1. EL SISTEMA EIB-KNX.

La demanda d'una flexibilitat més gran, més seguretat, una utilització eficient de l'energia
consumida així com d'un augment del confort en els espais destinats a l'ocupació per persones,
ha dut a desenvolupar noves tecnologies destinades a la gestió tècnica d'edificis .

Seguint la tendència actual de

simplificar el maquinari aprofitant les
possibilitats que ens donen les
comunicacions informàtiques, es pot
fer que amb un simple parell trenat es
controli la majoria de dispositius
instal·lats en un edifici, substituint el
cablejat múltiple que caracteritza les
instal·lacions tradicionals , per una
circulació d'informació que té lloc amb el
suport dels fils de comunicació
instal·lats per a aquest propòsit.

En un sistema TIA (Totally Integrated

Automation ) existeixen, tal com mostra
el gràfic , múltiples possibilitats de
control mitjançant busos de
comunicacions .

La utilització d'una o altra tecnologia depèn del nivell de comunicació que utilitzem així com de
l'aplicació de la instal·lació. Així per exemple, és habitual en instal·lacions industrials l'ús de
PROFIBUS i bus ASI .

En edificis residencials i per a altres aplicacions, és més habitual un bus pensat per a aquest tipus
d'aplicació com X10, EIB, LONWORKS, etc.

L’ EIB ( Bus d'instal·lació Europeu ) és un bus estàndard europeu , dedicat específicament a la

gestió tècnica d'edificis, pel que actualment existeixen nombroses companyies del sector que
fabriquen aparellatge elèctric i material auxiliar per a les instal·lacions.
1.2 L’ESTÀNDARD EIB.

Les idees inicials d'EIB van néixer l'any 1984, amb el denominat INSTABUS, donant lloc
posteriorment a un conveni entre diversos fabricants europeus pel qual passaria a denominar-se
Bus d'Instal·lació Europeu conegut per les sigles EIB. L'any 1.990 es va crear l'associació
EIBA, amb seu a Brussel·les, sent l'objectiu d'aquesta l'homologació i difusió del sistema EIB a
Europa, la qual cosa és ja avui una realitat.

Una instal·lació d'EIB es dissenya amb un programa

informàtic cridat ETS (EIB Tool Software) o Programari
eina del sistema EIB. Aquest programa el desenvolupa
EIBA ( www.eiba.com ) i és el mateix per a tots els
fabricants.

Tots els aparells són compatibles, la qual cosa permet

barrejar productes de diferents firmes.

L'última versió és la ETS5 i funciona en PCs amb entorn

Windows. És molt intuïtiva i fàcil d'usar, podent
aprendre's la seva utilització en poques hores
d'aprenentatge .

El programa ve preparat perquè cada fabricant pugui

afegir els seus propis productes mitjançant una base de
dades específica.

Existeixen " bases de dades " amb els productes utilitzables per EIB que pot aconseguir-se
gratuïtament sol·licitant-los les diferents firmes, o via Internet.

Els fitxers de bases de dades tenen el format :

 Nomfitxer.VD1 Per a la versió ETS1 i posteriors.
 Nomfitxer.VD2 Per a la versió ETS2 i posteriors.
 Nomfitxer.VD3 Per a la versió ETS3 i posteriors.
 Nomfitxer.VD4 Per a la versió ETS4.
 Nomfitxer.VD5 knxprod Per a la versió ETS5 i posteriors.

Com s’indica, cada base de dades és utilitzable a partir de la versió del soft de programació ETS
per a la qual han estat creades. Així per exemple, una base de dades *.VD1 es pot utilitzar des
de qualsevol versió t’Ets, i una base de dades *.VD3 només és utilitzable a partir de la versió 3.

Aquestes bases de dades, contenen únicament els drivers o programes de control de cada
component. De forma paral·lela, s’ha de cercar informació sobre les instruccions d’utilització de
cadascun d’aquests drivers.

Els diversos fabricants solen tenir tota aquesta informació disponible per a la seva descàrrega
en alguna pàgina d’Internet.
Alguns components EIB poden tenir més d’un “driver” en funció de la tasca per a la que es
configurin. Així per exemple, un polsador amb dues tecles, podria tenir diversos drivers que el
fessin apte per:
 Encendre i apagar un llum.
 Variar un nivell de llum.
 Encendre i apagar dos llums independents, etc.

Existeixen elements complexes que a més d’utilitzar llibreries *.VDx , requereixen la instal·lació
d’uns programes denominats “plug-ins” que adapten ETS per a la seva programació.

ACTIVITAT:

Cada component EIB porta serigrafiat la seva “referència” en alguna part d’aquest. Aquesta
referència és molt important alhora de trobar el driver compatible amb aquest.

L’exercici consisteix en “baixar” d’Internet tant els drivers del dispositiu 5WG1 211-21B11 de
siemens i 2502 REGHE de jung.
 Aquesta és l’informació que ens interesa

Dins d’aquesta informació podem baixar fitxers del següent tipus:

 VD* Base de dades.
 TPI Informació tècnica del component EIB.
 BMA Instrucció d’instal·lació de l’aparell
 APB Descripció del “programa d’aplicació” o “driver” Altres : Software addicional i
fitxers addicionals IOT.

 Observa que un mateix producte conté més d’un fitxer APB ( descripció del programa
d’aplicació). Això és degut a que cada un d’aquests fitxers explica el funcionament dels diversos
drivers que el component accepta.

 Baixa els fitxers VD,TPI,BMA i APB

 Desa’ls dins d’una carpeta anomenada 5WG1_211-2AB11

 Crea una carpeta per a cada component de l’entrenador de domòtica, cerca de la mateixa
forma els drivers i la documentació adjunta, descarrega-la i desa-la.
1.2.1 Característiques del sistema .

EIB consisteix en una línia de dos fils als quals es connecten una sèrie d'aparells denominats
elements de bus.

Els elements de bus es divideixen en tres categories: sensors , actuadors i components del
sistema.

 Els sensors enregistren les informacions i successos de l'entorn i les envien pel bus
en forma de telegrames de dades . Són sensors , per exemple , els polsadors,
detectors de presència , receptors IR ( infrarojos) , entrades binàries, etc.

 Els actuadors reben aquests telegrames i els converteixen en maniobres, per exemple
, de commutació o regulació.

 Els elements i components del sistema són necessaris per al funcionament de la

instal·lació. Consisteixen en elements modulars tals com els necessaris per a
l'alimentació del bus ( fonts d'alimentació ) , acobladors de línia o àrea per a connectar
els diferents nivells del bus , elements “interface” per a connectar els sistemes de
programació o de monitoratge (connexió d'un PC al bus), etc.

A través de la línia de dos fils, denominada bus, es transmeten les informacions que els
elements envien i reben. El bus arriba a cada element de bus.

Per norma general, els sensors normalment necessiten solament la connexió al bus.

Els actuadors en canvi, requereixen normalment que a més del bus, hi hagi una connexió a la
xarxa d'alimentació de 220 V per a gestionar la càrrega, encara que existeixen alguns actuadors
com són les electrovàlvules destinades a circuits de calefacció que prenen l'alimentació de
directament del bus.

La tensió de xarxa i del bus estan separades.

Els sensors i els actuadors es trien depenent de l'aplicació específica que deuen realitzar. Aquests
poden ésser compactes ( una sola peça ) o bé composats per un acoblador de bus i un mòdul
d'aplicació amb el corresponent programa d'aplicació. Els programes d'aplicació són part del banc de
dades subministrats pel fabricant.

Fins a la versió del softwre de programació ETS 2, aquests programes es carreguen en els
elements de bus, a través de l'interfase sèrie RS-232 (port sèrie ). A partit d’ETS3 existeixen a
més les possibilitats de programació mitjançant interfície USB o ethernet.

EIB és un sistema descentralitzat . Cada element EIB incorpora el seu propi microcontrolador.
Els aparells, sense necessitat d'un element de control central , poden intercanviar informacions
directament a través del bus. Tots els aparells són elements del bus amb els mateixos drets
(funcionament multímetre).
Per a evitar col·lisions i errors en les transmissions de dades s'utilitza el protocol CSMA/CA.

EIB utilitza una tensió de seguretat. L'alimentació és de 24 V (+6V/-4). Amb una tensió inferior a
20 V es desconnecten els elements del bus.

La velocitat de transmissió de les dades és de 9,6 kBit/s (9600 bauds) i no es requereix

resistència de terminació en el bus.

Aquesta velocitat, és relativament baixa, però suficient per al seu funcionament, ja que els
elements EIB no intercanvien informació pel bus de forma contínua, sinó que envien ordres
únicament quan es produeixen esdeveniments. Un esdeveniment (evento) pot estar provocat per
l’actuació sobre un polsador, la superació d’un llindar de llum, etc.
1.1.2.1 Cablejat
2.2.1. Topologia del BUS EIB.

EIB està dividit en seccions, que estan jeràrquicament estructurades.

 L'entitat més petita és la Línia.

A cada línia s’hi poden connectar com a màxim de 64 elements ( o més, segons especificacions
), a més d'una font d'alimentació amb un filtre.

 Cada línia es pot connectar a una altra principal mitjançant un acoblador de línia,
podent-se connectar d'aquesta forma fins a dotze línies a la línia principal. Això
constitueix una Àrea.

 En instal·lacions grans poden connectar-se fins a 15 àrees a una línia d'àrea, utilitzant
per a això acobladors d'àrea .

 Cada línia principal i la línia d'àrea requereixen d’ una font d'alimentació i un filtre. En
total poden connectar-se més de 11.000 elements de bus.
 El nombre total d'aparells es calcula :

Nombre total d'aparells = 15 àrees * 12 línies / àrea * 64 aparells/línia = 11.520

L’objecte d’aquest tipus d’estructura respon entre d’altres a la necessitat de tenir una arquitectura
sectoritzada de tal forma que en cas de fallada o mal funcionament (un curtcircuit al bus , per
exemple) , l’avaria únicament afecti a una part petita del total de la instal·lació.

S’utiliza un acoplador y una

font per a unir diversas árees
Cada linea necessita (camps) a la línea de área.
una font d’alimentació y
un acoplador de linea

El acobladors de línia i àrea proporcionen un aïllament galvànic entre els diversos sectors. A més,
aquests actuen de filtre d’informació del bus, de forma que només deixen passar cap a l’exterior o des
de l’exterior els “telegrames” d’ordres que necessiten sortir cap a altres línies o provinents d’altres línies
i que tenen una informació útil.

Font alimentació.
 Normalment les fonts d’alimentació solen tenir associada una intensitat que correspont
aproximadament a la quantitat de dispositius que si poden associar . Per exemple un font de 320mA
habitualment tindra connectats coma a màxim uns 32 dispositius

1.2.3. Arquitectura del cablat EIB.

Com hem dit , la xarxa EIB s'estructura de forma jeràrquica1. La unitat més petita es denomina
línia, a la qual es poden connectar fins a un màxim de 64 dispositius .

L'estructura del cablat del bus dintre d'una mateixa línia és lliure, és a dir, pot ser en línia, en
estrella o en arbre. També pot ser una combinació d'aquestes.

En el moment d’implementar físicament el circuit s'ha de respectar les següents condicions:

1.2.3.1. que hi hagi com a mínim una font d'alimentació.

1.2.3.2. que la longitud total del conductor no superi els 1000m.
1.2.3.3. que la distància màxima entre la font d'alimentació i un dispositiu sigui menor de
350m.
1.2.3.4. que la distància màxima entre dispositius no superi els 700m.
1.2.3.5. que la distància mínima entre dues fonts d'alimentació, dins una mateixa línia,
sigui més gran de 200m.

Cada dispositiu té una adreça física de 16 bits associada, que li identifica unívocament. L'adreça
d'un dispositiu a més defineix la localització d'aquest en la xarxa. Cada adreça es divideix en àrea,
línia dintre de l'àrea, i nom de dispositiu.
1
És possible instal·lar més de 64 dispositius amb la utilització de repetidors. El repetidor forma un nou segment de
línia i necessita d’una font d’alimentació addicional amb filtre. Per cada 64 nous aparells cal un repetidor; fins a un
màxim de 3. Aquests han d’anar ubicats en paral·lel al final de la línia que s’ha d’ampliar.
1.2.4. Adreçament dels components EIB.

Pel que fa a l’adreçament dels elements dins la topologia d’EIB, tenim dos conceptes bàsics :

1.2.4.1. adreces físiques

1.2.4.2. adreces de grup.

L'adreça física equival al "DNI" de l'element de bus, i és única. S'escriu en el format "Àrea .

Línia . Element"

2.3.1

Exemple:
2.3.32
L’element programat amb l’adreça física 2.3.32 correspon a
l’element 32 de la linea 3 que pertany l’ área 2
2.3.63

L'adreça de grup estableix l'ordenació de les relacions entre els elements de bus.

Així per exemple , si un polsador EIB ha d'activar una sortida binària EIB, aquests dos elements
tindran la mateixa adreça de grup, és a dir , que estaran vinculats , encara que necessàriament
han de tenir adreces físiques diferents.

GRUP
1/1/18
Vinculat al grup
Vinculat al grup amb adreça 1/1/18
amb adreça 1/1/18

PULSADOR SORTIDA
BINARIA

Adreça física 1.1.1

Adreça física 1.1.31
A l’exemple anterior, quan premem el polsador, s’enviarà un telegrama pel bus amb l’ordre
d’escriure un 0 o un 1 sobre el grup. La sortida binaria, vinculada a aquest grup, reconeixerà
l’ordre i s’activarà o desactivarà segons sigui el cas.

Els elements de bus són cridats sempre per les seves adreces de grup, tant en el cas de servei
com durant la programació.

Les adreces de grup es componen de tres nombres que adopten el següent format:

Grup principal / Grup intermedi / Subgrup

Per exemple el grup programat amb l’adreça de grup 1/1/18 correspon al subgrup 18 del Grup
intermedi 1 que pertany al Grup principal 1

Es possible definir fins a 16 grups principals, 8 grups intermedis i 256 subgrups.

L’estructura de les adreces de grup permet classificar les diverses funcions del sistema.
Aquestes es poden ordenar segons diversos criteris. Un criteri molt pràctic i útil és :

1.2.4.3. Assignar les adreces de grup principal a les funcions d’aplicació ( il·luminació,
persianes, calefacció, etc.)
1.2.4.4. Assignar les adreces de grup intermedi als edificis o part d’edifici
1.2.4.5. Assignar les adreces de subgrup a les habitacions i armaris ubicades dins
d’aquestes.

GRUP GRUP SUBGRU ADREÇA

PRINCIPA INTERM P DE GRUP
L EDI
1 2 Edifici 1 Escala 1/2/1
Il·luminaci principal
ó
2 1/2/2
Passadís
planta 1
3 Aula 12 1/2/3
2 3 Edifici 1 Aula 60 2/3/1
Persianes de
ponent
2 Aula 61 2/3/2
3 Aula 62 2/3/3

D’aquesta forma, en un moment determinat poden tenir idea de la funció que realitza cada grup
en funció de la seva nomenclatura.
2.3. ELEMENTS EIB.

Els elements de EIB poden ser de carril DIN, de encastar o de superfície. Bàsicament existeixen
tres tipus d'elements:

 Elements del Sistema - Font d'alimentació, acobladors de bus i altres elements de

connexió.

 Sensors - Polsadors, termòstats, rellotges, detectors de moviment, sensors de llum, etc.

 Actuadors - Sortides binàries, reguladors, pantalles o panells indicatius

L’acoblador de bus és el component principal de cada element de bus. Dotat d' ”intel·ligència
pròpia” , fa que cada element sigui independent i no hagi un control central en el sistema, el que
li confereix més seguretat i autonomia davant t fallades o funcions crítiques.

2.4. EXEMPLES DE CONNEXIONAMENT.

2.4.1. Sortida binària.

A partir d'una ordre rebuda pel bus, tanca un contacte que fa d'interruptor de subministre
elèctric d'un llum.

2.4.2. Doble interruptor de persiana.

Controla dos motors de persiana a partir de les ordres rebudes pel bus.
2.4.3. Regulador universal.

Regula de forma analògica la tensió d'un llum d'incandescència a partir de les ordres rebudes
pel bus. Pot estar associat a un polsador extern destinat a pujar i baixar la llum.

2.4.4. Sensor de llum.

Dóna al bus informació sobre el nivell de llum on està instal·lat. Aquesta informació pot ser
utilitzada per a activar o desactivar punts de llum. S'alimenta de la tensió del bus.

2.4.5. Aplicació de calefacció sectoritzada.

A partir d'un interruptor horari EIB i un “termòstat” EIB , s’acciona una vàlvula proporcional EIB
associada al radiador del local. Un contacte magnètic permet parar la calefacció en cas d'obertura
de la finestra.
En aquest exemple, tots els elements són alimentats per la tensió de bus.

*value” del regulador amb l'entrada “control variable” de la *vàlvula.

2.5. SIMBOLOGIA KNX-EIB.

La simbologia recull la informació dels diferents components del sistema KNX-EIB que es
connecten al BUS, d’acord amb la Norma DIN 40900, per tal de poder representar els diferents
circuits en forma d’esquema.

Els components bàsics del sistema EIB els podem dividir en tres grans grups:
 Components de sistema.
 Sensors o entrades.
 Actuadors o sortides.

2.5.1. Components de sistema.

Aquests components són els que alimenten o formen el sistema EIB o fan que siguin connectables
els elements externs. Són aparells bàsics i accessoris que no realitzen funciones de govern ni
funcions de control, la seva única missió és la de subministrar energia elèctrica als components
a través del bus i poden servir a la vegada com a suport físic per a la propagació de telegrames
d’ordres, com per exemple: fonts de alimentació, bobines (filtres), acobladors, perfils de dades,
connectors, etc.

Unitat d’acoblament al BUS (Bus Coupling Unit) BCU.

Bobina o filtre (Choke) CH.

Font d’alimentació amb bobina (Power Supply) PSCH.

Acoblador de línia (Line Coupler) LC. Acoblador d’àrea (Area Coupler)

AC.

Interface de dades RS232 (Data Interface RS-232) RS232.

Interface amb autòmat programable (PLC Interface) EIB-PLC.

2.5.2. Sensors o entrades.

Són els components que donen senyals o ordres al sistema. Aquests senyals poden ser per
control manual, com per exemple el polsador, o bé, automàtic provinent d’un sensor o detector
d’alguna magnitud física, com per exemple el sensor de temperatura o termòstat.

Sensor – entrada – component genèric.

a) Camp per a identificar el programa d’aplicació: binari o analògic.
b) Camp per a introduir el nombre de canals (n) o la magnitud física
d’entrada (T, t, m/s, LX, etc).

Sensor – entrada - component binari (interface de polsadors).

b) Camp per a introduir el nombre de canals (n) i el tipus de corrent (cc
o ac).

Sensor - entrada - component binari/analògic.

Sensor – detector de temperatura binari (Termòstat).

Sensor – detector de temperatura analògic (Termòstat analògic).

Polsador o sensor tàctil. n: Nombre de canals.

Polsador o sensor de regulació (Dimming). N: Nombre de canals.

Polsador o sensor de persianes (pujar/baixar). n: Nombre de canals.

 Sensor de moviment. PIR: Infraroig passiu. (US: Ultrasons)

Temporitzador – interruptor horari (programador).

Sensor de velocitat del vent (anemòmetre).

Sensor de nivell de llum (fotocèl·lula).

2.5.3. Actuadors o sortides.

Són els components que reben senyals o ordres del sistema i les executen. Són els elements
(preactuadors) que volem activar per tal de proporcionar senyal als actuadors.

Actuador genèric.

Sortida binària.
n: Nombre de canals.

Sortida analògica.
n: Nombre de canals.

Sortida amb commutació/regulació. N: Nombre de canals

 Actuador de persianes. n: Nombre de canals.

Electrovàlvula proporcional (regulable).

Panell o pantalla de visualització d’informació (display). N: Nombre de

pantalles.

Tots aquest símbols corresponents a alguns dels components més usuals del BUS EIB, es
poden utilitzar per a confeccionar els esquemes de la instal·lació LÒGIC i FUNCIONAL.

2.6. ESQUEMES KNX-EIB.

Per a planificar una instal·lació es poden confeccionar dos tipus d’esquema o diagrama, els quals
ens seran útils per a identificar els diferents elements i per a relacionar els elements entre si.
Bàsicament, podem parlar de dos tipus d’esquema:
• Esquema lògic.
• Esquema funcional.

2.6.1. Esquema lògic.

En aquest esquema s’indiquen els símbols dels diferents components que integren la instal·lació
EIB connectats físicament al BUS (línia). També s’hi pot indicar l’alimentació de potència i la
procedència, és a dir, de quin circuit (PIA) depenen els diferents actuadors, punts de llum o de
corrent.

Aquest tipus d’esquema és l’equivalent a l’esquema multifilar elèctric, on s’hi dibuixen els
elements amb les diferents connexions i alimentació. La relació entre d’activació i desactivació no
està especificada.
A cada element s’hi ha d’indicar l’adreça física que té en la instal·lació:

ÀREA . LÍNIA . ELEMENT de 0.0.1 fins a 15.15.255

ÀREA: 0-15
LÍNIA: 0-15
ELEMENT: 1-255
 Esquema lògic

EIB
BUS-EIB
230V AC SORTIDES BINÀRIES 2
(L+N+PE) CANALS RS23
L1 L2
C11 1.1.1 2
1.1.2

PC
P1/P2

POLSADOR
DOBLE 230V AC
(L+N+PE) C1

BUS EIB

230V AC
L
N
A B

Aquesta petita instal·lació EIB està formada pels següents elements de BUS:
1 Font d’alimentació (5WG1 122-1AB01).
1 Interface RS-232 per PC (5WG1 148-1AB02).
 1 Polsadors dobles (5WG1 211-2AB11).

Base
de
dades

1 Sortides binàries de dos canals (5WG1 562-1AB01).

En l’esquema lògic també s’hi ha indicat la tensió d’alimentació de cada circuit:

• Alimentació FA del sistema EIB. C11: Circuit alimentació domòtica.
• Alimentació làmpades sortides binàries. C1: Circuit d’il·luminació.
2.6.2. Esquema funcional.

En aquest esquema s’indica la relació funcional entre els diferents elements que composen la
instal·lació EIB.
Aquesta relació s’indica amb l’adreça de grup (no l’adreça física) la qual s’utilitza per a comunicar
diversos elements. Amb aquesta adreça s’indica quins són els elements que rebran els
telegrames generats pels components. Tots els components escolten, però només els que tenen
la mateixa adreça de grup els rebran.

L’adreça de grup es pot determinar amb tres dígits separats per una barra, d’acord amb uns
criteris d’ordre i funcionalitat, descrits en la pàgina 14 de l’apartat 2.4. (Adreçament dels
components EIB).

En cada element també s’hi ha de fer constar l’adreça física per tal de saber de quin component
es tracta.
Esquema Funcional

SORTIDES BINÀRIES 2
CANALS LLUM 1
POLSADOR
DOBLE TECLA 1

POLSADOR SORTIDES BINÀRIES 2

DOBLE TECLA 2 CANALS LLUM 2

En l’exemple, amb una botonera doble (polsador

doble) (P1) i (P2), volem activar i desactivar de
forma independent 2 punts de llum (L1) i (L2).

Per tal de tenir la informació ben ordenada es pot

dissenyar una taula on es posen tots els
paràmetres de funcionament

ACTIVAR
DESACTIVAR
 Taula de Funcions

APARELL ADREÇA ELEMENT OBJECTES GRUP PARÀMETRES

FÍSICA
DALT 1/1/1 ACTIVAR (L1)
POLSADOR
POLSADOR ESQUERRE BAIX 1/1/1 DESACTIVAR (L1)
DOBLE 2 1.1.1 (P1)
DALT 1/1/2 ACTIVAR (L2)
POLSADOR
DRET (P2) BAIX 1/1/2 DESACTIVAR (L2)

SORTIDA CANAL A 1/1/1 ON/OFF: (P1)

BINÀRIA 2 (L1)

1.1.2
CANAL B
(L2) 1/1/2 ON/OFF: (P2)

2.6.3. Criteris per a l’adreça de grup.

Com ja hem dit anteriorment, l’adreça de grup determina les relacions entre els elements de
control (sensors) que emeten un missatge (telegrama) i els elements de sortida (actuadors) que
l’han de rebre. Aquesta adreça de grup ve determinada per tres xifres o nivells, separades per
barres:
-- / - / ---
Aquests nivells s’anomenen: [principal] / [intermedi3] / [secundari3] Principal (0-15):
Ens pot indicar el tipus de funcionalitat, per exemple:
0 : Preses de corrent.
1 : Il·luminació.
2 : Calefacció.
3 : Persianes.
4 ....................

Intermedi3 (0-7): Ens pot indicar, per exemple, el nombre de planta.

Secundari3 (0-255): El podem agafar de referència del nombre de sensor (polsador), etc.

De fet, no hi res establert a l’hora de donar referències a l’adreça de grup, tot dependrà del tècnic
i del tipus d’instal·lació; el més important és tenir-ho ben comentat en el programa i documentat
en la memòria.
El número de grup és equivalent a l’adreça de’un bit auxiliar intern del sistema que s’utilitza per a
relacionar les accions dels actuadors. Una mateixa acció sobre un actuador ha de tenir el mateix
número de grup.

No s’ha de confondre l’adreça de grup (software) amb l’adreça física (hardware).

EXERCICI 1:

Es tracta de dissenyar un petit exercici d’ampliació per tal de treballar les adreces de grup.

Amb una botonera doble (polsador doble) (P1) i

(P2), volem activar i desactivar de forma
independent 2 punts de llum (L1) i (L2), igual que
en l’exercici anterior.

Volem afegir una altra botonera doble (polsador

doble) (P3) i (P4), per tal de fer una encesa general
i una apagada general, respectivament, dels dos
punts de llum (L1) i (L2) (control centralitzat).

Aquesta instal·lació EIB està formada pels

següents elements de BUS:

1 Font d’alimentació (5WG1 122-1AB01).

1 Interface RS-232 per PC (5WG1 148-1AB02).
1 Polsadors dobles (5WG1 211-2AB11).
1 Sortides binàries de dos canals (5WG1 562-
1AB01).
ACTIVAR
DESACTIVAR

Taula de funcions
 Esquema Lògic

EIB
230V AC BUS-EIB
(L+N+PE)
C11 RS232
1.1.1
SORTIDES BINÀRIES 2 CANALS
PC
P1/P2 L1 L2
1.1.2

POLSADOR DOBLE

1.1.3
230V AC
(L+N+PE)
P3/P4 C1

POLSADOR DOBLE

Esquema Funcional

L1
1.1.1 1.1.2
ON/OFF 1/1/1

POLSADOR DOBLE SORTIDES BINÀRIES 2 CANALS

TECLA 1 LLUM 1

1.1.1 L2
1.1.2
ON/OFF 1/1/2

POLSADOR DOBLE
TECLA 2 SORTIDES BINÀRIES 2 CANALS
LLUM 2
1.1.3

ON 1/1/3

POLSADOR DOBLE
TECLA 1
1.1.3

OFF 1/1/4

POLSADOR DOBLE
TECLA 2