lOMoARcPSD|870345

Segon Parcial Adults 2019

Intervención Psicológica en Trastornos Psicopatológicos en Adultos (Universitat de les

Illes Balears)

StuDocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad.

Descargado por cristina ines gomila (crisinesgomila@gmail.com)
 lOMoARcPSD|870345

Segon parcial: INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA EN TRASTORNS PSICOPATOLÒGICS EN

ADULTS.

a Desenvolupar

1. Objectiu fonamental de la teràpia d’activació conductual.***

La teràpia d’activació conductual s’adreça a incrementar el nivell d’activitat del pacient en

substitució dels patrons d’evitació que fa servir per manejar la disfòria i dels problemes secundaris
que s’hi associen. Això ha de permetre l’accés a fonts de reforçament positiu. Es tracta de promoure
l’increment de conducta proactiva en substitució de l’afrontament passiu (actuació d’acord amb
objectius i no d’acord als sentiments). → Recuperació i/o incorporació de noves rutines.

- PRIMERA PASSA. Detectar els patrons d’evitació i els problemes secundaris que aquests
creen en la vida del pacient ( mitjançant registres). Haurem d'aconseguir que el pacient dugui
registres emplenats, perquè això ens permetrà saber què és el que realment està evitant.
- SEGONA PASSA. Planificació de forma guiada, gradual i FOCALITZADA (no és
augmentar activitat perquè sí, sinó augmentar aquelles activitats que s’estàn evitant)
d’activitats que ajudin la persona a funcionar de manera més adequada i a acabar trobant-se
millor, en substitució de les conductes que contribueixen a mantenir la depressió.

Les persones no deixen de fer coses perquè estan deprimides, sinó que estan deprimides perquè
deixen de fer coses.

2. Què es la activació focalitzada? Quina funció compleix dins de la teràpia de activació

conductual TAC?

L’activació focalitzada consisteix en incrementar conductes que siguin alternatives als patrons
d'evitació del pacient. És la implicació en activitats agradables específiques (no fer coses en general)
que siguin recompensats i no es mantinguin per reforçament negatiu. Que siguin conductes
alternatives als patrons d'evitació. La funció és la de incrementar la conducta proactiva en
substitució de l'afrontament passiu, per tal de crear o restablir rutines.

La teràpia d’activació conductual s’adreça a incrementar el nivell d’activitat del pacient en

substitució dels patrons d’evitació que fa servir per manejar la disfòria i dels problemes secundaris
que s’hi associen. Això ha de permetre l’accés a fonts de reforçament positiu. Es tracta de promoure
l’increment de conducta proactiva en substitució de l’afrontament passiu (actuació d’acord amb
objectius i no d’acord als sentiments). → Recuperació i/o incorporació de noves rutines.

3. Exemple de TRAP en un cas de depressió.

TRAP: Quan sona el despertador no sortir del llit.
TRAC: Aixecar-se i netejar-se la cara
Clau: sempre ha d’haver-hi un patró d’evitació

Descargado por cristina ines gomila (crisinesgomila@gmail.com)

 lOMoARcPSD|870345

TRAP
Circumstancia: Es va quedar sense feina
Desencadenants: Es preocupa per l’economia familiar
Resposta: Buscar una feina i no es sent satisfer.
Patró d’evitació: No sortir amb els amics/família o realitzar les activitats que feia abans per no
gastar diners.
Conseqüències: Estalvia però te sentiments de solitud i fracàs.

TRAC: Possibles conductes alternatives:

1. Crear un pressupost dels diners que pot invertit en oci. (Utilitat 3- Dificultat 1)
2. Realitzar activitats que no suposin una despesa econòmica o aquesta sigui mínimes a per
exemple: senderisme, passejar, fer un cafè, activitats culturals. (Utilitat 3- Dificultat 2)
3. Buscar una feina millor pagada i que li agradi(U5-D5)

4. Pacient demana si mirar la TV és un patró d’evitació. Posa 1 exemple clarament en que

mirar la TV sigui un patró d’evitació i un que clarament no ho sigui.

- Exemple NO patró: Estàs avorrit i mires la TV perquè t'agrada y et reforça

positivament.

- Exemple patró: Has d'estudiar per a l'examen però no t'agrada estudiar i per tant et
poses a mirar la TV per evitar haver d’estudiar

5. Objectius bàsics Teràpia Cognitiva.***

Modificació de les creences i de la tendència a implicar-se en determinades formes de processament

de la informació (distorsions cognitives). Una vegada aconseguit això, es cercarà:

- Modificació de l’estil de pensament negatiu

- Modificació del esquemes subjacents disfuncionals

Dins aquest objectiu, el que es pretén és promoure que els subjectes se n’adonen i valorin de quina
manera construeixen el significat de les seves experiències i que, a partir d’això, aprenguin i posin
en pràctica noves formes de respondre, tan cognitivament com conductualment, davant els
esdeveniments de la vida quotidiana.És a dir, hem de fer entendre al pacient que està interpretant
de forma inadequada les situacions.

6. Quina és la primera indicació dins de la teràpia cognitiva TCogn per acabar amb el
pensament negatiu?

Conceptualització (psicoeducació): definició del problema (els problemes específics sobre els
quals es centrarà la intervenció), entendre les relacions entre situacions, pensaments, emocionals i
conducta d’acord amb els models cognitius de la depressió i presentar la lògica, amb especial èmfasi
a la importància de la planificació i realització de les tasques entre sessions.

Descargado por cristina ines gomila (crisinesgomila@gmail.com)

 lOMoARcPSD|870345

- Emocions, cognicions i conductes estan íntimament relacionats

- La causa de les alteracions emocionals és la forma de pensar de l’individu: com interpret la
situació i quines son les seves creences
- No és la situació la que provoca malestar, si no l’opinió que es té d’ella

Un cop reconeguts determinats pensaments negatius que sorgeixen en situacions específiques, la

primera passa per eliminar-los es ser capaç de valorar aquestes valoracions cognitivoconductual o
creences de manera hipotètica i ser capaç de posar-los a prova, sotmetre’ls a comprovació. En altres
paraules, valorar el grau de creença que té en el pensament amb l'objectiu de diferenciar entre allò
que es pensa i la realitat.

- Trobar evidències en a favor i en contra de cadascun dels pensaments fent servir el

qüestionament:
- Qüestionament: definició aclariment de la creença
- Tècniques: fletxa descendent, decatastrofització
- Proves de realitat: experiments conductuals.

7. Quina és la primera passa, en el la teràpia cognitiva en la reconsideració dels pensaments

automàtics i l'adopció de noves perspectives de la realitat? Què són els pensaments
hipotètics?

ESTRATÈGIES COGNITIVES: reconsideració dels pensaments automàtics i adopció de noves

perspectives de la realitat.

Considerar les valoracions cognitivo-emocionals com a hipotètiques i que poden,

i han de, sotmetre’s a comprovació. Es pretén que el pacient aprengui a establir
distincions entre allò que pensa i la realitat. La valoració del grau de creença (A) (que
veiem als autorregistres) és, en ella mateixa, el reconeixment de la naturalesa hipotètica de
les reaccions cognitivo-emocionals. Quan no sigui un 100% de certesa, això facilitarà la
consideració d’altres interpretacions.
Avaluar les evidències de les quals es disposa sobre el pensament-creença, mitjançant la
definició de la creença (qüestionament, autoregistre per a la identificació de pensaments),
l' anàlisi de les implicacions últimes d'aquestes creences (tècnica de la fletxa descendent,
decatastrofització...) i de sotmetre-les a proves de realitat (experiments conductuals).
La generació d’explicacions alternatives que permeti, progressivament, la substitució
dels pensaments desadaptatius per d’altres de més funcionals i realistes.
Finalment, acabar generant suposicions bàsiques més adaptatives: modoficació dels
esquemes.

Pensaments Disfuncionals Inútils →→→→ Pensaments Funcionals Útils

Descargado por cristina ines gomila (crisinesgomila@gmail.com)

 lOMoARcPSD|870345

8. Quines són les dues estratègies que es fan perquè la persona deixi de rumiar/detectar la
ruminació? Baix quines circumstàncies es fan?

La ruminació és la tendència a analitzar de forma repetitiva els teus propis problemes,

preocupacions i sentiments de malestar sense prendre cap tipus d’acció per fer-hi canvis positiu. El
problema es que desvincula l’individu del seu entorn i manté el centre d’atenció en els
pensaments interns més que en la participació del moment i no permet la resolució efectiva dels
problemes.

Perquè el pacient aprengui a reconèixer quan està ruminant: Regla dels dos minuts. Quan la
persona creu que pot estar ruminant, s’ha de fer aquestes tres preguntes després de continuar dos
minuts fent voltes a allò que li ocupa la ment i donar resposta a les 3 preguntes (“dos minuts i es fan
les preguntes”):

A. Pensant-hi , he fet qualque progrés cap a la solució del problema?

B. Sé qualque cosa més sobre el meu problema (o els sentiments que tinc) que no sabés abans?
C. Em faig menys crítiques o estic menys deprimit que abans de començar a pensar?

Si la resposta, almenys a una pregunta, no és un sí clar és que està ruminant. En el marc de

l’activació conductual, es treballa sobre el procés dels pensaments ruminatius, no sobre el
contingut. No es valora la validesa dels pensaments.

Què fer? Estratègies:

Ruminació com a senyal per a l'acció: emprar l'aparició de la ruminació com a senyal per
posar en marxa una altre activitat

Focalitzar l’atenció. (parar esment a senyals de l'entorn). S´ha de deixar clar que s’aprèn de
forma progressiva i que en algunes situacions resulta més complicat.

Resoldre problemes: definir el problema concret que s’ha de resoldre, pensar en possibles
solucions i avaluar-ne els possibles resultats, identificar les passes que poden ajudar a
experimentar el canvi, i posar-les en pràctica. Revisar els resultats i pensar en altres alternatives
de solució (en cas de no haver solucionat el problema).

Tot just es reconegui l’existència del pensament negatiu sense fer-ne valoracions (si és bo o
dolent, autoculpabilitzant-se, no acceptant-ho…) i continuar amb l’activitat que s’estava
duent a terme sense fer esforços actius per bloquejar-lo o analitzar-lo.

9. Qüestionament verbal. ***

Qüestionament VERBAL. Anàlisi lògica i consideració de la informació basada en la pròpia

experiència
i la d’altres.

Preguntes que intenten avaluar l’evidència i la consciència lògica del pensament.

- Quina evidència hi ha a favor d’aquest pensament? I en contra?

- Hi ha una altra manera d’enfocar això?

Descargado por cristina ines gomila (crisinesgomila@gmail.com)

 lOMoARcPSD|870345

- Hi ha qualque explicació alternativa?

- Què em diria una altra persona sobre això?
- Si aquest pensament el tengués una altra persona, què li diria jo per ajudar-la a afrontar la situació?
- Estic sobreestimant la probabilitat de què passi el que pens?
- Estic subestimant què puc fer per manejar la situació?

Qüestionament verbal. És possible que el que està pensant sigui cert, en aquest cas:

- Si això fos cert, seria tan terrible?

- Què és el pitjor que podria passar?
- Això que ara sembla tan dolent, durarà (duraria) sempre?
- M’ajuda aquest pensament a assolir els meus objectius i a sentir-me com vull?
- Pensar en això em serveix per a alguna cosa bona o em molesta?
- Si les coses són realment així, què puc fer per canviar-les?
- Com puc fer front a la situació?

Intentam veure què podem fer per afrontar millor la situació. És cert que aquesta situació és
dolenta, però hem d’intentar pensar en estratègies que ajudin a resoldre la situació. Si no sap donar
alternatives de resposta, podem oferir-li diferents possibilitats o podem ajudar-li plantejant una
alternativa inicial per a que ell la elabori després.

10. Pacient que està baix tractament combinat. Quina intensitat de depressió sofreix i quins
passos anteriors s’han seguit? En quin moment és millor el tractament combinat o el
farmacològic que el TCC?

Per a pacients amb depressió moderada a greu:

- Tractament combinat de medicació antidepressiva i teràpia cognitivo-conductual o
psicoteràpia interpersonal (anàlisi crítica dels factors socials que influeixen en el
desenvolupament de psicopatologies. Obj: alleujament dels símptomes i superació de les
dificultats de la relació interpersonal) El tractament combinat també s’hauria de
considerar quan el pacient no hagi respost adequadament al tractament farmacològic o
psicològic en solitari. Més adequat en persones grans, pacients amb malalties orgàniques i
en depressió crònica.

- Farmacològic: en pacients amb depressió lleu o moderada però crònica.

Es comença per un tractament de baixa intensitat, per exemple autoajut guiat o TCC assistit per
ordinador. Una vegada es veu que el tractament de baixa intensitat no ha funcionat, passaríem a un
TCC grupal. Es passa a alta intensitat si TCC grupal no funciona o no ha pogut optar a aquest
tractament. Optar per: TCC, teràpia interpersonal o antidepressius. Finalment, quan el tractament
elegit no ha estat eficaç, passaríem a la elecció d'un tractament combinat (combinació entre
medicació i TCC o psicoteràpia interpersonal)

11. Per a quines persones es més recomanat el Combinat i el Farmacològic que el TCC?

Persones major, persones amb malaltia orgàniques greus i persones amb depressió crònica.

Descargado por cristina ines gomila (crisinesgomila@gmail.com)

 lOMoARcPSD|870345

12. Diferències entre psicoteràpia interpersonal i activació conductual.

Psicoteràpia interpersonal per a la depressió

Els continguts del programa no resulten contradictoris amb el que es proposa des de la psicologia
conductual per a l'abordatge de la depressió. La diferència fonamental consisteix en la menor
directivitat de la psicoteràpia interpersonal, la no programació explícita d'activitats entre
sessions i la molt menor dedicació a l’ensinistrament- pràctica de noves habilitats.

La psicoteràpia interpersonal (TIP) s’ha mostrat eficaç en el tractament de la depressió major

respecte al placebo, tot i que la millora pot ser més lenta que amb antidepressius. El tractament
amb TIP podria estar associat a millores addicionals en el funcionament social al final del
tractament. El tractament combinat TIP i medicació ofereix millors resultats que la TIP tota sola en
la reducció de recaigudes.

13. Nucli problemàtic compartit en tots els TCA.

Centrar la valoració personal de forma gairebé exclusiva en termes de pes, figura corporal i de la
capacitat de controlar-los. Això porta a tractar de reduir pes corporal i/o por intensa a guanyar-ne
mitjançant la restricció alimentaria i les seves conseqüències. De forma que s'evita la exposició del
cos, es sobreestima el pes i es comprova de forma repetida. Fins que no hi ha restricció alimentaria,
no hi ha trastorn.

Defensa el nucli dels TCA: la persona fa servir el pes i la figura corporals, i el seu control, com a
elements bàsics, gairebé únics, de la seva autovaloració. Nota: será comú tant en anorèxia com en
bulímia.

14. Al marge de la psicoeducació, explica que tracta la fase 1 de la teràpia de TCA i quina
lògica té aquest tractament?

- Implicar el pacient en el tractament i procés de canvi. Llista de pros i contres que té el

trastorn (l’ha d’elaborar el pacient.

- Educació i elaboració conjunta d’una formulació dels processos que mantenen el seu
trastorn ( conceptualització del cas). Això ho fem en funció de la informació que ens
donen ells i dels esquemes que expliquen el manteniment del trastorn.

- Introducció al patró d’ingesta regular-la i pesar-se un cop a la setmana en condicions

controlades ( dins consulta).

- Es busca implicar al pacient en el tractament i en el procés de canvi. Es realitza una llista

de pros i contres que té el trastorn (l’ha d’elaborar el pacient):

Descargado por cristina ines gomila (crisinesgomila@gmail.com)

 lOMoARcPSD|870345

15. Objectius de la 1ª primera fase del tractament per als TCA de Fairburn i estratègies per
aconseguir-los. (tècniques per evitar ingesta voraç). (són 8 sessions)

Objectius:
✓ Implicar el pacient en el tractament i procés de canvi

✓ Psicoeducació (materials educatius) i elaboració conjunta d'una formulació de processos que

mantenen el seu trastorn.

✓ Introducció progressiva al patró d'ingesta regular (seguiment en fulls de registre) (factors

situacionals i temporals i no tant de contingut --> no tenen en compte lo que se menja sinó
quan i com). Pesar-se un cop per setmana en condicions controlades (en el laboratori)

✓ L'establiment del patró d'ingesta regular pretén reduir la probabilitat dels episodis d'ingesta
voraç. També incidir en la necessitat d'evitar les conductes purgatives després de les
menjades.

Evitació de conductes purgatives

En el moment que hi ha un restabliment del patró habitual d’ingesta la persona tindrà sensacions
desagradables (sacietat) i pensaments negatius (temor de guanyar pes). Segurament la persona
voldrà fer algun tipus de conducta purgativa i el que hem d’aconseguir és que es distregui i després,
EXPOSICIÓ ( a n’aquests pensaments) AMB PREVENCIÓ DE RESPOSTA.

En tot el fent fins anar reduïnt la probabilitat d’aparició d’episodis d’ingesta voraç. Tot i així, també
es poden dur a terme estratègies d’autocontrol:

A. Identificar situacions d'alt risc per als afartaments. Es demana al pacient que hi identifiqui
factors externs, factors socials i/o factors interns, en els quals s’hi contemplen tenir gana, respostes
cognitivoemocionals, sensacions físiques... Per exemple: en època d'exàmens és més probable que
es doni un afartament i el que es fa és...(B)

B. Programar activitats alternatives plaents incompatibles amb la realització d’un episodi

d'ingesta voraç per als moments en què aparegui la necessitat subjectiva de consumar un
afartament.

C. Aquestes activitats han de ser actives. P.ex: passejar, trucar a un amic, fer-se un bany...

D. Tècniques de control d'estímuls: reduir, o eliminar durant les primeres setmanes (després tot
això canviarà) la presència a casa dels aliments que típicament es consumeixen durant un
afartament, anar a comprar amb una llista i després d’haver menjat, i evitar – en aquesta fase,
perquè no serà així més endavant l’exposició a aquest tipus d'aliments, etc.

Descargado por cristina ines gomila (crisinesgomila@gmail.com)

 lOMoARcPSD|870345

16. Establiment d’un patró d’ingesta regular - Així, es redueix la probabilitat dels episodis d’ingesta
voraç i el nombre de calories consumides. ***

✓ Tres menjades planificades (més dues berenades lleugeres, també planificades)

✓ Que no hi hagi més de quatre hores entre ingesta i ingesta.
✓ Les menjades s’han de fer d’asseguts a taula, menjar d’un plat ja fet i no anar agafant d’aquí i
d’allà.
✓ Hores preestablertes.
Així, es redueix la probabilitat dels episodis d’ingesta voraç i el nombre de calories consumides.

17. Per a que s’utilitzen els fulls de registre?

S’utilitzen fulls de registre per al seguiment de la ingesta i factors que s’hi associen. L’autoregistre
té un paper cabdal en el tractament i s’ha de fer de forma continuada durant la totalitat de la
intervenció.

Columna 1: Hora en què ha menjat o begut qualsevol cosa.

Columna 2: Registre de tot el que s’ha menjat i begut, inclosos els afartaments.

Columna 3: Lloc on s’ha realitzat la ingesta. Si ha estat a casa, especificar

l’habitació (per exemple, si ho ha fet a un lloc que no es habitual no ho tindrà condicionat). La
menjada ha estat tot sol o acompanyat?

Columna 4: S’indica amb un asterisc quan es considera que la ingesta ha estat excessiva o que
no s’hauria d’haver realitzat. Els afartaments s’indiquen amb dos asteriscs.

Columna 5: Hi ha hagut vòmit (V), presa de diürètics o laxants (L) o exercici físic intens (E).

Columna 6: Qualsevol circumstància que pot haver influït en les menjades (estat d’ànim, passar
tot el dia a la uni, ruptura sentimental etc).

18. Factors comuns en els TCA: reestructuració de la dieta. ***

Objectius comuns:
- Reestructuració de les menjades (termes temporals, situacions i de contingut)
- Eradicació de les dietes restrictives

Especificitats:

BN:
- Eradicació episodis ingesta voraç i conductes purgatives
- Modificació pensaments disfuncionals sobre pes i figura.

Descargado por cristina ines gomila (crisinesgomila@gmail.com)

 lOMoARcPSD|870345

AN:

- Restauració pes-millora condició física

- Aspectes autoconcepte, funcionament interpersonal, perfeccionisme...
- Control extern (familiar, hospitalari...)

19. Quin és el nucli psicopatològic compartit amb la anorèxia i bulímia?

Aspectes comuns de la AN i BN

Centrar la valoració personal de forma gairebé exclusiva en termes de pes, figura corporal i de la
capacitat per controlar-los. Això va moltíssim més enllà de la simple insatisfacció amb el pes o
figura corporal.

Això els porta a tractar de reduir el pes corporal i/o a una por intensa de guanyar-ne. Per tant, la r
estricció alimentària i les seves posteriors conseqüències (e.g. la pèrdua de control sobre la ingesta,
els episodis d’ingesta voraç, l’infrapes, etc.) són secundàries a aquesta psicopatologia prèvia.

Altres expressions psicopatològiques bàsiques són la facilitat per confondre determinats estats físics i
emocionals amb trobar-se / sentir-se grassos, cosa que els fa incrementar la preocupació. Això els
porta a comprovar (e.g. mirar, tocar ...) repetidament les parts del cos que els resulten desagradables
o, per contra, a evitar l’exposició al mateix cos, com també succeeix amb pesar-se o prendre’s mides
corporals: fer-ho amb molta de freqüència o evitar-ho del tot. El resultat d’aquests comportaments
és, novament, la sobreestimació del pes o mida corporal (e.g. per l’excessiva focalització en el tema i
les petites oscil·lacions diàries o fins i tot horàries que hi ha en el pes corporal).

20. Com explicaries a una pacient de bulímia nerviosa (BN) com es manté la seva conducta
problema? ***

Fase 3 protocol Trasdiagnòstic de Fairbun: Modificar la sobrevaloració del pes i figura corporals i el
control del menjar en la determinació de la vàlua personal i les conductes que s’hi associen
(evitació, comprovacions, auto-focalització ...) Es centra en els factors de manteniment del
problema. Els aspectes centrals son:

1. LA MODIFICACIÓ DE LA SOBREVALORACIÓ DEL PES I LA FIGURA

CORPORALS. El pacient ha d'aprendre a no donar tanta importància al seu pes.

a) La primera passa és explicar el concepte de sobrevaloració i ajudar el pacient a identificar

quins són els aspectes d’ells mateixos que fan servir per determinar la seva vàlua com a
persona.
b) La següent passa és incrementar la importància d’altres dominis com a fonts de valoració
personal. É s a dir, “hem de fer que aquests quesitos tornin més grans jajaja”
c) Tractar els rituals de comprovació i les conductes d’evitació.
d) Tractar la sensació de sentir-se gras.
e) Explorar els orígens de la sensibilitat del pacient als temes relacionats amb el pes, figura
corporal i control del menjar.

Descargado por cristina ines gomila (crisinesgomila@gmail.com)

 lOMoARcPSD|870345

2. LA MODIFICACIÓ DE LES REGLES RÍGIDES DE DIETA, AMB ESPECIAL

ATENCIÓ A LA INTRODUCCIÓ D’ALIMENTS PROHIBITS.L’objectiu principal és
el d’eradicar les pràctiques de dieta (o com a mínim reduir-les tant com es pugui) i,
reintroduir els aliments prohibits que la persona evita.

3. CONTROL DE FACTORS EXTERNS I INTERNS QUE ES RELACIONEN AMB

CANVIS EN LA INGESTA, per abordar els episodis d’ingesta voraç residuals o, en el cas
de l’AN, centrar-se en els dejunis o ingesta molt reduïda i en l’infrapés.

Descargado por cristina ines gomila (crisinesgomila@gmail.com)

 lOMoARcPSD|870345

21. Pla d’ampliació del protocol TCA, fase i components. ***

MODIFICACIÓ DEL PERFECCIONISME CLÍNIC, LA BAIXA AUTOESTIMA

GENERALITZADA I/O ELS PROBLEMES INTERPERSONALS (continguts addicionals de la
versió ampliada i que, per tant, no seran d’aplicació a tots els pacient) És un mòdul corresponent a
la versió ampliada del protocol transdiagnòstic.

A. Modificació del perfeccionisme clínic: posar-se objectius estrictes i condicionar la teva

manera de funcionar en funció d’aquestes exigències excessives.

B. Modificació de la baixa autoestima generalitzada: no només relacionada amb el pes

i figura corporal.
Identificar i modificar els pensaments i creences en què s’infravaloren les qualitats positives personals i es
fa una sobregeneralització dels suposats fracassos. Mitjançant reestructuració cognitiva i experiments
conductuals (recollir evidencia per comprovar que tu realment tens més valor del que penses). Si els
experiments conductuals no funcionen, tornam enrere: reestructuració cognitiva.

C. Modificació dels problemes interpersonals: conflicte amb altres persones o dificultats

per establir relacions estretes.
Són habituals en els pacients amb TCA, però generalment milloren quan es resol o es va controlant
l’alteració alimentària. En alguns casos, però, tenen un paper molt important en el manteniment del
trastorn. En aquest cas s’opta per la inclusió de la psicoteràpia interpersonal (mateixa estructura i
continguts bàsics que quan es fa servir a la depressió), fent derivació a un professional expert en aquest
tipus de teràpia psicològica (si cal).

22. Modificació del perfeccionisme clínic:

Posar-se objectius estrictes i condicionar la teva manera de funcionar en funció d’aquestes

exigències excessives.
- Incloure aquest component a la conceptualització del cas.
- Quines conseqüències té per a ell i en la seva vida establir-se criteris d’execució tan exigents i
rígids?
- Pensar altres dominis personals que poden determinar la nostra vàlua com a persones i que
no tinguin a veure amb la consecució d’objectius. Nota: en lloc de parlar d’autoestima estem
parlant d’assoliments d’objectius.

Característiques de les persones amb un perfeccionisme elevat:

Comprovació repetida dels propis nivells d’execució i/o conductes d’evitació i dilació
d’activitats.
La comprovació provoca l’atenció selectiva cap al fracàs (e.g. veure que la feina no ha retut, que
un altre ho ha fet més aviat, que ho havies fet més bé dies enrere, etc.)
Per altra banda, les conductes d’evitació i dilació d’activitats interfereixen en que el pacient
pugui veure que és capaç de realitzar determinades activitats que ell creu que no farà prou bé (i
per això les evita).
Per modificar-les, es farà mitjançant estratègies cognitivoconductuals: control d’estímuls,
planificació d’activitats, etc.

Descargado por cristina ines gomila (crisinesgomila@gmail.com)

 lOMoARcPSD|870345

23. Desenvolupar diagrama de la Anorèxia Nerviosa. (exclusiu)

24. Tractament amb suport empíric per a la depressió -Llistat de la Societat de Psicología
Clínica de l’APA

Suport FERM en la recerca Suport MODEST en la recerca

Programes d’activació conductual. Teràpia d’acceptació i compromís.

Teràpia cognitiva. Teràpia conductual de parella.

Teràpia interpersonal. Teràpia centrada en l’emoció (processual-

experiencal).
Sistema d’anàlisi cognitivo-conductual de la
psicoteràpia. Teràpia de reminiscencia.

Teràpia de solució de problemes. Teràpia Teràpia autosistèmica. Teràpia psicodinàmica

d’autocontrol. breu.

Descargado por cristina ines gomila (crisinesgomila@gmail.com)

 lOMoARcPSD|870345

Tipus TEST

1. Que es fa quan no ha pogut accedir a TCC grupal?

Es passa a TCC, farmacològica o teràpia interpersonal.

2. L’estat d’ànim és resultat de la baixa activitat.

3. L’etapa conductual sí reflexa una etapa de ruminació.

4. Dificultat de la revaluació cognitiva.

5. Quan es fa psicoteràpia interpersonal en BN?.

Quan la TCC no ha funcionat o no ha tingut accés a ella.

6. Definició de Trastorns de la conducta alimentària i de la ingesta (TCA):

“Trastorns psicològics que comporten greus anomalies en el comportament d’ingesta”

7. Que es fa a la 1ª fase protocol transdiagnostic per establir un patró d’ingesta regular i

pesar-se un cop per setmana?***

8. Factors temporals i situacionals (anorèxia).

9. Dins el protocol tansdiagnòstic en un pacient amb TCA***

A) Pacient amb IMC superior de pes

Descargado por cristina ines gomila (crisinesgomila@gmail.com)