INFERMERIA COMUNITÀRIA - SALUT AMBIENTAL .

TEMA 1: MEDI AMBIENT I SALUT .

Desenvolupament sostenible → desenvolupament que satisfà les necessitats actuals sense
comprometre la capacitat de les futures generacions per a satisfer les seves pròpies necessitats.
(Brundtland, 1988)
En fonament de la vida sostenible es troba en una ètica basada en el respecte i la consideració per
tots i cada un dels altres i per la Terra. (Boada, Zahonero, 1998)
Educació ambiental → 1r. Adquisició de nou coneixement: augment del saber 2n. Canvi de valors i canvi d’actituds 3r. Canvi de
comportaments, proacció ambiental (procés molt lent, aprox 20 anys) → Dues vies per accelerar el proces: Negativa
(multes…) i Positiva (premis)
Contaminació, malaltia i medi ambient → Agents biològics (virus, bacteris...), Agents físics (temperatura, radiacions, soroll...),
Agents químics (òxids de nitrogen, òxids de sofre...)
* Situació actual al món en l’àmit de la salut → part de casos de càncer de còlon i pulmó són per exposició a
contaminants orgànics persistents, Existència al medi ambient de més de 100 mil substàncies químiques
contaminants que poden afectar a la salut, 70% de les ciutats europees tenen nivells de contaminació atmosfèrica
superiors als recomanats, Cada any moren tres milions de persones per causes relacionades amb la contaminació.
* Efectes dels pol·luents o contaminants → Per toxicitat directa sobre l’organisme individual (salmonel·losi...), Per
alteració del medi ambient (contaminació de l’aire ambiental i afecta a les vies respiratòries)
* Relació causa/efecte → Molt complexa, No sempre directament proporcional
Relacions dosi/ temps/ resposta → En funció de l’exposició es pot desenvolupar la malaltia (resposta) de dues formes, aguda i
crònica
Patologia humana i contaminació → Riscos associats al desenvolupament insostenible:
- Contaminació de l’aire: Dificultats respiratòries, Asma, Càncer de pulmó, Al·lèrgies respiratòries, Bronquitis crònica
- Contaminació de les aigües: Disenteries, Salmonel·losis, Còlera, Hepatitis A, Saturnisme (plom), Càncer,Intoxicacions
- Contaminació per plaguicides (química): Intoxicacions agudes i cròniques, Tumors hepàtics, Trastorns hormonals,
SQM (sensibilitat química múltiple)
- Contaminació nuclear: Càncers, Alteracions genètiques, Lesions tissulars
- Contaminació de l’entorn psicosocial: Presbiacúsia, Estrès, Violència i agressivitat
- Substàncies químiques que poden causar disrupció endocrina:
- Alguns plaguicides i herbicides: (insecticides…)
- Bifenils policlorats (PVB): Construcció, transformadors.
- Dioxines i furans: derivats de la combustió de carbó, petroli, biomassa, materials clorats (fabricació paper),
incineradores de residus i altres. Via d’absorció → aliments.
- Bisfenol A (BPA): Fabricació de plàstics i resines, contenidors d’aigua i aliments, selladors dentals.
- Parabens: Conservant i antioxidant, cosmètica, productes higiene, desodorants.
- Alquifenols: En plàstics, pintures, detergents, materials tèxtils. S’absorbeixen per aliments, respiratori i pell.
- Filtres UV: Benzofenona i 4-MBC. En cremes protectores solars
- Falats: Fabricació de PVC

TEMA 2. L’ AIGUA .
L’aigua i l’activitat humana → L’aigua és un recurs escàs i esgotable perquè hi ha una ineficaç extracció, abús del consum i
contaminació. Ineficaç extracció: només un 0.01% de tota l’aigua del planeta, Abús en consum, Contaminació.
Contaminació de l’aigua → Fonts de contaminació de l’aigua dolça i principals impactes associats

Tipus de contaminació Font primaria Principals efectes

Matèria orgànica Residus industrials i domèstics Manca d’oxigen

Patogen i contaminants microbians Residus domèstics, animals i fonts naturals Extensió de malalties per l’aigua potable.

Nutrients (comp. de Ni i P) Causa de l’escolament de terres agrícoles i Sobreestimulació de algues, reducció de O2

àrees urbanes i residus industrials en l’aigua. Nitrats en aigua, malalties.

Salinització Irrigació o sobreexplotació aqüífers Acumulació de sal al sol, problemes en els

costaners cultius i no potabilitat de l’aigua

Acidificació Producció elèctrica i emissions dels Increment de l’acidificació a llacs i torrents,

vehicles. Drenatge de les mines. problemes en els organismes i oxidació i
acumulació de metalls en l’aigua

Metalls pesants Industries i mines Acumulació en l’aigua dolça, en els teixits

dels peixos i marisc, tòxics al consum

Components organics tòxics i contaminants Terrenys industrials, automòbils, grangers, Tòxics per animals i humans
microorganismes jardiners, abocadors

1
 Tèrmica Construcció de preses i torres de Canvi en els nivells de O2 i en la taxa de
refrigeració → escalfa aigua descomposició en la matèria orgànica

Partícules de terra en suspensió L'erosió natural del sòl, l’agricultura, la Redueixen la qualitat de l’aigua…
construcció de carreteres

El cicle de l’aigua i el temps de residència de l’aigua:

Efectes sobre la salut → Malalties evitables millorant el subministrament d’aigua, el sanejament , la higiene i la gestió dels
recursos hídrics: Malària, Diarrees, Hepatitis A, Infeccions intestinals, Helmintiasis intestinals, Desnutrició, Bioacumulació. En
46 països, menys de la meitat de la població té accés a una instal·lació de Sanejament millorat.

TEMA 3. L’ATMOSFERA .
L’aire es un recurs imprescindible per la vida. Composició de l’aire: N2 (78%), O2 (20%), Ar (0,9%), Co2 (0,03%), Ne
(0,0018%), He (0,00052%), Metà CH4 (0,00015%), Kr (0,00011%), H2 (0,00005%), N2O (0,00005%), Xe (0,000008%).
Emissió → transmissió → immissió
Partícules de mides i composició molt diversa (metalls, compostos inorgànics, compostos orgànics persistents, compostos
orgànics volàtils): PM10, PM5, PM2,5
Fonts d’emissions de contaminants (PM10 i NO2) a la regió metropolitana de Barcelona:
* Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya: Qualitat de l’aire a Barcelona i rodalies = molt
pobre → Partícules en suspensió a l’aire (PM10) i Diòxid de Nitrogen (NO2).
Efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut:
- CAP → Ictus; 1,4 milions de morts anuals. Segons la OMS, un 34% de les morts prematures anuals atribuïbles a
contaminació del aire interior causada per combustibles sòlids es produeixen per accidents cerebrovasculars. Danys
en el desenvolupament neuronal. Problemes de salut mental. Malalties neurodegeneratives (ex. Alzheimer).
- APARELL RESPIRATORI → Malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC): prp de 950.000 morts anuals (22%,
EPOC). Càncer de pulmó: més de 255.000 morts anuals (6%, càncer de pulmó). Pneumònia: més de 510.000 morts
anuals (12%, per pneumònies). Afectació de la funció pulmonar: Funció pulmonar reduïda i menor creixement dels
pulmons. Asma: nous casos d’asma i agreujament dels ja existents.
- COR → Infart de miocardi: més de 1,1 milió de morts anuals (26%,per combustibles), Arítmia: Factor desencadenant
d’arítmies, Fallo congestiu cardíac: Evidencies constants relacionen contaminació atmosfèrica i mortalitat i morbiditat
cardiovascular.
- ARTERIES → Hipertensió: Major risc d’hipertensió, Inflamació sistèmica: Major risc d’inflamació crònica, Trombosis
venosa profunda: Indicis d’un augment del risc de 70%, Diabetis: increment en el risc de diabetis tipus 1 i 2 i de
resistència a la insulina.
- FETUS I PLACENTA → Naixement prematur: increment del risc, Pes reduït al néixer: increment del risc, Preclampsia:
increment del risc.
- APARELL REPRODUCTOR → Reducció en la qualitat del esperma: hipòtesis encara no provades.

Mortalitat per trànsit a Catalunya: Atribuïble a la contaminació atmosfèrica: 1.000-1.500 morts/any, Pels accidents de trànsit
(any 2016): 153 morts/any.
Quina importància tenen els efectes del medi ambient en la salut? → Pot atribuir-se a factors ambientals: el 24% de la càrrega
de morbilidat mundial i el 23% de la mortalitat mundial

TEMA 4. EL SOROLL .
El soroll i la contaminació acústica → Qualitat de vida = medi ambient saludable +entorn agradable (ENTORN PSICO-SOCIAL)
SOROLL → Conjunt de fenòmens vibratoris aeris percebuts i integrats pel sistema auditiu que provoquen en el receptor humà,
sota determinades condicions, una reacció de rebuig. Fenomen acústic que produeix una sensació auditiva considerada
desagradable (definició de l’OMS).
CONTAMINACIÓ ACÚSTICA:
- Origen natural: volcans, tempestes, onades, animals...
- Origen antropogènic: indústria, construcció, obres i enderrocs, transport rodat,
transport ferroviari, transport aeri, instal·lacions d’oci, volum aparells TV, ràdio o

2
 música, i d’electrodomèstics, xerrameques, crits, converses, animals domèstics... à més perceptible en moments de
calma i repòs.
- Sonòmetre: quantificació del soroll en decibels, dB (A), expressa el que perceb la nostra oïda.
- Relació entre sensació acústica i dB (A):
Efectes del soroll:
- Efectes fisiològics:
- Efectes fisiològics sobre l’organisme en general: Alteració del ritme cardíac, Alteració de la respiració,
Augment de la pressió i vasoconstricció perifèrica, Modificació de moviments peristàltics de l’estómac i
intestó à nàusees, vòmits, pèrdua de la gana, restrenyiment, Disminució de la secreció salival, Alteracions
del to muscular (contracció dels músculs), Dilatació pupil·lar
- Efectes fisiològics sobre l’òrgan de l’audició: Presbiacúsia, Fatiga auditiva, Efecte emmascarador
- Efectes patològics del soroll → Sordesa de grau diferent, Ruptura de la membrana timpànica
- Efectes socio – psicològics
- Efectes socio - psicològics d’àmbit personal → Sobre el son, Sobre el rendiment en el treball, Molèsties
(Símptomes de: Ansietat, Nerviosisme, Cansament, Irritabilitat, Increment del neguit, Estrès, L’habilitat
emocional, Mal de cap, Nàusees → * Tots aquests símptomes influiran notablement en el nostre
comportament social)
- Efectes socio - psicològics d’àmbit social → Sobre la comunicació (Interferència comunicació oral,
Interferència lectura comprensiva, Disminució de la concentració, Augment del risc d’errors laborals → * Tots
aquests efectes influiran en les relacions interpersonals.
Soroll hospitalari → Converses passadissos, Telèfons, Trànsit, Alarmes i sons electrònics… (Interromp les fases del son, Altera
l’activitat cerebral, Altera la funció cardiovascular, Posa en perill els pacients més vulnerables

TEMA 5. RESIDUS SANITÀRIS .

El cicle de la matèria → L’energia del sol fa que la matèria, gràcies a la fotosíntesi, s’organitzi en formes complexes: els éssers
vius.
La matèria inorgànica de terra i aire a arbres i plantes verdes que la transformen en
matèria orgànica → de les plantes als animals d’aquests a altres animals al llarg de
les xarxes tròfiques → la matèria orgànica morta vegetal i animal, torna a terra on
organismes descomponedors la transformen en sals minerals. No acumulació de
residus!
Cicle complet de producció i gestió dels RS → Conseqüències sobre la salut:
Generalitat de Catalunya. Guia de gestió de residus sanitaris. Barcelona:
departament de sanitat i seguretat social; 2000. Normativa de la generalitat de Catalunya:
Decret 27/1999, de 9 de febrer, de l’ordenació i el control de la gestió dels residus sanitaris. DOGC núm. 2828, de 16.02.1999
Residus sanitaris: són RS les substàncies i els objectes generats en centres, serveis i establiments sanitaris dels quals els
seus posseïdors o productorses desprenen o tenen l’obligació de desprendre’s.
Objectius de la gestió dels RS → Evitar riscos medi ambient, Evitar riscos salut laboral, Evitar riscos salut pública
Cicle complet de producció i gestió dels RS → Gestió intracentre (Producció. Classificació, Recollida), Gestió extracentre
(Transport, Tractament, Disposició final)
Classificació en funció dels riscos associats que comporten → Residus sense risc o inespecífics (Grup I i Grup II), Residus de
risc o específics (Grup III i Grup IV)

GRUP I: Residus assimilables a urbans, provinents de la cuina, de la part administrativa del centre, de jardineria, tallers, i tot el provinent de
pacients no infecciosos no inclòs en els Grups II ni III.
GRUP II: residus sanitaris no específics. Residus en contacte amb fluids corporals o altres líquids biològics propis de l’activitat sanitària no
inclosos en el Grup III.
GRUP III: Residus sanitaris específics. Residus infecciosos patològics amb elevat risc de contaminació
GRUP IV: Residus sanitaris singulars. Residus sanitaris especials tipificats en normatives singulars

Grup I Grup II Grup III Grup IV

- Cartró i paper - Material de cures (cotons i gases - Material punyent i tallant: agulles, fulles - R. Citostàtics o citotòxics →
- Vidre tacats) bisturí, llancetes... Restes de medicaments
- Plàstics - Xeringues buides - Residus anatòmics no d’entitat, i dents i antineoplàstics, material d’un sol ús,
- Matèria orgànica - Guixos i tubuladures queixals material punxant o
- Metalls - Catèters - Vaccins vius i atenuats tallant
- Tèxtils - Bosses buides que hagin contingut - Sang i hemoderivats en forma líquids - R. Químics → De laboratori
- Piles... sang o líquids biològics - Animals d’experimentació inoculats amb - R. Radioactius → Material de
- Material d’un sòl ús (guants, agents infecciosos rebuig contaminant amb substàncies
mascaretes, bates, talles...) - Mostres de microbiologia de pacients radioactives
- Qualsevol altre residu simplement tacat infecciosos - R. de Medicaments → Caducats i
o que hagi absorbit líquids biològics - Material d’un sòl ús emprat en pacients no caducats
Tires reactives infecciosos
- Cons d’otoscòpia - Embenatges i apòsits amb sang de pacients
- Depressors infecciosos
- Residus líquids de pacients amb infeccions
no endèmiques a Catalunya

3
Gestió intracentre dels residus municipals:
● En el grup II hi ha una gestió intracentre:
- Recollida: bossa de polietilè de galga superior (220) dipositades en un recipient o estructura de suport:
Resistència al trencament, Volum < 90L, Identificació externa “GII”
- Transport: Camions de recollida municipal ordinària
- Tractament: Incineració, Abocador controlat
● En el grup III la gestió intracentre:
Recollida dels RS GIII sòlids:
- Contenidor rígids i estancs: Opacs, Resistents al trencament, Asèpsia
exterior, Volum < 60L, Doble tanca: de fàcil obertura i especial hermètica,
Identificació externa “residus de risc”. Emmagatzematge : de 72h a 1
setmana, i fins 1 mes
Recollida dels RS GIII líquids:
- Abocament pel desguàs connectat a la xarxa de sanejament del centre
sanitari. No cal desinfecció prèvia dels residus.
Recollida RS GIII líquids de malalties infeccioses NO endèmiques de Catalunya:
- Abocament pel desguàs + desinfectant i connexió a la xarxa de sanejament del centre sanitari.
● En el grup IV citostàtics citotòxics la gestió intracentre:
- Recollida: contenidors = que per GIII però amb la identificació: “ Material contaminant químicament.
Citotòxics”

Gestió extracentre dels residus municipals:

● En el grup III la gestió extracentre:
- Transport (Vehicles homologats i autoritzats per la Junta de Residus)
- Tractaments possibles Grup III (Incineració en doble cambra, Esterilització per vapor en autoclau (únic legal
a Catalunya)
● En el grup IV la gestió extracentre:
- Transport (Vehicles homologats i autoritzats per la Junta de Residus)
- Tractament (Incineració en doble cambra de combustió a 1100 graus C.)

TEMA 6. MALALTIA PROFESSIONAL EN INFERMERIA I ACCIDENT DE TREBALL .

Cadena epidemiològica
Actuacions per interrompre la cadena epidemiològica des de l’actuació infermera → Normes d’higiene bàsica, Indumentària
(Canviar-se l’uniforme, No dur roba civil, Sabates només per la feina), No portar joies, Que la pell estigui intacta, Ungles curtes
no pintades, Rentat de mans: mai sabó de pastilla ni tovallola de roba (Rentat simple o higiènic, Rentat antisèptic (quirúrgic),
Solució antisèptica de secat ràpid: producte alcohòlic en forma de solució o gel)
Protecció personal → Mascareta, Guants no estèrils d’un sòl ús, Ulleres de protecció
Protecció del pacient → Aïllaments, Gestió dels residus sanitaris, Descontaminació de material i roba, A més a més de totes
les mesures citades anteriorment

La seguretat clínica, l’activitat assistencial i els observatoris de salut: els programes de seguretat clínica en els Hospitals.
El 15 de maig de 1874, semmelweis ordenava a tots els estudiants i metges, sense excepcions, que es rentessin les mans
abans d’examinar a les pacients.
Semmelwis va ser acomiadat l’any 1851, va embogir i va orir apallissat l’any 1865.
Les reduccions del personal d’infermeria i l’augment de l’activitat han fer que aquests professionals estiguin actualment més
carregats de feina que mai.
Emprar solucions alcohòliques suposa més accessibilitat i un estalvi de temps substancials de 62 segons a 15 segons

Infecció nosocomial
Prevalença de la infecció nosocomial → Problema afegit: Resistència als antibiòtics comuns per ús abusiu à presència de
microorganismes multiresistents (MMR): Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina (SARM), Clostridium difficile,
Klebsiella pneumoniae à Importants repercussions pels pacients i pel sistema sanitari (costos, brots epidèmics i
morbimortalitat).

4
INFERMERIA COMUNITÀRIA - SALUT COMUNITÀRIA .
TEMA 1: LA IMPORTÀNCIA DEL CONTEXT PASSAT, PRESENT I FUTUR .
La nostra població actual està envellida, es pot veure gràcies als demogrames, hi ha més quantitat de gent d’edat avançada
que nens petits. Els demogrames es poden fer fins a 10 anys vista, i el nostre demograma es presenta encara més envellit.
Parlem d’esperança de vida com a indicador de salut. Conseqüències de l’envelliment de la població:
- Augment de l’esperança de vida → augment de l’envelliment → disminució de la població activa i la natalitat →
Augment de la població general → Disminució de la població de les comarques i una concentració urbana.
- Tot això implica un augment de malalties cròniques i noves malalties, les quals donaran a un augment de la
dependència de les persones malaltes i un augment de la despesa.
A considerar:
- Hem d’entendre el perquè del passat i el present → Demografia, Concepte de salut i malaltia, Concepte de comunitat,
Factors determinants de la salut: Estil de vida, genètica, entorn…, El procés d’emmalaltir: historia natural de la
malaltia, factors de risc, nicells de prevenció, necessitats de salut...
- I dissenyar línies estratègiques d’actuació en el present i el futur → El sistema sanitari, El pla de Salut de Catalunya,
APS: equip, infermeria familiar i comunitària, comunitat i família…, L’educació per a la salut, l’alfabetització sanitària,
la sostenibilitat del sistema...

TEMA 2: DEMOGRAFIA .
Demografia → ciència que estudia les poblacions humanes i com canvien al llarg del temps, de manera quantitatives.
Fonts d’informació → cens, padrons, el registre civil i enquestes a població activa → indicadors de salut
Tipus de demografia:
- Estàtica: Es fa un tall transversal en el temps → Dimensió, Territori, Estructura, Característiques estructuals
- Dinàmica : Evolució de les poblacions humanes en el temos → Natalitat, mortalitat, immigració, emigració.

Caracterització d’una població: Dades objectives

Dades generals: Evolució de la població: NUmero d’habitants, immmigació…, Estructura per sexe i edat de la població ,
Nacionalitat de la població
Representació: Piràmides poblacionals:
- Histograma (diagrama de barres)
- Freqüència en el que es repeteix un mateix fenomen demogràfic
dintre dels diversos grups poblacionals
- Piramide triangular o progressiva, piràmide bulb o regressiva,
piràmide estancada o campana i as de piques.
Salut reproductiva: Natalitat i taxa de natalitat:
- Natalitat: Nombre de naixements en un país o localitat a l’any.
- Taxa de natalitat: Nombre de naixements en un país o localitat per cada mil habitants a l’any.
- Formula: (nens nascuts vius en un any/población total aquel any)x1000.
- Taxa de fecunditat → nadons nascuts vius/dones en edat fértil (15-49a) x 1000.
- Index sintètic de fecunditat: numero de fills/dona als 50 anys (hauria de ser superior a 2,1 per garantir el relleu d’una
genreació).
- Edat Mitjana de maternitat., Embarassos (edats), IVEs (edats)...
Mortalitat i taxa de mortalitat:
- Mortalitat: Nombre de defuncions en un país o localitat a l’any.
- Taxa de mortalitat: Nombre de defuncions en un país o localitat per cada mil habitants a l’any.
- Formula: (defuncions en un any/población total d’aquell any)x1000.
- Taxa de mortalitat per causa: Malalties, accidents... (defuncions degudes a una causa en un any/població
total)x100.000
- Taxa de letalitat: Numero de casos de defuncions per una malaltia en un any/numero de casos de la malaltia x 100.
- Mortalitat evitable: Morts evitables si se seguissin polítiques i serveis de salut eficaços.
- Taxa de mortalitat infantil: Defuncions en menors d’1 any/total nascuts vius en un any x 1000 (millor indicador del
nivell sanitari d’un pais). És el nivell indicador més important per entendre la sanitat d’un país.
Creixement vegetatiu: Diferencia entre la taxa de natalitat i de mortalitat (TN-TM).
Morbiditat: Quantitat de persones que emmalalteixen en un lloc i un període de temps en relació al total de la població
Esperança de vida: Mitjana de les edats en les que s’ha produït defuncions en un territori i any concrets. Indicador de
preferència de salut poblacional → depèn molt de la dieta de cada país.
Esperança de vida en bona salut i lliure de discapacitat: Nombre d’anys resten per viure amb bona salut, Combina dades de
mortalitat, esperança de vida i morbilitat, Va fluctuant cada any, Any 2018 espanya: 68 anys des del naixement.
Index d’edat:
- Index d’envelliment: % d’habitants majors de 65 anys.
- Taxa de dependència: població menors de 15 anys i majors de 64 anys/població total entre 15 i 64 anys.

5
Habits i estils de vida relacionats a la salut:
- Prevalença de malalties: Conjunt d’individus d’un grup o població que presenten una característica o esdeveniment
determinat (no de casos amb una característica comuna/població total).
- Incidencia/prevalencia: Incidència numero de casos NOUS de persones que pateixen una malaltia/ Prevalença
número total de persones que presenta una malaltia
Enquestes de salut: Recull d’informació de la població resident a Catalunya sense límit d’edat sobre l’estat de salut, els
comportaments relacionats amb la salut i l’ús dels serveis sanitaris.

TEMA 3: CONCEPTE DE SALUT .

Hi ha una dificultat en el consens general sobre el concepte de salut, és molt subjectiva i relativa, va evolucionant a mesura
que passa el temps.
* Per què es important en el procés d’atenció sanitària el concepte de salut? És important perquè marca i orienta al sistema sanitari i els seus
professionals sobre el tipus d’atenció i actuacions, i el tipus de prestacions que es rebran. → “Tot individu té dret a la vida, la llibertat i a la
seguretat de la seva persona”.
QUE ES LA SALUT?
La salut es va definir al 1948 com l’absencia de malalties i invalidesa.
- Enfoca la salut i la malaltia desde un punt biomèdic positivista.
- Abarca nomes els aspectes biològics de la malaltia.
- Enfoc curatiu i simptomàtic
- Atenció hospitalària: Només existien hospitals privats i rudimentaris, la salut es veia des de un punt negatiu, ja que es
centrava en la patogènesi i només era per la gent amb alt poder econòmic.
- Concepte negatiu: Patogènesi.
- “Per disminuir la morbiditat només cal passar d’estar malalt a estar sa a través d’una intervenció eficaç dels serveis de
salut” → Trobem una frontera poc clara entre estar sa i malalt, a part que trobar-se bé o malament és subjectiu.
Apareixen problemes de caire social i psicològic als serveis de salut sense estar preparats. Periode de temps
(postguerra) en que a més oferta sanitaria més demanda.
- Encara que la salut mental té molta visibilitat, el nostre sistema de salut encara no està preparada pels casos amb
problemes emocionals, el que es fa és acompanyar al pacient i escoltar-lo. Hi ha dispositius per atendre la salut física,
però no tants per a la salut mental.
- El significat de la salut es reconsidera després de la 2GM. No es podia permetre que la població no tingués opció a
poder millorar la seva salut.
La OMS va redefinir salut després del 1948 com a estat de complet benestar físic, mental social i no només absència de
malaltia o d’altres afeccions.
- Aquesta definició enfoca el concepte de salut i malaltia des d’un punt psicosocial.
- Enfoca la persona desde diferents dimensions (HOLÍSTICA).
- Es dirigeix a les persones sanes i malaltes.
- Introdueix parcialment l’entorn.
- Concepte positiu: Salutogènesi.
Que entenem per a una persona sana?
- “Aquella manera de viure que es autònoma, solidaria i joiosa”.
- Una persona que tingui autonomia, és a dir, que es valgui per si mateixa, que pugui realitzar les activitats de la vida
diària.
- Una persona joiosa, que se senti bé amb si mateix, de donar valor.
- Una persona solidaria, que es preocupi dels altres, dels que l’envolten, de la comunitat.
Elements indispensables a considerar:
- Interacció continua entre persona, comunitat i medi ambient.
- Salut i malaltia com a conceptes dinàmics.
- Salut i malaltia inclouen aspectes objectius, subjectius i culturals.
- Salut com a procés funcional i estratègic i no un estat absolut i ideal.
- El nivell de salut personal i de la comunitat depèn de molts factors com el potencial genètic, la capacitat d’adaptació
individual i comunitària a l’ambient, els riscos i perills presents i els estils de vida personals i socials.
- Existeixen condicionants socials de la salut que son essencials en el moment d’explicar determinades desigualtats
(genere, educació, situació laboral, posició socioeconòmica, entorn, territori, exclusio social, lloc d’origen,
accessibilitat a l’atenció sanitaria...) i que la seva provisió no depèn només del sector sanitari.
Salut i persona, quin lloc ocupen cadascun?
- Positivista o biomèdic: La persona per parts, aspectes biològics com a centrals, tractament i cures simptomàtiques.
- Biopsicosocial: Estreta realcio entre persona, malaltia i entorn; ampli significat de salut; mirada holística i ecològica;
requereix una transformació que inclogui la integració de tots els elements.
Visio actual de salut:
- Model d’atencio holístic
- Atenció integrada
- Treball en equip i interdisciplinari
- Objectius i propòsits comuns
6
 - Model de relació professional-usuari ACP → s’aconsegueix quan es posa a la persona en l’eix on interactuen la resta
de dimensions relacionades amb la intervenció basada en la evidencia científica, organització del servei, equip,
ambient i interdisciplinarietat.

Comparacio entre model de relació clàssic vs ACP:

Dimensions Planificació individual clàssica Planificació centrada en la persona

Percepció de la persona La persona pot participar però no decideix. La persona subjecte amb drets que pren les seves
Paper: percepció de serveis. pròpies decisions. Paper: usuari/persona atesa.

Valors i creences Paternalisme de l’expert. Predomini de la Satisfacció vital. Orientació i respecte a la persona i
tècnica. El problema és en la persona. a la seva autodeterminació. El problema és a
l’ambient.

Presa de decisions Les pren l'equip tècnic. Les pren la persona i el seu grup d’ajuda (família,
amics, veïns…) amb l’acompanyament professional
adequat.

Coneixements necessaris Psicopedagogia, medicina, rehabilitació. Fonaments ètics i legals. Escolta activa i
comunicació.

Metodologia Elaboració per un equip multidisciplinari. Coordinada, participativa i democràcia. Debat,

Planificació per objectius operatius. negociació i consens.

Avaluació Quantitativa i centrada en les habilitats Preferències de les persones i disponibilitat dels
aconseguides per la persona recursos comunitaris.

Limitacions Disponibilitat de serveis específics Preferències de les persones i disponibilitat dels

recursos comunitaris

MOdels de referència Psicopedagògic/rehabilitador Qualitat de vida

* Model paternalista, ex: “estoy en tus manos”.

* Predomini de la tècnica, ex: “No passa res si punxo molts cops pq no trobo la vena pq el pacient es un esser passiu”.
* Coneixements necessaris, ex: Soft skills, és més important saber comrelacionar-se amb el pacient que les tècniques.

Necessitats i expectatives personals en salut

- Necessitat sentida: Identificada per la persona, pot convertir-se en demanda de salut o no.
- Necessitat expressada: Identificada per la persona i materialitzada en forma de demanda de servei de salut.
- Necessitat normativa: Identificada i definida pels professionals i organismes sanitaris i basada en la morbilitat i la
mortalitat per causes evitables.
- Necessitat comparativa: Necessitats esperables d’una persona que presenta les mateixes característiques que una
altra a la que si s’ha identificat aquella necessitat.
Determinants de la salut:
- Biologia: Herencia genètica, son factors no modificables que fan variar la nostra genètica durant la nostra vida à
EPIGENETICA.
- Medi ambient: Entorn, contaminació, ecologia.
- Sistema sanitari. Organització: Provisió i organització dels serveis sanitaris. Accessibilitat.
- Aquest es el determinant menys influent en nosaltres, però es el que té mes atenció (el mes influent es l’estil
de vida).
- Estil de vida: Forma de vida que es basa en patrons de comportament identificables, determinats per la interacció
entre característiques personals, les interaccions socials i les condicions de vida socioeconòmiques i ambientals.
Influit per valors, creences i actituds.
- Desigualtats en salut: Diferents oportunitats en salut que tenen les persones de diferent classe social, genere, etnia,
territori... Són mesurables.
- Inequitats en salut: Desigualtats evitables en materia de salut entre els grups de població d’un mateix país o entre
països. No són mesurables.
- Definides per ingressos, educació, ocupació, gènere, identitat, ètnia, edat...
- La mesura de les desigualtats en salut es necessària per avaluar les iniquitats en salut.
Determinants socials de la salut de més fàcil a mes difícils de canviar
Com més fora estan els factors del cercle, més difícils son de controlar i per tant, més difícil de canviar, ja que son factors
macro. És més difícil canviar la educació o les condicions de treball que els hàbits de vida individuals.
- Gradient social, estres, inici vital, exclusió social, atur, xarxes de recolzament social, addiccions, alimentació,
transport.

7
 - Edadisme: A partir d’una edat en la qual ja no aportes res a la societat (et jubiles) se’ls discrimina.
- Les condicions econòmiques i socials ens afecten al llarg de tota la vida. Les persones en la base de l’escala social,
habitualment presenten el doble de risc de presentar malalties greus i mort prematura que aquelles en la zona
superior.
Comissió sobre els determinants socials de la Salut
- En pro de la salut i el desenvolupament, fomentar la participació en la formulació i l’aplicació de polítiques. Reduir les
iniquitats sanitàries. Cooperació i solidaritat internacional. Reforçar la rendició de comptes i la vigilància en els
progressos.
- Millorar les condicions de vida, lluitar contra la distribució il·legal del poder, els diners i els recursos, mesurar la
magnitud del problema, analitzar-lo i avaluar els efectes de les intervencions.

SALUTOGENESI → Qualsevol recurs de salut ha de sorgir de forma obligada de les potencialitats d’aquella persona o
comunitat.
Síntesi de coherència (potencialitzar des de la vessant positiva, no des de la malaltia o ho dolent).
1. Comprensió d’allò que s’esdevé (descripció de la realitat)
2. Visió de les habilitats pròpies per gestionar-ho (descripció de les possibles solucions des de les potencialitats de la
persona).
3. Capacitat per convertir el que es fa en satisfactori i amb significat per a la vida (posada en acció de les
potencialitats, des d’una visió constructiva positiva).
4. Tot això porta beneficis per a la salut.
Model d’actius en salut: Factor o recurs que potencii la capacitat dels individus, de les comunitats, de les poblacions per a
mantenir la salut i el benestar i que ajuda a reduir les desigualtats en salut.
- Exemples: Xarxa de veïns actius, centres cívics que facin cursos adaptats a
la població, xarxa de salut mental amb activitats de prevenció → ajudar a
partir de ho que tenim.
- Exemples: Foment i promoció de la salut à alfabetització sanitaria i
apoderament: Si no hi ha alfabetització sanitaria no tens apoderament ni
opinió per exemple quan t’expliquen algun procediment a realitzar en el
CAP.
Comunitat: Conjunt de grups de població que viuen junts en un medi urbà o rural, en condicions especifiques d’organització,
cohesió social i cultural. Els membres de la comunitat estan lligats per característiques ètniques, culturals i professionals.
- Salut comunitària: Conjunt d’accions destinades a millorar la situació de salut de la comunitat en les seves dimensions
físiques, psicològiques i socials, que actuen per mitjà de la capacitat col·lectiva d’adaptació positiva als canvis de
l’entorn. Suposa que la comunitat i els professionals que hi treballen sumin esforços per tal de millorar la salut i el
benestar de la comunitat i de reduir les desigualtats socials.
Atenció primària de salut (APS)
- Assistencia essencial basada en mètodes i tecnologies practiques científicament provats i socialment acceptables
posada a l’abast de tots els individus i families de la comunitat mitjançant la seva plena participació a un cost que la
comunitat i el país puguin suportar.
- L’APS es part integrant del SNS, del que constitueix la funció central i el nucli principal, com el desenvolupament
social i econòmic global de la comunitat.
- Primer nivell de contacte dels individus, families i la comunitat amb el SNS, portant el mes aprop possible l’atencio a
la salut al lloc on resideixen i treballen les persones, i constitueix el primer element d’un procés permanent
d’assistencia sanitaria.
- Quins elements composen l’atencio primaria i comunitària? → Centres i equips d’AP, Salud mental i
drogodependències, Fisioterapia i rhb, Atenció a la salut sexual i reproductiva, Consultes especialistes, Atencio
sociosanitària, UCIES i emergències no hospitalàries, Farmacies comunitàries, Transport sanitari, Salut publica:
-