb el que es coneix
amb les sèries de reaccions de Bowen, que poden ser de dues classes:

●
2.2 Cristal.lització
2. DE MAGMES A ROQUES
● Sèrie discontínua de cristal.lització (reacció discontínua): un mineral cristal.litza, reacciona amb el
material fos i es forma un mineral nou de composició i estructura cristal.lina completament diferent. Olivina,
piroxè, ambfíbol, biotita, feldespat potàssic+moscovita+quars. A mesura que cristal.litzen els minerals, van
quedant-se endarrera a les profunditats de la listosfera. Com més ascendeix el magma, més s’empobreix
en olivina i més s’enriqueix en quars. Els magmes màfics els trobem en zones de dorsals (litosfera prima) i
els magmes fèlsics els trobem en serralades de plegament (litosferes molt gruixudes).
2. DE MAGMES A ROQUES
 2. DE MAGMES A ROQUES
2.2 Cristal.lització

● Reacció contínua: els minerals acabats de formar canvien gradualment de composició per intercanvi
d’ions amb el material fos. Anortita, bitownita, labradorita, andesita, oligoclasi, albita, feldespat potàssic +
moscovita + quars.

La plagiòclasi i el feldspat potàssic són silicats d’alumini molt freqüents a les roques ígnies. En realitat no es
tracta de dos únics minerals, sinó que formen una sèrie composicional contínua formada cadascuna per
diversos minerals d’estructura cristal.lina similar entre ells però de composició variable.

La plagiòclasi té un contingut variable de calci i sodi, mentre que els feldspat potàssicté un contingut
variable de sodi i potassi (cada proporció rep un nom diferent).
2. DE MAGMES A ROQUES
2. DE MAGMES A ROQUES
 3. ROQUES ÍGNIES
3.1. Components de les roques ígnies
 3. ROQUES ÍGNIES
3.2 Textures de les roques ígnies
Característiques de la forma i dimensió absoluta i relativa dels constituents de la roca,
disposició i orientació.

Segons la cristal.linitat:
Textura holocristal.lina: roca formada 100% per cristalls
Textura holohialina o vítria: roca formada 100% vidre
Textura hipocristal.lina: roca formada per cristalls i vidre en diverses proporcions

Segons la mida dels cristalls:

Textura afanítica: cristalls molt petits <0,1 mm
Textura fanerítica: els cristalls són visibles a ull nu >0,1 mm
Textura fanerítica granuda o granular: cristalls de mida similar i mitjana
Textura fanerítica aplítica: cristalls petits 1mm diàmetre
Textura fanerítica pegmatítica: cristalls de grans dimensions.
 3. ROQUES ÍGNIES
3.2 Textures de les roques ígnies

Segons la mida relativa dels cristalls:

Textura equigranular: tots els cristalls són de mida similar.

Textura inequigranular: tots els cristalls de de mides diverses.

Textura inequigranular porfírica: uns cristalls són de

grans dimensions (fenocristalls) i d’altres són de mida
inferior i constitueixen la matriu.
 3. ROQUES ÍGNIES
3.3 Classificació de les roques ígnies
 3. ROQUES ÍGNIES
3.3 Classificació de les roques ígnies
 3. ROQUES ÍGNIES
3.3 Classificació de les roques ígnies
Roques plutòniques:
 3. ROQUES ÍGNIES
3.3 Classificació de les roques ígnies

Roques plutòniques:
 3. ROQUES ÍGNIES
3.3 Classificació de les roques ígnies

Roques filonianes:
 3. ROQUES ÍGNIES
3.3 Classificació de les roques ígnies
Roques volcàniques:
 3. ROQUES ÍGNIES
3.3 Classificació de les roques ígnies
 3. ROQUES ÍGNIES
3.3 Classificació de les roques ígnies

DIAGRAMA DE STRECKEINSEN (diagrama QAFP) per a les roques

cristal.lines

Es basa en la composició mineralògica modal (proporció volumètrica

dels minerals que formen la roca, cal que siguin roques fanerítiques, i
que es determina amb procediments òptics, (estimador visual)). Per fer
la classificació cal mirar el percentatge de quars (Q), plagiòclasis (P),
feldespats alcalins (A) i feldspatoids (F) i situar-lo sobre el diagrama
(els vèrtexs representen el 100% del mineral).
Hi ha una terminologia diferenciada per a roques plutòniques i roques
volcàniques. Per a roques filonianes: també es pot utilitzar el diagrama
QAFP però afegint davant del seu equivalent plutònic o volcànic la
paraula pòrfir.
La classificació es fa en un diagrama bitriangular basat en el fet que el
quars i el feldspatoid són excloents, o sigui, quan hi ha quars no hi pot
haver feldspatoid i viceversa, i també en el fet que les proporcions de
feldspat potàssic i plagiòclasi són inversament proporcionals (quan un
augmenta, l’altra disminueix en igual proporció).
 3. ROQUES ÍGNIES
3.3 Classificació de les roques ígnies
 3. ROQUES ÍGNIES
3.3 Classificació de les roques ígnies
 3. ROQUES ÍGNIES
3.3 Classificació de les roques ígnies
 3. ROQUES ÍGNIES
3.4 Classificació de les roques ígnies
3. ROQUES ÍGNIES
3. ROQUES ÍGNIES
 3. ROQUES ÍGNIES
3.4 Classificació de les roques ígnies
3. ROQUES ÍGNIES
3. ROQUES ÍGNIES
3. ROQUES ÍGNIES
 ROQUES
METAMÒRFIQUES
ROQUES QUE ES TRANSFORMEN
 1. Factors del metamorfisme
Metamorfisme: conjunt de processos que transformen les roques existents en roques
metamòrfiques. Conjunt de canvis (minerals o texturals), sempre en estat sòlid, produïts per
l’augment de la pressió i la temperatura.

1.1 La temperatura:
Els augments de temperatura que intervenen en el metamorfisme poden ser causats per:
-Gradient geotèrmic: increment de la temperatura en profunditat 30ºC/km. El metamorfisme es
produeix a partir de 5km fondària.
 1. Factors del metamorfisme
-Proximitat d’una intrusió magmàtica, que pot arribar als 1200ºC
-El fregament entre els blocs d’una falla.

El límit de temperatura dels processos sedimentaris i els metamòrfics es troba cap a 200ºC (per
sota d’aquest límit es parla de diagènesi) i el límit entre els processos ignis i metamòrfics es troba
a 1000ºC, que és la temperatura a la qual s’inicia la fusió de les roques (si hi ha fusió parcial, les
roques resultants s’anomenen migmatites i quan la fusió és total, del procés se’n diu anatàxia).
1. Factors del metamorfisme
 1. Factors del metamorfisme
1.2 La pressió:
-Pressió litostàtica o de càrrega: la pressió augmenta
amb la fondària a causa del pes de les roques que hi ha
al damunt. Els espais buits (porus) on generalment hi ha
fluids (que també generen una certa pressió (pressió
poral).
Pressió total o de confinament= pressió litostàtica
+poral

-Pressions dirigides: són les pressions que poden ser

originades pels moviments de les plaques litosfèriques,
que alteren les roques i n’orienten els minerals donant lloc
a roques que presenten plans paral.lels. Es forma doncs la
foliació o esquistositat (disposició laminar dels minerals
en una roca metamòrfica per efecte de la pressió). Si la
pressió és molt elevada es produeix una recristal.lització.
1. Factors del metamorfisme
 1. Factors del metamorfisme

1.3 Fluids:
- Les roques poden tenir una proporció variable de porositat. El contingut dels porus pot ser
gas (gas natural, metà, CO2, etc.) o líquid (aigua, petroli, salmorra, etc.).

- L’existència de fluids a les roques afavoreix l’intercanvi iònic entre els minerals, de manera
que actuen de catalitzadors.

METASOMATISME: Canvis químics en les roques deguts a la circulació a través seu de líquids i gasos
provinents dels magmes.
CANVIS: Deguts a un increment de la temperatura: augment volum roca
Deguts a un Increment pressió: predomini formes aplanades i orientació cristalls perpendicular a la
direcció de la pressió.
 2. Canvis físicoquímics del procés
metamòrfic
2.1. Transformació en minerals polimòrfics:
Es formen minerals diferents però amb una mateixa fórmula
química, hi ha una reestructuració. Segons les condicions de P i
T es formarà un mineral o fase, que serà estable a aquelles
condicions. S’anomenen minerals polimòrfics.

2.2. Transformació en les quals hi ha un

canvi químic:
Els minerals inicials i finals no tenen la mateixa composició química.
Es produeix per metasomatisme.

Els nous minerals que es formen són estables a les noves

condicions de P i T en un nou equilibri mineral, i les associacions de
minerals s’anomenen fàcies metamòrfiques. Estudiant els minerals
es poden doncs determinar aquestes condicions de formació.
2. Canvis físicoquímics del procés
metamòrfic
 3. Classes de metamorfisme
Metamorfisme regional:
Es produeix en zones de l’escorça terrestre sotmeses a esforços de compressió (de formació de
serralades) i hi ha augment de P i T. Tenim diferents zones (EPIZONA: metamorfisme de grau baix,
MESOZONA: metamorfisme de grau mitjà i CATAZONA: metamorfisme de grau alt)
 3. Classes de metamorfisme
Metamorfisme tèrmic o de
contacte:

Per ascensió del magma hi ha un escalfament de

les roques adjacents.
Apareix una aureola metamòrfica de contacte
que és una estructura en bandes concèntriques i
són les roques que s’han format segons la
temperatura que han assolit (cornubianita, marbre,
quarsita…les roques poden presentar bandejat de
minerals).
 3. Classes de metamorfisme
Metamorfisme d’enterrament:

Els materials que es dipositen en una conca sedimentària van

quedant soterrats a poc a poc per les capes més modernes i
són sotmeses a pressions creixents que les van transformant.
La pressió fa que els cristalls s’orientin en plans
perpendiculars i formin foliació.
 3. Classes de metamorfisme
Metamorfisme dinàmic:

Les roques que es troben en un pla de falla, quan els blocs es

mouen, es produeix un fregament i una trituració de les
roques provocant unes roques anomenades “bretxes de falla”.
Si la pressió litostàtica és molt forta els fragments s’uneixen
fortament formant una roca anomenada milonita.
Celebrate Rock Day!

Do you know what helps you make your

point clear?
Lists like this one:

● They’re simple
● You can organize your ideas clearly
● You’ll never forget to buy milk!

And the most important thing: the audience

won’t miss the point of your presentation
What is geology?
Images reveal large amounts of data, so
remember: use an image instead of a long
text. Your audience will appreciate it
A picture is worth a thousand words